0BJE0TIUS EBU0ATIUS

Corxer valorar els drets recoreguts a la persora er la

Declaraco urversal dels drets humars er la Corverco
sobre els Drets de l'Irfart.
Idertfcar els processos mecarsmes que regexer els
fets la rterrelaco ertre fermers poltcs, ecormcs,
socals culturals, corxer la multcausaltat dels fets
les seves corsequrces valorar el paper dels homes
les dores coma sub|ectes rdvduals collectus dels
processos.
Idertfcar localtzar er el temps er l'espa els
processos esdevermerts rellevarts de la hstra del
mor, posart mfas er Europa, Esparya Catalurya.
Assolr ura perspectva global de l'evoluco de la
humartat que faclt la comprerso de la pluraltat de la
dverstat socal cultural, aplcar aquests corexemerts
a la rterpretaco del presert, la comprerso del passat la
corstrucco del futur.
Frerdre corscrca de pertrera a dfererts mbts
socals culturals de la gualtat de drets deures
dels rdvdus, recorxer la dverstat coma elemert
errqudor de la corvvrca, emetre |udcs foramertats
marfestar acttuds de respecte cap a valors oprors
dfererts del prop, valorartlos crtcamert.
Dstrgr els trets foramertals de les socetats
democrtques valorar les corsecucors de la
democrca la vgrca dels drets humars rdvduals
collectus de les llbertats. Assumr els valors
democrtcs er la corvvrca escolar de l'ertorr,
rebut|art stuacors r|ustes dscrmratres.
Idertfcar les causes d'algurs corflctes al llarg de la
hstra er l'actualtat, valorart la recesstat de trobar
solucors dalogades als problemes. Assumr els valors
de la cultura de la pau er el decurs de debats tasques
de grup, adoptart ura acttud resporsable, soldra,
partcpatva dalogart.
Corxer acceptar crtcamert la prpa derttat, les
caracterstques experrces persorals, deservolupar
l'autoestma, l'autogesto de les emocors corductes
la presa de decsors, respectart les dferrces amb els
altres deservolupart la capactat de dleg l'empata.
Deservolupar l'afectvtat er tots els mbts de la
persoraltat er les relacors amb els altres, des del
respecte, la corfara la gualtat, rebut|art els pre|udcs,
els estereotps les relacors basades er el domr de
l'altre.
Deservolupar la capactat crtca la rcatva persoral,
assumrt resporsabltats actuart amb autoroma er la
vda quotdara er les relacors de grup, tot aplcart les
rormes de corvvrca.
Fartcpar er actvtats de grup amb ura acttud
soldra respectuosa, usart el dleg la medaco per
abordar els corflctes.
Recorxer la dverstat socal cultural comerrqudora
de la corvvrca, mostrart respecte per cultures
dfererts a la prpa valorart els costums estls de vda
props coma sgres d'derttat formes de coheso socal.
LA 0LA
Derrs 0arsel
MateriaI didctic de Ia peIIcuIa
zn cicIe d'ES0
zccgzcIc
Brets deIs infants
ZZ 0icIe de 0inema
scbre eIs Brets Humans
Institut dEducaci
00NTIN0UTS EBU0ATIUS
0incies scciaIs, gecgrafia i histria
Recorexemert dels drets deures rdvduals collectus,
dertfcart rebut|art les stuacors de desgualtat,
r|ustca dscrmraco, especalmert les relatves al
grere, que afecter persores collectus er el mor.
Idertfcaco dels focus de corflcte er el mor actual
valoraco del dleg de la cooperaco coma formes
pacfques de resoluco de corflctes.
Valoraco de la furco de la memra hstrca er la
corstrucco del futur.
Valoraco crtca dels pre|udcs sexstes dscrmracors
de grere per mt| de l'arls debat de casos, er la
rostra socetat er d'altres.
Valoraco del dleg de la cooperaco coma formes
pacfques de resolucor de corflctes.
Reflexo debat sobre els reptes de la socetat
multcultural er relaco a la corvvrca la coheso socal,
foramertart les oprors prpes respectart les dels
altres.
Arls d'matges coma documerts hstrcs, refererts
esttcs rterpretacors de la realtat. Vsualtzaco
d'algurs flms documertals o de fcco valoraco coma
forts hstrques llerguatges expressus.
Comparaco dels sstemes totaltars del segle XX,
caractertzart especalmert l'evoluco del frarqusme a
Catalurya Esparya.
Educaci per aI desenvcIupament
perscnaI i Ia ciutadania
Valoraco de la dgrtat, la llbertat la resporsabltat er
la presa de decsors, deservolupart l'autoroma persoral
l'autoestma.
Idertfcaco rebug de comportamerts acttuds
dscrmratres (sexstes, msgres, homofbques,
xerfobes, de preporderrca de la fora fsca) er els
dfererts mbts relacorals escolars er les relacors
persorals socals d'mbt extraescolar.
Recorexemert de la dverstat socal, cultural, afectva
d'opcors relgoses laques que es marfester er el rostre
ertorr marfestaco d'acttuds de sersbltat, respecte
empata ervers costums, valors morals, sertmerts
formes de vda dfererts als props, tot recorexert els
valors comurs.
Arls de les causes corsequrces dels corflctes a
rvell murdal, recorexert el paper dels orgarsmes
rterracorals. Idertfcaco d'acttuds estratges
de corstrucco de la pau des del comproms de trobar
solucors als corflctes.
Deservolupamert de la capactat crtca la rcatva
persoral per assumr la resporsabltat que mplca l's
de la llbertat d'elecco er la presa de decsors morals,
dertfcart els dfererts tpus de raoramert mplcats
recorexert les coherrces cortradccors ertre els
|udcs les accors.
Idertfcaco de l'exstrca d'ura corscrca tca, capa
d'orertar l'acco de marera llure racoral er el cortext
de les llbertats drets humars.
Idertfcaco, arls rebug de stuacors
d'rcomplmert dels drets humars a rvell local global.
Corexemert de mecarsmes per combatre l'rcomplmert
la volaco dels drets humars. Reflexo crtca sobre les
garartes lmts dels drets les llbertats.
Idertfcaco rebug de stuacors de margraco,
rtolerrca, desgualtat r|ustca socal er el mor,
deservolupart ura corscrca tca.
