OLEOHIDRULICA

Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya

2. OLEOHIDRULICA

27
COLLEGI PARROQUIAL SANT FELIU Pl. de lEsglsia 4 08349 Cabrera de Mar Tel.93 754 08 70 Fax 93 754 08 75

OLEOHIDRULICA

0. INTRODUCCI Qu sn els circuits oleohidrulics?

Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya

Has observat com funciona aquesta mquina en lenlla al web que hi ha en el blog de 4t dESO de tecnologia? http://tecnologia4tesosf.blogspot.com/ En aquesta mquina existeix un sensor que permet diferenciar les caixes altes de les baixes i, a ms, activa el cilindre, que avana fins desplaar les caixes altes. Aquest element funciona amb aire comprimit ( PNEUMTICA). A ms, les caixes grans han estat llanades sobre un palet. Les pales es mantenen fermes grcies a un circuit doli a alta pressi ( OLEOHIDRULICA). La pressi transmesa pels circuits permet subjectar les caixes, malgrat siguin molt pesades. Els fluids a alta pressi, com laire o loli, poden transmetre grans esforos i ajudar-nos a moure i aixecar objectes pesats. Segons el fluid que utilitzem, parlem de circuits pneumtics (aire) o de circuits oleohidrulics (oli).
28
COLLEGI PARROQUIAL SANT FELIU Pl. de lEsglsia 4 08349 Cabrera de Mar Tel.93 754 08 70 Fax 93 754 08 75

OLEOHIDRULICA

Recordem que els estats de la matria sn: slid i fluid (lquid o gas). Els lquids sn fluids gaireb incompressibles que ocupen un volum definit; mentre que els gasos sn compressibles, ocupen tot el volum del recipient que els cont i ofereixen poca resistncia als canvis de forma. 1. OLEOHIDRULICA Els circuits oleohidrulics provenen de les primeres aplicacions de la

hidrulica. En els circuits hidrulics el fluid s aigua que s capa de transmetre pressi al llarg dun circuit o recipient tancat en totes direccions, com per exemple lantiga roda hidrulica dels rius o el transport de troncs arrossegats pel corrent del riu.
Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya

Loleohidrulica utilitza olis minerals com a mitj per a transmetre fora per laccionament de mquines i mecanismes. A lutilitzar oli en lloc daigua o aire hi ha els avantatges que: loli s incompressible, faciliten la lubrificaci de les peces mbils, disminueixen loxidaci i corrosi i redueixen les fuites de fluid. Exemples: grues, excavadores, motors, premses, elevadors... Els circuits oleohidrulics sutilitzen generalment per realitzar esforos que requereixen bastant fora, encara que no siguin molt precisos . A ms, t els avantatges segents: Fcil regulaci de la velocitat regulant el cabal doli. Transmissi de grans potncies, ms que els pneumtics. Control de la posici daturada amb un alt grau de precisi. Reversibilitat del sentit de gir dels accionaments instantniament. Protecci del sistema a sobrepressions amb vlvules de seguretat. Possibilitat darrencada i aturada (bloqueig) amb crrega inclosa. Ms silenciosos que els sistemes pneumtics. Accionaments ms senzills, econmics i rpids i a ms permeten lacumulaci denergia.

29
COLLEGI PARROQUIAL SANT FELIU Pl. de lEsglsia 4 08349 Cabrera de Mar Tel.93 754 08 70 Fax 93 754 08 75

OLEOHIDRULICA

2.1. Avantatges i inconvenients de loleohidrulica respecte de la pneumtica

Fcil regulaci de la velocitat, ja que es possible regular el cabal d'oli - aigua de manera que tamb es reguli la velocitat. Transmissi de grans potncies. Control de la posici, grcies a la incompressibilitat del fluid emprat. Reversibilitat dels accionaments, podent circular el lquid tant en un sentit com en un altre.

Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya

Protecci del sistema, grcies a la possibilitat d'utilitzar vlvules de seguretat. Possibilitat d'arrencada i aturada en crrega. Els inconvenients, en canvi, sn que sn ms lents, cars i complicats i que

noms poden transmetre l'energia, no la poden emmagatzemar. 2.2. Hidropneumtica A vegades, en determinats sistemes ens interessa tenir tant caracterstiques dels sistemes oleohidrulics com dels pneumtics, i per aix, fem servir sistemes que integren els dos, a travs de convertidors pneumtic - hidrulics (aire oli) i cilindres oleopneumtics. Les raons que ens poden dur a utilitzar aquests sistemes poden ser tamb econmiques i de comoditat en el control. 2.3. Caracterstiques dels lquids hidrulics Els lquids hidrulics han de reunir tota una srie de caracterstiques per poderlos utilitzar correctament a una central hidrulica. Aquestes sn que han de tenir propietats lubrificants, una gran estabilitat
30
COLLEGI PARROQUIAL SANT FELIU Pl. de lEsglsia 4 08349 Cabrera de Mar Tel.93 754 08 70 Fax 93 754 08 75

qumica

trmica,

molt

poca

compressibilitat, etc.

OLEOHIDRULICA

2.4. Principis bsics de l'oleohidrulica El principi fonamental el qual segueix l'oleohidrulica s la llei de Pascal, que diu que la pressi exercida sobre un punt d'un fluid incompressible i en reps es transmet ntegrament en totes les direccions de la massa lquida. Aix, podem extreure la expressi matemtica: P1= P2 => F1/A1 = F2/A2
Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya

Aix, podrem aconseguir una fora molt gran a partir d'un fora ms petita, augmentant l'rea de l'mbol contrari al qual hem fet la fora. 2.5. El circuit oleohidrulic Un circuit oleohidrulic s un conjunt d'elements disposats de tal manera que mitjanant un oli realitzen un treball o executen una srie d'accions destinades a l'accionament de mquines o mecanismes. L'esquema de blocs d'un circuit oleohidrulic seria el segent:

Motor Bomba

Elements transport

de Dispositius de regulaci i Actuadors o elements de control treball

Per poder definir completament un sistema oleohidrulic haurem de conixer les dades segents: fluid emprat, caracterstiques del motor d'accionament, caracterstiques de la bomba, tipus i nombre de distribudors (vlvules), longitud i dimetre de les canonades, caracterstiques dels actuadors hidrulics i esquema de connexions. 2.6. La unitat oleohidrulica

31
COLLEGI PARROQUIAL SANT FELIU Pl. de lEsglsia 4 08349 Cabrera de Mar Tel.93 754 08 70 Fax 93 754 08 75

OLEOHIDRULICA

La unitat oleohidrulica est formada per: recipient, motor d'accionament, bomba, conducci de sortida de l'oli a pressi, vlvula de seguretat, conducci de retorn de l'oli, filtre de retorn, filtre d'aspiraci i altres elements auxiliars. Les caracterstiques principals ms usuals en les centrals oleohidruliques estndard sn: cabal (entre 5 i 4500 m/s), volum del dipsit (aproximadament 3 vegades el cabal de la bomba per minut), pressi (fins a 200105 Pa), potncia del motor (entre 0,25 i 30 CV), etc. 2.7. Elements de potncia: bombes Les bombes hidruliques sn elements destinats a convertir l'energia mecnica en energia hidrulica, provocant el moviment del fluid al llarg de les conduccions de la installaci. Les caracterstiques ms importants que haurem de tenir en compte sn: La pressi de treball (en Pa) El cabal o desplaament geomtric (Q) = cilindrada (cm) x velocitat (rpm) El rendiment volumtric o rendiment total (t): cabal = velocitatsuperfcie t = v mecnic

Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya

El cabal: Q= v S v = Qreal/Qteric

Podem distingir dos tipus de bombes hidruliques: les hidrodinmiques i les hidrosttiques:

Bombes hidrodinmiques: noms s'utilitzen en circuits hidrulics i funcionen mitjanant la fora centrfuga que impulsa el fluid cap a una direcci determinada.

