Jazz Valencia

J A Z ZA L AC I U T A T D EV A L N C I A
O r g e n s i d e s e n v o l u p a me n t f i n s a l e s a c a b a l l e s d e l 1 9 8 1
V i c e n t L l u s F o n t e l l e s R o d r g u e z
UNIVERSITAT POLITCNICA DE VALNCIA

Departament de Comunicaci Audiovisual, Documentaci i Histria de lArt
JAZZ A LA CIUTAT DE VALNCIA: ORGENS I

DESENVOLUPAMENT FINS A LES ACABALLES DEL 1981
-TESI DOCTORALPresentada per
Vicent Llus Fontelles Rodrguez
Director: Professor / Doctor En Manuel Prez Gil
Gener 2010
LEditorial UPV s membre de lUNE, cosa que en garanteix la difusi i la comercialitzaci de les publicacions en els mbits nacional i internacional.
Vicent Llus Fontelles Rodrguez, 2011 Primera edici, 2011 daquesta edici: Editorial Universitat Politcnica de Valncia Tel. 96 387 70 12 www.editorial.upv.es ISBN: 978-84-694-2905-1 Ref. editorial: 5490
Queda prohibida la reproducci, la distribuci, la comercialitzaci, la transformaci i, en general, qualsevol altra forma dexplotaci, per qualsevol procediment, de la totalitat o de part dels continguts daquesta obra sense lautoritzaci expressa i per escrit dels autors.
Tesi doctoral: RESUM
Jazz a la ciutat de Valncia: orgens i desenvolupament fins a les acaballes del 1981.
Mitjanant la present tesi sha intentat posar en ordre tota una poca del segle XX gaireb desconeguda pel que fa als orgens i desenvolupament del Jazz a la ciutat de Valncia fins a una data de termini preestablerta per motius diversos especificats a la Introducci del treball. Hem treballat sota criteris metodolgics obtinguts en cadascuna de les poques tractades [per dcades: des de lany 1927 fins la fi del 1981] fins concatenar referncies socio-culturals de la ciutat [treball -sobretot- dhemeroteca] amb les aportacions personals de msics, familiars daqueixos i de personatges relacionats amb el mn jazzstic local. Des de la fundaci del Hot Club de Valncia fins lassoliment musical i conjuntural del Jazz a la ciutat [Perdido Club de Jazz] passant per lafegiment de dates concretes dels primers concerts de Jazz a la ciutat aix com de la posada en marxa destructures adients [difusi de partitures i fonografia, eines de treball dels msics davant els primers temes de Jazz que ens arribaven, primers centres densenyament jazzstic, etc.] per tal de refermar el nou gnere entre una minvada part dels nostres msics. Personatges fins hores dara desconeguts a lideari musical valenci apareixen a la tesi com a portadors/difusors del nou estil malgrat no veure reconeguda la seua tasca. A ms del seu cars historiogrfic, la tesi cont apartats musicals dall ms especfics [sobretot analtics: obres i arranjaments destndards] a ms de contenir referncies contextuals de com i de quina manera an assolint-se el fet jazzstic local. Hem prets traure a la llum noms, dades i dates amagades danys en dintre de dcades on la msica a la ciutat de Valncia sols tenia com a denominador com la revista, el ball i la copla, estils allunyats -en fons i forma- del Jazz que llavors ja hi era desenvolupant-se arreu del mn occidental.
Tesis doctoral: RESUMEN
Jazz en la ciudad de Valncia: orgenes y desarrollo hasta finales de 1981.
Mediante la presente tesis se ha intentado poner en orden toda una poca del siglo XX casi desconocida por lo que respecta a los orgenes y desarrollo del Jazz a la ciudad de Valencia hasta una fecha de plazo preestablecida por diversos motivos especificados en la Introduccin del documento. Hemos trabajado bajo criterios metodolgicos obtenidos en cada una de las pocas tratadas [por dcadas: desde el ao 1927 hasta el fin de 1981] hasta concatenar referencias socioculturales de la ciudad [trabajo de hemeroteca, principalmente] con las aportaciones personales de msicos, familiares de estos y de personajes relacionados con el mundo jazzstico local. Desde la fundacin del Hot Club de Valencia hasta el consecucin musical y coyuntural del Jazz en la ciudad [Perdido Club de Jazz] pasando por la aadidura de fechas concretas de los primeros conciertos de Jazz en Valncia as
como de la puesta en marcha de estructuras adecuadas [difusin de partituras y fonografa, herramientas de trabajo de los msicos frente a los estndars de Jazz que iban llegando, primeros centros de enseanza jazzstica, etc.] para afianzar el nuevo gnero entre una mnima parte de nuestros msicos. Personajes hasta ahora desconocidos dentro del ideario musical valenciano, aparecen en la tesis como portadores/difusores del nuevo estilo a pesar de no ver reconocida su labor. Adems de su cariz historiogrfico, la tesis contiene apartados musicales especficos [sobretodo analticos: obras y arreglos de estndares] adems de contener referencias contextuales de como y de qu modo fue asentndose el fenmeno jazzstico local. Hemos pretendido sacar a la luz nombres, datos y fechas escondidas des de hace aos en dcadas en las cuales la msica en la ciudad de Valencia tena como denominador comn la revista, el baile y la copla, estilos alejados -en el fondo y en la forma- del Jazz que entonces ya se estaba desarrollando por todo el mundo occidental.
Doctoral thesis: Jazz in the city of Valncia: origins and development until the end of 1981. ABSTRACT The foremost objective of this doctoral thesis is an attempt at shedding some light onto a practically unknown part of the twentieth century insofar as the origins and development of jazz in the city of Valencia, up to a date set according to specific criteria explained in the Introduction of this work. We have followed methodology criteria obtained from each of the time frames considered [by decade: from 1927 until the end of 1981] with a view to linking (after thorough research in newspaper libraries) socio-cultural references from the city with personal input from musicians, relatives and relevant members of the local jazz scene. We start with the opening of the Hot Club in Valencia, continuing with the significant musical achievement of Perdido Club de Jazz. We have also considered the addition of dates to the first jazz bills in the city as well as the setting up of appropriate structures, such as the circulation of scores and the phonograph, the first jazz schools, tools of the trade for musicians exposed to the arrival of the first jazz themes, all of which helped to consolidate the new genre amongst a minority of our musicians. Some hitherto unknown characters from the Valencian musical scene are mentioned in this work as key factors in the spread of this new musical style. However, their work has not been duly acknowledged. In addition to this historical component, this thesis contains specific musical sections, mainly analytical: works and arrangements of standards. It contains contextualized references on how the jazz phenomenon becamed locally established. We have aimed to shine some light onto names , dates and figures which have remained in obscurity for years during the decades when the musical scene in Valencia was dominated by variety, ballroom and la copla, popular music very far removed -both in content and formfrom the jazz which was developing throughout the western world.
A tots els msics darreu del mn i tamb per a aquells que al seu costat romanen. A mon pare.
Agraments: Cal agrair -de manera especial- lajut ofert per Jos [Pepito] Aparici Payan [Perdido Club de Jazz] i per Federico Garcia Herraiz [crtic musical] i -sobretotla pacincia, comprensi i entusiasme per part del Director de la present tesi, Dr. En Manuel Prez Gil davant la complexitat temtica, cronolgica i tamb destructural del tema ac tractat. Afegir-hi tamb lagrament vers la meua famlia [sobre manera], els amics msics i daltres persones que mhan recolzat per dur a terme el treball.
NDEX
I.INTRODUCCI, METODOLOGIA. I.1 I.2 I.3 I.4 INTRODUCCI . ESTAT DE LA QESTI . OBJECTIUS . METODOLOGIA . -I.4.1 Fonts . ESTAT DE LA QESTI, OBJECTIUS i
11 15 21 23 25
II.- ORGENS. II.1 PRIMERS JAZZSTES A EUROPA. Jazz primerenc Inicis a Espanya . Clssics del Jazz a Espanya . Mitjans de comunicaci: Cinema - Rdio - TV i Premsa especialitzada. II.2 VALNCIA:CONTEXT SOCIAL i MUSICAL. Context social. Context musical.
-II.1.1 -II.1.2 -II.1.3 -II.1.4
29 39 57 63
-II.2.1 -II.2.2 II.3
107 161
ANYS TRENTA i QUARANTA [amb prembul]. Msica i espectacle abans del 1939. Hot Club de Valncia. Jazz i oci a la ciutat als primers anys del rgim franquista.
-II.3.1 -II.3.2 -II.3.3
173 191 203
II.4
ANYS CINQUANTA [amb prembul]. Impuls radiofnic local: Antonio Balanz i Pepe Palau. 217 Primers intents i apropaments al gnere: orquestres simfniques de Jazz.
-II.4.1 -I I . 4 . 2
225
II.4.2.1 II.4.2.2
Orquestra Simfnica en Formaci de Jazz [1954]. Orquestra Simfnica de Jazz de Rdio Valncia [1959].
-II.4.3 -II.4.4
Ambient musical a la ciutat. Primeres actuacions de msics de Jazz a Valncia.
237 251
III.- DESENVOLUPAMENT. III.1 ANYS SEIXANTA [amb prembul]. Creaci dorquestres autctones. -Orquesta Sinfnica de Jazz de Rdio Valncia. -Gran Orquesta Levante. -Orquesta Levante de Jazz. -Orquesta Universitaria de Jazz. Actuacions de Jazz [ I ] III.1.2.1 III.1.2.2 III.1.2.3 III.1.2.4 -III.1.3 -III.1.4 -III.1.5
261 263
-III.1.1
-I I I . 1 . 2
275
Primeres actuacions a comenament de la dcada. Jam sessions a El Micalet . Studio SA [1967 - 1974]. Actuacions a les acaballes de la dcada.
Ambient social i musical. Bossa nova: cam dentrada vers el Jazz. Edici musical i fonografia. III.1.5.1
III.1.5.2
311 321 327
Partitures. Fonografia a Valncia .
III.2
ANYS SETANTA i 1981 [amb prembul].
347
-III.2.1 -III.2.2
Canvi cultural: naixement de la democrcia espanyola. 349 Primers intents de programaci estable de Jazz a Valncia.
357 373 377
-III.2.3 -III.2.4 III.3
Obrint el cam cap al jazz: grups de fusi Jazz-Rock. Proliferaci de sales daudicions on sincloa el Jazz .
GRUPS ESTABLES DE JAZZ A VALNCIA: TRIPLE ZERO JAZZ TRIO i VALNCIA JAZZ.
413 427
III.4
JAZZ ALS ESTAMENTS OFICIALS.
-III.4.1
Dissertacions i ensenyaments al voltant de la percussi jazzstica: Roberto Campos Fabra.
429 433
-III.4.2
Third Stream [Tercer Corrent] a Valncia. -Anlisi de Pensado en Jazz.
III.5
TRES TRISTES TIGRES: ESCOLA DE JAZZSTES LOCALS.
471
-III.5.1 Ressenya cronolgica de les actuacions a Tres Tristes Tigres . -III.5.2 -III.5.3 Estudi primerenc del Jazz: Partitures i escoles. - The Real Book . Actuacions de Jazz [II]. -Jazz Festival 77 . -Stan Getz Quintet / Bill Evans Trio. -I Festival Internacional Jazz a Valncia. -II Festival Internacional Jazz a Valncia.
475 495 505
III.6
CONSOLIDACI i ASSOLIMENT JAZZSTIC: PERDIDO CLUB DE JAZZ.
537 547
-III.6.1
Ressenya cronolgica de les actuacions a Perdido Club de Jazz [actuacions fins les acaballes del 1981].
-III.6.2
Cronologia de les actuacions de Jazz ms significatives presentades a la ciutat de Valncia fins el 31 de desembre del 1981.
563 587
IV.- CONCLUSIONS
V.- REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES V.I V.2 BIBLIOGRAFIA. REVISTES ESPECIALITZADES i ALTRES PUBLICACIONS. V.3 V.4 INTERNET: PGINES WEB i LINKS. ENTREVISTES A PROFESSIONALS DIVERSOS i FAMILIARS DIRECTES DELS MSICS i PERSONATGES ESMENTATS EN AQUESTA TESI.
595 603 609
611
Captol I - I.1
Introducci
I.-
INTRODUCCI, METODOLOGIA .
ESTAT
DE
LA
QESTI,
OBJECTIUS
I.1
INTRODUCCI.
De temps en, Valncia ha estat considerada com a referent musical davant altres ciutats amb menys esperit musical, menys empenta artstica als seus carrers i a les segues gents. Ms enll del tpic ens trobem amb la realitat constatada de no tenir cap referent escrit al voltant de la majoria del perode ac abastat doncs gaireb totes les publicacions trobades per aquest doctorant parlen [i no massa extensament] del fet jazzstic a partir dels anys seixanta i -sobretot- des de la dcada dels setanta endavant deixant aix un buit cronolgic que el present treball ha intentat compensar, buit i realitat que refermen una manca dinformaci escrita que ha donat peu [entre altres motius] per tal de presentar aquesta tesi. Com que el Jazz ha estat considerat durant molt de temps una mena de gnere musical extic dintre del mn musical valenci subordinat -en bona part- a les societats musicals que han encoratjat i refermat generacions de msics, calia posar una mica dordre i contar fil per randa tot un seguit desdeveniments [musicals, socials, tecnolgics, ...] per tal daclarir el procs pel qual a hores dara Valncia ha estat la ciutat que ha ofert al mn de la cultura nacional [i -per extensi- a lmbit europeu] una bona quantitat dexcellents msics de Jazz. Calia tamb recordar msics locals que mai o -potser- poques vegades han aparegut reflectits als papers, intrprets gaireb annims dintre de la historiografia musical valenciana on noms solen estar aquells que diuen que el temps i les circumstncies colloquen al seu lloc. La nombrosa quantitat de dades, dates i altres apunts [fins ara desconeguts o mal reflectits a algunes publicacions] al voltant de msics, formacions, concerts i/o entitats locals confirma -si ms no- la inexistncia dun llistat de formes, dinfluncies i de veritables capacitats musicals de molts msics valencians. Les publicacions al voltant del Jazz a nivell estatal han estat conseqents amb Barcelona i Madrid [referents culturals arreu lestat] per oblidadisses amb la resta de
11
ciutats espanyoles emergents cap a la fi dels anys setanta, tal com la nostra. Aix, doncs, Valncia no ha estat lexcepci, motiu principal pel qual calia fer aquesta tesi tot partint duna recerca el ms profunda possible pel mn musical [no sempre jazzstic] de la ciutat. Fer un recorregut localista i urb abastant ms de cinquanta anys dexistncia musical [d agost del 1928 fins desembre del 1981] per tal darribar a un final conseqent [tal com si fora una roda de cinquenes -aprofitant el smil harmnic-] i reconduir aqueixa informaci des dun punt musical de sortida concret [la fi dels anys vint] fins una aturada que aquest doctorand ha considerat necessria [inici de la dcada dels anys vuitanta, tot just abans que lautor de la present tesi comenar a tocar en formacions jazzstiques locals] per tal dentendre millor el fet musical a la ciutat de Valncia, fet i esdeveniments danys en que no han estat mai contats -fins hores dara- tot seguint uns protocols cronolgics, puntuals i amb ganes daprofundir dintre de tot tipus dinfluncies alienes al Jazz. Cal esmentar tamb que el present treball ha resultat profits des de lptica professional de qui redacta, la qual cosa dona peu a un proper seguiment de recerca de dades ac no reflectides: msics daltres gneres, influncies dels mass media davant qualsevol proposta esttica local, biografies dintrprets destacats, etc. Cercar els nostres arrels -com a msics- pel que fa a un tipus de msica ms aviat aliena i allunyada dels arquetipus academicistes assolits de quan estudivem a la banda o al conservatori no ha estat gens fcil. La conjuntura musical que envaa la societat valenciana en una bona part del recorregut cronolgic daquest treball ha pesat fora a lhora de fer un balan artstic adient al tema tractat. Com a exemple, refermar que la pressi [a tots els nivells i estaments] a la qual fou sotmesa la societat valenciana durant els anys de rgim franquista dificult fora qualsevol aven, canvi o assimilaci [tot i que mitjanant mimetisme] de nous corrents artstics sorgits a Europa o els Estats Units [referents esttics des dels anys seixanta]. Les passes cronolgiques daquesta tesi han estat concatenades segons lobjecte destudi puntual, tanmateix la comparana amb all succet a Barcelona i Madrid, referents propers i mirall dall que a Valncia ciutat no hi era encara.
Tesi Doctoral
12
Vicent Llus Fontelles
Captol I - I.1
Introducci
Lestructura del present treball vindria refermat pel fet de dividir-lo en dos apartats complementaris:
ORGENS:
Pel que fa a all on res hi era, s a dir: orgens del Jazz a Europa, Espanya i Valncia. Per tal de durlo a terme caldr conixer qui, com i de quina manera arribaren o ens feren arribar el Jazz a casa nostra.
DESENVOLUPAMENT:
O consolidaci dels orgens assolits pels msics locals tota vegada les circumstncies del nostre entorn [social i musical] ho van permetre.
13
Captol I - I.2
Estat de la qesti
I.2
ESTAT DE LA QESTI.
La manca dinformaci i la necessitat que hom tenia della foren determinants per donar inici al treball, doncs -com la present tesi demostrar- els msics daquesta generaci res sabien dels antecedents del Jazz local. Tot el contrari que a Madrid i sobretot- a Barcelona on s havien tingut parmetres concrets on reflectir-se [msics amb criteri jazzstic, actuacions diverses, sales i clubs on tocar, ms oportunitats per enregistrar la seua msica, etc] on fixar-se, comparar, aprendre i/o rebutjar -segons premisses estilstiques- per tal de seguir endavant i consolidar aix un ambient, un cercle musical adient als seus desitjos. No fou el mateix -ni de lluny estant- a la ciutat de Valncia, tot i la merescuda llegenda musical que ens ha envoltat al llarg del segle XX i de la qual sempre ens hem blasonat. El Jazz [gnere, estil, llenguatge, concepte i -fins i tot- manera de veure la vida] ens arrib tard per culpa dun cmul de defectes de tot tipus [estilstics, formals, conjunturals, etc.], mancances que aquesta tesi sencarrega de traure -entre altres novetats mai reflectides als papers- a la llum. No obstant aix, el Jazz aparegu a les nostres vides professionals quasi com una necessitat. De fet, vam ser els mateixos msics els que frem servir camins diversos reflectits cronolgicament al present treball- per tal de fer-lo present al nostre ideari musical quotidi, el frem nostre [com gaireb bona part dels avenos aconseguits per la societat valenciana] amb lajut de la contemporanetat [per la qual cosa cal refermar la importncia de la vessant social en aquesta tesi] que no mitjanant el bagatge acabalat pels avantpassats msics i jazzstes aficionats de la ciutat. La novetat estilstica i la llibertat musical que el Jazz arrossegava ens arrib tamb just quan es produa un canvi cabdal a la societat espanyola [cap a la fi dels anys setanta i dcada dels vuitanta], trnsit generacional que aviat feu oblidar temps pretrits a tothom produint-se aix un trencament collectiu dintre de la societat que referm ideologies i capgir criteris davant qualsevol sinnim de progrs i avantguarda. El Jazz -com a gnere musical i tamb com a presa de conscincia davant del mnpossea tot un recull de virtuts trencadores que aviat van ser emprades ms enll del fet estrictament musical doncs -tal com es reflecteix en diversos captols de la tesi- Jazz i esdeveniments poltics han anat de la m ms duna vegada.
15
Lanomenat Jazz valenci primerenc no pot ser considerat com a suficient a lhora de realitzar la present tesi per s que qualifica el seguici de msics locals que amb eixe perode concret siniciaren al mn jazzstic com a testimonis privilegiats per haver-hi viscut els anys intensos on el nou gnere prenia cos als indrets ms inversemblants de la ciutat, moviment que ens deix lempremta de nombrosos recursos musicals duts a terme a posteriori -ara com a msics, ads com a docents- a ms del recel dall desconegut que ha anat engrandint-se segons passaven els anys i el fet jazzstic valenci deix de ser una novetat artstica i conceptual per convertir-se en la realitat cultural dhores dara. Tal vegada per aix, la present tesi abasta des dels orgens jazzstic a la ciutat [orquestrines amb formacions ms o menys innovadores pel que feia la instrumentaci i el repertori] fins la fi del 1981 [passat ms dun any des de la posada en marxa del segon Club de Jazz estable a Valncia]. Altra premissa [aquesta dndol estrictament personal] vindria donada pel fet professional de lautor daquest treball doncs just en eixe perode final sinici al mn del Jazz. Dues premisses [conjuntural i personal] que podrien justificar labast de la tesi. Una altra justificaci per tal de fer aquest treball la dona tamb el fet de ser indit, de no haver-hi trobat quasi material escrit al voltant del fet jazzstic a la ciutat de Valncia, sobretot abans de la fi dels setanta. Federico Garcia Herraiz, i Rosa Sol Cebrian als seus respectius articles El Jazz en Valncia i Un colectivo con peculiaridades1 on donen a conixer lexistncia dun Hot Club a Valncia al 1935 i duna actuaci de JOSEPHINE BAKER al Teatre Apolo de Valncia a les primeries dels anys trenta [actuaci de la cantant no constatada enlloc i s -en aquesta tesi- aquelles fetes per lartista a comenament dels quaranta]. Garcia Herraiz cita el programa de rdio Estrellas del Jazz dANTONIO BALANZ i PEPE PALAU, emissions realitzades als anys quaranta, programa i protagonistes citats i perfilats al present treball. No pareix ms informaci pel que fa al Jazz local fins els anys seixanta on es fa esment del bateria alcoi ENRIQUE LLCER Regol [qui feu la seua carrera professional a Madrid] i dun de les demostracions instrumentals [1963] que el bateria nord-americ JOE MORELLO feu a Valncia. Tamb sexposa lexistncia de lORQUESTRA
1
Federico Garcia Herraiz - Rosa Sol Cebrian: El Jazz en Valncia i Un colectivo con peculiaridades: Historia de la Msica Valenciana. Levante- el Mercantil Valenciano. Collecci dirigida per Gonzalo Badenes Mas. Prensa Valenciana S.A. 1992.
Tesi Doctoral
16
Captol I - I.2
Estat de la qesti
SIMFNICA DE JAZZ DE RDIO VALNCIA per donant dates que no hi sn [lOrquestra es
form a la f dels anys cinquanta pel msic BLAS SALES] i cita com a primera actuaci a Valncia del pianista TETE MONTOLIU la data de gener del 1968 [dintre del preseent treball demostrarem que aqueixa fou la segona doncs la primera actuaci del pianista catal havia estat -en formaci de quartet- al 1959]. Es far esment de com van nixer i com es desenvoluparen musiclament [a la fi dels seixanta] el grup XE [Che] QUARTET de
LIBERTO BENET i dels msics alemanys que actuaren a lInstitut Alemany de Valncia.
Tot seguit sendinsa vers els anys setanta citant les primeres actuacions a la Sala Studio del carrer Taqugraf Mart i segueix fins comenament dels anys noranta. Jorge Garcia, a la veu Jazz del Diccionario de la Msica Valenciana
2
descriu un
primer apartat titulat: Desde los aos 1920 hasta 1974, on fa esment de la biografia del violinista i director JOS FERRIZ Sesenta aos de vida musical [feta servir tamb en aquesta tesi] citant lambient musical a la ciutat i alguna possible actuaci a Valncia de msics de Jazz que llavors eren tocant a Madrid o Barcelona, tal com el trompetista
ADOLPHUS Doc CHEATHAM [membre de lorquestra de SAM WOODING], actuacions que
el autor reconeix mai contrastades o sense cap testimoni. Garcia assenyala tamb el poema de Carles Salvador publicat al 1928 a la revista Taula de Lletres Valencianes on es fa esment del Jazz com a gnere davantguarda cultural [biografia i obra de lautor, poema i manifests davantguarda diversos citats al present treball]. La cita a la falla del 1935 del carrer Rojas Clemente [falla on es parafraseja el Jazz] ens va servir per fer la recerca del monument i tamb dels motius que portaren lartista faller a incloure el Jazz com a tema central de la falla. La cita de Jorge Garcia al Hot Club de Valncia ja havia aparegut al 1992 [Historia de la Msica Valenciana. Levante-El Mercantil Valenciano], aix com la del bateria alcoi ENRIQUE LLCER Regol, les emissions de rdio de
BALANZ i PALAU, les demostracions instrumentals de JOE MORELLO [citant el saxofonista PAUL DESMOND com acompanyant, fet aquest mai refermat]. No obstant aix, Garcia fa
esment de lactuaci de LOUIS ARMSTRONG al Club El Gallo Rojo de la localitat alacantina de El Campello en juliol del 1967 [lactuaci fou el mes dagost tot aprofitant una data en blanc del trompetista desprs de tocar al Festival dEstiu de Juan Les Pins sud de Frana-, fet assenyalat i illustrat a la present tesi] per torna a citar el segon
2
Jorge Garcia: Diccionario de la Msica Valenciana. Instituto Valenciano de la Msica. Enciclopdia dirigida per Emilio Casares Rodcio i codirigida per Rafael Daz Gmez i Vicente Galbis Lpez. Iberautor Promociones Culturales S.R.L. 2006.
17
concert de TETE MONTOLIU a Valncia [gener del 1968] com a primera visita del pianista a la ciutat, tamb escriu al voltant del bateria Orelletes [citant sols el malnom del msic i no el nom complet ni don era: ALBERTO ALONSO CHARD, nascut a la Fonteta de Sant Llus/lHorta Sud] ats que fins ara se li coneixia sota el nom de Vicente Oreu [citant lautor Jose M Garcia Martnez -Del Fox-Trot al Jazz Flamenco: El Jazz en Espanya, 1919-1996-] i torna a repetir noms ja esmentats per Federico Garcia Herraiz a lEnciclopdia Historia de la Msica Valenciana. A destacar la incorporaci dEDUARDO MONTESINOS COMAS, compositor valenci del qual lautor de la present tesi fa un analisi de Pensado en Jazz [en algunes publicacions apareix com Pensando en Jazz amb comptes de Pensado, ttol refermat pel mateix MONTESINOS], obra composta al 1972 per a Big Band que serveix per introduir lnica vessant valenciana de lanomenat Third Stream. Al segon apartat [La transicin y los aos ochenta], Garcia realitza un esment cronolgic ms fidel davant els esdeveniments jazzstics que es produren a la ciutat [anys setanta i vuitanta]. Els anys de foscor cultural [tamb poltica i econmica] que precediren el decenni abans esmentat deixaven -molt de tant en tant- que alguna llum apareguera a lempobrit horitz musical de la ciutat. s -de manera especial- en eixos anys trbols on hem intentat escorcollar per tal de trobar qualsevol indici que donara peu a lesclat jazzstic a la ciutat de la fi dels anys setanta i inicis dels vuitanta, germen de les actuals generacions de jazzstes valencians. La recerca ha estat -de vegades- tamb desoladora degut a lescassa informaci trobada als mitjans oficiosos, reflex subjectiu duna societat en gran part atemorida pel rgim franquista [gaireb fins els anys seixanta] i que res tenia a veure amb msiques alienes que tampoc tenien res a veure amb la copla, el flamenc, les melodies endolcidores o els ritmes tropicals no massa extemporanis o provocatius. Com que les publicacions valencianes monogrfiques al voltant del Jazz veren la llum tardanament [anys vuitanta, tret darticles puntuals a cartelleres diverses -meitat dels setanta-] hem trobat -al llarg daquestos anys de recerca- davant la disjuntiva de fer marxa enrere i comenar de nou la tesi partint dels anys setanta [molt ms rics en esdeveniments jazzstics i informaci que no el perode escollit per al present treball] deixant de costat el periple ac presentat, espai fora desconegut per a musiclegs i historiadors que comena just abans de la II Repblica quan el Jazz conegut a Espanya
Tesi Doctoral
18
Captol I - I.2
Estat de la qesti
era sinnim de Xarleston, modes, festa i divertiment per tal doblidar les penes i no un gnere en constant evoluci del qual ja neren admiradors al seu temps msics com
STRAVINSKY, RAVEL o HINDEMITH.
Aquest ha estat el punt dinflexi determinant [tal vegada el ms dificults de dur a terme] davant les dificultats trobades a lhora de reflectir totes les recerques profitoses, doncs calia posar en ordre relacional [i musical] tot all trobat al voltant del Jazz que refermar uns inicis i una evoluci a posteriori sempre sota el criteri regeneracionista del fet artstic. A mesura que sendinsvem entre dades i esdeveniments puntuals ens calia establir [el ms aviat possible dintre de la metdica recerca investigadora] parmetres concrets on basar cadascun dels captols pertinents [sempre en ordre cronolgic] per tal de mantenir el fil conductor i tanmateix abordar qestions complementries al tema: rdio, TV, cinema, publicacions, etc. Partint del fet inicial -personal i artstic- la present tesi ha esdevingut en un recull dinformaci pertanyent a la ciutat de Valncia on la barreja de parmetres, dades i noms ha permet posar ordre on poca cosa escrita hi havia dabans. Els motius abans esmentats per tal de desenvolupar aquest treball han estat referncia constant a lhora de compondrel i donar-li sentit, tot i que la informaci trobada ha trencat -de vegades- lequilibri cronolgic que hagurem desitjat per a un millor progrs formal dels fets.
19
Captol I - I.3
Objectius
I.3
-- OBJECTIUS.
Aquesta tesi cont diverses intencionalitats ms o menys amagades:
Donar a conixer noms que el temps i loblit han deixat crrer i que feren possible el desenvolupament jazzstic a la ciutat a ms desdeveniments musicals mai assenyalats [o equvocament assenyalats] a les cronologies musicals de la ciutat aix com anomenar tots els actors possibles que directament o indirectament han anat bastint la xarxa amb tota mena de teixits [musicals i extremuncia-les] fins deixar allotjat el Jazz a la nostra terra.
Redactar cronolgicament els parmetres ms significatius que conduren vers una evoluci artstica dels msics locals de manera parallela a levoluci registrada a la societat valenciana.
Posar en ordre estils i influncies diverses que convergiren en metodologies musicals autctones les quals feren possible el fet darribar a tocar Jazz sense cap mena de preparaci acadmica.
Mostrar les dificultats -de tota indole- patides per intrprets valencians davant la incomprensi i/o el rebuig duna part de la societat i dels estaments pblics.
Mostrar [de manera cronolgica] levoluci o laturament de la societat valenciana davant el fet musical a ms de palesar la seua incidncia als diversos mitjans de comunicaci.
Associar Jazz i trencament davant lestablishment local. Mostrar el Jazz com a sinnim daperturisme politico-social quan les circumstncies ho permeteren [segona meitat dels anys setanta] i com a estandard de noves idees.
21
Captol I - I.4
Metodologia
I.4
-- METODOLOGIA.
Les raons que ens conduren a aquest doctorand a fer la present tesi tenen com a punt de sortida la necessitat de cercar arrels que justifiquen -en part- lestudi, laprenentatge i la interpretaci del gnere jazzstic, arrels que no han estat gens clarificats danys en ni pels crtics locals ni per levoluci del mn musical a la ciutat doncs als msics daqueixa generaci [referncia per als intrprets actuals] ens semblava que el Jazz quasi havia estat un invent recent que no un gnere en constant evoluci des del seu naixement. Tal com el ttol de la tesi explicita, el treball ha estat centrat al naixement i desenvolupament del Jazz a la ciutat de Valncia. No obstant aix, els captols dedicats a contextualitzar el fenomen jazzstic europeu [primerenc] i espanyol [ms tard a la seua consecuci degut als esdeveniments socials] donen sentit discursiu a leix central del treball ofert, doncs mai ha estat intenci de lautor desprendres de lentorn no musical que ha envoltat el procs evolutiu del gnere, ms aviat el contrari doncs -tal vegada- lexcs dinformaci no estrictament musical puga haver estat -en ocasions- un handicap per tal denllaar esdeveniments concrets atesa la divisi en decennis del treball i la manca dinformaci concreta no trobada enlloc:
Crniques inexistents o desaparegudes desdeveniments que han estat considerats jazzstics.
Msics i personatges claus ja desapareguts i sense nexe de parentesc a hores dara.
Cap enregistrament sonor ni tampoc referncia discogrfica pel que fa a jazzstes valencians [fins meitat dels anys vuitanta].
Absncia generalitzada de temes de Jazz editats fins la fi dels anys cinquanta.
Aix doncs, per tal dinvestigar sota criteris objectius calia cercar en fonts diverses, fins i tot aquelles allunyades -a priori- del fet jazzstic [que no musical] i deixar de costat prejudicis no constructius davant qualsevol hiptesi raonable que donara pas a una altra font ms profitosa i tamb fiable [una entrevista on apareixen un o diversos
23
noms; una partitura que porta fins un estil emparellat amb una poca concreta; una emissi radiofnica significativa pel seu contingut, etc.]. Del recull dinformaci arribada mitjanant fonts diverses [entrevistes,
hemeroteques, biografies, editores discogrfiques i musicals, monografies socials i demogrfiques, etc.] hem passat a les dificultats trobades per tal de donar-li sentit al conjunt de la tesi, problemes apareguts a mesura que seixamplaven els dossiers amb la informaci rebuda i amb certes referncies [sobretot de msics ja desapareguts i amb pocs lligams familiars a hores dara] que -de vegades- dificultaven la continutat de la recerca a seguir o deixaven a mig fer captols ja desenvolupats. Arribada lhora de donar una soluci adient, hem optat per treballar els diversos captols i apartats de manera cronolgica [mitjanant decennis] per tal de plasmar de forma ms comprensible tota la informaci acabalada al llarg danys de recerca. Per al desenvolupament de les idees inicials que donaren pas a aquesta tesi ha estat necessari fer s de les segents eines de treball:
Bibliografies diverses [recerca en valenci, castell i angls]. Entrevistes personals [estructurades, obertes i amb filtre], telefniques i enregistrades [mitjanant el sistema mp3 i editors de veu] amb diversos actors i/o familiars directes, amics i/o coneguts locals, nacionals i europeus.
Recerca en institucions de tot tipus: editorials musicals, ajuntaments i conselleries autonmiques [locals i daltres comunitats], biblioteques, hemeroteques, arxius, televisions estatals i autonmiques, discoteques i videoteques.
Recerca de nombroses pgines amb temtica jazzstica dintre de la xarxa dInternet i s a sovint del correu electrnic.
Tesi Doctoral
24
Captol I 4- I.4.I
Metodologia - Fonts
-I.4.1
Fonts.
Les fonts emprades per a la consecuci de la present tesi han estat dall ms diverses doncs la lnia de treball a seguir ha deps de circumstncies sovint no encadenades, de vagades aleatries i tamb de fortutes. No obstant aix, hem intentat -en tot moment- traure i/o aprofitar informaci don no hi era res a ull nu, fet que -de tant en tant- ha tingut conseqncies aturadores pel que fa a la consecuci cronolgica dalguns captols inclosos a la primera part de la tesi.
Les fonts per poder desenvolupar aquesta tesi han estat les segents:
Bibliogrfiques [biografies, histria del Jazz, revistes especialitzades, articles monogrfics, etc.]. Sonores: enregistraments diversos. Partitures. Iconografia musical, fotografies i portades i contraportades de discs. Hemerografia. Entrevistes realitzades per lautor de la tesi.
Les entrevistes -com a eina de treball- han estat determinants per al bon desenvolupament del present treball doncs ens han permet un apropament directe vers el msic, familiar o testimoni directe pertinent donant-li peu per cercar dades i esdeveniments concrets dintre duna temtica ms concreta encara. Cal refermar en aquestes lnies lalt grau de collaboraci i assentiment per part de la majoria de persones entrevistades, grau que pot ser qualificat com a alt encara que no algunes entrevistes no sempre han pogut dur-se a terme davant la negativa destaments o persones concretes que -a priori- van ser considerats/des necessries per al desemvolupament del present treball.
25
Les entrevistes realitzades han estat del tipus:3
Entrevistes Estructurades:
Una mena de dileg tal com una xarrada al voltant dun tema central dinters com [Jazz a Valncia ciutat]. Amb les quals sha permet els entrevistats respondre amb les seues paraules lliurement i sense cap mena de pauta preeestablerta. Amb les quals algunes de les respostes donades han determinat quines preguntes shavien de fer i quines no.
Preguntes obertes:
Preguntes amb filtre:
La majoria dentrevistes fetes servir a la tesi han estat personals; altres de telefniques [degut a la distncia] i -en un parell de casos- fent servir un qestionari mitjanant el correu electrnic.4 La preparaci de les entrevistes anava en funci a la persona entrevistada i la seua relaci amb un assumpte concret a tractar: intrpret, repertori, lloc de treball, influncies discogrfiques, altres gneres no jazzstics, instruments, etc. El gui a desenvolupar sempre partia dapropaments vers la persona entrevistada tot mostrant el mateix inters davant qualsevol tipus de qesti, fins i tot aquelles a priori ms irrellevants: tipus de vestits, cafs de moda a la ciutat, presncia gestual a lhora dinterpretar afinitats o enveges entre professionals, etc, a ms destructurar-lo de manera adient per tal de cercar en la memria [de vegades oblidadissa] de la persona entrevistada i no causar-li si de cas- cap tipus de patiment a lhora de recordar temps passats. El format emprat per a lentrevista personal ha estat lenregistrament monofnic amb el sistema MP3, tot i que ms endavant i mitjanant un editor informtic de so he pogut transformar-lo al format estreo, la qual cosa mha permet aclarir paraules i frases amagades darrere de sorolls o interrupcions diverses.
3 4
Dialnet Servicio de Alertas y Hemeroteca Virtual de Sumarios de Revistas Cientficas Espaolas.url. http://books.google.com/books. [Recerca de llibres de tot tipus a la xarxa].
Tesi Doctoral
26
Captol I 4- I.4.I
Metodologia - Fonts
Altre tipus dentrevista ha estat aquella en la qual la persona enquestada no volia ser de cap manera enregistrat, incidncia que ens oblig a fer s de lescriptura per tal de traure apunts. La tercera variable ha estat ls del correu electrnic, quasi sempre per motius de distncia o dincompatibilitat horria i/o laboral. El fet de realitzar entrevistes a actors diversos ms o menys involucrats al desenvolupament del Jazz a la ciutat de Valncia ha estat una ms de les conseqncies de la manca dinformaci escrita al voltant del tema escollit per a la present tesi. El criteri de selecci seguit a lhora descollir els entrevistats ha estat la mateixa lnia cronolgica emprada a la tesi segons anaven apareixent descobriments puntuals al voltant dun personatge, una orquestrina, un programa de rdio, uns manifests reivindicatius, una actuaci musical anacrnica dintre dun context pertinent, moltes ressenyes periodstiques, un cognom determinat, etc. Mitjanant el mtode de lentrevista hem pogut descobrir aspectes concrets del tema tractat i tanmateix daltres -noms, dades i dates oblidades temps en per molts dels entrevistats- que han acabat resolent trencaclosques musicals i personals. De vegades ha succet que la informaci concreta que volia saber no ha aparegut al
llarg de lentrevista. No obstant aix, s que han sorgit variables que -malgrat no formar part dels parmetres generals a desenvolupar- han complementat altres apartats del present treball.
27
Captol II - II.1 - II.1.1
Primers jazzstes a Europa - Jazz primerenc
II.- ORGENS.
II.1 PRIMERS JAZZSTES A EUROPA.
-II.1.1 Jazz primerenc.
-Msics, cantants i ballarins: pressa de contacte.
El Jazz ha estat qualificat com a so de la sorpresa.6 A mesura que als Estats Units es produa l'expansi del Jazz, a Europa comenaren a arribar els primers jazzmen. El cam fet servir pel Jazz per a la seua arribada -fi de la I Guerra Mundial- estigu unit a la figura del tinent JAMES REESE Jim EUROPE 7. El temps ha qualificat la msica de la banda de REESE com a Jazz, tot i que no ho era doncs no se semblava gens a all que
KING OLIVER i LOUIS ARMSTRONG ja hi estaven desenvolupant a Chicago. Els components
de la banda de REESE tocaven la msica tal i com hi era escrita als papers, s a dir: respectant lalria i la durada. La novetat vindria mitjanant la intencionalitat o latac. No obstant aix, el mateix REESE admetia haver introdut innovacions:
[Trad.] ... Als instruments de metall posem sordines i toquem fent un moviment giratori amb la llengua i bufant amb molta pressi. Tamb premem lembocadura i bufem fort.... ...Accentuem de manera forta les notes que al paper no tindrien accent. Per a nosaltres s dall ms normal tocar aix, s un tret musical caracterstic de la nostra raa .... [Pg, 372].8
6 7
---Southern, Eileen [2001]. Historia de la msica negra norteamericana [The Music of Black Americans. A History- 1971]. Norton & Company, Inc. Ediciones Akal, S.A. Madrid. ---Rose, Al [1969]. Eubie Blake. Schirmer Books. N.York. ---Kernfeld, Barry [1988]. The New Grove Dictionary of Jazz. London: MacMillan. Nova York Times, July 7, 1985. ---Southern, Eileen. Eubie Blake. Ed: Barry Kernfeld. ---[2002]. The New Grove Dictionary of Jazz, 2nd Edition, Vol. 1. London: MacMillan. P, 231. Whitney Balliet [crtic musical]. . James Reese Jim Europe [Mobile/Alabama, 22/II/1880 - City Hospital-Boston, 9/V/1919]. Director dorquestra. El 18/IX/1916 [I Guerra Mundial] organitz una banda amb msics negres per tocar al front europeu. Reeese s una figura de transici i el director musical afroameric ms important daquell perode just abans del regnat de King Oliver i Louis Armstrong. Southern, Eileen [2001]. Op. Cit.
29
El 14/VI/1919 WILL MARION COOK 9 arribava al port de Liverpool amb una orquestra anomenada THE SOUTHERN SYNCOPATED ORCHESTRA. La formaci era una barreja de cantants i msics que -de manera indiferent- interpretaven BRAHMS, DVORAK o temes d'arrel tradicional, especialment Espirituals negres. Un dels msics d'aqueixa orquestra era el clarinetista SYDNEY BECHET, msic de cabdal importncia per al desenvolupament posterior del Jazz a Europa. THE SOUTHERN SYNCOPATED ORCHESTRA tocaren a Londres i a Pars des del 1919 fins 1921. El 2/X/1925, l'espectacle The Black Revue fou estrenat a Pars. Hom no podia imaginar-se que una corista del muntatge anomenada JOSPHINE BAKER esdevindria una de les protagonistes duna nova revoluci musical a Europa. The Black Revue ajuntava msics, comediants i ballarins negres i -en un moment de lobra- sinterpretava un ball nou: el Xarleston [el mot Xarleston s el nom d'una composici de JAMES P. JOHNSON
10
pertanyent al musical Runnin' Wild].

SAM WOODING AND HIS CHOCOLATE KIDDIES feren una gira arreu dEuropa al 1925.
Tres anys ms tard, tornaren al continent i aquest va ser el punt de sortida del Jazz a Barcelona i a la resta de l'Estat espanyol. L'orquestra de NOBLE SISSLE Londres el 1928. Personatges com ara JAMES REESE EUROPE, WILL H. VODERY, WILLIAM H. TYERS 12, BOB
COLE 13 & THE JOHNSON BROTHERS [James Weldon Johnson]
14 11
-amb SYDNEY BECHET a la seva formaci- arribava a
i J. TIM BRIMM 15 ompliren
de msica el barri de Manhattan/Nova York City.

9
10
11
12
13
14
Will Marion Cook [Washington D.C., 27/I/1869 - Nova York, 19/VII/1944]. Compositor i violinista. Productor del primers musicals negres a Broadway. Cre [1918] la New York Syncopated Orchestra [desprs: The Southern Syncopated Orchestra]. Al Regne Unit al 1919. James P. Johnson [James Price Johnson. N. Brunswick/N.Jersey, 1/II/1894 - Jamaica/NovaYork, 17/XI/1955]. Compositor i pianista. Xarleston fou el seu tema ms conegut. Enseny altres pianistes lestil Harlem Stride Piano. Noble Sissle [Indianpolis/Ind, 10/VII/1889 - Tampa/Florida, 17/XII/1975]. Compositor i dramaturg nord-americ. En la revista Shuffle Along [primer musical escrit per msics negres que triomf de deb] apareixien canons seues. William H. Tyers [William Henry Tyers. Richmond/Virginia, 27/III/1870 [1876 ?] - 18/IV/1924]. Arranjador de James Reese Europe [1918] al front europeu. Bob Cole [Robert Allen Cole. Athens/Georgia, 1/VII/1868 - Abril/1911]. Compositor. Membre del Jack's Creoles/1891 [companyia de minstrels, espectacles on cantants i ballarins portaven la cara pintada de negre]. Amb James Weldon Johnson compos vodevils per sobreviure. James Weldon Johnson . [James William Johnson. Jacksonville/Florida, 17/VI/1871 26/VI/1938]. Escrigu antologies al voltant de la cultura popular negra: The Book of American Negro Spirituals /1925; The Second Book of Negro Spirituals /1926 i Black Manhattan /1930.
Tesi Doctoral
30
El primer enregistrament catalogat com a msica de Jazz es feu al 1903. Realitzat per
WILBUR C. SWEATMAN
16
[1882-1961] i la seua banda a una botiga de Minneapolis i en
versi per a fongraf de cilindre: era el tema Maple Leaf Rag, dSCOTT JOPLIN 17. Vint anys abans de lestada europea de JAMES REESE Jim EUROPE, el procs embrionari del Jazz com a gnere ja havia germinat als Estats Units tot composant un triangle definitiu per a la seua evoluci posterior:
[2] Chicago
[3] Nova York
[1] Nova Orleans
Del 1913 al 1919 bandes de ball com les de FORD DABNEY 18, JAMES REESE EUROPE, W.
C. HANDY i el mateix WILBUR SWEATMAN enregistraren amb certa regularitat. Al 1917, NOBLE SISSLE grav les primeres canons populars i EUBIE BLAKE
19
feu el mateix amb
Rags per a piano.20
15
16
17
18
19
20
James Tim Brymn. [Kinston/Carolina del Nord 5/X/1881 - Nova York, 3/X/1946]. Director, compositor i pianista. Viatj al Regne Unit [1904] amb lobra In Dahomey. Ajud a introduir el Jazz a Europa amb els seus Black Devils. Escrigu nombrosos Blues. Wilbur C. Sweatman [Brunswick/Mississipi, 7/II/1882 - Nova York, 9/III/1961]. Compositor i clarinetista. Primer msic negre en emprar els mots Jass i Jazz [Wilbur C. Sweatman Jass Band/1917 i Wilbur Sweatmans Original Jazz Band/1918]. Scott Joplin [Linden/Texas, 24/XI/1868? - Manhattan/Nova York, 1/IV/1917]. Compositor i pianista. Slida formaci clssica. Els seus Rags inclouen 4 temes de 16 compasos repetits -amb introducci i modulaci- abans del tercer tema. Seguint el patr frase/antecedent/conseqent, divideix la melodia de 8 compassos en dues parts relacionades. Ell mateix public lpera Treemonisha que fou estrenada al 1915 en versi de concert. Fou un fracs. Ford Dabney . [Washington/Colorado, 15/III/1883 - Nova York, 21/VI/1958]. Pianista i compositor. Autor del tema Shine , pea que ha sonat a les pellcules The Benny Goodman Story [1955]; Cabin in the Sky [1943]; Casablanca [1942 i on no apareix als crdits] i Birth of the Blues [1941]. Eubie Blake [James Hubert Eubie Blake. Baltimore/Maryland, 7/II/1887 - Brooklyn/Nova York, 12/II/1983]. Compositor i pianista. Duo amb Noble Sissle. Als anys cinquanta toc el piano a la rdio i a la televisi. Enregistr The Eighty-Six Years of Eubie Blake/1969. Southern, Eileen [2001]. Op. Cit.
31
Quadre cronolgic de larribada a Europa [tamb a Espanya] dels primers msics de Jazz nord-americans. 1917: A la fi de la I Guerra Mundial. 14/VI/1919.
JAMES REESE Jim EUROPE.
Frana.
WILL MARION COOK and THE SOUTHERN SYNCOPATHED ORCHESTRA.
Liverpool.
SIDNEY BECHET.
A la banda hi era Romangueren a Pars fins el 1921.
1923.
JAMES P. JOHNSON.
Londres.
Plantation Days. 1925.
SAM WOODING AND HIS CHOCOLATE KIDDIES.
Europa:
Chocolate Kiddies.
PRIMERS JAZZSTES ARRIBATS A ESPANYA. Tornaren al 1929. Primers msics de Jazz que tocaren a Rssia.
2/X/1925.
The Black Revue. Dirigida per CLAUDE

HOPKINS.
Pars [Thtre des Champes-Elyses].

