Maria Nunes Catedrtica de llengua i literatura catalanes

Lavnia, la Barcelona de Salvador Espriu

Un recorregut per la prosa i la biografia de Salvador Espriu

Ruta literria

Selecci de textos:
1. Vaig nixer, contava, fa quaranta-cinc anys en una gran ciutat de Konilsia. Vosaltres, que sou d'un pas normal, entendreu amb dificultat el que passa en aquella remota contrada. Els konilosians, gent d'una histria gloriosa, altrament com les histries glorioses de tothom, varen rodolar i encara rodolen per un pendent d'una decadncia inacabable. Sn desconfiats, gasius i pobres. Tracten el patrimoni collectiu, tant l'espiritual com el material, amb la ms grossa de les indiferncies. Ara es creuen un poble en absolut inferior, ara adopten una actitud d'una suficincia ridcula. Els konilosians no llegeixen mai res, no saben res, no els interessa res, per Du et guardi de topar un konilosi erudit, que tamb n'hi ha, perqu veuries com barreja Goethe amb l'antologia del disbarat. Sn envejosos i mesquins, elogien el poders i el mediocre, no toleren el talent ni la independncia de carcter, i qualsevol estranger esnob descobreix de tant en tant algun valor konilosi oblidat i secular. En arribar aqu, Salom va fer una petita pausa, per reprenia de seguida la narraci: Com us deia, jo vaig nixer a Lavnia, una gran ciutat i el focus nacionalista del lavinians, els quals constitueixen un grup a part dintre Konilsia. Tenen una llengua diferent i tots els defectes konilosians, tanmateix augmentats. Els lavinians es dediquen al comer, a una primria i grofolluda explotaci fabril i a l'exercici de l'advocacia, que engreixa i ensagina la nostra abundosa fauna eixerida i llesta. Els lavinians sn els rics de Konilsia. El meu amic Salom (fragment) Ariadna al laberint grotesc (1935)

2. Letzia no havia mort, i jo podia encara besar-la! Jo tenia, per, seny suficient per rebutjar el miratge. Letzia. Un conte de Poe sense Poe ni por (fragment) Barcelona, 29 novembre 4 desembre 1936 Letzia i altres proses (1937)

3. el senyor Alfons era, amb el perd de tots i l'aquiescncia d'ell mateix, un porc, un vero maiale, com deia abaixant la veu, Cndid, afeccionat a l'itali. Duia els dits curulls de nicotina, de tinta i d'ntims quadres despenjats. Caminava com si es gasps i era, quant a la resta, home de raons molt embullades i confuses, apuntalades amb un lxic i un repertori lgic de lloro bordeller. Si topaves amb ell, esborneiat i corpulent, t'escarxaves. En una ocasi, obr d'una revolada la porta de la cambra on maldaven els seus dependents -amb una fora tan innecessria i barroera, que cuid arrencar-li els golfos- i vocifer dirigint-se a l'indret de Cndid: Daixs, porti'm el dalls! La refinada estupidesa d'en Daixs l'havia, per, alambinadament ents i li lliur el dalls sense preguntes. . Sota la fredor parada d'aquests ulls (fragments) Lavnia, novembre de 1959 Els 7 pecats capitals vistos per 21 contistes (1960) 1

