4 Ubicaci del parc

4. Ubicaci del parc

4.1 Antecedents: Estat de la producci elica a Catalunya.
Com a pas previ a la situaci del parc elic en projecte, es fa un estudi de la distribuci dels parcs existents a Catalunya.

Es presenten les dades de quatre supsits: En funcionament Autoritzats En trmit Desballestats

4.1.1 Parcs elics en funcionament. Amb data 01 / 01 / 2008 hi han a Catalunya 14 parcs en funcionament, amb una potncia total instal.lada de 342.40 MW. Sha descomptat el parc de Roses, recentment desmantellat.
Taula 4.1 Parcs elics en funcionament. Nom Baix Ebre Trucafort Les Colladetes Les Calobres Mas de la Potra Collet dels Feixos Serra de Rubi Ecovent Tortosa Les Comes Serra del Tallat Serra de Vilov El Motarro Serra de Rubi Municipi Tortosa Serra del Pradell i Argentera El Perell El Perell Pradell de la Teixeta, Duesaiges Duesaiges Rubi, dena, Castellfollit del Boix Tortosa Tortosa Villalba dels Arcs Vallbona de les Monges Fullera, Tarrs Vandells i lHospitalet de lInfant Rubi, dena Comarca Baix Ebre Baix Camp Baix Ebre Baix Ebre Baix Camp Baix Camp Anoia Baix Ebre Baix Ebre Terra Alta Serra del Tallat Les Garrigues Baix Camp Anoia Potncia (MW ) 4,05 29,85 36,63 12,75 2,60 7,92 49,50 48,10 29,90 3,00 49,50 40,50 2,60 25,50 342,40

Total MW en funcionament:

139

VI ESTUDI MEDIAMBIENTAL
4.1.2 Parcs elics autoritzats. Amb data 01 / 01 / 2008 hi han a Catalunya 50 parcs autoritzats, alguns dells en fase de construcci. La seva potncia instal.lada ser de 1527.75 MW.
Taula 4.2 Parcs elics autoritzats. Nom Aligars Almatret Alta Anoia Aulliver ( Torrents ) Banys de la Merc Barbers Caselles Coll de la Garganta Coll de Panissot Coll de Som Coll del Moro Coll Vents Conesa Conesa II Corbera Els Pesells Era Bella Escambrons Fatarella La Collada Coll de Panissars La Tossa Mola de Pascual La Tossa del Vent LArram Les Forques Les Forques II Les Rotes Molinars Moncles Montargull Mudefer Mudefer II Mudefer II Passamills Pins Pl de Tossalet Pujalt Municipi Benifallet, El Pinell, Prat del Compte Almatret Pujalt, Veciana, Prats de Rei, Calonge de Segarra Granyena de les Garrigues Capmany Asc Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix La Torre de lEspanyol Almatret Benifallet Bot, Batea, Gandesa, Villalba dels Arcs Prat de Compte Conesa Conesa, Fors Corbera dEbre Horta de Sant Joan Pujalt Almatret La Fatarella El Perell La Jonquera Pinell de Brai, Prat de Compte Prat del Compte Xerta Fors, Passanant Passanant Bellaguarda, La Granadellaa Colera La Granadella Talavera, Llorac, Santa Coloma de Queralt Caseres Caseres, Bot Caseres, Bot Biure Pins Tarrs, Fulleda Pujalt, Veciana, Prats de Rei Comarca Ribera dEbre, Terra Alta Segri Anoia Les Garrigues Alt Empord Ribera dEbre Anoia Ribera dEbre Segri Riera dEbre Terra Alta Terra Alta Conca de Barber Conca de Barber Terra Alta Terra Alta Anoia Les Garrigues Terra Alta Baix Ebre Alt Empord Terra Alta Terra Alta Ribera dEbre Conca de Barber Conca de Barber Les Garrigues Alt Empord Les Garrigues Les Garrigues, Conca de Barber Terra Alta Terra Alta Terra Alta Alt Empord Solsons Les Garrigues Anoia Potncia ( MW ) 50,00 49,50 32,00 45,00 4,60 31,20 48,43 21,71 8,35 10,50 48,00 7,50 30,00 32,00 48,30 49,67 20,04 48,00 48,30 12,00 49,50 10,00 10,00 20,00 30,00 12,00 45,00 26,00 30,00 44,00 45,00 12,60 12,60 27,50 26,00 28,50 48,00

