Evidentment, aquest paper s 100% ecolgic i reciclat. Nmero 38 Novembre 2012 www.veritas.

es

Te, la beguda de la tardor

Fem 10 anys!

Bona tarda! Quan est previst obrir la botiga del carrer de Crsega (entre Rambla de Catalunya i passeig de Grcia)? Hi haur menjar preparat? Treballo en unes oficines properes i ens agradaria poder disposar de plats preparats a lhora de dinar. Moltes grcies. Anna
eva villamayor
directora de mrqueting

Tinc el costum, abans descriure leditorial, dagafar lexemplar de la nostra revista del mateix mes, per de lany anterior. Aquesta vegada, llegint aquell editorial, vaig pensar que podrem publicar-lo de nou, noms amb un petit canvi en ladrea de la nova botiga! Mexplicar: lany passat comenvem leditorial explicant-vos que gaireb havem fet curt amb els regals que havem preparat per agrair-vos al llarg del mes doctubre la vostra confiana. I malgrat les planificacions daquest any, quasi ens ha tornat a passar el mateix. s evident que cada vegada som ms els qui fem una aposta ferma per la millor alimentaci possible. Lany passat fiem extensible lagrament a la resposta i lacollida que la nova botiga havia tingut al barri de Poblenou... Avui tamb podem dir-vos que, una vegada ms, lacollida que heu dispensat a la botiga que hem obert al cor de lEixample ha superat les expectatives. Per a nosaltres, aquest fet s un gran orgull. Ha estat una magnfica manera de celebrar

que ja fa 10 anys que Veritas treballa per apropar la millor alimentaci a tothom, assolint petits xits dia a dia que fan que avui laccs a la cistella de la compra de producte ecolgic tingui un cost un 30% inferior en relaci amb linici daquesta aventura. De la mateixa manera que ho fiem evident ara fa un any en leditorial, enguany reafirmem i renovem el nostre comproms amb una agricultura ecolgica i socialment justa, en la nostra collaboraci i caminar plegats de la m dels nostres companys de viatge, de pagesos i productors locals amb qui fomentem la biodiversitat i la recuperaci de varietats autctones, respectant el nostre entorn i afavorint un consum responsable i conscient. Dit aix, aquest mes de novembre, de nou, us demanem que ens acompanyeu-nos en la celebraci del nostre aniversari amb els avantatges i les sorpreses que hem preparat en les, ja, 25 botigues Veritas, perqu us puguem agrair la vostra confiana. Us hi esperem!

consultes

Benvolguda Anna El 25 doctubre vam obrir al pblic la nostra nova botiga! Hi podreu trobar amanides, sandvitxos, porcions de pizza, fruita tallada en funci de la temporada... tot preparat amb els millors productes, per tal doferir-vos la millor alimentaci fcil i cmoda, tamb fora de casa.

Sabies que...
2

Nens

Cosmtica natural, lopci ms segura

4 10 14 20 22 26 34 36 38

www.veritas.es. REVISTA VERITAS n 38. Novembre 2012. Consell editorial: Eva Villamayor i Emilio Vil. Realitzaci i edici: El bulevar. Direcci del contingut: Mai Vives. Collaboradora: Dolores Raign. Disseny i Pre-press: El bulevar. Fotografia: Alejandro Ardila Correcci lingstica: El bulevar. Impressi: Serper.

Bon dia! La nostra nutricionista ens explica que els nivells baixos de glbuls vermells pot tenir diferents causes (algunes situacions, com fer molt exercici fsic, pot generar aix i no ser dolent). Per saber quins aliments poden ajudar ms especficament, caldria saber si hi ha ms valors alterats en lanaltica (valors dhemoglobina, valors de ferro, etc.). Algunes recomanacions generals: augmentar el consum de remolatxa (t una substncia que ajuda a la formaci de glbuls vermells) i comprimits despirulina (2-2-2). Tamb es recomana un xarop preparat, Floradix, de Salus, que ajuda a recuperar els glbuls vermells.

Diversitat

Te , la beguda de la tardor

Divulgaci Forn

Ls dels additius alimentaris (I) Arriba un nou pa i tornen els torrons de sempre

Reportatge

Gaudeix de la millor carn ecolgica

Estil de vida
El iode durant lembars

El rostre, reflex de la salut interna

A propsit de... Bellesa

Les claus de la hidrataci a la tard

Segueix-nos i sigues el primer en assabentar-te de les novetats i gaudeix de promocions exclusives a: http://www.facebook.com/veritasecologico

Receptes

Rotllets darrs amb verdures saltejades, fideus a la cassola amb algues.....

sumari

Bon dia, en les ltimes analtiques que mhan fet mha sortit un nivell de glbuls vermells baix. Quins aliments vegetals podria prendre per millorar-ho? Grcies!

La producci ecolgica rebutja ls dadditius en la transformaci dels aliments, i noms permet ls de substncies naturals que poden tenir efectes similars i sense cap perjudici sobre la salut.

editorial
3

Cosmtica natural,

lopci

ms segura

Els nens tenen un sistema immunitari en procs de maduraci i, per tant, disposen de menys defenses que els adults davant lexposici a les substncies qumiques. s convenient no doblidar mai aquest fet i estar sempre atents als ingredients dels productes destinats a la seva higiene.

10

anys

Els especialistes sn molt clars sobre aquest punt: els nadons sn els ms vulnerables quan parlem dexposici a txics. En aquest aspecte, el pares vigilem la dieta, el lloc de residncia, els contaminants que estan en el medi ambient, per no sempre som conscients dels perills dels agents qumics que es troben amagats en colnies, xamps i gels de bany, i tamb en els detergents amb els quals rentem la seva roba.

Als parabens estan prohibits a dinamarca

Actualment, hi ha unes 30 substncies inscrites en la llista dagents perillosos que han de ser rigorosament analitzats dins del marc reglamentari europeu REACH. Incomprensiblement, entre aquestes substncies no es troben els parabens. No obstant aix, Dinamarca ha ents els riscos que comporten aquestes substncies i les ha prohibides en els productes per a nens. En concret, la legislaci danesa preveu prohibir ls del Butylparaben i el Propylparaben en els cosmtics i en els productes de cura personal per a nens menors de tres anys. Es limita lexposici dels nens. La decisi de prohibir aquestes substncies qumiques es va prendre quan es va donar per acabat el perode de cinc anys que les autoritats daneses havien atorgat als fabricants perqu demostressin la innocutat dels seus productes. Davant dels dubtes que van produir els resultats dels estudis duts a terme per la indstria, el ministeri dans de medi ambient va decidir prendre la iniciativa i limitar lexposici dels nens, ms sensibles a lefecte daquests pertorbadors endocrins. Molts productes afectats. Aquesta prohibici afecta un ampli ventall de productes: xamps, sabons, cremes solars i olis, aix com joguines i cosmtics (pintures i maquillatges infantils). Els parabens prohibits sn els segents: Benzylparaben, Butylparaben, Ethylparaben (I214), Isobutylparaben, Isopropilparaben, Methylparaben (I218) i Propylparaben (I216).

Efecte desconegut dels qumics sobre la salut

Segons lAgncia per a la Protecci de la Salut del Regne Unit, cada mes apareixen ms de 600 substncies qumiques noves que safegeixen a la llista de les 80.000 ja existents. No obstant aix, noms shan constatat els efectes que provoquen en humans en menys del 10 per cent dels casos. s a dir, hi ha controlades menys de 8.000 substncies, i nestan permeses per al seu s en cosmtica una mica ms de 6.000. Moltes daquestes substncies causen allrgies, problemes de pigmentaci, irritaci de la pell, trastorns hormonals i, fins i tot, cncer i danys gentics a futurs nadons.

