El desplegament del currculum per al desenvolupament de les competncies bsiques:

LA PROGRAMACI DIDCTICA

ROSER CANALS CABAU febrer-08

LA PROGRAMACI DIDCTICA parlarem de

Qu entenem per programaci? Els referents de la programaci El model didctic La presa de decisions Nivells de programaci
dun projecte o pla de centre duna rea o un projecte didctic de la unitat didctica / unitat de programaci

La programaci: un instrument dinmic

Aportaci de la U.D. a ladquisici de les C.B. Els objectius didctics Selecci dels continguts Activitats densenyament-aprenentatge i davaluaci

1. La programaci s...
Conjunt de decisions planificades pel professorat dels elements que intervenen en el procs densenyamentaprenentatge, dacord amb les finalitats expressades en el Projecte Educatiu del Centre i en funci de les necessitats educatives de lalumnat.

2. Els referents de la programaci PRESCRIPCIONS NORMATIVES FINALITATS EDUCATIVES

CONTEXT ON SAPLIQUEN

MODEL DOCENT

PROGRAMACIONS
presa de decisions del professorat NATURALESA DELS CONTINGUTS NECESSITATS EDUCATIVES ALUMNAT

Professorat planificador = Professorat aplicador

La programaci s ...
Un instrument flexible, obert, en construcci... perqu:
Sha de contextualitzar en funci de les necessitats educatives de lalumnat a qui va adreada A mesura que es va construint es va autoregulant perqu tingui coherncia interna

La planificaci del professorat en relaci a cinc preguntes clau:

3. Model didctic crtic fonamentat en les teories socioconstructivistes

QU SABEM?

AVALUACIO INICIAL

QU VOLEM SABER?

OBJECTIUS CONTINGUTS

PER A QU?
COM APRENEM?

METODOLOGIA DENSENYAMENT ESTRATGIES DAPRENENTATGE

FINALITATS
Desenvolupament de les competncies bsiques QU HEM APRS? QU SABEM?

AVALUACIO FORMATIVA I SUMATIVA

4. La presa de decisions

Per elaborar les programacions el professorat ha de prendre decisions i acords compartits que garanteixin la coherncia del projecte educatiu

CONSELL ESCOLAR
PROJECTE EDUCATIU

COMISSI PEDAGGICA
PROJECTE CURRICULAR > Cap destudis > Coordinadors de cicle PROGRAMACI ANUAL CENTRE

ED. INFANTIL Equip docent

CICLE INCIAL Equip docent

CICLE MITJ Equip docent

CI. SUPERIOR Equip docent

ACORDS DE CICLE / DISSENY PROGRAMACIONS

PROGRAMACI DAULA

5. Diferents nivells de programaci Programaci dun projecte o pla de centre

b) Programaci duna rea o matria per a un curs o un cicle c) Programaci de la unitat didctica
d) Programaci daula (seqncia didctica)

a) La programaci de lrea/matria/projecte/ per a un cicle o curs

Els referents normatius sn el Decret 142/2007 (Educaci Primria) i el Decret 143/2007 (ESO) 2. 3. 4. CONTEXT: Caracterstiques de la matria/de l'alumnat OBJECTIUS DIDCTICS CONTINGUTS DAPRENENTATGE en relaci amb lrea o mbits ORIENTACIONS METODOLGIQUES I ACTIVITATS densenyamentaprenentatge i davaluaci. CRITERIS DATENCI A LA DIVERSITAT I ADAPT. CURRICULARS CRITERIS I PROCEDIMENTS DAVALUACI I RECUPERACIO CONTRIBUCI DE LREA/MATRIA/PROJECTE A LADQUISICI DE LES COMPETNCIES BSIQUES DISTRIBUCIO TEMPORAL (al llarg del trimestre, curs, cicle...)