140

4 Ubicaci del parc

Taula 4.2 Parcs elics autoritzats ( continua ) Nom Sant Antoni Savall Serra Comunera Serra de lHoste Serra de Vilob II Serra Voltorera Solans Torre Madrina Torregassa Tramuntana Tur del Magre Veciana Villalba Villalba dels Arcs Municipi La Granadella Savall del Comptat, Conesa Capmany Capmany Fulleda, Tarrs Cabra del Camp La Granadella Batea, Gandesa, Villalba dels Arcs Ollius Portbou, Colera Pujalt, Veciana, Copons, Argenola, Sant Guim de Freixenet Veciana Villalba dels Arcs Villalba dels Arcs Comarca Les Garrigues Conca de Barber Alt Empord Alt Empord Les Garrigues Conca de Barber Les Garrigues Terra Alta Solsons Alt Empord Anoia Anoia Terra Alta Terra Alta Total MW en funcionament previst: Potncia ( MW ) 49,50 20,00 5,00 5,00 9,00 16,00 31,50 48,00 35,70 21,25 32,00 33,40 48,30 24,00 1527,75

4.1.3 Parcs elics en trmit. Amb data 01 / 01 / 2008 hi han a Catalunya 24 parcs en trmit, pendents dautoritzaci administrativa, amb una potncia total prevista de 711.65 MW.
Taula 4.3 Parcs elics en trmit. Nom Biure-Pont de Molins Carabers Colomer Coma Bertran Els Brois Foradades La Pinadeta LAuleda La Coma Municipi Biure, Pont de Molins El Molar, La Figuera Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix, Rajadell, Rubi, dena Vallbona de les Monges, Els Omells de Na Gaia Pinell de Brai Cabacs, La Bisbal de Falset Vilanova de Prados La Jonquera, Cantallops Cabacs, Vinebre, La Palma dEbre Comarca Alt Empord Priorat Anoia Urgell Terra Alta Priorat Conca de Barber Alt Empord Priorat, Ribera dEbre Potncia ( MW ) 30,00 50,00 23,38 16,50 18,37 42,00 25,50 24,00 32,00

141

VI ESTUDI MEDIAMBIENTAL
Taula 4.3 Parcs elics en trmit ( continua ). Nom La Toa Les Forgues Les Marrades Llardecans Lo Vedat del Pany Los Segalassos Pas de Bandolers Rei Riba-Roja Serra de Rubi II Serra de Tramonts Serra del Colomer Serra Morena Vallplana Ventall Total previst ( MW ): Municipi Tivissa Riudecols, Duesaiges Tivissa Llardecans Riudecols, Duesaiges Vilanova de Prados, Cornudella de Montsant, Prados Collsupina Benifallet Riba Roja dEbre Rubi, dena Boadella dEmpord, Biure, Terrades i Darnius Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix Rubi, Copons Tivissa Olius Comarca Ribera dEbre Baix Camp Ribera dEbre Segri Baix Camp Baix Camp Osona Baix Ebre Ribera dEbre Anoia Alt Empord Anoia Anoia Ribera dEbre Solsons Potncia ( MW ) 40,00 30,50 40,00 14,00 42,50 27,00 16,00 5,10 49,90 10,50 50,00 32,00 33,40 35,00 24,00 711.65

4.1.4 Parcs elics desballestats Amb data 01 / 01 / 2008 sha desballestat un parc, amb una potncia de 0.65 MW.
Taula4.4 Parcs elics desballestats. Nom Roses Municipi Roses Comarca Alt Empord Potncia ( MW ) 0,65

