Comentari a la conferncia del Sr.

Antoni Lozano

La problemtica en la conservaci del patrimoni: els casos del patrimoni moble i del patrimoni immaterial
Sr. Antoni Lozano Ruiz, 31-10-13 Aquest treball pretn desenvolupar i profunditzar en la conferncia del Sr. Antoni Lozano del 31 d'octubre de 2012, a l'hora que fa algunes reflexions sobre el tema. 1. Els bns mobles a la legislaci espanyola i autonmica balear. Pel que fa a la problemtica del patrimoni moble i del patrimoni immaterial, les lleis internacionals fan aproximacions a partir de la Recomanaci sobre la Protecci dels Bns Culturals Mobles de l'UNESCO del 28 de novembre 1978. Aquesta defineix els bns culturals mobles com a tots aquells bns mobles que sn expressi de la creaci humana o de l'evoluci de la naturalesa i que tenen valor arqueolgic, histric, artstic, cientfic o tcnic, i se n'estableixen categories. Desprs es recomana l'adopci de mesures protectores per part del estats membres. Especifica que es tracta d'una categoria que va ms enll de qui n's el seu propietari, l'exposici greu que tenen a la destrucci i el perill que suposa el seu trfic; davant tot aix s'expressa la necessitat de catalogar-los, protegir-los, promoure la conscienciaci pblica per a la seva protecci mitjanant l'educaci i es fa mfasi en la cooperaci internacional entre els estats membres per aconseguir aquests objectius. La Ley 16/1985 del Patrimonio Histrico Espaol (des d'ara LPHE) fa una definici vaga del patrimoni moble i noms inclou els bns immaterials quan defineix el Patrimoni Etnogrfic1 al Ttol VI. El ms semblant a una definici del patrimoni moble ho podem inferir a partir de la lectura de diversos articles. Al Ttulo Preliminar. Disposiciones Generales, article 1r, s'estableix el que integra el Patrimoni Histric Espanyol quan diu que es tracta de los inmuebles y objetos muebles de inters artstico, histrico, paleontolgico, arqueolgico, etnogrfico, cientfico o tcnico (); a l'article 5.2 es diu, referint-se al patrimoni moble, Los propietarios o poseedores de tales bienes con ms de cien aos de antigedad y, en todo caso, de los inscritos en el Inventario general previsto (); i a l'article 26 trobam que La Administracin del Estado () confeccionar el Inventario general de aquellos bienes muebles del Patrimonio Histrico Espaol no declarados de inters cultural que tengan singular relevancia. Aix, des d'aquests articles podrem dir que es tracta d'objectes amb ms de 100 anys d'antiguitat, d'inters artstic, histric, paleontolgic, arquelgic, etnogrfic, cientfic o tcnic i amb singular rellevncia o b declarats d'inters cultural. Al Ttol I De la declaracin de Bienes de Inters Cultural no es parla fins a l'article 13 dels bns mobles, quan s'estableix que podr ser obligaci dels propietaris d'un b d'inters cultural permetre la seva inspecci, estudi i visita pblica al manco 4 dies al mes o b deixarlos dipositats per a la seva exhibici, en el cas dels bns mobles, un mxim de 5 mesos cada dos anys, tot i que a l'article 26.6.b, ja al Ttol III, De los Bienes Muebles, s'estableix que no s obligatori fer el prstec dels bns per un perode superior a un ms per any en el cas d'exposicions temporals. Aquest Ttol III ocupa els articles 26 a 34, i explica que dels bns mobles no declarats d'inters cultural que tenguin rellevncia se'n far un inventari. Deixa en mans dels seus
1 Article 46 de la LPHE 1

