03/10/2011

Catal

Facundo Ferreyra

Gneres Literaris
Les manifestacions literries presenten una gran diversitat de temes i formes al llarg de la histria, per, s possible agrupar-les en uns models estructurals que sanomenen gneres literaris. Principalment permet classificar les obres literries en gneres segons lestructura, la temtica i la intencionalitat de lautor. Els trens grans gneres sn: lpica, la lrica i la dramtica. -Lpica: Lautor assumeix altres personalitats i descriu accions i fets externs. Lautor fa referncies i adopta un to objectiu i distant. Temtica: Heroica (personatges reials i de la noblesa i elements sobrenaturals). s la forma narrativa en prosa o en vers. T plantejament, nus i desenlla. -La lrica: Noms parla lautor en primera persona i expressa el seu mn interior. Lautor fa s de la funci expressiva i adopta un to subjectiu i afectiu. Temtica: Sentimental. El poeta expressa estats dnim. s la forma potica. El mitj expressiu habitual s el vers. -La dramtica: Lautor crea una realitat externa per ser representada per actors i actrius davant els espectadors. Lautor da s de la funci apellativa i adopta un to segons la temtica. Temtica: Trgica, dramtica o cmica. s la forma teatral, en prosa o en vers. Estil directe. Qualsevol text literari no tan sols es construeix seguint els patrons del gnere, sin que tamb es realitza segons uns models dun corrent o moviment artstic concret, els quals soriginen dacord amb els ideals esttics de cada poca. Tamb varia lobra les creences, les formes de vida o les relacions socials de cada poca. Aquests factors condicionen lobra literria i sn matria de la histria de la literatura. La classificaci genrica actual prov de la teoria clssica: la narrativa, que correspon a lpica; la poesia, a la lrica, i el teatre, a la dramtica. Hi ha altres gneres que els anomenem didacticoassagstics. Estan constituts per obres que es basen en lexposici de pensaments, opinions crtiques, reflexions, records o anlisis de la realitat, histrica i present. El llenguatge mant carcter literari i lautor hi mostra intenci esttica, per no es literatura de creaci, en el sentit de ficci, sin ms aviat, literatura didees. Aquesta mena dobres sagrupen en quatre gneres bsics: -La didctica: Lautor pretn de transmetre les seves idees i opinions sobre diferents temes. (assaig, apleg, faula, dileg). -La histria: Lautor presenta fets i esdeveniments reals en general o una valoraci personal i subjectiva dun personatge. (crnica, llibre de viatges, memries, biografia). -Loratria: Lautor, que pot ser el mateix orador, pretn de convncer o persuadir el pblic amb al paraula o la retrica. (conferncia acadmica, discurs forense, discurs poltic). -El periodisme: Lautor informa, opina o transmet les seves idees sobre fets, esdeveniments o personatges dactualitat en els mitjans de comunicaci. (article dopini, reportatge, crnica, entrevista, ressenya crtica).