142

4 Ubicaci del parc

4.1.5 Distribuci per provncies. A partir de les dades anteriors, es fa un estudi de la distribuci per provncies dels parcs elics de Catalunya. En la columna del total, sha suposat que en un futur proper, tant els parcs amb autoritzaci administrativa com els que lestant tramitant, arribaran a estar en funcionament. En la columna del percentatge, es reflecteix la proporci de parcs ( o de MW ) de cada provncia respecte del total. Atenent al nombre de parcs:
Taula 4.5 Nombre de parcs ( existents + previstos ), per provncies. Provincia Barcelona Tarragona Lleida Girona Totals: En funcionament 2 10 2 0 14 Amb autoritzaci administrativa 6 25 12 7 50 En trmit 4 3 4 3 24 Total 12 48 18 10 88 % 13.6 54.5 20.5 11.4 100

Atenent als MW instal.lats:

Taula 4.6 MW instal.lats ( existents + previstos ), per provncies. Provincia Barcelona Tarragona Lleida Girona Totals: En funcionament 75 177.4 90 0 342.4 Amb autoritzaci administrativa 213.87 768.98 406.05 138.85 1,527.75 En trmit 98 47 75 4 75 Total 421.87 993.38 571.05 142.85 2129.15 % 19.8 46.7 26.8 6.7 100

143

VI ESTUDI MEDIAMBIENTAL 4.2 Consideracions a tenir en compte a lhora de situar un parc elic.

s evident que el motiu principal per a instal.lar un parc elic s treuren un rendiment econmic. Per laspecte econmic no es lnic que sha de considerar: Hi ha aspectes energtics, tcnics i mediambientals que cal valorar, per separat i globalment. 4.2.1 Aspectes energtics 4.2.1.1 Possibilitats de generaci La suficincia de vents s un factor determinant a lhora de situar un parc. Calen estudis in situ durant un perode de temps duns dos anys per a determinar si un indret es favorable des del punt de vista energtic. Una aproximaci a priori es pot fer a partir del Mapa de Recursos Elics de la Generalitat. 4.2.1.2 Possibilitats devacuaci. El fet que existeixi una xarxa de Mitja Tensi a prop de lindret considerat, afavoreix levacuaci de lenergia. Daltra manera, el fet de construir una lnia nova devacuaci podria tenir un impacte mediambiental desfavorable, que el fes inviable. 4.2.2 Aspectes Tcnics. Lestat actual de la tcnica ens permet una gran varietat dinstal.lacions eliques: Segons la velocitat del vent: Aerogeneradors per a rgims de vent molt baixos. Aerogeneradors per a rgims de vent molt elevats. Segons lemplaament:

A linterior del territori. Offshore ( a linterior del mar )

Un cop escollit un emplaament trobarem un ampli ventall de solucions tcniques per aprofitar lenerga disponible. 4.2.3 Aspectes mediambientals. Hi han dos aspectes fonamentals : Respecte a la natura. o Protecci de fauna o Protecci de vegetaci o Protecci de recursos naturals ( aigua, sol, paisatge ) Respecte a les persones o Sorolls o Interferncia amb usos humans o Distncies a nuclis habitats o Concentracions de parcs

A lhora de situar un parc, cal avaluar limpacte que pot tenir sobre cadascun daquests aspectes, i si cal, proposar mesures correctores.

144

4 Ubicaci del parc 4.3 Procs de selecci de lemplaament del parc.

Barcelona i Girona sn les provncias que menys parcs tenen instal.lats, i el seu nivell de potncia instal.lada tamb s el mes baix. Pero a la provncia de Barcelona es concentra bona part del consum energtic de Catalunya. Per aquest motiu es limita la recerca de possibles emplaaments a la provncia de Barcelona. Cal tenir en compte, per, que un parc elic no es pot situar en qualsevol indret. Hi ha tres nivells de normatives, que condicionen ls del sl: 4.3.1 Protecci horitzontal Legislacions daplicaci a tot el territori, com ara Espcies protegides, Impacte Ambiental, Costes, Aiges, Urbanstica, Forestal 4.3.2 Protecci Territorial El PEIN, Pla dEspais dInters Natural, s el rgim jurdic destinat a la conservaci de zones dalt valor dinters natural. Vetlla per la protecci daquestes zones enfront de possibles causes de degradaci.
Figura 4.1 Mapa del PEIN.