Justificaci terica o referent didctic i pedaggic que explicita les intencions educatives i les seves finalitats

b) La programaci de la unitat didctica

Objectius de la unitat didctica Continguts (Conceptes, Procediments i Actituds) Activitats densenyamentaprenentatge (Seqncia didctica) que inclouen Activitats davaluaci i Activitats dadaptaci curricular per a latenci a la diversitat Metodologia i estratgies didctiques Materials i recursos didctics Temporalitzaci de la U.D.i organitzaci de lespai i el temps

Contribuci de la U.D. a ladquisici de les C.B.

c) La programaci de la unitat didctica

la planificaci de cada docent ajustada a les sessions programades per un grup concret dalumnes a partir dels criteris i decisions presos en la programaci de lrea o matria en el cicle/departament (abans sanomenava tercer nivell de concreci)

Conv que la programaci daula respongui a la lgica de les fases didctiques:

3. Estructuraci coneixements Abstracte

Integraci del nous coneixements a la xarxa existent mitjanant explicacions i activitats estructurades. Sestableixen noves connexions entre conceptes que permeten elaborar idees ms complexes i originals

2. Introducci nous continguts

Presentaci de nous coneixements com a ms tils de forma provocadora i participativa.Es tracta que lalumnat obtingui nova informaci significativa per afavorir la construcci de nou coneixement. Es pot intentar qestionar les idees prvies provocant el dubte per aconseguir un canvi conceptual o aconseguir reestructurar el coneixement incorporant nous elements.

4. Aplicaci del coneixement

Transferncia del coneixement aprs i aplicar-lo a la resoluci dun problema o una situaci prctica en diferents contextos. Es consoliden els nous aprenentatges i es reconeix la seva utilitat.

1. Exploraci idees prvies

Tracta devindenciar quines sn les idees prvies i descobrir les estructures dacolliment a partir de les quals es podran introduir nous coneixements. Tamb permet explicitar i negociar els objectius daprenentatge perqu lalumnat sels representi.

Concret Simple Complex

Concepte social clau: CANVI I CONTINUITAT

Abstracte

Concepte social clau: canvi i continutat

3. Estructuraci coneixements

2. Introducci nous continguts

Explicaci i activitats per: introduir els conceptes de canvi i continutat: -Quines coses canvien? Com canvien? Per qu canvien? I quines no? Per qu? - Els canvis sn aventatjosos? Sempre?

-Elaboraci dun mapa conceptual sobre canvi-continutat dels aspectes treballats. - Redacci dun text interpretatiu sobre els canvis i continutats a partir de lactivitat de les fotografies.

4. Aplicaci del coneixement 1. Exploraci idees prvies

A partir de dues imatges del poble o barri, una antiga i una actual, es genera un dileg per extrauren les diferncies a travs de lobsevaci, la descripci, la comparaci, lanlisi i linterpretaci. Investiguem com vivien el nostres avis quan eren petits. -Elaboraci dun qestionari de preguntes en grups de tres per entrevistar els avis. (on vivien, a qu jugaven, com era la seva escola). - Estructuraci de la informaci - Debat a laula: quins aspectes han canviat i quins no en relaci amb la manera de viure dels nens dara? Qu ha millorat i qu no?

Concret Simple

Complex

COMPETNCIES BSIQUES
1. Competncia comunicativa lingstica 2. Competncies artstica i audiov. 3. Tractament de la informaci i competncia digital 4. Competncia matemtica 5. Competncia daprendre a aprendre 6. Competncies dautonomia i iniciativa personal 7. Coneixement i inter. amb el mn 8. Competncia social i ciutadana - Comunicaci oral i escrita del coneixement i del propi pensament - Desenvolupament de les capacitats cognitivolingstiques (descriure, explicar, justificar, interpretar, argumentar) - Protecci del patrimoni artstic i mediambiental - Recerca, obtenci i tractament de la informaci a partir de fonts diverses (observaci, lectura dimatges, entrevista). - Distinci entre informacions rellevants i anecdtiques, objectives i subjectives, reconeixent la intencionalitat dels missatges -Clcul de perodes de temps de diferent durada -Representaci grfica del temps histric (successi i durada) - Plantejament de preguntes: Qu?, per qu?, com? - Desenvolupament destratgies per organitzar i recuperar la informaci (resums, esquemes, mapes coneptuals...) -Estratgies per a la planificaci i execuci de tasques (qestionari) - Presa de decisions (treball cooperatiu) - Coneixement i interacci amb lentorn (poble, famllia) - Percepci del canvi com a resultat de la interacci de l'sser h. amb el medi - Comprensi de la realitat social actual i histrica i la seva projeccci el futur - Valoraci i exercici del dileg, lempatia, la cooperaci com a mitjans per exercir la ciutadania democrtica