Comentari a la conferncia del Sr. Antoni Lozano

propietaris i de les empreses dedicades al seu comer l'obligaci de comunicar la seva existncia en cas de venda i no s'estableix l'obligaci de l'administraci d'examinar els bns mobles per decidir la seva inclusi, o no, en un inventari; s a dir, no obliga a l'administraci a actuar d'ofici sin que ho deixa tot a la bona voluntat dels propietaris i dels seus interessos. A l'article 27 s'estableix, a la fi, que els bns mobles podran ser declarats BIC i que ho seran tots aquell que estiguin dins un immoble BIC, sempre que siguin reconeguts com a part essencial de la seva histria. Afortunadament, l'article 28 estableix que els BIC mobles i aquells altres bns mobles que s'hagin incls dins l'Inventari general que siguin propietat de l'Esglsia i de la prpia administraci no podran ser venuts ni transmetre's a particulars o a entitats mercantils. A les Balears, segons explica el senyor Lozano, la inexistncia d'una comissi mixta Dicesi-Consell Insular fa que els bns mobles de l'inventari de l'Esglsia no puguin ser declarats com a bns catalogats. De la mateixa manera, la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de Patrimoni Histric de les Illes Balears (a partir d'ara LPHIB) fa un tractament secundari del patrimoni moble. En canvi, si identifica el patrimoni arqueolgic, el bibliogrfic i el documental, tal com fa la LPHE. La LPHIB tracta dels BIC en el Captol I Bns d'inters cultural del Ttol I, Categories de protecci dels bns del patrimoni histric, on es fa una definici i una classificaci a la Secci I, i estableix a l'article 5 que ho podran ser bns immobles i mobles. Tot i aix, aquest mateix article provoca una certa perplexitat quan exposa que noms amb carcter excepcional podran ser declarats BIC una collecci o un conjunt de bns. L'article 45 de la LPHIB estableix que els bns mobles inclosos en immobles BIC tendran la mateixa consideraci i l'article 72 que els bns mobles de museus, arxius i biblioteques seran considerats bns culturals d'inters especial, i n'estableix d'individuals i com a colleccions. Els conceptes de BIC i Bns Catalogats provenen de la llei estatal 2. Al Captol II del Ttol I, Bns catalogats de la LPHIB s'estableix que ho poden ser bns immobles i mobles sense la rellevncia d'un BIC, i que els bns mobles ho poden ser com a part integrant d'un immoble, de manera individual o com a collecci; la manca d'excepcionalitat aqu, enfront de l'article 5 d'aquesta mateixa llei sembla un pas endavant. La protecci jurdica Tot aix t unes implicacions pel que fa a la protecci jurdica tant dels bns immobles3 com dels bns mobles. Primer de tot suposen la creaci de registres legals on es recolliran tots els actes jurdics i tcnics, l'autoritzaci prvia a les intervencions sobre els bns catalogats, la comunicaci prvia de la transmissi a tercers que suposa el dret de tanteig i retracte per part de l'administraci i la notificaci del trasllat de bns catalogats. Segons la LPHIB els bens d'inters cultural estaran inscrits en el Registre de Bens d'Inters Cultural de les Illes Balears4. A l'hora, cada consell insular tendr un Registre Insular de Bns d'Inters Cultural on s'inscriuran els bns catalogats. Cada consell insular ha de comunicar al Registre de Bens d'Inters Cultural de les Illes Balears els procediments i actuacions que es facin. Pel que fa als Bns Catalogats s'inscriuran en el Catleg General del Patrimoni Histric de les Illes Balears5, vigent a tota la comunitat autnoma, i els consells insulars, que tendran
2 3 4 5 Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histrico Espaol Article 16 de la LPHIB Article 13 de la LPHIB Article 18 de la LPHIB 2

Comentari a la conferncia del Sr. Antoni Lozano

un Catleg Insular del Patrimoni Histric6 al 2010, es va creat el Catleg i l'Inventari del Patrimoni Cultural de Formentera, ho notificaran a cada ajuntament. Els bns mobles, a ms, s'inscriuran a l'Inventari General de Bns Mobles de l'Administraci General de l'Estat. A partir d'aqu l'administraci podr exigir l'examen dels bns mobles7 per tot i que, legalment, s'ha de notificar la seva existncia a l'administraci, aix depn del propietari 8 i aquest pot tenir uns interessos que no s'avinguin amb els interessos generals per la prdua de llibertat en la disposici del b en qesti. El fet de que la llei no estableixi un lliure accs a bns no catalogats porta a la ineficcia de la llei des del moment en que aquesta tan sols s'aplica una vegada catalogats els bns. La problemtica de la protecci des bens mobles Aquestes limitacions imposades a l'actuaci de l'administraci suposa una problemtica per a la protecci dels bns mobles. La LHPIB tracta de la protecci dels bns del Patrimoni Histric al Ttol II. A ms d'establir les obligacions dels propietaris, l'article 32 explicita els drets de tempteig9 i retracte10 que corresponen als consells insulars i subsidiriament al Govern de les Illes Balears. L'article 33 estableix l'expropiaci per inters social, que correspon als consells insulars. Pel que fa al bns mobles, a l'article 43 de la LPHIB s'estableix que els seus propietaris han de comunicar la seva existncia al consell insular que correspongui. Ara b, si tenim en compte que tan sols d'una interpretaci dels articles 1, 5.2 i 26 de la LPHE podrem treure una definici de b moble, juntament amb l'article 14 de la LPHIB que diu que bns catalogats ho poden ser bns immobles i mobles sense la rellevncia d'un BIC, no semble que deixar en mans del propietari aquesta qesti sigui molt adequat davant la manca de coneixements que la majoria de les vegades t una persona no especialitzada en el tema i amb uns interessos aliens en general a la protecci del patrimoni com. Aquesta tasca s'hauria de fer d'ofici per part de l'administraci. La mobilitat dels bns immobles fora de l'Estat est sota la seva jurisdicci 11 per no s'ha legislat la mobilitat entre comunitats autnomes i aix suposa una manca de comunicaci entre les administracions i que els bns catalogats puguin passar d'un lloc a un altre sense cap control, i tot i que els bns catalogats sn inclosos a l'Inventari General de Bns Mobles de l'Administraci General de l'Estat, de fet en una altra comunitat aquests bns no apareixeran en el propi catleg i aix es perd la possibilitat de control i de protecci. La problemtica de la conservaci dels bns mobles. La llei no estableix cap criteri per a la conservaci dels bns mobles. Si l'article 22 la LPHIB diu que els bns integrants del patrimoni histric han de ser protegits, la veritat s que a efectes prctics noms els bens immobles tenen dret de visita 12 i la redacci de l'inventari de bns mobles depn de la bona voluntat del propietari de la pea, ja que la llei no estableix cap
6 7 8 9 Article 14.2 de la LPHIB Article 26.2 de la LPHE Article 26.4 de la LPHE Dret que t una persona dadquirir una cosa amb preferncia a un tercer pel mateix preu que s'ha convingut entre el seu propietari i aquest tercer. 10 Dret que t alg de quedar-se per igual preu la cosa venuda a un altre. 11 Article 32.2 de la LPHE 12 Article 34 de la LPHIB 3