JOSPHINE BAKER.
Al cor hi era Tamb tocava SIDNEY

BECHET.
1928.
ORQUESTRA DE NOBLE SISSLE.
Londres.
BECHET.
Tamb amb SIDNEY
Tesi Doctoral
32
St Louis Blues, de WILLIAM CHRISTOPHER HANDY
21
fou el primer Blues editat a la
histria del Jazz i -tal vegada- el Blues ms popular mai escrit. La melodia cont ritmes dhavanera a la seua introducci, influncia criolla i hispana arreplegada pel mateix
HANDY quan estigu cantant a lilla de Cuba a la fi del segle XIX. La pea fou publicada
en setembre del 1914 [lautor havia complert els quaranta anys]. Passats 2 anys, HANDY edit de nou St. Louis Blues [a Nova York] i fou ETHEL WATERS la primera intrpret en cantar-la davant el pblic de la ciutat. La referncia del primer enregistrament de St. Louis Blues la trobem al juliol del 1918 de la m del cantant AL BERNARD qui tamb la grav per ser reproduda mitjanant el sistema de rotlles fet servir en les pianoles. Quan ja havien passat ms de quaranta anys des que compos la can, WILLIAM CHRISTOPHER HANDY va gaudir de lxit de St. Louis Blues a ms de rebre uns ingressos per drets dautor de vora 25.000 dlars anuals. A Frana [davant locupaci alemanya que prohib el Jazz] anomenaren la can de
HANDY La Tristesse de San Louis i a ustria -pel mateix motiu- Sauerkraut.
Al 1939, St. Louis Blues torn a les pantalles amb la cantant de Jazz MAXINE SULLIVAN i lactor, pianista, cantant i compositor HOAGY CARMICHAEL.22
-Sant Louis Blues [introducci amb forma dhavanera]: vessant criolla i hispana al primer Blues escrit.
A la versi del tema feta per lORIGINAL DIXIELAND JAZZ BAND 23 [amb el cantant AL
BERNARD/1918] 24 trobem una introducci significativa de la influncia criolla/hispana al
Jazz primerenc, en concret: ls de lhavanera als arranjaments dun Blues.
21
22
23
William Christopher Handy. [Florence/Alabama, 16/XI/1873 - Nova York, 28/III/1958]. Al 1909 sestabl a Memphis/Tennesi. La primera composici [inspirada als 12 compasos de Blues] fou dedicada a E. H. Crump: Mr. Crump, anys desprs coneguda com Memphis Blues/1912. St Louis Blues fou publicada en setembre del 1914 sent el primer Blues [i el ms fams] editat en paper. Hoagy Carmichael. [Howard Hoagland Carmichael. Bloomington/Indiana, 22/XI/1899 Mirage/Califrnia, 27/XII/1981]. Compositor, cantant i pianista. La seua can ms famosa fou Star Dust [rebatejada Stardust i amb lletra de Mitchell Parish]. Altres canons seues sn Georgia on My Mind [Ray Charles/1960], In the Cool, Cool, Cool of the Evening, Skylark i Nova Orleans. Fou actor secundari en 14 pellcules. Preguntat per qu tenia facilitat per compondre canons respongu: ... Jo no escric melodies ..., les trobe. The Original Dixieland Jass Band [ODJB]. Msics blancs a qui sels atribueix els primers enregistraments amb cars jazzstic [1917]. La paraula Jass Band aparegu de primera vegada a la premsa negra de Chicago [Defender] el 30/IX/1916 i descriu la msica produda pel pianista W. Benton Overstreet quan acompanyava la cantant Estella Harris. El 26/II/1917, lODJB enregistr dos
33
Nova Orleans recollia tot tipus dinfluncies dels voltants. Tanmateix la msica era part important del seu bagatge cultural i lanomenat pels historiadors musicals com a esperit llat es palesava per tot arreu i a qualsevol manifestaci cultural. A la introducci del tema [vuit compassos al comenament i setze a lentrada de la veu i de la reexposici] es palesa el dibuix rtmic de trombons i caixa:
negra amb punt corxera negra negra.
Quadre comparatiu de la introducci escrita per WILLIAM C. HANDY i la realitazada a lenregistrament fet per lORIGINAL DIXIELAND JAZZ BAND a sobre lacompanyament dhavanera.
24
temes per al segell Victor considerats con els primers temes de Jazz gravats en un estudi: Livery Stable Blues i Dixie Jass Band One Step. Els primers msics negres que enregistraren Jazz a un estudi i que feren servir el mot Jass van ser Wilbur Sweatman's and his Jass Band [abril/1917, set peces instrumentals al segell Path]. Al Bernard. [Alfred A. Bernard, Nova Orleans/Louissiana, 23/XI/1888 - NovaYork, 6/III/1949]. Primer cantant blanc que enregistr Blues [St. Louis Blues, de W.C. Handy]. Grav la can per a 9 segells diferents per la versi ms famosa fou lanomenada El sensacional enregistrament Victor on Al Bernard canta amb la [Original] Dixieland Jazz Band, enregistrament que analitzarem a la present tesi.
Tesi Doctoral
34
En aquest cas no importa gaire que la melodia original de WILLIAM CHISTOFER HANDY haja estat alterada rtmicament [veure grfic comparatiu] doncs lacompanyament compleix de sobra la seua tasca tot recolzant [i preparant] lentrada del tema: Al 1918, la seqncia harmnica dels Blues majors era dall ms bsica tenint amb compte la seua evoluci a posteriori. Com a ressenya significativa caldria assenyalar aquest exemple harmnic de Blues en Sol major, tal com hi era al to original fet servir per WILLIAM C. HANDY per compondre St. Louis Blues.
Seqncia harmnica de blues [bsica per ja desenvolupada] al 1950 exemple de Blues -Sol major- tal com sinterpretava a lestil Be Bop. Assenyalar els avenos harmnics presents que permetien passes cromtiques dels solistes fent servir -per exemple- la seqncia: II m7- V7 - I.
35
Seqncia harmnica de blues [SOL Major/bsica] al tema St. Louis Blues escrit pel mateix WILLIAM C. HANDY al 1917.25
Laparici del Jazz al panorama musical nord-americ fou rebuda amb crtiques per part dels crtics arrelats a les classes ms benestants de la societat. Com que era un gnere musical nou i diferenciat fora dall escoltat a les grans ciutats fins aleshores i -a ms a ms- presumia de tenir els seus orgens dintre de la incipient per arrelada cultura afroamericana dels Estats Units, no fou ben rebut per una part de la societat nord-americana als primers anys deixamplament musical.
25
http://www.concertinamusic.com/sbox/lists.html The Chemnitzer Concertina Web Site. Serving the World Since 1996. Music events
Tesi Doctoral
36
Caracterstiques del Jazz i bases del trencament social i musical que supos als Estats Units i arreu del mn. Jazz: Moviment dempenta flexible i rtmica, resultat dun fraseig que no es recolza a sobre els temps forts del compssin -ms aviat- al seu voltant donant aix a la msica un polsament accentuat i una sensaci de predomini del tempo [Pgina, 154].26 Jazz: Msica per ser escoltada que no ballada [no aix als seus orgens]. La partitura escrita representa sols lesquelet dall que veritablement succeeix al llarg de lexecuci musical [i segents: Pg, 385].27 Jazz: Dona prioritat a lindividu. Lintrpret s -ensemscompositor i li dona a la seua msica la forma i lestil adient. Jazz: El material musical fet servir pels msics de Jazz s generalment- breu. La longitud de la pea de Jazz deriva de la repetici dels seu material bsic. Jazz: Saprn [el primer] mitjanant la tradici oral [tal com la can popular] i all que els msics desitgen aprendre a tocar ho aconsegueixen escoltant com s interpretat per altres msics. Jazz: Sempre ha sabut rebre altres estils musicals, locals o importats, fins i tot estils passatgers i tots han enriquit el seu so [Pgina 7].28
26 27 28
Clayton, Peter - Gammond, Peter [1990]. Jazz A-Z. Taurus. Madrid. Southern, Eileen [2001]. Op. Cit. Coker, Jerry [1977]: El lenguaje del Jazz. Collecci La msica y los msicos. Editorial Victor Ler. Buenos Aires.
37
Jazz: Fa servir la forma de crida i resposta ms adient al Blues mitjanant una relaci antifonal entre dos instruments solistes o entre solista i conjunt.
La singularitat ms destacada del Jazz primerenc consisteix en ls donat a la sncope i de com els msics empraven laccent desplaat, ambds recursos provinents de la msica africana. Per tal dentendre millor el sorgiment del Jazz com a gnere musical i com a manera dentendre la vida cal afegir els segents passos: A comenament del segle XX, Nova Orleans era una de les ciutats ms riques i cosmopolites dels Estats Units.
Melodies del Carib. +
Ritmes africans [portats pels esclaus]. +
Melodies clssiques occidentals portades pels criolls [rics i lliures de pell clara descendents dels colons espanyols i francesos i de les seus dones i criades africanes]. Esperit de creativitat espontnia.
Al 1896, la Cort Suprema dels Estats Units canvi el panorama musical de Nova Orleans: Llei de separats per iguals [segregaci entre races i criolls dintre de la mateixa comunitat negra].
Inici: Hot Music JASS. JAZZ Des del 1907 [JELLY ROLL MORTON].
Tesi Doctoral
38
Captol II.1 - II.1.2
Primers jazzstes a Europa - Inicis a Espanya
-II.1.2
Inicis a Espanya.
A Espanya, el Jazz entr mitjanant el port de Barcelona i la frontera gironina tot i que encara tardaria en arrelar-shi. A Madrid, msics i aficionats anaren conformant-lo de manera intermitent creant un ambient jazzstic de minories. No obstant aix, el Jazz a Espanya no ha estat exclusiu de barcelonins o madrilenys. A la resta de lEstat el seu arrelament dintre de la societat i -en particular- al mn musical de les anomenades capitals de provncia cal considerar-lo com a tard. El Jazz arrib a la ciutat de Valncia fent servir les seues relacions amb Barcelona i Madrid: VALNCIA Quilomtricament equidistant de: Barcelona: On quasi totes les novetats culturals i poltiques arribaven pel nord. Madrid: Novetats culturals daltre tipus per ms relacionades amb ladministraci poltica de lEstat.
Quan el Jazz es don a conixer a Barcelona [procedent de Frana] i es generalitz als ambients culturals del Madrid dels anys cinquanta [recolzat per la presncia de soldats que hi eren destinats a les primeres bases nord-americanes a Espanya], Valncia continu romanent just al mig dambdues ciutats grans i arrossegent un bagatge cultural distant i -cal refermar-ho- dndole provinci. Per a Valncia ciutat comptvem amb una estima i un inters per la msica que es palesava en les inquietuds dalguns msics [tal vegada massa pocs] pertanyents a orquestrines locals i [a menor escala] al mn de les bandes de msica. A Espanya hi hagu msics de renom [JOS ITURBI, JUAN P. HEREDERO i JESS GURIDI, entre altres] que inclogueren als seus repertoris peces -prpies o daltres autors- sota lestructura musical de Blues i de Boogie-Woogie. El mestre JACINTO GUERRERO va
39
compondre un Ragtime per a piano que inclogu a La reina de las praderas. A la revista Las nias de Molinero 29, GUERRERO escrigu el Xarleston El sobre verde. El centre vitalista dEuropa es trobava a Pars, ciutat on els balls de JOSEPHINE BAKER enterbolien latmosfera cultural dels seus habitants i -a Valncia ciutat- els cabarets i dancings es concentraven al voltant del carrer Pi i Margall [el Broadway valenci]. Els ms famosos eren Batacln i Eden Concert, ambds disposaven de bar americ, sal de fumadors, atraccions diverses i orquestra americana.
Veure Captol II-1.1: Jazz primerenc:

anlisi de St. Louis Blues.
All que hom anomenava Jazz, entr a Espanya mitjanant altres ritmes: Ragtime: Sinnim de temps trossejat. Conegut com a Ragtime crazy. Fou presentat a lexposici Universal de Pars on aconsegu un veritable xit. Creat pel negre americ tot imitant els blancs quan aquestos ballaven. Pel seu tret rtmic sincopat cal inclourel entre els antecedents immediats del Jazz.
[Trad.] Com que s tracta de msica composta, li manca el tret decisiu del Jazz: la improvisaci, per al tindre els elements de Swing [rudimentaris] s ja costum inclourel dintre del Jazz. A ms a ms, junt a la interpretaci de Rags compostos don inici el fet demprar melodies en Ragtime com a temes per a improvisacions jazzstiques.... 30
Fox-Trot:
Estil que fou una mena de carta de presentaci de la qual es va servir el Jazz per tal de fer la seua particular entrada a les societats europees. Ritme de natural frentic. Dansa sorgida en temps de lesclavitud, recollida als espectacles minstrell.
29
30
Amb llibret de Paradas i Gimnez i que fou interpretada per Reyes Castillo [La Yankee] cantant que torn a Espanya al 1926 desprs de cantar a Pars al costa de la mateixa Josephine Baker. Berendt, Joachim E. [1986]. El Jazz. De Nueva Orleans al Jazz-Rock. Fondo de Cultura Econmica. Mxic/Madrid.
Tesi Doctoral
40
Fox-Trot: [bis]
A Europa al 1913 grcies al tema Ballin the Jack de JAMES REESE Jim EUROPE. La variant Fox-Slow [definida per ladjectiu] era de temps molt ms lent i fou anomenat a Espanya com Dancing-agarrao.
Altres ritmes nouvinguts a Espanya des de Nova orleans simposaren de seguida: la Rumba i lHavanera.
WILLIAM C. HANDY [autor de St. Louis Blues ] ho referm lany 1941:
[Trad.] ... El Jazz va crixer al voltant del Fox-Trot i -a hores dara- encara el t com a referent principal...[Pgina 123].31
Xarleston:
Successor del Fox-Trot. Nomenat aix quan homel reconegu com el ball que Charlot [Charles Chaplin] ball a Boston.32 Dut a Europa per JOSEPHINE BAKER. Inspirat en balls de lfrica Central, es ballava solt, genolls junts, peus separats i amb les mans creuades a sobre els genolls.
La paraula Jazz sidentificava a Espanya amb el gust per all excntric, per laldarull i amb una mena de culte vers el soroll. Dos van ser els instruments que van ser associats al mn visual i sonor del Jazz: la bateria [Jazz-Band] i el saxfon.
La bateria [Jazz-Band]
Instrument que es feu imprescindible per a tot tipus dorquestrines. La bateria consta de: Bombo, Tom base [Goliat], Caixa, Tom-toms, Hi-hat, Crash i Ride.
31
32
Clayton, Peter - Gammond, Peter [1990]. Jazz A-Z. Frase estreta pels autors del llibre Father in the Blues [1941]. Taurus. Madrid. Op. Cit. Trenas, Julio [1969]. 7 Fechas. Juliol.
41
La bateria [bis]
Al 1930 saconsegu que aqueixos instruments foren tocats junts per noms un intrpret, donant peu a la bateria dhores dara. Drumen [deformaci de la paraula anglesa drummer] o Jazz eren els noms pels quals hom coneixia el msic que la tocava. Els bateries cobraven tres vegades ms que qualsevol altre msic. Primer bateria a Espanya [1919]: ISIDRO PAUL [pianista i violinista tamb].
El saxfon
Primer saxofonista a Espanya: FRANCISCO CASANOVAS [difusor de linvent dADOLPHE SAX].33 Al 1926- don un recital a Barcelona. Intrpret oficial de Rhapsody in Blue de GERSHWIN. A Madrid destacaren: JESS FERNNDEZ [de lOrquestra Simfnica de Madrid] i PEDRO VALLRIBERA, qui estren al Palacio de la Msica [maig del 1948] la Rhapsody in Blue.
Altres balls de moda als anys vint i trenta van ser: 34 Colombiana: Duta per soldats que tornaven de Cuba. Machicha. Bolero. Tango: Capricho. Arrib amb el couplet francs [1914].
33 34
Adolphe Sax. [Adolphe Antoine Joseph Sax. Dinant/Blg, 6/XI/1814 - Pars, 4/II/1894]. Papo, Alfredo [1985]: El Jazz a Catalunya. Edicions 62. Barcelona.
Tesi Doctoral
42
Conga. Milonga. Guaracha. Mambo.
Les partitures dels temes ms populars als Estats Units que interpretaven les orquestres locals arribaven via Pars o Londres i solien pertnyer a versions dorquestres blanques [PAUL WHITEMAN, JACK HYLTON i SAVOY ORPHEANS] la qual cosa no donava peu a intervencions de solistes o variacions rtmiques i meldiques significatives.
Veure Captol III.1.5.1: Partitures.
Al 1929 i amb motiu de lExposici Universal de Barcelona, lorquestra de JACK

HYLTON [aleshores, lorquestra de Jazz anglesa ms famosa junt a la de FRED ELIZALDE]
actu a Barcelona [Palau de Projeccions]. IGOR STRAVINSKY visit Barcelona el 1928, just el mateix any que MAURICE RAVEL vingu a Valncia -a meitat de novembre-. El compositor rus dirig al Teatre del Liceu Petruixca, Locell de foc, la Primera Simfonia i lestrena a Espanya de La Consagraci de la Primavera.
SAM WOODING
35
and HIS CHOCOLATE KIDS [primera banda de Jazz que vingu a
Espanya] actuaren a Madrid, Barcelona, Sevilla i Cdis del 6 al 30 de juny del 1929. Els msics de SAM WOODING and HIS CHOCOLATE KIDS
36
que tocaren a Barcelona
[primers jazzstes arribats a la pennsula] van ser els segents:37

35
36
37
Sam Wooding. [Sam David Wooding, Jr. Philadelphia/Pennsilvnia, 17/VI/1895 - Nova York, 1/VIII/1985]. Al 1925 Sam Wooding and his Orchestra acompanyaren la revista Chocolate Kiddies on hi havia 11 msics i 30 xiques al cor. Gira per Alemanya, Sucia, Espanya, Frana, Sussa, Turquia, Romania, Itlia, Txecoslovquia, Pasos Baixos, Blgica i Rssia [1926, primers intrprets de Jazz al pas]. Al 1928, segona gira europea. Enregistraments per al segell Parlaphone [Barcelona, juliol/1929]. Chocolate fou un eufemisme fet servir al mn de lespectacle per denominar a alg amb peu negra o fosca. ---N. de lA., citant Clayton, Peter - Gammond, Peter [1990]. Op. Cit. Chadbourne, Eugene. All Music Guide. -----Byrd, John E. [1990] [as dictated to Rae Harrison Wooding] Dean of jazz: The Life and Music Sam Wooding Jr.
43
BOBBY MARTIN. ADOLPHUS Doc CHEATHAM ALBERT WYNN. BILLY BURNS WILLIE LEWIS. JERRY BLAKE. GENE SEDRIC FREDDY JOHNSON JOHN MITCHELL SUMMER King EDWARDS TOM FIELDS SAM WOODING
[trompetes]. [trombons].
[clarinets/saxfons]. [piano]. [banjo]. [tuba]. [bateria]. [director i arranjador]. 38
Al juny del 1929 es represent al Teatre Olympia de Barcelona la revista musical Harry Flemmings Blue Birds presentada pel ballar nord-americ del gnere stap/step
HARRY FLEMMING 39. Al quadre orquestral hi era tamb el trompetista TOMMY LADNIER.40
A HARRY FLEMMING el seguiren WILLIE LEWIS and HIS ENTERTAINERS [1931], orquestra que ja portava msics de lalria de BILL COLEMAN 41, ADELAIDE HALL 42 , BENNY CARTER i
GEORGE JOHNSON. De Cuba arribaren bandes de Jazz anomenades bandas danzoneras,
entre les quals cal destacar lorquestra HAVANE CUBAINS JAZZ. JOSEPHINE BAKER actu a Madrid i Barcelona al febrer del 1930.
38 39
40
41
42
Papo, Alfredo [1985]: Op. Cit. Harry Fleming [Escrit Flemming. Virgin Islands -sota domini dans-]. Ballar, presentador i boxador. A Espanya -febrer del 1929- al Circo/Teatro Price de Madrid, tamb a Barcelona, Bilbao, Sevilla i Cdis on presentaven dos musicals: Harry Flemmings Blue Birds i Hawaiian Guitarists. Tommy Ladnier. [Thomas J. Tommy Ladnier. Nova Orleans, 28/V/1900 - NovaYork, 4/VI/1939]. Trompetista. Cobr la baixa de Louis Armstrong a la King Oliver Band [1924/25] i viatj a Europa amb Sam Wooding [1925] i Harry Fleming [1928/29]. Redescobert per Hughes Panassi, enregistr a Pars [1938] les Panassi Sessions. Bill Coleman. [William Johnson Bill Coleman. Pars/Kent, 4/VIII/1904 - Toulouse, 24/VIII/1981]. Trompetista. Toc amb Django Reinhardt, Lester Young i Coleman Hawkins. Torn a Frana [1948] on romandria fins la seua mort [1981]. Fou reconegut tardanament. Molts jazzstes europeus veieren a la seua manera de tocar les arrels del gnere. Adelaide Hall [Brooklyn/Nova York, 20/X/1901 - Londres, 7/XI/1993]. Cantant. Amb el musical Blackbirds [1928] viatj a Europa. Treball amb Josephine Baker, Louis Armstrong, Lena Horne i Cab Calloway. Grav amb Duke Ellington, Fats Waller i Art Tatum. Mor al 1993 a ledat de norantados anys. ---Eileen Southern, Eileen, i Kernfeld, Barry [2002]. Op. Cit.
Tesi Doctoral
44
SAM WOODING AND HIS CHOCOLATE KIDS fotografiat amb els msics que vingueren a Espanya al 1929.
Al mar del 1930 JOSEPHINE BAKER actu per primera vegada a Madrid i Barcelona. Al teatre barcelon Principal Palace i acompanyada per lORQUESTRA DEMONS JAZZ dirigida per lanomenat Mestre Demon qui -en realitat- era el pianista LORENZO
TORRES NIN. BAKER [llavors encara amb nacionalitat nord-americana] compart cartell amb artistes
destils diversos -fins i tot- pallassos [Pompoff-Thedy]. A destacar a lanunci el nom castellanitzat de Josefina, fins i tot abans de larribada del govern franquista i del termini de lespectacle: [Castell]... El programa que no se repetir jams .... La cantant torn a Espanya en diverses ocasions. La segona visita fou al maig del 1941 i cant per primera vegada a Valncia [Teatre Apolo i acompanyada per lORQUESTRA GONG].
Veure Captol II.3.3: Jazz i oci a la ciutat

als primers anys del rgim franquista.
De Frana arribaren les orquestres de RAY VENTURA i ROLAND DORSEY [qui actu al Teatre Principal de Valncia el 29/IV/1933]. El violinista ROBERT EDWARD Juice
WILSON 43 [1934] i NAPOLEN ZAYAS [saxofonista dominic] tocaren a Barcelona.
43
Robert Edward Juice Wilson. [Sant Louis/Mississipi, 1904/1962]. Violinista. Al 1929 arrib a Europa amb lorquestra de Noble Sissle. Al 1934 sinstall a Barcelona i al 1936 marx cap a Malta on actu [al Cairo Bar de La Valletta] fins el 1954. Mor al 1962.
45
Cartell complet de lactuaci de JOSEPHINE BAKER a Barcelona el 3/III/1930 al Principal Palace [Pgina, 38].44
44
Pujol Baulenas, Jordi [2005]: Jazz en Barcelona: 1920-1965. Almendra Music, S.L. Barcelona.
Tesi Doctoral
46
Quadre cronolgic de larribada a Espanya dels primers msics de Jazz. Fins el 1933, Valncia romandr fora del circuit artstic nouvingut de fora doncs noms hi solien actuar [sobretot] a Madrid i Barcelona.45 1929 [juny]. SAM WOODING AND
HIS CHOCOLATE KIDS.
Chocolate Kiddies. 1929 [juny]. HARRY FLEMMING. Harry Flemmings Blue Birds.
PRIMERS MSICS DE JAZZ A ESPANYA: del 6 al 30 de juny a Madrid, Barcelona, Sevilla i Cadis.
Sant Sebasti, Madrid i Barcelona.
Tocaven el guitarrista OSCAR ALEMAN i TOMMY Hawaians Guitarists. LADNIER [trompeta]. 1929: del 6/30/VI.
SAM WOODING AND HIS ORCHESTRA.
Madrid, Barcelona, Sevilla i Cadis.
Primers msics de Jazz que enregistraren al pas [Barcelona, juliol/1929]. 1929.

HAVANE CUBAINS JAZZ. JACK HILTON.

Sant Sebasti. Exposici Universal a Barcelona. Madrid i Barcelona.
1930: [febrermar] 1931.
JOSPHINE BAKER. 46
WILL LEWIS AND HIS ENTERTAINERS.
Portava msics de lalria de BILL COLEMAN,

ADELAIDE HALL, BENNY CARTER i GEORGE JOHNSON
[a Barcelona als anys cinquanta junt DON BYAS].
45
46
Driggs, Frank, i Lewine, Harris [1982]. Black Beauty, White Heath. A Pictorial History of Classic Jazz; 1920/1950. William Morrow. Nova York. ---Viuales Lorenzo, Juan [1997]. Jazz; la crnica de un siglo. Time Life Books. ---Bausch, Armando [1985]. Jazz in Europe. Phl. Trier. Josephine Baker [Freda Josephine McDonald, Saint Louis/Missouri, 3/VI1906 - Pars, 12/IV/1975]. Cantant i ballarina. Introdu el Xarleston i el Hot Jazz a Europa. Viatj a Pars [1925] i es presentada al Teatre Music-Hall amb lOrquestra de Jazz de Claude Hopkins [on tocava Sidney Bechet]. Coneguda com la Venus Negra, se li atribueix lxit del Xarleston al continent. Pertangu a la Resistncia Francesa. Ha estat personatge fonamental pel que fa a lexpansi del Jazz a Europa.
47
29/04/1933
ROLAND DORSEY ET SES CADETS. RAY VENTURA.
VALNCIA [Teatre Principal]. Barcelona. Barcelona.
1933. 1934.
Msics diversos.
ROBERT EDWARD Juice WILSON, viol. THOMAS Puss CHASE, piano. NAPOLEON ZAYAS [saxfon].
Lpoca daurada del Swing aconsegu que a Espanya simplantaren una srie de premisses tot seguint els parmetres [musicals o no] que ens erribaven de fora.
La figura del director de qualsevol big band espanyola: Solia ser un instrumentista reconegut entre la professi. Definia lestil a seguir. Era tamb arranjador i/o compositor. An creixent en importncia a mesura que el pblic exigia ms qualitat als msics.
Les big bands espanyoles [o orquestrines locals]: Solien prendre el nom dels locals [cabaret, hotel, cinema, sal de t, etc.] on actuaven llargues temporades. Simpos la mxima de quan ms msics, ms sonoritat. Deixaren de costat la musicalitat del conjunt prioritzant noms la imatge.
La contesa civil acab amb lanomenada Edat dOr del Jazz [a ligual que amb gaireb tota la cultura del pas]. Davant daqueixa realitat, hom no shavia assabentat [tret dalgun mitj ben informat] que laleshores considerat com a primer msic de Jazz
Tesi Doctoral
48
del Regne Unit era un pianista i director navarrs anomenat FRED [Federico] ELIZALDE 47 i que grcies a ell, als seus msics i al seu millor saxofonista [el nord-americ ADRIAN
ROLLINI 48] el Jazz europeu comena a tenir certa entitat i criteri.
Seguint les ordres dels govern franquista pel que feu a la moral als espectacles cal apuntar alguns dels canvis significatius que pat la societat espanyola: Els dancings i els cabarets passaren a ser balls i sales de festa. Els cocktails, combinacions. Les revistes, comdies musicals. El ballet, bailes. Lactor Charles Chaplin [Charlot], Carlitos. Els ttols de les canons calia transcriurels al castell. La paraula Jazz calia escriure-la com a yas. La can Besame mucho fou prohibida, desprs autoritzada i tornada a prohibir davant la perplexitat de tothom.49 El tema Ansiedad [de NAT KING COL] pass la censura gaireb de puntetes per motius literaris que no musicals.
Aparegu el nacionalflamenquisme, moviment transmissor dessncies musicals ptries -segons el rgim franquista- allunyades de tota intromissi musical aliena. Aix 47
48
49
Fred [Federico] Elizalde [Navarra, 12/XII/1907 - Manila/Filipines, 16/1/1979]. Director dorquestra. Lizz marx a Cambridge i toc el saxfon alt a The Quinquaginta Band. Fred prengu la direcci de la banda i grav composicions seues [1927]. Port Adrian Rollini, Bobby Davis i Chelsea Quealey [California Ramblers] al Regne Unit. A Espanya escrigu lpera La Pajara Pinta i estudi amb Manuel de Falla. Estren la Sinfonia Concertante/abril-1935. Autor del Piano Concerto/1948 i el Concert per a viol/1950. Als anys cinquanta i seixanta dirig lOrquestra Simfnica de Manila i lOrchestra of the Japanese Broadcasting Commission. Adrian Rollini [Nova York, 28/VI/1903 - Homestead/Florida, 15/V/1956]. Saxofonista. Precursor del saxfon barton aplicat a les orquestres de ball i bandes de Jazz. Lizz Elizalde el contract per a la banda del seu germ Fred. Influenci saxofonistes com Coleman Bean Hawkins i Gerry Mulligan. Besame mucho. Escrita el 1940 por la compositora mexicana Consuelo Velzquez. Ha estat un dels temes cantants en espanyol ms famosos arreu del mn. Paul McCartney [The Beatles] la interpret -a ms daltres 14 temes al costat de John Lennon- a la famosa audici fallida dels estudis Decca a Londres [1/I/1962]. De fet, tornaren a cantar-la quan feren laudici definitiva i exitosa als estudis de lEMI [6/VI/1962]. ---N. de lA.
49
doncs- a qualsevol emissora de rdio darreu lEstat era molt difcil trobar un tipus de
msica allunyada daquell establert pels parmetres artstics del franquisme. La literatura jazzstica a Espanya ha tingut Barcelona i Madrid [a ms del Festival de Jazz de Sant Sebasti] com a referncia fonamental.
Barcelona/Madrid: motius per a lassoliment jazzstic: BARCELONA Motius geogrfics: Motius econmics: Proximitat amb la frontera francesa. Port important a la Mediterrnia. Burgesia amb poder adquisitiu. Microsolcs de Jazz comprats a les botigues de Londres o Pars. Arriben jazzmen procedents de Pars: DON BYAS, GEORGE JOHNSON, PEER WYBORIS, ERIC PETER i LOU
BENNETT.
Motius laborals:
MADRID
Motius socials:
Centre administratiu i poltic de lEstat. Escenari obligat per als primers intrprets nord-americans arribats a Espanya.
Bases militars i contacte amb Motius estratgics: msics nord-americans. Novetats discogrfiques de Jazz per ser distribudes a la resta de lEstat.
Aix doncs, la trajectria musical de

Barcelona i Madrid ser punt de referncia constant en aquesta tesi doctoral per tal dentendre els orgens i el desenvolupament jazzstics a Valncia tot i que a Europa tamb tardaria en arrelar-se el nou gnere musical.
Tesi Doctoral
50
En ambdues ciutats els msics comenaren a emprar la paraula Jazz entre 1910 i 1920. Per ls que della es feia distava molt dels seus orgens: ni la instrumentaci de les orquestrines ni el fraseig ni tampoc els temes tocats semblaven tenir res a veure amb el Jazz primerenc aleshores ja desenvolupat per LOUIS ARMSTRONG o KING OLIVER. Conclosa la contesa, aparegu la censura. El Jazz estigu vora 10 anys absent de la rdio i de la vida oficial, la qual cosa no signific que deixara demetre, ats que els locutors lanunciaven sota el terme msica moderna. Efectes de la censura poltica al mn del Jazz espanyol Per culpa de la censura franquista THELONIOUS MONK pass a convertir-se en Celedonio el Monje. COUNT BASIE es convert en El Conde Basie. Els ttols de les canons calia transcriurels en castell, creantse aix situacions hilarants doncs molts censors no coneixien lidioma angls. Als clubs de Jazz sels manava una comptabilitat rigorosa fiscalitzant-se tamb les seues reunions i els seus estatuts sota sospita de -segons lordre- propagar una msica extica i pagana. El Hot-Club de Barcelona acab per tancar temporalment [torn a obrir al 1946]. La reobertura permet patrocinar la publicaci de butlletins; editar una revista fora important per al Jazz a Espanya: Ritmo y Melodia 50 i ledici de discs.
BARCELONA: cronologia jazzstica de fins els anys seixanta: Octubre de 1919. Inauguraci de lHotel Ritz. ORQUESTRINA NIC-FUSLY 51 [2 pianos, una secci de corda, 3 violins, violoncel, banjo, saxo tenor, contrabaix i lafegiment dun instrument nou: la bateria].
50
51
Ritmo y Melodia: revista de Jazz editada entre 1943 i 1948. Dirigida per Francisco Snchez Ortega, congregava a les seus pgines les millors signatures del moment. ---N. de lA. Orquestrina Nic-Fusly: Nom sorgit de la combinaci de les lletres dels cognoms dels 3 fundadors de lorquestra: Gustavo Nicolau/vl; Miguel Fusellas/contrabaix i saxfon i Isidro Pauli/piano.
51
L0RQUESTRINA VERDURA incorpor una corneta i un tromb. El pianista LORENZO TORRES NIN [piano] fou un dels primers a ferservir la paraula Jazz [1922] amb JAZZ BAND DEMONS. Fundaci del Hot Club de Barcelona [1934] amb la intenci de propagar el Jazz. Les incidncies del Hot Club de Barcelona arribaren a altres ciutats: Bilbao, Valladolid, Madrid i -tamb- a Valncia.
Veure Captol II.3.2: Hot Club de Valncia.
A lagost del 1936, el Sindicat nic de lEspactacle [CNT] tancava el local del carrer Clars, allegant que al seu interior hi era amagat tot un a servei despionatge.52 1935: I Festival Internacional de Jazz. Per la ciutat passaren els saxofonistes BEN LAFOSSE i DELLE HAENSCH i el trombonista HELMUT HUNCH [de lOrquestra Alemanya de JUAN LLOSAS].53 ADELAIDE HALL cant a Barcelona durant 15 dies del mes dagost del 1950 al Club Monterrey. TETE MONTOLIU fund el BE-BOP TRO amb RAMON Jerry DE LARROCHA/contrabaix i JULI RIBERA/bateria. BONET DE SAN PEDRO [cantant i guitarrista mallorqu] Destac pel seu Jazz tpicament llat, gnere que anys desprs desenvoluparia el pianista i cantant RENATO CAROSONE. Un dels seus temes [Rasca-y] fou considerat com a irreverent i fou prohibit per lautoritat eclesistica. Semblava tret del tema de LOUIS ARMSTRONG: You-Rascal-You.
52 53
Su, Albert [1981]: Histria del Jazz a Catalunya. Avui, abril-juliol. Mallofr, Alberto. Manolo Bolao, ahora y aqu. Contraportada al disc Manolo Bolao Quartet.
Tesi Doctoral
52
La cantant rina celi fou una de les primeres veus en imposar ls del micrfon a lescenari. Lestiu del 1947, lorquestra de BERNARD HILDA i ELS SEUS VIOLINS 54 inaugur a Barcelona la Sala Copacabana. Entre els msics de lorquestra destac el saxofonista DON BYAS, 55 msic fonamental per al desenvolupament del Jazz a Espanya.
Els msics de la ciutat anaven a escoltar el jazzman ms important arribat a Barcelona des de BENNY CARTER 56. Al costat de BYAS, romangu el tamb saxofonista
GEORGE JOHNSON, qui provenia de lORQUESTRA de WILLIE LEWIS
57
i arrib a Barcelona
lany 1946 tot i que ja havia estat abans a Espanya [al 1931 amb la primera orquestra de
LEWIS i al costat de BILL COLEMAN, BENNY CARTER i ADELAIDE HALL]. Lestana de DON BYAS a Espanya assol el carcter de llegenda i -entre altres efectes beneficiosos- ajud TETE MONTOLIU en la determinaci de convertir-se en msic de Jazz i a altres msics a
entendre el com, el per qu i el per a qu del llenguatge jazzstic:
[Trad.] ... BYAS fou una mena de revulsiu a lescena barcelonina, era molt estrany que un jazzman de la seua categoria caiguera del cel, tocant duna manera
54
55
56
57
Bernard Hilda. [Bernard Levitzki]. Violinista, cantant i arranjador dorigen rus. Al 1942 fuig de la Frana ocupada i es refugia a Barcelona. Debut amb la seua orquestra a lHotel Ritz [3/XII/1942]. A alguns dels enregistrament fets a Barcelona [Bernard Hilda y su orquesta de Barcelona,-19431947/Blue Moon] apareix el saxofonista Don Byas. Tornat a Frana, fou representant artstic del cantant Serge Reggiani. ---Sagarra, Joan de - El Pais [2003]. Bailando con Bernard Hilda. 20 dabril. Don Byas. [Carlos Wesley Byas. Muskogee/Oklahoma, 21/X/1912 Amsterdam/Pasos Baixos, 24/VIII/1972]. Saxofonista. Primer bopper que toc amb msics espanyols. Enregistr els seus millors solos [Practice Makes Perfect] amb Billy Holiday/1939. Substitu Lester Young a lorquestra de Count Basie. Toc amb Coleman Hawkins, Dizzy Gillespie, Charlie Parker, Buck Clayton, Count Basie, Freddie Green, Walter Page, Jo Jones, George Wallington, Oscar Pettiford i Max Roach. xit amb el tema Laura [David Raksin, 1944]. Enregistr Night in Tunisia a les sessions del carrer 52 amb Gillespie. Actu a Dinamarca, Blgica, Sussa i Alemanya. Toc a Espanya i grav a Pars. Treball amb msics nord-americans que arribaven al continent: Art Blakey, Kenny Clarke, Duke Ellington, Gillespie, Bud Powell i Ben Webster. Benny Carter. [Bennett Lester Carter. Nova York, 8/VIII/1907 - Los Angeles/Califrnia, 13/VII/2003]. Saxofonista, arranjador i compositor. El seu so [i el de Johnny Hodges] fou determinant per a msics com Charlie Parker. A Los Angeles [1943] escriu bandes sonores sent un dels primers msics negres en fer-ho. Mentor de Quincy Jones, ajud tamb altres msics [Miles Davis]. Willie Lewis [William T. Lewis. Cleburne/Texas, 10/VI/1905 - Nova York, 13/1/1971]. Clarinetista. Form la seua orquestra [1931] amb membres de la banda de Sam Wooding: Willie Lewis and his Entertainers i fou el primer director duna orquestra de Jazz negra que actu a Europa. Torn a Nova York [1941] i es guany la vida treballant de cambrer.
53
absolutament nova i -el que s ms important-, es dignara rebaixar-se a parlar amb nosaltres i escoltar-nos, a ms de participar a la nostra msica ....58
7/II/1950: WILLIE The Lion SMITH/piano a la Casa del Metge. 17-18/IX/1951: MILTON Mezz MEZZROW/clarinet amb LEE COLLINS/trompeta i ZUTTY SINGLETON/bateria [Casa del Metge]. 19/XI/1952: BILL COLEMAN SEPTET/trompeta [Cine Astria]. 10/II/1953: DIZZY GILLESPIE SEXTET/ trompeta, [Cinema Windsor]. El bateria era AL JONES.59 Juny/1953: Big Bill BROONZY/bluesman [Teatre Capsa]. 19/I/1955: ORQ, LIONEL HAMPTON /vibrfon 60 [C. Windsor]. 22-23/XII/1955: LOUIS ARMSTRONG & ALL STARS [Windsor]. Sols tocaren el dia 23 per feren tres sessions. 12-13/III/1956: ORQ, LIONEL HAMPTON/vibrfon, [Windsor]. Jam session on toc TETE MONTOLIU. 4/V/1956: SAMMY PRICE [dixieland] [Cinema Astria]. 2-3/X/1956: COUNT BASIES ORCHESTRA 61 [Cinema Windsor]. Febrer/1957: SISTER ROSETTA THARPE/guitarra i veu, [Collegi dAdvocats].
62
58 59
60
61
62
Montoliu, Tete [1961]. Don Byas y yo. Aria Jazz. Maig. Al Jones. Bateria del grup de Dizzy Gillespie, decid romandre a Barcelona. Anys desprs seria acompanyant habitual daltre nouvingut: Lou Bennett. A ligual que el bateria alemany Peer Wiborys, enseny msics de diverses generacions. ---N. de lA. Lionel Hampton [Louisville/Kent, 20/IV/1909 [1908?] - Nova York, 31/VII/2002]. Vibrafonista, pianista, bateria i director dorquestra. En una sessi de gravaci Louis Armstrong sugger Hampton que tocara Chinese Chopped Suey al vibrfon sent el primer msic que improvis amb un instrument de plaques a un disc: Memories of you. Toc al concert del Goodman Quartet al Carnegie Hall/1938, considerat un dels millors discs en directe de la histria del Jazz. La seua banda [msics negres i blancs] fou exemple dintegraci racial. Count Basie [William James Basie. Red Bank/Nova Jersey, 21/VIII/1904 Hollywood/Califrnia, 26/IV/1984]. Pianista. Aparegu en 5 pellcules. A la fi dels quaranta desfeu la seua orquestra per -al 1952- ajunt uns msics i feu de nou gires. La nova big band era ms potent: 4 trompetes, 3 trombons, 5 saxfons i 4 msics a la base rtmica. Discs per al segell de Frank Sinatra [Reprise Records]: Sinatra-Basie/1963. Ella and Basie!/Ella Fitzgerald/1963; It Might as Well Be Swing/Sinatra/1964; Our Shining Hour/Sammy Davis Jr./1965; i Manufacturers of Soul/Jackie Wilson/1968. Sister Rosetta Tharpe [Rosetta Nubin, Cotton Plant/Arkansas, 20/III/1915 - 9/X/1973]. Cantant de Jazz, Gospel i Pop. Fou una de les artistes negres ms conegudes quan la II Guerra Mundial. Als cinquanta i seixanta feu nombroses gires arreu del mn.
Tesi Doctoral
54
6/II/1959: COOTIE WILLIAMS, 63 [Cinema Windsor]. 29/V/1960: QUINCY JONES ORCHESTRA [18 msics] [Windsor].
Desprs de la cronologia jazzstica de la ciutat de