0incies de Ia naturaIesa
Lectura de recerques realtzades per altres (per exemple,
er altres poques hstrques) arls crtca dels
procedmerts emprats per a la recollda de dades de les
evdrces que es mostrer.
LA 0LA
Derrs 0arsel
MateriaI didctic de Ia peIIcuIa
LA 0LA
Derrs 0arsel
,! /,!
TtcI criginaI: 0ie We||e
Birecci: Derrs 0arsel
0ui: Derrs 0arsel Feter Thorwarth (basat er ura
hstra de Wllam Ror Jores, el llbre de Hortor Rhue
The Wave el teleflm The Wave de Jorry Dawkrs Ror
Brrbach)
Fctcgrafia: Torster Breuer
Msica: Feko Hale
Frcducci: Alemarya, zcc8
Burada: c mruts
Versi: orgral er subttols er castell
Sincpsi
Creieu que es possib|e |a imp|anrario c`un nou govern
rora|irari a A|emanya? s a partr d'aquesta pregurta
com comera l'expermert d'ur professor de securdra
d'ur rsttut d'Alemarya. Des d'aleshores, s'mposarar la
dscplra els urformes es reforar el sertmert de
pertreraaurgrup. Ferapocapoc, el quehavacomerat
com ur expermert es va corvertrt er ur movmert real
aromerat La 0la. Ura adaptaco crematogrfca d'ur
llbre basat er ur fet real, que ro dexa rdferert a rrg
fa reflexorar sobre el poder, la dertfcaco grupal, el
totaltarsme els movmerts socals.
EIs vaIcrs de Ia peIIcuIa
Fer qules persores acceptemla dscplra? Fer questem
dsposades a sotmetre'rs a ures rormes dctades per ura
deromrada autortat? Er qu resulter o poder resultar
aquests comportamerts? Totes aquestes questors har
estat ob|ecte d'estud de la pscologa socal durart molts
arys pel seu rters, tart er l'mbt de la rflurca
rdvdual, comd'orgartzaco socal.
|a 0|a rdaga al voltart d'aquests temes, ho fa fccorart
ur expermert verdc ocorregut als EUA l'ary c;. Ura
questo, per, que el flm vol presertar serse data de
caductat. Ders 0arsel stua l'acco a l'Alemarya actual
per tal que ers pregurtem s er la socetat d'ara, er ura
cor|urtura completamert dferert a la vscuda durart la
Segora 0uerra Hurdal, sera possble que es repetssrles
crcumstrces que cordurer a l'acceptaco d'ur sstema
totaltar comel vscut durart el rgmraz.
Ura reflexo que, per tart, va molt mes erll del matex
expermert er s, o frs tot del razsme, tot grart al
voltart de les arrels pscosocals que corduexer ur grup a
urrse amb ura fraltat comura, emprerert urs smbols
dstrtus, ura urformtat, adoptart ura deologa com a
prpa. Ura reflexo al voltart del poder, el furcoramert
dels grups socals el sertmert de pertrera a ur
collectu corcret. Temes de plera vgrca , de forma
especal, ertre la poblaco mes |ove.
Ax dorcs, es a partr de l'exposco dels abusos de poder
vscuts ertreles parets d'urrsttut, deladeologaportada
a l'extrem, de la submsso, etc., com aquest flm acaba
posart sobre la taula l'absurdtat de la dscrmraco el
perll deropodercomptaramburallbertat depersamert.
Tots ells, urs drets que s'haurer de poder assegurar coma
rdspersables er qualsevol de les socetats.
0UIA BIB0TI0A MATEFIAL FEF AL FF0FESS0FAT
0uins drets es trebaIIen?
La 0cnvenci deIs Brets deIs Infants es el prmer tractat
rterracoral que recorex els drets oblgacors dels
rfarts. Es corsderer rfarts totes aquelles persores
merors de 8 arys. La BecIaraci universaI deIs drets deIs
infants, aprovada l'ary per l'Assemblea de les Nacors
Urdes, er recolla els drets bscs. La 0cnvenci deIs
Brets deIs Infants, tambe aprovada per l'Assemblea de les
Nacors Urdes el zc de rovembre de 8, r'oferex ura
rova vso. Els corsdera com a persores que former part
d'urafamla d'uracomurtat ambdrets resporsabltats,
aderts a la seva edat. Els estats sgrarts de la Corverco
es comprometer a dorarla a corxer drs el seu terrtor,
a defrr poltques que defersr els rteressos dels rfarts
a emprerdre accors per ferles complr. Ferdcamert
els estats har de presertar ur rforme davart ur comt
d'experts er drets dels rfarts, a 0rebra, explcart les
mesures que aplquer per fer respectar la Corverco. A
frals del zcc8 l'haver ratfcat j pasos. Els artcles
de la Corverco defrexer coma prrcps bscs: el dret a
ura vda dgra, el respecte a les oprors purts de vsta
dels rfarts, la rodscrmraco per raors de raa, relgo,
llergua o cultura l'rters superor de l'rfart.
La 0cnvenci deIs Brets deIs Infants complex zc arys
l'ary zcc.
Les bases deI tctaIitarisme:
una qesti d'actuaIitat
Ary c;, Cubberley Fgh School, Calforra, Estats Urts.
El professor d'hstra Ror Jores decdex posar er marxa
ur expermert de recreaco del totaltarsme raz davart
la rcapactat de respordre les pregurtes d'ur dels seus
alumres: com pot ser que la poblaco alemarya afrmes
grorar l'extermr de la poblaco |ueva? Com va poder la
cutadara, corductors de trer, professors, metges..., dr
que ro saber res de l'exstrca dels camps de corcertra
co? Comva poder gert que erer vers, o frs tot amcs de
|ueus, dr que ro erer all quar tot va passar?.
Va ser er aquell momert quar R. Jores va decdr recrear
ur ertorr que prergues elemerts props del rgm raz,
o, de fet, de qualsevol altre rgm totaltar. D'ur da per
l'altre, la dscplra, els urformes, la restrcco de les ll
bertats, la recerca d'ura derttat comura... var prerdre
les aules. Era d'aquesta marera, mt|arart aquest |oc",
com Jores pretera ferlos comprerdre de la fora de la
urtat, del sertmert de pertrera a ur grup, de la cegue
sa que adoptem er determrades crcumstrces davart
el poder de l'autortat. Ura sre de comportamerts er ur
prmer momert crtcats questorats per l'alumrat per
que, paradoxalmert, var acabar per adoptar els matexos
alumres, frs al purt de crear ur movmert prop que ba
te|arer: La Tercera 0la (The Thrd Wave). Ax, all que
d'ertrada semblava mpossble va acabar per corvertrse
er ura realtat er ura poca ur ertorr completamert d
fererts als que hava possbltat l'holocaust durart la Se
gora 0uerra Hurdal.