145

VI ESTUDI MEDIAMBIENTAL
Els 165 espais catalogats dins del PEIN es poden veure a la segent taula:
Taula 4.7 Espais dInters Natural. Codificaci. Codi PEIN AAE ABE ALB ALG ALT ANV API APS ARB ARL ARS ASC ASF ATE ATL ATT AUB BBL BBP BEN BGM BIC BLL BON BOU BSA BSS BUE BYE CAF CAS CCR CEL CGA CLG CLR CLS CMP CMS COR COT CRB CRD CRS SCS CSD CTC CTI CTM CTS Numero Nom Aiguamolls de lAlt Empord Aiguamolls del Baix Empord Masss de lAlbera LAlta Garrotas Tossals dAlmatret Anglesola-Vilagrassa Alt Pinineu Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa Riera dArbcies Ribera dAlgars Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorana Aiguabarreig Segre-Cinca Aligars-Serra Fulletera Erms dAndorra Era Artiga de Lin Aigestortes Serra dAuben i Roc de Cogul Serres de Busa-Els Bastets-Lord Puig de la Banya del Boc Benedor Muntanyes de Begur Cingles de Bert Serra de Bellmunt Masss de Bonastre Serra de Boumort Basses de Sucs i Alcarrs Els Bessons Estanys de Basturs Estany de Banyoles Capaleres del Foix Serra de Castelltallat Cap de Creus La Conreria-Sant Mateu-Cllecs Costes de Garraf Collegats-Queralt Serra de Collserola Collsacabra Serres de Cad-Moixer Muntanya de Sal de Cardona Obagues del Riu Corb Costoja Carbas Serres de Card-EL Boix Serra de Carreu-Sant Corneli Cap de Santes Creus Volc de la Crosa Castell-Cap Roig Illa de Canet Masss de les Cadiretes Serra de Catllars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

146

4 Ubicaci del parc

Taula 4.7 Espais dInters Natural. Codificaci ( continua )

Codi PEIN CVS DEB DLL EBI EBX EIV ENS FLA FMP FOX GAF GAI GAR GAV GEL GEM GIL GRA GRF GZV IMT JOE LBM LCJ LVR MAR MCL MCS MCT MDA MDI MER MGI MIA MML MOG MPB MPS MRM MSE MSM MSQ MST MSY MTC MTR MTS NAR NAV NRC

Numero

51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 100

Nom Serra Cavallera Delta de lEbre Delta del Llobregat Illes de lEbre Ribres de lEbre a Flix Estany dIvars-Vilasana Serra dEnsija-Els Rasos de Peguera Fili La Faiada de Malps El Foix Gallifa Desembocadura del Riu Gai Arribra deth Garona Les Gavarres Gelada Garriga dEmpord Les Guilleres Granyena Masss del Garraf Zona Volcnica de la Garrotas Tossals dIsvol i Olopte Estanys de la Jonquera Montanhes de Les e Bossst Serra de Llabera Valls del Si-Llobregs Mare de Du de la Roca El Miracle Serres de Montnegre-El Corredor Turons de Maanet Mas de Melons-Alfs Illes Medes Riera de Merls EL Montgr Serra de Montsi EL Montmell-Mamellar Serra de Montgrony Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt Penya-segats de la Muga Tossal Gros de Miramar Serra del Montsec El Moians Montesquiu Serra del Montsant Masss del Montseny Estany de Montcorts Montllober Montserrat Naut Aran Riera de Navel Capalera de la Noguera Ribagorana