4. S'ha perdut la cadncia de la meva llengua imperial. Ara la parlen a crits, sense acabar els perodes, afermada amb renecs i blasfmies i una gesticulaci xarona i brutal amb reminiscncies d'homnid. Se m'ha convertit en un patus o en un valopuk sense intimitat ni finor, sense matisos, empedrets de paraules sibillines, fredes, pedants, insuportables. Nung no la llegeix... No et pots complaure ms en la barroeria i la brutcia, no pots mobilitzar en auto ms desvergonyits captaires, no pots ignorar ms del que ignores. Tot t un lmit, l'has aconseguit, no has d'exigir res ms al teu esfor. Moribund? Qui posses la teva salut, la teva empenta! En demanes proves? Quina altra que la teva gran ciutat-aduar, anrquica, modlica, pretensiosa, nou rica, sense gens de confort? El pas moribund (fragment) Barcelona, 1934-1935. Ariadna al laberint grotesc (1935) 5. No havia nascut a Sinera ni provenia tampoc de la Ciutat de les Santes ni de Lavnia, sin de Sant Pere Cercada, no gaire lluny de Sant Miquel de Cladells, un indret nebuls remotssim per a Salom. Tarot per a algun titella del teatre d'Alfaranja (fragment) Lavnia, mar-abril de 1969 6. Quirfan: marbres i niquelats llampants, pinces, bisturs, agulles. Filagarses de cot fluix, esgarrifs com una ungla esqueixada. En el centre de l'habitaci, la taula d'intervencions, llisa. Ajagut damunt ella, sovint un cos d'una nuesa fofa o esqueltica. Pels topants, velles monges grasses, unes altres religioses que aparentaven adolescents clortiques i unes poques infermeres de lloguer, d'una maduresa ja quallada. Arreu, baf de pells brutes, de carns masegades, de pus mal desinfectat, de suors, d'orina, de capella, de cuina, de vmit. Alternant, la fortor de iode i de cloroform. Una terrible xafogor. S, Salom encara s'hi banyava, en recordar les clniques de la seva joventut. La llstima (fragment) Aspectes (1934) 7. A poc a poc ens enclotem pel laberint i ens hem d'encarar de sobte; sorpresos per un revolt del passads, amb el comenament d'aquesta estranya declamaci. Salom palpa la capsa-tat, l'obre, en treu a ulls clucs un ninot. Potser s'ha tret ell mateix, s'ha enguantat ell mateix, o almenys ho aparentava, per ara el batejar, per fatigat pudor, amb un altre nom. Us convindria el de Pudentilla Closa? Qu coneix Salom d'aquest espantall, qu en coneixeu vosaltres, els erudits de Salom? Tal vegada sols aquella canoneta, rimada d'acord amb la fontica sinerenca de Salom, que no tothora coincideix, com s notori, amb la normativa de Lavnia. [...] Perqu sempre hi havia un difunt o un altre en aquella ampla casa pairal de Sinera. Quan la mare de Salom va jeure tamb immbil a la sala de ms respecte de la gran casa, ran de l'oratori profanat, esmicolat i esventat per la fins ara ltima guerra civil de Konilsia, Pudentilla Closa ja havia precedit la dama i no vivia sin com a contorsi parada en el record rancunis i implacable de Salom. Tarot per a algun titella del teatre d'Alfaranja (fragment) 2

