Puigpunyent al dia Agrupació Socialista de Puigpunyent - Núm.

5 - febrer de 2009

Es signa el Pacte A debat el sistema El Consell davalla

dels batles contra de contractació de un 20 per cent la
el canvi climàtic treballadors taxa d’enderrocs
PÀGINA 4 PÀGINA 5 PÀGINA 6

Un bon servei de residus a

un preu molt raonable
El model de residus de Puigpunyent i el seu preu ha estat mo-
tiu de polèmica en aquests darrers dies, però des d’aquí volem
defensar el model que està aplicant l’Ajuntament perquè es trac-
ta d’un bon servei per tan sols 45 cèntims per família al dia.
Així doncs, no és un preu excessiu si es compara amb els rebuts
d’altres serveis com la telefonia, l’aigua o les assegurances.
SEGUEIX A LA PÀGINA 2

GRÀFIC DEL PREU DE LA TAXA DE RESIDUS ALS POBLES DE MALLORCA Puigpunyent

Palma
Marratxí

Artà
Llucmajor

Sóller
Binissalem
Manacor
Alaró
Esporles
Inca
Campos
Consell
Algaida
Ariany
Costitx
Lloret
Llubí
Maria
Montuïri
Lloseta
Sa Pobla
Valldemossa
Calvià
Felanitx

Ses Salines

Sant Llorenç
Andratx
Capdepera

Alcúdia

El gràfic mostra clarament com Puigpunyent es troba entre els A més, si tenim en compte que es tracta d’un servei de qualitat
pobles que tenen la taxa de residus més barates de tots els muni- i respectuós amb el medi ambient, podem dir que el preu que es
cipis de Mallorca, abans, al 2004, era un dels més cars. paga és adequat al servei que dóna.
2 Puigpunyent al dia
el model de residus de puigpunyent
Una taxa de residus de
qualitat a un bon preu
Puigpunyent té un sistema de residus pioner a Mallorca i exemple per molts municipis de l’Estat
Després de la polèmica sor-
gia sobre la taxa de residus
que aplica l’Ajuntament de
Puigpunyent, és convenient
saber les claus que determi-
nen el model de residus que
s’aplica al nostre municipi.
A més, no hem d’oblidar que
el nostre sistema de recolli-
da i tractament de residus és
un exemple per a la resta de
municipis de Mallorca i, fins
i tot, de la resta de municipi
de l’Estat.
Així doncs, a continuació
s’exposen alsguns dels motius
que fan que el nostre sistema
de residus sigui de qualitat i a
un preu raonable:
Perquè diem que és un Bon
Servei?
1)S’han creat tres llocs de
Febrer 2009
El sistema de recollida selectiva ajuda a lluitar contra el canvi climàtic.
feina directes i tres indirectes. Hem tingut varis reconeixe- acumulat d’aquests anys. Som
La neteja viària no la feríem ments al respecte. l’únic ajuntament de Mallorca
amb personal propi si no tin- 5)És un model de residus que només ha pujat l’IPC en
guéssim residus. que estalvia emissions de CO2 la seva taxa de redidus.
2)Complim amb la legalitat i representa una clara i efecti- 3)Comparant amb les taxes
vigent, tant a nivell autonò- va mesura de lluita contra el dels altres municipis som dels
mic, estatal com europeu. Ja canvi climàtic. més barats.
no som l’únic ajuntament però 4)Malgrat això hem de re-
vàrem ser el primer. Perquè diem que el preu és conèixer que la recollida i
3)A diferència del sistema molt raonable? tractament de residus a tot
antic, no hi ha queixes amb 1)El nou model de recollida Mallorca suposa entre 0,30€ i
la recollida ni l’aportació. és més econòmic que l’anterior. 0,67€ dia per família. Són molt
Abans, per El cost mes cars els serveis d’aigua,
exemple, de perso- telefonia, telecomunicacions,
els con- El model de recollida nal és mes assegurances, etc.
tenidors car, però 5)És una inversió molt petita
eren focus
actual és més l’estalvi en pels beneficis ambientals i te-
de brutors, econòmic que el que tractament rritorials que té.
queixes i hi havia abans s u p e r a Així doncs, ara podem dir
conflictes. aquest in- amb tota seguretat que el nos-
4)Som crement. tre sistema és un model de
pioners a Mallorca i exemple 2)La taxa, des de 2004 fins qualitat efectiu i respectuós
per molts municipis de l’Estat. a 2009, només ha pujat l’IPC amb el medi ambient.
Febrer 2009 Puigpunyent al dia 3