El cas vscut er aquell rsttut calforr va trarscerdr les
aules. Relatart els fets, Todd Strasser (sota el pseudrm
de Hortor Rhue) va escrure'r ur llbre, aromerat |a 0|a.
Se r'ha adaptat ur muscal, realtzat ur teleflm , aquest
matex zcc8, 0enis 5anse| r'ha fet la pellcula que aqu ers
ocupa (rsprada er l'obra lterra aqu ctada).
A dferrca del cas orgral, per, al flm l'expermert
ro s'ergega per debatre els orgers del razsme, sro el
corcepte d'autocrca com a feromer completamert des
llgat a ur temps hstrc determrat. Ur carv expres del
drector, que es corscert dels sertmerts que desperta el
razsme ertre la poblaco alemarya, sempre bombarde|a
da per les accors dels seus artecessors. Amb el corcep
te d'autocrca, er carv, tot que els aspectes a debatre
LA 0LA
Derrs 0arsel
0UIA BIB0TI0A MATEFIAL FEF AL FF0FESS0FAT
BFET A UNA EBU0A0I0 BE 0UALITAT
L'educaco ha de prcmcure una cuItura de pau, de
tcIerncia envers eIs aItres de respecte pel med
ambert.
BFET A FAFTI0IFAF EN LA VIBA S00IAL,
F0LTI0A I 0ULTUFAL
Far de poder expressar Ies seves creences,
cuIturaIs c reIigicses, respectant sempre Ies de Ies
aItres perscnes.
Els rfarts pcden reunirse i crear asscciacicns
sempre que nc cfenguin c perjudiquin aItres
perscnes.
acaber per ser els matexos, |a que els mecarsmes psco
socals que h corduexer la possblter sor smlars, ro
s'establex ura relaco tar drecta. A mes, er ro terr ura
relaco tar estreta amb Alemarya es mes fcl que qual
sevol espectador o espectadora, rdeperdertmert del seu
lloc d'orger, pugu dertfcars'h o sertrse rterpellat.
s tambe per aquest motu que el flm rterta recrear els
fets er ur rsttut de l'Alemarya actual, represertat de la
marera mes reutra possble, amb ur tpus d'edfcaco
alumrat que be es podra trobar a qualsevol cutat d'avu
er da.
A mes, 0arsel acorseguex rterpellar els mes |oves de
forma drecta grces a l's d'ur murtatge de rtme gl
que s'acomparya d'ura msca frertca creada per Feko
Hale. Amb tot, ura corstrucco ber propera a l'urvers
audovsual dels vdeoclps, ax, dels productes corsu
mts per la gert |ove. s ur clar exemple d'aquest tpus
d'aproxmaco la sequrca er qu els membres del mov
mert de La 0la prerer els carrers per fer prtades del seu
sgre dertfcatu ax fer pblca la seva exstrca per
tota la cutat. Artme accelerat amb msca electrrca de
fors, que be recorda algura de les sequrces mes coregu
des de Varrix, veemels |oves corrert per la cutat (garebe
com s fessr parkour o acrobces urbares) fert gra//iris
de l'orada. El rtme es ralertex s'accelera de forma rter
calada, be per certrar la rostra aterco er algur comer
tar o be per trarsmetre ura sersaco de dramsme. La
sequrca del partt de waterpolo r'es ur altre exemple,
acorseguex trarsmetre ur ambert d'agressvtat tam
be a partr d'ura excellert mescla de msca murtatge,
combrart rtmes rpds lerts amb ura msca que fa
pu|ar l'adreralra.
Amb tot, dorcs, ur tpus de crematografa propera al p
blc mes |ove que acorseguex crdar l'aterco a traves del
so les matges, alhora que fa reflexorar sobre temes tar
complexos com els sertmerts de pertrera a ur grup, la
urtat, el faratsme o l'obedrca a l'autortat.
La fcra deI grup
Terrt er compte que el movmert de La 0la es dora drs
el cortext d'ur rsttut de securdra, ro es estrary que el
poder del grup sgu la prrcpal dmerso er qu se certra
el flm, perqu el grup es claramert ura referrca a l'hora
de corstrur les derttats rdvduals, sobretot er la |over
tut, quar aquestes s'estar corfgurart. Ax, er ur momert
er qu les rseguretats estar a flor de pell les amstats
sor ur purtal per reafrmarse ur matex, el grup de per
trera te ur erorme poder les drmques que h sor
rtrrseques sor determrarts. Fertryer a ur grup der
tfca, especalmert a partr de la dferercaco el cortrast
respecte als altres, |a sgu per mt| de l'esttca, la ms
ca o d'ura deologa. Ax, mertre que al comeramert del
flmla classe era ur cor|urt d'alumres d'all mes dversos,
a mesura que avara la pellcula, com a corsequrca
dels carvs que el professor Rarer Werger rstaura er les
drmques, aquesta acaba per ser ura urtat amb ur ser
tmert dear com.
Tal comel matexalumratdefrexal'rc del flm, l'aparco
d'ura autocrca o ura dctadura demara de l'exstrca de
certs requsts o crcumstrces com: ura deologa comu
ra, el cortrol, la vglrca, la dscplra, la rsatsfacco ,
sobretot, ur lder. A la vegada, perqu ax sgu possble,
h ha certes estructures socals que ho faclter, compoder
ser: ur alt rvell d'atur, la r|ustca socal, la rflaco, la de
cepco poltca, el racoralsme extrem , especalmert, el
reforamert del corcepte de grup. I, comdem, es aquest
ltm aspecte or prrcpalmert se certra Rarer a l'hora
de posar a prova la possble creaco d'ur movmert socal
que record, ercara que sgu de llury, el que va acabar pos
sbltart el razsme.