Barcelona fins el 1960, s palesa la diferncia abismal entre els esdeveniments musicals barcelonins i aquells altres celebrats a la ciutat de Valncia: Van ser inexistents [tret dintents puntuals fets per msics locals amb poc concepte jazzstic] fins a la fi del 1959, any considerat per nosaltres com aquell del vertader comenament del Jazz a la nostra ciutat.
MADRID: cronologia jazzstica fins els anys seixanta: A la postguerra: Festivals de Jazz matutins i vespertins als cinemes Capitol, Fontalba, Proyecciones i Coliseum. Al 1929 el ballar HARRY FLEMING fa una gira per Europa. El guitarrista OSCAR ALEMN 64 [duo LOS LOBOS] roman a Madrid durant ms dun any abans de marxar a Frana i acompanyar
JOSEPHINE BAKER.
63
64
Cootie Williams [Charles Melvin Cootie Williams, Mobile/Alabama, 10/VII/1910 - Nova York, 15/IX/1985]. Trompetista. Pel seu grup passaren Charlie Parker, Eddie Lockjaw Davis i Bud Powell. Amb Ellington fins el 1974. El fet de dominar lestil jungle effects creat per James Bubber Miley [1903/1932] i Joe Nanton [1904/1946] feu que Ellington li dedicara el tema Concerto For Cootie. Williams s considerat coautor [amb Thelonius Monk] de lestndard Round Midnight'. Oscar Alemn. [Oscar Marcelo Alemn. Resistencia-Chaco/Argentina, 20/II/1909 - Buenos Aires, 14/X/1980]. Guitarrista, cantant i ballar. Al 1924 form el duo Los Lobos amb Gaston Bueno Lobo. Al 1929, fan una gira europea amb el ballar Harry Fleming i descobreix el Jazz de la m dEddie Lang i Joe Venuti. Romangu a Madrid un any [1930/1932] i enregistr el seu segon disc [Ya lo s] dun total de 20 a la seua vida. A Pars ne grav 3 ms. Josephine Baker el contract com a membre de la seua banda. Toca espordicament amb Louis Armstrong, Duke Ellington, Django Reinhardt i Stphane Grappelli. A Buenos Aires enregistr -en quintet- diversos temes de Swing. Alemn tocava amb dues guitarres: Selmer/Macafferi D-Hole [emprada tamb per Django Reinhardt] i National Style.
55
FERNANDO GARCIA MORCILLO feu al 1938 una versi del clssic Flat Foot Floogie/BENNY GOODMAN] amb el ttol Pies Planos. Jam sessions a la Boite Castell sota el patrocini de la revista Ritmo y Melodia i del Hot-Club de Madrid. El Hot Club de Madrid obr de nou [1948]. Msics habituals a les jam sessions madrilenyes hi eren dos joves saxofonistes: PEDRO ITURRALDE i VLADIMIRO BAS. El Hot-Club de Madrid promogu ledici de les revistes ibutlletins Jazz Crisis i Jazz Hot. Alfredo Matas [collaborador del Hot-Club] port al pas figures del Jazz que eren a Paris.65
Aprofitant les actuacions a Barcelona, ho feren a Madrid: WILLIE The Lion SMITH;
MEZZ MEZZROW
66;
BILL COLEMAN, Big Bill BROONZY, DIZZY GILLESPIE I LA SEUA
ORQUESTRA ATMICA i LIONEL HAMPTON i la seua ORQUESTRA [mar del 1956].
65
66
Alfredo Matas [Barcelona, 1920/1996]. Productor, distribudor i exhibidor de cinema. Des de la seua productora [Jet Films] ha produt pellcules dirigides per Luis Buuel, Luis Garca Berlanga, Jaime Chvarri, Fernando Fernn Gmez i Pilar Mir. ---N. de lA. Mezz Mezzrow. [Milton Mesirow. Chicago/Illinois, 9/XI/1899 - Pars, 5/VIII/1972]. Clarinetista i saxofonista. Enregistraments amb Tommy Ladnier i Sidney Bechet [1938. New Orleans revival, assessorant Hugues Panassi]. Amb Buck Clayton feu el seu millor enregistrament: una versi del clssic dArmstrong West End Blues. Es marid amb una dona negra [Johnnie Mae] i es declar Voluntary Negro. A la pres escrigu Really The Blues amb lajut de Bernard Wolfe/1946. Visqu a Pars els darrers 20 anys de la seua vida.
Tesi Doctoral
56
Capto II.1.- II.1.3
Primers jazzstes a Europa - Clssics del Jazz a Espanya
-II.1.3
Clssics del Jazz a Espanya:
-Clssics del Jazz a Espanya.
Cronologia de jazzstes espanyols considerats per la crtica especialitzada com a clssics: PEDRO ITURRALDE 67 i VLADY BAS 68 1967: Reconeixement internacional de PEDRO ITURRALDE: Jazz Flamenco al Festival de Jazz de Berlin: intent per fusionar lestil de JOHN COLTRANE amb el mn estilstic del flamenc. Destaca lenregistrament a duo amb el pianista HAMPTON
HAWES. 69
VLADY BAS: nic msic espanyol que ha tocat amb LOUIS ARMSTRONG [Newport Festival -1958- amb la MARSHALL BROWNS INTERNATIONAL YOUTH BAND, on tamb hi eren msics de lalria de DUSKO GOJKOVICH/trompeta i ALBERT MANGELSDORFF [tromb].
Pel que fa a les cantants de Jazz clssiques cal esmentar els dos casos ms significatius atesa la seua valentia musical i personal quan llavors a Espanya ning cantava estndards de Jazz: NURIA FELIU 70 i ELIA FLETA 71.
67
68
69
70
Pedro Iturralde [Falces/Navarra, 13/VII/1929]. Saxofonista i compositor. Al 1949 feu una gira per Lban, Grcia, Turquia, Frana i Alemanya amb diverses orquestrines. Estudis oficials de saxfon al Conservatori Superior. Actu al Whisky Jazz Club amb Joe Moro, Juan Carlos Caldern, Enrique Llcer Regol, Vlady Bas i Santiago Prez i feu jam sessions Donald Byrd, Hampton Hawes, Lee Konitz i Gerry Mulligan. Eixampla estudis a la Berklee Music de Boston amb Herb Pomeroi/1972. Actuacions a Londres, Helsinki i Alemanya i amb les orquestres clssiques dAstries i Tenerife; Simfnica de RTVE i Orquestra Nacional dEspanya. Ha estat catedrtic se saxfon al Conservatori de Madrid [1978/1994]. Autor de diverse bandes sonores. Des del 1981 dirigeix a Torrent el Curs dEstiu de Saxfon. s considerat [al costat de Tete Montoliu i Vlady Bas] un dels primers clssics al Jazz espanyol. -----Kernfeld, Barry [1988]. New Grove Dictionary of Jazz. McMillan Press Limited. Vlady Bas [Vladimiro Bas. Bilbao, 2/II/1929]. Saxofonista alt, clarinetista i flautatista. Arrib a Madrid al 1950 desprs de treballar com a crtic musical a Bilbao. A les seues actuacions al Hot Club de Madrid tocava temes de Parker i Gillespie. Al 1958 actu al Festival de Newport amb la Marshall Browns International Youth Jazz Band. Al final de lactuaci feren una jam i isqu Louis Armstromg a tocar el tema On the sunny side of the street. A Madrid ha tocat a duo amb Lee Konitz, Oscar Pettiford i Paul Desmond. Considerat -al costat de Pedro Iturralde i Tete Montoliu- un dels clssics pioners del Jazz a Espanya. -----Kernfeld, Barry [1988]. Op.cit. Garcia Martinez, Jose Maria [1994]. Los 50 aos musicales de Pedro Iturralde. Cuadernos de Jazz. 25. Nria Feliu [Nria Feliu i Mestres. Barri de Sants/Barcelona, 21/IX/1941]. Cantant i actriu. Al seu primer EP [4 canons, al 1965] enregistr l'estndard Tu parles molt/You talk too much. Adapt estndards al catal. Amb Tete Montoliu enregistr Tot s gris/Misty [Erroll Garner]. El disc Nria Feliu, Lou Bennett i els seus amics/1966 reuneix un repertori de temes de pellcules arranjats per
57
Cantants considerades clssiques del Jazz a Espanya: NURIA FELIU, a qui el crtic Albert Mallofr li proporcion el repertori per cantar al I Festival de Jazz de Barcelona. TETE MONTOLIU dirig els assajos i Jaume Picas feu la transcripci al catal de les lletres de Misty i Loverman. Amb lajut de saxofonista BOOKER ERWIN enregistraren el disc Nuria Feliu, Tete Montoliu Trio amb Booker Erwin. ELIA FLETA [prototipus de dona culta espanyola, esvelta i xarraire]72. Descoberta pels pianistes JUAN CARLOS CALDERN i TETE MONTOLIU. A les seues interpretacions alternava langls, el castell i tamb el catal.
Jazzmen espanyols al comenament dels anys seixanta. Destaca la presncia de VLADY BAS, TETE MONTOLIU i lalcoi ENRIQUE LLCER Regol.73
71
72 73
lorganista, aix com a Te Per Tots/1974. Amb el disc 25 anys/1990 cant de nou amb Montoliu [25 anys desprs], versionant temes de Cole Porter i Irving Berlin. Elia Fleta [Madrid, 13/II/1928]. Cantant. Filla del cantant Miguel Fleta. Comen cantant en duo amb sa germana [Paloma Fleta]. Primeres actuacions al Club Bourbon de Madrid i Club Jamboree i present el I Festival de Jazz de Barcelona/1967 actuant amb el Trio de Tete Montoliu del qual senregistr un disc: Tete Montoliu presenta Elia Fleta. Al 1974, Festival de Jazz de Cardedeu al costat de Johnny Griffin, Lou Bennett i Tete Montoliu. La segona setmana de maig del 1978, reaparegu al club Tres Tristes Tigres [Valncia] acompanyada pel trio del pianista Jean Luc Vallet. Julio Coll: Un disco de Elia Fleta. Cine en 7 dias, 23 de juliol del 1966. Garcia Martnez, Jose Maria [1996]: Op. Cit.
Tesi doctoral
58
Capto II.1.- II.1.3
Les cantants nord-americanes JOAN SHAW [ms endavant reapareguda sota el nom de SALENA JONES] i DONNA HIGHTOWER 74 vingueren contractades per actuar al Club dOficials de la Base de Torrejn de Ardoz/Madrid.
Actuaci a Madrid [anys seixanta] de quatre clssics del Jazz espanyol [desquerra a dreta]: el guitarrista argent SANTIAGO REYES, el bateria i futur compositor adscrit al Third Stream, PEPE NIETO; el compositor JUAN CARLOS CALDERON/piano i JOSE LUS GARCIA/contrabaix, habitual a lpoca del primer club de Jazz valenci: Tres tristes tigres.
El cas de
[tal vegada el jazzman espanyol ms reconegut arreu del mn] ser tractat amb profunditat [fins i tot els seus orgens valencians] al Captol II.4.4: Primeres actuacions de msics de Jazz a Valncia.
TETE MONTOLIU
-Dificultats per als jazzstes espanyols.
El fet de viure del Jazz a Espanya esdevingu poc ms que no una utopia doncs als anys cinquanta, una cosa era el Jazz i laltra el treball.:
[Trad.] ... El Jazz perd la seua innocncia, deix de ser ballable per convertir-se en un privilegi duns pocs esperits cultivats, sintaxi abstracta i escassament
74
Donna Hightower: Arrib amb lOrquestra de Quincy Jones. Feu el circuit de les bases militars nordamericanes a Espanya. Contractada pel club Whisky & Jazz a meitat dels seixanta assol molta popularitat al circuit jazzstic. Feu msica comercial [El vals de la mariposas, a duo amb el cantant Danny Daniel]. Desprs de tres dcades entre nosaltres, torn als Estats Units. ---Entrevista Telefnica amb el msic Pedro Ruy Blas [dimecres 14/V/2008 a les 12,30 hores].
59
atractiva per a lodor no educat, carn de club, de jam session, objecte -al cap i a la fi- diniciatives puntuals ...[Pgina 212].75
A ms de la situaci laboral dels msics a Espanya els entrebancs augmentaven amb la presncia dels agents administratius decidits a possar tot tipus dobstacles legals vers els poqussims jazzmen locals. A destacar lafigura del censor, tal vegada un dels personatges ms trbols del rgim franquista.
Motius diversos considerats pel censor per poder suspendre qualsevol concert de Jazz: Que un pargraf de la publicitat no havia dhaver estat imprs. Que fent una repassada als llibres de comptes del club o sala daudicions havia trobat xifres sospitoses. Que les condicions higiniques no hi eren les adients. Que el tipus de beguda al bar del local no hi era el permet.
Aquells dies van ser fora dolents per als professionals de la msica doncs a ells els toc viure la pitjor part:
[Trad.] ... No eixia dels clubs. Vivia prcticament en ells. Venien molts solistes i tobligaven a assajar durant tot dia i a tocar a la nit. A poc a poc an degenerant la situaci. Ens pagaven el just per a viure ....76
El desajust existent entre una audincia poc motivada vers les noves tendncies i uns msics empentats a renovar el seu llenguatge afectava la msica en s mateix:
[Trad.] ... Era una poca difcil. Els msics estvem per damunt dels coneixements de la majoria del pblic i tingurem que educar a la gent. Et demanaven tocar Petite fleur [SIDNEY BECHET] i ens veien obligats a explicar que nosaltres tocvem Jazz modern ....
[PEDRO ITURRALDE, saxofonista] 77

75 76
Garca Martnez, Jos M [1996]. Op. Cit. Wyboris, Peer [1989]. Declaracions a Jazz S, abril.
Tesi doctoral
60
Capto II.1.- II.1.3
Van ser nombrosos -tot i tenint amb compte la proporci al seu nombre- el clubs de Jazz que tancaren les seues portes78. Joan Rosell [membre directiu del Club Jamboree de Barcelona] exposava els motius del tancament del club de Jazz lany 1967:79
[Trad.] ...Obligatorietat de comptar amb 6 msics de plantilla de msics que exigeix el Sindicat, cosa que sols pot fer-se quan el negoci va b; els impostos que ocasiona aqueixa plantilla pel que fa a la seguretat Social, Mont de Pietat i Utilitats; TETE MONTOLIU es nega a ser acompanyat per msics espanyols; tots aquells que ara parlen i es lamenten no shan adonat encara que abans tamb existia el Jazz fins que ho han perdut .... [Pg, 212] 80
Dificultats trobades pels primers msics de Jazz espanyols als anys seixanta. Pocs avenos i progrs en la cultura espanyola. Per a la professi musical a partir dels anys cinquanta endavant. Tasca del censor governamental acollint-se a qualsevol motiu administratiu, comptable, publicitari o de seguretat. Clubs de Jazz [alguns] Esdeveniments jazzstics en parallel. Una cosa era el Jazz i una altra el treball com a msics. Prohibici dactuacions [impediments eixamplats tamb a la dcada del setanta]. Obligaven els msics a assajar moltes hores i pagaven un sou ms aviat curt i no ajustat a les necessitats dels msics. Msics obligats a renovar el seu llenguatge musical.
Audincia poc motivada davant noves tendncies.
77 78 79
80
Senz de Tejada, Nacho [1994]. Entrevista a Pedro Iturralde. El Pas, 3 de juliol. El 15/V/1971, una mquina excavadora pos fi a lexistncia del club Whisky & Jazz de Madrid. El Club Jamboree torn a obrir dos anys desprs del seu tancament per els canvis a la societat barcelonina i la pressi turstica de la fi dels seixanta feu que es convertira en boite flamenca. Garca Martnez, Jos M [1996]. Op. Cit.
61
Tancament de clubs de Jazz.
Entrebancs administratius:
Obligatorietat de comptar amb una plantilla mnima: 6 msics. Pagaments a la Seguretat Social i daltres estaments governatius. Manca dafici i escassa promoci del gnere. Poca assistncia de pblic als clubs
Tesi doctoral
62
Primers jazzstes a Esuropa - Mitjans de comunicaci: Cinema Rdio - TV i Premsa especialitzada .
-II.1.4
Mitjans de comunicaci: Cinema/Rdio/TV i Premsa especialitzada.
-El Cinema a Valncia com a eina auditiva de lestil jazzstic.
Molts msics valencians -entre altres camins- arribaren al Jazz mitjanant el cinema. La implantaci de la II Repblica coincideix amb l'arribada del cinema sonor a Espanya. Conclosa la contesa, soblig a les sales de cine de la ciutat a disposar de una plantilla mnima de 3 musics per tal damenitzar els entreactes. Si de cas lempresari es negava a complir lordre governativa i no volia tenir msics al cinema, estava obligat a pagar al sindicat de lespectacle [lnic existent] lequivalent al sou dun trio.
Daqueixes formacions menudes que solien tocar en trio a les sales de cinema sorgirien orquestres ms grans: 81
ORQUESTINA IRIS. ORQUESTA RAPSODIANS. ORQUESTA DOLZ. BOLUDA i SU CONJUNTO.
Creada per J. GARCIA GEA.
BOLUDA era el cantant i cap de lorquestra. A la Sala Mocambo.
ORQUESTA ANTONIO BOGUES. ORQUESTA IBARS.
Als anys quaranta arribaren a les sales de cine de la ciutat pellcules del gnere musical on -de tant en tant- podien escoltar-se [malgrat les mancances tcniques pel que feia als equips de sonoritzaci installats a les sales] temes de COLE PORTER, IRVING i
IRA BERLIN o GEORGE GERSHWIN tot acompanyant els passos de ball de la famosa parella
81
Entrevista Personal: Msics pertanyents a la generaci abans esmentada: Vicente Ms Quiles, Vicente Palau Pujol i Enrique Llorens Bolinches. Cafeteria Riviera/Ciutat de Valncia-lHorta [divendres 11/V/2007]
63
de ballarins FRED ASTAIRE i GINGERS ROGERS, pellcules que sestrenaven de manera ms o menys puntual tot i haver estat realitzades -la majoria delles- als anys trenta. A comenament dels anys cinquanta sestrenava a Valncia Noche y dia [Night and Day, de Michael Curtiz, 1946]. Basada en la biografia del compositor COLE PORTER. Interpretada per lactor Cary Grant fou produda en Color [Technicolor] per la Warner Bros Pictures i amb enregistrament de la banda sonora per part de lRCA. A la pellcula ix tocant la bateria el cantant MEL TORM quan lorquestra de PORTER interpreta You're the Top. El sistema reproductor de so era encara Mono [RCA Sound System]. El film dona una visi endolcidora de com aconseguir lxit i gaudir dels seus avantatges, objectius allunyats de la realitat musical de lpoca on ser msic de msica lleugera no estava ben vist ni als Estats Units ni tampoc a Espanya.
[Trad.]... el Jazz -com a tal- no hi era a la pellcula tot i que la majoria de temes de COLE PORTER hagen esdevingut en estndards per a les segents generacions de jazzstes....82
El dilluns 18 doctubre del 1954 sestren al Cinema Rex de Valncia la pellcula Msica y lgrimas [The Glenn Miller Story. Anthony Mann, 1953]
83
basada en la
biografia de GLENN MILLER. Narra la vida del tronmbonista i arranjador fins el 1944 quan lavi on viatjaven ell i diversos components de la seua orquestra desaparegu al Canal de la Mnega. El so estava enregistrat amb el modern sistema 3 Channel Stereo [Western Electric Recording]. A la banda sonora apareixen temes coneguts per tothom tal com Little Brown Jug, Moonlight Serenade, Pennsylvania 6-5000, In the Mood, String of Pearls i American Patrol. Aquell tipus de pellcules crearen un punt dinflexi per bon nombre de msics valencians molts dels quals es veien reflectits a la pantalla dintre de la figura tranquilla i benestant de lactor James Stewart [intrpret de MILLER] mentre que a la pellcula els msics de Jazz negres que hi apareixen [LOUIS ARMSTRONG & ALL STARS] ho feien en qualitat de figurants i amb una presncia musicalment irrellevant
84
. Lorquestra que
82
83 84
David Meeker, David [1977]. Jazz in the Movies. A guide to Jazz Musicians 19177-1977. Prleg de Shorty Rogers. Talisman Books, Ltd. Londres. Levante [1954]. Diumenge, 17 doctubre. Pg, 2. Moullic, Gilles [2000]. Jazz et cinma. Collection Essais. Editions Cahiers du Cinma. Pars.
Tesi doctoral
64
apareix al film comptava amb msics pertanyents a la vertadera ORQUESTRA de GLENN

MILLER. Tamb hi eren a la pellcula GENE KRUPA, BEN POLLACK i FRANCES LANGFORD.
Arran lestrena de Msica y lgrimas al Cinema Rex de la ciutat, van ser nombrosos els msics locals que desitjaren muntar a les seues orquestrines temes interrpretats per lorquestra de MILLER, cosa que fou possible grcies a edicions simplificades dels arranjaments originals del trombonista. Aix -doncs- el concepte estrictament musical de la paraula Jazz a la nostra terra ha estat lligat durant molts anys a temes com In the Mood i als noms de GLENN MILLER, GENE KRUPA i BENNY GOODMAN i no a cap altre msic de Jazz nord-americ -tal com PARKER, GILLESPIE, MILES o COLTRANE- entre altres motius perqu ac no sels coneixia tret de LOUIS ARMSTRONG, veritable icona mundial del gnere.
Inici de la partitura [gui] de In the mood. 85
Semblant a lanterior fou la pellcula [biogrfica i tamb endolcidora] La verdadera histria de Benny Goodman [The Benny Goodman Story. Valentine Davies, 1955].86
85
Lewis Music Publishing Company, Inc. [1939]. Per a Espanya: Ediciones Musicales Bernard Hilda [rambla de Catalunya, 10].
65
Compositors de bandes sonores com FRANZ WAXMAN, ALEX NORTH o ELMER BERSTEIN inclogueren el Jazz [o una sonoriat semblant] dintre de la vessant argumental dels films on posaven la seua msica [La ventana indiscreta, Un tranvia llamado deseo, etc.]. Lestrena de Anatomia de un asesinato [Anatomy of a murder. Otto Preminger, 1958] pass ms aviat desapercebuda tot i tenir una banda sonora composta, arranjada i dirigida per DUKE ELLINGTON. Per la imatge que del Jazz ens arribava mitjanant el cinema deixava en un segon plnol a veritables msics i cantants del gnere, sobretot per motius racistes. LOUIS
ARMSTRONG comen a actuar per al cinema en un paper dall ms curt i fent un dels
nombrosos estereotips lliurat pels productors blancs als actors negres de lepoca: mosso de quadra [Goin Places. Ray Enright, 1938]. BILLIE HOLLIDAY feu un paper de minyona tamb curt- a la pellcula Nueva Orleans [Arthur Lubin, 1946]. Tot i que la televisi [amb noms un canal emetent i dintre duna franja horria reduda] hi era a les llars representatives de la classe mitjana-alta, el cinema continuava sent el mitj descapament i gaudi ms a labast de la majoria de valencians. Fou mitjanant el celluloide que molts valencians accediren a ritmes, melodies i harmonies del tot desconegudes. La fora de les imatges acompanyades duna msica de qualitat feren que ms dun odor deixara de costat all que veia per tal de fixar-se ms en all que escoltava. De fet, una de les maneres ms directes dassolir all escoltat es produeix -fins i totmentrestant no hi som parant esment especficament en noms el so.
[Trad.] ... La majoria de nosaltres pot escoltar amb la ment msica que en eixos moments no hi s tocada o reproduda per cap font exterior .... ... Daqueixa manera es poden escoltar amb la ment seleccions senceres -fins i tot, dics de llarga durada al complet- amb la seua successi de temes i tonalitats diverses .... ... Resulta fascinant que podem recordar encara fragments menuts que no ens sn comprensibles, com -per exemple- partitures orquestrades de forma massiva. Recordem el so, ho entenguem o no .... [Pgina, 27].87
Caldria -doncs- refermar la hiptesi per la qual van ser nombrosos els espectadors a Valncia ciutat que -encisats per les imatges- ens deixaren dur inconscientment de
86
87
A la pellcula, lorquestra de Goodman toca arranjaments de Fletcher Henderson i Count Basie. El gui anava per una banda i la msica per una altra. ---N. de lA. Coker, Jerry [1977]: Op. Cit.
Tesi doctoral
66
manera que la msica que les complementava arribara primer que no la idea general de largument del film, de qualsevol plnol definitori de la histria narrada o duna actuaci dall ms especial i talentosa.
[Trad.] ... All visual i sonor tenen una relaci irracional tot seguint trajectries dissimtriques .... ... La imatge audiovisual no hi s un tot, s una fusi del trencament .... [Pgina, 213].88
Lestrena de pellcules [sobretot de nord-americanes] amb bandes sonores dall ms significatives [encara que van ser molt poques aquelles amb arranjaments jazzstics] fou fonamental per a un principi de desenvolupament cultural i fora significatiu per donar peu a larribada denregistraments ms moderns que no la msica que ens envoltava. A les botigues de discs de la ciutat, la venda de bandes sonores augment significativament passats els primers anys seixanta i una nova cultura musical arrib als espectadors dels cinemes valencians doncs comenaren a parar esment no sols a all reflectit per les imatges sin -tanmateix- al fons sonor, exercici auditiu mitjanant el qual nombrosos msics locals descobrrem melodies dall ms interessants, algun estndard amagat per entre els fotogrames o ms duna progressi harmnica plena de novetats enclaustrada sota qualsevol seqncia. Arribats els anys cinquanta, el rgim franquista i el seu bra censor permeteren [tot i la pressi exercida pels estaments eclesistics] lestrena de pellcules de lanomenat cinema negre en les quals els arguments neren plens de personatges violents, socialment fracassats, amb doble personalitat, turmentats, etc, i on se mostrava una part de la societat sempre amagada a lesguard dels espectadors mitjans, fet que don peu a unes partitures fora suggerents i -fins i tot- avantguardistes. A destacar: El trompetista [Young man with a horn/Michael Curtiz, 1950], estrenada a Valncia cap a meitat de la dcada. Inspirat en la vida del trompetista BIX BEIDERBECKE tot i que largument podria extrapolar-se al trompetista CHET BAKER. Msica original de MAX
STEINER i RAY HEINDORF. Destac la presncia del pianista i compositor HOAGY CARMICHAEL. A les escenes on lactor Kirk Douglas toca la trompeta la msica que sona
est interpretada pel trompetista HARRY JAMES.

88
Moullic, Gilles [2000]: Jazz et cinma. Collecction Essais/Cahiers du cinma. Rennes.
67
A les acaballes dels cinquanta sestren El hombre del brazo de oro [The man with de Golden Arm/Otto Preminger, 1955]. FRANK SINATRA interpreta un bateria de Jazz heronman que intentar eixir de la seua addicci. Msica dELMER BERNSTEIN, amb moments puntuals on lambient de Jazz es palesa a la pantalla. El dilluns 7/XII/1959 [Cinema Rialto] el film Orfeo negro [Orfeu negro/Marcel Cams, 1959]89, inici duna de les relacions ms profitoses per al mn del Jazz, sobretot per als temes que esdevindrien en estndards jazzstics desprs de lesclat musical que signific la Bossa nova. Msica dANTONIO CARLOS JOBIM i LUS BONF, el film introdu parmetres nous a les bandes sonores convencionals. El guionista del film fou el poeta i msic VINICIUS DE MOARES, de llavors endavant collaborador habitual de JOBIM. Tot i que estrenades a Valncia amb molts anys dendarreriment, cal assenyalar dues pellcules franceses pertanyents al corrent nouvelle vague: Ascensor para el cadalso [Ascenseur pour lechafaud/Louis Malle, 1957]. Banda sonora composta i interpretada per MILES DAVIS durant una de les seues estades a Pars. Primera vegada a un film europeu que la msica fou encarregada a un jazzman del prestigi de MILES ats que largument demanava les sonoritats suggerents. Al final de la escapada [A bout de souffle/Jean-Luc Godard, 1959]. Msica encomanada al pianista algeri/francs MARTIAL SOLAL. Fou barrejada amb el Concert per a Clarinet i Orquestra K622 de W. A. MOZART. La temtica del film [thriller] demanava una msica descriptiva. El resultat fou dall ms positiu per a levoluci del gnere cinematogrfic i serv per cridar latenci dels espectadors davant el Jazz. Ja als anys seixanta, el dilluns 28/III/1960 [Cinema Lys] Falso culpable [The wrong man/Alfred Hitchcock, 1956] on lactor Henry Fonda dona vida a un contrabaixista dun quintet de Jazz que toca al New York Stork Club que s confs amb un atracador assass. Msica de BERNARD HERMANN 90 amb orquestracions per a quintets i sextets de Jazz que reflectiren langoixa patida pel protagonista del film i la seua famlia. El 10/IV/1961 [Cinema Olympia] Tu mano en la mia [The five pennies/Melville Shavelson 1959] dirigida i interpretada pel cmic i cantant DANNY KAYE [qui fa el paper dun trompetista inconscient i divertit] i on apareix LOUIS ARMSTRONG com a actor secundari i circumstancial.
89 90
Levante [1959]. Cartelera. Dimarts, 8 de desembre. Pg. 2. Bernard Hermann [Nova York, 29/VI/1911 Hollywood/Califrnia, 24/XII/1975]. Autor entre altres- de la banda sonora de Citizen Kane [Orson Welles, 1941].
Tesi doctoral
68
Cartell anunciador de la pellcula Tu mano en la mia [The five pennies] on hi s LOUIS ARMSTRONG com a co-protagonista [Levante, 9/IV/1961. Pg, 8].
La novetat a destacar en aquesta estrena a la ciutat vingu de la m del CONJUNTO

HOT DE SOLISTAS, de BLAS SALES, lactuaci dels quals just a la primera nit de projecci
del film [Jazz Session, tal i com apareix a la part de baix del cartell anunciador] signific un fet veritablement innovador al mn artstic local. Dos dies desprs de lestrena aparegu al diari Levante -sense signar i amb no massa dades illustratives pel que fa als msics, repertori i actuaci en general- una ressenya de lesdeveniment:
[Trad.] ... Per la nit i tota vegada conclosa la sessi cinematogrfica, actu el CONJUNTO HOT DE SOLISTAS Jazz Session, el qual fou aplaudit.91
Aquest tipus de novetats musicals [actuaci dun grup de Jazz en un cinema tot just desprs duna projecci on -entre altres- havia aparegut tocant a la pantalla el mateix
ARMSTRONG] podrien -o no- haver influt en alguns msics i aficionats locals s que cal
considerar-lo com un tmid punt de sortida davant els hbits mantinguts fins aleshores pels estaments oficials en all escaient als espectacles oferts a la ciutat. La millora substancial als cinemes valencians [a la imatge i al so] havia tingut el seu comenament amb la mateixa dcada dels seixanta. La remodelaci dantigues sales o la reconversi a sales de cinema dantics teatres es feu enmig de facilitats administratives allunyades de qualsevol dels entrebancs del passat ats que els governants eren sabedors del gran poder comunicatiu, difussori i propagandstic del cinema. Tot seguit, les noves sales de la ciutat es disputaren les primcies cinematogrfiques anunciant-les no sols pels actors apareguts als crdits sin tamb pels avenos tcnics dels cinemes.
91
Levante [1961]. Cartelera de Espectculos. Dimarts, 11 dabril. Pg. 2.
69
Com a exemple de modernitat tcnica, el dilluns 30/III/1961 sestren Ben-Hur [William Wyler, 1959]
92
al nou Cinema Rex, pellcula histrica amb un desplegament
visual i sonor mai vist a la ciutat. Banda sonora de MIKLS RZSA que els espectadors ja pogueren distingir amb tota claredat. El 15/V/1961 [Cinema Lys] Sed de mal [Touch of evil/Orson Welles, 1958]. Msica dHENRY MANCINI 93 amb insinuacions jazzstiques ats el passat com arranjador lautor condicionada a ms per la temtica del film [cinema negre].94 El dilluns 22/X/1961 [Cinema Rex] Espartaco [Spartacus/Stanley Kubrick, 1960]. Banda sonora espectacular dALEX NORTH de la qual gaudiren els espectadors valencians fent s dels nous mitjans tcnics que la sala poss a labast daquells. El 30/X/1961 [Cinema Capitol] Anatomia de un asesinato [Anatomy of a Murder/Otto Preminger, 1959]95. Banda sonora creada per un msic de Jazz: DUKE
ELLINGTON. Tret de bandes sonores de pellcules pertanyents a la nouvelle vague
francesa, era la primera vegada que el cine nord-americ feia servir a les seues pellcules msica de Jazz encarregada a un compositor del gnere. Per a la realitzaci de la partitura, ELLINGTON compt amb una part dels msics de la seua big band: JOHNNY HODGES, PAUL GONSALVES, HARRY CARNEY, RUSSELL PROCOPE i
WILLIAM "Cat" ANDERSON a ms dincloure peces curtes arranjades pel seu collaborador BILLY STRAYHORN 96. Tot un luxe per als odors valencians. Al llarg del film cal destacar
els temes Such Sweet Thunder i The Far East Suite. Lestrena de Anatomia de un asesinato caldria considerar-la com a un esdeveniment musical tot i que la seua influncia -al seu moment- davant aficionats i msics de Jazz valencians gaireb no pass de ser anecdtica, de fet a la crtica apareguda al diari Levante dies desprs de lestrena [signada com a A] no es fa cap esment a la banda sonora tot i haver-hi assentat un precedent histric a lhora dacoblar imatges i msica. Allunyat de nou el Jazz de les pantalles cinematogrfiques, loda dels espectadors valencians parava esment en excellents bandes sonores per que res tenien a veure amb
92 93
94 95 96
Levante [1961]. Cartelera de Espectculos. Dissabte, 11 de mar. Pg. 2. Henry Mancini [Cleveland, 16/IV/1924 - Beverly Hills/Califrnia, 14/VI/1994]. Considerat un gran compositors de temes per al cinema i autor destndards versionats de mil maneres [el ms fams: Moon River]. Als seus inicis havia estat arreglista a les orquestres de Glenn Miller i Tex Beneke. Levante [1961]. Cartelera de Espectculos. Dimarts, 16 de maig. Pg. 2. Levante [1961]. Cartelera de Espectculos. Dissabte, 28 doctubre. Els tretze talls que apareixen a la pellcula van ser enregistrats en noms un dia: el 29/V/1959. ---N. de lA.
Tesi doctoral
70
el gnere jazzstic. Fins i tot, els mateixos msics comentaven a les seues tertlies la fora i la resoluci estilstica i orquestral daquestes partitures.97 Dintre del V Certamen Internacional CIDALC de la Msica y la Danza en el Cine celebrat a Valncia al gener del 1962, el premi del festival [anomenat Dama de Elche] fou guanyat pel curtmetratge alemany Technick und Jazz del director Hans H. Hermann de largument del qual res hem pogut esbrinar malgrat el ttol suggeridor.98 Altre exemple pel qual la banda sonora entrava conjuntament mitjanant lesguard i loda fou lestrena [19/II/1962, als cinemes Rialto i Olympia] de Los caones de Navarone [Guns of Navarone/Lee Thompson, 1961]. Projectada amb el nou sistema CinemaScope i amb partitura efectiva composta per DIMITRI TIOMKIN. El 20/V/1963 [Cinema Capitol] El hombre de Alcatraz [Birdman of Alcatraz/John Frankenheimer, 1962]. Msica dELMER BERNSTEIN 99 que afegia el dramatisme adient a cadascuna de les histries dels presoners. Cap estndard a la banda sonora per s arranjaments per a big band en moments determinants del film.100 Tamb dELMER BERNSTEIN era la msica de Matar a un ruiseor [To kill a Mockingbird/Robert Mulligan, 1962] en la qual un home negre pateix un judici a un estat del sud dels Estats Units acusat dun assassinat. La banda sonora fa cites puntuals de lambient musical de lacusat [Cinema Capitol, dilluns 4/XI/1963]. 101 L11/XI/1963 [Cinema Lys] El buscavidas [The hustler/Robert Rossen, 1961]. Banda sonora de KENION HOPKINS qui -anys desprs- collaboraria en treballs de reconeguts jazzmen tal com el pianista HANK JONES. La msica emfatitza els ambients trbols dels billars i les cases de joc de diverses ciutats del centre dels Estats Units. El dilluns 2/XII/1963 [Cinema Capitol] Con faldas y a lo loco [Some like it hot/Willy Wilder, 1959]. Banda sonora dADOLPH DEUTSCH de la qual es feu un musical a Broadway lany 1972 titulat Sugar. Tot i no ser Jazz, la pellcula narra la fugida cmica de un saxofonista i un contrabaixista duna big band els quals acaben tocant a una de les nombroses orquestres femenines existents als Estats Units a la dcada dels anys trenta.
97 98
Entrevista Personal: Vicente Ms Quiles, Vicente Palau Pujol i Enrique Llorens Bolinches. Cit. Levante [1962]. Teatro-Msica-Cine. Dimarts, 30 de gener. Pg, 2. 99 Elmer Bernstein [Nova Yotk, 4/IV/1922 - Ojai/Califrnia, 18/VIII/2004]. Toc a la banda militar de Glenn Miller quan la II Guerra Mundial. Compositor reconegut pel seu dramatisme harmnic. 100 Levante [1963]. Teatro-Msica-Cine. Dimarts, 5 de novembre. Pg, 12. 101 Levante [1963]. Teatro-Msica-Cine. Dimarts, 21 de maig. Pg, 11.
71
Dintre dun altre context i com a exemple de difusi ideolgica del rgim franquista, el dimecres 1/I/1964 sestren a Valncia [Cinema Lys] la pellcula/documental Franco, ese hombre [Jose Luis Saenz de Heredia] amb un gui del qual sempre sha sospitat als cercles cinematogrfics que fou escrit pel mateix Franco. De Heredia documenta material grfic que abasta des de linici de Contesa Civil fins el 1964 i on es lloa el sacrifici diari de Franco en pro de la millora econmica i espiritual dels espanyols. Banda sonora dANTN GARCIA ABRIL [Terol, 19/V/1922] qui estudi a Valncia amb
MANUEL PALAU i fou Catedrtic de Composici al Conservatori de Madrid fins el 2003.
El 19/I/1964 [Cinema Olympia] Carmen Jones [Otto Preminger, 1954], una de les primeres pellcules protagonitzades per actors i cantants negres [DOROTHY DANDRIDGE i
HARRY BELAFONTE]. Encara que pertanyia al gnere musical, no contenia ni espirituals, ni
Blues ni tampoc arranjaments orquestrals propers al Jazz doncs el film era una recreaci de lpera Carmen de BIZET. El dilluns 3/II/1964 [Cinema Capitol] Desayuno con diamantes [Breakfast at Tiffanys/Blake Edwards, 1961]102 on la msica dHENRY MANCINI result fonamental per al normal desenvolupament del gui a ms doferir al mn una de les peces [el tema central del film] ms versionades [ara a nivell popular, ads com a estndard jazzstic] de la histria de la msica: el vals Moon River. Als anys setanta, lestrena de la srie de pellcules dedicades al personatge de La pantera rosa don ms xit a lequip Edwards/MANCINI on la vessant jazzstica del compositor s ms palesa, sobretot al tema cromtic introductori dels crdits fet servir a tota la srie, tema que es feu fams i fou reconegut de seguida per tothom. El 24/II/1964 [Cinema Capitol] El professor chiflado [The dutty professor. Jerry Lewis, 1963]. Banda sonora composta per WALTER SCHARF per amb un arranjament especial per a cordes del fams estndard jazzstic Stella by Starlight [VICTOR YOUNG], versi que posa so als ttols de crdits del comenament. Al llarg de la pellcula hi apareix diverses vegades una big band [conjunt que acompanya el protagonista, el mateix LEWIS fent de cantant amb un estil semblant a FRANK SINATRA] la qual t arranjaments jazzstics [amb lestil de COUNT BASIE] a totes les seus intervencions.103
102 103
Levante [1964]. Teatro-Msica-Cine. Dimarts, 4 de febrer. Pg, 7. Levante [1964]. Teatro-Msica-Cine. Dimarts, 25 de febrer. Pg, 9.
Tesi doctoral
72
El dissabte 16/V/1964 [nou Cinema Serrano] West Side Story [Robert Wise/Jerome Robbins, 1961] dintre duna gala especial feta a benefici de la Junta Provincial Contra el Cancer, tot demanant als assistents a lacte bona presncia:
... Se encarece traje de etiqueta .... 104
Anunci de la inauguraci del Cinema Serrano amb la projecci benfica del film West Side Story amb msica de LEONARD BERNSTEIN.105
A la primera part de lesdeveniment actu el guitarrista NARCISO YEPES i -tot seguites don pas a la projecci de la pellcula amb els nous mitjans tcnics de la sala: una pantalla ms gran i un reproductor de so especial que comptava amb el nou sistema Todd-A-O el qual permetia escoltar les bandes sonores molt millor que no abans. La partitura [amb influncies jazzstiques i de msica llatina] composta pel director
LEONARD BERNSTEIN [Oscar a la millor partitura musical] comptava amb arranjaments
veritablement moderns que s influenciaren fora molts espectadors per la seua novetat a lhora dadaptar un musical per donar-li el ritme frentic de qualsevol gran ciutat. La modernitat de les noves sales de cinema al centre de Valncia ciutat contrastava fora amb els vells salons de projecci de la rodalia o dels barris ms allunyats del centre urb. Tot i aix, les mateixes empreses dexhibici van ser coetnies amb els avenos tcnics de la nova dcada. Aix, lempresa del Cinema Serrano inaugur [dijous, 18/VI/1964] una sala nova just a sota don era situat el cinema gran: el Cinema Artis
106
i ho feu projectant una pellcula italiana que gaudia de gran xit a Europa: La
escapada [Il sorpasso. Dini Risi, 1962]. Malgrat no ser considerada com a Jazz, la banda sonora de RIZ ORTOLANI contenia elements de lanomenat Jazz mediterrani: barreja de msica popular de la Mediterrnia guarnida amb arranjaments i
104 105
Las Provincias [1964]. Espectculos-Msica. Dimecres, 13 de maig. Pg. 16. Levante [1964]. Teatro-Msica-Cine. Dimarts, 12 de maig. Pg, 9. 106 Las Provincias [1964]. Espectculos-Msica. Dimarts, 13 de juny. Pg. 29.
73
instrumentacions jazzstiques i que tenia el pianista RENATO CAROSONE com a msic ms representatiu. La setmana de l11 al 17 doctubre del 1964 es reposava [Cinema Eslava] Cantando bajo la lluvia [Stanley Donen, 1952]. Banda sonora de NACIO HERB BROWN i ARTHUR
FREED. Alleuger la cartellera ats que els altres musicals oferts a la ciutat els acaparaven
produccions nacionals protagonitzades per cantants pertanyents al gnere de la copla o per joves promeses de la can [tal com JOSELITO i MARISOL]. Pel que fa al Jazz, cal assenyalar un dels primers intents seriosos per presentar el gnere de manera ms coherent i directa. Fou el Cine-Club Universitario de Valncia qui present al Cinema Rex [diumenge, 6/XII/1964, en versi original i en sessi matinal] la pellcula/documental: Jazz en un dia de verano [Jazz on a Summers Day/Bert Stern, 1959], document grfic i sonor amb 85 minuts de durada on hi eren enregistrades les actuacions amb ms relleu daquelles presentades al Newport Jazz Festival/1958, entre les quals calia destacar les oferides per JIMMY GIUFFRE, GERRY
MULLIGAN, DINAH WASHINGTON, LOUIS ARMSTRONG, MAHALIA JACKSON, JACK TEAGARDEN, THELONIOUS MONK i ANITA ODAY.
Dies desprs aparegu una crtica del film [escrita per Rafael J.Prats Rivelles] al diari Las Provincias
107
on lautor es qestionava la qualitat cinematogrfica de la pellcula
que no dels seus intrprets:
[Trad.] ... Si el Jazz s improvisaci, el film no ha estat menys improvisat per Bert Stern, qui -malgrat no haver-hi fet una obra definitiva- s que ha aconseguit una experincia interessant ....
El 22/XI/1965, sestren [Cinema Artis] un ttol significatiu ats lautor de la seua banda sonora: Los paraguas de Cherburgo [Les parapluies de Cherbourg/Jacques Demy, 1964]. Composta per un dels compositors europeus ms influenciats pel Jazz [MICHEL LEGRAND], la msica es feu famosa i reconeguda per tothom [sobretot el tema central] la qual cosa serv a ms dun aficionat per conixer la resta de lobra de
LEGRAND, ms jazzstica en general i ms compromesa.
107
Las Provincias [1964]. Espectculos-Msica. Dimarts, 8 de desembre. Pg. 37.
Tesi doctoral
74
El dilluns 22/XI/1965 [Cinema Mart] La cabanya del tio Tom [Geza von Radvany i msica de PETER THOMAS] que valgu per iniciar una part dels espectadors vers els cantics espirituals negres, interpretats a la pellcula per EARTHA KITT. Una banda sonora que de seguida fou coneguda per tothom pertangu al film Zorba el griego [Zorba the Greek/Michael Cacoyannis, 1964], estrenada [Cinema Artis] el dilluns13/XII/1965. Lautor [MIKIS THEODORAKIS] havia compost msica simfnica i serial i tamb havia fet arranjaments jazzstics tot barrejant-los amb ritmes grecs. El 21/III/1966 [Cinema Capitol] la darrera pellcula interpretada THE BEATLES: Help [Richard Lester, 1965, qui tamb els dirig a la seua primera pellcula: A hard days night, 1964]108. Malgrat no ser un musical estndard i no tenir la seua msica quasi res a veure amb el Jazz, les canons del quartet de Liverpool arribaren en un moment determinant a Espanya: canvi generacional significatiu i tamb didees. Del 4 al 10/IV/1966 [Cinema Oeste] Sonrisas y lgrimas [Robert Wise, director tamb de West Side Story] on les canons [de RODGERS i HAMMERSTEIN] res tenien a veure amb el Jazz tot i la seua qualitat com a peces de comdia musical. Els msics i aficionats que anaren a veure-la desconeixien lexistncia de lextraordinria versi que el quintet de JOHN COLTRANE ja havia fet [octubre/1960] dun dels temes cantats a la pellcula per JULIE ANDREWS: el vals My favourite things, doncs la banda sonora del musical de RICHARD ROGERS ja triomfava a Broadway abans de filmar-se la pellcula. Malgrat no pertnyer al gnere musical, el western Por un puado de dolares [Cinema Serrano, del 23-VI/3-VII/1966] aconsegu despertar linters de nombrosos msics de la ciutat. Lautor de la banda sonora era ENNIO MORRICONE [aleshores desconegut per al gran pblic] qui don inici a tota una colla de compositors per a cinema allunyats dels arquetips formals i orquestrals nord-americans i capaos dintroduir ritmes i sonoritats veritablement noves a qualsevol gnere cinematogrfic. La pellcula [primera duna trilogia completada amb La muerte tenia un precio i El bueno, el feo y el malo] fou dirigida per Sergio Leone, sent una de les primeres a lapartat cinematogrfic conegut com spaguetti western. El film ofer un canvi radical a lhora de posar msica a les imatges, tanmateix potenciant-les. Aix, a lestrena de La muerte tenia un precio [Cinema Serrano, dilluns 6/II/1967] el crtic musical Eduardo Lpez Chavarri es fa ress de la banda sonora del film:
108
Levante [1966]. Cartelera de Espectculos. Diumenge, 20 de mar.
75
[Trad.] ... Al costat duna fotografia en color imperfecta i poc ntida, ne trobem una partitura de MORRICONE excellent defectes i de poder ambiental ....109
La venda duna part de la banda sonora [en format EP] i la saga posterior [editada al complet en format L.P.] cal considerar-lo com un esdeveniment discogrfic doncs obr un mercat [la venda de bandes sonores puntuals] encara vigent a hores dara. Com que els productors de pellcules sadonaren de seguida de la importncia que anava prenent all que hom escoltava ensems contemplava les imatges a la pantalla grcies -entre altres avenos- als nous sistemes de reproducci sonora installats a les sales, comenaren a fer pellcules on saugment fora el rol de la msica enregistrada a sobre el celluloide, fet que -a poc a poc- an imposant-se tot i que -de vegades-el fil argumental res tinguera a veure amb el gnere estrictament musical. Exemple dall abans esmentat fou Doctor Zhivago [David Lean, 1965], quan un dels temes de la banda sonora [MAURICE JARRE: Tema de Lara, -vals instrumental-] era xiulat o tarallejat per alguns espectadors noms eixir de la sala segons testimonis familiars corroborats per algunes de les persones entrevistades per a la realitzaci de la tesi [Cinema Oeste, dilluns 31/X/1966].110 Un fet semblant succe quan lestrena [Cinema Artis,19/XII/1966] de Un hombre y una mujer [Un homme et une femme. Claude Lelouche, 1966]111. El tema central de la pellcula sonava diverses vegades donant peu a mltiples repeticions de la melodia inicial composta per FRANCIS LAY. Una altra estrena significativa per a la difusi jazzstica a la ciutat [Cinema Capitol, dilluns 14/XI/1966] la port una pellcula qualificada a priori com a musical fora comercial a ms dentretingut tot i que la seua estrena a Valncia es feu nou anys desprs de la seua realitzaci: Pal Joey [George Sydney, 1957] musical on la interpretaci de nombrosos estndards an a crrec del protagonista: FRANK SINATRA, qui [malgrat no estar considerat com un veritable cantant de Jazz] sempre ha interpretat temes duna gran qualitat a ms de posseir un estil ms a prop del mn jazzstic que no meldic tanmateix ser un dels artistes nord-americans ms reconeguts arreu del mn.
109 110
Lpez Chavarri, Eduardo - Las Provincias. [1967]. Estrenos. Dissabte, 4 de febrer. Pg. 27. Levante [1966]. Cartelera de Espectculos. Dijous, 27 doctubre. Pg, 15. 111 Levante [1966]. Cartelera de Espectculos. Dijous, 17 de desembre. Pg, 18.
Tesi doctoral
76
Els temes de la pellcula eren de RICHARD RODGERS i LORENZ HART, compositors de nombrosos estndards de la histria del Jazz. Les 14 peces [instrumentals i vocals] pertanyen a musicals escrits pels autors a la dcada dels trenta i sn les segents:
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14.
Pal Joey. That Terrific Rainbow. I Didn't Know What Time It Was [del musical Too Many Girls, 1939]. Do It the Hard Way. Great Big Town. There's a Small Hotel [del musical On Your Toes, 1936]. Zip. I Could Write a Book. The Lady Is a Tramp [del musical Babes in Arms, 1939]. Bewitched, Bothered and Bewildered. Plant You Now, Dig You Later. My Funny Valentine [del musical Babes in Arms, 1937]. You Mustn't Kick It Around. Seqncia final amb els temes: What Do I Care for Dame/Bewitched, Bothered and Bewildered i I Could Write a Book.
La pellcula ofer loportunitat de gaudir a msics i aficionats al Jazz de temes amb gran qualitat musical. Fou la primera vegada a Valncia que hom pogu escoltar i veure catorze estndards cantats per SINATRA acompnyat per una veritable big band. Altra pellcula tamb protagonitzada per FRANK SINATRA per que poc tenia a veure amb la seua vessant de cantant i s amb la dactor [trompetista heronman i angoixat existencialment] fou El hombre del brazo de oro [The man with the golden arm/Otto
77
Preminger, 1955]112 estrenada amb dotze anys dendarreriment [Cinema Lys] el dilluns 9/X/1967. La banda sonora [ELMER BERNSTEIN] sense elements jazzstics significatius.
Cartell anunciador de la pellcula Pal Joey on la msica de RICHARD RODGERS i LORENZ HART fou cantada per FRANK SINATRA.113
Lestrena [Cinema Eslava] de Fellini, 8 [dilluns 6/II/1967]114, tenia com a suport la personalitat del seu director [Federico Fellini] i comptava amb una banda sonora que constitu altre descobriment per a msics i aficionats. Original de NINO ROTA [msica netament mediterrnia per amb tocs rtmics tot seguint la lnea del nou Jazz que llavors comenava a fer-se a Europa] tenia molt a veure amb les msiques aparegudes en pellcules de la nouvelle vague, corrent cinematogrfica molt influenciada pel Jazz. Al Cinema Capitol [juny/1968] En el calor de la noche [In the heat of the Night. Norman Jewison, 1967],115 amb banda sonora composta pel trompetista i arranjador
QUINCY JONES i plena de connotacions bluessie [conflicte racial amb un policia negre].
Els apartats orquestrals estaven pensats per ser interpretats seguint els parmetres de qualsevol big band. El tema central estava interpretat pel cantant RAY CHARLES. Tot i ser una banda sonora rica en conceptes jazzstics, la crtica del film [feta a Las Provincias] sols deix entreveure un curt apartat dedicat a la banda sonora musical:
[Trad.] ... Banda sonora musical adient ....116
112 113
Las Provincias [1967]. Espectculos-Msica. Dissabte, 7 doctubre. Pg, 37. Levante [1966]. Cartelera de Espectculos. Diumenge, 13 de novembre. Pg, 12. 114 Las Provincias [1967]. Espectculos-Msica. Dilluns, 6 de febrer. Pg, 29. 115 Las Provincias [1968]. Espectculos-Msica. Diumenge, 9 de juny. Pg, 34. 116 Lpez-Chavarri, Eduardo - Las Provincias [1968]. En el calor de la noche. Dimarts, 11 de juny. Pg, 36.
Tesi doctoral
78
En un perode de quatre dies sestrenaren a Valncia dues pellcules diferents per significatives atesa la seua musica. Al dilluns 9/XII/1968 [Cinema Paz] la pellcula de cincia ficci 2001, una odisea del espacio [Stanley Kubrick/1968] amb una banda sonora diversificada en estils [dSTRAUSS a LIGETI] i on el Jazz no hi era enlloc per que serv per anar acostumant els espectadors a parar esment de manera significativa en all amagat darrere de les imatges i que -a ms a ms- les potenciava. Amb una qualitat sonora desconeguda fins aleshores grcies al sistema de projecci basat en una amplria de celluloide de 70 mm [larxiu sonor adherit a la cinta permet ms i millor informaci] la pellcula fou un xit i referm el binomi cinema/msica tot i no pertnyer al gnere musical i narrar un argument complex i dindol filosofal i existencialista. El 13/XII/1968, Alfie [Lewis Gilbert, 1966] amb una banda sonora creada pel saxofonista de Jazz SONNY ROLLINS i que tenia com a motiu musical conductor la balada composta pel compositor nord-americ BURT BACHARACH [amb text de Hart David] que donava nom a a la pellcula i al seu protagonista, tema que -anys desprs- es convertiria en estndard jazzstic grcies a la versi del mateix ROLLINS. La dcada dels setanta port als cinemes valencians estrenes puntuals de pellcules musicals on el Jazz era absent. Al Cinema Aula 7, sestren [dimecres 3/V/1972] Let it be [Michael Lindsay-Hogg, 1970] en versi original i amb subttols. Protagonitzada per
THE BEATLES [quartet aleshores ja dissolt], t com a fil conductor entrevistes, assajos,
enregistraments i una actuaci sorpresa [en directe] del grup entre 1968/1969 que conformen els dos darrers discs de la formaci: Disc Blanc i Abbey Road. Dintre dun hipottic apartat jazzstic del film cal destacar les intervencions musicals [en lapartat assajos] de lorganista de Blues BILLY PRESTON. La crtica de Lpez-Chavarri resum largument de la segent manera:
[Trad.] ... Desfilen els ttols dun LP que haur de tenir un parell danys ....117
117
Lpez-Chavarri, Eduardo - Las Provincias [1972]. Let it be. The Beatles. Dijous, 4 de maig. Pg, 36.
79
Al 1981 i com a homenatge a JOHN LENNON
118
[assassinat a Nova York sis mesos
abans, el 8/XII/1980] Cinema Aula 7 present una programaci especial projectant dues pellcules protagonitzades pels msics de Liverpool encara que a una delles presten les seues veus que no limatge: Yellow Submarine [George Dunning, 1968] i Let it be [Michael Lindsay-Hogg, 1970]. A destacar el fet de ser dues pellcules autoritzades per a tot tipus de pblic, la qual cosa ens dona una idea aproximada de laven social a la societat valenciana ats que -set anys abans- aix no haguera estat possible sota els parmetres censors del rgim franquista. El 29/V/1972 [Cinema Suizo] Monterey Pop [documental de D.A. Pennebaker, 1968] en versi original subtitulada. Recull de actuacions diverses al Monterey International Pop Music Festival celebrat els dies 16,17 i 18 de juny del 1967 i on -entre altresapareixen actuant JIMI HENDRIX, JANIS JOPLIN, RAVI SHANKAR i OTTIS REDDING [cantant de Soul mort en un accident ari el mateix any a Madison/Wisconsin, el 10/XII/1967].
Dues pellcules de THE BEATLES al mateix programa: Yellow Submarine i Let it be.119
Concierto para Bangla Desh sestren al Cinema Aula 7 [27/XII/1972]. Organitzat i produt per GEORGE HARRISON per recollir diners destinats al nou pas independitzat de lndia, presenta canons interpretades al Madison Square Garden de Nova York per msics i cantants diversos [BOB DYLAN, RAVI SHANKAR] a lagost del 1971 i concatenades per al film pel productor Phil Spector. Entre els msics hi eren dos representants de lanomenat Blues blanc angls: ERIC CLAPTON/guitarra i LEON RUSSELL/piano i baix.
118
Lennon, John Winston [Liverpool, 9/X/1940 - Nova York, 8/XII/1980]. Fundador del grup de Rock i Pop ms fams al llarg de la histria: The Beatles. Entre altres asseveracions, fou lautor de la frase: ... El Jazz s una msica de merda -encara ms estpida que el Rock & Roll- seguida per estudiants amb jerseis de Mark & Spencer .... Frase citada al llibre The Beatles dHunter Davies [Primera edici, Londres, 1968]. A Espanya: Edicions B. ---N. de lA. 119 Levante [1981]. Cartelera. Dimecres, 27 de maig. Pg, 34.
Tesi doctoral
80
El gnere musical oferia als valencians joies de lagrat dels aficionats al Jazz malgrat no poder escoltar sovint la seua msica preferida a no ser que -sobtosament- apareguera qualsevol banda sonora que res tenia a veure amb all dabans anunciat. El dissabte 21/IV/1973 [Cinema Tyris] Cabaret [Bob Fosse, 1972]. La sala de projecci gaudia dun sistema propi de projecci dall ms avanat per a lpoca: Vistarama. El film retractava larribada i esplendor del nazisme i la seua influncia als cabarets de la ciutat de Berln. La vessant dixie a la banda sonora [de JOHN KANDER] s el fet ms significatiu daquesta pellcula que bat records de taquilla. A la crtica [signada sota les sigles L.B.J.] quasi no es parla de la partitura musical del film:120 El 24/I/1978 [Cinema Aula 7] un altre film del director Bob Fosse: Lenny [1974] dedicat tamb al mn de lespectacle per des de lesguard professional. Malgrat tractar-se de la biografia dun cmic nord-americ, la pellcula retracta el mn del cabaret i del music-hall als Estats Units. La supervisi musical fou de RALPH BURNS. Fins el 31/XII/1981 [data de cloenda de la tesi] cal destacar lestrena de tres pellcules musicals ms a Valncia. El dilluns 27/II/1978 [Valncia Cinema] Jimi Hendrix [Gary Weis, 1973], documental dedicat a la figura del guitarrista de Rock i Blues JIMI HENDRIX 121 [mort a Londres al 1970] i on apareixen altres msics parlant del seu tarann i de les seues virtuts com a msic ats que temes seus han estat arranjats per a big bands i altres formacions jazzstiques [GIL EVANS ORCHESTRA] a ms de ser considerat un avanat al seu temps tot i que no hi era Jazz all que interpretava.
Anunci i fitxa tcnica de la crtica del film Jimi Hendrix.
Al diari Levante, les crtiques al film do deixaven dubtes:
120 121
L.B.J. - Las Provincias [1973]. Estrenos de la semana. Cabaret. Diumenge, 22 dabril. James Marshall Hendrix [Seattle/Washington, 27/XI/1942 - Londres, 18/IX/1970]. Guitarrista. Una de les personalitats musicals ms sorprenents del segle XX i destil inclassificable. Influenci nombrosos guitarristes i msics de Rock, Blues i Jazz.
81
[Trad.] ... Filmacions de diverses actuacions de Hendrix amb diversa qualitat interpretativa i sonora .... ... El film interconnecta opinions diverses al voltant del msic el qual es mostra ara com un geni instrumental ads el contrari: contradiccions dun mite negre creat pel consumidor blanc ....122
El mateix dia 27/II/1978 i en tres cinemes de la ciutat: El ltimo tango en Paris [Bernardo Bertolucci, 1977] film que comptava amb una banda sonora interpretada per un dels nous valors jazzstics apareguts a comenament dels setanta: el saxofonista argent GATO BARBIERI. La pellcula serv per descobrir a ms dun espectador [tanmateix msics i aficionats al Jazz] la nova sonoritat del saxfon tenor interpretat amb registres trencadors, a ligual que ja ho feien ORNNETTE COLEMAN, ARCHIE SHEPP i daltres instrumentistes de lanomenat Free Jazz.123 El 29/IV/1978 [Cinema Rex] New York, New York [Martin Scorsese, 1977], homenatge als msics que tocaven a les big bands de Swing nord-americanes de desprs de la II Guerra Mundial. La msica i les canons de JOHN KANDER [Cabaret] i FRED EBB i estan cantades per LIZA MINELLI [Cabaret, 1973]: La banda del protagonista/saxofonista interpreta arranjaments dorquestres blanques de Swing dels anys quaranta. Al maig del 1981 i dintre del programa Jazz en Primavera organitzat pel Colectivo Promocin Jazz, la Filmoteca Nacional i el Teatro Valncia [Valncia Cinema] sofer la projecci de pellcules i documentals monogrfics [a ms de taules rodones i les actuacions de ART PEPPER QUARTET i SONNY STITT/TETE MONTOLIU QUARTET] dedicats al Jazz i al Blues sota el ttol genric de Ciclo Blues & Jazz i dividit en diversos programes: Blues 1 - Blues 3 - Tenor Saxes Swing - Modern 1- Jazz legends - DUKE
ELLINGTON - COUNT BASIE.
Anunci de lescenari i organitzaci de Jazz en Primavera.124
122 123
Alapont, Jorge G. - Levante [1973]. Jimi Hendrix. Dimecres, 1 de mar. Pg, 26. Levante [1978]. Anunci. Diumenge, 26 de mar. Pg, 27. 124 Cartelera Tria [1981]. Setmana de l11 fins el 17 de maig. N 901.
Tesi doctoral
82
La mateixa programaci sofer ensems a les seus de la Filmoteca Nacional de Madrid i Barcelona sent la majoria de pellcules projectades indites a Espanya.125
Programes de les projeccions al Valncia Cinema dintre del Ciclo Blues & Jazz al programa Jazz en Primavera [maig, 1981] Blues 1: 11/V/81 11/V/81 21/V/81 Blues 3: 18/V/81 19/V/81 A long the old man Fr-RFA. 1971. Reportatge musical. river. A way to escape the ghetto. St. Louis Blues. USA. 1929. Dtor: Dudley Murphy. BESSIE SMITH interpreta els Blues de W. C. HANDY. USA. 1945. Reportatge musical. El cantant de Blues LEADBELLY interpreta 3 temes famosos. USA. 1956. Reportatge musical. BIG BILL BROONZY actuant a un club de Bruselles. Din. 1968. SONNY BOY WILLIAMSON interpreta Blues a lharmnica. USA. Anys quaranta. Diverses interpretacions de Boogie-woogie. USA. 1947. Dir: J. V. Schwerin. MAHALIA JACKSON canta 11 temes. Ned. 1967. Dir: Johann van der Keuken. BEN WEBSTER a tocant ambDON BYAS a Amsterdam. Din. 1971. DEXTER GORDON tocant a un club de Copenhague. Ned. 1973. Dir: Franz Boelen. SONNY ROLLINS QUINTET al Festival de Jazz de Laren.
Leadbelly.
Big Bill Blues.
Sonny Boy Williamson. Meade Lux Lewis. Mahalia Jackson. Tenor Saxes: 17/V/81 18/V/81 Big Ben.
Dexter Gordon. Sonny Rollins live at Laren.
125 Levante
[1981]. Filmoteca: sesiones especiales de Blues-Jazz. Diumenge, 5 doctubre. Pg, 44.
83
Swing: 19/V/81 21/V/81
Born to Swing.
UK. 1973. Dir: John Jeremy. Actuacions de TOMMY