Lavnia, mar-abril de 1969 8. A la darrera missa del mat, que comenava caminades ja del tot les dues primeres hores de la tarda, el vicari, llegit en llat l'evangeli del dia (el qual, perqu aquell any hi havia desprs de Pentecosta vint-i-vuit diumenges, era el diumenge cinqu desprs d'Epifania), es tomb de cara als fidels i el torn a llegir, no en un neulit rosabalcav, com uns pocs incorregibles illusos sempre i vanament esperaven, sin en la sobrealimentada llengua oficial del pas. Cada diumenge, el vicari, que acostumava a celebrar la missa de dues, havia d'advertir el pblic de mantenir-se dempeus, per respecte a la paraula santa que repetiria, per hi havia tothora ingenus que s'asseien de pressa arran del Per evangelica dicta, disposats a englotir i remuguejar amb placidesa l'homilia, i s'havien de tornar a alar, davant la caritat severa del vicari, amb un escrpol de vergonya i una semienriolada confusi. [...] En aquella hora, i en el xup-xup raonable de l'esperana d'un pat copis de festa, ning no se sentia jull, no, de deb, i Cndid, home imaginatiu, es gronxava al bell mig d'un bladar ufans i escollidssim, sota la carcia de l'oreig. Sota la fredor parada d'aquests ulls (fragment) Lavnia, novembre de 1959 Els 7 pecats capitals vistos per 21 contistes (1960) 9. Quina s la llengua que es parla de deb a Alfaranja, quina s la que s'hi escriu o s'hi hauria d'escriure, quina s l'essncia histrica i nacional d'Alfaranja? Preguntes, preguntes sense contesta, tal vegada el tedi d'anguniosos pseudoproblemes. La vida de Salom llisca de pressa, sense remor ni objecte, i s'esmuny pel xup-xup del bany maria del paternalisme o a mig aire entre les bambolines que pengen esquinades al buit de l'escenari d'Alfaranja, el pas escamotejat, esdevingut fantasma. La vida de Salom i tamb les vostres, encara que no us en vulgueu adonar. [...] I amb tot, s aquesta terra nostra que trepitgem, el nostre nic suport de tradores arenes. En sorrencs terrer, en arena hem hagut de llaurar [...] I qu insinuveu sobre la llengua? Llenges, benvolgut senyor, riquesa de llenges, a diferents nivells, a replans diversos. En el nostre harmonis edifici ideomtic, als pisos distingits estellem astell, a soterranis i golfes asclem rosabalcav. [...] La llengua, benvolgut senyor. Em referia a l'exemplar convivncia de l'astell i del rosavalcav a Alfaranja -puntualitzava Pulcre. A, tant se val les llenges, quin envitricoll! Tarot per a algun titella del teatre d'Alfaranja (fragment) Lavnia, mar-abril de 1969

10. Mirar de cenyir-me al fil narratiu, que em duu altra vegada a Lavnia, on vaig passar la infantesa i la joventut. Era estudis, em voltava sempre de llibres. La gent em comenava a mirar de rell, per em lloava amb la boca petita, que s el gran estil de Lavnia, tot el que podia. I qu ser, el bon miny? Advocat com el pare. I em vaig graduar d'advocat. Ara a exercir va dir el pare. Per les lectures m'havien capgirat el cervell. No, pap -li vaig respondre-. No m'agrada el dret, penso volar ms alt. 3

 Que potser fars de comerciant? -pregunt amb un bri d'esperana el meu progenitor. No, vull reformar Lavnia, Konilsia i totes aquestes coses. T'ensorrars, gandul va dir el meu pare. Jo vaig somriure amb suficincia. I em vaig ensorrar. Salom va callar un moment i desprs prosseguia: S, em vaig ensorrar, jo, el redemptor. Durant deu, quinze, vint anys vaig remar a contracorrent. Sabeu el que s aix, sabeu com esgota la lluita de cada dia contra la mesquinesa, la hipocresia i la ignorncia de Lavnia? -Tu i tu i vosaltres, etc., sou aix i aix altre, etc.- acusava jo amb estil sever. Qui et creus que ets, perqu ens ho diguis? -deien al principi-. Antipatriota! M'agrada la indignaci, a la fi us corregireu -deia jo, molt content-. Per aix no esborra els vostres defectes. Ta mare! -varen dir ms tard. I es varen posar a xiular i a fer mofa de mi. Ai, modifiqueu-vos, us condemnareu davant la histria, morireu com a poble, si us entesteu a seguir aix -predicava jo, ja una mica descoratjat-. Corregiu-vos, eduqueu-vos, no em sentiu? Que potser ja sou morts? -cridava a la fi, al llindar de la follia. Silenci, fallida. Silenci i fallida. M'havia ensorrat. Ara sc feli. Que com vaig reaccionar? s molt fcil. Un dia vaig caure en ple carrer, esdernegat, espellifat, mort de fam. [...] Digues abans qu vas fer en desar-te de redemptor. Qui, jo? Mira, d'advocat, El meu amic Salom (fragment) Ariadna al laberint grotesc (1935)

