ARTIRES, P. Michel Foucault, retrato de archivo, dins: BERMDEZ, J. A., ed. Michel Foucault, un pensador polidrico.

Valncia: Universitat de Valncia, 2012, pp. 29-36

P. Macherey recordava el 1987 que el positivisme de Foucault, consistia, en efecte En afirmar que el saber depn de la combinaci entre uns objectes i unes teories, tal com ella sefectua histricament, sense que sigui possible explicar aquesta combinaci per unes causes, que serien de lordre de la pura experincia o del pur pensament, ats que no hi ha, al contrari, experincia i pensament ms que sobre la base daquesta combinaci, o ms aviat sota el seu horitz. En el cor daquesta combinaci, punt de fuga de la seva filosofia, era doncs larxiu. El filsof estava vinculat a aquesta prova dels arxius no perqu tracts de convertir-se en historiador sin perqu el seu exercici del pensament passava per aquesta confrontaci. El primer projecte de la histria de la sexualitat havia donat lloc a una exploraci precisa dels arxius de la medicina legal, de la immensa massa de peritatge sobre els anormals. Daquest cara a cara amb larxiu no disposem ms que rpides mencions que es caracteritzen totes per levocaci duna mateixa intensitat. Afectat o subjugat, en tot moment subratll Foucault la seva torbaci. Ms que interrogar el gest que provocava aquesta emoci i les apostes epistemolgiques que es concentraven, els comentaristes han posat de relleu aquesta relaci i nhan fet el senyal simplificador de laproximaci foucaltiana. s sobre aquesta representaci on nombrosos crtics es recolzaren tamb per impugnar lenfocament del filsof, la veracitat de les seves anlisis, la cientificitat de la seva relaci amb les fonts. Foucault havia estat enlluernat per la bellesa dels arxius i s aquest rapte que lha emps a fer aquest s lliure, quasi literari. Hi ha en efecte en Foucault una altra exactitud dels arxius. Una investigaci sobre les anotacions conservades del Desordre de les famlies [aparegut el 1982] permeten de forma quasi nica entrar de ple en aquest estudi i comprendre a lacte ls foucaulti de larxiu. Agafar-se a aquestes anotacions i intentar amb i grcies a la historiadora [Arlette Farge] retornar. Es tracta de partir dalgunes capses darxius dinvestigaci postulant que s dentrada en lanlisi minuciosa daquests documents, en la materialitat, com els processos de treball es donen a veure. Mtode simple per all que [...] [s] una temptativa darqueologia: reparar, definir, ordenar una srie dnfims gestos que testimonien eleccions i decisions en el treball dun pensament. El dest del treball de Foucault i Farge s la collecci Archives. Fundada per Pierre Nora a leditorial Juillard el 1964, continuada per leditorial Gallimard en collaboraci amb Jacques Revel des de principis de 1970, aquesta collecci es proposa contribuir a lelaboraci dun gnere nou: publica les fonts , posa el lector en contacte directe amb els documents el muntatge dels quals s confiat als millors especialistes [...] Obre a tothom la porta del laboratori, posa la biblioteca al carrer i els dipsits darxius a la butxaca. [Foucault] sost de manera alta i clara una posici sobre els arxius; com a inici a la presentaci aquestes lnies: La idea de qu la Histria es deu a lexactitud de larxiu i la filosofia a larquitectura de les idees, ens sembla una tonteria. Nosaltres no treballem aix. Treballar amb una historiadora [Arlette Farge] i trencar un llarg perode de silenci editorial amb un llibre darxius no s anod: Foucault sesfora per produir un gest filosfic precs destinat no noms als historiadors sin a tota lesfera intellectual que desitja solidificar el seu treball en els dies posteriors a 1968. Publicant aquesta obra Foucault fa el mateix que amb la intervenci en el si del Grup dInformaci sobre la Pres a principis de 1970: pensa a travs duna srie dactes. Foucault proposa a Pierre Nora i Jacques Revel un nou volum de la collecci Archives; escriu llavors a Arlette Farge per proposar coescriure aquesta obra. Farge accepta. s Foucault qui pren la decisi de centrar latenci sobre dos anys, 1727 i 1758. La firma conjunta de lobra ofereix des del punt de vista del contingut dels arxius uns elements de comprensi de les prctiques que, en el cas duna obra individual, freqentment no sn percebuts. El dileg no informa nicament sobre la collaboraci, sin sobretot, de la manera com cada un treball: les operacions respectives dels dos autors han destar descrites per ser divisibles i dividides. Aqu e dossier comprn , per exemple, una srie de plnols i manuscrits anotats i unes apreciacions escrites sobre els documents consultats de laltre. Aquests sn dun nic tipus, tots