Bombes hidrosttiques: sn les que subministren la mateixa quantitat de lquid a cada cicle o revoluci de l'element de bombeig. Les ms importants sn les rotatives d'engranatges externs, les rotatives de paletes i les rotatives de pistons.
32

COLLEGI PARROQUIAL SANT FELIU Pl. de lEsglsia 4 08349 Cabrera de Mar Tel.93 754 08 70 Fax 93 754 08 75

OLEOHIDRULICA

2.7.1. Bombes rotatives d'engranatges externs Produeixen un cabal en transportar el fluid entre les dents de dos engranatges perfectament acoblats. Un engranatges es directament accionat per l'eix de la bomba (motriu), el qual fa girar l'altre engranatge. s el tipus de bomba ms utilitzat per la seva senzillesa i economia, malgrat ser les ms sorolloses i tenir un rendiment baix. 2.7.2. Bombes rotatives de paletes Representen un altre tipus de bomba hidrulica hidrosttica i pot ser de cabal
Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya

fix o variable. El seu principi de funcionament es basa en un rotor en el qual s'allotgen unes paletes mbils que giren en un estatge o anell. Les cambres de bombeig es formen entre les paletes, el rotor i l'allotjament dins una cambra. 2.7.3. Bombes rotatives de pistons Utilitzen el principi de les bombes oscillants per produir cabal. En lloc de tenir un sol cilindre, aquestes bombes tenen molts conjunts de pist - cilindre. Part del mecanisme gira al voltant d'un eix motriu que genera el moviment oscillant del pist dins el cilindre, i fa que aquest aspiri el fluid capa a l'interior del cilindre en el recorregut d'expansi i que, posteriorment, l'expulsi en la seva cursa de compressi, la qual cosa produeix el cabal del fluid. Hi ha dues classes: de pistons axials i radials. Solen tenir el millor rendiment de les bombes. 2.8. Elements de regulaci i control El fluid subministrat per la bomba a una determinada pressi, un cop introdut en el circuit, caldr controlar-lo, regular-lo i distribuir-lo segons les nostres necessitats. Per realitzar aquesta funci s'utilitzen les vlvules, que permeten regular i controlar els parmetres de pressi i cabal, aix com dirigir o bloquejar el pas del fluid per accionar el elements de treball. Es poden classificar en vlvules distribudores, reguladores de cabal i reguladores de pressi. 2.9. Vlvules distribudores
33
COLLEGI PARROQUIAL SANT FELIU Pl. de lEsglsia 4 08349 Cabrera de Mar Tel.93 754 08 70 Fax 93 754 08 75

OLEOHIDRULICA

Sn components hidrulics que obren i tanquen el pas i dirigeixen el fluid a travs de les diferents conduccions de la installaci, i fan possible el govern dels elements de treball. Les ms usuals sn les de 4 vies i 3 posicions, per tamb podem trobar amb certa freqncia les de 4/2 i 2/2. 2.9.1. Vlvula unidireccional Permeten el pas del fluid noms en un sentit de circulaci. Poden ser de dos tipus: vlvula antiretorn i antiretorn pilotada. Les vlvules antiretorn sn les ms
Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya

senzilles del mercat i funcionen mitjanant una bolla agarrada amb una molla i un con. Quan el sentit del corrent va en favor de la molla la bolla s'acobla al con i el fluid no passa. Si va a l'inrevs, el fluid ven la fora de la molla i circula el fluid a travs de la vlvula. Les pilotades permeten el pas del fluid en sentit contrari noms en determinades condicions adaptades segons les nostres necessitats. 2.9.2. Vlvula distribudora 2/2 s la ms senzilla de les vlvules. Pot estar normalment oberta o normalment tancada. El fluid noms passa quan la vlvula est activada. Actua com una simple clau de pas. 2.9.3. Vlvula distribudora 4/2 S'utilitza per governar cilindres hidrulics de doble efecte. Permet el pas del fluid en ambds sentits. Quan la vlvula est en reps, el fluid entre per unes vies A, B i surt per unes vies C, D respectivament. Quan la vlvula est accionada canvien les connexions i la via A passa a estar connectada amb la D i la B amb la C. 2.9.4. Vlvula distribudora 4/3 Tamb serveix per governar cilindres de doble efecte. Amb tot, tenen una posici intermdia que ens permet utilitzar-la per a diferents possibilitats, com ara, bloquejar l'element de treball en posicions intermdies del seu recorregut. Poden ser d'inversi axial i d'inversi radial.
34
COLLEGI PARROQUIAL SANT FELIU Pl. de lEsglsia 4 08349 Cabrera de Mar Tel.93 754 08 70 Fax 93 754 08 75

OLEOHIDRULICA

2.10. Vlvules reguladores de cabal Permeten variar la velocitat dels actuadors variant el cabal del fluid. Es poden classificar en dos grups, vlvules reguladores de cabal fix i de cabal variable. 2.10.1. Vlvules reguladores de cabal variable La ms senzilla s la vlvula reguladora de cabal per caragol o vlvula d'agulla, en la qual, a mesura que s'obre el comandament de regulaci, el cabal que passa a travs seu s'incrementa. Aquest tipus de vlvules no estan compensades, es a dir,
Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya

que la retenci que es produeix es transforma en calor, amb lo qual es perd energia. E aquest tipus de vlvula el cabal tamb depn de la pressi, ja que en augmentar la pressi tamb augmentar el cabal. Les vlvules reguladores de cabal compensades sn les ms utilitzades per assegurar una velocitat ms estable en els actuadors, ja que mantenen el cabal constant independentment de la pressi. Tot aquest tipus de vlvules poden dur tamb un antiretorn perqu la regulaci noms es faci en un sentit. 2.11. Vlvules reguladores de pressi Aquestes vlvules, lgicament, noms regulen la pressi per defecte, s a dir, que noms la poden adaptar a un valor inferior al d'entrada. Hi ha de diferents tipus: reguladores de pressi, limitadores de pressi, de seqncia, de contrapressi i de descrrega. 2.11.1. Vlvules reguladores de pressi El seu objectiu es reduir la pressi fins a un valor inferior regulable. N'hi ha de dos tipus: d'acci directa i les pilotades. 2.11.2. Vlvules limitadores de pressi Sn un dispositiu de protecci i seguretat. Quan la pressi del fluid sobrepassa un lmit establert, la vlvula es tanca i no deixa passar el corrent evitant aix possibles accidents.
35
COLLEGI PARROQUIAL SANT FELIU Pl. de lEsglsia 4 08349 Cabrera de Mar Tel.93 754 08 70 Fax 93 754 08 75

OLEOHIDRULICA

2.12. Servovlvules i vlvules proporcionals Aquestes sn unes vlvules especials permeten un control ms precs de la pressi i el cabal. 2.13. Elements de treball: cilindres i motors Sn els components destinats a convertir l'energia hidrulica novament en energia mecnica, duent a terme el treball o la funci que requereix el sistema. En funci del moviment i del treball que facin, els actuadors es classifiquen en lineals
Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya

(cilindres) i rotatius (motors). 2.13.1. Cilindres Sn actuadors que transformen l'energia hidrulica en un moviment o fora lineal. Podem distingir-ne entre cilindres de doble efecte i de simple efecte. Els cilindres de simple efecte noms permeten fer una fora cap a un sentit, i es recupera la posici grcies a una molla. Els de doble efecte el permeten cap als dos sentits, segons per quina cambra entri el fluid. A ms, hi ha altres cilindres especials, com els cilindres de doble tija, els cilindres cecs i els cilindres telescpics. 2.13.2. Motors hidrulics i oleohidrulics Sn elements que transformen l'energia hidrulica en energia mecnica rotativa. Funcionen de manera inversa a les bombes. Els ms utilitzats sn els motors de pistons, els d'engranatges i els de paletes. Els de pistons sn els ms utilitzats grcies a les seves excellents prestacions. Els d'engranatges tamb sn molt utilitzats pel seu baix cost.