Comentari a la conferncia del Sr. Antoni Lozano

dret d'accs13 si un b no est inventariat i aix, ni es pot catalogar ni les administracions pbliques el poden inspeccionar com demana l'article 22.2 i comprovar que un propietari compleixi amb l'article 26 de la LPHIB, que estableix l'obligaci de conservar els bns d'inters cultural o catalogats. A aix se suma que l'article 44 de la LPHIB tan sols estableix que no es podran manipular els bns mobles d'inters cultural sense l'autoritzaci de la Comissi Insular del Patrimoni Histric respectiva. Tota aix deixa buits de contingut els articles 27, 28, 29 i 30 de la LPHIB, que tracten de les accions de l'administraci en cas de no compliment del deure de conservaci dels bns culturals. En el cas de les empreses i persones que es dediquen al comer dels bns culturals es regiran sota un reglament14, per actualment no s'ha fet i aix no hi ha cap control de la seva gesti. Aix provoca perplexitat si ens donem compte que la LPHIB t ja 14 anys. 2. El patrimoni immaterial a la legislaci espanyola i autonmica balear. El 1972 la UNESCO, a la Convenci sobre la protecci del patrimoni mundial, cultural i natural, establ que el patrimoni immaterial tenia la necessitat de ser protegit. A les Illes Balears es segueix la legislaci nacional, que noms tracta de la preservaci de patrimoni etnogrfic. Quan la LPHE defineix el Patrimoni etnogrfic a l'article 46, sense especificar el concepte Patrimoni Immaterial, diu que es tracta dels conocimientos y actividades que son o han sido expresin relevante de la cultura tradicional del pueblo espaol en sus aspectos materiales, sociales o espirituales15. No ser fins el 1993 quan a la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Catal s'utilitzi per primer cop l'expressi Patrimoni Immaterial, que des de llavors s'anir utilitzant a la resta de normatives autonmiques posteriors 16. La LPHIB en modifica la seva protecci. A l'article 65, part del Ttol IV, Patrimoni Etnolgic, bsicament es repeteix la frmula de la LPHE. A l'article 67.1 diu que es tracta de usos, costums, comportaments o creacions per tant en fa una definici i a l'article 67.3 estableix com a novetat que podran ser declarats BIC. S'ha de dir que totes les normatives autonmiques tracten els bns immaterials dins el context del Patrimoni etnolgic o etnogrfic17. La Llei 1/2002 de 19 de mar, de Cultura Popular i Tradicional (des d'ara LCPiT) que el senyor Lozano indica que est en procs de desenvolupament, lligada a la identitat cultural, inclou de forma evident els bns immaterials18, que tracta de manifestacions culturals al seu article 2.2, on en fa una enumeraci: la msica i els instruments, els balls, la indumentria, les festes, els costums, les tcniques i els oficis, la gastronomia i els jocs, els esports, les danses rituals o religioses, les representacions, les creacions literries, com tamb totes aquelles altres activitats que tenen carcter tradicional i que han estat o que sn populars. Al Captol II, Mesures de Protecci i Promoci, estableix que poden ser declarades festes d'inters cultural les celebracions de les festes tradicionals prpies de la cultura popular 19. El 2003 la Convenci Internacional per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial (a partir d'ara
13 Ttol II, Captol IV, Bns mobles, de la LPHIB 14 Article 48.2 de la LPHIB 15 Querol, Mara ngeles, El tratamiento de los bienes inmateriales en las leyes de Patrimonio Cultural [article en lnia] a Patrimonio Cultural de Espaa n. 0, Madrid, 2009, p. 91 [Data de consulta: 23 de novembre de 2012] <http://www.mcu.es/patrimonio/MC/PatrimonioCulturalE/N0/Capitulos.html > 16 Op. Cit., p. 86 17 Op. Cit., p. 102 18 Op. Cit., p. 98 19 Article 5 de la LCPiT 4