Durart la setmara que durar el pro|ecte, Rarer portar
les regres de la classe, carvart la drmca habtual per
ura de molt estrcta dscplrada. Ax, acorsegur que
els alumres l dpostr el poder de l'autortat frs a lmts
rsosptats, trdr cam llure per arar establrt ur se
gut de carvs. D'ertrada comera rstaurart ura saluta
co, exgrt rcorporarse cada vegada que es vulgu parlar
marcart ur pas smlar a la marxa mltar. Er sertrlo
es corvertexer er ur, tots sorer a l'ursor, esdeverrt
ura sola fora que es la suma de totes les rdvdualtats.
D'aqu, el poder del collectu, de la seva urformtat. So
rer comur de sol sor ur de sol, d'aquesta marera tambe
acaber per vestr gual. Tot ax porta, garebe de forma
revtable, a l'adopco d'ur rom, ur logo, la creaco d'ur
web... Tot ur segut d'elemerts dferercals que acaber de
frrt el que |a es pot corsderar ur movmert, La 0la, ,
de retruc, dbuxart ura clara frortera ertre el rosaltres"
els altres". Ax, ur cor|urt d'adolescerts que d'ertrada
erer d'all mes dversos, acaba per dexar er ur segor pla
les dferrces ertre ells , per cortra, ressaltar all que
els urex: la seva creera er el pro|ecte de La 0la er el
LA 0LA
Derrs 0arsel
0UIA BIB0TI0A MATEFIAL FEF AL FF0FESS0FAT
seu poder de carv. Fer cortra, les dferrces vers la resta
s'accertuer. Tot aquell que ro forma part de La 0la es ex
cls etquetat frs a extrems rsosptats que portarar frs
l's de la volrca.
Tot ur segut d'acttuds comportamerts que precsamert
retaller els drets dels rdvdus. Amb la potrca del mov
mert la mportrca de pertryer al collectu, es retalla
la llbertat de persamert es corduex el grup a persar
defersar el matex a actuar de la matexa marera, , d'altra
barda, es dscrmra els qu ro er former part perqu ro
creuer er el matex, se'ls corsdera rferors frs al purt
de poderlos excloure de determrades actvtats, de po
der oprar crtcar tot all que far, o exercr la volrca
cortra ells.
Er aquest sertt, cal mercorar ura de les esceres frals
de la pellcula, quar, ur cop la stuaco |a s'ha escapat de
les mars, Rarer vol portar la stuaco al lmt per ferlos
obrr els ulls. Rarer demara fer pu|ar er Harco a la tar
ma, ttllartlo de trador per voler bocote|ar el movmert.
I ax rterpella els alumres membres de |a 0|a:
Rarer: c0ue naremos ron e| rraicor? 5omber ci. Vamos,
ci. Tu |o nas subico nasra aqui.
Bomber: C|aro, porque usrec |o na cirno.
Rarer: An, porque yo |o ne cirno en. cY rambien |o ma
rarias si re |o piciera? |o pocriamos ro|gar o cerapirar. 0
quizas pocriamos rorrurar|e nasra que areprara nuesrras
normas. Eso es |o que se nare en una cirracura. c0s nabeis
caco ruenra ce |o que na pasaco aqui? cEsras bien Varro?
Harco: Si, esroy bien.
Rarer: c0s arorcais aun ce |a pregunra que surgio a|
prinripio en |a r|ase? Si una cirracura era posib|e en esros
riempos. Fues es |o que arabamos ce ver. /asrismo. Tocos
nos nemos ronsiceraco mejores. Vejores que |os cemas.
Y |o que es aun peor. /emos exr|uico ce nuesrro grupo a
rocos aque||os que no pensaban igua|. |es nemos nerno
cao. Y no quiero pensar ce que mas nubieramos sico ra
pares. Tengo que peciros cisru|pas. /emos ico cemasiaco
|ejos. Yo ne ico cemasiaco |ejos. Toco esro se arabo.
Amb tot, ura experrca portada a l'extrem tambe er el
cas verdc, que ha rebut rrombrables crtques ha aca
bat amb ur deserlla trgc: el sucd d'ur dels alumres
l'empresoramert del professor Ror Jores. La seva ver
so fccorada tampoc ro dexa rdferert, garebe posart
els pls de purta er veure la capactat de ser modelats
(ro romes els mes |oves) fertros reflexorar sobre els
rostres lmts. All que d'ertrada semblava mpossble,
acaba corvertrtse er realtat: la dscrmraco d'aquells
que ro compartexer els matexos persamerts, la mpo
sco d'ures rormes el cstg d'aquelles persores que ro
les seguexr, frs tot la possbltat d'exercr la volrca
cortra aquells altres" |a corsderats rferors.
L'cbedincia a I'autcritat scta Iupa
Er veure aquest flm, que partex d'ur expermert real a
l'aula, es revtable ro recordar d'altres expermerts er el
campde la pscologa socal que har trarscerdt les esferes
certfques que tambe har tret a la llum els lmts rsos
ptats frs or es capa d'arrbar la raturalesa de la mert
humara.
Ura de les rvestgacors mes famoses es, seguramert,
l'Experiment de MiIgram. Realtzat per prmer cop per
Starley Hlgram, professor de pscologa de la urverstat
de Yale, descrt er ur artcle de l'ary cj. El seu ob|ectu
era mesurar l'obedrca a l'autortat les acttuds relaco
rades. Ura questo, dorcs, molt llgada a la pregurta del
|ove estudart de Cubberley Fgh School, que es questora
va sobre com era possble que tarta gert hagues accep
tat" 7o obet", ax possbltat", el que va passar durart
el rgmraz

.
Fer posar l'obedrca sota lupa, Hlgram va voler aralt
zar la rteracco ertre l'autortat el sub|ecte que obeex
les seves ordres, ho va portar frs a l'extrem. Fer durho
a terme, va buscar persores volurtres, d'ertre zc c
arys, per partcpar er ur suposat estud de memra
aprerertatge dut a terme per la Urverstat de Yale. Fer
a cada estud de cas, la rteracco es dua a terme ertre
tres sub|ectes amb rols dfererts: la persora a crrec de
la rvestgaco (corexedora de l'expermert real veu de
l'autortat), la persora volurtra a partcpar (sub|ecte
d'estud que dura a terme el rol de mestre) , fralmert,
ura persora cmplce de l'expermert que deservolupava
el rol d'alumre (per que el sub|ecte a estudar persara
que es ura persora volurtra mes).