36
COLLEGI PARROQUIAL SANT FELIU Pl. de lEsglsia 4 08349 Cabrera de Mar Tel.93 754 08 70 Fax 93 754 08 75

OLEOHIDRULICA

ACTIVITATS RESOLTES 1. Respon: a) Indica el nom de cadascun dels elements del segent esquema hidrulic.
Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya

b) Explica el funcionament del circuit.

a) Elements actuadors: Lnic element actuador que apareix s el cilindre de doble efecte 1.0. Quan estigui ests far contacte amb el corr de la vlvula 1.4 i lactivar; aquesta treballar com a captador, ja que detectar el final de la carrera del cilindre 1.0. Vlvules de comandament: Les vlvules de comandament seran les vlvules 1.3.1. i 1.3.2. Sn vlvules 3/2 daccionament amb polsador i retorn per resort. Si les polsem deixaran via lliure a laire fins la vlvula 1.2. Vlvules de distribuci: La vlvula de simultanetat o vlvula AND, indicada amb el codi 1.2., permet el pas daire noms si les seves dues entrades laterals estan activades, s a dir, si ho estan les vlvules 1.3.1. i 1.3.2. (per aix sanomena de simultanetat). La vlvula indicada amb 1.1. ser una vlvula 5/2 amb accionament i retorn pneumtics. Laccionament de lesquerre, que fa que el cilindre avanci, saconsegueix
37
COLLEGI PARROQUIAL SANT FELIU Pl. de lEsglsia 4 08349 Cabrera de Mar Tel.93 754 08 70 Fax 93 754 08 75

OLEOHIDRULICA

activant 1.2, s a dir, accionant simultniament 1.3.1 i 1.3.2. El retorn del cilindre saconsegueix activant la vlvula 1.1. per la dreta, s a dir, primer haur destar activada la vlvula 1.4. b) Aquest circuit correspon a un cilindre de doble efecte (1.0.) que avana quan dues vlvules activades amb polsador (1.3.1. i 1.3.2.) es pressionen simultniament. Si les vlvules es deixen daccionar el cilindre continuar amb el seu avan, ja que ha passat a ser controlat per la vlvula 1.1. El retorn del cilindre es produir automticament, ja que aconseguir arribar en
Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya

el seu final de carrera al corr de la vlvula 1.4., activant-la. Aquesta a la seva vegada provoca que la vlvula 1.1. canvi de posici i el cilindro 1.0. retornar, acabant el seu cicle. 2. Dissenya un sistema hidrulic capa de controlar el comandament dun cilindre de simple efecte des de dos punts diferents. Representem el cilindre de simple efecte. Noms t una connexi a laire:

Si sha de controlar des de dos punts diferents, amb polsador, el ms apropiat ser utilitzar dues vlvules 3/2 amb accionament per polsador.

Si sha daccionar amb qualsevulla daquestes vlvules usarem una vlvula intermdia OR. El circuit queda com el representat en lesquema.

38
COLLEGI PARROQUIAL SANT FELIU Pl. de lEsglsia 4 08349 Cabrera de Mar Tel.93 754 08 70 Fax 93 754 08 75

OLEOHIDRULICA

Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya

39
COLLEGI PARROQUIAL SANT FELIU Pl. de lEsglsia 4 08349 Cabrera de Mar Tel.93 754 08 70 Fax 93 754 08 75