Ingredients perillosos
Els ingredients ms perillosos per a la salut dels petits sn els sospitosos de causar allrgies, trastorns hormonals, danys en el sistema nervis i/o cncer. Estem parlant del Brom 2, un nitroprop 2 i 3-DIOL que pot causar allrgies i irritacions de pell; del borat de sodi, que pot acumular-se en el cervell i en el fetge, i de loxibenzona, un ingredient utilitzat en protectors solars que pot provocar allrgies i alterar el sistema hormonal dels nens.

anunci_ecocert_veritas2012_alta.pdf

23/10/12

16:10

Productes ecolgics per a la seva higiene

Els productes dhigiene convencional sovint utilitzen la tctica comercial dincloure extractes de plantes per donar una aparena natural al producte. La realitat s que el producte convencional amb prou feines porta uns milligrams daquests extractes i, a ms, solen ser els ltimes duna llarga llista dingredients petroqumics. Vist aix, i tenint en compte que la llista dingredients perillosos s cada dia ms mplia, la cosmtica convencional no ofereix garanties ni confiana als pares. Per tant, la millor manera de preservar i cuidar la pell dels nens s utilitzar cosmtica ecolgica certificada, que est lliure de substncies qumiques i que ofereix un munt dingredients naturals que hidraten, nodreixen i protegeixen la seva pell. Entre aquests ingredients destaquen la civada i la calndula. Civada. s un ingredient natural clssic que t un efecte nutritiu i suavitzant sobre la pell. Calndula. Estem davant dun ingredient que regenera, hidrata i evita irritacions. A ms, t propietats desinfectants, antiinflamatries i cicatritzants.

CM

MY

CY

CMY

La nueva lnea de champs de Corpore Sano contiene un 99% de ingredientes de origen natural de los cuales un 10% procede de la agricultura biolgica. La suavidad de las frmulas permite un uso frecuente y garantiza una proteccin e caz del cabello y cuero cabelludo.

10

anys

COSMTICO NATURAL Y ECOLGICO CERTIFICADO POR ECOCERT SAS-F32600 segn el referencial ECOCERT

www.corporesano.com

Corpore Sano compensa sus emisiones de CO2 contribuyendo a evitar el cambio climtico.

petit xef a la cuina

Ingredients:
TALLER DE CUINA ECOLGICA

250 g de mill bullit Llavors variades Melassa darrs o melmelada natural Elaboraci: 1. Endolcir el mill bullit amb la melassa darrs o amb la melmelada. 2. Fer les croquetes amb motlles de diferents formes i grandries. 3. Arrebossar amb les llavors.

El mill s un cereal que cont ferro i vitamines del grup B. El seu consum aporta vitalitat i fortalesa, i els petits el digereixen molt b. Aix doncs, els nens que mengen mill no es troben mai decaiguts.

Croquetes dolces de mill

10

Recepta feta per Mireia Anglada de VERITAS & COOKITECA. Reserves i consultes a travs de la website: www.veritas.es/ www.cookiteca.com, cookiteca@cookiteca.com, tlf: 93 205 93 73

anys

Te

diversitat

, la beguda de la tardor
11

10

Prendre te de manera regular ens aporta molts beneficis. El motiu principal s que cont polifenols, uns potents antioxidants que augmenten les defenses de lorganisme i neutralitzen lactivitat dels radicals lliures.

10

anys

Te blanc, el millor antioxidant

Procedeix de les muntanyes de Fujian, on es recullen noms els brots frescos abans que sobrin. En aquest moment, els brots estan plens denergia i de tots els nutrients. Una vegada recollectat, prcticament no es manipula: es deixa evaporar laigua de les fulles i sasseca a laire i al sol, un fet que mant intactes totes les seves propietats. Durant segles, la seva elaboraci va ser un secret perqu era el te exclusiu de la cort de lEmperador, ja que es creia que contribua a la immortalitat. Per tot aix, el te blanc conegut com Yinzhen (agulles de plata) s un producte exquisit i saludable, que est considerat lantioxidant ms potent de la natura i que cont tres vegades ms polifenols que el te verd.

polifenols, es desenvolupen els compostos aromtics i la seva elaboraci segueix uns passos diferenciats: pansiment de la fulla, enrotllat, fermentaci i assecat.

Aporta ms calci que la llet. s digestiu, tonificant i dirtic . Ajuda a vncer la fatiga, ja que alcalinitza la sang.

Te bancha, digestiu i tonificant

Les fulles daquest te romanen durant tres anys a la planta. Passat aquest temps, es perd gran part de la tena (noms es conserva el 0,5 per cent) i aix el converteix en un te no excitant. A diferncia del te comercial (que es torra al forn), el te Bancha sasseca al sol. Cont gran quantitat de vitamines i minerals, a causa del seu temps de permanncia en la planta.

Te kukicha, sense tena

Prov de les branques petites de la planta del te, recollides quan tenen tres anys dedat. No cont tena i el pot prendre tothom, fins i tot nens i malalts, ja que s molt digestiu. Es prepara fent bullir durant tres minuts dues cullerades grans en un litre daigua. Es deixa reposar i es cola. Li podem afegir una pell de taronja o mandarina i endolcir al gust.

Consell de preparaci
La preparaci del te s fonamental a lhora de gaudir del seu sabor, del seu aroma i de les seves propietats. Perqu el resultat sigui perfecte, recordeu els segents punts: Laigua ha destar calenta, per no ha de bullir. s fonamental per no destruir la vitamina C. Laigua ha de ser com menys calcria millor. El millor s preparar el te amb aigua mineral. El temps de reps mitj ser de 3 a 5 minuts. Com ms estona es deixi reposant, ms astringent ser la beguda i menys poder excitant tindr la tena. No rentar la tetera amb detergent. Nhi ha prou amb esbandir-la amb aigua.
Veritas-Novembre-2012 print.pdf 1 22/10/12 15:05

Te vermell, ajuda a eliminar toxines

12

Segons diu la tradici, el te s la beguda ms antiga del mn, amb ms de 5.000 anys dhistria. Hi ha gaireb 3.000 tipus de te, que provenen de la planta thea sinensis i que generalment sintegren en quatre grups principals: blanc, negre, verd i vermell. El consum regular de te fa que ens trobem millor perqu s ric en polifenols, uns antioxidants que fan augmentar les nostres defenses i neutralitzen lactivitat dels radicals lliures. Per aquesta no s lnica virtut del te. Estimula el crtex cerebral i el sistema nervis central. Grcies a aquest fet, aixeca lnim, afavoreix el pensament i activa la capacitat creadora. Activa la diresi i redueix el colesterol. El seu consum desintoxica lorganisme i ajuda a eliminar els greixos. Combat els radicals lliures. Les vitamines i flavonoides que cont sn un poders elixir de joventut. T menys tena que el caf. En general, el te noms cont 1/3 de la tena que aporta el caf, per cal tenir en compte que el te indi t ms tena que el te xins.

A la Xina es considera la beguda de la salut. El ms valorat s el de la varietat Pu Erh, originari de la provncia de Yunnan. Un cop recollides les fulles, se sotmeten a un procs de semifermentaci, es guarden comprimides en barriques i semmagatzemen, de vegades durant dcades, abans de procedir a la seva distribuci. Aquest procs s el que li confereix el to vermells que el caracteritza. s dirtic, t efecte antibitic i redueix lcid ric. T un demostrat efecte aprimador. Per reduir pes noms cal prendre tres tasses al dia, sense seguir cap dieta especial. Redueix el colesterol. Accelera el metabolisme del fetge i ajuda a eliminar toxines.