147

VI ESTUDI MEDIAMBIENTAL
Taula 4.7 Espais dInters Natural. Codificaci ( continua ). Codi PEIN OLD OPC ORD PCS PNC PRA PRC PRO PSA PSD PSI PTO PTT PUN PVT QLT RAT RBS RCD RJP RLL ROV RQB RRJ RSP SBP SCA SCC SCR SGO SIE SIP SJP SJT SLB SLO SLS SLL SMJ SMO SPC SRG SSM STM SVN SVS TBP TDS TFC TGT Numero 101 102 103 104 105 106 107 108 109 110 111 112 113 114 115 116 117 118 119 120 121 122 123 124 125 126 127 128 129 130 131 132 133 134 135 136 137 138 139 140 141 142 143 144 145 146 147 148 149 150 Nom Olrdola Serres dOdn-Port del Compte Muntanyes de lOrdal Serra del Picancel Serres de Pndols-Cavalls Muntanyes de Prades Sistema prelitoral central Pinya de la Rosa Pas de lAse Serres de Pradell-lArgentera Plans de Si Eth Portilhon Els Ports Plans de la Unila Turons de la Plana Ausetana Serra de Queralt Rasos de Tubau Ribera Salada Muntanyes de Rocacorba La Rojala-Platja del Torn Riu Llobregat Obagues de la Vall del Rigard Roques Blanques Riba-roja Riu Siurana i planes del Priorat Secans de Belianes-Preixana Riu Gai-Albereda de santes Creus Serra de Collcards Riera de Santa Coloma Serra de Godall Estany de Sils Riberes de lAlt Segre La Plana de Sant Jordi Sant Joan de Toran Barrancs de Sant Antoni-Lloret-La Galera Sant Lloren del Munt i lObac Masss de les Salines Serra Llarga-Secans de la Noguera Serra Mitjana Secans del Motsi Serra de Prada-Castells Riera de Sorreig Squia Major Sers-Tossals de Montmeneu La Sauva Negra Savassona Platja de Torredembarra i Creixell Estanys de Tordera Capaleres del Ter i del Freser Tossals de Torregrossa

148

4 Ubicaci del parc

Taula 4.7 Espais dInters Natural. Codificaci ( continua ) Codi PEIN THT TMT TPM TPP TRD TUP TVM UXT VAN VEH VER VMH VNR VTS VVI Numero 151 152 153 154 155 156 157 158 159 160 161 162 163 164 165 Nom Els Tres Hereus Tossal de Montagut Tamarit-Punta de la Mora Tossa Plana de Lles-Puigpedrs Roureda de Tordera Serra de Turp i Mora Condal-Valldan Muntanyes de Tivssa-Vandells Utxesa Valls de lAnoia Estanh de Vielha Serra de Verd Marimanha Vessants de la Noguera Ribagorana Vall Alta de Serradell-Terreta-Serra de Sant Gervs Vall la Vinaixa

149

VI ESTUDI MEDIAMBIENTAL
4.3.3 Espais naturals de protecci especial. Parcs Naturals.
Figura 4.2 Situaci dels parcs Naturals a la provncia de Barcelona.

10

11

12

1.- St. Lloren del Munt I lObac 2.- Castell de Montesquiu 3.- Montseny 4.- Guilleries- Savassona 5.- Serralada Litoral 6.- Montnegre I el Corredor

7.- Foix 8.- Olrdola 9.- Garraf 10.- Parc Agrari del Baix Llobregat 11.- Collserola 12.- Serralada de Marina

150

4 Ubicaci del parc

4.3.4 Zones amb suficincia de vent. La Generalitat de Catalunya ha elaborat un mapa dintensitats de vent a partir de dades estadstiques. s despecial inters, ja que indica, a priori, els indrets on seria ms idoni instal.lar un parc elic, des del punt de vista energtic.
Figura 4.3 Mapa dintensitats de vent.

151

VI ESTUDI MEDIAMBIENTAL
4.3.5 Mapa dImplantaci elica de Catalunya El Departament del Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, ha dissenyat un Pla dImplantaci Elica, on es delimiten tres tipus de zona, segons la seva compatibilitat amb la instal.laci de parcs elics:

Zona incompatible ( color vermell ), que ocupa un 23 % del territori, on no s possible instal.lar cap activitat de tipus parc elic. Inclou: o Parcs Nacionals i Parcs Naturals. o Parcs d Inters Nacional. o Reserves Naturals o Espais PEIN amb superfcie menor de 1000 Ha. o Zones despecial protecci daus ( ZEPA ) Zona dimplantaci condicionada a la Declaraci dImpacte Ambiental ( color groc ), que ocupa un 16,6 % del territori, i on es possible la instal.laci de parcs elics en funci de limpacte ambiental. Inclou: o Reserves Naturals parcials. o Espais PEIN que no sn de protecci especial, i que tenen una superfcie major que 1000 Ha. o Franges frontereres despais qualificats com a zona incompatible. Zona compatible ( color blanc ), que ocupa el restant 60,4 % del territori. s necessaria lAutoritzaci Ambiental per a instal.lar un parc elic.

