INFORMTICA i COMUNICACIONS

Tema 1_2
Informtica
Introducci

INFORMTICA i COMUNICACIONS

CPU, ARQUITECTURES
VON NEUMANN, HARDVARD,...

INFORMTICA i COMUNICACIONS

ARQUITECTURA de VON NEUMANN

INFORMTICA i COMUNICACIONS

ARQUITECTURA HARVARD

INFORMTICA i COMUNICACIONS

COMPARACI ARQUITECTURES

INFORMTICA i COMUNICACIONS

LORDINADOR

INFORMTICA i COMUNICACIONS

LA CPU
En una CPU simple:
CICLES DE CERCA (FETCH) i EXECUCI (DECODE EXECUTE) Cerca: La segent instrucci es mou a travs del bus i se situa al registre dinstruccions de la unitat de control per ser descodificada. Executa: La instrucci sexecuta, la unitat de control genera les seqncies necessries als elements de la unitat de procs a fi de dur a terme la ordre implcita de la instrucci.

INFORMTICA i COMUNICACIONS

LA CPU

INFORMTICA i COMUNICACIONS

LA CPU

INFORMTICA i COMUNICACIONS

LA CPU

INFORMTICA i COMUNICACIONS

LA CPU
CICLE DE RELLOTGE, DINSTRUCCI, DE MEMRIA

INFORMTICA i COMUNICACIONS

LA CPU, SEGMENTACI (pipeline)

INFORMTICA i COMUNICACIONS

LA CPU (pipeline)

INFORMTICA i COMUNICACIONS

LA CPU, CISC i RISC

CISC (complex instruction set computer) .
RISC (reduced instruction set computer) . Els atributs complexa i redut descriuen les diferencies entre els dos models darquitectura per CPU microprocessades.

INFORMTICA i COMUNICACIONS

LA CPU, CISC i RISC

INFORMTICA i COMUNICACIONS

LA CPU, CISC i RISC

INFORMTICA i COMUNICACIONS

LA CPU, CISC i RISC

INFORMTICA i COMUNICACIONS

LA CPU, SUPERESCALAR
- El terme superescalar (superscalar) es crea a finals dels anys 80. - Totes les grans CPUs modernes son superescalars. - Es un desenvolupament de larquitectura amb pipeline. - Les parts del pipeline es repliquen i en cada cicle de rellotge sexecuten varies instruccions. - Les instruccions poden acabar en desordre. - Les instruccions es poden executar en desordre.

- Es generen nous perills per dependencies.

INFORMTICA i COMUNICACIONS

LA CPU, SUPERESCALAR

INFORMTICA i COMUNICACIONS

LA CPU, SUPERESCALAR

INFORMTICA i COMUNICACIONS

LA CPU, DSP

Qu s un DSP?

Son microprocessadors dissenyats per realitzar processat digital del senyal. Les arquitectures dels DSP inclouen circuits per executar de forma rpida operacions de multiplicar i acumular (MAC) i arquitectures de memria que permeten un accs mltiple per permetre de forma simultnia carregar varis operands.

INFORMTICA i COMUNICACIONS

LA CPU, DSP, APLICACIONS

INFORMTICA i COMUNICACIONS

LA CPU, PARALLELISME
Mltiples CPU treballant juntes coordinades compartint memria i E/S

INFORMTICA i COMUNICACIONS

LA CPU, VECTORIALS
Processadors vectorials: CPU que est preparada per operar directament amb vectors. Com implica el seu nom, els processadors vectorials s'ocupen de mltiples peces de dades en el context d'una instrucci, aix contrasta amb els processadors escalars, que tracten una pea de dada per cada instrucci. La gran utilitat a crear CPU que s'ocupin de vectors de dades rau en l'optimitzaci de tasques que tendeixen a requerir la mateixa operaci, per exemple, una suma a ser realitzat en un gran conjunt de dades. Alguns exemples clssics d'aquest tipus de tasques sn les aplicacions multimdia (imatges, vdeo, i so), aix com molts tipus de tasques cientfiques i d'enginyeria.