13

Te verd, reductor dels greixos

El te verd s fruit del procs de coure i assecar al foc les fulles de la planta. Lassecat s necessari per tallar la fermentaci en el punt desitjat, i una tassa al dia s suficient per gaudir dels seus beneficis. Dificulta la formaci de coguls. Redueix el colesterol i els greixos de la sang. Evita la hipertensi. Preveu lenvelliment, grcies al seu poder antioxidant. T reconeguts efectes anticancergens.

Te negre, el ms energtic

Estem davant del te ms aromtic, una caracterstica que adquireix a causa de la fermentaci. Quan fermenten els seus

CM

MY

CY

CMY

10

anys

divulgaci

M. D. Raign Dpto. de Qumica de la Universidad Politcnica de Valencia

Para hacer frente a la continua demanda de productos, la industria convencional utiliza deliberadamente aditivos qumicos de sntesis para modificar las propiedades de los alimentos. De acuerdo con la legislacin espaola, se considera que un aditivo es una sustancia aadida de forma intencional a los alimentos para modificar sus propiedades fsicas, su sabor y sus parmetros de conservacin. Pero tambin es un aditivo aquella sustancia que se introduce para aumentar el valor nutritivo de los alimentos. La definicin incluye, adems, cualquier sustancia usada en la produccin, tratamiento, empaquetado, transporte o almacenamiento de alimentos.

Pueden afectar a la salud

14

El uso de los aditivos alimentarios (I)

En la alimentacin convencional se emplean ms de mil aditivos, unas sustancias qumicas cuyo objetivo es conferir a los alimentos cualidades de las que carecen o mejorar las que poseen. Dichas sustancias pueden tener efectos perjudiciales sobre la salud, de ah que estn prohibidas en la alimentacin ecolgica.

En la industria de transformacin se emplean otras sustancias llamadas agentes auxiliares. A diferencia de los aditivos, intervienen en el proceso de fabricacin. Una vez terminado dicho proceso, o bien se eliminan o bien se mantienen en el alimento. En este ltimo caso, pueden llegar a ser peligrosos para la salud, por lo que es imprescindible realizar una trazabilidad para tener constancia de su eliminacin. Para que el uso de un aditivo sea aceptado en alimentos destinados al consumo humano, debe ser sometido a diferentes pruebas sobre animales que evalen su inocuidad. Una vez finalizado el estudio, se establecen los niveles mximos permitidos, que siempre deben ser menores que los tolerados por los animales. Sin embargo, muchas de las alteraciones se manifiestan en forma de alergias, algo que los ensayos con animales no detectan.

15

Restricciones de uso

Segn el Reglamento Tcnico Sanitario, slo se pueden usar los aditivos si se demuestra que los beneficios que aportan pesan ms que cualquier riesgo que pudieran ocasionar. A partir de ah, existen una serie de situaciones en las que estn prohibidos. No pueden usarse para enmascarar productos de inferior calidad o engaar el consumidor. Estn prohibidos en alimentos donde se destruyan los nutrientes. Los sulfitos no pueden aadirse a las carnes, porque al restaurar el color rojo, proporcionan una apariencia falsa de frescura. A pesar de ello, existen casos de fraude y los controles indican que se siguen utilizando sulfitos como conservantes en carnes, en especial en preparados de carne picada y hamburguesas. No puede haber sulfitos en las comidas que son fuente de tiamina, ya que los sulfitos destruyen este aminocido.

10

anys

Reglamentacin legal

16

La regulacin de la utilizacin de los aditivos alimentarios en Espaa comienza en 1967, cuando se aprueba el Cdigo Alimentario Espaol. Posteriormente, el Ministerio de Sanidad y Consumo promulga una serie de disposiciones legales que complementaron las reglamentaciones del Cdigo Alimentario. Entre ellas destacan la aparicin de las listas positivas de aditivos alimentarios y la reglamentacin sanitaria de los mismos. Listas positivas. Son listas abiertas que se revisan peridicamente y que agrupan los aditivos permitidos segn su accin, su nombre qumico, su nmero de identificacin segn la normativa de la Unin Europea, el listado de alimentos a los que se puede aadir cada aditivo y la dosis mxima permitida en cada alimento. Procedimiento de autorizacin. Segn la legislacin europea, queda establecido en el Reglamento 1331 de 2008, publicado el 16 de diciembre de 2008. La regulacin de los aditivos se establece en el Reglamento 1333 de 2008, publicada el 20 de enero de 2010 y posteriormente modificada en el Reglamento 1129 de 2011 y publicada el 11 de noviembre de 2011, y en la que se ampara la orden SPI/681 de 2011. En dicho reglamento se indican los alimentos en los que no se permite la presencia de aditivos o colorantes, la lista de todos los aditivos autorizados y la definicin de los grupos de aditivos (I, II, III, IV, otros).

Clasificacin segn su efecto

Existe una clasificacin general de los aditivos en la que estn organizados por el efecto que causan sobre los alimentos. 1. Mejoran el aspecto fsico: Antiaglutinantes. Ayudan a sustancias como la sal a fluir con libertad. Antiapelmazantes. Antiespumantes. Emulgentes o emulsionantes. Otorgan una textura consistente y homognea e impiden que se separen las masas. Estabilizantes y espesantes. Dan una textura suave y uniforme. Gelificantes. Humectantes. 2. Corrigen las propiedades: Antioxidantes. Protegen y evitan que los alimentos con alto contenido graso se enrancien o pierdan sabor. Tambin evitan que las verduras y frutas frescas cortadas (como patatas o manzanas) se tornen marrones cuando se exponen al aire. Conservantes. Evitan alteraciones biolgicas y qumicas. Adems, retrasan el deterioro del producto causado por aire, bacterias, hongos o levaduras.

Nmeros que los identifican

Los aditivos aprobados por la Comunidad Europea se designan con la letra E seguida de tres dgitos, donde el primero indica el tipo de aditivo. As, atendiendo al nmero de identificacin, los aditivos se clasifican en: Colorantes. Desde E100 hasta E199. Conservantes. Desde E200 hasta E299. Antioxidantes. Desde E300 hasta E399. Espesantes, estabilizantes y emulsionantes. Desde E400 hasta E499. Reguladores de acidez y pH. Desde E500 hasta E599. Potenciadores del sabor. Desde E600 hasta E699. Varios: agentes de recubrimiento, gases de envasado, etc. Desde E900 hasta E999. Otros productos qumicos: almidones modificados, etc. Desde E1100 hasta E1599.

17

Sustancias admitidas en espaa

10

Existe una normativa formulada en el Cdigo Alimentario Espaol (CAE) que refleja la legislacin dispuesta por la administracin y que regula todo lo referente a los aditivos. En nuestro pas se admiten los aditivos aprobados por la Comunidad Europea, y estn autorizados ms de 345 aditivos, de los cuales tan slo se emplea un pequeo porcentaje. As, slo se pueden usar aquellos que han sido aprobados, tras haber pasado por estudios que verifiquen que a las dosis autorizadas no pueden causar ningn efecto daino para la salud de las personas, y que son realmente necesarios (Calvo Rebollar, 1991). Cuando el aditivo est autorizado, la manera de identificarlo es a travs de un nmero de identificacin, siguiendo la normativa y numeracin de la Unin Europea. As, los consumidores de todos los pases miembros pueden identificar la sustancia presente en el alimento. El nmero identificativo indica que un aditivo ha sido aprobado por la UE, es decir, que ha sido contrastado por la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA) (http:// www.efsa.europa.eu), que tiene que evaluar que el aditivo es seguro.

