CONCEPTES

Incident de Fashoda (1898-99) Incident diplomaticomilitar entre francesos i britnics, que va tenir lloc a l'aldea sudanesa de Fashoda, a la riba del Nil, l'any 1898, pel domini d'aquella zona de l'frica ja que totes dues potncies volien construir sendes de comunicaci destinades a connectar les seves respectives colnies africanes. L'incident fou rebut a les metrpolis com una prova de l'expansionisme de l'altra i es van produir manifestacions patritiques en els dos bndols provocant certa tensi internacional. Finalment, Frana va reconixer el domini britnic en aquella zona a canvi del dret a actuar lliurement al Marroc. Doctrina Monroe Declaraci preconitzada pel president James Monroe que recull els principis de la poltica exterior dels EUA (1854 de manera oficial) en relaci amb els drets i les activitats de les potncies europees al continent americ. Proclamava el tancament d'Amrica a la colonitzaci europea i que fou sintetitzada en el lema "Amrica per als americans. Aquest principi serv per a la poltica nord-americana durant tot el segle XIX i bona part del XX, i demostra la seva hostilitat a la intervenci europea en els afers del continent americ. Aquest mateix principi ha perms que els EUA desenvolupessin una poltica colonial en molts aspectes respecte els altres pasos del continent americ. La Rebelli Boxer va ser un moviment contra la influncia comercial, poltica, religiosa i tecnolgica dels occidentals a la Xina, que tingu lloc de novembre de 1899 fins al setembre de 1901. La revolta dels bxers culmin amb l'assalt de les delegacions estrangeres a Pequn (1900) amb lobjectiu de lluitar contra les missions cristianes, que fruen de privilegis irritants, contra el maquinisme industrial i l'ensorrament de la Xina enfront de la pressi estrangera. Van morir una gran part dels contraris a aquesta rebelli i per aix la Xina va haver de pagar d'una forta indemnitzaci i donar la concessi de ms avantatges a les potncies occidentals. La Xina actual considera els bxers com un moviment popular i nacional. Darwinisme social s una ideologia social que busca aplicar els conceptes biolgics del darwinisme (la teoria de l'evoluci) a la sociologia i la poltica, sovint amb el supsit que la resoluci de conflictes entre grups socials condueix al progrs social, posant els grups superiors o ms ben preparats per sobre dels inferiors. El darwinisme social generalment utilitza els conceptes de lluita per l'existncia i la supervivncia dels ms aptes per a justificar poltiques socials que no fan distinci entre els que sn capaos de mantenir-se per si mateixos i els que no ho poden fer. Aquesta manera de veure les coses fou molt utilitzada durant lera imperialista especialment per potncies com ara USA o UK.

Manifest Destiny s una expressi que es refereix a la creena que els Estats Units tenien una missi divinament inspirada per a expandir-se, progressar i estendre la seva forma de democrcia i llibertat a Amrica. Va sorgir com una frase de propaganda poltica el segle XIX, per es va convertir en un terme histric estandarditzat com a sinnim de l'expansi territorial dels Estats Units a travs de Nord-Amrica cap a l'oce Pacfic. Va nixer a la dcada de 1840 per tal de promoure l'annexi el territori a l'oest del que eren els Estats Units. A ms de l'expansi territorial, el terme tamb es referia a les nocions d'idealisme, de nacionalisme, i del excepcionalisme dels Estats Units al mn, una creena de la grandesa del seu poble.

Tractat dAlgesires Fou convocada a Algesires al 1906 amb lobjectiu de solucionar la primera crisi marroquina que enfrontava Frana amb Alemanya. Aquesta crisi havia sorgit el 1904 amb motiu de l'acord que havien subscrit Frana i Espanya, amb el vistiplau de Gran Bretanya, per a delimitar les zones del Marroc sobre les quals ambdues potncies colonials exercirien el seu protectorat. Alemanya va mostrar la seva disconformitat amb aquest acord a l'estar tamb interessada en un protectorat propi al Marroc i va iniciar una ofensiva diplomtica i va exigir la convocatria d'una reuni de les potncies afectades. Tot i que aquest tractat va resoldre temporalment la crisis, en va sorgir una segona a causa del descontent alemany amb la situaci al Marroc, les tensions internacionals van empitjorar i finalment acabaren desencadenant la IIGM.

Guerres Boers Lluita armada entre el Regne Unit i les dues repbliques bers d'Orange i Transvaal (1899-1902), que acab amb la incorporaci d'ambdues com a colnies britniques. L'expansionisme britnic a l'frica del Sud, la no-acceptaci per part dels bors dels nous immigrats anglesos i la poltica divergent d'uns o altres envers els nadius originaren el conflicte. Iniciada la guerra, els bers obtingueren diverses victries per, finalment, els britnics derrotaren de manera definitiva els bers. Aquesta guerra va ser un punt d'inflexi en la histria britnica, a causa de la reacci mundial sobre les tctiques de contrainsurgncia de l'exrcit utilitzades en la regi. Aix va conduir a un canvi en l'enfocament de la poltica exterior de la Gran Bretanya que es dedic des d'aleshores a buscar ms aliats i millorar les relacions mundials, les quals van dictar les aliances durant la Primera Guerra Mundial.