Sota el rol de mestre, s'haver de fer pregurtes a l'alumre
castgarlo amb ura descrrega elctrca er cas que
la resposta fos equvocada. La descrrega augmertara
d'rterstat, varart de a c volts, a mesura que s'ares
LA 0LA
Derrs 0arsel
0UIA BIB0TI0A MATEFIAL FEF AL FF0FESS0FAT

Tambe es questora er relaco a aquest aspecte el flmTne Feacer (El lector), de Stepher Daldry.
avarart. Lapersoraacrrec delarvestgaco el sub|ecte
a estudar es trobaver er ura matexa habtaco (proxm
tat que augmertava la presso a segur les ordres), er ura
habtaco a part, la persora cmplce sota el rol d'alumre.
Tot la dstrca fsca, per, er aplcar cada descrrega el
sub|ecte serta els crts de dolor de l'alumre. Urs crts que
er arrbar als c volts erer d'agora.
Tot tractarse d'ura stuaco fccorada, |a que l'alumre
era cmplce er realtat ro reba les descrregues, el sub
|ecte d'estud crea que erer reals , per tart, estava de
mostrart la seva dsposco a ober les ordres dctades per
l'autortat. Ures ordres que, segors els resultats obtrguts,
er mes de la metat dels casos erer segudes frs al fral,
|a que er el c7dels casos els sub|ectes sota el rol de mes
tre var aplcar les descrregues de cv tot presercar
el dolor que estaver causart a l'altra persora. Ax dorcs,
l'obedrca va passar per sobre dels valors morals.
Les rterpretacors que Hlgram va extreure de
l'expermert posaver er relaco l'obedrca, amb la pr
dua de corscrca l'abdcaco de les resporsabltats. La
prdua de la corscrca s'exemplfca er l'expermert er
el momert er qu el sub|ecte d'estud demostra ser capa
de segur ures ordres que l'oblguer a realtzar urs actes
volerts cortra ura altra persora rrocert. El poder de la
proxmtat de l'autortat, que l'rterpella recordartl les
seves furcors, la lluryara de l'alumre, que est er ura
altra sala, far augmertar l'obedrca del sub|ecte , ax,
dsmrur el seu rvell de corscrca er relaco a les ac
cors que deservolupa. Ax, el sub|ecte er questo subst
tuex el persamert prop pel de l'autortat, posa er furco
ramert urs fltres mertals que l'a|uder a auto|ustfcarse
davart els actes que est duert a terme per ax abdcar
de les seves resporsabltats. Nomes est fert el que ha de
fer, obert ures ordres. L'estud, dorcs, demostr com els
sub|ectes sota ordres sor capaos de cometre actes molt
greus tot ax corsderarse rrocerts al traslladar la
resporsabltat a l'autortat collocarse a ells matexos
coma mers espectadors.
Al cap a la f el prrcp de |erarqua (resultart er el po
der de l'autortat l'obedrca) que goverra aquest expe
rmert es ur dels prrcps sobre els quals se susterta la
rostra socetat. Ura estructura socal |erarqutzada que
requerex l'adaptaco de les persores a les pautes culturals
dctades per tal de legtmarse que es la base de les re
lacors socals. Ures pautes culturals que corvder a fer el
matex que la ma|ora, a fer el que s'ha de fer". Altre cop,
ura postura que resta resporsabltat sobre els props ac
tes que refora el poder del grup er la presa de decsors,
especalmert er stuacors de crs.
Amb tot, elogs crtques, l'expermert de Hlgram va
treure a la llum el poder de l'autortat la grar capactat
d'obedrca. Ures drmques que be a|uder a explcar el
segumert del Tercer Rech que alhora reforcer els fets
de Cubberley Fgh School, quar alumres que afrmaver
mpersable mmoral all que va passar var acabar per
reprodur drmques smlars a l'rsttut.
LA 0LA
Derrs 0arsel
0UIA BIB0TI0A MATEFIAL FEF AL FF0FESS0FAT
Er ura ertrevsta realtzada a Ror Jores, aquest afrma
que el seu pro|ecte a l'aula va furcorar bscamert per
qu la ma|ora dels alumres estaver perduts, ro terer
ur sertmert de pertrera erlloc. I la potrca que era
capa d'emprerdre la fora de la urtat d'ur grup com el
que el matex professor els fea creure que poder terr
va ser superor a qualsevol altra cosa. Ax, el professor es
defra com el lder del rou movmert, amb ur poder que,
malauradamert, r ell matex va ser capa de calbrar, frs
al purt d'escaparsel de les mars. La seva era la veu de
l'autortat, la veu que er l'expermert de Hlgram era la de
la persora a crrec de la rvestgaco. I l'alumrat es podra
comparar amb el paper de les persores partcparts, que
seguer les ordres atorgart el mxm poder obert cega
mert les paraules de l'autortat.
A mes de Hlgram, per, al llarg de la hstra s'har dut a
terme altres expermerts per rtertar comprerdre el fur
coramert del comportamert hum les relacors socals.
L'estud de Stanfcrd Friscn va obterr ures corclusors
smlars a les de Hlgram. Amb aquest expermert psco
lgc, es vola estudar la resposta humara a la captvtat
, especalmert, els efectes dels rols socals mposats er
la corducta. Realtzat l'ary ; per Fhlp Zmbardo, r
vestgador de la Urverstat de Starford, l'expermert re
creava ura preso fctca. Algures de les persores volur
tres partcparts, estudarts de la matexa urverstat,
var ser assgrades amb el rol de presorers", d'altres
de gurdes". Durart les z setmares que hava de durar
l'expermert cadasc va segur les tasques corresporerts
al seu rol. Iresperadamert, l'expermert va escaparse de
les mars dels rvestgadors va haver de ser carcellat al
cap de c des. Els presorers" var acceptar ur tractamert
pe|oratu, humlart frs tot sdc per part del gurdes".
I, davart d'ur mot gererat |a el segor da, els gurdes"
var proposarse volurtramert a realtzar hores extres
per tal de dssoldre la revolta.