Nova Monsoy Civada Biocalcium

Prova la nova beguda de Civada enriquida amb calci i veurs com el seu delicis sabor i els seus alts continguts nutricionals et faran sentir millor dia a dia. Rica en protenes i hidrats de carboni. Alt contingut en vitamines del grup B, que calmen i enforteixen el sistema nervis. Cont una gran quantitat de minerals, com el magnesi, fsfor, potassi, calci, ferro, coure i zinc. Beguda equilibrada, t una bona composici daminocids essencials, que ajuden a crear i repondre els teixits corporals. T menys d1% de grasses, les quals principalment sn insaturades, destactant lOmega 3, 6 i 9. Alt contingut en bra soluble i insoluble. Cont betaglucans, que regulen el trnsit intestinal.

anys

Segueix-nos a facebook:

facebook.com/bebidasmonsoy www.liquats.com

Ctra. de Vic Km 1,23 - 17406 VILADRAU (Girona) - Tel.: +34 93 884 80 69 - Fax: +34 93 884 93 92 -

Repasando la historia

La produccin ecolgica rechaza el empleo de aditivos en la transformacin de los alimentos

Gasificantes. Reguladores del pH. Previenen la fermentacin o controlan la acidez/alcalinidad. 3. Modifican el sabor, el olor y el color: Agentes aromticos. Se emplean mucho y no estn demasiado controlados, ya que los fabricantes no estn obligados a definir su composicin en el etiquetado. Algunos de ellos son peligrosos, aunque es raro que produzcan efectos perjudiciales, ya que son usados en cantidades mnimas. Colorantes. Mejoran la apariencia de ciertos alimentos para satisfacer las expectativas de los consumidores. Edulcorantes. Potenciadores del sabor.

18

El uso de aditivos para la conservacin de alimentos data del Paleoltico, donde ya se usaba el humo para conservar la carne. En el Neoltico se descubrieron sustancias naturales (como el azafrn o la cochinilla) que se emplearon en los alimentos para hacerlos ms apetecibles gracias al color. Y tambin en esa poca usaban sal y vinagre como conservantes. Cultura egipcia. Fue la que contribuy a la promocin del uso de las sustancias naturales, tanto para realzar el atractivo de los alimentos (empleaban plantas aromticas para perfumar y semillas para aportar colores llamativos) como para preservar los alimentos en el tiempo (usaban aceite, miel o melazas para conservar los alimentos frescos). De hecho, en algunas excavaciones arqueolgicas se han encontrado alimentos conservados por los antiguos egipcios con estas sustancias naturales, lo que demuestra la gran capacidad que tienen para mantener los alimentos. poca romana. Se potenciaba el uso de salmueras con diferentes sales, especias y colorantes naturales para conservar y mejorar la apariencia. Uso actual de aditivos naturales. El reconocimiento histrico del uso de los aditivos naturales (figura 1) pone de manifiesto que son sustancias que tienen inters y son de utilidad en la elaboracin de alimentos. Peligro potencial. El problema aparece cuando, a travs de la sntesis qumica, se desarrollan sustancias para emular las propiedades naturales. Dichas sustancias de sntesis tienen una potencialidad tremenda, ya que en pequeas cantidades pueden desarrollar, de forma

exagerada, un determinado carcter. Por ejemplo, en los que se deben utilizar. Los 45 productos autorizados pequeas cantidades (1 mg) de colorante rojo, puede (de los cuales siete se considerarn como ingredientes de colorear ms de 1 kg de masa para caramelos. origen agrario) se dividen como sigue: Lista del hospital de Villejuif. Debemos hacer una Tres colorantes. Carbn vegetal, anato (un referencia a la lista publicada en 1973, que ya alertaba colorante natural obtenido de las semillas del de 52 aditivos que presentaban toxicidad, sensibilidad arbusto Bixa Orellana, cuyas semillas contienen cutnea, perturbaciones intestinales o digestivas, bixina, un carotenoide amarillo que ya utilizaban accidentes vasculares, clculos renales, colesterol y los egipcios para realzar el color del queso y destruccin de vitaminas del grupo B. la margarina) y carbonato clcico (de origen mineral). Cinco conservantes. De tipo microbiolgico, principalmente cidos orgnicos, como el cido La produccin ecolgica rechaza el empleo de los lctico. aditivos en la transformacin de los alimentos, aunque Doce conservantes de carcter antioxidante. permite el uso de sustancias naturales que pueden tener Entre los que figura la vitamina C. efectos similares y sin perjuicio sobre la salud. Cuatro gases inertes. Argn, helio, nitrgeno y Regulacin legal. En el anexo VIII del Reglamento oxgeno. (CE) nmero 889/2008 de la Comisin (publicado el Resto. Emulsionantes como la lecitina, la goma de 18 de septiembre de 2008, en el que se establecen garrofn, etc. disposiciones de aplicacin del Reglamento (CE) nmero 834/2007 del Consejo sobre produccin y etiquetado de los productos ecolgicos) se indica la Calvo Rebollar, M. 1991. Aditivos Alimentarios. Propiedades, aplicaciones relacin de sustancias destinadas a la produccin de y efectos sobre la salud. Mira Editores, Zaragoza 155 pp. NRC. National Research Council (U.S.). 1985. Evaluation of cyclamate alimentos ecolgicos transformados. Aditivos autorizados en la produccin eco. En for carcinogenicity. Committee on the Evaluation of Cyclamate for el anexo citado anteriormente (seccin A) se relacionan Carcinogenicity. National Academy Press XII. Washington, D.C. 196 pp. los 45 aditivos alimentarios (incluidos los excipientes) Raign, M.D. 2007. Los alimentos ecolgicos: calidad y salud. Ed. SEAE/ que estn autorizados, junto con el tipo de alimentos Junta de Andaluca. 192 pp.

Qu ocurre con los alimentos ecolgicos?

Bibliografia

19

10

anys

Arriba un nou i tornen els torrons de sempre

pa

forn

Els secrets dels torrons Veritas

Ja tenim el Nadal ben a prop i, com cada any, a lobrador de Veritas ja ha comenat la producci de torrons. Avui us desvetllem els secrets que fan dels nostres torrons un autntic tresor. Comenar poc abans de Nadal. s bsic si volem que arribin a les taules amb tot el gust i laroma de quan estan acabats de fer. Utilitzar mtodes artesans. Tot i que hi ha maquinria moderna que facilita el treball delaboraci dels torrons, a Veritas es fan seguint la tradici ms artesanal. Selaboren a lobrador dun en un i manualment, un fet que es nota en la textura i en el sabor. Usar noms ingredients de qualitat. El sucre, els ous, la llet Tots els ingredients sn de producci ecolgica i per aix el seu sabor s intens i autntic. I les ametlles, la base del torr, sn de la varietat marcona. Oferir un munt de varietats. Amb la base dametlla ecolgica, Veritas ofereix torrons de crema cremada, coco, canyella, nata i nous, xocolata amb avellanes, xocolata negra amb ametlles i xocolata amb espelta inflada.

20

21

Al novembre tenim...
Us presentem un nou pa que agradar a petits i grans. Flonjo, esponjs i amb trossos de xocolata negra. s ms que un pa, s gaireb un pasts. Daltra banda, els torrons tornen al nostre obrador, on ja ha comenat la producci nadalenca perqu arribin a la vostra taula acabats de fer.
Tot i que el pa sencer, sense refinar, s el pa per excellncia, tamb es pot elaborar un pa nutritiu i saludable amb farina blanca que provingui de blat de cultiu ecolgic i refinada sense emprar procediments qumics. Aquest s el cas del pa de llet ecolgic, que t com a base una farina de qualitat i, a ms, la seva massa est enriquida amb ou, llet, mantega i lecitina de soja. Aquest darrer ingredient, que tamb es troba en altres pans i pastissos, s una emulsi natural amb nombroses propietats. Redueix i evita lalteraci dels greixos (perqu s un excellent antioxidant natural), millora la digesti i refora el sabor del pa. Origen cent per cent ecolgic. Tant la lecitina de soja com la resta dingredients provenen de lagricultura i la ramaderia ecolgica. Aix evita algunes allrgies (sovint provocades per les farines tractades amb agents qumics) i aporta ms minerals (continguts en el blat ecolgic) i ms cids grassos omega-3 (presents a la llet ecolgica). Font denergia. El nou pa de llet amb trossos de xocolata s una font denergia per a nens, adolescents i esportistes, per tamb una menja especialment exquisida. s ideal per esmorzar a lescola, on es demana als pares que posin als nens una pea no gaire grossa, perqu a les escoles els petits dinen molt dhora.