FLANNAGAN, JO JONES, GENE KRUPA
i B. TATE. After hours. Boogie.woogie dream. USA. 1961. COLEMAN HAWKINS tocant a un club. USA. 1941. Dir: Hans Buger. Actuacions de Boogie-woogie al Caf Society de Nova York.
Modern 1: Cecil Taylor. Fr. 1967. Vida i obra del pianista 20/V/81 CECIL TAYLOR des dels cinquanta. 21/V/81 Jazz The Intimate USA. 1968. ARMSTRONG, GILLESPIE; BRUBECK, CH. LLOYD i Art. JARRETT. Django Reinhardt. Jazz legends: 18/V/81 19/V/81 Black and Tan. Fr. 1967. Dir: Paul Paviot. Homenatge a DJANGO REINHARDT. USA. 1929. Dir: Rudley Murphy. Primera aparici al cinema de
DUKE ELLINGTON.
Fats Waller. Caldonia.
USA. 1941. WALLER toca els seus tres temes ms famosos. USA. 1945. Dir: W. F. Crouch. Actuacions de LOUIS JORDAN & TYMPANY FIVE. USA. 1947. Orquestres dSLAM STEWART, SID CARLETT i el bateria GENE KRUPA. USA. 1947. Gran orquestra de
DIZZY GILLESPIE.
Boy! What a girl.
Jivinin Bebop. Andy Kirk.
USA. 1948. ANDY KIRK amb la seua banda de carrer.
Nat King Cole Trio. USA. 1948. Tres interpretacions de NAT KING COLE TRIO. Charlie Parker. USA. 1951. PARKER improvisa al costat de GILLESPIE.
Tesi doctoral
84
DUKE Duke Ellingtons ELLINGTON Orchestra.
11/V/81 12/V/81 21/V/81
USA. 1940-1962-1974. Orquestra de DUKE ELLINGTON.
Duke Ellington juke USA. 1940. Interpreta temes com Flamingo, Cottontall, C-Jam box. Blues i Got It bed. On the road with Duke Ellington. USA. 1967-1974. Assajos de temes com Solitude, Satin Doll i Dont get around much any more.
COUNT BASIE:
11/V/81 12/V/81
Dues pellcules dedicades a la big band del msic.
85
Pellcules estrenades a la ciutat de Valncia amb bandes sonores significatives i apropades a lesttica del Jazz. El trompetista. Estrenada a Valncia cap a la meitat de la dcada. 18-X-1954 Cinema Rex Michael Curtiz, 1950. Msica de MAX STEINER i RAY HEINDORF.
Msica y Lgrimas.
Anthony Mann, 19530. Temes de lORQUESTRA DE GLENN MILLER. LOUIS ARMSTRONG com a secundari. Otto Preminger, 1955. Msica dELMER BERNSTEIN.
El hombre del brazo de oro.
Estrenada a Valncia cap a la fi de la dcada.
Orfeo negro.
7-XII-1959. Marcel Cams, 1959. Cinema Rialto. Msica dANTONIO CARLOS JOBIM i LUS BONF. 28-III-1960. Cinema Lys. 10-IV-1961. Cinema Olympia. Estrena a Valncia en sales dArt i Assaig. Estrena a Valncia en sales dArt i Assaig. 15-V-1961. Cinema Lys. Alfred Hitchcock, 1956. Msica de BERNARD HERMANN. Melville Shavelson, 1959. DANNY KAYE i LOUIS ARMSTROMG Actuaci del CONJUNTO HOT DE SOLISTAS dirigits per BLAS SALES. Louis Malle, 1957. Banda sonora de MILES DAVIS.
Falso culpable. Tu mano en la mia.
Ascensor para el cadalso.
Al final de la escapada.
Jean-Luc Godard, 1959. Msica del pianista MARTIAL

SOLAL.
Sed de mal.
Orson Welles, 1958. Msica dHENRY MANCINI.
Tesi doctoral
86
Anatomia de un asesinato.
30-X-1961. Otto Preminger, 1959. Cinema Capitol. Msica de DUKE ELLINGTON amb arranjaments de BILLY
STRAYHORN.
El buscavidas. Con faldas y a lo loco. Desayuno con diamantes. El professor chiflado.
11-XI-1963. Cinema Lys.
Robert Rossen, 1961. Msica de KENION HOPKIN.
Willy Wilder, 1959. 2-XII-1963. Cinema Capitol. Banda sonora dA. DEUTSCH. Blake Edwards, 1961. 3-II-1964. Cinema Capitol. Msica dHENRY MANCINI. 24-II-1964. Jerry Lewis, 1963. Cinema Capitol. Banda sonora de WALTER SCHARF. Robert Wise/Jerome Robbins, 1961. Banda sonora de LEONARD
BERNSTEIN.
West Side Story. 16-V-1964. Cinema Serrano. La escapada. Cantando bajo la lluvia. 18-VI-1964. Cinema Artis.
Dino Risi, 1962. Msica de RIZ ORTOLANI.
11-X-1964. Stanley Donen, 1952. [reposici]. Msica de NACIO HERB BROWN i ARTHUR FREED. Cinema Eslava.
6-XII-1964. Bert Stern, 1959. Festival de Jazz de Newport Cinema Rex [Cine-Club del 1958. [Jazz on a Cal considerar-la LA Universitario de Summers Day]. Valncia] PRIMERA PELLCULA [Versi MONOGRFICA Original]. DEDICADA AL JAZZ PROJECTADA A VALNCIA. Jazz en un dia de verano. Los paraguas de 22-XI-1965. Cinema Artis. Cherburgo. Jacques Demy, 1964. Banda sonora de MICHEL LEGRAND.
87
Sonrisas y lgrimas.
4-IV-1966. Cinema Oeste.
Robert Wise [1965], director tamb de West Side Story. Canons compostes per RODGERS i HAMMERSTEIN.
Pal Joey.
14-XI-1966. George Sydney, 1957. Cinema Capitol. Temes de RICHARD RODGERS i LORENZ HART interpretats per FRANK SINATRA. Juny del 1968. Norman Jewison, 1967. Cinema Capitol. Banda sonora de QUINCY JONES. 13-XII-1968 Lewis Gilbert, 1966. Msica composta pel saxofonista SONNY ROLLINS i per BURT
BACHARACH.
En el calor de la noche. Alfie.
Srie de pellcules de La pantera Rosa. Cabaret. Lenny.
Estrenades a Blake Edwards/1 al 1971. Valncia a partir Msica dHENRY MANCINI. del 1972. 21-IV-1973. Cinema Tyris. Bob Fosse, 1972. Banda sonora de JOHN KANDER.
2-I-1978. Bob Fosse, 1974. Cinema Aula 7. Supervisi musical de RALPH BURNS. 27-II-1978. Valncia Cinema. Gary Weis, 1973. Documental dedicat a la figura del guitarrista JIMI HENDRIX.
Jimi Hendrix.
El ltimo tango en Paris. New York, New York.
27-III-1978. Bernardo Bertolucci, 1977. Tyris, Capitol i Msica del saxofonista de Jazz Alameda. argent GATO BARBIERI. 29-IV-1978. Cinema Rex. Martin Scorsese, 1977. Banda sonora i canons de JOHN KANDER i FRED EBB.
Tesi doctoral
88
-Jazz a la Rdio.
Pel que fa al Jazz, han estat nombrosos els programes emesos des de totes les ciutats de la pennsula, programes que [passats els anys seixanta] obriren loda de molts msics i aficionats fent servir pocs mitjans tcnics, fins i tot els presentadors/directors portaven els discs de casa seua [cas dANTONIO BALANZ] demissi [generalement a avanada hora de la nit]. Per fer la seua feina amb un ventall ms ample de criteris, els presentadors es deixaven assessorar per crtics estrangers que romanien a Espanya, tal com el periodista dans Ebbe Traberg qui des de la seua corresponsalia del peridic Information de Copenhague i les seues collaboracions a diversos mitjans de comunicaci espanyols proporcion un diagnstic ajustat del moment jazzstic espanyol. Tot i que el Jazz se neixia dels parmetres musicals oferts a les emissores de rdio espanyoles [per la seua poca presncia i per les hores demissi], cal fer esment duna ordre del ministeri dInformaci i Turisme [19/XII/1968 i amb efecte a parti de l1/III/1969] que -davant lallau de msica estrangera programada a les emissores espanyoles- intent aturar aquella invasi anglosaxona ensems protegia la msica cantada en espanyol:
126
a ms de patir les hores
El 50 % de la msica lleugera radiada ha de ser dautors espanyols o hispanoamericans. El 75 % de la msica lleugera radiada cantada ha de ser-hi en llengua espanyola [pgina, 461].127
126 127
Entrevista Personal: realitzada al seu fill, Julio Balanz Cano. Valncia/lHorta, 5/VII/2007. Balsebre, Armand [2002]: Historia de la radio en Espaa - Volumen II [1939-1985]. Ctedra/Signo e imagen. Madrid.
89
Programes de rdio dedicats al Jazz en Espanya [ttols, directors/presentadors i emissores] fins desembre del 1981. Jazz Estudio. -Daniel Carbonell Rdio Barcelona. -Josep Oriol Assessorament dAlbert Torrent. Mallofr, Joan de Segarra, Vicente Mensua, Nicols Benejam, Pere Colomer, Antoni Colom i Jess Jarabo. Rdio Barcelona. Rdio Vic. Rdio Juventud. Rdio Espanya-Barcelona.
Club de Hot de -Alfredo Papo. Barcelona. Meridiano musical. Sncopa y Ritmo. -Fidel Bofill. -Jess Jarabo.
Jazz panorama. -Agustn Rafael. Jazz seleccin.
-Enrique Vzquez R. N. E.-Barcelona. -Xavier Coma. Rdio Miramar-Barcelona.
Quince minutos -Josep M con los grandes Fonollosa. solistas del Jazz. Melodias y ritmos modernos. Msica para todos. Canciones en el aire. Jazz porque s. Jazz mundial
-Juan M Mantilla. Rdio Nacional.
-Lus Sanchez [lies JORGE SEPLVEDA]. -Juan C. Cifuentes.
Rdio Madrid: Amb una orquestra -al mateix estudidirigida pel mestre TEJADA. Rdio Madrid.
-Enrique Sancho. Rdio Peninsular.
Tesi doctoral
90
Melodias en Jazz. Ritmos y Canciones de Amrica. Los blancos y los negros. [Deg del Jazz a Espanya]. Bateria y contrabajo.
Rdio Espanya. -Francisco Concepcin Cruz. Rdio Tetun. -Lus Araque. -Eduardo de Prada.. Rdio Espanya. Rdio Saragossa.
-Plcido Serrano i Rdio Bilbao. -Pio Lindegaard Amb el patrocini del Hot [cnsul de Club local. Dinamarca a [1959-1960]. Bilbao]. Rdio Vitoria. FET-22 - Oviedo. La Voz de Cantabria.
Msica de Jazz -Xavier Aa. -Luis Abaitua. comentada. Antena de ritmos. Jazz en la noche [Take Five]. Meloda en Jazz. -Csar Milego. -Emeterio Gndara.
-Carlos Prada. -Fernando Castillo.
EAJ-48 - Vigo.
Club de msica -Gabriel Nez Larraz. joven. Melodias en Swing. Jazz Club. Hot Jazz. Jazz Nocturno.
Rdio Salamanca.
-Alfonso Guilln. FET-1 - Valladolid. -Eloy Guerrero. -Jos Ant. Menendez. -Joaquin Vidal. La Voz de Granada. Radio Granada. Rdio Mallorca.
91
Casino Fin de Semana
Rdio Madrid. Assessorament de Paco Montes, Juan Pruneda, Juan M Mantilla, Narciso Mun, Antonio Navarro, Jean Pierre Bourbon i Enrique Sancho. Radio Barcelona -EAJ-1. El mateix equip assessor. -Jos Bauz Llorca.
-ANTONIO BALANZ.
Ritmo y Melodia Reyes del Jazz Programes diversos. Figuras del Jazz. Estrellas del Jazz. El Jazz.
Rdio Alicante. Rdio Falange [Alcoi]. Rdio MediterrneoValncia.
-Antonio Vergara. La Voz de Valncia.
[Trad.] ... Anomenar el cognom BALANZ a Valncia es el mateix que dir el boig pel Jazz ....128
-Jazz a Televisi Espanyola: Pepe Palau.
Cronologia dels primers programes musicals emesos per Televisi Espanyola: 1956 Primera actuaci musical a TVE: MONA BELL i Orquestra de ROBERTO INGLEZ. El pianista JOS CUBILES interpret temes clssics.
128 Ritmo
y Melodia [1949]. Che. Figuras del Jazz. Un popular programa radiofnico. Febrer.
Tesi doctoral
92
1958
La hora Philips: actuen en directe GILBERT BECAUD, RENATO CAROSONE i AMALIA RODRGUES. La Goleta: actuen SARA MONTIEL i ELDER
BARBER.
Programes musicals: Nace una cancin i Hacia la fama [apareix el fenomen Play- Back en detriment de la msica en directe].129 1960 Gener: EL SENYAL DE TELEVISI ARRIBA A VALNCIA.
Anys 1960 Fins el 1963 actuen en diversos programes musicals: JOSEPHINE BAKER, XAVIER CUGAT i ORQUESTRA, ALMA COGAN, JACQUES BREL i SACHA DISTEL. 1/I/1965 Sinaugura el segon canal de TVE [UHF].
PEPE PALAU [Valncia, 1926 - 2003].
Locutor de rdio a Valncia i presentador/guionista de TVE [Madrid/Barcelona]. Divulgador del Jazz als primers programes musicals emesos des dels estudis de TVE [1964-65] i a diverses emissores de rdio a Madrid. Director de programaci i director/presentador de la primera emissora de FM a Espanya [RNE, 1956]. Collaborador dANTONIO BALANZ en diverses iniciatives radiofniques a Valncia [Figuras del Jazz i Estrellas del Jazz - Rdio Mediterrneo]. Tots dos reviscolaren lesperit de lantic Hot Club del 1935 mitjanant audicions, actuacions i passades de pellcules musicals a la sala de festes Las Arenas, a la plaja de la Malva-rosa. Motius professionals, portaren PALAU a Madrid. Treball a Radio Madrid i RNE. A comenament de la seua tasca intent seguir fent programes musicals dedicats al Jazz, cosa que no sempre li fou possible. En Radio Madrid [1958] com a periodista al programa Cabalgata fin de semana i com locutor/entrevistador al costat de Jose Lus Pecker. Al 1960 PALAU presenta a Radio Madrid el concurs patrocinat per Sopa Prisa Quin es quin? [dimarts de 21 a 21,30 hores] i realitza reportatges amb els locutors musicals de la base nord-americana [encapalats pel sargent Jack Haynes] de Torrejn
129
Baguet Herms, Josep Maria [1993]: Historia de la Televisin en Espanya:1956-1975.Ed: Feed-Back Ediciones. Barcelona.
93
de Ardoz [emissora n 250 de les Air Forces Radio Services and TV -AFDS-] per a la revista Ondas
130
. Al 1962 estrena programa a la mateixa emissora: La pausa musical i
entrevista [28/II/1962] el cantant canadenc PAUL ANKA fams arreu del mn per la seua can Diana.131
PEPE PALAU conta que el ministre Manuel Arias Salgado truc personalment a
diverses emissores per tal que suspengueren els programes des don semetia msica de Jazz exigint que els discs foren portats davant seu [al despatx del ministeri] per fer-los desaparixer ell mateix:
[Trad.] ... Es don el cas que el Jazz fou prohibit a Espanya i que al llarg de vora 10 anys noms podem escoltar-lo a casa nostra aquells privilegiats que tenem un tocadiscs i una discoteca amb discs de Jazz ....132
Com que no podia ser difs mitjanant les emissores, els distribudors discogrfics nacionals optaren per no dur a les botigues el mateix nombre dedicions de Jazz que no daltres gneres la qual cosa feu que per poder aconseguir un enregistrament que no hi era als establiments especialitzats hom acudira als familiars o coneguts que viatjaven a lestranger o encomanar-los mitjanant la importaci directa, fet que feia apujar fora el preu dels discs].
PALAU fou el primer presentador radiofnic que feu servir el terme angls disc-
jockey per tal de definir-se
133
. Al 1961, treball a la Cadena SER, especialitzant-se
[encara ms] en programes musicals: La historia de un disco i Msica de ltima hora. Entre 1964 i 1965 crea, dirigeix i presenta un programa setmanal a TVE de Miramar [Barcelona]: Discorama, programa de sobretaula dominical. El primer programa va emetres per primera vegada el diumenge 16/II/1964 i conclogu les seues emissions a setembre del 1965. Realitzat per Jose Carlos Garrido [tal vegada el realitzador espanyol de televisi amb ms programes de Jazz treballats] el format del programa ens permet veure actuacions en directe [tot i que als primers programes aparegueren intrprets que poc tenien a veure amb el Jazz] de msics de lalria de:
130 131
Ondas [1959]. 15 de desembre. N 169. Balsebre, Armand [2002]: Op. Cit. 132 Palau, Pepe [1980]: Jazz, genio y figura. Gran Enciclopedia del Jazz, vol. 1. Pg. 36. Ed: Sarpe. Madrid. 133 Disc-Jockey [anglicisme]: persona que presenta i programa discos a la rdio, a la televisi o a una discoteca. ---Diccionari Prctic ds del Valenci. Edicions Bromera. Alzira. 1999.
Tesi doctoral
94
WEST MONTGOMERY. ERROLL GARNER [a la fotografia illustrativa de lapartat amb
el contrabaixista EDDIE CALHOUN i el mateix PALAU en primer plnol].

MARTIAL SOLAL. COLEMAN HAWKINS. JEAN-LUC PONTY. REN THOMAS. WALT DICKERSON. LES DOUBLE SIX, etc.
Discorama comptava amb un pressupost setmanal de 30.000 pessetes. Al gener del 1981, aparegu un article a la Cartelera Turia titulat Jazz Borracho [dintre del seu apartat La Telecosa i signat per Mario Vallefuoco] on larticulista feia un reps de diversos programes musicals emesos aleshores per Televisi Espanyola i dels quals sols salvava de la crema el programa de PALAU Discorama a ms de lamentar fora que un pas ja democrtic com el nostre no tinguera [a comenament dels anys vuitanta] un programa de Jazz a la graella de qualsevol de les dues cadenes estatals de televisi.134 De tant en tant es presentaven a TVE actuacions jazzstiques en programes que res tenien a veure amb el Jazz, tal com el quintet del trompetista CHET BAKER qui havia roms una setmana tocant al Jamboree Club de Jazz de Barcelona [Plaa Real, 17] i que actu al programa dactualitat general [que no musical ni tampoc de Jazz] Amigos del lunes [desembre del 1963] aix s, presentat pel comentarista de Jazz Javier Coma. La presncia al programa Amigos del lunes de TRINI LOPEZ i DIONNE WARWICK [cantants de msica lleugera tot i que la segona interpretava temes del compositor BURT
BACHARACH, autor destndards diversos] van ser actuacions criticades per nombrosos
aficionats al Jazz darreu lEstat ats que conreaven confusi als veritables amants del gnere i per a aquells altres que comenaven a ser-hi davant les actuacions oferides al programa i presentades com a Jazz tot i que no ho era de deb.
134
Vallefuoco, Mario - Cartelera Tria [1981]. La Telecosa: Jazz borracho. Setmana del 5 fins l11 de febrer. N 883.
95
Tot i les crtiques inicials [provinents -sobretot- del presentador radiofnic i crtic Paco Montes a la revista Aria Jazz 135], PALAU super els entrebancs inicials i aconsegu que els aficionats al Jazz es congregaren tots els diumenges davant el televisor. Aix mateix, PALAU fou el primer a presentar al seu programa de televisi tot aprofitant la seua primera visita a Espanya [febrer del 1966] la cantant ELLA FITZGERALD acompanyada per LORQUESTRA de DUKE ELLINGTON.136 Com a fet anecdtic i que ens apropa a la idea que del fet jazzstic [i cultural] es tenia als estaments estatals de radiodifusi cal afegir en aquesta tesi que la majoria de cintes de vdeo on eren enregistrats els programes de Jazz presentats per PEPE PALAU i altres professionals del medi van ser reciclades anys desprs per tal denregistrar els nombrosos partits de futbol jugats els cap de setmana de competici esportiva i poder daqueixa manera- oferir-los als espectadors els dilluns, salvant-se noms uns pocs programes -enregistrats dabans- que contenien actuacions jazzstiques en directe dall ms memorables. Discorama pogu emetres grcies al canvi ocorregut mesos abans al ministeri dInformaci i Turisme, organisme portaveu duna vessant de la ideologia oficial una mica ms oberta i alleugeridora que no la general del rgim franquista. Larribada al givern de Manuel Fraga [nou ministre dInformaci i Turisme i a qui el Jazz no li molestava] i de Lus Ezcurra [nou Director General de Televisi Espanyola] aix ho refermaren. Al 1969-70, PALAU dirig y present Ritmo 70 [1969] al costat de Jos Mara igo qui compagin -al 1969- la presentaci al programa amb un altre anomenat ltimo Grito on continuava mantenint la fesomia moderna de lpoca [pl llarg i camises florejades] en contraposici amb la manera de vestir i dexpressar-se del seu company davant les cmeres -PEPE PALAU- qui palesava cert cars paternalista tot i ser qui -de fet- dirigia el programa. Ritmo 70 era un espai de sobretaula [14:30/15:00 hores] ems per la Primera Cadena de TVE. En blanc i negre, comen la seua emissi el dilluns 6/X/1969]. El programa fou reestructurat a comenaments del 1970, oferint-lo RTVE en emissi setmanal [dissabtes de 15:00 a 15:30 i del 10 de gener fins al 10 d'octubre a la Primera
135
Aria Jazz: revista que exist a ligual que la dcada aix com [tamb 10 anys] laltre referent escrit, la revista Swing editada pel Seminari de Jazz de Barcelona i que edit 10 exemplars [entre 1963 i 1966]. 136 Pujol Baulenas, Jordi [2005]: Op. Cit.
Tesi doctoral
96
Cadena], tot i que lhorari podia variar depenent de la setmana i dels esdeveniments a la programaci general.
Ritmo 70 tenia 2 tipus de format. Primer format. De dilluns a dijous. Englobava mitja hora d'actuacions musicals. Segon format. Els divendres. Resum de les actuacions fetes al llarg de la setmana i un aparador on sexposaven les novetats discogrfiques de msica moderna aparegudes a Espanya.
Reportatge al voltant del programa Ritmo 70 i declaracions de PEPE PALAU.137
PEPE PALAU presentant el programa Discorama [1964/65]. Segons indica el peu de pgina, al fons hi sn EDDIE CALHOUN/contrabaix i ERROL GARNER/piano. El bateria que els acompanyava era KELLY MARTIN [Pgina 457]138
137
Fonts: Ana Nogales, [Servei de Documentaci de Radio Televisi Espanyola - Sant Cugat del Valls/Barcelona]. 138 Pujol Baulenas, Jordi [2005]: Op. Cit.
97
Altres programes presentats per PEPE PALAU ordenats segons la data demissi:139 Srie Jazz en vivo. Realitzat tamb per Jose C. Garrido. Presentador i veu en off [del 21/VIII/1972 fins el 4/VI/1973]. Hi trobem:
[Trad.] ... A lemissi [TVE; 956SS60; 1972] del 21/VIII/1972 [UHF, 22,00 hores] i tamb a una altra data [desconeguda als arxius de RTVE] apareix lactuaci del trombonista SLIDE HAMPTON a la Sala Tvoli de Benalmdena [Mlaga] al Festival Internacional de Jazz de La Costa del Sol acompanyat per MAL WALDROM/piano; ART TAILOR/bateria i ISLA EKINGER/contrabaix, quasi una hora dactuaci ajuntant ambds programes. ... Al primer programa apareix el segent seguiment: [Orig. Castell]... 02,05: Cabecera del programa / 02,05: Voz en Off de PEPE PALAU que nos habla de la trayectria musical de SLIDE HAMPTON que -a continuacin- interpreta varios temas, entre ellos La noche que nunca llega / 32,11 Ttulos de crdito / 32,20: Fin del programa /Negro.... [Trad.] ... A les emissions [TVE; 723SS60 / 723SS60 / 431D530 / 431D530- 2 1973] del 29/I, 19/III, 23/IV i 4/VI del 1973 [UHF/22,00 hores] amb material pertanyent al Festival Internacional de Jazz de Barcelona sofer lactuaci dels Gegants del Jazz: DIZZY GILLESPIE/trompeta; THELONIOUS MONK/piano; SONNY STITT/saxfons; ART BLAKEY/bateria; AL MCKIBBON/contrabaix i KAI WINDING/tromb. ... A les emissions [TVE; 415PX60 / 415PX60-2; 1973] del 8 de gener i el 12 de mar del 1973 [UHF, 21,00 hores] sofereix lactuaci del CHARLES MINGUS QUINTET al Palau de la Msica de Barcelona .... A la fulla de seguiment del segon programa apareix escrit el segent comentari: [Orig. Castell]... 34,35: Actuacin de CHARLES MINGUS QUINTET que interpretan varias piezas de Jazz sin identificar ....
La Clave.
El 14/I/1978, PALAU intervingu al programa [moderat pel periodista Jose Luis Balbn] en un debat al voltant de lanomenat Hit Parade. Semet el llargmetratge King Creole [El rei del barri] interpretat per ELVIS PRESLEY. [13/XI/81 - 11/XII/81 - 8/I/82]. Collaborador. PALAU parla al voltant del Jazz.
Otras cosas.
[Trad.] ... A lemissi [TVE; 606RD60; 1981] del 20 de novembre del 1981 [1930 de la vesprada], PALAU apareix al minut 17,53 per tal de presentar un vdeo de SARA VAUGHAN en el qual la cantant interpreta el tema Whatch what happen. A
139
Fonts: Adela Hervs, [Secretariat de Direcci/Servei de Documentaci de Radio Televisi EspanyolaMadrid].
Tesi doctoral
98
lemissi [TVE; 069RC60; 1981] del 27/XI/1981 [1930 de la vesprada], apareix al minut 8,19 per presentar un vdeo duna actuaci de lorquestra de COUNT BASIE.140
Evoluci professional de PEPE PALAU a partir del 1966. Presentador als primers Festivals de Jazz de Sant Sebasti [des del 1966]. 1970/1972, PEPE PALAU dirig a TVE/Barcelona el concurs Clan Familiar.141 1972/1973, comentaris al voltant dactuacions de Jazz en TVE dintre de lespai Jazz en vivo. Tot seguit, romangu allunyat de la televisi. President de la Federaci Espanyola dAssociacions de Rdio i Televisi entre 1983 i 1985.142
A TVE es programaren -de vegades amb una freqncia trencadissa- actuacions i reportatges que malgrat no ser Jazz [al seu sentit estricte] animaren la graella televisiva ats que afegien informaci musical variada a ms deixamplar el bagatge musical de laudincia.
Ressenya del programa de TVE dedicat al jazz Play-Bach [parafrasejant el terme angls Play Back] aix com del primer aniversari demissi de Voces de color [Levante, dimarts, 24/VI/1969. Pg, 20].
140
Fonts: Ana Nogales, [Servei de Documentaci de Radio Televisi Espanyola-Catalunya, Sant Cugat del Valls-Barcelona]. ---N. de lA. 141 Daz, Lorenzo[1994]: La Televisin en Espanya: 1949-1995. Prleg dEduardo Haro Tecglen. Ed: Alianza Editorial, S.A. Madrid. Pgs. 444 y 593. 142 TP. Teleprograma. N 188. Del 10-16/XI/1969 --TP. Teleprograma. N 196. Del 5-11/I/1970 / -Antena de radio y televisin . N 106. Juliol del 2003. Pgines 35-36.
99
Programes musicals [amb alguna relaci amb el Jazz] afegits a la graella de TVE cap a la fi dels seixanta i comenament dels setanta. Play-Bach. Actuacions del pianista JACQUES LOUSSIER143 acompanyat per PIERRE MICHELOT [contrabaix] i CHRISTIAN GARROS [bateria]. Congregava els intrprets ms importants de la msica negra dels Estats Units, per on el Jazz es barrejava [i es dilua] entre altres estils. 19/I/1974. Primera cadena. Ems sense venir a tomb i dintre dun horari insospitat. Quan al cap de quatre mesos ELLINGTON mor [24/V/1974], cap de les dues cadenes emetemissi especial alguna dedicada al msic. 18/I/1978, UHF. Producci alemanya de 17 captols. Entrevistes i actuacions dartistes diversos: THE ROLLING STONES; THE BEATLES; JAMES BROWN; THE PLATTERS; THE SUPREMES i -dintre de la vessant jazzstica- de CHARLIE PARKER i CHICK COREA.144
Voces de color. Programa especial dedicat a