ARTIRES, P. Michel Foucault, retrato de archivo, dins: BERMDEZ, J. A., ed. Michel Foucault, un pensador polidrico. Valncia: Universitat de Valncia, 2012, pp. 29-36

extrets dun mateix fons darxiu: els dossiers lettres de cachet1. Si Farge va a la Prefectura de policia a consultar altres fons de plcets, no seran seleccionats per edici, que es limita a un conjunt de dossiers dels anys 1728 i 1758. Aquesta homogenetat permet entendre la forma en qu els autors han procedit, respectivament, en loperaci de selecci i de transcripci dels 242 dossiers existents per aquests dos anys. s una classificaci temtica la que sutilitza: atreuen principalment latenci dambds autors un conjunt de documents relatius al postancament; aquest tema s deixat de costat i Farge i Foucault projecten fer un llibre sobre aquest tema (la quantitat darxius de treball sobre aquest punt s, en efecte, important). De manera general, els temes sn ms nombrosos que aquells que figuren en lobra. Arlette Farge indica en efecte que es repartiren les fonts. Foucault volia publicar tots els arxius, testimonia. Per Foucault , linters radica en la profusi daquestes lettres, en el seu carcter repetitiu, en lidioma que sinventa. El 1977, Foucault en el seu text de La vida dels homes infames, evoca aquesta dimensi: Aquests sn uns textos que miren cap a Racine, o Bossuet, o Crbillon; per porten amb ells tota una turbulncia popular, tota una misria i una violncia, tota una baixesa com es diu, que cap literatura de lpoca hagus pogut acollir. Fan penar a vegades en una pobre tropa de saltimbanquis, que sabillarien dalguna manera amb algunes vestimentes en altre temps sumptuoses per actuar davant dun pblic de rics que es mofarien dells. Excepte que ells actuen amb la seva prpia vida, i davant dels poderosos que poden decidir. Els personatges de Cline intentant fer-se escoltar a Versalles. Aquest mateix passatge s reprs per Foucault, amb unes lleugeres variacions, en la conclusi que firma junt amb Farge. El text dintroducci s objecte duna srie de correccions desprs de diversos anar i tornar entre els dos autors. All que indiquen aquestes ratllades, s menys una qesti destil que una voluntat de restringir el comentari, datenir-se a una paraula mnima. El gest es troba en la publicaci. Lessencial s per al filsof mostrar un dispositiu histricament inscrit i els efectes que ell produeix sobre els subjectes que lusen. En altres paraules, larxiu no s un exemple de la seva tesi sobre el poder, sin el lloc on sesborralla, oculten les relacions de poder. Noms a travs dun treball de recollida minuciosa, duna prctica de copista daquestes es mostrarien -tals relacionsen la seva exactitud. Larxiu s doncs un teatre dombra que hauria de permetre la representaci. Els desordres s una delles. Els dos autors havien intentat, no exhibir aquests arxius, sin donar-los a llegir en la seva brutalitat. Preocupaci per compartir, no tant una sensaci, com una experincia de pensament.

Les lettres de cachet eren ordres secretes en forma de carta tancada amb el segell reial que principalment durant el segle XVIII servien per ordenar la detenci dalg -per boig, llibert, revolucionari, perills- per ordre reial. 2