el model de residus de puigpunyent

Una taxa diferent per a un

comportament diferent
A l’hora d’aplicar la taxa de residus al
nostre municipi, l’Ajuntament decidí re-
partir-ho de la forma més equitativa pos-
sible entre els diferents col·lectius que
pagen aquesta taxa.
El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament
de Puigpunyent, Miquel Ramon,
ja havia explicat a varis plenaris
que la modificació de l’ordenança
fiscal de la taxa de recollida i
tractament de residus, es feria Cobrat
amb criteris objectius de cost, tal 50%
i com s’ha fet. La taxa s’ha de fi-
txar d’acord amb el preu del ser-
vei i amb criteris de repartiment
el més equitatius possibles, és a
dir, ha de pagar menys el qui millor facirenciat Casc Urbà, d’ urbanitzacions Son
les coses i més el que pitjor ho faci i més
Net i Conques i, en tercer lloc, Productors
feina dugui. Singulars (comerços, restaurants, bars,
Per això, la tarifa s’ha calculat segons
hotels, etc.).
el tipus de recollida i segons el compor- El més curiós de tot però, és el que es va
tament dels respectius usuaris. S’ha dife-
explicar al Ple de 24 de Febrer respecte a
la recaptació de la taxa 2008 en
període voluntari. Resulta que
Bars, Restaurants i Hotels els usuaris que pitjor ho fan,
també són el que pitjor paguen.
Impagat Per sort, la majoria de ciutadans
50% i ciutadanes fem les coses bé i
paguem quan toca. En cas con-
trari l’Ajuntament ja hauria fet
fallida.

Casc Urbà
Impagat
Conques i Son Net 9%

Impagat
20%
Cobrat
Cobrat 91%
80%

Fer les coses bé, té premi!

Quan el novembre del 2004 vàrem prendre la decisió tots ple-
gats, mitjançant la comissió del Fòrum Ciutadà de medi am-
bient, de canviar de model de recollida i tractament de residus,
ja teníem la convicció de que fer les coses com està previst a
tota la normativa existent, a més de tenir recompenses a nivell
ambiental i territorial, també en tindria a nivell econòmic.
El temps ens ha donat la raó. Però el millor de tot, o al manco
els estalvis més importants, estan encara per venir.
La reforma del Pla Director de l’any 2006 que preveu impor-
tants inversions per a la gestió dels residus a Mallorca, deixa
ben clar que el tractament de la fracció rebuig sofrirà notables
increments de preu els propers anys. Aquesta reforma, també
preveu millores a les estacions de transferències per al transport
i tractament d’envasos, vidre i paper, però cap, per al tractament
de la matèria orgànica. Lo cert és que tots els tècnics especia-
litzats en aquest tema, ja fa estona que han deixat molt clar que
el millor tractament per a la matèria orgànica s’ha de fer in situ,
en el mateix lloc on es produeix. A més, les nostres terres estan,
cada dia més, necessitades de compost per evitar una futura de-
sertització.
A Puipgunyent estem preparats per al futur. L’aposta pel com-
post domèstic, comunitari o altres sistemes de tractament de les
restes de menjar i poda és absoluta. No podem donar passes en-
rera, en tot cas, al contrari. Els socialistes de Puigpunyent i Gali-
lea encoratgem a l’Ajuntament a seguir amb fermesa per aquest
camí que ens durà tans bons resultats com fins ara.
4 Puigpunyent al dia Febrer 2009