Guerres de lOpi Mitjans per Conflicte que enfront la Xina amb la Gran Bretanya (1839-42) ja que aquesta ltima volia mantenir i assegurar el lliure comer de l'opi en el mercat xins, on n'estava prohibit el consum i del qual s'obtenien elevats rendiments. L'emperador xins, preocupat per l'increment del consum d'opi entre els seus sbdits, afavorit pel contraban i protegit pels britnics, en prohib la importaci i en fu llanar 20 000 caixes a la mar. La Gran Bretanya respongu a aquest acte amb la guerra (1840). Desprs d'haver ocupat Xangai, els britnics obtingueren pel tractat de Nanqun la cessi de Hong-Kong, l'obertura de la Xina al comer europeu, la rebaixa dels drets de duana i el dret de llurs sbdits a sser jutjats noms per llurs cnsols. Aquest tractat, del qual les altres potncies europees volgueren beneficiar-se immediatament, obr la Xina als occidentals.

BIOGRAFIES
Mutsuhito I del Jap (Kyoto,1852- Tokyo,1912) Emperador del Jap (1867-1912), conegut tamb amb el nom de Meiji Tenno. Ajudat per homes capaos, fou un sobir previsor i prudent. L'any 1868 va suprimir el rgim feudal. Instal.l la capital a Tquio i atorg al Jap una constituci. Introdu la civilitzaci occidental al pas i pos les bases per al seu desenvolupament industrial. Amb ell s'inaugura l'poca Meiji al Jap. Durant el seu regnat tingueren lloc les guerres contra la Xina i contra Rssia que iniciaren l'expansi del Jap i el seu desenvolupament com a potncia mundial. Valeriano Weyler (Palma, 1838 - Madrid, 1930) fou un militar i noble espanyol que sencarreg daplacar les diverses reversions de les illes caribenyes que pertanyien a la

sobirania espanyola. Va combatre els carlins durant la IIIGCarlina i fou nomenat marqus de Gran Canria i Capit General de Mallorca i de les Filipines. S'ofer per resoldre la Guerra d'Independncia cubana. Inici una repressi violenta a Cuba. Utilitzava mtodes tan violents com el camp de concentraci, considerats els primers de la histria. El seu fracs fou enorme, i fou acabat l'any 1897. Llavors, fou ministre de la guerra poc desprs de la Setmana Trgica. Tot i el seu carcter poc democrtic, no s'un a la Dictadura de Primo de Rivera, i, fins i tot, intervingu en l'anomenada Sanjuanada de 1926 contra el dictador.

Karl Marx (Trveris, 1818 Londres, 1883) va ser un filsof, economista poltic , socileg i revolucionari alemany. Marx va tractar una gran varietat de temes i s conegut, sobretot, per la seva anlisi de la Histria en termes de lluita de classes explicada en la seva obra Manifest Comunista. Marx va ser el pare teric del Socialisme marxista i del comunisme, i junt a Friedrich Engels, s considerat una figura histrica clau per a entendre la societat i la poltica contempornia. Les seves idees van comenar a experimentar una gran influncia en el moviment obrer poc desprs de la seva mort.

Theodore Roosevelt (Nova York, 1858-1919) fou un poltic republic nord-americ que arrib a sser el 26 president de EUA. Abans fou dirigent poltic tot i que dimit per participar en la guerra de Cuba, en la qual fou coronel dels Rough Riders (voluntaris de cavalleria). Roosevelt s considerat un dels presidents ms capaos i actius dels Estats Units. Impuls una poltica econmica contrria als interessos dels grans monopolis i afavor la conservaci i explotaci racional de les riqueses naturals. En poltica exterior, afavor l'intervencionisme sobretot en les repbliques sud-americanes (poltica del big stick, o bon bast) i cre la Zona Americana del Canal de PanamVa ser el primer nord-americ en rebre el premi Nobel de la Pau (1906) per la seva mediaci a la Guerra Russo-Japonesa, tot i el fort impuls que don a la Marina dels Estats Units. Tamb destaca la seva poltica progressista, conservacionista i multiracial.

Sir Cecil John Rhodes (Anglaterra,1853- Capetown, 1902) fou un empresari, poltic i colonitzador britnic. s el representant per excellncia del capitalisme colonial britnic i de limperialisme britnic. El seu principal objectiu fou unir el Cap i el Caire (totes les colnies britniques africanes) per ferrocarril i per telgraf. Va colonitzar i fundar el pas que a la seva mort duria el seu nom, Rodsia, a ms de diverses companyies dexplotaci de diamants i or. Durant la seva poca com a governador a la colnia del Cap, on es revel com a un bon administrador, s'esfor a conciliar els interessos britnics amb els dels bers. Reina Victria I dAnglaterra (Londres, 1819- Wight, 1901) Reina de la Gran Bretanya i d'Irlanda (1837-1901) i emperadriu de l'ndia. El seu regnat, que fou el ms llarg de la histria de les
illes britniques, marc una poca en la vida quotidiana de la poblaci i de tot el llarg segle XIX britnic, lera victoriana. Fou un perode de canvi cultural, poltic, cientfic i militar en UK i va estar marcat per la gran expansi colonial de lImperi Britnic vers l'frica i l'sia i per la consolidaci de la revoluci industrial. Tot i que UK en aquella poca ja era una monarquia constitucional establerta en la que el sobir tenia relativament poc poder poltic directe, Victria va influir en el govern i el nomenament dels ministres del

Parlament. Per la poltica d'aliances matrimonials que port amb el seu esps, Albert de Sajonia-

Coburg-Gotha, fou anomenada "l'via d'Europa".