Figura 4.4 Mapa del Pla dimplantaci Elica.

152

4 Ubicaci del parc

4.3.6 Possibles emplaaments. A la provncia de Barcelona hi ha tres zones especialment ventoses: o Al nord, el masss del Cad. o Al centre, les serralades de Rubi. o Al sud, la zona sud de LAnoia i Nord de LAlt Peneds. Com que el masss del Cad s un Parc Natural, i que la zona de Rubi ja t una forta presncia de parcs elics, es fa un estudi de quatre serralades situades en la zona sud de lAnia i Nord de lAlt Peneds, ja que el mapa dintensitats de vent indica que sn zones de potencial elic. Lestudi pretn obtenir les coordenades de la zona de vents a estudiar i situar-les sobre una carta del Pla dImplantaci Elica, a fi de veure si la zona est considerada compatible, compatible condicionada, o incompatible des del punt de vista de la implantaci de parcs elics. Lestudi de cada zona comprn tres etapes: o Ampliaci duna zona del Mapa de Recursos Elics, i obtenci de les coordenades de les zones de vent mximes. El Mapa de Recursos Elics permet recuperar les coordenades amb una resoluci de 200 m. Dites coordenades es passen a un fitxer Autocad. o Amb lajut de laplicaci Hipermapa, de la Generalitat de Catalunya, sobtenen les coordenades de dos punts duna lnia de referncia en la zona a estudiar, i sincorporen al fitxer Autocad. o Sobre una carta del Pla dImplantaci Elica, se superposa la imatge de les coordenades obtingudes de la zona de vent i de la lnia de referncia. Aquest mtode permet situar les zones de vent sobre una carta del Pla dImplantaci Elica, ja que en la seva versi disponible per internet, dites cartes no donen informaci de les coordenades dun indret.

153

VI ESTUDI MEDIAMBIENTAL
4.3.6.1 Zona Anoia Sud-Alt Peneds Nord: Emplaament A Ampliaci de la zona per obtenir les coordenades en format Autocad.
Figura 4.5 Obtenci de les coordenades de vent a 60 i 80 m emplaament A.

Mapa de recursos elics a 60 m

Mapa de recursos elics a 80 m

154

4 Ubicaci del parc

4.3.6.2 Zona Anoia Sud-Alt Peneds Nord: Emplaament A
Figura 4.6 Coordenades de la zona de vents a 80 m i lnia de referncia sobre imatge Hipermapa.

4
x: 369,283, y: 4,592,407 x: 369,416, y: 4,594,819 x: 372,894, y: 4,591,845 x: 373,483, y: 4,594,607

1.-Coordenada S.O. de la zona de vents a 80m 2.-Coordenada N.O. de la lnia de referncia per inserir 3.- Coordenada S.E. de la lnia de referncia per inserir. 4.- Coordenada N.E. de la zona de vents a 80m Incorporaci de la lnia de referncia a les zones de vent Zona de vents a 60m

Zona de vents a 80 m

155

VI ESTUDI MEDIAMBIENTAL
4.3.6.3 Zona Anoia Sud-Alt Peneds Nord: Emplaament A Zona de vents a 60m i lnia de referncia sobre la carta 418 del Pla dImplantaci Elica (Quadrant Nord-Est)
Figura 4.7 vents a 60 m sobre carta 418

Zona de vents a 80m i lnia de referncia sobre la carta 418 del Pl dImplantaci Elica (Quadrant Nord-Est)
Figura 4.8 vents a 80 m sobre carta 418

156

4 Ubicaci del parc

4.3.6.4 Zona Anoia Sud-Alt Peneds Nord. Emplaament B Ampliaci de la zona per obtenir les coordenades en format Autocad.
Figura 4.9 Obtenci de les coordenades de vent a 60 i 80 m emplaament B.

Mapa de recursos elics a 60 m

Mapa de recursos elics a 80 m

157

VI ESTUDI MEDIAMBIENTAL
4.3.6.5 Zona Anoia Sud-Alt Peneds Nord: Emplaament B
Figura 4.10 Coordenades de la zona de vents a 80 m i lnia de referncia sobre imatge Hipermapa.