L'expermert, dorcs, va demostrar la forta submsso als
rols assgrats, ax com el poder de l'autortat, ura autor
tat que, a mes, era coreguda per tothom com ura atrbu
co stuacoral. Ax dorcs, tal compassava er l'expermert
de Hlgram, les persores partcparts obeer cegamert
l'autortat, aquelles amb la veu d'autortat, er trobarse
sota ur cortext de poder assgrat, veer legtmat prerdre
mesures frs tot volertes cortra la resta de partcparts
de l'estud, smplemert per complr amb el seu rol. Aqu
tambe caldra terr er compte el poder de l'magrar, er
qu tots totes h term dbuxat ur perfl de gurda de
presorer que, revtablemert, rfluex er la marera com
deservolupemels rols. L'ary zcc, basartse er aquest ex
permert, el realtzador 0lver Frshbgel va drgr el flm
0as experimenr.
Fralmert, er relaco a l'adopco de rols, tambe val la pera
mercorar ura experrca duta a terme per la professora
Jare Ellott er ura escola de prmra rordamercara: Ia
cIasse dividida. L'ob|ectu de l'expermert a l'aula era obrr
els ulls de l'alumrat davart el poder de la dscrmraco. Fer
ferho, va dvdr la classe er dos grups, les cratures d'ulls
blaus per ura barda les cratures d'ulls marrors per ura
altra. El prmer da les d'ulls blaus var ser cortruamert
reforades postvamert, terer mes estora espa per a
l'esbar|o lapossbltat derepetr al'horadedrar. Fer cor
tra, les d'ulls marrors ro var comptar amb cap allcert , a
mes, varserdertfcades amburmocadorperdferercar
les de les d'ulls blaus. El da seguert, els rols es var rvertr.
Ax, ur grup era etquetat coma mllor", superor" , per
ax, premat, mertre que er cortraposco, l'altre grup era
corsderat rferor" per ax margrat.
Les respostes per part de l'alumrat var torrar a treure a
la llum, tal com tambe ho va fer l'expermert de Starford
Frsor, l'erorme capactat de les persores a ser modela
des a respordre segors els rols assgrats. Les cratures
del grup superor" obterer mllors resultats er els exer
ccs a l'aula se serter mes alegres segures d'elles ma
texes, mertre que les respostes s'rverter quar aquestes
matexes cratures passaver a ser el grup marcat amb
el mocador. Com dem, ur altre exemple de la facltat
amb qu s'adopter urs rols determrats de com, a mes,
aquests terer la capactat de determrar la rostra marera
d'actuar. Urs rols que, altra vegada, resporer a assgra
cors aleatres estgmattzacors er realtat rfurdades
per racoraltzades |ustfcades per ur ertorr |erarqut
zat, d'autortat poder.
Ax dorcs, mes erll de les crtques que va rebre pels l
mts tcs er la seva prctca, amb l'experrca vscuda a
l'aula l'alumrat va poder expermertar er prpa pell la
dscrmraco, araltzarre les bases er qu se susterta
extreure'r corclusors prpes. Fer plasmarho a la par
talla, Wllams Feters va represertar l'experrca er ur
documertal datat el 8, or, a mes, tambe recolla els co
mertars dels alumres que var vure l'experrca er pr
pa pell arys despres, sota el ttol una r|ase civicica.
LA 0LA
Derrs 0arsel
0UIA BIB0TI0A MATEFIAL FEF AL FF0FESS0FAT
Er vsta dels resultats obtrguts er d'altres estuds de ps
cologa socal, dorcs, es pot corcloure que la marera com
var reaccorar els estudarts de Cubberley Fgh School
davart la proposta de Ror Jores tampoc ro es tar sor
prerert. De l'experrca, el flm |a 0|a er vol destacar les
possbles corsequrces subratllar el perll de la prdua
de la llbertat d'opro persamert. Tambe er subratlla el
poder del grup la submsso a les |erarques l'autortat,
tots, aspectes ercara preserts avu , per tart, sobre els
quals cal reflexorar autoquestorarros. All que oco
rregue a l'Alemarya de mt|ars dels arys jc frs a
va ser horroros, per el flm ers vol recordar que cal terr
presert que molts dels elemerts que ho possbltarer sor
ercara preserts rhererts a l'orgartzaco socal , ax, er
rosaltres. Evdertmert, la cor|urtura actual es dferert,
per ro tart els mecarsmes pscosocals les drmques
que ho possbltarer.
EI ccp d'efecte finaI
Fralmert, serse volurtat de restar trarscerdrca a les
temtques tractades al flm|a 0|a, es rteressart reflexo
rar sobre la marera com el flm ers corvda a reflexorar
sobre aquestes questors. D'ura barda, ur murtatge gl
sovrt fora espectacular ers corvda a capbussarros er
l'acco a vure els fets er prmera persora. Fer, de l'altra,
els cops d'efectequeacorseguex aquestacorstruccotam
be correr el perll de restar mportrca a les reflexors
mes profurdes que ers proposa el flm.
Aquest es el cas de la sequrca fral, seguramert ura
de les mes mpactarts de la pellcula. s ura mostra de
l'extrema qu es podra arrbar, que ur alumre es tragues
la vda abars que ro veure la f de La 0la. Fotser es tracta
de quelcomque podra passar avu, despres de ser portada
de dars er dverses ocasors casos d'assassrats er rst
tuts, per, tal comapurtaalguracrtca
z
, l'espectaculartat
amb qu est corstruda l'escera potser fa desrflar la po
trca del dscurs que s'ha arat corstrurt al llarg de la
pellcula, fertros corcertrar er el dramatsme del mo
mert dexart er segor lloc el radcalsme de l'argumert
er s matex, que |a ho era prou serse recesstat de morts
r assassrats.
Frcpcstes per aI debat
Reflexoreu al voltart del corcepte de |erarqua.
Ferseu er dfererts mbts: la socetat er gereral, la
famla, l'rsttut... dertfqueure l'exstrca de |erar
ques. N'h ha? Fer qu? A qu o qur grup collocareu al
cm de la prmde? 0ures corsequrces te l'exstrca
de |erarques sobre la resta?
Debateu al voltart de la fgura del lder. 0ures caracte
rstques creeu que ha de terr ura persora per ser lder?
s recessra la seva fgura? Drs de l'mbt de l'rsttut,
per exemple, qur tpus de persores creeu que sor defr
des coma lders? Fer qu?
Creeu que ura orgartzaco |errquca resta drets o ll
bertats a les persores? Reflexoreuh terrt er comp
te la Declaraco dels Drets dels Irfarts els drets que all
s'assegurer.
Reflexoreu al voltart del corcepte d'obedrca.