Comentari a la conferncia del Sr. Antoni Lozano

CISPI) de Pars, del 17 d'octubre Espanya sign el conveni el 2006, en fa una definici 20 que inclou la part immaterial (usos, representacions, expressions, coneixements i tcniques) juntament amb els elements materials inherents en aquestes activitats, s a dir, amb els bns mobles i immobles que en sn part integrant, i establint que els bns immaterials sn propis d'unes comunitats a les que aporten un sentiment d'identitat. Aix s recollit a la Carta de Teruel21 quan al seu Prembul estableix que all immaterial no existeix, majoritriament, ms que en funci de referents materials 22 i que el Patrimoni Immaterial s rellevant, ja que est viu, en els processos de construcci de la identitat collectiva 23. Aix, podrem interpretar que el Patrimoni Immaterial noms es pot establir enfront d'altres identitats o b enfront dels processos de mundialitzaci i de transformaci social que, tal com diu la CISPI al seu comenament, poden suposar el deteriorament o destrucci i desaparici del Patrimoni Immaterial. La CISPI tracta al teu Ttol III de la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial a nivell nacional, ja tractada a l'article 2.3 de la mateixa convenci24, on estableix que s'han de protegir els espais naturals i els llocs importants per a la memria collectiva, que sn indispensables per a l'expressi del Patrimoni Immaterial25 ressaltat a la Carta de Teruel de 200926, i aix ens duria a la preservaci tamb de contextos urbans, com ara l'antic traat de carrers del barri de Sa Gerreria de Palma, que ha estat en part refet durant la seva rehabilitaci, en contrast amb el que pass amb el Puig de Sant Pere de Palma, que ho mantingu 27. Fent referncia en aquest aspecte, la Carta de Teruel ens porta la reflexi de que s'ha de fer un canvi en el tractament dels bns materials, on no s'han tingut en compte els elements immaterials que els hi donen significat28, s a dir, que la protecci dels bns immaterials significa la reelaboraci dels conceptes de protecci del patrimoni material, moble i immoble, a fi de que en ell prevalguin els valors associats al Patrimoni Immaterial. Segons la CISPI els estats han d'incentivar la participaci i associaci de les comunitats en el manteniment del Patrimoni Immaterial29, que sn qui creen, mantenen i transmeten aquest patrimoni. D'aix s'entn que aquest patrimoni no s immutable ni inamovible i s'adapta en el temps. s recollit a la Carta de Teurel quan explicita que el Patrimoni Immaterial no s conservable ni reproduble ms que pels seus propis portadors o protagonistes, i que sn ells els que poden produir canvis o b la permanncia de les seves manifestacions 30, entenent a ms, que qualsevol alteraci no pot venir d'elements aliens a les manifestacions immaterials 31,
20 Article 2 de la CISPI 21 V.A., La salvaguarda del Patrimonio Inmaterial. Conclusiones de las Jornadas sobre proteccin del Patrimonio Inmaterial (Teurel 2009) [publicaci en lnia], Publicaciones Electrnicas de la Secretara de Cultura, Madrid, 2009 [Data de Consulta: 2 de febrer de 2013] <http://www.calameo.com/read/000075335ed04703734b7> 22 Op. Cit., p. 15. 23 Op. Cit. p. 19. 24 S'ha de dir que l'article 67 de la LPHIB ja estipula els mateixos elements al seu Article 67. Bns etnolgics immaterials. 25 Article 14 de la CISPI 26 V.A., La salvaguarda del Patrimonio Inmaterial, p. 39. 27 Gener, ngel, La Gerreria en perill a El Mirall, Palma, 2001 [Data de Consulta: 1 de febrer de 2013] <http://mallorcaweb.net/ciutat/>. Tamb trobam alguna informaci a l'article de Gonzlez Prez, J.M., Formacin de la trama urbana y transformaciones sociodemogrficas recientes en la ciudad de Palma de Mallorca (1960-2001) [article en lnia] a Geographicalia 40, UZ, 2001, p. 75-100 [Data de Consulta: 1 de febrer de 2013] <http://www.ucm.es/BUCM/compludoc/S/10312/02108380_3.htm> 28 V.A., La salvaguarda del Patrimonio Inmaterial, p. 19. 29 Article 15 de la CISPI. 30 V.A., La salvaguarda del Patrimonio Inmaterial, p. 19. 31 Op. Cit., p. 39 5