4
x: 373,483, y: 4,588,207 x: 377,431, y: 4,592,489 x: 379,881, y: 4,588,637 x: 379,883, y: 4,592,607

1.-Coordenada S.O. de la zona de vents a 80m 2.-Coordenada N.O. de la lnia de referncia per inserir. 3.- Coordenada S.E. de la lnia de referncia per inserir. 4.- Coordenada N.E. de la zona de vents a 80m Incorporaci de la lnia de referncia a les zones de vent Zona de vents a 60m

Zona de vents a 80 m

158

4 Ubicaci del parc

4.3.6.6 Zona Anoia Sud-Alt Peneds Nord: Emplaament B Zona de vents a 60m Sobre la carta 419 del Pla dImplantaci Elica (Quadrant Nord-Oest)
Figura 4.11 vents a 60 m sobre carta 419

Zona de vents a 80m sobre la carta 419 del Pl dImplantaci Elica (Quadrant Nord-Oest)
Figura 4.12 vents a 80 m sobre carta 419

159

VI ESTUDI MEDIAMBIENTAL
4.3.6.7 Zona Anoia Sud-Alt Peneds Nord. Emplaament C Ampliaci de la zona per obtenir les coordenades en format Autocad.
Figura 4.13 Obtenci de les coordenades de vent a 60 i 80 m emplaament C.

Mapa de recursos elics a 60 m

Mapa de recursos elics a 80 m

160

4 Ubicaci del parc

4.3.6.8 Zona Anoia Sud-Alt Peneds Nord: Emplaament C Coordenades de la zona de vents a 80m i de la lnia de referncia.
Figura 4.14 Coordenades de la zona de vents a 80 m i lnia de referncia sobre imatge Hipermapa.

4
x: 380,083, y: 4,587,807 x: 382,797, y: 4,591,784 x: 385,105, y: 4,589,412 x: 386,083, y: 4,591,807

1.-Coordenada S.O. de la zona de vents a 80m 2.-Coordenada N.O. de la lnia de referncia per inserir. 3.- Coordenada S.E. de la lnia de referncia per inserir. 4.- Coordenada N.E. de la zona de vents a 80m Incorporaci de la lnia de referncia a les zones de vent Zona de vents a 60m

Zona de vents a 80 m

161

VI ESTUDI MEDIAMBIENTAL
4.3.6.9 Zona Anoia Sud-Alt Peneds Nord: Emplaament C Zona de vents a 60m Sobre la carta 419 del Pla dImplantaci Elica (Quadrant Nord-Oest)
Figura 4.15 vents a 60 m sobre carta 419

Zona de vents a 80m sobre la carta 419 del Pla dImplantaci Elica (Quadrant Nord-Oest)
Figura 4.16 vents a 80 m sobre carta 419

162

4 Ubicaci del parc

4.3.6.10 Zona Anoia Sud-Alt Peneds Nord. Emplaament D Ampliaci de la zona per obtenir les coordenades en format Autocad.
Figura 4.17 Obtenci de les coordenades de vent a 60 i 80 m emplaament D.

Mapa de recursos elics a 60 m

Mapa de recursos elics a 80 m

163

VI ESTUDI MEDIAMBIENTAL
4.3.6.11 Zona Anoia Sud-Alt Peneds Nord: Emplaament D Coordenades de la zona de vents a 80m i de la lnia de referncia.
Figura 4.18 Coordenades de la zona de vents a 80 m i lnia de referncia sobre imatge Hipermapa.

Imatge de lHipermapa.

4
x: 373,283, y: 4,585,407 x: 375,873, y: 4,585,893 x: 378,683, y: 4,581,807 x: 380,489, y: 4,583,173

1.-Coordenada N.O. de la zona de vents a 80m 2.-Coordenada N.O. de la lnia de referncia per inserir. 3.- Coordenada S.E. de la zona de vents a 80m 4.- Coordenada S.E. de la lnia de referncia per inserir. Incorporaci de la lnia de referncia a les zones de vent Zona de vents a 60m

Zona de vents a 80 m

164

4 Ubicaci del parc

4.3.6.12 Zona Anoia Sud-Alt Peneds Nord: Emplaament D Zona de vents a 60m Sobre la carta 419 del Pla dImplantaci Elica (Quadrant Nord-Oest)
Figura 4.19 vents a 60 m sobre carta 419

Zona de vents a 80m sobre la carta 419 del Pla dImplantaci Elica (Quadrant Nord-Oest)
Figura 4.20 vents a 80 m sobre carta 419

165

VI ESTUDI MEDIAMBIENTAL 4.4 Emplaament escollit.