Pa de

formatge
Un pa de sabor extraordinari
A Veritas oferim pans de farina integral i de farina blanca a la qual se li ha extret el seg i el germen. El que s important en aquest cas s que la farina no shagi manipulat, que no shagi blanquejat ni tractat amb productes qumics. Recordem la diferncia amb les farines convencionals, que es tracten amb substncies per evitar la proliferaci de bacteris i/o floridures i tamb amb altres elements per evitar que els greixos de la farina senrancin o amb agents milloradors sempre dorigen qumic. Sn elements que no figuren a letiquetatge i que conv saber. Les nostres sn farines ms fresques, que es conserven menys temps, sn farines autntiques, amb ms contingut nutritiu i sabor. Tasteu lltima novetat amb formatge, que complementa el pa fent-lo molt sabors. s perfecte per menjar-lo sol,amb oli o amb tomquet i qualsevol acompanyament salat

i codony
Aquest mes us tornem a oferir el de codony i nous. El codony s una fruita de la mateixa famlia que la pera i la poma, que sacostuma a menjar en forma de confitura. T una textura suau que

Croissant de nous
contrasta molt b amb la duresa de les nous. Estem davant dun croissant elaborat amb ingredientes cent per cent ecolgics, farina no quimicalitzada i llevat mare. Una delcia que sha de tastar!

10

anys

Recorda, si en vols gaudir, noms al mes de novembre!

reportatge

22

carn ecolgica

Gaudeix de la millor

Lobjectiu de la nostra carnisseria va ms enll doferir carn ecolgica. Volem oferir als nostres clients carn ecolgica de qualitat superior. Aix, la vedella, el xai, el porc i el pollastre creixen i sn alimentats de manera totalment natural, respectuosa amb el medi ambient i dacord amb les normes establertes pel http://www.ccpae. org/. Consell Catal de la Producci Agrria Ecolgica (CCPAE).

23

10

anys

a terme bones prctiques zootcniques, amb densitat animal adequada i alimentaci dalta qualitat. El porc ens arriba de Salgot, Aviny i Enebral, mentre que el pollastre s originari de Reus i de Girona. Com s habitual, la relaci amb els nostres provedors s molt ms que una simple relaci comercial en qu un ven i laltre compra. Grcies al fet que Veritas en garanteix el consum, els nostres provedors poden absorbir el alts costos de la ramaderia ecolgica (que necessita molt ms espai i una alimentaci ms costosa que la convencional) i aconseguir aix la viabilitat del negoci i dinamitzar el sector. Aix, a Veritas assumim un comproms a llarg termini per damunt dels resultats immediats, que no noms garanteix als ramaders que la seva inversi ser rendible, sin que fa crixer el mercat de la carn ecolgica, un fet que ens beneficia a tots.

Additius indesitjables
Els elaborats carnis convencionals solen portar una llarga llista dadditius, al contrari del que passa en la nostra carnisseria, on no nhi ha ni un. Els additius ms habituals que es poden trobar a la carn convencional i que cal evitar sn els segents: E300 (cid ascrbic) i E331 (citrat de sodi). Sn dos conservants que provoquen que la carn no soxidi quan est en contacte amb laire, fet que li dna un aspecte artificial durant dies. E120 (cid carmnic). Un colorant que tenyeix la carn dun color vermell artificial. De fet, s natural que la carn vagi perdent el seu color vermell al cap dunes hores, com a conseqncia de loxidaci, un procs natural que no influeix en la seva qualitat. E224 (metabisulfit potssic). Agent conservant que t la funci devitar el procs natural del canvi de color de la carn. A ms, cal tenir en compte que en persones sensibles (asmtics), els sulfits poden provocar asma. E202 (sorbat potssic) i E211 (benzoat sdic). Finalment, moltes hamburgueses convencionals porten ou liofilitzat, un fet que afegeix aquests dos conservants a la llista. El seu objectiu s aturar el creixement dels bacteris i allargar la durada del producte.

Aix viu la ramaderia ecolgica

El procs de producci de la carn ecolgica s molt diferent del de la carn convencional. Les diferncies bsiques es basen en unes condicions de vida dignes dels animals, en lalimentaci que sels hi dna i en el respecte per les seves necessitats biolgiques i de comportament. Pasturar en llibertat. El bestiar ecolgic passa la major part de la seva vida pasturant lliurement; les aus i els porcs tenen amplis patis a la seva disposici. Allotjaments dignes. Els animals no estan ni estabulats ni en gbies. Els seus allotjaments tenen una superfcie

24

10

La principal caracterstica dels productes ecolgics carnis que podeu trobar a Veritas s la seva garantia dalta qualitat i salubritat, que no contenen components no naturals ni transgnics, i que en el seu procs de producci sha respectat rigorosament el benestar animal i el medi ambient. Per descomptat, tots els processos es fan sota control i amb certificaci per part dels inspectors de lorganisme oficial de regulaci de la producci ecolgica, el HYPERLINK http://www.ccpae.org/ Consell Catal de la Producci Agrria Ecolgica (CCPAE). La carn ecolgica t un alt contingut en protenes i un baix contingut en greix, degut a que la ramaderia ecolgica t ms espai per moures i crema ms greix. A ms, segons el tipus dalimentaci que rep lanimal tamb varia el tipus de greix de la seva carn. La carn ecolgica t ms greix insaturat, la qual cosa suposa un gran benefici per a la nostra salut. A diferncia del saturat, el greix insaturat no eleva els nivells de colesterol en sang, no engreixa de la mateixa manera i, en general, millora la salut cardiovascular. Daltra banda, la carn convencional cont pesticides que estan presents en els pinsos i tamb pot tenir restes dantibitics amb els que sha tractat lanimal. La ingesta daquestes substncies augmenta la crrega txica de lorganisme, perjudicant especialment al fetge, que transforma aquestes substncies per eliminar-les posteriorment. I mantenir el bon estat del fetge s crucial per a la nostra salut. A ms, es tracta de ramaderia ecolgica de proximitat, sempre tan a prop com sigui possible de les nostres botigues. Per exemple, la vedella i el xai sn de la Pobla de Segur, on se seleccionen les races adequades i es duen

25

Veritas i Amandn: 10 anys junts cuidant de la vostra alimentaci

Feli 10 Aniversari Veritas!

