Diversitat religiosa, societat i etnosistemes1

Joan Manuel Cabezas Doctor en Antropologia Social i Cultural joanmanuel.cabezas@gmail.com La religi s un fenomen social basat en la construcci dmbits metaemprics amb els quals es comuniquen els humans mitjanant rituals. Fora religions no veneren detats ni molt menys un du creador de lunivers: el terme religi engloba mltiples creences, valors i prctiques que mai no sn una esfera autnoma sin que es vinculen amb vessants com la salut, el gnere, la identitat social, leconomia i la poltica. La convivncia en un mateix espai de diverses religions no s quelcom excepcional tal i com ho demostren milers dexemples histrics i contemporanis. Aquesta diversitat no es produeix entre religions enteses com a emanacions celestials i/o metafsiques que modulen i determinen les conductes dels seus creients: a all que cal parar atenci s a la imbricaci dels grups religiosos amb lacci social real, i fer-ho des duna ptica basada en el coneixement qualitatiu i detallat des de la proximitat; s a dir, el treball de camp etnogrfic. La religi no s en si, sin en relaci amb on, quan, per qu i per a qu sempra. s el seu s el que hauria dsser dinters en parlar de diversitat religiosa, imbricada com aquesta est en les prctiques i experincies dun sistema social. La perspectiva multicultural, encara hegemnica, observa la pluralitat religiosa com a un mosaic de comunitats culturals i de tradicions amb conscincia transcendental, i subratlla tan laspecte teolgic de cadascuna delles (abstraint-les de la vida social) com llur pretesa homogenetat interna. Resulta molt contradictori parlar de diversitat religiosa sense incidir en lenorme diversitat que ben sovint existeix dins de cada religi. A casa nostra, la perspectiva essencialista parteix duna concepci jerrquica: el cristianisme catlic es considera autcton del territori on sesdev la diversitat de les altres religions i, en base a aix, s situat a banda, o per sobre, daquesta pluralitat. Una alternativa a la visi essencialista i (multi)culturalista de la diversitat religiosa ha dsser laica i atea, per a poder contemplar les religions en horitzontal amb una perspectiva crtica i ponderadament relativista: ni rebuig ni veneraci. A ms, el dileg interreligis no hauria de fer-se noms entre les elits sin, sobretot, entre les persones que practiquen les diferents religions, i dur-lo a terme amb lajut de la tasca etnogrfica. La cosmologia i el corpus ritual que pugui tenir un grup religis noms pren significaci en relaci amb les condicions materials dexistncia: la forma com la gent viu condiciona la seva manera de pensar, i aix inclou, evidentment, la religi. La diversitat religiosa no s un mosaic de comunitats amb una tradici comuna sin que s el resultat de la coexistncia dins dun espai social de diferents etnosistemes religiosos, s a dir, etnosistemes que tenen la religi com a matriu de diferenciaci, per que estan travessats per daltres instncies socials: gnere, parentiu, classe, edat, nacionalitat.... Els etnosistemes sn conjunts autoorganitzats, plurals, relacionals i sovint canviants de persones i de collectius. Massa sovint el terme ethnos sempra errniament com a sinnim de genos (estirp biolgica, raa); en grec antic, ethnos significa consorci, grup. Grups que sn i que formen part detnosistemes: agregats socials heterogenis de diferenciacions, interesos, paradoxes, tensions, consensos i incompatibilitats. Explicar i donar a conixer els recursos simblics daquest etnosistemes a travs de la recerca i de la formaci els posar en valor per a convertir-los en un patrimoni dinmic i viu que ser el producte, sempre provisional, del treball de la societat sobre s mateixa.
1

Etnosistema s un concepte creat per lautor durant la realitzaci de la seva tesi doctoral (Etnosistemes i fronteres a les societats dfrica i dEuropa Oriental, Universitat de Barcelona, any 2000)