Ferseu er exemples d'obedrca er qu aquesta pot ser
corstructva er d'altres er qu pot ser destructva. 0urs
factors dferercer urs exemples dels altres? Creeu que
l'obedrca a l'autortat corduex de forma drecta a la
prdua de llbertat? Fer qu?
La desobedrca cvl sor actes pblcs, poltcs, ro vo
lerts, corscerts, corsderats llegals, realtzats amb la r
terco de frustrar lles, programes o decsors de goverrs
que es corsderer r|ustes o llegtmes. Ferseure exem
ples feure ura llsta de casos al llarg de la hstra er qu
la desobedrca cvl ha estat corstructva.
Reflexoreu al voltart del sertmert de pertrera al
grup.
Ferseu er dfererts stuacors er qu creeu que us heu
dexat erdur per la presso del grup. Fer qu creeu que
heu arrbat a cedr per fer el que dcta la ma|ora? 0urs
sertmerts es desperter quar s'est er mrora o es porta
la cortrra a la ma|ora?
Al flmes plarteger dverses stuacors er qu es posa de
marfest la mportrca de pertryer a ur grup per part
dels alumres de l'rsttut, sobretot er el cas corcret d'er
Tm. Reflexoreu al voltart d'aquest persoratge de la seva
evoluco al llarg de la pellcula.
LA 0LA
Derrs 0arsel
0UIA BIB0TI0A MATEFIAL FEF AL FF0FESS0FAT
z
Caniers cu rinema, desembre zcc8. Crtca per Ardres Rubr de Cels.
Reflexoreu al voltart de l's l'tca dels expermerts.
Dueu a terme ur debat al voltart dels lmts que ha de
marterr la comurtat certfca a l'hora de dur a terme les
seves rvestgacors. Dvdu la classe er dos grups, urs a
favor els altres er cortra, aroteu els argumerts per a
cada cas. 0u ha estat mes fcl de defersar? 0ures cor
clusors r'heu extret?
Reflexoreu al voltart del totaltarsme.
Creeu que ur rgm totaltar sera possble avu a Es
parya, tot vure er democrca? Esteu d'acord amb les
dees que es desprerer de la pellcula?
0ures corsequrces, pel que fa als drets dels rdvdus,
te ur sstema totaltar?
Feu ura recerca de rotces de dars sobre pasos or ac
tualmert h hag goverrs totaltars.
Frcpcsta d'activitats
Lectura de la rovella de Hortor Rhue cortrast ertre la
marera comllbre pellcula rtroduexer aborder les d
fererts temtques.
0cnceptes
Autccrcia: Sstema poltc er qu el poder del gover
rart es corsderat dervat d'ell matex ro recorex, per
tart, cap altre lmt a la seva actuaco.
TctaIitarisme: sstema poltc que reurex er mars d'ur
grup o partt els poders de l'estat, ro permet l'actuaco
d'altres partts, mposa la seva deologa er tots els ordres
de la vda del pas reglgex els drets humars er proft de
la rao de l'estat.
Feixisme: deologa poltca l'ob|ectu de la qual es la
rstauraco d'ur rgm autortar, de base corporatvsta,
mperalsta, racsta, etc. Acttud autortra, arbtrra,
volerta, etc., amb qu hom s'mposa a ura persora o a ur
grup.
Nazisme: rom amb qu habtualmert es coregut el ra
coralsocalsme.
NacicnaIscciaIisme: cor|urt de doctrres del Natoral
sozalstsche Deutsche Arbeterparte (NSDAF) (Fartt
0brer Nacoralsocalsta Alemary), el qual, drgt per
Adolf Ftler, domr Alemarya del jj al .
FiIms reIacicnats
$AS %XPERIMENT {E| experimenro)
0lver Frschbelgel, Alemarya, zcc. zc'
5NA CLASE DIVIDIDA
Wllams Feters, EUA, 8, '
4HE 2EADER {E| |error)
Stepher Daldry, EUA, zcc8. zj'
EnIIacs
Web cficiaI de Ia peIIcuIa
http:ZZwww.weIIe.infcZ
Experiment de miIgram
www.stanIeymiIgram.ccm
BibIicgrafia reIacicnada:
StarleyHlgram. 0becienreroAurnoriry. AnExperimenra|
View. NewYork: FarperCollrs, zcc.
Blass, T. (Ed.). 0becienre ro aurnoriry. Currenr
persperrives onrneVi|gramparacigm. LawrerceErlbaum
Assocates, zccc.
Experiment de stanfcrd priscn
http:ZZwww.priscnexp.crgZ
FiIm reIacicnat: 0as Experimenr
LA 0LA
Derrs 0arsel
0UIA BIB0TI0A MATEFIAL FEF AL FF0FESS0FAT
Sincpsi
Creeu que es possble la mplartaco d'ur rou goverr
totaltar a Alemarya? s a partr d'aquesta pregurta com
comera l'expermert d'ur professor de securdra d'ur
rsttut d'Alemarya. Des d'aleshores, s'mposarar la dsc
plra els urformes es reforar el sertmert de pert
rera a ur grup. Fer, a poc a poc, el que hava comerat
comur expermert es va corvertrt er ur movmert real
aromerat La 0la. Ura adaptaco crematogrfca d'ur
llbre basat er ur fet real, que ro dexa rdferert a rrg
fa reflexorar sobre el poder, la dertfcaco grupal, el
totaltarsme els movmerts socals.
Fitxa tcnica
TtcI criginaI: 0ie We||e
Birecci: Derrs 0arsel
0ui: Derrs 0arsel Feter Thorwarth (basat er ura
hstra de WllamRor Jores, el llbre de Hortor Rhue
The Wave el teleflmThe Wave, de Jorry Dawkrs Ror
Brrbach)
Fctcgrafia: Torster Breuer
Msica: Feko Hale
Frcducci: Alemarya, zcc8
Burada: c mr.
Versi: orgral er subttols er castell
LA 0LA
Derrs 0arsel
FF00FAMA BE M MATEFIAL FEF A L'ALUMNAT
0uins drets es trebaIIen?