Comentari a la conferncia del Sr. Antoni Lozano

com ara els interessos econmics. Desprs d'establir la necessitat d'una collaboraci internacional en els ttols IV i V, la CIPSI considera necessria la creaci d'un fons del patrimoni cultural immaterial, cosa que tracta al ttol VI. Per a la Carta de Teruel es tracta de salvaguarda o protecci ms que de conservaci32. El Patrimoni Cultural Immaterial ha de ser objecte de documentaci, protecci, difusi i promoci33. Amb aquests objectius, les persones creadores i portadores de les manifestacions sn imprescindibles per definir quins bns sn els representatius de la prpia comunitat 34. Aquesta tasca s'hauria de fer a partir de Comissions Especfiques per a la presa de decisions, formades per equips multidisciplinars de tcnics amb prestigi i representants dels qui mantenen viu el patrimoni35. En aquest aspecte la LCPiT cre el Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional36, que es constitu el 29 de mar de 2006. La metodologia a seguir per a la Carta de Teruel seria la realitzaci d'inventaris d'actualitzaci regular amb registres diversos: simblics, emocionals, gestuals, olfatius, gustatius orals, sonors, espacials, visuals, 37. La Carta de Teruel estableix que s'ha de respectar l'espai, el temps i l'objecte 38. Aix vol dir que l'espai ha de ser el tradicional on esdevenen les manifestacions immaterials, que les dates s'han de respectar i que els elements materials, mobles o immobles no sn substitubles excepte pels propis participants39.

Bibliografia - Convenci Internacional per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la UNESCO del 2003 <http://portal.unesco.org/es/ev.php-URL_ID=17716&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html> - Gener, ngel, La Gerreria en perill a El Mirall, Palma, 2001 [Data de Consulta: 1 de febrer de 2013] <http://mallorcaweb.net/ciutat/> - Gonzlez Prez, J.M., Formacin de la trama urbana y transformaciones sociodemogrficas recientes en la ciudad de Palma de Mallorca (1960-2001) [article en lnia] a Geographicalia 40, UZ, 2001, p. 75-100 [Data de Consulta: 1 de febrer de 2013] <http://www.ucm.es/BUCM/compludoc/S/10312/02108380_3.htm> - Ley 16/1985 del Patrimonio Histrico Espaol - Llei 12/1998, de 21 de desembre, de Patrimoni Histric de les Illes Balears - Llei 1/2002 de 19 de mar, de cultura popular i tradicional - Querol, Mara ngeles, El tratamiento de los bienes inmateriales en las leyes de Patrimonio Cultural [article en lnia] a Patrimonio Cultural de Espaa n. 0, Madrid, 2009, p. 71-107 [Data de Consulta: 23 de novembre de 2012] <http://www.mcu.es/patrimonio/MC/PatrimonioCulturalE/N0/Capitulos.html> - Recomanaci sobre la Protecci dels Bns Culturals Mobles de la UNESCO del 28 de novembre 1978 <http://portal.unesco.org/es/ev.phpURL_ID=13137&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html> - V.A., La salvaguarda del Patrimonio Inmaterial. Conclusiones de las Jornadas sobre proteccin del
32 33 34 35 36 37 38 39 Op. Cit., p. 19. Op. Cit., p. 23. Op. Cit., p. 23. Op. Cit., p. 31. Article 8 de la LCPiT. V.A., La salvaguarda del Patrimonio Inmaterial, p. 31. Op. Cit., p. 39. Op. Cit., p. 39. 6

Comentari a la conferncia del Sr. Antoni Lozano

Patrimonio Inmaterial (Teurel 2009) [publicaci en lnia], Publicaciones Electrnicas de la Secretara de Cultura, Madrid, 2009 [Data de Consulta: 2 de febrer de 2013] <http://www.calameo.com/read/000075335ed04703734b7>