EL TXTIL

TECNOLOGIA 2N ESO ALUMNE: CURS:

1. EVOLUCI DEL TXTIL Al llarg de la histria es pot simplificar en tres fases levoluci de lobtenci de la roba: a) Individual: cada famlia es confeccionava la prpia roba. b) Especialitzada: c) __________: la maquinria fa que el procs es faci en indstries. A Catalunya esdev important a principis del segle XX a partir de les colnies txtils. Les ________ eren construccions a la vora dels rius on hi havia la fbrica prpiament dita i al seu voltant un petit poble on hi vivien els obrers i les famlies. Les colnies catalanes seguien les aiges dels rius _________, ____, Cardener, Fluvi i Freser. Entre algunes dimportants nhi ha la Colnia Gell (Sta. Coloma de Cervell), la Colnia Sed (__________) o la Colnia _____ (Puig-Reig).

Colnia txtil

Amb la ____________ la indstria txtil dalgunes poblacions catalanes i valencianes com Igualada o Terrassa ha desaparegut o b minvat; quan abans havia estat un motor econmic. Aix ha provocat que la roba que comprem certs cops sigui produda en llocs tan llunyans com la Xina o Blangadesh que afecta a la qualitat del treball i dels productes.

Filadora artesana

Teler artes

Telers industrials

2. CLASSIFICACI DE LES FIBRES Les fibres txtils es poden dividir en naturals o qumiques. Per a les naturals, existeixen tres grups (________, ________ i ________) mentres que per a les qumiques hi ha les _________ i les _______. Alguns tipus de fibres sn: Vegetals: Cot: sn les fibres del fruit del cotoner. Sn blanques, curtes, resistents i flexibles. Sutilitzen en samarretes, roba interior, vestits, cotonets per les orelles, ...

Planta de cot

Lli: t un tacte _____ i ______. Susa en peces de vestir i roba de llit.

Planta de lli

Pantalons de lli

______: prov de les plantes gramnies. Les fibres tenen un tacte rugs i sec. Amb aquestes fibres selaboren ____________________________

Planta despart

Cistell despart

Animals: Llana: prov de les ovelles de diferents races. Les fibres sn suaus i _______. Es fa servir en peces dabrigar com els jerseis, els abrics, les mantes i tamb els __________.

Ovella de la raa merina

Jersei de llana

Seda: sn les fibres provinents dels capolls del cuc de seda. Les fibres sn brillants i tenen un tacte suau i calents. Sutilitza en roba ms _____.

Capolls de seda

Camisa de seda

Minerals: - Amiant: la roca s ___________ i els cids no la desgasten. Es fa servir en equipaments industrials, dels bombers i com a allament trmic.

Roca damiant

Vestits industrials damiant

Sinttiques: ________: s un derivat del ______. Les fibres sn suaus, brillants, molt resistents; no sarruga ni sencongeix. Susa en ___________________________________________

Polo de polister

Artificials: Rai: deriva de la cellulosa dels arbres. La fibra imita la seda i seixuga fcilment. Susa en diferents peces de vestir, llenceria, tapisseria, ... - Nil:

Vestit de rai

Mitges de nil

Per a millorar les propietats de les peces de vestir, molts cops es barregen diferents tipus de fibres. Aix, els mitjons de cot han de tenir algun tipus de material elstic per tal de fixar-se als peus.

Smbols detiquetes i fibres

3. PROCS DE FABRICACI DE LA ROBA A partir de les fibres txtils sobtenen fils pel procs anomenat ________. Desprs es tinten els fils per tal de dnar-los-hi color. Amb el _______, es formen els teixits entrellaant fils horitzontals i verticals. Tot seguit es dna un acabat als teixits amb estampacions o la millora de les seves propietats finals. 6

Finalment, amb el tall i la confecci es formen les peces de roba tallant-les segons uns _______ i cosint-les. 3.1. LA FILATURA Les fibres txtils acostumen a ser curtes; s per aix que cal retrcer-les i ordenar-les per tal de formar els fils en el procs anomenat filatura. Els fils sn: Poden tenir diferents caps i tamb diferents fibres entrellaades. Les seves caracterstiques sn: - Torsi: Sentit de torsi: horari (Z) o antihorari (S).