DUKE ELLINGTON.
Historia de la Msica Popular.
A la ressenya periodstica del programa savana una part de lentrevista realitzada pels periodistes alemanys al compositor i director dorquestra LEONARD BERNSTEIN al captol Historia de la Msica Popular: el Blues i on el msic nord-americ defineix el Jazz i la importncia del Blues i altres estils al naixement del gnere:
[Trad.] ... Jazz s una paraula molt gran. Cobreix gran quantitat de sons, des del Blues ms antics fins lorquestra de Dixieland, orquestres de Xarleston, orquestres de Swing, Boogie-Woogie, el boig Bop i el gelat Cool, el Mambo i molt ms .... LEONARD BERNSTEIN.
143
Jacques Loussier [Angers/Frana, 26/X/1934]. Piano al Conservatoire de Paris [Yves Nat]. Acompany el cantant Charles Aznavour. Comen a improvisar seguint parmetres jazzstics sobre peces de compositors barrocs. Al 1959, form Play Bach Trio amb Christian Garros/bateria i Pierre Michelot/contrabaix. Vengu 6 milions de discs i reb diversos premis. Al 1980 sinstalla a Miraval [sud de Frana] on es dedic a la investigaci musical. Al 1985 torn a les actuacions en directe. A destacar els discs: Play Bach Bach [1-6]; Bach to Bach/1987 i Impressions of Chopin's Nocturnes/2004. 144 Las Provincias [1978]. Dimecres, 18 de gener. Pg, 30.
Tesi doctoral
100
Aquesta fou la poltica musical seguida a

les emissions de TVE durant molts anys en els quals el Jazz [tret de programes puntuals] fou presentat dintre dhoraris de matinada o postergat al rac ms insospitat de les graelles pel que feia a les programacions de les emissores.
-Publicacions especialitzades.
Tret de les cartelleres Tria i Qu y Donde? i dalguna ressenya periodstica local, la informaci jazzstica a Valncia calia trobar-la mitjanant revistes especialitzades [de fet eren poques i difcils de trobar] o a altres -genriques destils diversos, fins i tot dedicades a la msica clssica- on el Jazz tinguera el seu rac expositiu.
Des dels anys trenta, les publicacions ms destacades a Espanya amb temtica jazzstica han estat les segents: Mundo Musical. Msica Viva. Jazz Magazine. Ritmo y Melodia. Club del Ritmo. Jazz Crisis. De 1925 fins 1936. rgan del Sindicat de Msics de Catalunya. Barcelona. Mensual. De 1934 a 1935. Vinculada al Hot Club de Barcelona. Mensual. De 1935 a 1936. rgan oficial del Hot Club de Barcelona. Mensual. De 1943 a 1952. Editada conjuntament pels Hot Club de Madrid i de Barcelona. Mensual [irregular]. De 1946 a 1962. Butllet del Jazz Club de Granollers. Mensual. De 1949 a 1950. Butllet del Hot Club de Madrid.
101
Aria Jazz.
De 1956 a 1969. Vinculada al Club Whisky& Jazz de Madrid. Mensual [irregular]. Arrib a publicar-se sota el nom Aria Jazz y Concierto. De 1963 a 1966. Full informatiu dels Seminari de Jazz de Barcelona [irregular]. De 1964 a 1970. Barcelona. Bimensual [irregular]. Comenament dels anys setanta. De curta estada. 1980. Sols 2 nmeros. Barcelona.. Abril/1981. Barcelona. Mensual. Tot i no estar editada a Valncia, sovint feu esment dactuacions presentades a Perdido Club de Jazz i altres indrets aix com de lambient jazzstic a la ciutat.
Swing. Locomotora Negra [La] Diverama. Jazz Revista. Quartica Jazz.
Pel que fa a venda i edici monogrfica mitjanant fascicles cal assenyalar que els primers arribaren a Espanya cap a la meitat de la dcada dels seixanta. Per tal de fer divulgaci jazzstica saprofit una de les nombroses colleccions musicals que llavors aparegueren al mercat tot i que la majoria delles no passava de lImpressionisme com a corrent de la msica clssica.
1966: Volum V - n 16 de la Coleccin de msica - Codex dedicat a LOUIS ARMSTRONG.
Tesi doctoral
102
Lafegiment del Jazz a la collecci -tot i que de manera tardana- serv per a que nombrosos melmans i de nous oients conegueren el mn jazzstic, aprofitant tamb que no sols es distribua amb soport de paper sin que cada fascicle hi era acompanyat amb el seu disc corresponent. A loctubre del 1965 aparegu a Espanya la primera collecci dHistria de la Msica on el Jazz hi era incls com a gnere i/o estil determinant per conixer el mn musical de tots els temps:
Historia de la Msica - Codex [con disco]. De los orgenes al Jazz. Editorial Codex S.A. A la publicitat que acompanyava lanunci de la seua venda es podia llegir tamb:
[Trad.] ... De la msica dodecafnica al Jazz i al folklore; del ballet popular a la msica lleugera .... 145
Fou la primera vegada que una collecci completava el cicle musical gaireb des dels seus inicis. Presentada en 128 fascicles a color, 169 discs de 33 r.p.m., i 7 volums complets, el preu setmanal pel paquet on eren un fascicle i un disc era de 75 pessetes, preu encara oners per a la molts msics i aficionats de la Valncia del 1965. La indstria musical darreu del mn es va veure salpicada [entre altres entrebancs] per la crisi petroliera mundial [1973] i pel preu vertigins que en poques setmanes arrib a tenir qualsevol derivat del petroli, entre ells el vinil per fer la pasta dels discs. El Jazz pat les conseqncies i qued relegat a segon terme davant els gustos dels compradors de discs doncs els guanys ingressats per les multinacionals discogrfiques provinents de les formacions jazzstiques que hi eren als seus catlegs res tenien a veure amb altres generes molt ms profitosos per als seus interessos, tal com el Rock. Malgrat la tasca desenvolupada per publicacions diverses [tal com Cartelera Tria] el nombre de revistes dedicades al Rock augment considerablement en detriment daquelles altres que tenien el Jazz com a referent editorial, gnere del qual pocs mitjans de comunicaci feien esment ni tan sols a nivell anecdtic o -si de cas- noms amb cars luctus [mort dalguna icona jazzstica]. Als seus idearis, les revistes musicals espanyoles reflectien els mateixos principis apareguts a les revistes angleses i nord145 Las
Provincias [1965]. Divendres, 15 doctubre. Pg, 27.
103
americanes amb ms antiguitat dedicades al mn del Rock, tal com Melody Maker, Best i Black Music, de fet les publicacions nacionals eren [a la seua la majoria] una imitaci o -fins i tot- una sucursal encobrida daquelles i on el Jazz gaireb no hi tenia cabuda o era relegat a apartats de poc espai tipogrfic146. Cal destacar: Disco Exprs; Popular-1; Top Magazine; Extra i Vibraciones. A la fi de la dcada i davant un sorprenent inters pel Jazz duna part de la poblaci a la nostra ciutat [tal vegada aquella ms inquieta culturalment] apareixen als quioscs i a les llibreries noves colleccions que intenten donar a conixer el gnere a tothom. Aix, a la tardor del 1980 isqu al mercat la Enciclopedia del Jazz - Sarpe, primera enciclopdia monogrfica on el Jazz era tractat tal qual el Classicisme, el Barroc o qualsevol altre moviment a destacar al llarg de la histria de la msica. Es tractava duna adaptaci de la collecci italiana Grande Esciclopedia del Jazz publicada per leditorial Armando Curcio [Roma]. Ledici espanyola comptava amb una introducci de Concha Albert Puche i sobretot- daltra amb prou ms entitat i consistncia jazzstiques a crrec de PEPE PALAU. De quan la seua eixida al mercat editorial cal destacar la crtica feta a la Cartelera Tria per Antonio Vergara:
[Trad.] ... Hi ha bastant precisi i coneixement als textos informatius i crtics traduts de litali .... ... Els discs inclosos a lobra sn -a la seua majoria- indits i pequen de no tenir cap pla cronolgic i estilstic per la qual cosa a un mateix microsolc poden escoltarse msics fins i tot contradictoris o pertanyents a escoles diverses ....147
El dissabte 11/IV/1981 tingu lloc a la llibreria i botiga de discs Tamburello [carrer Borrull, 3] la presentaci -per primera vegada a Valncia- duna revista monogrfica dedicada al mn jazzstic: Jazz, editada a Barcelona per on hi apareixen crniques provinents de Madrid, Barcelona i tamb [per la qual cosa nera dimportant] de Valncia. Amb un total de seixanta-quatre pgines fou presentada pel seu director [Joan Giner] i leditor [Miquel Jurado]. El crtic Antonio Vergara [de Cartelera Tria i Las Provincias] tamb apareixia com a collaborador. La revista -tal i com es reflexa a la ressenya
146
Navarro, Luis Felipe - Cartelera Tria [1975]. El Rock en sus publicaciones. Setmana del 23/29 de juny. N 596. 147 Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1980]. Jazz y fascculos. Setmana del 17 al 23 de novembre. N 876.
Tesi doctoral
104
publicada- venia a cobrir el vuit que aquest tipus de publicacions tenien al mn informatiu local.
Ressenya editorial de la presentaci a Valncia de la revista Jazz.148
148
Levante [1981]. Presentacin de la revista Jazz. Diumenge, 12 dabril. Pg, 46.
105
Valncia: context social i musical - Context social
II.2
VALNCIA: CONTEXT SOCIAL I MUSICAL.
-II.2.1
Context social.
-La ciutat al s.XX: aspectes sociopoltics.
Evoluci econmica i demogrfica a la ciutat de Valncia des de comenament del segle XX fins el 1930. Comenament del segle XX: Predomini de la petita empresa. Exposici Regional del 1909 [mostr avenos en agricultura i indstria]. Canvi a la fesomia de la ciutat. [Eixample, Estaci del Nord i mercats Central i de Colom]. 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 224.839 habitants. 233.348 habitants. 251.258 habitants. 320.195 habitants. 450.756 habitants. 509.075 habts. 505.066 habts. 149 653.690 habts.
Malgrat el seu nombre dhabitants [significativament inferior als de Madrid o Barcelona] els diversos espectacle oferts a la ciutat de Valncia sempre comptaven amb nombrosos espectadors ats que els pobles del voltant eixamplaven fora la vida social dels seus carrers. De fet, la seua poblaci semblava duplicar-se, sobretot els caps de setmana.
149
Tot i haver-hi comenat el procs migratori vers Valncia procedent dArag, Andalusia i Extremadura, les malalties i les diverses riuades minvaren la poblaci a la fi dels anys cinquanta. --N. de lA.
107
Al 1942, Jose M Salaverria escrivia a la Guia Blanco y Azul - Guia de Valncia [Ed: Miguel Juan] al voltant de la rodalia de la ciutat:
[Trad.] ... El pla que envolta Valncia s un dels indrets ms densos en poblaci del mn. Per tal de trobar un fet semblant caldria anar a langost vall conreat del Nilo a diverses regions del Ganges o de la Xina ... .150
Entre els esdeveniments poltics a recalcar al primer ter de segle hi sn els segents: Instauraci de la dictadura de Primo de Rivera 151 [1923]. El moviment obrer consolid la seua organitzaci sindical. Els sectors conservadors s'aglutinaven entorn la Derecha Regional Valenciana. II Repblica Espanyola [1931-1939]. Obr vies democrtiques de participaci i increment la polititzaci dels ciutadans, amb lascens del front conservador al poder [1933]. Promogu el fervor de les classes menys afavorides i duna part de la burgesia ms progressista. Durant els primers mesos, la Contesa no triomf a Valncia on va haver-hi un ambient revolucionari, gradualment neutralitzat des del govern. Aconsegu aturar durant un temps la conflictivitat social, per no apag la creixent radicalitzaci poltica.
Eleccions del 1936 guanyades pel Front Popular. Colp destat dels militars feixistes 2l 18/VII/1936.
150
Jos Mara Salaverra Ipenza [Vinars/Castell, 8 de maig del 1873 - Sant Sebasti, 28 de mar del 1940]. Escriptor i assagista. 151 Miguel Primo de Rivera Orbaneja [Jerez de la Frontera/Cadis, 8/I/1870 - Pars, 16/III/1930]. Militar que exerc una dictadura a Espanya des del 1923 fins al 1930.
Tesi doctoral
108
Valncia, capital de la II Repblica Espanyola [novembre del 1937]. Conclosa la guerra, Valncia pat de manera greu les ires de la postguerra.
Ciutat bombardejada per aire i per mar [construcci de ms de 200 refugis]. La ciutat es mantingu al costat del govern legtim fins la cloenda [29/III/1939].
Imatges del carrer de Russafa als anys trenta. Centre artstic i social de la ciutat al llarg de molts anys.152
El perode que abast de 1939 a 1953 configura una etapa marcada per les conseqncies que a la societat espanyola i valenciana gener la guerra civil [19361939] i -de manera especial- als anys que seguiren la caiguda per les armes de la II Repblica els quals vingueren acompanyats duna repressi cvica i militar dall ms contundent en contra dels venuts.
Fases destabliment del rgim i de la repressi franquista a la ciutat de Valncia: Ocupaci franquista i instauraci del rgim al Pas Valenci.
152
Mas Ivars, Miguel [1980]. Nuestra historia. Mars-Ivars Editores S.L.
109
Esperances frustrades: -Epleg del port dAlacant i exili. Autarquia i condicions de vida dolentes: -Problemes alimentaris. Primers fronts opositors. Legislaci repressiva. Consells de guerra: execucions judicials. Tribunal de Responsabilitats Poltiques. -Depuracions laborals. Repressi cultural i decadncia cientfica i sanitria. Depuraci ideolgica. Empresonament a camps de concentraci i presons de centenars dhomes i dones. Consells de guerra que portaren davant un escamot dexecuci milers de valencians.153 Racionament de productes bsics. Carncies alimentries. Malalties. Males condicions higiniques i sanitries.154
Aquell status condicion que als anys quaranta es produra un deteriorament de la salut de la poblaci [brots epidmics i indicadors epidemiolgics catastrfics] a ms dincrementar-se la mortalitat a tots els sectors de la poblaci, per -de manera especialentre les capes ms humils.155
153 154
Abad, V. [1987]. Valncia. Marzo de 1939. Ajuntament de Valencia. Valncia. Barona, J.L. [2006]. La salud de la poblacin segn los informes internacionales [1936-1940]. Congreso Internacional de la Guerra Civil Espanyola. Madrid. 155 Sanz Campos, I., i Gmez Roda, J. A. [1999]. El franquismo en Valencia. Formas de vida y actitudes sociales en la posguerra. Ed. Episteme. Valncia.
Tesi doctoral
110
-Paraula Jazz als papers: Carles Salvador, 1928.
A lagost del 1928 i al N 11/Volum I de la revista Taula de les Lletres Valencianes, Carles Salvador public larticle El Jazz, el maquinisme i la poesia pura [pgines 9 i 10], escrit que cal considerar com la primera aportaci literria a les nostres terres que introdua el Jazz com a fenomen cultural i tanmateix com a gnere musical lluny de ser considerat noms com una moda passatgera on balls, vestits i positures diverses es barrejaven creant un conjunt allunyat de la novetat musical, del sncope emergent que transvasava la mesura meldica clssica i que ens arribava de ms enll lOce Atlntic. Cal significar que la importncia literria daquest fet puntual res afegia al mn musical local, doncs tocar Jazz a Espanya consist -durant molts anys- en afegir una bateria a qualsevol orquestrina per aix recolzar ritmes de Fox Trot o de Xarleston que hi eren al repertori creant lambient adient per a que els instrumentistes feren passes de ball a lescenari seguint els ritmes bojos executats pel drummer [bateria]. La ciutat de Valncia sendinsava -a poc a poc- dintre de la modernitat nouvinguda a les primeres dcades del segle XX:
[Trad.] ... El Teatre Lrico acabava dobrir les seues portes. Dintre -sota la bateria de llums- el tenor deia la seua romana que commovia el pblic -molt diferent- de burgesos i menestralencs, ... Pblic de SERRANO i de VIVES , de LUNA i dALONSO ... La sarsuela apurava les seues possibilitats abans de morir desplaada per la comdia musical, per la revista. El gnero chico -que havia somniat esdevenir pera- es feu ms menut encara. Arrib el cinema sonor. Esclat el JAZZ. Intervingu la rdio. SERRANO -en un darrer esfor- estren La Dolorosa, epleg emftic dun cicle que es tancava ....156
Taula de Lletres Valencianes [apareguda a loctubre del 1927] fou un intent -quasi desesperat- per valencianitzar la societat malgrat lndex danalfabetisme existent pertot arreu
157
. La revista fou lnic mitj existent a casa nostra on es reflectiren els
moviments artstics internacionals ms moderns.
156 157
Ombuena, Jos [1971]. Valencia, ciudad abierta. Edicions Prometeo S.L,. Valncia. Cal aclarir que noms en castell, ats que el valenci escrit gaireb era testimonial i noms en cercles escollits a ms de cultes. Els esforos de la Dictadura de Primo de Rivera per escolaritzar la poblaci infantil topava de front amb les necessitats peremptries que les famlies arrossegaven. ---N. de lA.
111
Passada la I Guerra Mundial, les formes de vida evolucionaren vertiginosament manifestant contradiccions i paradoxes a la societat mundial, fenomen que traslladat al camp de les Arts feu que els canvis es produren amb gran rapidesa. En pocs anys, els moviments artstics davantguarda expressaren la necessitat de trencament amb les idees conservadores establertes al noucentisme per les classes dominants. Poetes avantguardistes valencians fidels a les idees de canvi que proposava Taula de les Lletres Valencianes foren:
Navarro Borrs [1891/1943] Carles Salvador [1893-1955] Llus Guarner Almela Vives Bernat Artola [1902-1986] [1903-1967] [1904-1959]
La revista Taula..., i leditorial lEstel [dirigida per Adolf Pizcueta] divulgaren la doctrina gramatical de Pompeu i Fabra normalitzant la llengua literria moderna dels escriptors valencians. A larticle El Jazz, el maquinisme i la poesia pura, Carles Salvador fa esment als alts i baixos de la civilitzaci pel que fa a les manifestacions de la sensibilitat:
... El cientifisme, la laboraci 158 de la cincia, se exterioritza pel mecanisme progressiu. Les troballes fetes al folk-lore han estat de feli aportaci, per la troballa del JAZZ, per tant com rima amb lharmonia del maquinisme, ha estat universalment acceptat i encls en les frmules de la civilitzaci .... ... Entre els extremismes JAZZ-Mecanisme, que tanca en circumferncia el crcul de lpoca, creix la poesia pura, interpretada en volum i encara amb una quarta de relativitat subjectiva valorada des de les modernes eclosions del snobisme mecenatge collectiu- al subconscient fugisser de lestudi freudi ....
158
Levoluci de la gramtica valenciana desprs de Les Normes de Castell [21/XII/1932] queda reflectida en aquest escrit ats que fou redactat abans de la nova normativa. La seua escriptura [atenint-nos a les Normes del 32] seria la segent: La laboraci [lelaboraci]; Per el [Pel]; Folk-lore [Folklore]; Per tant [Es per aix que]; Acceptat [Acceptada]; Encls [Incls]; Crcul [Cercle]; Lpoca [Lpoca]; Del snobisme [De lesnobisme]. Les Normes Ortogrfiques de Castell [Normes de Castell o Normes del 32] sn regles ortogrfiques elementals que segueixen aquelles altres de Pompeu i Fabra per adaptades al valenci. ---N. de lA.
Tesi doctoral
112
... Desitgem, per tant, els respecte als clssics i el respecte a lart davanada i la comprensi del JAZZ i del maquinisme dacotament de la poesia pura que puja en cilindre cap al cel de totes les sensibilitats. Per daquest cilindre literari en parlarem en altres notes ... [Pgines 9 i 10].159
Tamb a la Taula ..., Carles Salvador public el Manifest Groc [1928] de Salvador Dal, Sebasti Gasch i Llus Montany on la paraula Jazz apareix tot donant nom a la msica popular daleshores:
... PER CONTRA nous fets d'intensa alegria i jovialitat reclamen l'atenci dels joves d'avui. HI HA el cinema. HI HA l'estadi, la boxa, el rugby, el tennis i els mil esports. HI HA la msica popular d'avui: el JAZZ i la dansa actual. HI HA el sal de l'autombil i de l'aeronutica. HI HA els jocs i les platges. HI HA els concursos de bellesa a l'aire lliure. HI HA la desfilada de maniquins. HI HA el nu sota l'electricitat en el music-hall. HI HA la msica moderna ... .
Pel que fa a la vessant musical [que no jazzstica], la separaci entre art lleuger de consum i distracci [tal com les sarsueles de SERRANO, LLE, PENELLA, VERT, etc.] i art seris produ una pressa de conscincia regionalista que permet fer un trnsit mesurat des de les composicions valencianes inspirades en motius populars [de GINER, SOSA i
PEYDR] vers altres de cars i tcnica impressionista [en la lnia de DEBUSSY, RAVEL o FAUR] per ensems sense deixar de ser-ho, aix les obres posteriors de LPEZ CHAVARRI; GOM; RODRIGO; RANCH; MORENO GANS, etc.
Revistes especialitzades a Valncia neren: 160 Taula de Lletres Valencianes. [1927 a 1930] Acci Valenciana. Reflect moviments artstics internacionals davantguarda. 1930/1931.
159 160
Carles Salvador [1928]. Taula de lletres valencianes. Volum I. N 11. Agost. Preu: 25 cntims. Sanchis Guarner, Manuel [1983]. La ciutat de Valncia: Sntesi dHistria i de Geografia Urbana. Ajuntament de Valncia. Quarta edici. Valncia.
113
Avant. El cam. La Repblica de les Lletres. Altres publicacions van ser:
1930/1931. 1932/1934. 1935/1936. Tim Nova Cultura Proa LEstel.
A la dcada dels quaranta hi eren a Valncia les segents publicacions: Las Provincias. Levante. Jornada. Tenia com a crtic musicals
EDUARDO LPEZ-CHAVARRI MARCO.161
Abans: El Mercantil Valenciano i Avance. Crtic musical: ENRIQUE GONZLEZ GOM.162 Diari de la vesprada. Encarregat de les ressenyes despectacles era: Jose Mengual Castellano. Revista fallera. Dedicada a temes dArt. Orgue de la Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo.
Pensat i Fet. Ribalta. Valencia Atraccin. Deportes. La Hoja del Lunes.
Diari creat per al descans dominical dels treballadors darts grfiques.
161
Eduardo Lpez-Chavarri Marco: Msic, crtic musical, director dorquestra i professor del Conservatori de Valncia. Pare del tamb crtic i professor Eduardo Lpez-Chavarri Andjar [mort al 1998] qui substitu son pare als anys seixanta. 162 Enrique Gonzlez Gom: Professor del Conservatori de Valncia. Als anys seixanta fou substitut en la crtica de discs per la compositora Matilde Salvador i ms endavant- pels msics i professors Salvador Segu i Eduardo Montesinos [pertanyent al Third Stream valenci].
Tesi doctoral
114
-Referncia nominal: Valncia al London Palladium de Londres al costatde Louis Armstrong
Al 1932 [dies 18,19 i 20 de juliol] el teatre londinenc London Palladium oferia [per primera vegada al Regne Unit [tamb a Europa] i sota lauspici del msic/productor artstic JACK HYLTON 163 lactuaci del trompetista nord-americ LOUIS ARMSTRONG 164 i la seua nova banda. Al cartell del programa apareix -barrejada entre un munt dartistes diversos pertanyents al music-hall angls- la nica referncia nominal vers el nom Valncia: un desconegut per significatiu VALENCIA TRIO.165
LOUIS ARMSTRONG al London Palladium de Londres [debut el dilluns 18/VII/1932]. El nom VALENCIA TRIO hi s a la part inferior/dreta.
163
Jack Hylton [John Greenhalgh Hilton, Great Lever/Bolton, 2/VII/1892 - Londres, 29/1/1965]. Pianista i director. Cre la Jach Hylton & Orchestra [1921] i al 1923 feu els primers enregistraments amb xit imitant el so de lorquestra de Paul Whiteman. Al 1929 la banda fa 700 actuacions [tres delles a Madrid i Barcelona -Exposici Universal-], viatj 63.000 milles i els seus discs es veneren al Regne Unit un a cada 7 minuts. Collabor amb Igor Stravinsky [Mavra, 1931]. Al 1932/33 feu possible que msics americans actuaren al Regne Unit [Louis Armstrong -London Palladium- i Duke Ellington]. Entr al mn de la televisi [ITV/1955], ofici que no abandonaria fins la seua mort. 164 Louis Daniel Armstrong [Nova Orleans -entre els carrers Gravier i Perdido- 4/VIII/1900? -1898 1901?- Corona/Nova York, 6/VII/1971]. Percy Mathison Brooks [director de la revista Melody Maker] fou el primer a anomenar-lo Satchmo, tot i que al Regne Unit ja shavien publicat anuncis on sanomenava Satch-Mo el model de trompeta -Selmer- que Armstrong feia servir, fent un joc de paraules amb les dites pel music quan li preguntaven pel seu so i per la trompeta [... Speak to Em Satchel-Mouth... ]. Lacollida fou entusiasta per part dels msics anglesos, no aix pel pblic desconcertat- doncs arribaren a escridassar-lo [hi ha enregistraments de les actuacions en segells discogrfics europeus del 1932]. Els msics de lOrquestra de Jack Hylton neren amagats als bastidors de lescenari. Concls el concert, baixaren en comanda fins el camerino per tal dexaminar la trompeta i lembocadura dArmstrong. ---N. de lA. 165 Driggs, Frank, & Lewine, Harris [1982]. Op. Cit..
115
De la formaci anomenada VALENCIA TRIO, hem esbrinat el segent:
Eren originaris de la ciutat de Bradford [al centre dAnglaterra]. Solien acompanyar un cantant anomenat
CHARLIE,
doncs
sanunciaven tamb com a CHARLIE AND THE VALENCIA TRIO

CONTINENTAL ACT.
Actuaven sovint als entreactes cinematogrfics de Elite Cinema [a Toller Lane, al mateix Bradford], local inaugurat l1 dagost del 1913 i amb un pati de butaques amb capacitat per a set-centes persones que podien gaudir de sessions de cinema aix com de nmeros de vodevil als entreactes. Tamb comptava amb la seua plantilla de msics acompanyants: THE ELITE ORCHESTRA. Al 1924 deix de projectar degut a unes obres deixamplament del pati de butaques que permeteren augmentar el nombre despectadors fins 1200 persones. Elite Cinema romangu tancat de 1939 al 1945 mentrestant es desenvolupava la II Guerra Mundial.
El nom VALENCIA TRIO haguera esdevingut com a homenatge al pasdoble Valencia del mestre JOS PADILLA [aleshores -1932- una de les melodies ms conegudes per tothom arreu del mn] .
Eren artistes pertanyents al Music-Hall angls, s a dir: estem parlant de msics, cantants, cmics, malabaristes, saltimbanquis, pallassos, ventrlocs, faquirs, etc, trets tots ells caracterstics del perfil artstic de la majoria de grups pertanyents a la farndula anglesa del primer ter del segle XX.
Que malgrat haver fet consultes directes amb la Universitat de Lancaster [senyoretes Liz Fawcett i Helen Clish-Fawcett del Departament de Documentaci Artstica, tal vegada el ms complet a nivell documental pel que fa a artistes i intrprets del Music-Hall angls], altre tipus de consultes [ara directes, ads indirectes] mitjanant terceres persones residents al Regne Unit a ms indagacions diverses davant estaments no oficials i -fins i tot- del mateix arxiu del teatre London Palladium de Londres, ha
Tesi doctoral
116
impossible conixer el nom dels components del trio abans esmentat i les seues circumstncies artstiques, tot i ser una dada irrellevant per al veritable desenvolupament investigador de la present tesi.
Tot just un dia desprs de la presentaci dARMSTRONG a Europa, sinaugurava a Valncia el sal Cyti-Bar [correctament escrit en angls cal suposar-hi: CITY-Bar], situat al carrer de Xtiva xamfr al carrer Ribera [a hores dara, Convent de Santa Clara] on -al pis de dalt- hi era una sala de ball amb orquestra [anunciada als diaris com a Orquestina de Jazz]. El Cyti-Barfou inaugurat -a les 6 de la vesprada- del dimarts 19 de juliol del 1932.
Anunci de la inauguraci del Cyti-Bar on safegeix lactuaci duna orquestrina de Jazz [El Mercantil Valenciano. Dimarts, 19/VII/1932. Nm. 22.350. Primera pgina].
Al mateix diari sanunciava [al capvespre i per la nit] altre esdeveniment artstics a la ciutat:
Valncia: 19/VII/1932.
Espectacle a Benefici de la Colnia dEstiu del Cine La Senyera.
La gira europea de LOUIS ARMSTRONG abastava 3 mesos de durada. Fins larribada a Europa del trompetista poques havien estat les actuacions de jazzmen nord-americans davant el pblic del vell continent: THE ORIGINAL DIXIELAND
JAZZ BAND i THE SOUTHERN SYNCOPATED ORCHESTRA, ambdues al 1919. SYDNEY BECHET
pass la majoria dels anys vint recorrent el vell continent amb diverses bandes, per
117
ARMSTRONG fou el primer artista de Jazz en aparixer tal com una estrela individual, no
com a membre [o lder] duna banda.

LOUIS ARMSTRONG no port al Regne Unit els seus msics americans al complet i feu
les primeres actuacions a lilla amb msics negres procedents de diversos pasos [inclosos alguns de nord-americans]166. A la resta dactuacions oferides a altres ciutats del Regne Unit ja incloa els millors msics anglesos de Jazz [msics blancs ]. El crtic de la revista musical anglesa Melody Maker [sota signatura de Mike] escrigu al voltant daquestos concerts:
[Trad.]... A ha estat un esdeveniment que no tornarem a veure en molts anys, aix doncs- quan vost [LOUIS ARMSTRONG] conte histries als seus nets parlels dels bons dies del Palladium al 1932 ....167
ARMSTRONG no tornaria a tocar al Regne Unit fins passats vora 24 anys dabsncia.
La nova trobada fou a lEmpress Hall de Londres al maig del 1956.

London Palladium, 18-19/VII/1932: LOUIS ARMSTRONG envoltat per JACK HYLTON i membres de la seua orquestra i foto dARMSTRONG al 1931 [un any abans].
LOUIS ARMSTRONG [acompanyat pels seus ALL STARS] faria la seua primera actuaci a
Espanya el 23/XII/1955 a la sala/cinema Windsor Palace de Barcelona, de fet feu tres concerts el mateix dia i a teatre ple. ARMSTRONG havia doferir 2 concerts al Windsor [dia 22] i sols un [el 23], per lavi que el portava a Barcelona no pogu enlairar-se de laeroport de Mil degut a la boira. Satchmo i els ALL STARS arribaren al Prat de
166 167
Kirchner, Bill [2000]. The Oxford Companion to Jazz. Oxford University Press Inc. Driggs, Frank, & Lewine, Harris [1982]. Op. Cit.
Tesi doctoral
118
Llobregat al mat del dia 23 i feren els tres concerts el mateix dia [el primer a les 4 de la vesprada]. Assabentat dels plans dels organitzadors, ARMSTRONG es dirig al seu manager tot engegant-li: Man, be human! [Sigues hum, home!].168 Anys desprs, toc i cant a Palma de Mallorca i a lagost del 1967 ho feu a la sala El Gallo Rojo [El Campello/Alacant], tal com es demostra a la fotografia -apareguda als captols pertanyents als anys seixanta- on apareixen SALVADOR PORTER [aleshores guitarrista de lOrquestra de Ball de la Sala i -a hores dara- ex-Concertino de lOrquestra Municipal de Valncia] i el msic argent WALDO DE LOS RIOS.
Portada del disc no oficial enregistrat a un dels tres concerts de LOUIS ARMSTRONG a la sala/cinema Teatre Windsor Palace de Barcelona [23/XII/1955] i cartell de lanunci dels quatre concerts programats [en un principi] per als dies 22 i 23 de desembre.
-Parfrasi del Jazz a les festes populars.
Quan les falles del 1935, el monument pertanyent al carrer Rojas Clemente fou signat per lartista faller Francisco Canet Cubel
169
i a ella es feia una crtica -pel que
168 169
Garcia Martnez, Jose Maria [1996]. Op. Cit. Francesc Canet Cube, artista faller dels anys trenta i membre de l'Associaci d'Artistes Fallers -a partir de 1936 s'anomen Associaci d'Art Popular-. Membre actiu en la posada en marxa de lExposici del Ninot [a partir del 1934]. Passada la guerra deix de bastir falles i es dedic a la decoraci cinematogrfica. La temtica jazzstica aparegu a les falles entre els anys trenta i cinquanta i sempre amb un to crtic per tractar-se duna msica estrangera [msica incomprensible feta per negres extics]. A partir del 1940 algunes falles reflectiren aquest criteri dintre de la crtica general a les msiques i modes modernes. L'any 1933, Francesc Canet bast la falla de l'actual plaa de Saragossa i al 1934 la del carrer Bolseria-Tros Alt. ---Mozas, Javier, i Hernndez, Gil-Manuel [Associaci d'Estudis Fallers]. Hernndez, Gil-Manuel [1996]. Falles i franquisme a Valncia Afers. Catarroja/Valncia.
119
feia a costums i novetats- al voltant de la nova moda del Jazz. Al llibret apareixia [sota la signatura de R. Juan] la segent sentncia:
... Los bailes americanos al mundo han enloquecido y las danzas regionales se tienen en el olvido ....
A la falla hi sn representats [dintre duna mena de carabassa oberta] un quartet de msics negres [a destacar la grandria de la bateria] que toquen per tal que una parella [amb vestimenta adient als anys trenta] balle de manera alleugerida i com a bojos seguint el ritme de la seua msica, tots ells sota un rtol on apareix escrita la paraula Holysawoo.
Tema escollit per lartista faller Francesc Canet per a la falla Rojas-Clemente [1935].
A laltre costat i a sobre un tall dall que sembla ser una albergina gegant per semblant a unes castanyoles obertes, hi sn un dolainer i un tabaleter mentrestant una parella empolainada amb vestits regionals balla l i el dotze. A sobre ambds escenaris hi s una boleta del mn amb un barret de mariner al cap que tamb balla [amb un sonall a la m] damunt duna faixa morellana. El tema del Jazz continu sent emprat per altres artistes fallers als anys posteriors tot i que duna manera semblant a la falla abans exposada, s a dir: fent servir els arquetips i tpics ms gastats arreu del mn per simbolitzar el gnere.
Tesi doctoral
120
Falla Rojas-Clemente [1935]. Detall de lorquestra de Jazz i els dansaires.170
Tpics jazzstics emprats a les falles: Ballarins i msics negres gesticulant de mala manera i amb els ulls vius. Bateries, saxofonistes i trompetistes fent malabarismes ensems hi sn tocant. Gngsters amb metralletes gaudint de qualsevol actuaci duna formaci jazzstica, etc.
-La vorera de la fam.
Tot i que aquest apartat podria pertnyer tamb a la vessant del context musical, hem volgut mantenir-lo dintre de lapartat especficament social atesa la importncia i el ress humanitari que els esdeveniments repressius i econmics comportaren sobre molts professionals del mn de lespectacle.
170
http://bv.gva.es/screens/biblioteca_val.htlm.
121
Els teatres anaven desapareixent i el treball ofert als msics que hi eren a latur era escs a ms de mal pagat.
[Trad.] ... els cmics el passaren dall ms mal. A molts dells els fitxaren i els vetaren per a actuar per haver dit al seu moment Viva la Repblica! o haver-hi aixecat el puny en alguna de les representacions de lpoca republicana....171
Ateses les circumstncies, els professionals de lespectacle recorregueren als oficis ms diversos per tal deixir endavant. Els msics que deixaren de ser-ho i pogueren donar un tomb a la seua trajectria laboral els an dall ms b per la majoria no sabia fer altra cosa que no fos la seua feina de sempre, motiu pel qual an creant-se una mena dindret localitzat al centre de la ciutat [a qualsevol hora del dia i de la nit] on hom intentava cercar bolos [actuacions sota contracte verbal]. Llavors es formaven cues perennes dartistes i msics que demanaven feina con si dalmoina es tractara. Ubicada entre els teatres Eslava i Ruzafa, la vorera ampla del Passeig de Russafa era atapeda de cafeteries i bars on solien anar msics i artistes de tot tipus als anys quaranta [tamb als cinquanta i ben endinsats els seixanta] per tal de trobar feina ats que els empresaris gaireb no romanien als seus despatxos i acostumaven passar les hores dintre dels cafs cercant espectacles ocasionals [a la ciutat o als pobles de la rodalia] on poder presentar artistes i msics. Com que la majoria de membres del mn de lespectacle que a la vorera hi eren esperant no podien ni tan sols pagar-se qualsevol consumici a linterior dels cafs, romanien passejant fins que un dels empresaris eixia de lestabliment on era fent negocis i demanava personal per tal domplir un ball, un espectacle o qualsevol sessi de varietats a qualsevol sala de festa, teatre o cinema. Els msics ms sollicitats eren els acordionistes ats que ells sols podien tocar un repertori sencer de temes ballables. Seguint lescalaf preferencial neren els bateries [els duos acordi/bateria eren dall ms corrent]. Els representants tamb demanaven altres instrumentistes, pallassos, cmics, parelles de ball, actors declamadors, etc...
171
Ferriz Llorens, Jos [2004]. Sesenta aos de vida musical. Memorias. Generalitat Valenciana/Institut Valenci de la Msica [Biblioteca de Msica Valenciana-Srie Menor] Valncia.
Tesi doctoral
122
Per a molts msics valencians [a la postguerra i -fins i tot- a comenament dels anys seixanta, els voltants del Passeig de Russafa foren coneguts de seguida sota el nom de vorera de la fam, generalment citada fent s del castellanisme cera.172 Pel que fa als empresaris artstics de la ciutat [alguns dells amb passat artstic] solien fer les contractacions, des duna taula a qualsevol establiment del Passeig.
Empresaris arrelats al mn artstic de la dcada van ser: Vicente Lladr. Pedro Pons. Curro Paredes. Mochol. Circuitos Levante. Empresa dirigida per Conrado Jimenez. Salvador Hervs. Famlia Zarranz. Amb oficina a Catarroja per molt influent a Valencia i rodalia. Propietria del balneari/sala de festes Las Arenas. Amb despatx propi.
A comenament dels seixanta sinaugur a ledifici Rialto [Plaa de lAjuntament] la seu del Hogar del Msico de Valncia, espai doci on una part dels msics locals es relacionaven ensems cercaven feines. Establiment i associaci depenents de lnic sindicat musical permet aleshores pel rgim franquista [Sindicato Nacional del Espectculo], el paper del Hogar del Msico fou reconegut pel mn artstic valenci doncs van ser nombrosos els contractes i les actuacions diverses sorgides des de les mateixes taules on els professionals passaven el temps relacionant-se o jugant a les cartes i al dmino tot esperant qualsevol indici de feina.
172
Entrevista Personal amb la professora Angeles Lpez Artigas realitzada a casa seua [La CanyadalHorta Oest, el 12/IV/2007].
123
-Rdio a Valncia.
La rdio era el mitj ms popular per transmetre msica de tot tipus encara que la copla i el flamenc hi eren sempre els generes capdavanters a lhora descollir emissora els radiooients. El Jazz fou relegat a segon o tercer terme, a ms de ser ems dintre de programes [poques vegades monogrfics] oferts en horaris quasi sempre intempestius [de matinada] per a qualsevol oient dhbits normals.
A Valncia ciutat podia escoltar-se msica emesa a les segents emissores: Rdio Valncia nica emissora que hi havia a Valncia quan conclogu la contesa. Concessionria de Unin Radio, emetia sota les sigles EAJ-3. Rdio Alerta Rdio Mediterraneo Comen a emetre des de lAteneu Mercantil. Emissora pertanyent Rdio Valncia. Inaugurada al 1940. Rdio Nacional dEspanya Comen les emissions a Valncia el 22/XII/1949. Tenia com a assessors musicals Jose M Machancoses i AGUSTN ALAMN.
A comenament dels anys seixanta, RNE a Valncia emet una srie de programes que volien ser una mena dintroducci comentada vers el Jazz [ms aviat, el Music Hall] tot i que la barreja de continguts confonia lesperit inicial del programa. El ttol de les emissions girava al voltant dun personatge conegut malgrat que -de vegades- no hi tenien molta relaci amb el Jazz ms genric. Els guions eren de Sebastian Gasch i la realitzaci corria a crrec de Javier Foz. Tot i ser considerat un programa musical, a lapartat de programacions demissions de rdio de la premsa local sanunciava tamb sota la capalera Msica del Septimo Arte i semetia el dimarts -de vegades tamb els dimecres- a les 21 hores. No obstant aix,
Tesi doctoral
124
era el subttol Historia del Music Hall el que encapalava els requadres als diaris tot i haver estat anunciat tamb [a les 21,15 hores] sota un tercer ttol: Festival de Jazz. A destacar la segona part del ttol del programa: Invasin pacfica de los negros, el qual ens dona idea dels arguments emprats pel guionista a lhora de difondre la vessant ms fosca de la histria del Jazz.
Anunci duna de les emissions de Msica del septimo arte per anunciat amb lencapalament genric Histria del Music Hall. A destacar la castellanitzaci del nom de la cantant.173
El divendres 9/II/1962 174 comen les seues emissions [tamb a RNE a Valncia] un nou programa: Jazz Mundial [22,30 hores] tot i que aviat sanunci sota el ttol El Mundo del Jazz.
-Bing Crosby a Valncia.
Pertanyent als dos mitjans esmentats per molt ms conegut pel pblic, el cantant i actor BING CROSBY era un dels artistes ms coneguts arreu del mn. Acompanyat pel seu fill major, CROSBY estigu a Valncia al 1950 en visita privada de noms vint-i-quatre hores. Shostatjaren a lHotel Excelsior [a prop de la plaa del Cabdill], hotel dirigit aleshores per lempresa Sendra e Hijos. Indstrias Hoteleras, S.A. La visita tingu cars estrictament privat i el cantant sinteress [segons les seues paraules] per all que envoltava el comer dels ctrics ats que -a Hollywood- el seu
173 174
Levante [1961]. Dimarts, 17 doctubre. Pg, 2. Levante [1961]. Divendres, 9 de febrer. Pg, 2.
125
amic JOS ITURBI li havia parlat molt b del camp valenci i de la possibilitat de fer negocis amb els empresaris valencians.175 Lestada de BING CROSBY a Valncia pass desapercebuda i noms caldria esmentar-la com una ancdota curiosa: un dels cantants meldics ms coneguts arreu del mn visita la ciutat quan Valncia no hi era al punt de mira de les visites importants [tampoc neren moltes] que arribaven a Espanya. No obstant aix, el fet que CROSBY fos un dels escassos amics blancs de LOUIS
ARMSTRONG [a qui sempre respect com a msic i com a persona en una societat -la nord-
americana- plena de prejudicis racials] i personatge amb molta influncia dintre de lanomenat Star System nord-americ -tot i que mai fou considerat com a cantant de Jazz- don a aqueixa visita de poc ms de 24 hores el ress que mereix en aquesta tesi. Per -pel que fa a la vessant musical- el gran mrit de BING CROSBY 176 com a cantant fou el dafegir al seu repertori el concepte afroameric de la can, s a dir: el fraseig del Jazz, concepte que podria definir-se de la segent manera:
Concepte afroameric de la can: Entendre el cant com una extensi lrica de la parla. Passar duna veu predominant a una altra de registre ms greu. Emetre una dicci avanada per tal dajudar una enunciaci distinta. Cantar a sobre les consonants i fer un s discret de qualsevol forma demfatitzar el text.
175
Prez Puche, Francisco [2003]. Americanos en Valncia 1945-1959. Luces de la Ciudad. Ajuntament de Valncia. 176 Bing Crosby [Harry Lillis Crosby. Tacoma/Washington, 3/V/1903 - Madrid 14/X/1977]. Cantant i actor. Considerada com la veu humana ms vegades enregistrada electrnicament a ms de ser referncia per a altres cantants: Frank Sinatra, Perry Como, Michael Buble i Dean Martin. El seu repertori estigu molt ocasionalment vinculat al Jazz. Assol les innovacions del Jazz emergent aportant a la can popular nord-americana el sentit Swing. Preguntat qui havia tingut ms influncia a la seua carrera musical, Crosby respongu que estava en deute amb el ... reverend Satchelmouth [broma irreverent fent esment de Satchmo/Louis Armstrong] el qual s el principi i final de la msica als Estat Units per molt de temps... .
Tesi doctoral
126
A loctubre del 1977 aparegu a Las Provincias un article signat per un dels periodistes locals que aconsegu fer-li una entrevista al cantant [Alejandro Garcia Planas], entrevista destinada a ser emesa per Rdio Valncia.177 A larticle es parla que -ms endavant- tamb vingueren a Valncia personatges com lactor i director itali Vittorio de Sica, lactriu Susan Hayward i lactor/ballar i cantant
GENE KELLY.
A la ressenya, el periodista escriu que -tot i parlar lactor/cantant una mica de castell- feu servir langls i el francs per tal dentendres a lentrevista i que a les acaballes de lencontre, CROSBY cant -molt fort i amb la lletra original en castell- unes estrofes del pasdoble Valncia del JOS PADILLA i que a larribar al pargraf ... quisiera, en la tierra ..., feu un gest al seu fill i sacomiad del reporter de Rdio Valncia i de la resta dadmiradors. Tota vegada a lemissora -narra el periodista- ni el director de programaci [Enrique Valor] ni altre company seu [Valeriano Gmez Torres] donaven crdit a all que hi eren escoltant.
BING CROSBY a Valncia al 1950.
Reproducci eixamplada dambds peus de foto. A la segona, el cantant hi s a la porta de la catedral de Valncia acompanyat pel seu fill i els periodistes locals Salvador Chanz i Jos Mengual.
177
Garcia Planas, Alejandro - Las Provincias [1977]. Bing Crosby estuvo en Valncia y cant Valencia. Diumenge, 16 doctubre. Pg, 61.
127
Article signat per Alejandro Garcia Planas aparegut a Las Provincias.178
A un altre article aparegut a la Cartelera Tria [1978] es retrata cronolgicament la figura artstica del cantant/actor nord-americ sense fer cap esment de la visita [abans esmentada als pargrafs anteriors] que CROSBY feu a la ciutat.179
-Nous hbits musicals a la societat valenciana.
Els mitjans de comunicaci eren reflex inqestionable de la manipulaci informativa a la qual foren sotmesos la premsa, la rdio i la televisi del pas pel govern franquista. No obstant aix, de tant en tant sorgia la sorpresa i hom manifestava -sempre entre lnies- all que encara no es podia dir en veu alta ni al carrer ni a altres indrets tret dels cercles de confiana. Qestionar opinions a empresaris o venedors de la ciutat al voltant dels resultats obtinguts per les vendes dels seus productes no hi era un fet gens com tot i que la bateria de preguntes formulada per lentrevistador fora ms aviat innocent i mai escorcollava ms enll de la resposta adient i esperada. Com que les vendes daparells tocadiscs anaven apropant-se a les daparells de rdio [tot i que de manera espaiosa] un periodista local indag al voltant de quatre establiments de Valncia per tal de conixer de primera m els gustos musicals dels valencians amb cert poder adquisitiu que podien comprar-se discs, cada vegada ms
178
Garcia Planas, Alejandro Las Provncias [1977]. Bing Crosby estuvo en Valncia y cant Valncia. Diumenge, 6 doctubre. Pg, 61. 179 De Mata, Juan - Cartelera Tria [1978]. Bing Crosby. Setmana del 27 de mar fins el 2 dabril. N 738.
Tesi doctoral
128
[segons opini generalitzada dels entrevistats] tot i que les estadstiques econmiques demostraren que la veritable millora econmica a la societat espanyola arrib passada la primera meitat dels anys seixanta. El diumenge 1 de novembre del 1959 apareix al diari Las Provncias
180
una qesti
que donar pas a quatre entrevistes curtes per significatives amb els propietaris o gerents de botigues de la ciutat on es venien discs i on es fa esment dels gustos i aficions duna part de la societat local, aquella que podia gaudir de tocadisc, discs i diners per comprar-ne ms: Qu msica es la preferida hoy por los valencianos?. La bateria de qestions cerclava al voltant de:
Si havia augmentat lafici a la msica en Valncia als darrers anys i influncia dels discs dalta fidelitat en les preferncies musicals dels odors. Quin tipus de msica era aquella que menys els agradava.
Un dels propietaris entrevistats [Alejandro Soler Calatayud] ja parlava de la necessitat de crear un Club de Jazz a la ciutat ats el gran nombre daficionats. El primer venedor entrevistat [Francisco Almarche Benlloch] fou considerat al seu temps -segons la ressenya periodstica- com el segon venedor de discs a Espanya:
[Trad.]... Dacord amb les vendes, un 60 % dels clients est a favor de la msica moderna -millor dit: msica lleugera- i el 40 % restant a favor de la clssica. Influeix el fet que la msica moderna ix a la venda normalment en format de 45 rpm per la qual cosa el preu s ms barat ....
Alejandro Soler Calatayud, propietari de la botiga delectrodomstics fundada al 1914 i ubicada al carrer Ribera. De les quatre entrevistes s la que cont respostes ms substancials amb el tema jazzstic:
[Trad.] ... Abans hi havia pocs aparells de tocadiscs a Valncia, ara hi ha a milers. Abans de la Guerra Civil comenaren a enregistrar discs els segells Columbia i la Compaia del Gramfono Odeon. Avui [novembre 1959] ne sn al menys- vint-i-una les marques oferides al consumidor....
180
Las Provncias [1959]. La msica de nuestro tiempo / Qu msica es la preferida hoy por los valencianos? [pgina 14]. Valncia, 1 de novembre.
129
... Als enregistraments moderns poden escoltar-se tots i cadascun dels instruments de lorquestra. Tamb ha guanyat lanomenada msica moderna aconseguint estridncies magnfiques i inusitades .... ... En Valncia -tot i que existeix una gran afici al Jazz- no hi ha cap club daquestes caracterstiques cosa que s succeeix a Madrid o a Barcelona i aquesta necessitat es fa de notar ....
Les paraules dAlejandro Soler Calatayud als pargrafs anteriors demanant un Club de Jazz per a la ciutat on hom poguera escoltar msica en directe es troben fora de context poltic i social atesa la data en que van ser manifestades i el veritable ambient musical que llavors envoltava la ciutat. A lentrevista personal mantinguda amb el seu fill 181, aquest referma les paraules de son pare a lentrevista apareguda a Las Provincias i ens presenta el perfil dun home aficionat a escoltar sarsuela per obert tamb a les novetats musicals del moment aix com a la bona msica de Swing que -a poc a poc- ja hi era arribant amb certa normalitat a les botigues valencianes. De fet, no hi havia cap problema pel que feia al subministrament de discs a les poques botigues de la ciutat de Valncia on es venien, doncs els representants dels diversos segells discogrfics [a lpoca era normal que un subministrador portara la representaci de diversos segells] visitaren els venedors de manera puntual. La venda de tocadiscs [i de tot tipus delectrodomstics] solia fer-se a terminis de tres, sis mesos o dun any de pagaments i amb lnic aval de la proximitat venal o de la coneixena personal dels clients i sense cap intervenci bancria [requisit imprescindible a la dcada segent] la qual cosa feu que en pocs anys es vengueren entre altres electrodomstics- molts aparells de rdio i nombrosos tocadiscs donant inici a una clientela local vida de novetats musicals enregistrades en disc. Ambient musical a Valncia a la fi dels cinquanta: Per una banda, el manteniment dels arquetips clssics [bandes, sarsueles, copla, msica clssica fins WAGNER, etc.].
181
Entrevista Personal: Alejandro Soler Martnez [Valncia, 27/II/1923] qui aleshores dirigia lestabliment de son pare. Entrevista realitzada a Valncia/lHorta el 26/III/2008.
Tesi doctoral
130
Per altra, la troballa amb els nous temps que arrossegava la fi dels cinquanta i larribada dels seixanta amb totes les contradiccions culturals i poltiques que all implicava en una societat on ser modern [en tots els mbits i amb les seues conseqncies] anava a estar a lordre del dia.
Alejandro Soler Martnez mant que els gustos dels ciutadans de la Valncia dels anys cinquanta giraven [tal com abans hem escrit] al voltant de la copla, la sarsuela, msica clssica i algunes de les primeres novetats de lanomenada can italiana [DOMNICO MODUGNO, CLAUDIO VILLA, RITA PAVONE, etc ...] escoltada sovint a les emissores locals. De tant en tant es venien discs de FRANK SINATRA i dorquestres de Swing sense catalogar ben b ats que al catleg hi apareixien discs de GLENN MILLER i BENNY
GOODMAN per tamb dorquestres tipus RAY CONNIFF
182
, MANTOVANI
183
o daltres
semblants que res tenien a veure amb el Swing i -menys encara- amb les veritables formacions jazzstiques [Big-Bands] de DUKE ELLINGTON, COUNT BASIE o QUINCY JONES, discs encara difcils de trobar i que -fins i tot- gaudien de bones vendes al mercat per no en les quantitats dels gneres abans esmentats. Lestabliment dAntonio Ferrer Ivars [carrer Ribera] complia aquelles dades el 25 aniversari de la seua fundaci:
[Trad.] ... Podem refermar que -a hores dara- la joventut entn molt de msica clssica i la proporci de vendes [al llarg dun any] tot comparant-la amb la msica moderna s -aproximadament- de 3 o 4 a un, tot i que el disc de 33 rpm s ms car ....
182
Ray Conniff. [Joseph Raymond Conniff. Attleboro/Massachussets, 6/XI/1916 - San Diego/Califrnia 13/X/2002]. Trombonista i arranjador. Ls del cor com alter ego de lorquestra fou el tret que ms el caracteritz. A Espanya, el programa de rdio Consultorio de Elena Francis tenia com a sintonia el tema Indian Summer [Victor Herbert] interpretat per lorquestra i cors de Conniff.. 183 Annunzio Paolo Mantovani [Venecia, 15/XI/1905 - Tunbridge/Kent, 29/III/1980]. Compositor i director dorgen itali, triomf al mn musical londinenc grcies a les seues actuacions al Queen's Hall i al Wigmore Hall. Aconsegu lxit grcies al seu so particular [endolcidor i basat als violins]. Primer autor al mn que vengu ms dun mili de discs estereofnics.
131
Francisco Jos Torres de Ariza era gerent de Surco [venda de discs i daparells de rdio i televisi] i visitant assidu de fbriques de discs a Alemanya, Frana i Pasos Baixos:
[Trad.] ... Als joves els atrauen els darrers enregistraments, dels quals sempre hem destar ben abastits .... ... Tamb es ven molt el tema Pequea flor de SIDNEY BECHET 184[] ....
Per la realitat social de la fi dels anys cinquanta encara deixava entreveure hbits de la mateixa postguerra. Aix, GEORGE WEIN 185 [influent promotor jazzstic i pianista] ho referma a la seua autobiografia:
[Trad.] ... El meu primer viatge a Espanya fou al 1958. Recorria Europa realitzant audicions per tal descollir membres de la NEWPORT INTERNATIONAL YOUTH BAND [ VLADIMIRO BAS -saxo alt- ha estat lnic msic espanyol que ha tocat amb LOUIS ARMSTRONG al Festival de Newport del 1958 amb la MARSHALL BROWNS INTERNATIONAL YOUTH BAND, on eren tamb el trompetista DUSKO GOJKOVICH i el trombonista alemany ALBERT MANGELSDORFF]. A Madrid, el meu amfitri fou el productor Alfredo Matas. Vivia Franco i cada vegada que alg lesmentava havies de treure el barret. Quan torn -ja als anys seixanta- lambient shavia relaxat. Vull dir que es podia respirar ....186
El comenament dels anys seixanta don pas a un lleuger canvi dactitud social [ms crtica tot i saber-se oprimit encara per un rgim autoritari] davant les poques novetats que comenaren a arribar i que estaven capgirant el mn a marxes forades. No obstant aix, qualsevol canvi dactitud a la societat anava acompanyat amb el recordatori perenne de saber on hi rem i qui era el que manava. Al mn artstic aquesta necessitat de canvi es feu palesa pertot arreu. Un exemple de censura continuada que el rgim franquista mantenia a totes les branques de la informaci la trobem -fins i tot- als nouvinguts festivals de la can,
184
Cal destacar lxit aconseguit arreu del mn per Sydney Bechet amb el seu tema Petit Fleur, mostra comercial del saber fer del msic nord-americ, icona i mestre per a gaireb tots els jazzstes europeus. ---N. De lA. 185 George Wein [Boston/Massa, 3/X/1925]. Promotor, productor i pianista ocasional. Hi s considerat el no-intrpret ms important de la histria del Jazz. Al 1950 cre el segell discogrfic amb el mateix nom. Al 1954 munt el Newport Jazz Festival [Rhode Island] i cre daltres. Als seixanta cre lempresa Festival Productions, dedicada a la promoci de noves figures i esdeveniments jazzstics. s autor dun llibre autobiogrfic: Myself Among Others: A Life in Music [Da Capo Press, 2004]. 186 Wein, George [2004]: Myself Among Others: A Life in Music. Da Capo Press. Pargraf citat a El Pas, dissabte 22/III/2008, pgina 31 del suplement cultural Babelia.
Tesi doctoral
132
esdeveniments musicals inspirats en altres semblants celebrats a Frana i Itlia, sobretot a les localitats turstiques aprofitant lavinentesa duna ciutat o una zona en concret a promocionar davant els futursvisitants [a Espanya seria a Benidorm i -ms endavantseixamplarien a altres].
Anunci del III Festival Espaol de la Cancin.187
Al cartell anunciador del III Festival Espanyol de la Cancin cal destacar lapartat un lema on hi sn presents les virtuts maximalistes que el rgim demanava als futurs autors de les canons davant la modernitat que ens envaa:
Decrum a la lletra. Grcia en la msica. Origen espanyol i accent universal.
s a dir: modernitat per sense renunciar als principis ideolgics del rgim i tanmateix- a lespanyolitat dels temes a desenvolupar de manera musical i textual. Larribada de les primeres allaus de turistes europeus permet als msics i aficionats valencians entrar en contacte amb una menuda part del mn musical for arribat de ms enll dels Pirineus. Per primera vegada alguns professionals accediren a enregistraments jazzstics sense eixir del pas doncs -al 1965- encara no hi eren a labast de qualsevol botiga de discs valenciana. El contacte amb els primers turistes europeus fou la manera ms prctica de descobrir i informar-se de levoluci daquells altres tipus de msica que a les nostres terres eren considerades quasi anecdtiques i de les quals hom sabia de la seua existncia mitjanant pellcules o alguna esquifida sintonia radiofnica o televisiva
187
Levante [1961]. Dissabte, 13 de maig. Pg, 2.
133
dall ms ftil degut a que els minvats programes especialitzats [ANTONIO BALANZ,
PEPE PALAU] semetien quasi damagatall, a lhorari laboral o a la matinada.
Aquesta mena costumista provoc canvis a la societat.
Canvis socials afegits pels primers turistes. Hbits europeus pel que feia als seus costums. Modernitat i desinhibici amb les segues relacions personals. Diners per fer despesa, la qual cosa era sinnim de desenvolupament econmic.
Davant les tendncies musicals que ens arribaven [grups de Rock &Roll i Msica Pop] un munt de crtics de Jazz carreg les tintes al voltant de les noves modes musicals i del perill que implicaven per a un normal desenvolupament jazzstic. Com a exemple caldria citar aquest manifest dintencions [ple de tpics i prou conservador als seus principis] aparegut a la revista Aria Jazz al 1964, just abans de lexpansi consumista que el Rock i tot all que lenvolt sencarreg de dur endavant. Tamb al nostre pas:
[Trad.] ... Desitjarem que tots els responsables dels mitjans de divulgaci saberen al menys una cosa: el Jazz res t a veure amb els portadors de perruquins i milionaris BEATLES .... ... Com a aficionats al Jazz ens indigna que aquest art siga confs amb eixa msica [no s ni com li donem eixe nom] que per a ser interpretada cal dur perruques i desarticular-se ensems. Ens afligeix i ens indigna que els mitjans informatius divulguen i fomenten aquest fenomen que sols reflexa una terrible decadncia .... .. Quin tipus dideal, quina moral pot tenir eixe jove que imita i t com a heroi a un deixos desarticulats ...?.188
No obstatn aix, cal afegir que la msica de THE BEATLES i daltres grups semblants i tamb anglesos [ROLLING STONES, THE KINKS, THE ANIMALS, etc.] influiria sobre manera a lavenir de futures carreres musicals de msics valencians.
188
Aria Jazz [1964]. Nota de la revista Aria Jazz. Abril.
Tesi doctoral
134
El cas de THE BEATLES -malgrat la seua senzillesa temtica, estructural i musical- fou fruit dun xit purament comercial a ms del marketing ms estructuralista. Res tenien a veure amb balades italianes ni amb melodies franceses que llavors hi eren soana a diari per la rdio. La fora i la frescor daquella nova msica obria el cam vers la recerca daltres estils ms oberts i complexos. A Valncia, la compositora castellonenca MATILDE SALVADOR i SEGARRA
189
escrivia
ressenyes i crtiques musicals [al voltant de tot tipus de gneres] a les pgines del diari Levante i entre aquestes [just dos dies desprs de la mort del cantant i pianista NAT
KING COLE] ne trobem una relativa a un disc de Jazz [dintre de lapartat Msica Ligera]
dun saxofonista no massa conegut pels aficionats: ILLINOIS JACKET.190 El lxic emprat per SALVADOR a lhora descriure la textura dels diversos estndards que al disc apareixen sapropa molt a aquell emprat per la compositora de Vinatea quan analitza enregistraments de msica clssica o tnica, tal com -al mateix article- els dedicats a la Misa Criolla i la Misa Luba
191
dintre de lapartat Msica religiosa
192
. El
fet que una autoritat al mn de la clssica valenciana [tal com llavors SALVADOR hi era] fera crtiques periodstiques sota el mateix respecte i cura pedaggica davant de qualsevol estil musical cal considerar-lo [des de la distncia] com un exercici de valentia musical. La divisi feta a la seua secci Discoteca [Msica Clssica i Msica Lleugera] fou -si ms no- una excusa gramatical per tal de diferenciar sobre el paper dos mons que res tenien a veure des del punt de vista formal i estilstic. Per el fet que el conjunt de la secci donara a entendre als lectors que la suposada divisi era ms informativa que no real fou un veritable aven a la dcada dels seixanta tot i que cal pensar en la professionalitat de la compositora a lhora dacceptar escriure [per motius diversos] al voltant daquest tipus de ressenyes.
189
Matilde Salvador i Segarra.[Castell/La Plana Alta, 1918 - Valncia, 5/X/2007]. Compositora i pintora. Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Estudi amb Vicent Asencio [1908/1979], qui esdevindria el seu esps. Autora de nombroses canons de concert; ballets [El segoviano esquivo, Barcelona, 1960] i peres [La filla del Rei Barbut/1943] i Vinatea [estrenada al Liceu de Barcelona al 1974 i representada a Valncia el 1975]. 190 Illinois Jacquet [nascut Jean-Baptiste Illinois Jacquet. Broussard/Louissiana, 31/X/1922 - Nova York, 22/VII/2004]. Saxofonista i fagotista. El solo del tema Flying Home [Hampton Orchestra's] fou considerat clssic. Al 1944 cre una banda menuda on tocava un jove contrabaixista anomenat Charles Mingus. Al 1946 toc amb Count Basie reemplaant Lester Young. 191 Misa Luba [Philips 850 033 PY]. 192 Levante [1965]. Discoteca. Diumenge, 7 de febrer. Pg, 23.
135
Les crtiques de MATILDE SALVADOR abastaven des denregistraments amb obres de