Ja coneixes tota la nostra gamma de begudes vegetals i brous ecolgics?
Nou!

anys

Cuida de tu i dels teus

www.amandin.com

Hamburgueses que es poden tallar amb forquilla

Mari Luz Paredes, lencarregada de la carnisseria de la botiga del carrer Mandri ens explica els secrets de les hamburgueses de Veritas. Tot i que fem tota mena dencrrecs, des de farcits fins a llibrets i mandonguilles, estem molt orgullosos de les nostres hamburgueses de vedella elaborades cada dia de manera totalment artesanal. Les preparem en dos formats, el tradicional i el mini, que oferim tamb en safates de vuit unitats. La meva recomanaci s fer-les a la planxa amb unes gotes doli, per shan de posar a la paella quan estigui ben calenta, ens explica Mari Luz abans de comenar a explicar tots els avantatges de les nostres hamburgueses. Absncia total dadditius. Les nostres hamburgueses sn totalment naturals i no porten cap tipus de conservants qumics ni colorants artificials. Noms shi afegeix una mica de sal com a conservant, mentre que les convencionals porten aigua, pa ratllat, ou... Cent per cent vedella. Es trien peces destofat i puntes de bistec sense gens de greix. Noms carn de vedella, al contrari que les convencionals, que en molts casos porten carn de porc. Baix percentatge de greix. Com que escollim les peces ms magres, el resultat s que les hamburgueses de Veritas noms contenen un 8 per cent de greix, davant del 20-30 per cent que arriben a tenir les convencionals. Sabors variats. Partint de lhamburguesa bsica noms de vedella, oferim un munt de combinacions: amb all i julivert, amb ceba, amb ceba i frankfurt, amb formatge (emmental, de cabra), amb bacon, amb bacon i formatge, amb pastanaga i poma, amb olives, amb formatge blau o amb qualsevol ingredient que demani el client, conclou orgullosa Mari Luz Paredes.

mplia, permeten lentrada dabundant llum natural i estan perfectament ventilats. Fer molt exercici. Com que no estan estabulats, els animals fan molt ms exercici i engreixen menys, un fet que es reflecteix en la qualitat de la carn. A ms, se sacrifiquen ms tard que en la ramaderia convencional. Menjar ecolgic. Lalimentaci dels animals s cent per cent ecolgica. Als camps de pastura no es fan servir adobs qumics, mentre que els pinsos ecolgics no contenen transgnics i estan elaborats amb ingredients de producci vegetal ecolgica, ben al contrari del que passa en els pinsos convencionals, als quals safegeixen components calrics que acceleren lengreix dels animals. Sense vacunes ni antibitics. Quan un animal es posa malalt, es tracta amb remeis homeoptics. De la mateixa manera, tampoc no es vacunen ni es mediquen amb antibitics, mentre que en la ramaderia convencional les restes daquestes substncies arriben a la cadena alimentria humana. De fet, en la ramaderia ecolgica els animals gaireb no es posen malalts, perqu viuen en un ambient molt beneficis, per en la indstria convencional sapliquen mtodes sistematitzats de prevenci de malalties, ja que els animals viuen apilats i els virus s propaguen molt fcilment.

El resultat: la millor carn i la ms gustosa

El resultat daquestes condicions de vida s que la carn que arriba a les nostres carnisseries no s noms carn ecolgica, sin carn ecolgica de qualitat superior, tant en seguretat com en sabor. Una delcia per al paladar que es pot trobar a les botigues de Mandri, Mestre Nicolau, Sant Cugat i Crsega. Magra i fibrosa. Com que les vedelles ecolgiques sn ms actives que les vedelles convencionals, la carn resultant s molt ms fibrosa i magra, semblant a la carn de caa. Melosa i gustosa. Lexercici, la bona salut i lengreix lent de lanimal facilita laparici de fibra o greix infiltrat (com el que trobem al pernil ibric), un fet que dna melositat i sabor a la carn. Sense lquids. La nostra carn no deixa anar gens daigua quan la posem a la paella, a diferncia de moltes carns del mercat convencional. La causa daix s que els animals ecolgics gaudeixen de molt bona salut i no pateixen retenci de lquids. Hi ha un munt de substncies i medicaments que sutilitzen en la ramaderia convencional i que provoquen que els animals retinguin lquids i engreixin de manera artificial. Sempre fresca. La carn arriba al nostre obrador poc desprs que lanimal sigui sacrificat. De fet, tant la vedella com el xai i el porc han de reposar a les cambres frigorfiques durant uns quatre o cinc dies perqu perdin la sang i la fibra es relaxi, requisits imprescindibles per assegurar que la carn estigui tendra. El pollastre, en canvi, no necessita reposar i el podeu servir a la vostra taula tan sols dos dies desprs de ser sacrificat.

Salud!

26

27

Alpenkraft
noche de mucho karaoke.

Seguro que en alguna ocasin a ti tambin te ha sucedido: un da amanece y de repente empiezas a sentirte mal. Ser el cambio brusco de temperatura o una loca Este jarabe con sus 8 plantas, aceites esenciales de hierbas alpinas y miel es un blsamo para tu garganta.

Cuida tu garganta!

Alpenkraft est exento de aditivos, conservantes, colorantes y lactosa

Llmanos y te aconsejaremos

965 635 801

alemn
producto

www.salus.es info@salus.es

Sguenos en

facebook.com/salus.es

estil de vida

Lart de la diagnosi constitueix una part fonamental de la Medicina Oriental. Segons aquest art, els trets externs de la persona sn un reflex del que passa al seu interior. Un dels trets que dna ms informaci s la boca, perqu s la porta dentrada al sistema digestiu i indica lestat de lestmac i dels intestins.

El rostre, reflex de la
28

Leina principal de la diagnosi oriental s la fisiognomia. A partir dels trets facials i de lalineaci del cos en general, es pot arribar a saber quin s lestat de salut duna persona. La postura, el color de la pell, el to de la veu i altres trets sn exterioritzacions de la condici de la sang, dels rgans, del sistema nervis i dels ossos. Si apreneu a reconixer els senyals, podreu entendre una mica ms el vostre estat de salut i fer els canvis necessaris per millorar-la.

salut interna

La boca i el sistema digestiu

La boca s la porta dentrada al sistema digestiu i ens indica lestat de lestmac i els intestins. A continuaci trobareu alguns senyals de la diagnosi oriental molt fcils de detectar: Llavis inflats. Estan aix quan el tub digestiu est dilatat, flccid o sense fora. Llavi inferior inflat cap a fora. s un senyal de tendncia al restrenyiment. Llavis de color blanquins. Indiquen que la sang de la zona abdominal s dbil i que la seva absorci s defectuosa. Llavis amb punts negres o inflamacions persistents. Avisen de la ulceraci i de lestancament de la sang al sistema digestiu. Llavis dilatats o boca gran. Segons la Medicina Oriental, aquestes persones han de menjar pocs aliments de tipus expansiu (sucre, fruites tropicals, begudes dolces, lactis ensucrats, medicaments...), perqu si en mengen en excs es provoquen una inflamaci dels intestins. Haurien de seguir una dieta contractiva, amb coccions ms llargues i menjant ms cereals integrals, i amb aliments salats en lloc de dolos i menys aliments crus i freds.
29

10

anys

30

Llavis amb plecs verticals. Apareixen quan hi ha deshidrataci, causada per la falta de lquid o pel consum excessiu daliments secs i salats. Tamb indiquen una baixada de les funcions hormonals, especialment de les hormones de les gnades, indicant que les funcions sexuals estan decaient. En aquest cas, els plecs es marquen visiblement sobre el llavi superior. Boca tensa amb ell llavi inferior redut. Aquesta aparena reflecteix uns intestins forts. Boca amb una vora clarament definida. s el resultat dun sistema digestiu saludable. Boca amb una vora indefinida. s aix a causa duna ingesti excessiva de menjar i beguda, juntament amb una debilitat de les funcions digestiva i excretora. Boca tancada de forma natural. Indica un sistema nervis slid i un estat digestiu i respiratori normal. Boca excessivament tancada. Mostra trastorns del ARTES FINALES fetge, de la vescula biliar o dels ronyons, a causa dun conGRUPO CODORNUsals i aliments dorigen animal. sum excessiu de Publi Viafluixa. Indica trastorns dels aparells digestiu, respi Boca Zaco Eco Veritas 170x129mm i tamb de les funcions nervioses, a causa ratori i excretor, dun consum excessiu de verdures crues, fruites, sucres i medicaments, aix com dun excessiu consum de menjar i beguda en general. Necessitat dobrir la boca. Adverteix dun bloqueig a les sines nasals. En aquest cas sha danar amb compte amb el consum de lactis i farines, perqu es consideren productes que provoquen mucositats.