11. ms tard soparia i es colgaria al llit, per llevar-se dejorn dem. I ja al purgatori del dilluns, home de talents intils per a feines intils, resignat de fora i revoltat de dins, apamaria vetes i cabdellaria fils, dcil i maldestre, tena, mansuet, ressentit i obts, a l'acreditada botiga del senyor Genisans, que Du ens la conservi i ens l'augmenti, amn. Sota la fredor parada d'aquests ulls (fragment) Lavnia, novembre de 1959 Els 7 pecats capitals vistos per 21 contistes (1960) Les ombres (1985)

12. Joan Vulgar va viure, durant un quant temps, una vida interior intenssssima i recndita. Les poques frases que l'excessiva complexitat cerebral podia estructurar eren greus i profundes, de drings insospitats, lentes i solemnes com les campanades d'un ofici de difunts: vegi's quina alegria. Els escassos familiars, acostumats al Joan Vulgar d'abans, no podien transigir amb aquest Joan estrany d'ara, fosc i difcil per sobra de pensament. I tamb el varen creure pertorbat i varen estar a punt de recloure'l, per Joan es va salvar, perqu era Joan, i un Vulgar, i la seva sang havia heretat la inrcia i el limfatisme de moltes generacions. Joan no va poder, per sort, superar la fase d'excepcional crislide i metamorfosejar-se en una definitiva papallona boja i brillant. Va trobar la salvaci en un ambient de clnica. Salom no donava detalls de com Joan hi va anar, ni del perqu... 4

La llstima (fragment) Aspectes (1934)

13. Un pis que va esdevenir fams tant per la gent que arrib a passar-hi, com per la seva complicaci, de manera que del rebedor de la casa, on s'entrava per la part del carrer del darrera, fins a la saleta on et rebia, et feien passar per un conjunt de saletes, un corredor llarg que semblava que tingus un carcter de pont entre les dues parts de la casa, i ms saletes i corredors, que quan a la fi et deixaven a la saleta i on et rebia [...], feia com si et dipositessin al fons d'un laberint del qual no tornaries a sortir si s'ho proposaven. Saleta petita, polidrica, tal vegada hexagonal o octogonal, de portes invisibles perqu del damunt de cada una penjava una espessa cortina d'un vellut morat fosc, cada una unint-se amb les del costat, deixant noms al descobert l'estret i alt finestral que donava sobre el Passeig de Grcia [...] Cortines de les quals al cap d'una estona se n'agitaria una moguda des del darrera per una m seguida de tota la figura de Salvador Espriu que entraria al reducte com una mena de slida aparici, amb el somriure fondament gravant-se en el seu rostre mentre us avanava una m, i que diria: Perdoneu, Arimany, que us hagi fet venir aqu; per s que no vaig enlloc..

Miquel Arimany, Memria de mi mateix i molts altres.(fragment)

14. Hem viscut unes hores intenses i terribles. Noves alarmants han circulat per tot el collegi: sembla que ha d'esclatar una revolta extremista. Cap a la tarda, l'atmosfera s'ha anat espesseint i es fa enxubada, irrespirable. Tempesta del elements, preludi del torb. Les roses s'han marcit, tot just poncelles. Hem passat la tarda rera els vidres, atentes a la pluja i al nostre esglai. Ja fosc, el collegi s'ha emplenat de veus masculines, les dels nostres defensors d'aquesta nit, familiars de companyes i de monges. Miratge a Citerea (1935) (fragments)