Es convert en una icona nacional, figura que representava el model de valors ferris i de moral personal tpic de lpoca.En conjunt, la corona britnica assol un gran prestigi, i el pas visqu uns quants

anys d'eufria i de prosperitat econmica i cultural.

Georges Clemenceau (Vende, 1841- Pars, 1929) va ser un poltic francs. Durant la Comuna intent en va de fer de mediador entre el govern i els revolucionaris. Diputat per Pars (1876-93), milit entre els republicans radicals i atac la poltica dels moderats. Orador incisiu, fu perdre la majoria al govern Ferry (1885) en denunciar-ne la poltica colonial. Les relacions amb persones implicades en l'escndol del canal de Panam li feren perdre l'esc de diputat (1893). Ms tard, quan la victria del dreyfusisme determin l'ascensi dels radicals al poder, Clemenceau fou elegit senador. Fou ministre de l'interior (1906) i president del consell (190609). Durant aquest perode continu la poltica de separaci de l'esglsia i l'estat; tamb reprim amb energia diverses vagues, la qual cosa l'enemist amb els socialistes. El 1910 se separ del partit radical. Durant la Primera Guerra Mundial propugn la concentraci de tots els recursos nacionals en l'esfor bllic. Pel novembre del 1917 fou designat cap de govern; restabl la disciplina a l'exrcit i la moral de victria. En sser derrotat en l'elecci per a president de la Repblica (1920), es retir de la poltica.

Mijal Bakunin (Rssia, 1814- Sussa. 1876) va ser un filsof anarquista amb els seus escrits va
posar les bases del socialisme llibertari. Fill d'una famlia de terratinents d'idees liberals, als vint-i-un anys abandon la milcia i refus la burocrcia, per a estudiar, filosofia. A Berln (1840), en contacte amb l'esquerra hegeliana i especialment influt per Feuerbach, forj les bases del seu pensament revolucionari. Del 1842 al 1849 es pos en contacte amb els principals revolucionaris de l'poca i particip en la revoluci europea del 1848 a Pars, Praga i Dresden. Empresonat en aquesta darrera ciutat (1849), fou jutjat i empresonat Bakunin durant set anys; en aquesta poca escriv la carta a Nicolau I sobre la revoluci. Deportat a Sibria (1857), on es cas amb la filla d'un comerciant i on treball, poc temps, en una companyia comercial, fug per Vladivostok, el Jap i San Francisco i arrib a Londres el 1861. En aquella poca Bakunin confiava de poder aprofitar les nsies irredentistes de pobles eslaus, oprimits per Rssia, com a ferments de la revoluci universal. Fracassada la insurrecci de Polnia, es trasllad a Itlia (1864); a partir d'aleshores consider el proletariat obrer, i no les minories nacionals oprimides, el principal ferment revolucionari. Es trasllad a Sussa deixant a Itlia la seva empremta revolucionria sobre el moviment obrer incipient. A Ginebra prengu part en el primer congrs de la Lliga de la Pau i de la Llibertat (1867. En el segon congrs (Berna 1868) propos el seu programa socialista, constat la incompatibilitat dels seus objectius amb els de la Lliga i form l'Aliana de la Democrcia Socialista, que es declar adherida a la Primera Internacional. Els punts principals del programa foren: destrucci dels estats nacionals, substituts per federacions de lliures associacions agrcoles i industrials, abolici de les classes, igualtat de sexes, abolici de l'herncia i organitzaci dels obrers fora dels partits poltics. Dins la Primera Internacional, en la qual ingress personalment el 1867, polaritz l'oposici a Marx, del qual dissentia principalment en all que concerneix la creaci d'un partit obrer i el paper revolucionari del proletariat industrial. Al cinqu congrs de la Internacional a l'Haia (1872), els bakuninistes foren expulsats de l'organitzaci i iniciaren llurs propis congressos. Bakunin es retir de la vida poltica (1874) desprs del fracs de la insurrecci de Bolonya. De la ideologia de Bakunin arrenca en gran part el moviment anarquista. El seu concepte de la llibertat de l'home s'allunya de qualsevol individualisme i mostra una fe constant en la natura social de l'home i en els llaos de sociabilitat. Per Bakunin la societat s un fet espontani, mentre que l'estat s artificial i opress iu. La seva concepci de la histria no fou determinista; serv una gran fe en les possibilitats d'organitzaci espontnia de la futura societat i dedic, els seus esforos, sobretot, a l'enderrocament de la societat burgesa.