Es pot corregir el funcionament del sistema digestiu i recuperar la seva fortalesa fent alguns canvis en lalimentaci
Boqueres o crostes a les extremitats. Assenyalen problemes digestius a causa dun consum excessiu de protenes animals, juntament amb aliments greixosos. Si la crosta t un color groguenc, vol dir que la secreci de bilis del fetge i de la vescula biliar s anormal, a causa del consum duna gran quantitat de greixos saturats procedents daliments com la carn, la volateria, els ous, el formatge i el marisc. perar la seva fortalesa i benestar fent alguns canvis en la vostra alimentaci. El resultat ser una constituci fsica ms forta i amb ms resistncia davant les malalties. Reduir el consum de... Productes refinats, sucres, additius, protenes animals de baixa qualitat i lactis. Augmentar el consum de... Cereals integrals, llegums, verdures fresques, llavors, peix i fruita de temporada. Menjar aliments ecolgics. Els aliments de producci eco que tenim actualment segueixen les recomanacions de lOrganitzaci Mundial de la Salut a lhora destablir una autntica relaci entre alimentaci i salut.

s recomanable augmentar el consum de cereals integrals, llegums, verdures fresques, llavors, peix i fruita de temporada

Vigilar lalimentaci
Sigui quina sigui la condici del vostre sistema digestiu, podreu corregir el seu funcionament i recu-

31

VIA ZAco
VITIcULTURA EcoLGIcA
100% TEMPRANILLO 100% RIOJA ALTA 100% ECOLGICO

Fe
HEMA-PLEX II
El multinutriente con hierro
Colabora en el equilibrio de los niveles de hierro corporales

Vit C

cido flico

Vit B12

10

anys

El vi noms es gaudeix amb moderaci

www.naturimport.es

n o v e t a t s
32

cosmtica verda a Veritas

Et proposem, per als ms petits, els nous purs de fruites de la marca Danival. El seu format s molt prctic, perqu els nens puguin emportar-sel a lescola i gaudeixin del millor berenar. A les nostres botigues en trobars de molts sabors: poma, maduixa, mango...

Pokis

Sakai

De la m de Sakai, arriba un ampli ventall de productes de complementaci. Ara que arriba el fred, s un bon moment per protegir el nostre organisme i activar les defenses. Tajudaran a lluitar contra la tos i el mal de gola i taportaran vitamina C, entre daltres beneficis.

10

Feia temps que trobvem a faltar a les nostres botigues un ventall de productes cosmtics ds quotidi, dalta qualitat, amb certificaci Ecocert i a un preu accessible. Finalment, aquests cosmtics han arribat a Veritas, i volem que arribin tamb als vostres banys. Amb lobjectiu de cobrir les necessitats de tots els membres de la famlia, Viridis ofereix una desena de productes que inclouen gels de dutxa, xamps i productes de cura corporal, com ara loci, oli i loe vera. Entre la varietat de xamps podreu triar el que millor sadapti al vostre tipus de cabell: normal, gras, sec, amb caspa... Fins i tot hi ha una versi per a nens, sempre a un preu molt atractiu. Els ingredients seleccionats, tots ells naturals, sadapten perfectament a ls del producte. Per exemple, el xamp per a cabells normals cont olis essencials de slvia i taronja, que aporten sensaci de frescor al cuir cabellut grcies a les seves propietats tonificants. El resultat s que nodreix i enforteix la fibra capillar, i li dna volum al cabell. I aix, cada producte t el seu secret... El xamp per a cabells grassos cont olis essencials de farigola i llimona que aporten soltura i frescor grcies a les seves propietats estimulants, tonificants, antibacterianes i refrescants. El xamp per a cabells secs cont oli dametlles, molt hidratant i regenerador, que permet nodrir la fibra capillar, eliminar lencrespament i reparar les puntes obertes El xamp anticaspa cont olis essencials de menta i eucaliptus, que aporten neteja profunda i frescor al cuir cabellut per les seves propietats antibacterianes i purificadores. Preveu laparici de caspa. El xamp infantil t una frmula molt suau a base dolis essencials de mandarina i calndula, que es caracteritzen pels seus beneficis calmants, hidratants i refrescants. No pica als ulls. Sabies que...? Els xamps convencionals contenen substncies netejadores irritants (tensioactius tipus anionics)

generadores duna escuma abundant i volumosa. Els xamps Viridis noms utilitzen tensioactius anomenats verds. El gel de bany hidratant cont camamilla i oliva, que nodreixen la pell per les seves propietats nutritives i emollients. El gel de bany sense perfum t com a ingredients principals el t verd i el ram, que afavoreixen la neteja ms delicada per les seves propietats antioxidants, regeneradores i hidratants. La loci corporal, grcies a loliva i a la camamilla, aporta una ptima nutrici per a la pell. Loli corporal cont oli doliva i ssam, ingredients hidratants, emollients i regeneradors. El gel daloe Vera s molt refrescant i permet reparar pells danyades o molt seques. Cal posar mfasi en el fet que tots els productes Viridis estan certificats per Ecocert. Duen el segell cosmtica natural i ecolgic, que fixa uns parmetres pel que fa al lorigen dels ingredients (procedents de recursos renovables i transformats mitjanant processos respectuosos amb el medi ambient) i garanteix que un mnim del 95% dels ingredients sn naturals, aix com que una part procedeixen de lagricultura ecolgica. Aix comporta labsncia total de transgnics, parabens, fenoxietanol, nanopartcules, silicones, PEG, perfums i colorants sinttics, ingredients dorigen animal (excepte productes estrictament naturals, com la llet, mel...). A ms a ms, els embalatges tenen un carcter biodegradable o reciclable. La millor definici de la nova marca de cosmtica Viridis s la que podeu llegir a les seves etiquetes. Un autntic poema a lalada del producte. En llat, Viridis significa verd. El verd de la natura, amb tots els seus matisos: verd muntanya, verd maragda, verd poma, verd terra Viridis s tot aix s ecolgic No cont parabens ni colorants Els seus perfums sn cent per cent naturals Cosmtica Viridis per a Veritas. Cosmtica verda de veritat.

Lorea

Ampliem la gamma de conserves de peix amb el seit i les anxoves de la marca Lorea. Ambdues sn matries primeres fresques del mar, pescades amb mtodes artesanals i amb certificaci MSC. s a dir, es caracteritzen per un tipus de pesca sostenible, que respecten la diversitat de lecosistema.

anys

Vesteix el teu bany de verd Viridis!

embarassades

esportistes

macrobitica

vegetarians

diabtics

a propsit de...

Avui ens ocupem de tu...

El

iode durant lembars

vegans

Edulcorants

aptes i sans
diabtics
per a

El consum de sucre i els aliments que el contenen provoquen pujades importants de glucosa, que poden augmentar el risc de complicacions associades a la diabetis. Si es pateix diabetis s fonamental evitar el sucre en qualsevol de les seves versions, ja sigui refinat, mor o integral. El mateix sha de fer amb els aliments que contenen sucre, com ara dolos, llaminadures, refrescos ensucrats, brioixeria, gelats I la mel i les melasses de cereals tampoc no sn aconsellables per als diabtics.