6. La programaci: un instrument dinmic

COMPETNCIES
OBJECTIUS DIDCTICS
SABER

BSIQUES
ACTIVITATS AVALUACI

CONTINGUTS
CONCEPTUALS

ACTIVITATS ENSENY/APRE

SABER FER

PROCEDIMENTALS

SABER SER I ESTAR

ACTITUDINALS

COMPETENCIES BSIQUES
1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual 2. Competncies artstica i cultural 3. Tractament de la informaci i comp. digital

PROJECTE EDUCATIU CENTRE

COMISSI PEDAGOGICA
Interactuar i dialogar amb els altres Produir diferents tipus de text adequats a la situaci comunicativa Expresar-se a travs dels mitjans artstics

PROGRAMACI
REA /PROJECTE (Cicle, intercicle)
E.V.P. C. naturals

PROGRAMACI DAULA
PROFESSORAT
Unitat didcticaLaigua

MATRIA/PROJECTE/C. S(Departament, Equip D.

C. Socials ...

Cercar informaci mitjanant l's de les TIC Comunicar informaci mitjanant l's de les TIC Representar informaci a travs deines matemtiques: grfics, estadstiques Utilitzar la mesura, la proporcionalitat i el clcul en situacions prctiques Saber autoevaluar-se per a aprendre dels encerts i dels errors

4. Competncia matemtica 5. Competncia daprendre a aprendre 6. Competncia dautonomia i iniciativa personal 7. Competncia coneixement i interacci mn fsic

Elegir amb criteri propi i prendre decisions Adquirir conscincia del qu se sap, qu cal aprendre i com saprn Emprar els procediments dindagaci cientfica: plantejar problemes, fer hiptesis, cercar dades

8. Competncia social i ciutadana

Cooperar, participar i dialogar en la resoluci de problemes expresar reflexions o judicis propis a travs duna comprensi crtica del propi entorn social

1r curs

2n curs

3r curs

Aportaci de la U.D. ladquisici de les competncies bsiques

Competncies bsiques
Coneixement i interacci amb el mn Competncia social i ciutadana Competncia cultural i artstica Competncia en comunicaci lingstica i audiovisual Competncia matemtica Tractament de la informaci i competncia digital Aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal

Contribuci de la unitat didctica

ELS OBJECTIUS
OBJECTIUS GENERALS
Etapa/Curs

OBJECTIUS DIDCTICS en relaci amb... Saber Saber fer Saber ser/estar

Selecci dels continguts

Decret 142/2007 (Educaci Primria) / Decret 143/2007 (ESO)

Unitat Didctica:
CONTINGUTS CONCEPTUALS (SABER) CONTINGUTS PROCEDIMENTALS (SABER FER) CONTINGUTS ACTITUDINALS
(SABER SER i SABER ESTAR)

Activitats densenyament/aprenentatge 3. Estructuraci coneixements

Abstracte

2. Introducci nous continguts

1. Exploraci idees prvies

4. Aplicaci del coneixement

Concret Simple Complex

Les activitats davaluaci

Cal programar activitats davaluaci integrades en el procs densenyament/aprenentatge fent atenci a tres moments de lavaluaci:

1. AVALUACIO INICIAL: Funci diagnstica Qestionari detecci idees prvies, Conversa al voltant duna activitat de sensibilitzaci (conte, imatge, notcia, pea musical...) AVALUACI FORMADORA: Funci reguladora Qestionari dautoregulaci, Activitat de coavaluaci, Base dorientaci AVALUACI SUMATIVA: Funci certificadora Activitats daplicaci dels continguts apresos en un altre context, Proves i controls Lavaluaci proporciona informaci sobre el grau dassoliment dels objectius previstos per a reajustar la prctica educativa i millorar els resultats de laprenentatge

La meva programaci...
Cada docent ha de trobar el sistema que millor li serveixi El referent o punt de partida sn les decisions de rang o nivell superior (PEC, PCC, Programaci matria...) Es recomanable comenar per plantejar-se els objectius. Dels objectius se nextreuen els continguts i dambds, es dissenyen activitats densenyament-aprenentatge que possibiliten laprenentatge dels continguts, lassoliment dels objectius i el desenvolupament de competncies bsiques. Cada nou pas, obliga a revisar els anteriors per trobar la mxima coherncia. Sense programaci es cau en la improvisaci o el fer per fer sense pensar quina s la finalitat que hi ha al darrere.