Retorsi: la torsi que es dna al fils de ms dun ___. Gruix: es mesura amb el ____, que sn els grams de fils que hi ha per quilmetre. En el cas de les fibres, el gruix es mesura amb un unitat anomenada micra () que equival a 1/1000 mm. Presentaci: pot ser en forma de rodet, con, tub o _______.

Rodet

Con

Madeixa

Existeixen diferents mquines industrial automatitzades que fan de filadores.

Filadora danells:

Carda de la llana: mquina emprada en la filatura de la llana que serveix per per poder-la filar millor.

3.2. EL TISSATGE Els teixits sobtenen a lentrellaar els fils. Existeixen dos grup de teixits: - Teixits de punt: Solen ser elstics i resistents. Es poden fer manualment o amb unes mquines anomenades __________. Existeixen diferents tcniques com el punt de trama o el punt dordit.

Tricotosa rectlinia

- Teixits plans: Sobtenen amb unes mquines anomenades ______. Els teixits plans estan formats per fils parallels, lordit. Lordit sentrecreua amb un altre fil que es diu ______ utilitzant una eina anomenda llanadora. Tamb hi ha diferents tcniques com el tafet, la sarja o el ras.

Les caracterstiques dels teixits varien segons la flexibilitat, la llargada, el dimetre o la impermeabilitzaci. Hi ha diferents teixits segons el nom comercial: _____________________ 3.3 LA TINTURA La tintura consisteix en donar colors als teixits i es pot fer de dues formes: Tintatge de fils: els fils es submergeixen en un tint dun color i desprs sencargolen en un rodet. - Tintatge de teixits:

Tintatge de teixits

3.4. ELS ACABATS En aquesta fase es milloren certes propietats dels teixits com la textura o la brillantor. Hi ha diferents tipus dacabats:

10

__________: en el teixit shi estampa un dibuix concret.

El desfribatge: sestripen les fibres dun teixit amb unes cardes per a donar-li una aparena ms voluminosa. Sutilitza per a obtenir peces de franella com __________________. Altres: amb el perxatge seliminen els pls sobrers o amb la sanforitzaci sevita que els teixits sencongeixin quan es mullen.

3.4. EL TALL I LA CONFECCI A partir del disseny de les peces sestableixen uns patrons que sn les figures de cada part de la roba. Desprs es dibuixen sobre les teles per tal de tallar-los i posteriorment ________. Les unions de les parts de la roba poden ser permanents, com _____________, o no permanents, com ____________________. Les unions permanents acostumen a ser fets amb fils. Aquests sn algun tipus dunions: - Permanents: - Punt de basta: Punt de fist: les passades de la uni sn paralleles entre si. Punt de fist combinat: intercala punts _____ i _____. Punt de contorn: les passades sn en ________. Punt de _____: cada punt est format per dues passades que sentrecreuen.

11

Punt de basta

Punt de fist

- No permanents: - Botons - Velcro - Cremallera - Fermalls: dues peces cilndriques que encaixen una amb laltra, tamb coneguts com a clips. - Ullet:

Ullets amb cord

4. LES ETIQUETES Les etiquetes donen informaci de la pea de roba sobre: Descripci de les operacions: a) Rentada a m o a mquina: el nmero indica la temperatura mxima per a la rentada, una m que sha de rentar a m, un smbol de fred que no es pot rentar en aigua calenta, ... b) ______: indica si admet lleixiu. c) Rentada en sec: la lletra a linterior del cercle indica el dissolvent que es pot utilitzar. d) _______: indica la temperatura de la planxada amb un punt (110C), dos (150C) o tres (200C).

12

e) Eixugada a mquina: un punt indica temperatura normal, en canvi, dos per a temperatura reduda. f) ________: indica si sha destendre en una corda o sense escrrer. g) Prohibici:

13