200 ciutats han signat un pacte contra el canvi climàtic

L'economia i l'ecologia són dues

cares de la mateixa moneda
El passat 10 de febrer es va presentar
a Brussel·les el Pacte dels Batles per
la lluita contra el canvi climàtic i es
va produir la signatura de les prime-
res 200 ciutats que s’adhereixen a la
inciativa entre les que hi ha Puigpun-
yent.
Joan Ferrà, batle de Puigpunyent,
assistí a l’acte en que es presentà el
pacte que ha estat impulsat per la Co-
missió Europes i en el que participaren
batles d’importants ciutats europees
com París, Madrid o Hamburg per a
mostrar el seu ferm compromís en la
lluita en favor del medi ambient.
José Manuel Durao Barroso, Pre-
sident de la Comissió Europeu fou
l’encarregat de donar la benvinguda
a la signatura d’un pacte que suposa
l’inici d’un nou model energètic mun-
dial.
Guido Sacconi, president de la Comissió
Temporal del Canvi Climàtic, presentà
un informe sobre l’estat actual en que es
troba la lluita contra el canvi climàtic al
continent europeu. Segons aquest infor-
me, Europa va retrassada en la reducció
d’emissions a la que es va comprometre,
pel que és necessari: un nou model ener-
gètic descentralitzat, al contrari del mo-
del que tenim actualment, més eficiència
energètica, un sistema de mobilitat soste-
nible, millor recollida, separació i tracta-
ment de residus, aplicació de sistemes de
cogeneració d’energia i pous d’absorció.
Les conclusions d’aquesta trobada es
ressumeixen en la següent llista:
-És necessari crear un nou model ener-
gètic descentralitzat, al contrari del que
tenim actualment, centrals de cogenera-
ció, solars, eòliques, etc. Petites i prope-
res al consumidor, és a dir, molts produc-
tors per a molts consumidors.
-La crisi econòmica i el canvi climàtic
han de suposar oportunitats per a crear
llocs de feina, a més de suposar un nou
model energètic més sostenible i respec-
tuós amb el nostre entorn.
-Hem d’evitar la temptació de su-
posar que les polítiques ambientals
han de venir després de solucionar la
crisi econòmica, sinó tot el contrari.
L’economia i l’ecologia són les dues
cares d’una mateixa moneda, per
això no podem oblidar-nos de cap de
les dues.
-Tots patim i tots som vulnerables
al canvi climàtic. Aquest fenòmen
ens afecta a tots per igual. L’onada
de calor del 2003 va provocar més
de 15.000 morts a París, catàstro-
fes meteorològiques, els incendis
d’Australia, etc.
-Tots sols no podem fer res, l’acció
individual no basta, és necessari crear
xarxes i que tots anem pel mateix
camí en les polítiques mediambien-
tals encaminades a lluitar contra el
canvi climàtic per tal que siguin realment
efectives i ajudin realment a aturar aquest
fenòmen.
-El Banc Europeu d’Inversions consi-
dera prioritaris tots els projectes i serveis
d’assessorament i investigació en políti-
ques mediambientals encaminades a llui-
tar contra el canvi climàtic.
Després d’arribar a aquestes conclu-
sions i de que els batles d’aquestes pri-
meres 200 ciutats s’hagin compromés en
aquesta lluita, ja només queda que tots
aportem el nostre granet d’arena i lluitem
també per frenar el canvi climàtic.