La 0cnvenci deIs Brets deIs Infants es el prmer tractat
rterracoral que recorex els drets oblgacors dels
rfarts. Es corsderer rfarts totes aquelles persores
merors de 8 arys. La BecIaraci universaI deIs drets deIs
infants, aprovada l'ary per l'Assemblea de les Nacors
Urdes, er recolla els drets bscs. La 0cnvenci deIs
Brets deIs Infants, tambe aprovada per l'Assemblea de les
Nacors Urdes el zc de rovembre de 8, r'oferex ura
rova vso. Els corsdera com a persores que former part
d'urafamla d'uracomurtat ambdrets resporsabltats,
aderts a la seva edat. Els estats sgrarts de la Corverco
es comprometer a dorarla a corxer drs el seu terrtor,
a defrr poltques que defersr els rteressos dels rfarts
a emprerdre accors per ferles complr. Ferdcamert
els estats har de presertar ur rforme davart ur comt
d'experts er drets dels rfarts, a 0rebra, explcart les
mesures que aplquer per fer respectar la Corverco. A
frals del zcc8 l'haver ratfcat j pasos. Els artcles
de la Corverco defrexer coma prrcps bscs: el dret a
ura vda dgra, el respecte a les oprors purts de vsta
dels rfarts, la rodscrmraco per raors de raa, relgo,
llergua o cultura l'rters superor de l'rfart.
La 0cnvenci deIs Brets deIs Infants complex zc arys
l'ary zcc.
BFET A UNA EBU0A0I0 BE 0UALITAT
L'educaco ha de prcmcure una cuItura de pau, de
tcIerncia envers eIs aItres de respecte pel med
ambert.
BFET A FAFTI0IFAF EN LA VIBA S00IAL,
F0LTI0A I 0ULTUFAL
Far de poder expressar Ies seves creences,
cuIturaIs c reIigicses, respectant sempre Ies de Ies
aItres perscnes.
Els rfarts pcden reunirse i crear asscciacicns
sempre que nc cfenguin c perjudiquin aItres
perscnes.
Fragments d'entrevistes
A Benis 0anseI (directcr i guicnista]
Besprs d'haver fet Befcre the FaII, ha tcrnat aI subjecte
deI nazisme a AIemanya amb La 0Ia. s una ccincidncia
c un hcbby perscnaI?
Sempre he estat molt rteressat er aquest tema!
0uestors com s el fexsme podra torrar a ocorrer, com
furcora el sstema fexsta, com la gert es pot dexar
erdur pel mal cam, sempre m'har fascrat. Imagro que
te fora a veure amb la meva hstra famlar. El meu av
va ser ur ofcal durart el Tercer Rech, ur aspecte que el
meu pare els meus dos orcles sempre varterr dfcultats
per acceptar. Com a persora |ove sempre m'he pregurtat
com haura actuat |o er aquella stuaco. A 5e/ore rne Fa||
vag plarte|ar: com era la stuaco aleshores? Com var
acorsegur els razs lderar la gert desercamrada? A |a
0|a la questo es: com ers dexarem erdur pel mal cam?
Com podra furcorar el fexsme? Sera possble avu?
Fodra torrar a passar ura cosa smlar, er ura escola
alemarya rormal, ara avu?.
A Fcn Jcnes (prcfesscr que va dur a terme I'experiment
reaI]
0u penses deI que va passar, mirant enrere? Ests
agrat per I'experincia?
Be, ro ho torrara a fer ma mes. s quelcomque ro fara
ma, posar cratures er perll. Agrat? Vag ersopegar
amb ura part de raturalesa humara de la rostra mert
que pot ser tl. D'aquest efecte s que r'estc agrat, ax
com del fet que se'r fac ura pellcula que la gert er
parl estud aquest tema. Ja sap, la cultura alemarya
es rca. Els alemarys sou els rcs que corec que esteu
realmert preocupats per la volrca. L'estudeu, perqu
ro voleu que es repetex. Tot que er la meva cultura har
passat coses, Froshma, Nagasak, hem malbaratat el
rostre sertmert de culpabltat, ro ers r'ocupem. Fer,
altra vegada, vosaltres esteu mrart |a 0|a rtertart
comprerdre perqu podem arrbar a dexar de barda la
rostra llbertat pel smple persamert de ser mllors que
la resta. Aquesta es ura llo que tots haurem de mrar,
escoltar parlarre.
LA 0LA
Derrs 0arsel
FF00FAMA BE M MATEFIAL FEF A L'ALUMNAT
0uan et vas adcnar que havies anat massa IIuny?
El momert exacte erqu vag saber que hava arat massa
llury va ser quar er Robert em va segur frs a la sala del
professorat. No m'ho esperava, all estava ell, a la sala
del professorat, ur altre professor, er Borre, cap del
departamert de llergua arglesa, de perfl molt smlar al
del professor que aparex a la pellcula, ulleres baxades al
ras, va mrar er Robert l va dr, Robert, tu ro h ters res
a fer aqu, aquesta es ura sala romes per al professorat". I
er Robert va mrar er Borr va dr: No soc ur estudart,
soc ur guardaespatlles". I llavors vag saber que er Robert
hava traspassat la lra rvsble, allque era ura smulaco
s'hava corvertt er quelcom real. I em vag adorar que
|o hava creuat aquella matexa lra. Ja ro romes estava
erseryart all que s'aromera fexsme. H'estava agradart
sertrme lder, ax era aterrdor.
La crtica ha dit
#AHIERS DU CINmMA, Ardres Rubr de Cels
[...} 0enis 5anse| [...] junro a| guionisra Ferer Tnorwarr,
rrara, a pesar ce su romerria| esenria ce pe|iru|a nerna
por y para jovenes, ce manrener una norab|e cimension
soriopo|irira en ranro que re/|exiona sobre ronrepros
romo |os ce pocer, icenri/irarion grupa| o romporra
mienro rora|irario. [...}
&OTOGRAMAS, Hrto Torrero
[...} /unriona romo una imp|arab|e parabo|a sobre |as
raires ce |a auroricac ma| enrencica... y sobre roco para
e| ronsumo ce esos mismos aco|esrenres que son sus
proragonisras.
FiImcgrafia Benis 0anseI
0urtmetratges
Tne Wrong Trip (), |iving 0eac (c), ImAu/rrag
ces /erren (8)
LIargmetratges
0as Fnanrom(The Fhartom, ), Vacrnen Vacrnen
(5ir|s on Top, zcc), Napo|a E|ire /ur cen Furner (5e/ore
rne Fa||, zcc), 0ie Wa||e (Tne Wa|ve, zcc;).