DEBUSSY, SCHUBERT, VERDI, PERGOLESI, CHAIKOWSKY i BEETHOVEN fins a discs signats per THE BEATLES, DUO DINMICO, LOS BRINCOS, LOS HERMANOS ANOZ, MARISOL, MICHEL
[cantant nascut a Pego i amb una brillant trajectria a lantiga URSS], JAVIER FLETA i cantants pertanyents a la nounada nova can: SALVADOR ESCAMILLA, MARIA CINTA i
NURIA FELIU [a qui TETE MONTOLIU acompany sovint] a ms de novetats jazzstiques: ILLINOIS JACKET, WEST MONTGOMERY, etc.
A una de les crtiques, la compositora parla -fins i tot- de la tcnica doctaves feta servir pel guitarrista WEST MONTGOMERY a la seua m dreta:
[Trad.] ... La consecuci interpretativa de WEST MONTGOMERY s -si ms noespectacular quan hom pensa que saconsegueix mitjanant la tcnica de la m dreta fent servir sols el dit polze. ... La seua agilitat aix com tamb el control de volum de lisntrument sn veritablement notables ....193
Crtica de MATILDE SALVADOR al voltant dun LP dels saxofonista ILLINOIS JACQUET.194
A la secci El mundo del Disco de la Cartelera SIPE The Pick of Parker

196
195
es fa la ressenya del disc
, aparegut a Espanya en aquelles dates i on el comentarista
[annim] descriu loblit per part dels aficionats de lanomenat Midle-Jazz dels anys trenta i quaranta i laven formal produt al gnere jazzstic amb larribada del Be Bop com a estil preponderant als cinquanta grcies -entre altres- a msics com CHARLIE
PARKER. El disc s una recopilaci de temes enregistrats pel Saxofonista alt del 1950 al 1953
193
Salvador, Matilde - Levante [1965]. Discoteca [crtica del disc de Wes Montgomery Movin Wes. Serie Verve/La Voz de su Amo, LCLP 240-]. Diumenge, 13 de juny. 194 Salvador, Matilde - Levante [1965]. Discoteca. Diumenge, 7 de juliol. 195 Cartelera SIPE [1965]. El mundo del disco. Del 18 al 24 doctubre. N 798. 196 The Pick of Parker. Charlie Parker: La Voz de su Amo -LCLP247- Verve Series.
Tesi doctoral
136
amb THELONIOUS MONK, DIZZY GILLESPIE i el bateria KENNY CLARK. La qualificaci per part del comentarista s la ms alta: 5 [excepcional]. La setmana del l1 al 7/XI/1965, apareix a la mateixa secci El mundo del Disco [SIPE n 800] el comentari sobre laparici a les botigues del disc Dizzy in Hollywood del trompetista DIZZIE GILLESPIE 197. En altre nmero de la cartellera apareix la ressenya del disc Clifford Brown Memorial Album, un dels nombrosos homenatges editats [atesa la seua sobtada mort] sobre lobra del trompetista CLIFFORD BROWN.198 A una de les contraportades de la cartellera apareix un article anomenat Las mujeres del Jazz, on es fa una curta ressenya de vuit cantants fora significatives a la histria del Jazz: BESSIE SMITH, BILLY HOLIDAY, SARAH VAUGHAN [Sassy], CARMEN McRAE, DINAH
WASHINGTON, NINA SIMONE, ANITA ODAY [nica cantant blanca de les vuit] i MAVIS RIVERS. 199
-Venda i promoci de nous instruments [1960-1970].
En aquest apartat cal separar els avenos mecnics i materials que [cap a la f dels anys cinquanta] capgiraren la manera dentendre alguns instruments per part de nombrosos msics i el seu desenvolupament posterior, sobretot pel que feu a lapartat electrnic. Als anys seixanta i degut al creixement econmic proporcionat al pas per larribada de gran quantitat de turistes europeus i leixamplament de les exportacions agrries, les botigues de msica existents a la ciutat fins aleshores hagueren de fer front a la nova demanda de material [instruments i partitures] que els msics locals comenaren a desitjar [nous instruments o recanvi dels vells al cas de les bandes] a ms de posar-se al dia pel que feia a la seua imatge i als contactes amb altres fabricants europeus [primeres visites de venedors valencians a diverses fires musicals europees tal com la de Frankfurt].
197
Dizzy in Hollywood [Philips 852 055 BY]. Enregistrament on Dizzy Gillespie toca amb James Moody/saxfon; Kenny Barron/piano; Chris White/contrabaix i Rudy Collins/bateria. El comentarista de la SIPE [quasi sempre annim] destaca a la seua ressenya com els aficionats han subestimat sobre manera el saxofonista James Moody. ---N. de lA. 198 Clifford Brown Memorial Album [Prestige LJL 60002]. Cartelera SIPE [1965]. El mundo del disco. Del 13 al 19 de desembre. N 805. 199 Cartelera SIPE [1966]. Cultura del espectador: Las mujeres del Jazz. Abril. N 805.
137
Lassoliment de nous estils musicals en moda comport un canvi dhbits a gaireb totes les formacions de los orquestrines de Valncia.
Canvis estructurals a les orquestrines valencianes a comenament dels anys seixanta tot cercant una millora al sou del conjunt: Contrabaix acstic: Es deix de costat en favor dels nous contrabaixos electrnics [ms prims en grandria i de tres o quatre cordes] o sobretot- per la guitarra/baixa [amb quatre cordes]. Adquisicions de les primeres guitarres electrniques de cos compacte procedents dItlia [Invicta, Gallanti i daltres]; dels Estats Units [Fender, Gibson, Gretsch, Girl i Rickenbacker] i de Valncia [Jobesonik, fabricada per Joaquim Benavent]. Antigues marques dimportaci [ Selmer, Conn, Martin i Buffet] i daltres que anaren arribant procedents de mercats orientals com el japons. Destinades -a la seua gran majoria- a les bandes de msica locals i provincials. Per als contrabaixos i les guitarres electrniques [canvi dimatge a les botiques musicals valencianes]. Equips damplificaci de veus [el componien dos bafles amb altaveus, un equip amplificador i un aparell productor de ressonncia -o eco- a ms de micrfons de millor qualitat que no els de la dcada dels cinquanta: Ronnette -el ms antic-, Shure, Beyer i Binson].200
Guitarra acstica i espanyola:
Instruments de vent:
Amplificaci:
200
Cal destacar en aquest apartat el fabricant valenci dinstruments de percussi i damplificaci Joaquin Benavent Prez qui comen [als anys seixanta] fabricant guitarres electrniques de cos compacte [Jobesonik]; amplificadors per a baix i guitarra i equips de veu [Music Son] i instruments de percussi convertint-se a la dcada dels setanta en un dels primers exportadors de material musical de lestat espanyol. ---N de lA.
Tesi doctoral
138
[Pel que fa a lapartat de partitures veure el

Captol III.1.5.1: Partitures.
Botigues musicals a Valncia fins ben avanats els anys seixanta:
Les botigues de msica que a Valncia hi eren abans dels canvis que port la lleugera millora econmica dels anys seixanta disposaven duna clientela reduda ateses les circumstncies de la majoria dels professionals de la ciutat. Les vendes eren molt puntuals [els instruments duraven dcades] i nombrosos msics preferien encomanar un instrument en concret -si de cas sho podien permetre- un a algun conegut que viatjara a lestranger doncs els preus del material musical dimportaci era gaireb prohibitiu. Com que el mn bandstic era qui proporcionava moltes vendes a les botigues als anys seixanta aparegueren nous fabricants dinstruments per tot arreu intentant substituir els provedors clssics.
Com a exemple de lagressivitat comercial a la qual es veren abocades alguns fabricants clssics dinstruments valdria aquesta publicitat del 1956 de la marca francesa de saxfons i clarinets Dolnet.201
201
Pentagrama [1956]. N 35. Pg, 5.
139
Arribats als anys setanta, un dels pocs esdeveniments musicals innovadors a la ciutat fou la presentaci dun instrument significatiu per al Jazz i -de manera especial- a les nostres terres doncs seria un intrpret daquest instrument [LOU BENNETT] lencarregat de presentar-nos el gnere a partir de la seua primera visita a Valncia [9, 10 i 11/X/1973]. Es tractava de lorgue electrnic Hammond [de fabricaci sueca] que comen a comercialitzar-se a la nostra ciutat dintre duna moda que feu aflorar la sensibilitat artstica [musical] a qualsevol dels futurs intrprets que aleshores pogueren pagar-se un daqueixos instruments a ms de les llions que lacomboiaven per tal de [segons anunci publicitari] poder tocar qualsevol gnere musical i la pea desitjada en noms un mes daprenentatge. El diumenge 15/IX/1970 fou presentat lorgue Hammond en una sessi especial al Cinema Serrano [11,30 hores] i en la qual lorganista angls BRYAND ROTWELL ofer un repertorio variado dintre dun Espectculo inaudito en Valncia.202 De llavors endavant, lorgue electrnic -tot i tenir un preu oners per a les butxaques dels msics locals- comen a ser distribut a la botiga dinstruments musicals Emilio Juan [carrer Micer Masc]. Mitjanant pagaments mensuals, van ser nombrosos els pianistes que optaren per comprar lorgue [i el seu complement: un amplificador amb sonoritat envoltant anomenat Leslie] i comenar el seu estudi per fer-lo servir a les orquestres i grups on tocaven.
Publicitat apareguda als diaris locals pertanyent a cursos per aprendre a tocar lOrgue Hammond [o la marca Piper] amb poques sessions daprenentatge.203
202 203
Las Provincias [1970]. Divendres, 13 de setembre. Pg, 37. Las Provincias [1972]. Diumenge, 8 doctubre. Pg, 65.
Tesi doctoral
140
Tot i el seu volum i pes, lorgue Hammond [segons tipus i srie] canvi fora la sonoritat de moltes formacions locals dels anys setanta afegint al conjunt una major presncia del teclista doncs -amb les primeres amplificacions orquestrals de comenament dels seixanta- la interpretaci dels pianistes era amortida en meitat de la massa orquestral [sobretot si hom tocava a laire lliure], fins i tot canvi la tcnica digital de nombrosos pianistes ats que la sonoritat especial de lorgue [plena i amb una gamma tonal dall ms ampla] omplia lespai harmnic de les orquestres fins lmits mai coneguts. Un dels predecessors del Jazz a Valncia [el pianista MIGUEL BENET] ens confess que -noms comenar a tocar lorgue Hammond- canvi la seua percepci musical i el seu concepte jazzstic tot i que era sabedor de la diferncia tcnica amb el piano. Entre altres, el nou instrument feu que molts msics valencians conegueren lobra de lorganista JIMMY SMITH i daltres, sobretot de LOU BENNETT qui -des de lany 1973actuaria sovint a la ciutat, fins i tot acompanyat per significatius jazzstes locals de la fi dels setanta i comenament dels vuitanta [CARLOS GONZALBEZ/guitarra i PACO
ARANDA/bateria].
Convertit gaireb en llegenda per a nombrosos msics i aficionats, les facilitats per aprendre a tocar lorgue electrnic [Hammond o el seu succedani: Piper, ms a labast de tothom] es quintuplicaren [pel que feu a la publicitat] en pocs mesos. Havia estat a comenament dels seixanta quan moltes orquestrines locals comenaren a afegir al seu quadre instrumental els orgues electrnics, aparell substitut del piano all on no hi havia o estaven fets malb per ser tocats augmentant aix les possibilitats de contractaci de les formacions ats que ja no hi demanaven la presncia dun piano acstic all on tocaven, avantatges tcnics aprofitats per les orquestres que obligaren els seus pianistes a convertir-se en organistes canviant aix la manera dinterpretar atesa la pulsaci tova del teclat electrnic. Els primers orgues electrnics que arribaren a Valncia procedien dItlia i tenien una sonoritat i uns registres fora cridaners. Les marques Farfisa [sobretot] i Gem foren les ms venudes. A la fi dels setanta arribarien a les botigues valencianes els primers teclats [orgue/sintetitzador] fabricats a diversos pasos orientals.
141
Els trets tcnics dels nous aparells electrnics facilitaven el seu s fent que aficionats amb pocs recursos musicals i intrprets daltres instruments se sentiren atrets per lorgue electrnic noms comenar les classes daprenentatge, b mitjanant professors o -fins i tot- seguint una metodologia aplicada des dun llibre publicat per la mateixa empresa fabricant de linstrument. El fenomen fou semblant a aquell altre de les primeres guitarres electrniques aparegudes a la ciutat a comenament dels anys seixanta, tot i que la venda dorques i les ganes per aprendre a tocar-lo haurem de situar-les a comenament dels setanta. La pulsaci al teclat de lorgue hi era dall ms suau que no al piano, la qual cosa facilitava la interpretaci a ms de poder posicionar els dits a sobre les tecles fent sonar -de seguida- qualsevol so lluny de la complexitat tcnica del mecanisme pianstic.
Orgue Piper i demostraci organstica a crrec duns desconeguts SHAY TORRENT i AXEL ALEXANDER, ambds anunciats com a nic duo dintrprets al mn. 204
De llavors endavant, lorgue electrnic -tot i tenir un preu oners per a les butxaques dels msics locals- comen a ser distribut a la botiga dinstruments musicals Emilio Juan [carrer Micer Masc]. Mitjanant pagaments mensuals, van ser nombrosos els pianistes que optaren per comprar lorgue [i el seu complement: un amplificador amb sonoritat envoltant anomenat Leslie] i comenar el seu estudi per fer-lo servir a les orquestrines i grups on hi solien tocar. Tot i que la publicitat oferida per vendre aquestos orgues feia esment a la possibilitat de poder tocar qualsevol tipus de msica en poc de temps i sense massa dedicaci al seu estudi, els intrprets que gosaven tocar un estndard jazzstic amb un dels nombrosos acompanyaments rtmics ja incls al instrument toparen amb linconvenient de no poder fer-ho amb el mateix Swing ni la mateixa fora interpretativa feta servir als
204
Las Provincias [1973]. Dijous, 8 de mar. Pg, 45.
Tesi doctoral
142
enregistraments de referncia doncs la mquina no pogu suplir un bon bateria de Jazz o qualsevol lnia ben estructurada de un bon contrabaixista professional. No obstant aix, les demostracions es succeren sovint a diversos indrets de la ciutat i la venda dorgues electrnics an en augment en proporci al nivell de vida daquells als quals anava dirigida la publicitat.
Lorganista LOU BENNET davant el seu Hammond B-3 i preus de diverses marques de pianos [amb els pagaments fraccionats] segons lestabliment musical Emilio Juan.205
Al 1975, la publicitat grfica dinstruments de teclat arrib a incloure noms propis del mn musical ms o menys coneguts pels destinataris.
Anunci del piano Baldwin sota la garantia de ser linstrument elegit per OSCAR PETERSON i ERROLL GARNER.206
Conclosa la dcada dels setanta, la progressi social i econmica del pas permet importar tot tipus de productes. Els instrument musicals no restaren fora dels nous llistats comercials que aviat invadiren les prestatgeries de les botigues valencianes. Aix, al 1981 i no sols pel que pertocava als orgues electrnics, un msic a Valncia podia
205 206
Las Provincias [1972]. Dimecres, 29 de novembre. Pg, 44. Las Provincias [1975]. Divendres, 25 dabril. Pg, 34.
143
escollir entre diverses marques dintre dun mateix instrument, fet gaireb impossible noms uns anys abans.
Botigues musicals ms significatives a Valncia als anys setanta. Torres Hermanos. Valncia Musical. Musikalia. Emilio Juan. Lluquet. Penads. Unin Musical Espaola. Rivera Msica. Altres establiments ms menuts. Sobretot a lapartat dels instruments electrnics i aquells que donaven ms facilitats a lhora dels pagaments emprantlletres de canvi o aplaaments. Dirigides vers el mn bandstic i editorial que no aquell dels nous aparells damplificaci electrnica.
Una famosa botiga musical de la ciutat publicava a la premsa local un anunci publicitari on la varietat de marques instrumental es feia palesa grcies a un major nombre de fabricants i on ja hi era evident lamplria del mercat internacional tot barrejant marques occidentals [Alemanya, Estats Units, ... ] i dorientals [japoneses i daltres pasos de lentorn asitic]:
Marques dinstruments que podien trobar-se a la botiga musical Centromsica [carrer Guillem de Castro] a comenament dels anys vuitanta i on apareix un mostrari barrejant marques occidentals i daquelles primerenques arribades a casa nostra i fabricades als pasos orientals.207
Pianos
Eisenberg. Yamaha.
Orgues
Gem Yamaha.
207
Levante [1981]. Publicitat. Diumenge, 29 de novembre. Pg, 18.
Tesi doctoral
144
Trompetes
Bach. Besson. Blessing. Yamaha.
Saxfons
Selmer. Swallow. Yamaha. Yanagisawa.
Bateries
Pearl. Rogers.
Guitarres
Aria. Fender.
-Escs impacte a significatius.
la
societat valenciana
per lobituari de jazzstes
Qualsevol esdeveniment succet al voltant de la desaparici de grans intrprets i compositors de Jazz tenia escs o nul impacte a la premsa local. La importncia de qualsevol personatge pblic estava determinada -entre altres parmetres- per la seua popularitat a nivell local. Com que eren poqussims els valencians que havien escoltat o coneixien els msics de Jazz ms importants a la histria del gnere, la seua desaparici no rest plasmada als mitjans de manera adient o -simplement- no es pales a cap mitj de comunicaci tret de figures fora emblemtiques i ja als anys setanta. Tot seguit afegim un parallelisme entre dades concretes dalguns obituaris ocorreguts al mn del Jazz i el seu ress [o no, segons els casos] a la premsa de la ciutat comparant el tipus desdeveniments [musicals, cinematogrfics i teatrals] oferts a la ciutat dintre de la data concreta de lobituari:
145
CHARLIE PARKER:
Mor el dissabte 9 de mar del 1955 a casa de la baronessa Nica [Pannonica] de Koenigswater.208 Cap informaci local pel que fa a lbit del compositor i saxofonista alt.
Valncia: Mar/1955.
Pellcules: La ley del silencio Vacaciones en Roma Los caballeros del rey Arturo. Teatre/Sarsueles: La del manojo de rosas. La del Soto del Parral. El santo de la Isidra. Los Gavilanes.
ART TATUM: 209
Mor a lHospital Queen Of Angels de Los Angeles/Califrnia, l11 de novembre del 1956. Cap informaci local pel que fa a lbit del pianista.
LESTER YOUNG: 210
Mor a lhabitaci que ocupava a lHotel Alvin de Nova York el 15 de mar del 1959. Cap notcia a la premsa local.
208
Charlie Parker. [Charles Christopher Parker Jr. -de malnom Bird-. Kansas City, 29/X/1920 N.onaYork, 12/III/1955]. Sense Parker [tamb Armstrong, Ellington, Coltrane i Davis] el Jazz no tindria ra de ser. 209 Art Tatum [Arthur Tatum Jr. Toledo/Ohio, 13/X/1909 - Los Angeles/Calif, 5/XI/1956]. Pianista. Considerat [a qualsevol gnere musical] com un dels pianistes ms grans del segle XX. 210 Lester Young [Woodville, 27/VIII/1909 - Nova York, 15/III/1959]. Saxofonista. Al 1944 amb Dizzy Gillespie i Oscar Pettiford forma el que s considerat com el primer quintet Bop de la histria.
Tesi doctoral
146
Valncia: Mar/1959.
Teatres: Sevilla, ... trono y tronio. Seleccin de variedades. Bsame, tonto. Actuacions diverses al Paradors fallers. 211
BILLIE HOLIDAY:
Morta al Metropolitan Hospital de Harlem [Nova York] el 17 de juliol del 1959.212
Valncia: Juliol/1959
Cinema: Tango en el bar.. Al Teatre Apolo: lluites de Catch. 213
A la de premsa local surt una ressenya dintre daltra ms gran on -paradoxalmentsescriu al voltant del tif Billie i del seu pas devastador al Jap [74 morts] just a la mateixa data de la mort de la cantant. Els dies segents no trobem cap referncia a BILLIE
HOLIDAY als diaris de la ciutat.
Anunci de la mort de BILLIE HOLIDAY [Levante, 18/VII/1959. Pg, 10].
211 212
Levante [1959]. Dimarts, 17 de mar. Pgines 2 i 6. Billie Holiday [Eleanora Fagan Gough, Filadlfia 7/IV/1915 - Nova York 17/VII/1959]. De malnom Lady Day. Cantant. La seua vida estigu marcada per linfortuni. Mor [als 44 anys] per culpa duna sobredosi dherona. s considerada com una de les grans dives que el Jazz haja conegut. 213 Levante [1959]. 18 de juliol. Pg, 10.
147
NAT KING COLE: 214
Mor a lHospital de Santa Mnica/Califrnia el divendres 15 de febrer del 1965 als quaranta-sis anys dedat.
Valncia: Febrer/1965
Cinc dies desprs de la mort de NAT KING COLE, Cesar de la Lama [Agncia Efe] sign un article al diari Levante titulat: Nat King Cole, el pobre negrito que se convirti en la voz mas cara del mundo i on lautor fa un reps al voltant de la trajectria artstica i personal del msic.
[Trad.] ... Fou una de les glries ms valuoses del mn artstic dels negres, junt a PAUL ROBERTSON, LOUIS ARMSTRONG, ELLA FITZGERALT i MARIA ANDERSON. Estava considerat com el negre ms ric dels Estats Units. Cobrava setmanalment al voltant de 10.000 dlars per les seues actuacions i sanomenava a s mateix rei del sortilegi .... ... NAT KING COLE arrib a enregistrar ms de 600 canons tot i que comen a cantar -als 17 anys- per casualitat en un local on lamo de lestabliment sobstin en que alg de lorquestra cantara el tema Sweet Lorraine ....215
Ressenya de la mort de NAT KING COLE i capalera de larticle de Csar de La Lama de lagncia EFE [Levante, 20/II/1965].
214
Nat King Cole [Nathaniel Adams Cole, Montgomery/Alabama, 17/III/1919 - Santa Mnica/Calif., 15/II/1965]. Pianista i cantant. Primer artista afroameric a tenir un programa propi a la rdio i a la televisi [1950]. Al 1958 enregistr en castell a La Havana i a Mxic. 215 De la Lama, Cesar - Levante [1965]. Nat King Cole. Dissabte, 20 de febrer.
Tesi doctoral
148
Primer anunci de la mort de NAT KING COLE segons lagncia de notcies FrancePress.216
JOHN COLTRANE: 217
Mor a lHospital de Huntington [Long Island- Nova York] el dilluns 17 de juliol del 1967.218
Pellcules: Un hombre y una mujer. Doctor Zhivago. A hard days night.[primera pellcula interpretada per THE BEATLES [1964] i segona estrenada als cinemes de Valncia desprs de Help [1965].
216 217
Levante [1965]. Ha muerto Nat King Cole. Dimarts, 16 de febrer. Pg, 2. John Coltrane [John William Coltrane, Hamlet/Carolina Nord, 23/XI/1926 - Huntington HospitalNova York, 17/VII/1967]. Saxofonista i compositor. Mor als 40 anys per culpa duna infecci heptica, fet que limped conixer frica. Figura imprescindible per poder entendre el desenvolupament del Jazz. 218 Levante [1967]. Breu ressenya de la mort del saxofonista. Dimecres, 19 de juliol. Pg, 22.
149
Anunci de la mort de JOHN COLTRANE. 219
LOUIS ARMSTRONG 220 [Satchmo].221
Mor a casa seua a les 5,30 de la matinada del dimarts 6 de juliol del 1971. Fou la primera vegada que a la premsa espanyola i de bona part darreu del mn aparegu a la primera pgina dels diaris la imatge dun msic de Jazz tot i que sota el malnom Satchmo.
A Valncia, hom desconeixia que el trompetista havia actuat a Alacant noms 4 anys abans [El Campello, agost/1967, Sala El Gallo Rojo].
219 220
Levante [1967]. Ha el saxofonista John Coltrane. Dilluns, 17 de juliol. Pg, 22. Louis Daniel Armstrong -malnoms: Satchmo i/o Pops- [Nova Orleans/Louis, 4/VIII/1901 Corona-Queens/Nova York, 6/VII/1971]. Trompetista i cantant. Toc i cant amb els instrumentistes i cantants ms famosos. Els seus enregistraments sobre temes de Fats Waller i el disc dedicat a W.C Handy foren els ltims veritablement creatius a la seua carrera. Armstrong ha estat un dels grans icones del Jazz i personatge fonamental al desenvolupament del gnere. 221 El malnom Satchmo s una abreviaci de Satchelmouth [manera dembocar la trompeta]. Al juliol del 1932 [actuaci al Palladium de Londres, on hi eren tamb Valencia Trio] laleshores editor de la revista Melody Maker [Percy Brooks] salud el trompetista dient-li ... Hello, Satchmo!..., s a dir: abreviant la paraula Satchelmouth: De llavors endavant tothom empr aquell malnom per dirigir-se al trompetista [a ligual que el malnom Bird de Parker]. Als seus inicis era conegut com a Dippermouth [dipper: en valenci declivi, depressi] referncia que feia esment a la manera dembocar la trompeta que tenia Armstrong mentre tocava. ---N. de lA.
Tesi doctoral
150
Valncia: Juliol/1971 [bis]
Pellcules: Et Dieu crea la femme. Zorba el griego. ElaffaireDominici. Sarsuela: Doa Francisquita.
Anunci de la mort de LOUIS ARMSTRONG.222
DUKE ELLINGTON:
Mor a lHospital Presbiteri de Columbia el divendres 24 de maig del 1974.
Valncia: Maig/1974
Pellcules: Question Mark/Fake?. Zorba el griego. Teatre: Homenatge a Florent Monfort. Festivales de Espaa: Antonio y sus ballets de Madrid.
La notcia de la mort de DUKE ELLINGTON desprs.
223
aparegu als diaris locals dos dies
222
Levante [1971]. Ha muerto Louis Armstrong. Dimecres, 7 de juliol. Primera pgina.
151
El dimarts 28 de maig del 1974 [Levante] Jorge Gonzlez Alapont sign una ressenya al voltant del trompetista.
[Trad.] ... ELLINGTON havia aconseguit congregar al seu voltant una srie excepcional de msics que feien della, de lOrquestra de DUKE ELLINGTON, la major i la millor superorquestra de Jazz dels darrers temps .... ... ELLINGTON volgu amb la seua orquestra fer front a les grans formacions de msica lleugera que als anys de la II Guerra Mundial i posteriors i sota la batuta de msics blancs, inundaren el mercat del show bussiness nord-americ [Orquestres de GLENN MILLER i BENNY GOODMAN] per dotant la seua formaci dun esperit musical negroide i jazzstic .... ... Per -com a defecte- al formar tan gran massa orquestral, ELLINGTON estandarditz fora la seua msica i feu esclertics els seus msics obligant-los a marxar moltes vegades per camins massa fcils ....224
Anunci de la mort de LOUIS ARMSTRONG segons lagncia United Press International [Levante, 7/VII/1971. Primera pgina] i de lobituari de DUKE ELLINGTON [Levante, diumenge 26/V/1974. Pg, 22].
- Cartelera Tria
Creada al 1964 per Miguel Zamit Torres tingu com a primera seu una planta baixa al carrer De Caballers, n 12 per els tallers on simprimia estaven a Maliana [carrer de Los Martires]. Zamit havia adquirit la maquinria escaient per tal de poder publicar una cartellera, projecte que comptava amb set anys dantiguitat.
223
Duke Ellington [Edward Kennedy "Duke" Ellington, Wash. D.C., 29/IV/1899 - Nova York, 24/V/1974]. Compositor, director i pianista. Romangu al capdavant de la seva orquestra fins la seva defunci. A les acaballes de la seua vida li arribaren nombrosos reconeixements arreu del mn. Nominat per rebre el Premi Pulitzer al 1965. Ellington hi s considerat [al costat dArmstrong i Parker] un dels msics i compositor ms importants i fonamental a la histria del Jazz. 224 Gonzlez Alapont, Jorge - Levante [1974]. Duke Ellington: un gigante del Jazz. Dimarts, 28 de maig. Pg, 16.
Tesi doctoral
152
El nmero 1 de la publicaci isqu [sota el nom Cartelera El Tria] amb les dates setmanals 27 de gener/2 de febrer, comptava amb 16 pgines i el seu preu era de 1,50 pessetes. A la portada [a tres tintes] apareixia una fotografia de les Torres de Quart iniciant una srie de postals tpiques valencianes que arribarien fins el nmero 13 de la publicaci. Sense quasi referncies dactors ni de directors i envoltats de preferncies vers el cinema nord-americ de gnere i el cinema europeu comproms incloa noms quatre crtiques destrena: Pgina en blanco [Stanley Donen]; Carmen Jones [Otto Preminger]; El eclipse [Michelangelo Antonioni] i El silencio es oro [Ren Clair]. Sinformava tamb de lexistncia a Valncia dun nic cineclub en funcionament estable [Luz de Sipe] i hi havia un article: Cine Religioso, signat per J. Espinosa. A poc a poc anaren incloent-se al format les seccions: ndex alfabtic de films; Nmeros del Cupn pro ciegos; Sales de ball; Sales dart; Santoral; Horari de misses; Humor; Horscop; Forns; Farmcies de gurdia, Telfons durgncia. Ritmos de actualidad i Proyectos domingueros. La primera redacci fou confeccionada amb cinfils de la ciutat assistents assidus a cineclubs i que arrossegaven un considerable bagatge de coneixements cinematogrfics mitjanant la lectura habitual de revistes i llibres. La redacci an configurant-se amb els noms de Julio Guardiola, Jos Aibar, Enrique Pastor, Manuel Mantilla, F.J. Alberola i Francisco Rodriguez. La preparaci de diversos articles setmanals es feien al bar Los Pajaritos [carrer de La Nau] i a la llibreria Studio [al carrer Comdies].225 Quan Cartelera El Tria va veure la llum [1964] a Valncia hi havia 8 cinemes destrena [a 30 pessetes lentrada] i 44 cinemes de reestrena on hom podia veure fins a tres pellcules pagant 3 pessetes els dies laborables. Daltra banda, la ciutat comptava amb noms quatre teatres estables; Alkzar, Apolo, Principal i Ruzafa, a ms dels teatres dominicals Micalet, Patronato, Tala i Centro Cultural Ruzafa. Segons anava eixamplant-se la redacci, ladrea de la cartellera an canviant fins romandre als indrets ms inversemblants [durant uns mesos arriba a estar al domicili particular dun dels redactors de la cartellera]: al carrer Sant Vicent, 312; a lavinguda Primado Reig, 27; al garatge de la seu dStudio S.A. [Taqugrafo Mart, 4] i -al 1985- al carrer Miracle, 7-2, on a hores dara encara hi s la redacci.
225
Cartelera Tria [1979]. Cartelera Tria y la Valncia de 1964. 12 a 25 de mar. N 789.
153
A destacar la publicaci dels nmeros especials amb portades on apareixien falleres majors i cartells anunciadors de Setmana Santa [a Moncada]. Al mar del 1964 ja hi apareixen fotografies dactors i actrius [primer a linterior i desprs a la portada] amb una breu ressenya biofilmogrfica de cadascun dells. Al 1965, Jos Vanaclocha entr a treballar com a crtic cinematogrfic afegint-se als esmentats Aibar, Montilla, Pastor i Guardiola. Al 1970 safegiren al projecte el tamb crtic cinematogrfic Antonio Llorens i -ms endavant- els germans Antonio i Vicente Vergara. Arribats a un acord i amb la intencionalitat de canviar la lnia editorial de la cartellera, Miguel Zamit vengu [al 1972] els drets de la publicaci a Jos Vanaclocha. Cartelera Tria marc un punt dinflexi pel que feu a la malmesa cultura que hi havia a la ciutat al comenament de la dcada dels setanta, cultura gaireb inexistent o totalment unidireccional mitjanant les directrius estatals imposades per les delegacions del govern a Valncia des dabril del 1939.
La importncia de Cartelera Tria per a la confecci duna part significativa de la tesi ve donada per la importncia de les seues crtiques i articles monogrfics referits al Jazz en ella publicats a ms dhaver-hi mantingut al llarg dels anys uns criteris coherents [tot i que discutibles] dintre de la seua tasca divulgadora. Les seues informacions al voltant de la majoria desdeveniments jazzstics a la ciutat han estat determinants per esenvolupar el calendari cronolgic de la tesi.
Just quan la Cartelera Tria ix al carrer hi sn a Valncia altres quatre cartelleres setmanals dinformaci cinematogrfica:
Guia Blanco i Azul. [1942].
Orientativa pel que feia a sales de cinema, teatres i sales de ball.
Tesi doctoral
154
SIPE [1949]
[SIPE: Servcio de Informacin de Prensa i Espectculos]. Crtiques de les pellcules estrenades a la ciutat amb un cars cristi-reformador molt proper a la lnia apostlica seguida pel Concili Vatic II des de comenament dels anys seixanta
Guia Valtur.
Dirigida -sobretot- vers els primers turistes que arribaven a la ciutat des de la fi de la Contesa Civil.226 Anunci de les sessions de cinema i largument -molt abreujat- de les pellcules anunciades.
Cartelera Bayarri. [1957].
De tant en tant, la cartellera SIPE publicaven articles [la majoria dells annims] al voltant desdeveniments histrics relacionats amb el Jazz: Articles publicats a la cartellera SIPE relacionats amb el Jazz. Quien es quien del Jazz en 1964: Article al voltant de JULIAN ADDERLEY, ART BLAKEY, RAY CHARLES, DAVE BRUBECK, KENNY CLARKE, ORNETTE COLEMAN, JOHN COLTRANE i DIZZY GILLESPIE. Las mujeres del Jazz: Al voltant de BESSI SMITH, BILLIE HOLIDAY, SARA VAUGHAM, CARMEN McRAE, DINAH WASHINGTON, NINA SIMONE, ANITA ODAY i MAVIS RIVERS. Historia del Jazz. Estilos. On es parla sobre les diverses etapes del Jazz.227
226 227
Guia Valtur: Editada per Vicente Ribelles Prez i Jose M Cruz Ramn. Annim - Cartelera SIPE [1964]. Quien es quien del Jazz en 1964. Valncia. N 680. Annim- Cartelera SIPE [1965]. Historia del Jazz. Estilos. Valncia. Es parla detapes diverses i msics de Jazz. Annim - Cartelera SIPE [1966]. Cultura del espectador. Las mujeres del Jazz. Valncia. N 793.
155
-Primeres crniques de concerts de Jazz i idearis crtics.
La primera crtica de Jazz apareguda a la Cartelera Tria -com a tal i amb un cert criteri estilstic- no arribar a publicar-se fins juny del 1973
228
, per la seua tasca
orientativa pel que fa al cinema i al teatre es cabdal al llarg dels anys seixanta i setanta quan una part significativa de la poblaci hi s a lespera de canvis poltics davant vora quaranta anys de dictadura franquista. De fet, la majoria dexemplars de Cartelera Tria arribava a mans de joves amb un bagatge estudiantil ample i a treballadors i professionals mes o menys conscienciats polticament. La idea dassolir el rol de promotors culturals els vingu davant la conjuntura social i econmica existent al carrer que res tenia a veure amb lambient veritablement cultural i gens alienat aleshores inexistent a la ciutat. Mancana -doncs- que calia cobrir i que la societat valenciana demanava per al seu desenvolupament. Aix -doncs- les diverses redaccions de la Cartelera Tria cercaren al llarg dels anys la manera dintervindre culturalment davant la manca de moviments innovadors de tot tipus pel que feia a la msica, teatre, cinema, literatura, etc, tot trobant una soluci tan original com tamb defica en un mitj tradicionalment menyspreat per la aleshores anomenada intelligncia combativa, moviment transgressor amb el rgim franquista que -als seus inicis- la consider com una ms de les cartelleres locals dedicades a anunciar els espectacles oferts a la ciutat. Cartelera Tria ha estat el referent pel que fa a leducaci cinematogrfica [tamb jazzstica] i en la formaci de lesperit crtic de diverses generacions de valencians obrint un respirall cultural en lambient angoixant de quan la dictadura franquista. Els primers crtics de Jazz que escrigueren a la cartellera van ser Antonio Vergara, Luis Felipe Navarro Toledo i Federico Gacia Herriz. El criteri jazzstic -tot i variar una mica segons passaven els anys- mantingu els mateixos parmetres conceptuals a lhora de jutjar actuacions, msics locals, novetats discogrfiques, etc., la consecuci dels quals marcaria el futur de bona part dels primers msics de Jazz valencians.
228
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1973]. Tete Montoliu en Valncia. Conciertos organizados por Studio. Setmana del 4 al 10 de juny. N 469.
Tesi doctoral
156
Criteris jazzstics dels comentaristes musicals de Cartelera Tria. Uniformitat de criteris: Pedagogia jazzstica: Premisses boppers: Mantenint-los sempre signara qui signara la crtica pertinent. Fent servir articles on es barrejaven gneres.229 Davant les nombroses novetats que sobretot als anys setanta- estaven arribant al Jazz per tal dapropar-lo a un major nombre dodors tot i que sota un encobriment comercial del gnere ms genu: Dixieland, Fusi, Jazz & Rock, solistes encimbellats mitjanant altres estaments musicals, etc.
Exemple del tipus de criteri fet servir per lequip de crtics musicals de Cartelera Tria podria ser aquesta mena denquesta discogrfica al voltant dels millors discs de lany [segons el parer dels crtics Federico Garcia Herraiz i Antonio Vergara] pertanyents al perode 1979 i 1980, ambds dintre de lmbit cronolgic de la tesi.
Relaci dels 15 millors disc de lany 1979 segons la crtica musical de Cartelera Tria [Federico Garcia Herraiz i Antonio Vergara] [5-11/V/1980. N 849].
229
Vergara, Antonio [1979]. Jazz y Cine: matrimonio no consumado. Cartelera Tria . 803. Setmana del 25 de juny a l1 de juliol.
157
Els dos crtics assenyalen que si de cas haguera existit una distribuci discogrfica ms adient arreu lEstat el llistat no hi seria el mateix. A la relaci no hi apareix cap enregistrament de lanomenada Fusi Jazz/Rock ni qualsevol altra velletat musical imposada per les modes daleshores, s a dir: estils Be Bop i Hard Bop a la majoria denregistraments impresos. De fet, els crtics de Barcelona i Madrid neren ms permissius a lhora de fer ressenyes de les actuacions dels seus msics no centrant-se tant al llenguatge emprat a les diverses formacions locals sin -ms aviat- a la intensitat transmesa mitjanant els seus instruments. Pel que fa a linventari pertanyent a lany 1980 ja hi sn representats [tot i que encara amb menys quantitat que els discs basats en el Be Bop i el Hard Bop] el Free Jazz [ARCHIE SHEPP i ANTHONY BRAXTON] i el Jazz qualificat delegant i sofisticat de BILL
EVANS.
Tesi doctoral
158
Relaci dels 10 millors disc de lany 1980 segons els crtics musicals de Cartelera Tria [27/IV - 3/V/1981. N 899].
A Valncia per la crtica de Cartelera Tria no va permetre durant molts anys cap desviament pel que feia al cam estilstic a seguir, a lortodxia dictada pels grans mestres del gnere, sense cap mena de concessi, la qual cosa feu que la majoria de msics de Jazz valencians derivara vers el Be Bop o el Hard Bop a lhora danar assolint el seu llenguatge i perfilant el seu estil inicial. La importncia daquest fet [una bona crtica de Cartelera Tria podia obrir moltes portes] s cabdal a lhora danalitzar el futur desenvolupament del gnere, no sols pel que fa a la ciutat sin tamb a tot el cercle musical del Pas Valenci ats que la diversitat de criteris davant el fet musical concret [primers jazzstes locals/primeres
159
actuacions de msics rellevants a la ciutat] no haguera estat tan aclaridora com els anys han demostrat, al menys pel que fa al llenguatge i al concepte bopper del Jazz. Aix -doncs- la majoria dactuacions a la ciutat fetes a la dcada dels setanta aniran acompanyades de la ressenya apareguda a la Cartelera Tria i dels seu corresponent filtre crtic.
A banda de Cartelera Tria, a Valncia hi eren tamb les cartelleres: Qu y Donde: [1978]. Ressenyes i crtiques de Jazz de la m del crtic Pep Ruvira [qui llavors signava els seues articles sota els pseudnims Max Rab i Jorge Heras]; E. F., i J.L. Blasco. Al 1981. De curta durada i amb crtiques de Jazz signades per Nicols i E. E. De 1980/81. Escrivien crtiques de Jazz Rosa Sol, Federico Garcia Herraiz i Ignasi Agust .
Mundo Musical.
Diario de Valncia.
Tesi doctoral
160
Valncia: context social i musical - Context musical
-II.2.2
Context musical.
-Orgens de les bandes .
A comenament del segle XIX es donaren les circumstncies que donaran pas a leclosi de les Bandes de Msica i de les Societats Musicals al Pas Valenci. Les convulsions poltiques i revolucionries de la primera meitat del s.XIX ompliren de conjunts musicals militars la nostra geografia. Al costat de qualsevol conflicte bllic sempre hi era al capdavant dels soldats una agrupaci musical amb la tasca primordial de recolzar la moral i donar nims i solemnitat a la victria o -fins i totper a impressionar als pobletans de cada localitat conquerida per on passaven. Primitiva [o Vella] i Nova, expressaven escissions a les bandes, les quals responien a causes on hom podia aprofundir per estar relacionades amb les tendncies poltiques i/o les afinitats ideolgiques que -a cada localitat- senfrontaven obertament o es mantenien en soterrada i llarga rivalitat, fet fora ests a nombroses localitats valencianes. A mesura que les bandes militars anaren dissolent-se o retirant-se dels pobles deixaven sembrada la llavor per poder ser imitades als anys segents a ms de despertar el desig de crear grups de banda locals que serviren -entre altres funcions- per amenitzar els actes cvics i religiosos. De tant en tant, algun component daqueixes bandes militars romania al poble o era convidat a quedar-se per tal diniciar la preparaci musical dalguns vens amb oficis humils que malgrat no tenir estudis- reunien aptituds per poder tocar un instrument encara que fora doda. Llavors, els entabanaven amb uniformes elegants canviant la seua imatge senzilla de llauradors o artesans humils per una altra de ms vistosa, a ms dexhibir davant tothom les seues habilitats artstiques. Les bandes de msica no sols copiaren de les bandes militars la imatge de lluentor visual que els uniformes representaven, sin tamb el tipus de partitures a interpretar [generalment de cars patritic], els instruments, la marcialitat a lhora de desfilar, la delicadesa gestual a lhora dagafar i de tocar un instrument, etc. Altres bandes que tenen el seu origen en els ministrers: instrumentistes que servien a les capelles, catedrals, collegiates i parrquies de tota la comunitat. Generalment neren els organistes aquells que feien el paper de director, a ms de dirigir les activitats culturals/musicals del venat als actes del culte i tamb aquells desbarjo.
161
Segons el crtic musical Eduardo Lpez-Chavarri Andjar, les raons per a laparici de les bandes podria estar justificada en orgens diversos:
Origens de les bandes de msica al Pas Valenci. Existncia duna banda militar que dona pas a una altra de civil. Influncia de lelement religis: Influncia de lelement poltic: Tal com el naixement de la Banda Primitiva de Llria on particip el francisc Pare Antoni. A ligual que la Banda de Sagunt que responia al nom de Los Garibaldi.230
Per a lestudis del tema [Vicente Ruiz Monrabal] 231 incideixen dos factors ms:
1. 2.
Influncia de les bandes [o msiques] militars.
Presncia duna tradici instrumental de carcter prof.
De les dues opcions, el mateix autor dona ms importncia a la primera tot relacionant el segle XIX [fora convulsiu] amb la presncia a casa nostra de diverses agrupacions musicals que -ensems- acompanyaven les agrupacions militars espanyoles i estrangeres [ex: les tropes napoleniques]. Arribats a aquest apartat cal assenyalar la importncia del repertori interpretat per tal dentendre una mica el desenvolupament bandstic a tot el Pas. El repertori pertanyent a les bandes militars i aquell altre interpretat per les nouvingudes bandes civils estava format per all ms popular davant tothom doncs es basava a sobre lxit de la msica escnica. Ambds tipus de formacions musicals proposaven programes de concert on
230
Lpez-Chavarri Andjar, Eduardo [1986]. 100 Aos del Certamen internacional de Bandes de Msica. Valncia. Ajuntament de Valncia. 231 Ruiz Monrabal, Vicente [1993]. Historia de las Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana. Federacin de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana. Valncia.
Tesi doctoral
162
coexistien arranjaments de msica lrica amb altres de peces originals [normalment realitzats pels mateixos directors de les agrupacions]. A poc a poc, anaren executant-se les noves danses i peces menudes caracterstiques de la comarca en qesti, s a dir: les bandes es popularitzaren -entre altres factors- per la interpretaci dun repertori a la moda i totalment modern per als odors de lpoca, s a dir: basat -sobretot- en la msica escnica que es transmetia de llavis a llavis fent passar les seues melodies sense cap mena de dificultat:
pera i Sarsuela.
La banda es converteix en element socialitzant dintre de la pujana de lanomenada classe burgesa, sobretot als nuclis urbans amb ms densitat de poblaci. A la ciutat de Valncia el paper de la Glorieta i de lAlbereda com a indrets per passejar fou fonamental per potenciar les relacions socials i lesbarjo de les diverses classes socials. Les bandes de msica van estar encarregades [amb ms periodicitat a mesura que hom sendinsava vers el segle XX] de donar ambient en aqueixes zones de la ciutat. Acompanyar els diversos esdeveniments poltics, militars i religiosos de lpoca fou altre rol primordial per a les formacions bandstiques de comenament del segle XX. A poc a poc an apareixent als faristols un tipus de msica creada de manera especfica per a aqueixes formacions.232 La visita de diverses bandes nacionals i destrangeres [dins dels Certmens de Bandes Militars celebrats a Valncia ciutat a les acaballes del segle XIX] cal entendre-la com una oportunitat per als msics locals ats que pogueren escoltar nous repertoris i noves sonoritats tal i com -ms endavant- reflectirem al parlar sobre lempremta que deixada als msics valencians per les visites a la ciutat de les bandes nord-americanes de la VI Flota de la Mediterrnia [9/I/1952].233 A mesura que el segle XX ja hi s corrent es produeix un aven significatiu per part de les bandes civils en detriment de les formacions militars [el Certamen de Bandes de Valncia deix de convocar la seua secci per a bandes militars].
232
A destacar les peces instrumentals compostes per Carlos Llorens Robles [1821-1862], qui desenvolup la seua carrera a Valncia i Mrcia. ---N. de lA. 233 Galbis Lpez, Vicente - Diccionario de la Msica Valenciana [2006]. Bandas [V-VI]. Pg. 89. Dtor: Emilio Casares Rodicio. Iberautor Promociones Culturales S.R.L. / Institut Valenci de la Msica.
163
Les bandes pogueren consolidar-se tamb pel fet destar arrelades en una terra de climatologia temperada i on els seus habitants fan ms vida al carrer que no a casa seua gaudint de revetlles i de llargues nits estiuenques, aspectes que formen part del carcter festiu -malgrat el tpic- del poble mediterrani. El rol social atorgat a la msica es bas en la possibilitat dalegrar i donar brillantor a les desfilades falleres, de moros i cristians, de les fogueres i daltres festes populars i patronals valencianes. Les associacions gremials tamb collaboraren a lorigen de les nostres bandes.
[Trad.]... Les bandes valencianes no han sorgit per generaci espontnia, sin que tenen una tradici formada per elements diversos, tan heterogenis com el Teatre, lEsglsia, els gremis, partits poltics i daltres....234
Pel que fa a la ciutat de Valncia, la BANDA MUNICIPAL DE VALNCIA naix de la idea de Vicente Avalos [regidor a lajuntament] qui havia estat rumiant-hi la possibilitat [des del 1901] de congregar en una sola entitat musical els msics que hi eren tocant a les diverses i menudes bandes de la ciutat. SALVADOR GINER tamb fou lencarregat de redactar el reglament de la nova societat musical a ms descriure els exercicis de les primeres oposicions per omplir la plantilla de la formaci. Al maig del 1903, SANTIAGO LOPE GONZALO guany les oposicions com a director de la nova banda la qual feu la presentaci pels carrers de Valncia el 8 de desembre del 1903 sota la direcci del mateix LOPE. La primera obra que interpretaren fou Lentr de la murta. 235 La Banda Municipal comptava amb 60 places i els msics -tal com feien la resta de bandes de lpoca fins que arribaren a Espanya les primeres bandes franceses i canviaren els costums a lentaulat- tocaven a peu dret envoltant el director que hi era a sobre un escambell. La relaci existent entre la trajectria interpretativa dels msics de la BANDA
MUNICIPAL DE VALNCIA i el Jazz s gaireb mnima tot pensant que el tipus de repertori
234
Lpez-Chavarri Andjar, Eduardo [1985]. Breviario de Historia de la Msica Valenciana. Piles. Valncia. 235 Monfort, Enrique - Carrillo, Luisa [Documentaci] [2003]. Banda Municipal de Valncia: cien aos de msica. O.A.M. Palau de la Msica/Ajuntament de Valncia. Valncia.
Tesi doctoral
164
ofert [fins el 1981] no afegeix aportacions innovadores a la literatura bandstica tret de transcripcions puntuals o lestrena dobres dalgun compositor contemporani. A la postguerra i per tal daconseguir un sobresou, msics de la Banda Municipal tocaren en orquestres, trios o quartets [cabarets, sales de ball, cafeteries, etc]
236
Aqueixa actitud laboral repercut fora a la ja minvada borsa de treball existent a la provncia i -sens dubte- en nombrosos msics de la ciutat que -per motius laborals o poltics- foren postergats a rebre les deixalles duna feina gaireb reduda a pocs indrets on poder desenvolupar-la amb un mnim de dignitat professional i amb una certa continutat.
[Trad.] ... Els professors dinstruments de corda qu havem aconseguit una plaa a lOrquestra Municipal vam estar beneficiats, tanmateix aquells afiliats al Montepio de Profesionales neren molts ms..... ... No obstant aix, a uns quants els anava dall ms b, donant-se la paradoxa que els conjunts que actuaven [sota el vist i plau dalgunes empreses] estaven formats per professors que ja tenien plaa a lOrquestra Municipal [jo entre ells]. No cal fer esment de quan gran era la indignaci i la creixent desmoralitzaci dels msics que aleshores es trobaven a latur .... 237
No obstant aix, la relaci amb el Jazz arribar -sempre de manera indirectamitjanant una mnima part [gaireb esquifida] dels msics amb ms inquietuds de la plantilla ats que alguns dells comencen a acudir [ja a la dcada dels vuitanta] als primers cursos i seminaris del gnere oferts a la ciutat o a la rodalia [Curs de Saxfon a Torrent impartits per PEDRO ITURRALDE] cercant millors recursos interpretatius per al seu instrument. La SOCIEDAD FILARMNICA DE VALNCIA naix el febrer del 1912 com a societat cultural encarregada de difondre -sobretotla msica de cambra i com estament i estndard musical a la ciutat atesa la manca de moviments socials dirigits a potenciar la msica clssica i de concert. De llavors en, cap relaci amb el Jazz.
-Bandes militars de la VI Flota dels Estats Units: instruments nous i altre tipus de sonoritat bandstica.
236 237
El mateix succeir amb nombrosos msics de lOrquestra Municipal de Valncia. ---N. de lA. Ferriz Llorens, Jos [2004]. Op .Cit.
165
El rgim de franquista fou adms a lOrganitzaci de les Nacions Unides el 4 de novembre del 1950 [39 vots a favor, 10 en contra i 11 abstencions]. Aquell fet obr les portes vers el restabliment de relacions entre Espanya i el mn occidental, sobretot [degut a les estratgies poltiques que envoltaven lanomenada guerra freda] amb els Estats Units dAmrica del Nord. Pel que fa a laspecte musical, una de les conseqncies directes del nou tractat consist en larribada als ports de la Mediterrnia espanyola de vaixells nord-americans i les seues respectives bandes militars que a cada esquadra hi eren, fet significatiu per a ms dun msics i aficionat local. La vinguda dels mariners nord-americans [a Valncia, el 9/I/1952] arrosseg larribada al port de Valncia de costums alienes i dun intercanvi comercial accidental i benvingut pel que feia a lendarreriment imperant a la societat espanyola dels cinquanta. Dintre daquell intercanvi comercial [gaireb de contraban] trobem a aficionats valencians que substituen discs nacionals [sobretot de cantants de flamenc i copla] per altres de Jazz o msica moderna [primers Rock & Rolls enregistrats] i -fins i totaprenien de la manera de tocar i del fraseig donat pel conjunt que feien servir les seus bandes militars quan [tot i que de manera excepcional] interpretaven peces que podrem denominar seues, s a dir: peces del repertori nord-americ escrites per a big band.
Al captol II.4.1: [Impuls radiofnic local:

antonio Balanz i Pepe Palau] apareixen aquestos fets:
-Intercanvi de discs de les anomenades

tonadillerasespanyoles per altres de Jazz.
-Aprenentatge [encara que basat a lestudi

autodidctic] de com tocar la bateria segons el concepte nord-americ de big band.
Per als msics valencians [allats del mn -com la resta despanyols- per culpa del rgim autocrtic] la pressa de contacte auditiu i visual amb formacions bandstiques diferents en repertori i -sobretot- en instruments [fabricats als Estats Units i quasi impossibles de comprar a les botigues valencianes per motius diversos: preus
Tesi doctoral
166
prohibitius, manca dimportaci, etc.] fou -en casos concrets- determinant. Als msics valencians que podien apropar-se a les bandes nord-americanes sels obria els ulls davant els clarinets i saxfons marca Selmer 238 o dels trombons o les tubes Conn 239. La banda de msica duna de les flotilles actu a diversos punts de la ciutat, entre ells a la mateixa Plaa del Cabdill i [el dissabte 27 de juny] dintre del Festival Gran Verbena de las Regiones, organitzada -entre altres- per la Societat Coral El Micalet.
[Trad.]... lOrquestra de la Flota interpret la millor msica del repertori ballable, amb un ritme que el pblic segu amb entusiasme. Tot aix per un duro les dones i dos duros els hmens ....240
De la visita del 9/I/1954 241, resta aquesta crnica:
[Trad.] ... Al moll on anava a amarrar el vaixell Arcadia, un potent servei daltaveus emetia msica americana. Des del pont del mateix vaixell fou la Banda de Msica de la tripulaci nord-americana qui va respondre als altaveus tot tocant en viu msica de swing tal com una salutaci a la ciutat ... .242
Pel que fa als esdeveniments musicals de la visita de feta a labril del 1954:243
[Trad.]... El dissabte 10 dabril, un sopar fred a lAjuntament -amenitzat per un concert de msica moderna interpretat a lorgue- fou loferta americana per a aquella nit ....244
238
Instruments Selmer. Selmer [Zelmer] t els arrels al s.XVIII a la regi francesa de Lorena. Ls de materials com el plstic feu que Selmer traguera al mercat el clarinet Model 1400, instrument fet servir per Benny Goodman al 1948 i del qual es veneren ms dun mili dunitats. A destacar les sries de saxfons Selmer V i VI, la sonoritat dels quals ha marcat els timbres de jazzstes com Stan Getz, Sonny Rollins, Joe Henderson o Dexter Gordon. 239 Conn Instruments. [Charles Gerard Conn. Phelps County/Nova York, 29/I/1844 - Los Angeles/Califrnia, 5/I/1931]. Constructor nord-americ dinstruments per a banda. Al 1934, lempresa desenvolup el primer mecanisme de pist de vlvula. Al 1969 C.G. Conn Ltd., fou venuda a la Crowell-Collier MacMillan Company. 240 Prez Puche, Francisco [2003]. Op. Cit. 241 Portaavions Tarowa [271 m. deslora i 150.000 cavalls de potncia]; vaixell-taller Arcadia; destructor Vesole i els vaixells dabastiment Argad; Neches; Mercury i Aucilia. Partiren el 15 de gener. ---N. de lA. 242 Prez Puche, Francisco [2003]. Op.Cit. 243 6 dabril del 1954: portaavions Randolph-atracat fora del port-; creuer pesat Newport News; destructor Dyens i el caamines Doyle. 244 Prez Puche, Francisco [2003]. Op. Cit.
167
Msics del vaixell Macon donen un concert a la Plaza del Caudillo de la ciutat.245
Msics duna de les bandes de la VI Flota fan una cercavila a la ciutat de Llria.246
Les actuacions de les bandes dels vaixells nord-americans arribats a Valncia a la dcada dels cinquanta no mantenen una cronologia a les seus intervencions, ni tampoc cap programa conegut ni lnia interpretativa programada.
245 246
Levante [1959]. Divendres, 23 de gener. Pgina 3. Alonso Toms, Miguel - Bas Carbonell [2003]. 100 aos junto a la msica: 1903 - 2003. I Centenari de la Uni Musical de Llria. Diputaci de Valncia.
Tesi doctoral
168
Els escenaris per a les actuacions de les diverses bandes de la VI Flota nord-americana sescollien segons les circumstncies: A les cobertes dels mateixos vaixells [al port de Valncia]. Al Sal dActes de lAjuntament. Als salons del consolat dels Estats Units a Valncia. Als entaulats bastits a la mateixa Plaa del Cabdill per tal que tothom gaudira del concert. Indrets ocasionals, tal com lAteneu Mercantil o el mateix consolat nord- americ.
Al Captol III.1.2.1 [Primeres actuacions

a comenament de la dcada] es fa esment duna jam session a El Micalet [lany 1968] per part del grup XE QUARTET i de mariners-msics pertanyents a la banda dun dels vaixells de la VI Flota dels Estats Units que llavors era de visita a la ciutat.
Un dels pocs exemples el trobem a una de les actuacions a la ciutat tot seguint un programa establert i especficament dedicat a la msica espanyola. Fou al concert ofert a lAteneu Mercantil de Valncia el 23/I/1963. Dirigida per loficial PAUL COUGHLIN, la BANDA DE LA VI FLOTA interpret un programa que cal considerar-lo com una barreja entre msica nord-americana i un homenatge a la msica espanyola. Formada per 24 msics, cal destacar la presncia gaireb simblica dun sols msic afroameric a la formaci [segon per lesquerra, a la segona filera dels clarinets] la qual cosa deixa obertes moltes interrogants pel que fa a una possible influncia bluessing dalgun daquestos instrumentistes vers els seus companys a lhora de frasejar els temes ms resoltament nord-americans, tal com el South Pacific de HAMMERSTEIN & ROGERS [compositors considerats pares dinfinitat destndards jazzstics].
169
Ateneu Mercantil de Valncia [23/I/1963].
LAteneu Mercantil de Valncia havia estat testimoni en altres ocasions dactes commemoratius amb motiu de diverses visites de la VI Flota dels Estats Units a a la ciutat, tot i que -normalment- sols es permetia lentrada als socis i a les autoritats degudament convidades, donant-se la paradoxa que molts msics locals que desitjaven escoltar msics o temes nord-americans en directe perdien loportunitat de fer-ho.
Programa interpretat a lAteneu Mercantil de Valncia [23/I/1963] pels msics de la Banda de la VI Flota dels Estats Units.
Tesi doctoral
170
Amb motiu duna de les estades de la VI Flota, el 22/IV/1956 es feu un recital de veu i piano a lAteneu Mercantil de Valncia amb un programa integrat per temes inspirats als costums nord-americans. La soprano ROSY DE VALENZUELA fou acompanyada al piano per JOS C. TORDESILLAS.247 No sempre foren les actuacions del mariners nord-americans sota formaci de banda. Una altra manera dapropar-se al pblic dels pasos de la Mediterrnia fou la adaptar-se als nous temps i deixar una mica de costat el cars massa militar de la banda. El diumenge 17/I/1965 a les 18,30 hores va tenir lloc una actuaci al Sal dActes del Centre dEstudis Nord-americans de Valncia dun grup extret de la mateixa banda del vaixell USS Beatty, conjunt que seguint les modes dels grups de Rock que sovint apareixien al mercat discogrfic es batejaren sota el nom de BEATTY BEATLES.248 Dues setmanes desprs apareix al diari Las Provincias la segent ressenya sense signar assenyalant que la banda del portaavions USS Forrestal:
[Trad.]... Actu com a sextet amb msica de Jazz i de ball al Club de Tenis Valncia i al Collegi Major Alameda ....
247 248
Mart Soro, Jos [1979]. Crnica del Ateneo Mercantil de Valncia, 1879-1978. Las Provincias [1965]. Dissabte, 16 de gener. Pg, 27.
171
... A lendem actuaren -ja en formaci de banda- a la Casa de los Obreros de Sant Vicent Ferrer i al Centro Instructivo Musical de Benimaclet ....249
Els escenaris per a les audicions de les bandes nord-americanes an eixamplant-se. Aix al mar del 1967, el Collegi Major La Concepcin de Valncia acoll un concert de la Banda del portaavions USS Amrica [dirigida per Donald G. Christiansen]. La ressenya periodstica no concreta el repertori interpretat i noms assenyal el segent apartat:
[Trad.]... Interpretaren diverses obres de ritme modern ....250
Les actuacions de les bandes de la VI Flota del Mediterrani continuaren al llarg de la dcada dels seixanta i es perllongaren a la segent tot i que anaren minvant en nombre i intensitat a mesura que es consolidava el sistema democrtic a Espanya i lexrcit entr a formar part del Tractat Militar de lAtlantic Nord [OTAN] a comenament dels vuitanta.
249 250
Las Provincias [1965]. Divendres, 29 de gener. Pg, 17. Las Provincias [1967]. Dimarts, 14 de mar. Pg, 37.
Tesi doctoral
172
Anys trenta i quaranta - Msica i espectacle abans del 1939
II.3
ANYS TRENTA i QUARANTA.
PREMBUL Referncia a intrprets i als diversos estils musicals interpretats als establiments doci ms significatius de la ciutat aix com del poder adquisitiu dels msics [en general] i de la disposici i repertori a les sales de teatre i cinemes amb plantilla orquestral ms o menys fixa. Creaci, desenvolupament i activitats del Hot Club de Valncia i procedncia i nivell econmic i cultural dels socis fundadors aix com els motius que els portaren a fundar el club a imitaci daltres europeus i espanyols. Emissions de rdio de lentitat abans i desprs de la Contesa Civil i influncia daqueixos programes als odors i aficionats al Jazz locals. Esment de lincipient mn del Jazz [gaireb desaparegut] que llavors hi era al voltant de les poques orquestrines de la ciutat que havien sobreviscut passats els trens anys de guerra. Restriccions socials i culturals i disposicions legals del rgim franquista que retallaren -de manera drstica- els avenos socials i les llibertats aconseguides quan la II Repblica. Referncia als cabarets, cafs de moda, teatres i cinemes de la ciutat aix com un breu apunt de lesquifida vida cultural que llavors hi era a Valncia.
-I I . 3 . 1
Msica i espectacle abans del 1939.
Al comenament del segle XX la ciutat sembl reviscolar com a entitat promotora de cultura que no sols econmica.
Cronologia dagrupacions musicals simfniques. 1905 EDUARDO LPEZ-CHAVARRI MARCO fund i dirig la ORQUESTA VALENCIANA DE CMARA. Introdu autors com ara VINCENT DINDY i CARL HEINRICH CARSTEN REINACKE a ms de recuperar altres compositors com el mateix JOHANN S. BACH.
173
1909
Exposici Regional: buit orquestral. Absncies de GOI i VALLS. la msica de lexposici an a crrec de la TONSKUNSLER ORCHESTER [dirigida per LASALLE]. la ciutat va rebre les visites de lORFE CATAL i de lORQUESTRA SIMFNICA DE MADRID.
1916 1924
Neix lORQUESTRA SIMFNICA DE VALNCIA, creada i dirigida per ARTURO SACO DEL VALLE. Arribada a lORQUESTRA SIMFNICA de JOSE MANUEL IZQUIERDO com a director. Obres de MAURICE RAVEL i ALEKSANDR KONSTANTINOVICH GLAZUNOV, a ms de dirigir ARTHUR RUBINSTEIN o FRITZ KREISLER.
De 1900 a 1939
Naixement de les agrupacions ORQUESTRA DE CMBRA FERROVIRIA i ORQUESTRA CLSSICA, ambdues a Valncia ciutat.
En tots els captols, quan fem esment dels

establiments amb msica ens referirem sempre a intrprets i mai a reproducci mecnica, la qual consistia [si ms no i a tot estirar] en una pianola ats que les famoses mquines de discs arribarien sobretot als bars amb ms prestigi de Valncia- ja comenada la dcada dels anys seixanta.
Els msics valencians [a ligual que tothom] estaven influts per: Guerra a El Marroc. Dictadura de Primo de Rivera. Depressi mundial deguda al crac borsari del 1929.
Els cafs i els teatres de la ciutat donaven per a ben poc a nivell professional i els msics i artistes valencians cercaven feina per on no hi havia.
Tesi doctoral
174
Pensar en interpretar msica de Jazz a Valncia anava ms enll de ser considerat poc ms que no una quimera ats que la paraula Jazz i la paraula moda anaven unides pel que feia a la imatge que no a la vessant musical [s a dir: senyoretes amb pentinats curts, msica sorollosa, cotxes de luxe, alcohol, etc] i lambient artstic de la ciutat no estava per a moltes elucubracions musicals, ms aviat per anar fent i eixir del pas. A Madrid i Barcelona la situaci no era gens semblant a la de Valncia doncs a les seues cartelleres narribaven msics i espectacles aliens portant la novetat ms enll de qualsevol moda.
HARRY FLEMING i daltres omplien els teatres dambdues ciutats i -de tant en tant-
apareixien personatges amb un llenguatge musical dall ms nou i molt diferent a la seguida sonora que sovint interpretaven els nostres msics. Shavia arribat als anys trenta amb un bagatge musical heterodox. A la fi dels vint, el mateix MAURICE RAVEL estigu a Valncia [a meitat de novembre del 1928 i dirig La valse a la BANDA MUNICIPAL de LUS AYLLN] i lambient musical a la ciutat era una autntica bellugadissa:
[Trad.] ... RAVEL arrib a una Valncia que vivia un moment de floriment musical .... ... Encara era jove el magisteri de CHAVARRI i de GOM; es parlava de la inspiraci valenciana de CUESTA; JOAQUIN RODRIGO ja cercava compondre La flor del lliri blau i el Preldio del gallo maanero; MANUEL PALAU aconsegu el Premi Nacional de Msica amb les seues Gongorianas; MORENO GANS [el msic dAlgemes] escalava cotes semblants; es sentien com a propis els triomfs de lalacant OSCAR ESPL .... ... Al mateix caf podien seures -en diverses tertlies- LEOPOLDO QUEROL [qui llavors comenava]; el jove ITURBI [arribat de Pars i que se nanava a Ginebra]; en JUAN CORTS [mestre de nombrosos msics]; lanci BELLVER [qui -molt abans- havia aconseguit esmicolar sobre el teclat -al Caf Espaa- pgines de LISZT per tal de ser escoltades per Blasco Ibaez des de la seua taula]; PASQUAL CAMPS corre cap a Viena per qu el demana el trino impossible de KREISLER i DE NUEDA, MUS, ALAMAN, FERRIZ i tants i tants altres joves que neren una promesa per qu tot aleshores era esperana .... Eixa fou la Valncia a la qual arrib RAVEL ....254
254
Ombuena, Jos [1971]. Op. Cit.
175
Entre els diversos establiments de la ciutat que oferien als seus clients msica en directe cal destacar: Lyon dOr Entre la plaa de la Pilota i el carrer Mariano Benlliure. Via estreta plena destabliments musicals i seu del Cercle de Belles Arts] i on tocaven sovint els violinistes PASQUAL
CAMPS i PASQUAL VALLS.
... Lorquestrina situada al fons de lample sal, estava ara en el punt culminant de la seua actuaci. En aquest moment interpretava la Sonata per a Viol i Piano en La Major Opus 47 Kreutzer de LUDWIG VAN BEETHOVEN; al local hi havia un silenci sepulcral imposat pel xiu-xiu dels melmans admiradors de Pasqualet VALLS, violinista que des de la primera joventut figurava com un fenomen local desprs destar becat per la Diputaci i viatjar a Salzburg per tal dampliar estudis de viol i ara havia retornat per convertir-se en una glria municipal .... ... En entrar-hi, hom es troba en un sal ample amb doble filera de cadires de seient de cuiro i taules rectangulars de fusta negra, s ple de gom a gom ... La decoraci s destil alemany clssic, amb gerros o pitxers de llaut i cermica per a beure-hi cervesa penjats per les parets ....255
Hollywood
Carrer Ribera. Sala de ball amb una orquestra [5 o 7 msics]. Oberta vesprada i nit. Grup de xiques dansaires amb les quals hom podia ballar -fet usual a aquells anysmitjanant ladquisici de sis tiquets al preu de dues pessetes [que equivalien a 6 balls]. Balls de moda interpretats sense partitures i seguint a un o dos msics encarregats diniciar la melodia. Els ms populars eren: foxtrots, boleros, slows, tangos i valsos.
Tabou
Amb msics. Situat al carrer de Ribera i al costat de Cerveseria Negresco. Les diverses formacions duos [viol/piano] o trios [viol, piano i/o clarinet/saxfon]. La facultat de doblegar altres instruments estava generalitzada entre els intrprets de lpoca.
255
Castell, Gonal [1987]. Valncia dins la tempesta. Edicions del Bullent. Valncia.
Tesi doctoral
176
Cyti Bar
Cal suposar que volia escriures com a City Bar 256 : Al carrer Xtiva xamfr al carrer Ribera on -al pis de dalt- hi era una sala de ball amb orquestra [anunciada com Orquestina de Jazz]. Inaugurat la vesprada del dimarts 19/VII/1932.257
El violinista PASQUAL CAMPS GALLEGO 258 remembraria els anys trenta [i -en generalels establiments amb msica que a Valncia hi eren] en un curis article signat pel mateix msic a les pgines del diari Las Provincias al febrer del 1976 [Recuerdos violinsticos: el Lyon dOr], article que ens donar una idea del tipus de repertori que els msics dels anys trenta interpretaven als salons i les cafeteries del centre de la ciutat. El msic escriu de quan formava trio amb el pianista DANIEL DE NUEDA i el violoncellista FERNANDO MOLINA [ms endavant substitut per RAFAEL SORN]:
[Trad.] ... Regia el Lyon dOr un patriarca del caf: en Juan Clemente, orind dArag per establert a Valncia danys abans i que tamb dirigia el restaurant del balneari Las Arenas i el pabell que sendinsava a la mar [a hores dara ja desaparegut] .... ... El Lyon dOr tenia un pblic de classe mitjana per fora heterogeni. A la vesprada -desprs de dinar- hi havia una classe de pblic ms cridaner i tamb de ms alegre i calia fer msica de moda, s a dir: tangos dIRUSTA, FUGAZOT i DEMARE. Per la nit, el repertori canviava i llavors interpretvem obertures clssiques, fragments dperes, sarsueles i solos de viol, piano i violoncel .... ... El pblic de la nit venia a escoltar msica i lauditori hi era format per persones de gran relleu social i artstic de Valncia. Un dels assidus era el mestre VICENTE PEYDR, autor de Les Barraques i Carceleras -entre altres-. Altres visitants illustres neren JACINTO RUIZ MANZANARES [aleshores catedrtic dHarmonia del Conservatori de Valncia], el mestre MAGENTI i el pianista LEOPOLDO QUEROL ....259
256
Collin: Master Dictionary, Spanish-English/English-Spanish [2002]. Fourth Edition. Harper-Collins Publishers. Ed: Grijalbo. Barcelona. 257 El Mercantil Valenciano [1932]. 19 de juliol. N 22.350. Primera pgina. 258 Pasqual Camps Gallego. [Valncia, 21/IX/1907]. Estudis acadmics de viol al Conservatori de Valncia. Al 1923 es trasllada a Pars per tal deixamplar estudis al seu conservatori amb els professors Brams, Cantrelle, Tourret i Boucherit. Al 1931 s pensionat per la Diputaci de Valncia per continuar estudis a Pars. Llions magistrals del violinista berlins Carl Flesch i -a VienadStwertka. ---Informaci treta del programa de m del concert de Pasqual Camps i Daniel de Nueda ofert al Teatre Principal de Valncia [Societat Filharmnica: curs XXII-n 385] l11/01/1933. ---N. de lA. 259 Pascual Camps Gallego - Las Provincias [1976]. Recuerdos violinsticos: el Lyon dOr. Dimecres, 11 de febrer. Pg, 33.
177
El soroll i el rebombori ms cridaner eren costum als locals on hi havia msica, ats que la gent volia parlar -fos com fos- davant del so que els instruments o les veus dels cantants emetien des de lescenari. En temps de guerra els sindicats UGT i CNT havien penjat cartells als locals on havia actuacions tot demanant respecte pels artistes:
[Trad.]... Camarades, respecteu els artistes que hi sn treballant....
Aleshores hi havia dues maneres dentendre loci a la ciutat:
Els costums de la burgesia. Els dels proletariat.
Arcaics i reflex duna manera dentendre lorganigrama social de lpoca a ms de continuistes i gens innovadors. Nova classe mitjana urbana aficionada al bar, la rdio, el cinema, el futbol i a qualsevol tipus despectacle artstic que oferira divertiment i populisme.
A comenament de la dcada dels trenta, PASQUAL CAMPS i DANIEL DE NUEDA tocaven a duo abastant tot tipus de repertori segons lindret on oferien els seus concerts:
Concerts a la SOCIEDAD FILARMNICA DE VALNCIA [Teatre Principal] a crrec dABELARDO MUS i sa germana ENCARNACIN MUS [curs XX-n 351] el 21/V/1931 i de PASQUAL CAMPS i DANIEL DE NUEDA [curs XXII-n 385] interpretat l11/I/1933.260
Al 1930, el carrer de Russafa [oficialment anomenat de Pi i Margall] era el centre neurlgic comercial i la via urbana ms alegre i animada de la ciutat.
260
El repertori ofert pel duo al concert abastava de Corelli-Kreisler fins Dvorak-Kreisler, passant per Bach [Gavota per a viol solo], Mozart [Concert en Mi bemoll], Gluck i Pugnani. ---N. de lA.
Tesi doctoral
178
El centre artstic de Valncia es localitzava entre la plaa Emili Castelar [anys desprs Del Cabdill i De lAjuntament] i el carrer de Russafa fins el creuament amb el carrer Coln.
Com a Caus dArt o cafs-cantants ne trobem a la ciutat els segents: La Gran Pea. As de Oros Al carrer Russafa. Carrer de Les Barques. ADRIAN ORTEGA [autor del text del pasdoble El beso] feia de el paper de presentador i -desprs dinterpretar tangos- es dedicava a recitar poemes.
... El caf As dOros era un local grandot i esbalandrat. Al fons de lestabliment hi havia una gramola automtica monumental que -sortosament- estava parada ....261
Caf El Siglo
Carrer La Paz [cantonada plaa de Santa Catalina i carrer Sant Vicent]. Solia tocar un trio vesprada i nit, tret dels mesos destiu quan no hi havia msica perqu la xafogor obligava a obrir els finestrons i el soroll de cotxes i tramvies feien inaudibles les melodies. Normalment tocava el trio format per JOS FERRIZ amb PASQUAL CAMPS i ARTURO TEROL [encara que hi solien passar altres msics de la ciutat].
Bataclan
El ms conegut a la ciutat i una mena de sucursal del concorregut local barcelon amb el mateix nom. Amb els anys fou es convert en cinema [Cine Lys].
261
Castell, Gonal [1987]. Op. Cit.
179
Bataclan [bis]
Valncia [el fams pasdoble del mestre PADILLA] fou cantat en aquest local de primera vegada i fora de lobra a la qual pertanyia [La bien amada] per la cantant MARILIN PALANCA 262 com a nmero solt dintre dun espectacle curt. MIGUEL DE MOLINA fams cantant arreu lEstat- hi solia romandre al local. Una jove CONCHITA PIQUER feu el seu debut artstic a El Bataclan, a ms daltres artistes als quals el temps enfilaria vers lxit o loblit, segons la contesa civil capgirara les seues vides duna manera o daltra. El sou era de 6 pessetes per msic.
Per tal de fer-nos una idea de les despeses laborals a la ciutat, els salaris mensuals a Valncia neren els segents: Al 1920 120 pessetes Al 1925 145 pessetes Al 1929 163 pessetes A Espanya, 79 pts. A Espanya, 106 pts. A Espanya, 103 pts.
Arribat lestiu, a les platges del Cabanyal i de la Malva-rosa funcionaven el balneari Las Arenas i Termas Victoria, ambds amb orquestrines. A Valncia ciutat, hom podia aprendre les passes de claqu i daltres balls moderns a lacadmia del ballar VICENTE TALN. A Valncia, els msics intentaven imitar lesttica dalgunes orquestres nordamericanes que apareixien a les revistes dactualitat i a les pellcules nouvingudes a les sales de cinema de la ciutat. Aix lORQUESTINA FERRANDIS, en la qual podem trobar-hi qualsevol dels instruments que hi apareixien a les jazz band de lpoca.
262
Marilin Palanca actuava sovint al Teatre Ruzafa amb el cmic i ventrloc Paco Sans qui tenia companyia prpia. ---N. de lA.
Tesi doctoral
180
ORQUESTINA FERRANDIS [nonet valenci del 1932]. A destacar el dibuix dun msic negre al bombo de la bateria i els megfons al seu costat.
ORQUESTINA FERRANDIS
Al bombo del jazz-band [aix anomenaven tanmateix la bateria i lorquestrina] hi apareix pintat un msic negre tocant el banjo, el nom de lorquestrina i les paraules Valncia: ao 1932. El fet significatiu del dibuix ens fa pensar que el so de la formaci intentava imitar la sonoritat de formacions nord-americanes que hi solien interpretar Hot i Xarleston. Una senyoreta s la pianista i ne sn quatre els msics que apareixen amb un banjo a la m, fet que ens decanta per una fotografia promocional ats que -possiblement- sols un o dos dells arribara a tocar-lo de deb [virtut abans esmentada]. El nonet es completa amb un violinista, un trompetista i un saxofonista.
181
ORQUESTINA FERRANDIS [bis]
Als anys trenta, el contrabaix sols era tocat a les diverses formacions amb larc. A poc a poc an tocant-se amb la variant pizzicato donant una sonoritat ms moderna al conjunt. A destacar els cons [a terra, entre el bombo i la guitarra] fets servir pel cantant com a megfons a falta de micrfons electrnics.
Els anys de la II Repblica van coincidir amb una crisi musical i amb un atur quasi total a les activitats ms comunes a la ciutat de Valncia, s a dir: els cafs, els cinemes i el teatre lric. Aquests establiments donaven ocupaci a quasi la totalitat de msics afegits a la Asociacin Benfica y Montepio de Profesores Msicos de Valncia.264 El dissabte 29/IV/1933 sanunciava una actuaci al Teatre Principal sota lepgraf Jazz i amb el ttol: Gala de Msica de Jazz amb la presentaci duna gran orquestra europea provinent del fams cabaret parisenc Empire. Es tractava de ROLAND DORSEY ET SES CADETS, gran orquestra [catorze msics que tamb ballaven] dirigits pel ballar ROLAND DORSEY [res a veure amb TOMMY DORSEY].
Cartell anunciador de lORQUESTRA de ROLAND DORSEY a Valncia [29/IV/1933] i repertori interpretat [molt variat a ms dincloure imitacions diverses].
264
Ferriz Llorens, Jos [2004]. Op. Cit
Tesi doctoral
182
A lorquestra hi eren un violinista/guitarrista anomenat BERNARD HILDA i la seua germana IRENE 265, msic -el primer- que anys desprs romandria a Barcelona on es faria fams al capdavant duna gran orquestra basada en les cordes i en arranjaments no massa moderns per -sobretot- per haver dut a Barcelona [estiu del 1947] un msic nord-americ que llavors hi era membre de la seua orquestra, msic fonamental per al desenvolupament del Jazz a Espanya: el saxofonista DON BYAS. Tamb tocava [a ms de compartir els arranjaments amb DORSAY] el futur director dorquestra i actor francs RAYMOND LEGRAND [saxfon alt, clarinet i viol], pare del compositor MICHEL LEGRAND.266
Orquestra de ROLAND DORSEY ET SES CADETS. A destacar la presncia de BERNARD HILDA, IRENE HILDA i RAYMOND LEGRAND.
265
Irne Hilda [Richmond/Virginia, 8/XII/1920]. Cantant i actriu. Germana de Bernard Hilda. Amb lOrquestra de Roland Dorsey et ses Cadets [1932] actua com a cantant i ballarina a Valncia [Teatre Principal, 29/IV/1933] Al 1952 [quan lorquestra de Bernard Hilda torn a Frana] cant amb el seu germ al club La Villa d'Este. Al 1984 aparegu a la pellcula de Claude Chabrol Le sang des autres. 266 Michel Legrand [Becon-les-Bruyeres/Pars, 24/II/1932]. s un dels compositors ms prestigiosos del segle XX. Autor de nombroses bandes sonores a Frana, Regne Unit i Estats Units, ha compost tamb temes per a tot tipus dintrprets. Influenciat pel Jazz i per la sonoritat de les grans big bands modernes del segle XX, ha realitzat -al capdavant del seu quintet- nombroses actuacions i gires arreu dEuropa i dAmrica del Nord.
183
Poques setmanes desprs de lactuaci de DORSEY a Valncia i aprofitant el cars meditic que suposava ls de la paraula Jazz [tot i que la majoria de les vegades era si ms no- un toc modern al cartell que no una realitat sonora de lespectacle ofert] es presentaren les BLUE JAZZ LADIES, orquestra femenina amb 15 instrumentistes que doblegaven en cantants i ballarines. Sanunciava fent s de vuitanta instruments diversos i dirigides pel msic rus LEO SELINSKY. Actuaren al Teatre Principal de Valncia a la tercera setmana de maig del 1933 i sacomiadaren el diumenge 21. Les instrumentistes hi eren incloses dintre dun espectacle musical encapalat per laleshores famosa cantant i actriu de cinema ESTRELLITA CASTRO.
Orquestra femenina BLUE JAZZ LADIES anunciades al Teatre Principal de Valncia per al diumenge 21/V/1933.
La paraula Jazz era sinnim de modernitat i aix fou emprada tamb per donar relleu a ttols daltres gneres com ara el teatre. Com a exemple lobra La melodia del Jazz-
Tesi doctoral
184
Band [Companyia de Comedia Meli-Cibrin - actriu Pepita Meli] estrenada al Teatre Principal de Valncia el divendres 9/IX/1932.
El terme Jazz-Band podia ser emprat de diverses maneres: Per definir un instrument concret [la bateria, tot i que no s el cas perqu al ttol de lobra es fa esment a una melodia] Per definir un conjunt instrumental dedicat a interpretar Jazz, concepte ms adient a la pea teatral.
A mesura que hem anat avanant en la