4.4.1 Avaluaci dels indrets estudiats dacord amb la seva posici respecte al Pla dImplantaci Elica. En el subapartat 4.3.6.3 es pot veure que la zona de vents mxims de lindret A, tant a 60 com a 80 metres daltura, est parcialment situada en una zona catalogada com a incompatible, i parcialment situada en una zona catalogada com a compatible, condicionada a Estudi dImpacte Ambiental en el Pla dImplantaci Elica. En el subapartat 4.3.6.6 es pot veure que la zona de vents mxims de lindret B, tant a 60 com a 80 metres daltura, est situada en una zona catalogada com compatible, condicionada a Estudi dImpacte Ambiental en el P`la dImplantaci Elica. En el subapartat 4.3.6.9 es pot veure que la zona de vents mxims de lindret C, tant a 60 com a 80 metres daltura, est situada en una zona catalogada com a incompatible en el Pla dImplantaci Elica. En el subapartat 4.3.6.3 es pot veure que la zona de vents mxims de lindret D, tant a 60 com a 80 metres daltura, est situada en una zona catalogada com a compatible en el Pla dImplantaci Elica. 4.4.2 Avaluaci dels indrets estudiats dacord amb la seva posici respecte al PEIN Mitjanant laplicaci Hipermapa, de la Generalitat de Catalunya, es prenen coordenades de tres indrets del territori de Catalunya: o Extrem Nord ( Tuc de la Sacauva ) x: 312,865, y: 4,748,139 o Extrem Est ( Cap de Creus ) x: 526,662, y: 4,685,447 o Extrem Sud ( Desembocadura del Riu de la Snia ) x: 289,533, y: 4,488,985 Es passen les coordenades a un fitxer Autocad, juntament amb les coordenades de les zones estudiades, i se superposa la imatge al mapa del PEIN.
Figura 4.21 Triangle de referncia sobre Mapa PEIN

166

4 Ubicaci del parc

Els indrets A i B estn situats sobre la zona 107, que correspon al Sistema prelitoral central. Lindret C est situat en la zona 30, que correspon a les Capaleres del Foix. Lindret D queda parcialment solapat amb el corredor que uneix le zones 30 ( Capaleres de Foix ) i 85 ( El Montmell-El Mamellar ), com es pot veure en la imatge de lHipermapa, que permet afegir, entre daltres, la capa del PEIN ( en verd a la imatge ).
Figura 4.22 Detall de les zones 30 i 85 del Mapa del PEIN.

Per tant, la zona de vents elevats que correspon al Puig de lliga i al Cap Vell no sn aptes per a laprofitament elic. El parc shaur dubicar sobre les serres de Sapera i Planes de Matnia.

167

VI ESTUDI MEDIAMBIENTAL

4.4.3 Avaluaci dels indrets estudiats dacord amb la seva posici respecte a les zones ZEPA. Tot i que les zones ZEPA ( Zones Especials de Protecci dAus), de la xarxa europea Natura 2000, estan incloses en les zones incompatibles del Pl dImplantaci Elica, es pot comprovar que cap dels indrets estudiats nest afectat. Les zones ZEPA de Catalunya son: o o o o o o Parc Natural dels Aiguamolls de lEmpord. Parc Natural del Delta de lEbre. Reserva Natural Parcial del Mas de Melons. ( Castelldans, Les Garrigues ). Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici. Serra de Cad-Moixer. Reserves Naturals del Delta del Llobregat.

4.4.4 Conclusions. De lestudi anterior es desprn que tan sols lindret D s apte per allotjar un Parc Elic, si b la zona del Coll de Creu Sapera marca el lmit de lrea protegida pel PEIN. El parc subicar en els massissos muntanyosos de Sapera i Mas de la Riera, en el municipi de Pontons, i prendr el nom de Parc Elic de Coll de Creu Sapera.

168