INFORMTICA i COMUNICACIONS

Hardware
Hardware dun PC: Components principals
Placa Base: Lloc on estan connectats tots els components interns de lordinador. Aquests components es comuniquen entre s a travs dels busos.
Microprocessador (per ex. Intel Core i7, AMD Phenom II, ...) Adaptadors dexpansi (per ex. PCI, AGP, PCI Express, ...) Mduls dexpansi (per ex. vdeo, so, xarxa, ...) Connectors de memria RAM (DDR2, DDR3) Memria: RAM (Random Access Memory) Memria daccs aleatori. Sn memries de lectura i escriptura. s la memria que sutilitza per treballar quan lordinador est engegat i quan el tanquem es perden totes les dades que emmagatzemava (memria voltil) ROM (Read Only Memory) Memria de noms lectura, i daccs aleatori. No shi pot escriure res i no sesborra quan es tanca lordinador. Cont els programes bsics que fan que lordinador sengegui (reconeixement de perifrics) i carregui el Sistema Operatiu

INFORMTICA i COMUNICACIONS

Hardware
Unitats demmagatzemament:
Obsolets: discos flexibles (3,5 / 1,44 MB), cintes magntiques Memries USB (256 MB - 64 GB) Discs durs (fins a 3 TB actualment), discs SSD (fins a 512 GB actualment) CD-ROM (700Mb): Existeixen lectores i tamb gravadores amb velocitats de transferncia de 1x, 2x, 4x, ... 50x DVD: Digital Versatile Disc (4,7 GB els duna capa; 8,5 els de dues) Blu-ray: 25 GB per capa Connectors externs: Per subministrar la corrent elctrica, per connectar els diferents perifrics, la xarxa, etc. (USB, IEEE 1394, Ethernet, E-SATA, ...)

Perifrics: permeten la comunicaci entre lordinador i lusuari. Poden ser dentrada de sortida o dentrada/sortida.
Monitor: Perifric de sortida Abans: CRT (pantalles de tub), ara: TFT (pantalles planes) 15 i 24 polzades Distncia entre pxels de ~0.28 mm (va baixant) Resoluci: nmero de pxels (1024x768, 1280x800, 1600x1200, 1920x1200) Nombre de colors (256 [8bpp], 65536 [16bpp], ms de 16 milions [24bpp])

INFORMTICA i COMUNICACIONS

Hardware
Teclat: Dispositiu dentrada Ratol: Dispositiu dentrada. Normalment es connecta a un port srie. Joystick: Dispositiu dentrada. Pantalla tctil: dispositiu dentrada/sortida (normalment combina 2 disp.) Mdem: (Modulador/Demodulador): Dispositiu dentrada/sortida. Converteix les senyals digitals en analgiques (sorolls) y viceversa, per poder transmetre dades a travs de la lnia telefnica analgicament. La seva velocitat de treball es mesura en bits per segon (bps), per exemple 57600bps. Obsolet. Altaveus/auriculars: dispositiu de sortida Micrfon: Dispositiu dentrada Impressora: Dispositiu de sortida. La resoluci en mesura en punts per polzada (ppp). Les resolucions ms normals sn de 300ppp i 600ppp. Poden ser de tecnologies molt diferents : de raig de tinta, matricials, lser, etc. Scanner: Dispositiu dentrada. Serveix per entrar informaci que es troba en format paper o fotografia a lordinador. Cmeres digitals: Capten fotografia o vdeo de forma digital i permeten introduir directament a lordinador aquestes dades.

INFORMTICA i COMUNICACIONS

EL BUS
Concepte de BUS. La majoria dels components dun ordinador es connecten mitjanant busos, que serveixen de canal de comunicaci entre els diferents elements que formen el sistema. Fsicament un bus es un conjunt de conductors que serveixen per interconnectat dos o ms dispositius del sistema.

Dins dun sistema de bus, a cada dispositiu se li assigna un identificador que el fa nic en el sistema. Direm que se li assigna una adrea.
Podem dir que el bus est estructurat amb sub-busos, daquesta manera distingim els bus de dades, bus dadreces, i el bus de control.