Rutes ben senyalitzades

Des de el grup municipal socialista volem agrair al Consell de
Mallorca les senyalitzacions de la carretera que va de Puigpun-
yent a Galilea pels excursionistes que visiten el nostre munici-
pi.
Són moltes les persones que es passegen a peu durant tota la
sermana, sobretot estrangers que venen a peu des de Calvià i
marxen cap a Galilea o Puigpunyent.
A més, durant els caps de setmana són molts els excursionistes
que comencen les seves rutes des de el nostre municipi, pel que
aquesta tasca que ha dut a terme el Consell de Mallorca era molt
necessària.
Segons Marga Sureda aquestes senyalitzacions “són la respos-
ta a la demanda feta per part de l’Ajuntament”. pretén la resenyalització de totes les rutes excursionistes i dels
Aquesta és una feina que ha començat ara però que, poc a poc, camins públics.
Febrer 2009 Puigpunyent al dia 5

Un sistema de contractació
de treballadors més eficient
El sistema de contractació de treballadors municipals que utilitza l’Ajuntament de
Puigpunyent serveix per donar més oportunitats a la gent del nostre municipi.

El Grup Municipal Socialista
vol mostrar el seu suport al siste-
ma de contractació de personal de
l’Ajuntament de Puigpunyent per
la seva eficiència i bons resultats
al municipi.
A l’hora de decidir com es fa la
feina que li pertoca a l’Ajuntament
es pot triar entre dues opcions:
Per una banda, es poden contrac-
tar empreses que seran les enca-
rregades de realitzar les tasques
i també de seran les responsable
de contractar als treballadors.
D’aquesta manera, l’Ajuntament
paga més doblers i s’olvida dels
problemes amb els treballadors, ja
que hi ha una persona responsable
de l’empresa que fa d’interlocutor,
pel que moltes vegades no es mo-
lesten a cercar persones en situació
d’atur del nostre municipi.
Per una altra banda, l’Ajuntament
pot contractar directament als tre-
balladors municipals. D’aquesta
manera, existeixen una sèrie
d’avantatges com poder donar més
oportunitats a la gent del municipi
o poder donar més publicitat a les
places de treball convocades. Però
no hem d’oblidar que això també
suposa més volum de feina per al
Consistori en quant a control i su-
pervisió de les persones contracta-
des.
Així doncs, els Socialistes de
Puigpunyent i Galilea estem to-
talment d’acord en la manera en
que l’Ajuntament ha realitzat les
darreres contractacions, ja que, a
més de tenir més gent treballant
per Puigpunyent, el personal ha
estat contractat acollint-se a sub-
vencions del Govern de les Illes
Balears i del Consell de Mallorca,
pel que resulta molt més barat per
al Consistori.
Dins altres grups de contractació
del Consistori, podem esmentar
un equip de residus i neteja, un
equip de serveis socials i un altre
de l’escoleta municipal.
Tots aquests llocs de feina es po-
drien ocupar per empreses exter-
nes, però llavors els costs pel Con-
sistori serien més alts.
Els Socialistes de Puigpunyent
i Galilea estem totalment a favor
de que l’Ajuntament contracti als
treballadors tal i com ho està fent
fins ara. No es pot resumir només
en una xifra als treballadors muni-
cipals, sinó que s’ha de comparar
amb el cost per les arques muni-
cipals i la feina que li suposa al
Consistori.

Treballadors subvencionats un 100% Subvencionats per

2 treballadors de MANTENIMENT. Contracte de Conselleria de Treball i Formació
6 mesos per un projecte d’accessibilitat
2 treballadors ADMINISTRATIUS. Contracte de 6 Conselleria de Treball i Formació
mesos per el Pla de Modernització

Treballadors subvencionats parcialment Subvencionats per

1 Agent de Desenvolupament Rural. Contrac- Conselleria de Treball i Formació en
te d’un any per a projecte de desenvolupament un 75%
econòmic i turístic
1 Policia Municipal Conselleria d’Interior

1 Dinamitzador juvenil Consell de Mallorca

6 Puigpunyent al dia Febrer 2009

El Consell de Mallorca
davalla la taxa d'enderrocs
Tots els partits han aprovat una baixada del 20% de la taxa pel tractament d’enderrocs