15. Presidien la botiga de Maringela dues pintures barroeres, pretesos retrats de Linneu i de Jaume Salvador. Cobrien les parets petits calaixos i prestatges plens d'arrels, branquetes i fullam, distingits per rtols que precisaven els noms vulgars i cientfics de les plantes, d'acord amb els coneixements de mossn Saperes, ordenador d'aquella flora. A mig aire del sostre i entorn de l'habitaci, una mena de galeria de fusta permetia d'abastar, amb l'auxili d'una escala adossada al mur, els estants superiors. Des de fora, en tornar d'estudi, jo espiava com les dues siluetes s'encorbaven damunt el taulell, altes i confuses en la penombra de l'estana i es perdien a vegades en el secret d'un recambr. [...] La bombeta de la tenda de l'herbolria feia sempre pampallugues i una claror com de llum d'oli. La figura de Maringela s'allargassava dintre i s'immobilitzava de sobte, desprs del tria i remena del seu tresor curatiu, en un rac de la botiga gaireb sense parroquians. Desprs de morir l'herbolria, La tenda va passar aviat a uns altres amos i va ser modernitzada amb unes certes pretensions. Tothom trob que la illuminaci, per exemple, havia quedat perfecta, per ja no ens abelliamai d'entrar, al capell i a mi, a la botiga nova. 5

Maringela l'herbolria (fragments) Antologia de contistes catalans de Joan Triad (1950) Les ombres (1985) Un llumet d'oli vacillava encara a la tenda de Maringela l'herbolria, una tenda diminuta amb existncies salutferes de slvia, caequxia, falzia, fumria, sivina, espernallac, pell de serp i regalssia. Letzia. Un conte de Poe sense Poe ni por (fragment) Barcelona, 29 novembre 4 desembre 1936 Letzia i altres proses (1937)

16. La senyora Magdalena Blasi era l'nica a visitar encara les germanes Ginebredes. Quatre o cin vegades l'any anava al pis humilssim del carrer de la Llanterna, prop de la plaa del Sol a fer un a estona de compnayia a aquelles desgraciades. [...] Morta la Madrona, la petita, molt de temps enrere, les Ginebredes eren ara dues, l'Amlia i l'Elpdia, l'ltima sempre malalta. [...] Quan les visitava, la senyora Magdalena els regalava trossos de roba molt sargida, algun dol farinaci, peces de vaixella escrostonada, essncies barates en ampolletes de mostra, sab escantellat i escalabornat. Les germanes Ginebredes rebien la mescla d'ofrena i d'ofensa amb benediccions barroques, escarafalloses d'agrament, amb l'esperana d'obtenir, potser algun dia, una mica de caritat ms positiva. Si no ho voleu, m'ho tornar a emportar: sigueu franques, deia la senyora Blasi, amb un bri d'eixutesa a la veu, advertidor del seu disgust davant algun remot refs possible. [...] Els agradava d'evocar amb la senyora Blasi aquell ambien desaparegut de quan eren joves, un univers meravells, ple d'abundncia i d'alegria. El pap anava sovint a Pars, pels seus negocis (el nom que donava a les seves disbauxes, segons opini de la senyora Magdalena Blasi), i tornava amb presents esplndids per a l'esposa, que tant havia de perdonar, i per a les seves filles [...] Uns anys que ja no tornarien. Ara noms quedava la lluita quotidiana, la lluita per una engruna de pa, davant el buit. Cada dia, l'Amlia baixava les escales, anava a portar la feina de mitja encarregada i es dirigia a les llargues cues, per obtenir una mica de carn per a la germana. Tornava tard, cansada, pels carrers de sempre: carrer de l'Aurora, carrer de la Virtut, carrer de la Murtra, placeta del Sol, carrer de la Llanterna. Fems i mainada, captaires sense braos ni cames, gaireb sense cap. Petites tendes de venda de carb i de queviures: palanganes amb aigua d'olives, pebrots i ram, verds pltans de preu inabastable. Multituds que no redimiria mai cap messianisme, fos quin fos, religis o social. Tres sorores (fragments) 1940-1950. Antologia de contistes catalans de Joan Triad (1950)

17. La intelligncia s una nfima cerilla, sovint remollida o gastada, si no la utilitzes d'escambell o de setial de la bondat. [...] Entretant, i fins a una altra ocasi, jo deso el putxinelli del meu amic Salom, jo deso amb reverncia els meus titelles, en l'embuatada calma de la capsa-tat. Tarot per a algun titella del teatre d'Alfaranja (fragment) 6

Lavnia, mar-abril de 1969

Bon Any Espriu!