Substituts del sucre

La millor alternativa al consum de sucre s acostumar-se al gust natural dels aliments i intentar disminuir la necessitat del sabor dol intens. Hi ha, per, certs edulcorants que resulten aptes per als qui pateixen diabetis. Estvia. Una magnfica planta amb un sabor dol intens, sense calories i molt ben tolerada per diabtics. Lextracte destvia es pot usar per endolcir qualsevol plat sense cap efecte negatiu per a la salut. Xarop datzavara. Extret a partir de la polpa de latzavara, una planta originria de Mxic. El xarop i els aliments elaborats amb ell sn una bona opci per endolcir els pats. Fructosa. s un edulcorant refinat obtingut a partir del sucre. No eleva la glucosa en sang, de manera que es pot tolerar. No obstant aix, no conv utilitzar-la habitualment ja que, segons estudis cientfics, el seu consum regular eleva els nivells de triglicrids, entre daltres inconvenients. s millor reservar-la per a ocasions espordiques. Edulcorants artificials. La sacarina, laspartam, el ciclamat monosdic o lacesulfam potssic estan elaborats qumicament i proporcionen un sabor molt dol. El problema s que sn substncies sinttiques, i fins i tot hi ha alguns estudis que consideren que nhi ha que sn potencialment cancergenes. 14:34:56

34

Veritas_ecofrego2.pdf

11/5/11

35

LOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) estima que al voltant de 20 milions de persones al mn pateixen danys cerebrals com a conseqncia de la deficincia de iode matern. Aix mateix, afirma que aquesta situaci es pot prevenir amb una aportaci correcta daquest mineral durant la gestaci. Les hormones tirodals sn fonamentals per al desenvolupament normal del cervell i la seva maduraci. De fet, un dficit de iode en lembars pot causar hipotirodisme en el fetus i, com a conseqncia, alteracions com ara cretinisme, avortament, anomalies fetals o sordesa. Aix, les manifestacions de cretinisme (com petita alada i rigidesa) depenen de lestadi de la gestaci en qu apareix lhipotirodisme. Aquesta malaltia es pot prevenir corregint la deficincia de iode abans o durant els tres primers mesos de gestaci. Quant de iode cal prendre? Actualment, les recomanacions de iode per a les embarassades en la poblaci espanyola sn de 175 g al dia. Don sobt? El iode es troba a laigua de mar i en tots els aliments que en provenen: peix, marisc i algues marines. A ms, els vegetals i animals criats prop de zones costaneres tamb tenen una petita quantitat de iode, a causa de la volatilitzaci del iode des del medi mar i del seu consegent pas al medi atmosfric, des don es diposita en els sls contigus grcies a la pluja. La millor font de iode sn les algues marines. Una cullerada sopera al dia dalgues marines (ja cuites) aporta a lembarassada el iode que necessita. Es pot prendre alga wakame, alga kombu, espagueti de mar, dol o nori, per conv recordar que les algues de llac, com lespirulina, a penes contenen iode. Condimentar amb sal marina pura. s millor utilitzar sal marina pura per salar el menjar o algun condiment que la contingui, com la sal dherbes, el tamari o shoyu, el miso, etc. La sal marina pura (a diferncia de la sal comuna i la sal iodada) cont els 84 elements que t el cos hum, per la qual cosa, presa en quantitats moderades, constitueix una bona aportaci de minerals i oligoelements. Encara que sempre s millor ingerir el iode a partir dels condiments esmentats. Compte amb lexcs de iode. Tant el dficit de iode com lexcs poden ser perjudicials per a la salut. La quantitat dalgues marines recomanades no ha dexcedir la pautada. A ms de les algues que es consumeixen directament, hi ha altres aliments que poden aportar iode, com la sal iodada i els aliments enriquits amb calci procedent dalgues (per exemple: les begudes vegetals). En cas destar prenent un suplement de iode, cal limitar-ne el consum en la dieta.

CM

MY

CY

CMY

10

anys

hidratacin
en otono
36

Las claves de la

En otoo los das se acortan y aumentan las horas de fro, el invierno est a punto de llegar y, al igual que la naturaleza, el cutis sufre cambios durante esta estacin. Con el fro, llegan las calefacciones, lo que implica un estrs adicional para la piel, a causa de los cambios drsticos de temperatura. Si no se hidrata correctamente la piel, acabar volvindose seca, empezarn a formarse las arrugas de expresin e incluso pueden aparecer descamaciones o irritaciones cutneas. Por ello, es muy importante cuidarla a diario con productos naturales que contengan ingredientes de la mxima calidad y pureza.

bellesa

Los principios activos ms adecuados

La crema facial de da debe ser rica en aceites que protejan y retengan la humedad. Los aceites vegetales, adems de ser saludables para la piel, tienen propiedades altamente hidratantes. Algunos de los ms indicados en esta poca del ao, por su calidad y pureza, son los de nuez de macadamia, de jojoba y de almendra. A diferencia de las parafinas, los aceites naturales apoyan activamente la regeneracin y fortalecen la barrera protectora de la piel. Otros ingredientes activos que protegen el rostro del fro son la manteca de karit y las ceramidas.

37

La mascarilla aporta cuidados extra

El mejor complemento de las cremas nutritivas y ricas en aceites es una mascarilla facial. Con su aplicacin se consigue aportar una dosis extra de hidratacin y nutricin a la piel, preparndola para el descenso de las temperaturas. Para conseguir que los principios activos naturales de la mascarilla estimulen las funciones de la piel, hay que aplicarla de manera regular dos veces por semana. El resultado ser un cutis ms afinado, con un tacto aterciopelado y suave.

Durante los meses de fro, hidratar la piel a diario es clave para tener un cutis terso y protegido. Las cremas debern contener aceites vegetales para retener la humedad, y las mascarillas aportarn el cuidado extra que necesita cada tipo de piel.

Mimos para las manos

En invierno es fundamental cuidar las manos con esmero. Estn expuestas al fro de manera continua y pierden su hidratacin rpidamente. Es muy recomendable aplicar un blsamo especfico con una capa ms gruesa de lo habitual, para que se mantengan bien protegidas e hidratadas. Por supuesto, es bsico elegir productos formulados con ingredientes naturales e inocuos para la piel.

10

anys

TALLER DE CUINA ECOLGICA

Pintar les creps amb la vinagreta i

10

anys

Vine a coneixer la nova botiga al cor de la ciutat.

Crsega 302
AL COSTAT DEL PALAU ROBERT

Grcies per fer-nos confiana

Thi esperem!

Celebrem el nostre 10 Aniversari el * Ambnss e de regal. cupo d ri de 10 * El sorteig dia

carros de la compra valorats en

50,

al *I com a gran premi fin el fantstic viatge a que sortegem para dues persones amb tot incls.

Costa Rica

ANDORRA: Bonaventura Armengol, 1 1 BARCELONA: Mandri, 15 Ptge. Senillosa, 3 Torrent de lOlla, 200 Mari Cub, 7-9 Via Laietana, 28 Av. Sarri, 34 Gran Via Corts Catalanes, 539 Secretari Coloma, 37 Trav. de les Corts, 271 Doctor Dou, 17 Gran de Sant Andreu, 122 Pg. de Sant Joan, 144 Balmes, 309 Gran Via Carles III, 55 Mestre Nicolau, 19 C. Cial. Arenas de Barcelona. Gran Via Corts Catalanes, 373-385 Mari Aguil, 104-106 Crsega, 302 CASTELLDEFELS: C. Cial. Lnec Blau SANT CUGAT: Av. Llus Companys, 31-33 GRANOLLERS: Joan Prim, 70 MANRESA: Pg. Pere III, 84 SITGES: Pg. Vilafranca, 18 TERRASSA: Rambla Egara, 215 MA: Binipreu Via Ronda. Borja Moll, 39 Binipreu Sa Plaa. Mercat del Claustre, 46 Binipreu Menorca. C/ d'Artux. Polgon de Ma MALLORCA: Binipreu Balmes. Jaume Balmes, 25

www.ecoveritas.es/shop

Veritas

@ecoveritas / @ecoveritas_cat