Al passat Ple del Consell de que regula el tractament de

Mallorca s’aprovà la davalla-
da d’un 20% de la taxa pel
tractament d’enderrocs.
La taxa baixa dels 51,66
euros per tona a 43,35 euros.
El Consell de Mallorca, a
més, pagará entre 2 i 4 euros
per tona per reduir fins a un 20
per cent la taxa de residus de
construcció i demolició.
La presidenta del Consell de
Mallorca, Francina Armengol,
ha anunciat una baixada de la
taxa de residus de construcció
i demolició de més de 8 euros.
Aquesta mesura, ha explicat
la presidenta, es pren per fer
front a l’actual situació de
crisi econòmica i la reducció
de l’activitat del sector de la
construcció. Aquesta baixa-
da, però, serà més important,
ja que el Consell de Mallor-
ca subvencionarà amb un
milió d’euros el tractament
d’aquests residus, en concret
subvencionarà entre 2 i 4
euros la tona tractada.
Francina Armengol ha ex-
plicat que aquest és un esforç
que fa el Consell de Mallor-
Francina Armengol i Catalina Julve durant la roda de premsa.
ca i l’empresa d’explotació
d’aquests residus, MAC Insu-
lar, per afrontar les dificultats
econòmiques actuals. Es tracta
d’ajudar a empreses construc-
tores perquè facin bé el tracta-
ment de residus d’obra i que
no hi hagi abocadors il·legals.
Armengol ha assenyalat que
és important vetlar pel medi
ambient i que tots apliquin el
Pla director sectorial per a la
gestió de residus de construc-
ció i demolició, i qui no ho
apliqui que pagui per conta-
minar, per això ha demanar a
les altres institucions més vi-
gilància i inspecció per evitar
abocadors il·legals.
La consellera de Medi Am-
bient, Catalina Julve, ha expli-
cat que el Pla director sectorial
per al tractament de residus de
construcció i demolició, vo-
luminosos i pneumàtics fora
d’ús de Mallorca regula el que
s’ha de fer amb els residus de
construcció i demolició que es
generen a l’illa de Mallorca.
Es tracta d’un Pla innovador
residus que, fins a aquest mo-
ment, no s’havien controlat i
que actualment són tractats
correctament mitjançant una
revaloració del residu.
El sistema funciona i depèn,
ha recordat la consellera, del
nombre d’entrades de residus,
ja que com més entrades hi
ha més doblers es recapta i
més ecograva es pot vendre.
Però, donada la reducció de
tones a la qual s’ha arribat al
2008, el Consell de Mallorca
ha decidit incentivar els usua-
ris mitjançant la reducció de
la tarifa. És una mesura sense
precedents, ha apuntat Julve,
la qual ha recordat, però, que
es castigarà la persona que no
faci bé la separació amb una
pujada del 74 per cent. Jul-
ve ha insistit que l’objectiu
d’aquesta baixada de taxes és
incentivar que els enderrocs
d’obra entrin al sistema públic
de tractament de residus de
construcció i demolició.
També s’ha anunciat la
baixada de tarifes de residus
com pneumàtics fora d’ús.