INFORMTICA i COMUNICACIONS

Estructura bsica dun ordinador

Bus de dades Bus dadreces Bus de control

CPU
Unitat de Control (CU) Unitat de Procs (PU)

Memoria

E/S

ALU
Registres

INFORMTICA i COMUNICACIONS Distribuci dinstruccions i dades a memria

INFORMTICA i COMUNICACIONS

Unitat central de Procs (CPU)

Microprocessador: Part principal dun ordinador. Sempre contindr com a mnim la Unitat Central de Procs (CPU, de Central Process Unit). Caracterstiques:
s on les instruccions sinterpreten i sexecuten Est formada per diferents parts:
Unitat de Control (CU, de Control Unit) Unitat de Procs (PU, de Procs Unit)

CPU CU
PU

ALU

registres

CU Interpreta les instruccions i utilitza la PU per executar-les, fent que cada instrucci faci el que ha de fer. PU s on les instruccions sexecuten fsicament. Les seves parts principals sn: Registres interns Serveixen per emmagatzemar informaci temporalment, resultats intermedis de les operacions, ... Unitat Aritmtica-Lgica (ALU, de Arithmetic-Logic Unit ) Circuits per realitzar les diferents operacions aritmtiques (+, -, *, /) i lgiques (AND, OR, NOT, XOR)

INFORMTICA i COMUNICACIONS

Instruccions de la Mquina Senzilla

La Mquina Senzilla noms s capa dexecutar 4 instruccions diferents (que en llenguatge ensamblador sn):
ADD CMP MOV BEQ F,D F,D F,D D (Sumar 2 valors: D:= F+D) ? (Comparar si 2 valors sn iguals: F = D) (Moure un valor: D:=F) (Saltar a un determinat lloc de la memria)

Codificaci de les instruccions:

Codi doperaci Ens indica de quina instrucci es tracta. A vegades tamb ens dna informaci de quants operands t una determinada instrucci. Operands Ens dona informaci don es troben els operands i de quin tipus sn. A vegades aquest valor s directament el valor de loperand. En el nostre exemple:

INFORMTICA i COMUNICACIONS

Processament duna instrucci

Fase de Cerca: Consisteix en anar a la memria a buscar la instrucci i emmagatzemar-la en un registre especial de la Unitat de Procs (normalment anomenat Registre dInstrucci o IR). La instrucci es llegeix de la posici de memria que ens dna un altre registre especial de la Unitat de Procs anomenat Comptador de Programa (PC). Fase de Descodificaci: Daix se nencarrega la Unitat de Control i consisteix en saber quina instrucci s la que sha llegit, per tal de saber desprs que cal fer per executar-la. Fase(s) de Cerca del(s) Operand(s): Amb la informaci dels operands que cont la codificaci, es tracta dobtenir aquests operands. Per exemple, si la instrucci noms t un operand i aquest es troba en una certa posici de la memria, caldr llegir aquesta posici de memria i portar aquest valor a un registre intern de la unitat de procs a punt per usar-lo. Fase dExecuci: Consisteix en realitzar loperaci que es demana i desprs deixar el resultat al lloc on sens indica del operands. Un cop completades aquestes fases sha acabat lexecuci duna instrucci i ja es pot continuar amb la segent.

INFORMTICA i COMUNICACIONS

Programaci i llenguatges
Programa: Seqncia dinstruccions que es donen a un ordinador tot indicant-li les operacions que ha de realitzar per resoldre un problema determinat. Cal que estigui escrit en un llenguatge concret. Llenguatge: Es tracta dun conjunt de regles, convencions i estructures, que permet construir programes. Un programa est format per instruccions i cadascuna daquestes instruccions sanir executant amb un cert ordre.
Tipus de llenguatges: Alt Nivell, Ensamblador, Mquina.

Instrucci: Conjunt de smbols que representa una ordre per lordinador.

Tipus dinstruccions: instruccions aritmtiques, de transferncia dinformaci, de control de flux, etc.

INFORMTICA i COMUNICACIONS

Instruccions dun programa

Exemple:

INFORMTICA i COMUNICACIONS

Instruccions dun programa

Llenguatge assemblador o llenguatge mquina:

INFORMTICA i COMUNICACIONS

Traducci dun programa

Traducci: Cada instrucci escrita en un llenguatge L1 s transformada a un conjunt dinstruccions del llenguatge L2.
Interpretaci: Es van analitzant, traduint i executant una a una les instruccions escrites en L1.
Les modificacions i proves sn molt rpides Lexecuci s ms lenta

Compilaci: Es considera globalment tot el programa escrit en llenguatge L1 i es genera tota una versi sencera en llenguatge L2
Les modificacions i proves sn ms lentes Lexecuci s ms rpida

INFORMTICA i COMUNICACIONS

FI