(Adaptaci particular dun conte de tradici popular) Es diu, es conte i comenten que hi havia una vegada dues granotes

que van caure en un bol ple de nata. Immediatament es van adonar que senfonsaven: era impossible nedar o surar massa temps en aquella espessor Al principi, les dues granotes van moure les anques en la nata per tal darribar a la vora del recipient. Per era intil; noms aconseguien xapotejar en el mateix lloc i enfonsar-se. Sentien que cada vegada era ms difcil sortir a la superfcie i respirar. Una delles va dir en veu alta: No puc ms. s impossible sortir daqu. En aquesta matria no es pot nedar. Ja que haig de morir, no veig perqu allargar el meu patiment. No entenc quin sentit t morir esgotada per un esfor estril Dit aix, va deixar de moures i es va enfonsar amb rapidesa, sent literalment empassada per lesps lquid blanc Laltra granota ms persistent o tal vegada ms tossuda es va dir: No hi ha manera! No es pot fer res per avanar en aquesta cosa. Per, tot i aix, encara que sacosti lhora de la meva mort, prefereixo lluitar fins al meu ltim al. No vull morir ni un segon abans mentre jo pugui fer un esfor ms Va seguir movent les anques sempre en el mateix lloc, sense avanar ni un centmetre, durant hores i hores. i de sobte, de tant de moviment i de batre les anques, la nata es va fer slida convertint-se en mantega. Ben sorpresa la granota va donar un salt i, patinant, va sortir del recipient. I va poder tornar a casa seva raucant alegrement