El Govern al costat de les PIMES

Mitjançant el conveni signat amb l’ICO (Institut de Crèdit Ofi-
cial), el Govern de les Illes Balears donarà suport a les pimes
amb el finançament de 30 milions d’euros a través de les línies
“ICO-Pime” i “ICO-Emprenedors” 2009.
L’ICO, disn el marc del Pla de Foment Empresarial posat en
marxa pel Govern de l’Estat, llança aquestes dues línies d’ajut
2009 amb una dotació de 10.000 milions d’euros. Aquesta quan-
titat suposa un augment de prop del 50% respecte l’any passat.
Del muntant total de 10.100 milions que ofereix l’ICO, el Go-
vern subvencionarà 30 milions d’euros, destinats a empreses
de les Illes Balears, repartits en 27 milions destinats a la Línia
Pime, i 3 milions de la Línia Emprenedors, per a millorar les
condicions de finançament de l’ICO als projectes d’inversió en
actius fixes nous productius que es desenvolupin a les Illes Ba-
lears.
La Societat de Garantia Recíproca ISBA actua com a entitat
col·laboradora analitza la viabilitat de tots els projectes presen-
tats i avala les pimes.
Amb la subvenció de la CAIB d’un 0,75% del tipus que ofe-
reix l’ICO a la línia Pime, el tipus d’interès resultant pels bene-
ficiaris potencials d’aquesta línia serà d’un Tipus ICO + 0,75%.
Per la Línia Emprenadors, la subvenció del Govern és d’un 1%
quedant un Tipus ICO + 0,89%.
En ambdós casos els ajuts van destinats a projecte que in-
flueixen directament sobre el creixement econòmic i la genera-
ció d’ocupació neta i permanent.
Febrer 2009
HISTÒRIA DE PUIGPUNYENT. PART IV
L'època moderna II (1700-1830)
Durant la guerra de Successió es
dugueren a terme mostres d’armes i
l’any 1713 havia allistats 130 peons i
6 cavalls. Durant el segle XVIII, Pui-
gpunyent degué patir l’estancament
de la producció de cereals que es
produí al conjunt de Mallorca. Fo-
ren freqüents els anys de fam i la
Universitat hagué dimportar blat de
fora de Mallorca -el blat de la mar-
per satisfer les necessitats de la po-
blació. En aquesta centúria hi hagué
grans canvis de propietat i s’hi pro-
duí un increment notable del cultiu
d’oliveres de major qualitat. També
es conreava la vinya, els cereals, el
lli i les hortalisses.
El 1721 el batle de l’Ajuntament
era Jaunme Palmer, primera autori-
tat designada després del Decret de
Nova Planta, el qual canvià el siste-
ma de competències municipals. El
1770 el capità de la vila era Josep
Despuig.
1784-1804. L’estbliment de Son
Bru
Son Bru era una possessió depe-
nent de l’altre gran latifundi del ter-
me: Son Fortesa. Es trobava al nord
del barri de la Vila, sobre un turó.
Els contractes d’establiment varen
signar-se entre 1784 i 1807. La super-
fície total parcel·lada fou de 10 quar-
terades i 269 destres; es tracta d’allò
El batle Jaume
Palmer fou la primera
autoritat designada
després del Decret de
Nova Planta
que actualment es correspon amb els
següent recorregut urbà: començada
a les Barreres fins arribar al pou de
Son Bru, carrer de s’Estanc, comellar
dels Romaguers, el Trast, una part
des Serral, fins arribar al carrer Major
i pel mateix carrer fins a les Barre-
res. Ja s’ha dit que no es tracta d’una
superfície excessivament gran, però
sí important si es tés en compte que
el desenvolupament de Puigpunyent
era molt difícil perquè el predomini
de les grans explotacions agràries era
El Decret de Nova Planta entrà en vigor a
l’any 1716.
absolut, es tractava d’una zona estra-
tègicament molt important.
El cens de Floridablaca (1786-87) ens
informa de l’estructura socioeconò-
mica del municipi: 308 jornalers, 120
criats, 62 llauradors (bàsicament pe-
tits propietaris que durant les tasques
agrícoles més importants anaven a
jornal i també algun propietari mi-
tjà), 14 artesans i 1 fabricant (no hi
apareixen els grans propietaris perquè
eren de fora terme).
L’il·lustrat mallorquí Jeroni de Be-
rard, l’any 1789 descriu així el poble:
“En una llanura que forma cerca del
monte de Galatzó que tiene a su po-
niente está situada su iglesia parro-
quial sin más arrimo que la rectoría
o casa del cura párroco al lado del N.
y otra casa detrás. Todas las demás
no forman plano alguno ni se ven
Puigpunyent al dia 7
dos de ellas juntas. Todas esparcidas
entre amenísima arboleda y agua”.
Jeroni de Berard també remarca una
de les bases de la configuració urbana
de Puigpunyent: els establits de Son
Bru.
L’any 1810 es consagrà l’esglèsia
de Galilea, que aconseguí la catego-
ria de vicaria in capite, depenent de
la parròquia de Puigpunyent. El 1818
al municipi hi havia 157 edificis ha-
bitables i es computaven un total de
410 quarterades de secà, 75 d’horta,
3.941 d’olivar, 18 de vinya i 4.541 de
bosc, pinar i improductiu. Així ma-
teix, durant els primers 20 anys de
segle el municipi produïa una mitjana
de 2.732 trullades anuals d’oli.
El sistema feudal del Pariatge es
mantingué fins a l’any 1811, quan les
Corts de Cadis aboliren els senyorius.
El 1812, l’Ajuntament s’organitzà
segons el sistema constitucional i
es jurà la Constitució de Cadis, que
fou abolida el 1814. L’Apeo de Ga-
ray de 1818, el terme es repartia
entre superfície forestal (50,54%),
olivar (43,86%), sementers de con-
reu (4,56%), horts (0,83%) i vinya
(0,20%).
La segregació d’Estellencs
Aquests anys constitucionals, Este-
llencs constituí el primer consistori
independent, però el 1814 els abso-
El 1812 l’Ajuntament
de Puigpunyent jurà
la Constitució de
Cadis, que fou abolida
el 1814
lutistes aboliren el nou municipi, que
es tornà a recuperar durant el Trienni
Liberal (1820-23). Novament abolit,
Estellencs aconseguí la segregació
definitiva el 1836. Les tensions en-
tre liberals i absolutistes arribaren a
Puigpunyent i el 1835 el rector de la
parròquia fou sospitòs d’afavorir la
causa carlina.
8 Puigpunyent al dia Febrer 2009

RECEPTES
LLOM AMB FORMATGE I COL SEMIPUDING DE DOLCES

Ingredients: Ingredients:

- 10 llibrets de llom - 5 ous

- 10 lonxes de formatge “havarti” - 1 litre de llet
- 100gr de sobrassada - 1/5 paquet de dolces
- 50gr de pinyons - 5 cullerades de sucre
- 100gr de panses - 1 tronquet de canyella
- 1 tassó de vi blanc - la pell d’una llimona
- 1 col grossa
- 1 ceba grossa Preparació:
- 1 pot de tomàtiga triturada
- sal i pebre bo Dins una paella, hi posam un quart de quilo de sucre
amb dues cullerades d’aigua i mitja llimona sucada, per
Preparació: tal d’aconseguir el sucre cremat. Aquest sucre cremat es
posa dins un motlle i s’afegeixen les dolces.
S’escalden les fulles de col i preparen els llibres po- Es posa la llet al foc amb la canyella, la pell de llimona
sant una lonxa de formatge i un tros de sobrassada. i el sucer restant. Quan comença a bullir es retira del
S’enrotllen amb una fulla de col i es posen dins una foc i s’incorporen els ous batuts i tot junt es segueix
palangana al forn. batent. S’escalden les dolces i es posen al forn durant 20
Es sofregeix la ceba tallada molt petita, es posa la sal, el minuts.
pebre bo, la tomàtiga, panses, pinyons i el tassó de vi
i es deixa que es confiti. S’afegeix damunt els llibrets i Joana de Son Serralta
s’introdueix al forn durant 30 minuts.

Joana de Son Serralta

DITA dita

Aigo de març, Qui no està avesat a anar a missa,

faves a sacs. a n’es portal s’agenolla.

Aquest espai està disponible

per a publicitat.
A partir d’ara,
Podeu contactar amb nosaltres a
socialistesdepuigpunyent@yahoo.es ja podeu consultar
aquesta revista
a través d’internet a
puigpunyentaldia.blogspot.com

Enviau-nos les vostres propostes o suggeriments a socialistesdepuigpunyent@yahoo.es