tesi, hem pogut refermar que van ser nombrosos els msics locals [sobretot aquells pertanyents a la generaci de la Contesa Civil i de la postguerra] tindrien el clarinetista BENNY GOODMAN i el trombonista GLENN MILLER com a nics referents jazzstics durant molts anys i que els noms i lobra daltres msics ms compromesos amb el gnere [a ms de fonamentals per al seu desenvolupament] com ara CHARLIE PARKER, DUKE ELLINGTON, MILES DAVIS o BILL EVANS, per exemple] eren veritables desconeguts dintre de lambient musical valenci.
-Msica a les sales de cinematgraf, emissores de rdio, teatres i altres indrets. Teatre a Valncia.
Quan el cinema sonor apareix a les sales de projecci de Valncia, el teatre de gnere lric comena a desaparixer a poc a poc.
Pel que fa al cinema a Valncia als anys vint i trenta cal destacar el segent: La primera projecci cinematogrfica a la ciutat tingu lloc al Teatre Apolo [1896].
185
Als cinemes que projectaven pellcules destrena hi havia dues sessions: Contnua: Comenava a les quatre de la vesprada i es perllongava fins lhora de sopar. Numerada: Comenava a les 10 de la nit i un sextet format per piano, dos violins, viola, violoncel i contrabaix amenitzava els entreactes. Les sales de reestrena solien comptar amb un trio [viol, violoncel i piano]. Altres sales de cinema tenien dos trios.267 Els cinemes de les rodalies de la ciutat comptaven amb un pianista i un explicaor [explicador].268 Hi havia cafs on tamb es feien sessions de cinematgraf. Foren famoses les sessions del Caf de Espaa [Valladade Sant Francesc].
A Rdio E.A.J. 3 [Unin Rdio Valncia] 269 sinterpretava en directe la msica segent:
El duo JOS FERRIZ-PASQUAL CAMPS tocava sovint, a ms de fer-ho en formaci de trio junt al pianista ARTURO TEROL. Unin Rdio-Valncia emetia un programa musical diari a crrec de lORQUESTRA SEGU, la qual interpretava tot tipus de gneres, sobretot els concerts de cambra a duo i a trio. El programa Emisin del radioyente posava en antena canons o peces musicals demanades pels socis de Unin de Radioyentes de Radio Valncia.
267
Als anys de Contesa Civil, el Cine Capitol comptava amb una plantilla per tocar als intermedis de vora 40 msics, tots ells dirigits pel mestre Eduardo Panach. ---N. de lA. 268 Explicador: figura que es mantindria un anys ms desprs a les sales de projecci dels pobles i que com el seu nom palesa- era lencarregada de fer una sinopsi argumental al comenament de la pellcula i -de vegades- tamb repetir-la a la fi. ---N. de lA. 269 E.A.J. 3 Unin Rdio-Valncia, fou creada al 1931 sent la tercera emissora a Espanya -desprs de Rdio Barcelona i Rdio Madrid-. Al 1936 tenia una plantilla de 25 treballadors. El president del Comit de Control Obrero de la Empresa fou el locutor Vicente Llopis Piquer.
Tesi doctoral
186
La programaci dE.A.J. 3 Unin Rdio-Valncia estava reduda a lhorari de 13 a 15 hores [migdia] i de 21 a 24 [nit]. Els seus estudis centrals hi eren al carrer Juan dAustria.
... Rdio Valncia [E.A.J. 3 Unin Rdio Valncia] feia el programa de costum, eren dos quarts de deu de la nit i desprs del diari parlat La Paraula emetien msica variada; el guitarrista ARNAU, un valenci que shavia passat una colla danys als mars del sud de loce Pacfic, havia interpretat una pea hawaiana, era un especialista daquestes extiques melodies ..., els seus discs estaven de moda en aquells moments; a continuaci son el tango Las tres de la madrugada ... .270
A nivell professional, els anomenats bolos i tamb les misses [eixida professional cercada per msics i cantants] escassejaven. Els archimagas [persones encarregades de contractar msics pel seu compte 271] noms donaven feina als coneguts. Els teatres Ruzafa i Apolo presentaven els seus espectacles de varietats, sarsuela i revista amb dificultats i riscs econmics per tot i aix- mantingueren els professors ms antics a les seues plantilles. La resta de teatres de la ciutat es cansaren de pagar un sextet que amenitzara els entreactes i en pocs mesos els acomiadaments es generalitzaren i els sous minvaren fora. El Jazz -com a gnere i malgrat el seu xit- no hi era present als teatres valencians tret dalguna revista que tinguera un o diversos nmeros solts dintre dun estil semblant al jazzstic [Xarleston o Fox-Trot].
Als anys trenta els teatres a la ciutat de Valncia eren els segents: Nostre Teatre. A linterior del Caf domplir el forat deixat Teatre Alkazar davant pblic que acud a les fetes en valenci. Coln. Tract al 1932 pel la manca de representacions
270 271
Castell, Gonal [1987]. Op. Cit. Nueva Enciclopedia Larousse [1980]. Pala S.A/Planeta S.A. Barcelona].
187
Teatre Alcazar
Pass a ser freqentat per un pblic desitjs de trobar parella per ballar fins que la segent temporada pass a ser cinematgraf. El qual exhibia gnere lric alternant amb les actuacions de JAIME PLANAS Y SUS DISCOS VIVIENTES. Bastit el 1908 al carrer de Russafa. Al gener del 1961 es convert en el Cinema Eslava. Al carrer Santa Teresa del barri del Carme [ms endavant Teatro Princesa]. Construt al 1914. Fou enderrocat al 1950. Al carrer Russafa. Construt al 1916 i anys desprs- convertit en Cinema Lys. Fou enderrocat al 1929. Inaugurat al 1908, ofer obres en valenci fins el 1933. Sobr el 1926. Continu programant revista. Bastit al 1914. Hi era a la cantonada del carrer Martinez Cubells. Pass a convertir-se [com llavors altres tants] en cinema. Inaugurat [abans de bastir la faana, el 24/VII/1832] sota el nom de Teatro Nuevo.
Teatre Apolo.
Teatre Eslava.
Teatre Libertad. Teatre Lrico. Teatre Mart. Teatre Moderno. Teatre Novedades. Teatre Regional. Teatre Ruzafa. Triamn Palace. Teatre Talia. Teatre Principal.
Tesi doctoral
188
Teatre Principal.
Al segle XVI es feu el primer intent per bastir-lo aprofitant una mena de corrala: la Casa de Comdies de lOlivera [a prop de lactual carrer de La Pau]. Rebutjat el projecte, es pens [al 1597] fer el Teatre a lanomenada Casa dels Santets [a prop de lesglsia de Sant Toms].272 Reconstrut diverses vegades, ha estat referent cultural a la ciutat a ms doferir programacions de tot tipus i gnere. Fou lnic teatre a Valncia que aconsegu mantenir la programaci quan la resta teatres es convertien en cinemes.
272
Sirera, Josep Llus [1986]. El Teatre Principal de Valncia: aproximaci a la seua histria. Collecci Politcnica/26. Instituci Alfons el Magnnim. Instituci Valenciana destudis i Investigaci.
189
Anys trenta i quaranta - Hot Club de Valncia
-II.3.2
Hot Club de Valncia
De cabdal importncia per a un primer desenvolupament jazzstic a Espanya cal considerar laparici de la primera revista mensual exclusivament dedicada al Jazz que es publicava a Espanya: Msica Viva, revista que influ sobre manera en la creaci dels primers Hot Clubs espanyols i entre els primers a posar-se en marxa [com a conseqncia del ress meditic que arrossegava la paraula Jazz] el Hot Club de Valncia. A meitat de lany 1935 va nixer el Hot Club de Jazz de Valncia tot imitant els Hot Clubs ja existents a Barcelona i Madrid i daquells -ms primerencs- a lestranger:
Hot Clubs que influren en la creaci del Hot Club de Valncia: Barcelona. Madrid. Hot Club de Pars.273 Brusselles. Creat l11/V/1935 per Alfredo Papo i Alberto Mallofr. Fundat per Alberto Bosch, Eduardo Ruiz de Velasco i Eduardo Prada. Fundat per Jules Pannassi.274
Fou el primer Hot Club. Creat al 1932.
El Hot Club de Valncia tingu la seua seu central als baixos de lHotel Europa [on seria desprs el Club Tab].275 Al voltant del nou centre cvic es congregaren joves amb inquietuds intellectuals [a la seua majoria estudiants de la Facultat de Dret] a qui els agradava el Jazz a m s de considerar-lo una manifestaci artstica que anava ms enll de modes puntuals. Pertanyents la majoria a famlies benestants de lalta burgesia local, les seues idees esttiques, poltiques i filosfiques entraren en contradicci amb aquelles
273 274
Fundat per Pierre Nourry i Charles Delaunay. ---N. de lA. Hugues Panassi [1912-1974]. Crtic de Jazz francs i productor. La seua Guia de la Msica de Swing i del Jazz Autntic [1936/42] ha estat llibre de capalera per a la majoria daficionats europeus. Admirador de lestil Hot, del Be Bop escrigu que era una mena de msica distinta del Jazz. Segons lideari jazzstic de Pannassi, quan Charlie Parker desenvolup el Be Bop deix de ser un veritable msic de Jazz. Fou president/fundador del Hot Club de Frana [1932]. 275 Sol Cebrian, Rosa. El Jazz en Valncia: un colectivo con peculiaridades. [Historia de la Msica en la Comunidad Valenciana]. Levante. Valncia.
191
dels seus progenitors, actitud que es palesaria quan molts dells partiren cap el front de Terol quan la Contesa Civil patint les conseqncies de la guerra com a qualsevol altre defensor del govern republic.
Al Hot Club de Valncia es congregaven -entre altres menys coneguts o participatius-: Jos Aguilera Cerni. Ricardo Muoz Suay [futur guionista i director de cinema]. Rafael Alfaro Taboada [periodista].276 Alberto Martnez Cross. Vicente Redal Redal. Luis Galan Gisbert [qui reflect el seu exili a un llibre de memries ].277 Adolfo Torrente [periodista i comentarista taur]. Els germans Taln [els quals foren portats a Rssia]278 i els germans Vilar [metges].
Quota mensual [febrer del 1936] del Hot Club de Valncia a nom del soci n 52: Federico Ripoll. La signatura pertany a un dels membres fundadors, un dels dos germans Taln. Detall del logotip de lentitat, del mes i de lany [1936].
276
Alfaro Taboada, Rafael [1949]. El primer libro de un aficionado. Castalia/Valncia. Artcles a la revista Informacin Comercial Espaola [maig/1950 - juny/1951- juny/1952]. 277 Galn Gisbert, Luis [1988]. Despus de todo: recuerdos de un periodista de la Pirenica. Prleg de M. Vzquez Montalban. Srie Memria rota. Exlios y heterodxias. Anthropos. Barcelona. 278 Vicente Taln i Rafael Taln i altres advocats lliurepensadors [Jos Lan Entralgo, Vicente Snchez Esteban], professors i llicenciats [Mara Rodrguez Iriondo, Luz Megido, Libertad Fernndez, Josefina Lpez Ganivet, Concepcin Bello, Jos M Meseguer, Jos Bravo, Agustn Vilella, Alejandra Soler, M Luisa Gonzlez, Luis Lacasa, Csar Arconada, Alberto Snchez] i periodistes [Arnaldo Azati, Eusebio Cimorra] la majoria dels quals acabaren a lexili. ---N. de lA.
Tesi doctoral
192
Els membres del club solien acudir diverses nits a la setmana al local de lHotel Europa o a qualsevol altra adrea pertanyent a algun parent per poder escoltar discs de Jazz que podien aconseguir mitjanant encomandes fetes a familiars o a un conegut de que fora comerciant i viatjara arreu dEuropa [sobretot a Frana i al Regne Unit]. Aquestes audicions reberen el nom de misses negres tot volent mimetitzar a casa nostra la clandestinitat i lespiritualitat de la comunitat negra imitant quan cantaven i ballaven la seua msica [gaireb damagatall] a la Nova Orleans de les acaballes del segle XIX. Per tal daconseguir alguns dels discs a escoltar sadreaven vers diversos segells discogrfics estrangers a ms de demanar-los fotografies dels seus artistes favorits i mantenir correspondncia amb msics i directors dorquestra diversos tal com
PAUL WHITEMAN 279 i TED LEWIS.280
Malgrat la diversitat de criteris musicals, la majoria de membres del Hot Club de Valncia es trobaven atrets pel Jazz ms proper, s a dir: aquell interpretat per DJANGO
279
Paul Whiteman [Denver, 28/III/1880 - Doylestown, 29/XII/1967]. Director dorquestra. Al 1919 cre la seua orquestra i es convert en el mxim exponent de lanomenat Jazz Simfnic [msica dola i suau, interpretada amb partitura i en clara contraposici al Hot Jazz]. Al 1924 dirig lestrena de Rhapsody in Blue [G. Gershwin]. Als anys quaranta es retir del mn de lespectacle i pass a dirigir la cadena de televisi American Broascasting Corporation [ABC]. 280 Ted Lewis. [Theodore Leopold Friedman, Mister Entreteniment. Circleville/Ohio, 6/VI/1890 - Nova York, 25/VIII/1971]. Director, clarinetista, cantant i presentador. Al 1929, canvi el repertori i comen a tocar High-hatted tragedian of song: canons tristes i melangioses que incloen pargrafs lacrimgens recitats enmig la msica. Aparegu a diversos programes de televisi. Sempre tancava els seus programes ballant i lluitant amb la seua prpia ombra.
193
REINHART
281
i STEPHANE GRAPPELLI
282
, els dos msics ms representatius i reconeguts
del QUINTET DEL HOT CLUB DE FRANA. 283 Tanmateix els agradava fora el Gospel i els espirituals negres. Fent un gran desplegament de mitjans al seu abast i en un esfor majscul, intentaren portar a Valncia la mateixa JOSEPHINE BAKER [lescenari proposat havia estat el Teatre Apolo]. La proposta qued sols en intent per la qual cosa les seues contractacions es reduren a formacions locals, al ballar de claqu JUAN PEIR i a lorquestra DE JAUME
PLANAS Y SUS DISCOS VIVIENTES 284 aleshores considerada com la millor orquestra de Jazz
arreu lEstat i a PLANAS com el veritable introductor del Jazz a Espanya des del 1922.
Fotografia promocional de JAUME PLANAS Y SUS DISCOS VIVIENTES i Obituari i ressenya biogrfica de JAUME PLANAS apareguts al butllet de la Societat General dAutors dEspanya [SGAE] doctubre/novembre/desembre del 1974.
281
Django Reinhardt. [Jean Baptiste Django Reinhardt, Liberchies/Blgica 23/24?/1/1910 Fontainebleau, 16/V/1953]. Guitarrista dorigen gitano [manouche] i primer jazzsta europeu amb influncia semblant a la dels msics nord-americans. Django desenvolup una msica alegre, flexible i amb conceptes harmnics sorprenents a la seua poca. Influ nombrosos guitarristes. Al 1946 comen a tocar amb una guitarra elctrica [una Selmer dissenyada a la seua mida pel fabricant dinstruments itali Maccaferri] i feu una gira pels Estats Units com a solista de lOrquestra de Duke Ellingtron. 282 Stphane Grappelli [Pars, 26/1/1908 - Pars, 1/XII/1997]. Violinista. De pare itali i mare francesa. Als 15 anys [1923] debut com a professional [viol i piano] acompanyant pellcules mudes als cinemes. Influncies del violinista Joe Venuti. A la II Guerra Mundial -malalts- roman bloquejat a Londres. Grav un centenar de discs. 283 Quintet del Hot Club de Frana: Naix arrel duna sessi informal a lHotel Claritge [Franois I, 37/Pars. 1933]. Stphane Grappelli, Django Reinhardt, Roger Chaput i Louis Vola eren tocant en formacions diferents als diversos salons de ball al mateix hotel. Als esbarjos tocaven junts a una habitaci sense s de ledifici. Escoltats per Pierre Nourry i Charles Delaunay [membres del Hot Club] arranjaren un enregistrament per al segell Ultraphone. 284 Jaime Planas. [Barcelona, 1889-1974]. Director, contrabaixista i tenor. Considerat introductor del Jazz a Catalunya. Diversos noms per a la seua orquestra: Orquestrina Tzigana i Jaime Planas y sus Discos Vivientes [1922]. A lescenari collocava -al voltant de la bateria- un eixam daccessoris musicals -harmnics i inharmnics-: botzines, clxons, triangles, timbres, sirenes, caixes xineses, fuets, pistoles detonadores, cascavells, perols i paelles. Viatj per Europa i Amrica del Sud.
Tesi doctoral
194
Lactivitat del Hot Club de Valncia rest interrompuda quan lesclat de la Contesa Civil port molts dels seus membres cap al front [sobretot de Terol]. Alguns dells mai tornaren, romangueren amagats o fugiren cap a Frana o Mxic.
Membres de la FUE relacionats amb el Hot Club de Valncia pertanyents al Batalln de la Juventud integrat -entre altres- per fills de la burgesia progressista valenciana. A destacar la presncia dels membres Rafael Taln, Luis Galan i Ricardo Muoz Suay.285
-Emissions de rdio del Hot Club de Valncia
Els membres del Hot Club de Valncia arribaren a tenir [al 1936] el seu propi programa setmanal a la llavors nica emissora de rdio que emetia amb certa regularitat a la ciutat: Unin-Rdio Valncia]. Al butllet setmanal anunciador dels espais radiofnics apareixia el programa -de poc ms de mitja hora de durada- a la franja horria del dimarts [21,30 de la nit] sota el ttol:
285
Girona Albuixech, Albert [1996]. Valncia, capital de la Repblica. Diversos autors. propaganda a Valncia [1936-1939]. Ajuntament de Valncia.
Premsa
195
Msica negra, comentada por el Hot Club, on diversos membres de la sociaci [tot i anar per torns, sovint solien presentar-lo Jos Aguilera Cerni 286 i Alberto Martnez-Cros] comentaven i feien una crtica in situ del disc[s] escoltat. Els discs que reproduen a les emissions de rdio del Hot Club de Valncia els aconseguia Jos Aguilera Cerni 287 fent servir el correu i mitjanant catlegs que alguns dels socis rebien a casa seua. Tot i que de manera intermitent, els programes se succeren per els esdeveniments que a la ciutat incidien provinents de les desfetes produdes a tots els estaments i mbits per la Contesa Civil a ms de la marxa al front de la majoria destudiants de la FUE [una part dells membres del Hot Club de Valncia] feu que les emissions radiofniques se suspengueren. Alguns dels components del Hot Club intentaren fer-se conixer davant la societat valenciana i no romandre com una mena de club selecte format per fills universitaris i moderns de la burgesia valenciana ms progressista, joves que gaudien escoltant msica aliena, msica que -aleshores- ells i poca ms gent a la ciutat podien tenir a labast en forma de microsolcs, per la qual cosa feren s de tot tipus de promocions i daparicions als indrets ms insospitats tal i com es referma a les fotografies aparegudes a un diari local [1936] sota el ttol: Deportes y Msica. Amb motiu duns combats de catcht [lluita lliure americana i que al diari anomenen combates de catch-as-catch-can] hi sn recolzant lesdeveniment esportiu dos membres del Hot Club de la ciutat: Jos Aguilera Cerni i Alberto Martnez-Cros, sovint encarregats de les emissions radiofniques del Club. Malgrat lexistncia efmera del Hot Club de Valncia i de les seues emissions radiofniques, aquest epistolari comercial es mantindria al llarg dels anys fins a les acaballes del s.XX. Les emissions -interrompudes cap a la fi de la contesa- continuaren tota vegada arribades les tropes franquistes a Valncia i amb dos dels protagonistes del Hot Club [bviament ja desaparegut] que tingueren la sort de no ser empresonats ni de patir cap altra venjana per part dels vencedors.
286
Entrevista Personal. Segons conversa enregistrada el 19 dabril del 2007 [a les 16 hores] amb la seua filla, frica Aguilera Montaana. 287 Adreces de distribudors de discs trobades a casa dfrica Aguilera Montaana. ---N. de lA.
Tesi doctoral
196
Jos Aguilera Cerni i Alberto Martnez-Cros [de front a la dreta de la fotografia] fotografiats al costat de lluitadors de catch per tal de promoure a la premsa les emissions radiofniques del Hot Club de Valncia. Peu de foto de la notcia apareguda a un diari local al 1936.
Lesperit i la intencionalitat divulgadora del gnere jazzstic intent mantenir-se en la figura dels antics membres del Hot Club, no aix lambient imposat pels nous mandataris, entorn gens adient per difondre la cultura en general i el Jazz en particular.
Per tal de trobar discs i informaci per a les seues activitats informatives [primer] i per a les emissions radiofniques [desprs] els membres del Hot Club de Valncia feien servir les segents adreces comercials: Edward B. MarksMusic Company. Francisco Carrasco. Chappell & Co. Ltd. International Music. Hispano-Americana de Msica S.A. 225 West Street. City.EEUU. Nova York
Tagle 2866. Buenos Aires - Repblica Argentina. 50 New Bond Street. London U.K.. Brusselles. Mxic.
197
Editorial Mangione. Robbins Music Corporation. Lecuona Music Co. Feldman. Ediciones New Rythm Rumbas. Latin-American Music Bureau. Editora Maldonado. Ediciones Lalabert. American Firework Publishers. Remick Music Corporation. Rumbas-Viuda de Carreras y Cia.
Rio de Janeiro-Brasil. 766 Seventh Avenue. Nova York City - EEUU. Espada 24-A. La Habana - Cuba. 32 Rue de lEchiquier.Pars Francia. La Habana-Cuba. 1658 Broadway. Nova York City EEUU. Pasaje Correo. Lima-Per. 22 Rue Marichat. Paris-Francia. 145 West 48 T.H. Str. Nova York City - EEUU. Florida 428. Buenos AiresRepblica Argentina. Prado 115. La Habana - Cuba.
Per tal daconseguir discs dimportaci, les adreces abans esmentades es feien servir tamb mitjanant editorials nacionals les quals actuaven coma intermediries, tal com Ediciones Espaa de Barcelona.
Logotip de Ediciones Espaa de Barcelona on -a sota- hi apareix escrita a m ladrea Editora Rumbas-Viuda de Carreras y Cia de La Havana-Cuba.
Tesi doctoral
198
A la postguerra, Aguilera Cerni i Martnez-Cros continuaren fent el programa de rdio sota criteris poltics i socials ben diferents. El nom de lemissi era Charla para esta noche. Un dels guions destinats al nou programa [semetien els dijous] i fora de lmbit del ja inexistent Hot Club de Valncia, podem llegir [en castell]:
... Seguidamente oiremos una composicin profundamente sentimental, tambin de DUKE ELLINGTON, titulada Sofisticated [Sophisticated, al ttol original] Lady... . ... El Jazz-Hot no es patrimonio exclusivo de los americanos, sin que tambin en Europa existen compositores que han asimilado completamente el estilo de la msica sincopada, consiguiendo algunos de ellos igualar a los mismos creadores .... ... En este aspecto merecen especial mencin los compositores italianos y belgas,especialmente estos ltimos, entre los que se encuentra DAVID BEE, del qual vamos a oir su tema Riot in the Ballroom.... ... A continuacin oiremos Jazznocrazy de VILL [Will] HUDSON ....288 ... Y ahora DOLZ [JOS, pianista] interpretar a piano solo el tema Peculiarity de .... ... JOE VENUTI 289 supo incorporar al Jazz instrumentos como el violn, de rancia estirpe lsica y desde entonces algunos compositores, como en el arreglo que oiremos titulado Im a bold bada [?] man interpretado por el trio de violines GEA, RAMN y OLTR .... ... Y con esto damos por terminada nuestra emisin semanal dedicada al Jazz-Hot despidiendonos de Vds. hasta el jueves prximo, que dedicaremos a la charla que estaba anunciada para el dia de hoy. Buenas noches....
Queda demostrat -doncs- que msics locals [el pianista JOS DOLZ i els violinistes
GEA, RAMN i OLTR] acudiren com a intrprets a aqueixos programes mentrestant
semeteren i qu tocaren a lestudi radiofnic estndards de Jazz [potser doda], qui sap ben b sota quin esperit musical i en quines circumstncies.
288
Will Hudson [Barstow/Calif., 3/VIII/1908 - Juliol/1981]. Compositor i arranjador. Autor dels temes Moonglow [1934], Organ Grinder's Swing i Hocus Pocus. Amb Irving Mills arranj temes a Swing per a Fletcher Henderson, Benny Goodman, Louis Armstrong i Jimmie Lunceford. Els arranjaments de White Heath, Cherokee i peces fetes per a Glenn Miller foren un xit: Moonlight Rhapsody, With All My Heart and Soul, Tormented, You're My Desire i The World Without You. Temes seus: Cowboy in Manhattan, Monopoly Swing, Devil's Kitchen i Hocus Pocus. Treball tamb per a Elmer James, Claude Jones, Walter Johnson, Keg Johnson, Benny Carter, Bernard Addison, Russell Procope, Coleman Hawkins, Buster Bailey i Henry Red Allen. 289 Joe Venuti [Giuseppe Venuti, Filad., 16/XI/1903 - Seattle, 14/VIII/1978]. Violinista. Considerat pare del viol al Jazz. Al 1925, toc amb Paul Whiteman i grav -a duo- amb Eddie Lang Black and Blue Botton i Stringin' the Blues [OK Label]. Al 1927, amb lorquestra dAdrian Rollini [sax. bton] grav peces qualificades de mestres. Cre la seua orquestra [The Newyorkers/1928] codirigida per Lang. Influencies de Jesse Ashlock, Django Reinhardt i Stephane Grappelli. Grav 4 temes amb la Venuti-Langs All Stars Orchestra [1931] on eren Charlie i Jack Teagarden, Benny Goodman, Frank Signoselti, Ward Ley i Neil Marshal. Grav 2 temes amb Bing Crosby [1939]. Al 1946 actu en programes de rdio al costat de Louis Armstrong i Dina Shore. Al 1969 [Newport Jazz Festival] torn a impressionar el pblic. Marx a Europa i romangu uns anys a Itlia, el seu pas dorigen.
199
All que no podem demostrar [no existeix cap enregistrament sonor de les emissions] s quin era lestil i el swing fet servir pels intrprets i si el llenguatge emprat -en cas dimprovisar sobre el tema exposat- era dall ms adient pel que feia al gnere interpretat.
Capalera del butllet de Rdio Valncia on apareix lhora de lemissi del programa del Hot Club de Valncia amb el pargraf anunciador: Msica negra comentada por el Hot Club...
Als programes musicals de la sobretaula hi destacava el Concierto por la Orquesta Segu on el repertori a interpretar distava molt de ser semblant a aquell altre ms jazzstic ofert per altres emissores europees.
Jos Aguilera Cerni disposava duna discoteca ampla i ben assortida a ms de cintes magnetofniques [als anys cinquanta]. De tot el recull de material rebut al cap dels anys i de fitxes per ell elaborades, cal destacar la gran quantitat denregistraments no comprats ni a Valncia ni a cap altra ciutat espanyola doncs ac no hi arribaven molts dels seus nombrosos discs. Els guions els guardava dintre de dossiers especfics desenvolupats tot seguint criteris quasi administratius que no musicals.
De la ben assortida collecci de Jos Aguilera Cerni destaca el fet significatiu dels 2 msics escollits per mostrar en la tesi:
Tesi doctoral
200
DON BYAS
Per la sea relaci amb Espanya i amb alguns dels seus jazzstes ms significatius. Atesa la seua vessant de jazzman europeu.
SIDNEY BECHET
Tamb cal destacar al segent apartat loriginal distribuci de dades feta per Jos Aguilera Cerni a cadascuna de les fitxes:
Ttol de la fitxa. Ttol del disc. Nom de lintrpret/s. Compositor [dalgun tema en concret]. Marca del segell de lenregistrament. Data i pas dorgen del disc. Nmero de cinta [en cas de tenir aquest format]. Comentari i ordre dels temes de la gravaci.
Fitxa pertanyent al disc Memorial Don Byas, de DON BYAS.
201
Fitxa pertanyent al disc Disco de oro, de SIDNEY BECHET
Tesi doctoral
202
Anys trenta i quaranta - Jazz i oci a la ciutat als primers anys de rgim franquista.
-II.3.3
Jazz i oci a la ciutat als primers anys del rgim franquista
No obstant la prdua de la contesa i malgrat totes les penries i misries, la ciutat aviat plant cara de la millor manera possible a all que ja hi era irremediablement a sobre i va emprendre el cam duna normalitat fingida [dintre de la supervivncia] severament vigilada [de llavors endavant] pels tres estaments del poder oficial: el civil, el militar i el religis.290 Els cabarets -on des de temps en sempre hi havia hagut dues o tres orquestres amenitzant les nits de revetlla- van ser considerats com a preses a batre fent servir la nova moral imposada pel nou rgim de manera que -en noms uns dies- les autoritats locals sols permeteren obrir pocs establiments deixa indole i sempre sota la tutela aguaitadora dels censors oficials la qual cosa feu caure a latur nombrosos msics i artistes de Valncia, si es que encara no hi havien estat presoners o perseguits no sols per haver estat simpatitzants del govern republic sin tamb per ser considerats gent de moral dubtosa ats el seu tarann liberal i el seu ofici. Seguint les noves ordres, els cabarets encara oberts anaven a canviar el seu nom el ms aviat possible per aquell altre de Salas de Fiestas. Les paraules estrangeres [sobretot aquelles dorigen anglosax, francs i aquelles escrites amb llenges autctones] quedaren oficialment prohibits. No obstant aix, cap a la fi dels anys quaranta el rgim franquista comen a ser una mica tolerant amb aquest assumpte, sobretot a les activitat relacionades amb lmbit turstic [llavors encara incipient] i amb una part molt definida ideolgicament del mn cultural.291 La vida social valenciana [enfosquida encara per culpa de les penries patides quan la guerra i les conseqncies posteriors] va rebre una nova sorprenent quan a la primavera del 1941 fou anunciada larribada a la ciutat de tot un smbol duna poca passada tanmateix ms joiosa i divertida, larribada de la reina de la nit parisenca i lartista considerada per tothom danys en com la mxima representant a Europa dall anomenat Jazz.
290 291
Brines Lorente, Rafael [1999]. Valncia, dcada de los cuarenta. Carena Editors. Alaqus-Valncia. A la postguerra, els batlles de Valncia van ser: Joaquin Manglano [Bar de Crcer] 1939-1943; Juan Antonio Gmez Trenor, 1943-1947; Jos Manglano Selva, 1947-... 1951. ---N. de lA.
203
Aix -doncs- al maig del 1941 i noms per cinc dies [del dimecres 6 al diumenge 10] la cantant JOSEPHINE BAKER feu la seua primera actuaci a Valncia . Fou al Teatre Apolo tot i que anys abans [just al 1935] els membres del Hot Club de Valncia havien fet els primers intents per portar la cantant a la ciutat, impedint-lo lesclat produt pel colp destat franquista. Aleshores refugiada a Marrakesh, JOSEPHINE BAKER i els membres de la seua companyia artstica [msics i ballarins] havien fugit de les tropes alemanyes que a la fi del 1939 comenaren a ocupar Frana.
Anunci de lactuaci de JOSEPHINE BAKER [Josefina -en castell- tot seguint les ordres dels mandataris franquistes] al Teatre Apolo de Valncia.292
Anunciada com la artista de color, fou presentada a Valncia mitjanant lempresari Carceller. Cal suposar que JOSEPHINE BAKER estaria acompanyada per lorquestra catalana GONG [a ligual que a les seus actuacions a Madrid i Barcelona], formaci on aleshores tocava el bateria valenci ALBERTO ALONSO CHARD Orelletes, msic veritablement singular i oblidat per nombrosos aficionats de la ciutat dels anys setanta i vuitanta tota vegada desaparegut al 1966. Atesa la seua importncia com a instrumentista i el seu tarann com a persona, ALONSO CHARD Orelletes s destinatari dun apartat propi a la fi de la dcada dels anys cinquanta.
Veure Captol II.4.2: Primers intents i

apropaments al gnere: orquestres simfniques de Jazz.
292
Levante [1941]. Dimarts, 6 de maig. Pg, 4.
Tesi doctoral
204
Com que els msics de la seua orquestra parisenca ja no hi eren al seu costat cal pensar que lORQUESTRA GONG fou una soluci puntual a ms de local doncs els sous a pagar serien els dac i no els de Frana, idea que cal atorgar al representant artstic per tal de trobar acompanyament orquestral per poder desenvolupar amb normalitat la seua gira espanyola. Les actuacions de la cantant no foren massa ben vistes; ni pels estaments governamentals ni tampoc per lesglsia. Aqueixa gira dugu BAKER a teatres de Madrid, Valncia i Barcelona [conclogueren el 18 de maig al teatre barcelon Principal Palacio].
Anunci a un diari de Barcelona [maig/1941, Pg. 4] de lactuaci de JOSEPHINE [Josefina] BAKER. El nom de lORQUESTRA GONG [on tocava ALBERTO ALONSO Orelletes] apareix com a formaci acompanyant de la cantant.
Aquest doctorant no ha pogut trobar cap crtica de lactuaci de la cantant nordamericana a Valncia ats que -al comenament de la dcada dels quaranta- no hi era dall ms corrent fer crtiques de cert tipus desdeveniments artstiques als peridics editats a la ciutat.
JOSEPHINE BAKER torn diverses vegades ms a Valncia. Una de les darreres visites
de la cantant coincid [comenament dels anys seixanta] amb els canvis primerencs que arribaren a la societat valenciana pel que feia a gustos musicals i on el Swing de la cantant ja no tenia espai davant la invasi del Rock & Roll i de les noves modes musicals arribades dItlia i de Frana. Malgrat tenir un ambient musical fiscalitzat a tothora per la censura franquista, cap a la fi de la dcada dels quaranta i aprofitant una certa serenor al zel moral dels governants franquistes comenaren a fer-se de nou matinals musicals fora de lhorari
205
vesprada/nit de la resta despectacles oferts a la ciutat, tot i que els programes solien configurar-se amb artistes i msics pertanyents a altres cartells que no aquells del teatre on anaven a actuar.
Cartell anunciador de lactuaci de JOSEPHINE BAKER a un dels paradors fallers muntats a la ciutat i on el seu nom de pila ja hi s escrit dall ms corrctament i sense lespanyolitzaci imposada pel rgim franquista als anys quaranta.293
Aix -a la fi dels quaranta- apareix al diari Las Provincias lanunci duna matinal al Teatre Ruzafa que anava a ser acompanyada per una orquestra de Jazz dirigida pel mestre VICENTE PALOP a qui a la ressenya es qualifica com a cantor de melodias modernas i director de orquesta. De llavors en, aquest tipus danunci anava a ser una constant a les cartelleres valencianes doncs la paraula Jazz era sinnim de certa expectaci per una part del pblic que hi volia assistir tot i que -tota vegada comenat lespectacle- de seguida se nadonava del frau estilstic doncs aquelles orquestres mai sonaven [ni en repertori ni tampoc en intencionalitat] com aquelles altres semblants que apareixien a les pellcules musicals projectades als cinemes locals.
Quadre artstic de la matinal oferida al Teatre Ruzafa el diumenge 18 de desembre del 1949.
ELIZABETH ET DANN LISE CONTINSOUSA CONJUNTO MEDITERRANEO CONJUNTO IMPERIO VICENTE PALOP con una gran Orquesta de Jazz.
293
Levante [1962]. Dimarts, 13 de mar. Pg, 2.
Tesi doctoral
206
De fet el quadre artstic presentat solia ser-hi una barreja destils difcilment qualificable per -amb seguretat- allunyat dall que llavors i a hores dara entenem com a Jazz i -fins i tot- del terme msica moderna doncs -tal i com ja hem esmentat abans- la modernitat a tots els mbits hi era allunyada dels escenaris i sales de ball locals des de la fi de la Contesa Civil.
Anunci al diari Las Provncias de una matinal al Teatre Ruzafa a la tardor del 1949.294
-Cabarets
Totes les sales de festa de la ciutat de Valncia qualificades com a cabarets a la postguerra tenien una orquestra que complia la doble funci de tocar temes per ser ballats i com acompanyants datraccions diverses.
El cabarets ms famosos a la ciutat de Valncia durant la dcada dels quaranta van ser: Hollywood Al carrer Ribera i que aviat pass canvi de nom i a ser la Sala Zambra. El seu primer propietari fou Estells de primer cognom i passat un temps- el deix en mans de Julian Huertas Martinez.
294
Las Provncias [1949]. Matinal de msica moderna en el Teatro Ruzafa. Diumenge, 18 de desembre.
207
Mocambo
Entre el passatge De la Sang i el carrer En Llop. Fins concloure la guerra fou restaurant i tamb hostal [Hostal del Ninot, conegut aix perqu tenia un ninot abraat a una de les columnes del local]. Anys desprs pass a mans de Mercedes Viana qui poc abans havia actuat com a vedette diverses vegades al mateix local quan encara sanomenava Hostal del Ninot.
Alcazar
Abans anomenat Villa-Rosa i -ms endavantSala Internacional. Hi era situat al just costat de ledifici de la Companyia Telefnica. El seu propietari es cognomenava Ballester. Al costat del Teatro Eslava. Era propietat de lempresari Salvador Molina. Al costat de la botiga delectrodomstics i venda de discs Viuda de Miguel Roca [carrer San Vicent/Plaa de la Reina]. El seu propietari era Pasqual Royo.
Florida Casablanca
No hi havia cap problema per als empresaris en aconseguir tot tipus dinstrumentistes, cantants i artistes, doncs -per 100 pessetes al dia- disposaven -si aix ho desitjaven- de dues orquestres als seus locals amb un mnim de 5 msics cadascuna a ms dun quadre de ballarins. Msics de lpoca populars a la ciutat foren els germans BOLUDA, el pianista BENET [pare de MIGUEL Micky BENET, figura fonamental al desenvolupament del Jazz a Valncia a la fi dels setanta] i RICARDO MASI qui -anys desprs- fou regidor a lAjuntament de Valncia.
-Cafs
Pel que fa als cafs oberts a la ciutat i ateses les circumstncies, de tant en tant hi havia msics tocant en algun dells a canvi duns sous veritablement esquifits. La majoria de formacions instrumentals en aquestos establiments no passaven de trio i -a
Tesi doctoral
208
ms de tocar- molts msics es veien obligats a doblegar instruments, cantar, ballar i fer all que escaiguera per tal de no perdre la feina.
Cal assenyalar com a cafs ms significatius els segents establiments: Canarias Gran Pea Habana Hungria Ideal Lauria Len de Oro Calvo Sotelo, 15. Gran Via Marqus del Tria, 2. Pintor Sorolla, 1. Passatge Ripalda. Paz, 17 [antic restaurant Ideal-Room]. Calvo Sotelo, 1. Plaa Mariano Benlliure [antic Lyon dOr i llavors escrit sota el nom espanyolitzat per imperatiu legal dels nous mandataris]. Calvo Sotelo, 5. Paz, 14. Plaa del Cabdill. Pasqual i Gens, 2. Plaa de la Reina, 3.
Mart Navarra Rialto Royalty El Siglo
Anunci en premsa de Caf Royalty on apareix anunciat un dels trios encapalats per PASQUAL CAMPS.
209
En alguns bars cntrics [situats la majoria al llarg del Passeig Russafa -llavors Carrer Calvo Sotelo-] i als establiments sense msica en directe per tal de no ser vistos pels companys es congregaven grups dinstrumentistes a la recerca de feina. De vegades i si de cas la sort acompanyava solien tancar-se contractes aparaulats entre msics i empresaris, sobretot per tocar els caps de setmana.
Veure Captol II.2.1: Context social.
Bars concorreguts de la ciutat amb actuacions musicals espordiques neren els segents: Balanz Plaa Del Cabdill. Propietat als anys quaranta del pare dANTONIO BALANZ FARINS, locutor i bateria. Plaa del Cabdill. Rivera, 14. Xtiva, 58. Marqus de Sotelo, 1. Plaa Alfons el Magnnim, 2. Ribera, 2. Xtiva, 16. Ribera, 10. Ribera, 6. Avda. Jose Antonio, 6.
Barrachina Cocodrilo Espaa Fnix Mrito Negresco Ripoll Salduba La Tropical Tyris
Tesi doctoral
210
-Teatres
295
Als anys de la postguerra valenciana romangueren oberts els segents: Teatre Lrico Carrer Calvo Sotelo, 13. Fou inaugurat sota el nom Triamn Palace i amb altre emplaament [cantonada del carrer Martinez Cubells, avui desaparegut]. Esdevindria en un gran magatzem i -desprs- en cinema: Rex. Propietat de Vicente Barber. Tot i marcar un estil propi pel que feia a la seua programaci [no monogrfica], a la fi dels cinquanta es va veure obligat a programar revistes musicals. Carrer Calvo Sotelo, 17. Fou fidel a lanomenat gnere frvol. Entre altres estren el musical en valenci La cotorra del mercat amb msica de LEOPOLDO MAGENTI. Cantada completament en valenci, fou dirigida pel mestre ESTELA [qui -al 1941- de conclogu la darrera sarsuela de JOS SERRANO 296 La venta de los gatos. La primera part de La cotorra del mercat 297 concloa amb un Boogie-Woogie, la qual cosa fou considerada gaireb un escndol ats que era la primera vegada que una pea amb ritme americ era cantada en valenci. En aquest mateix teatre estren el cantant ANTONIO MACHN el seu primer espectacle fet a Espanya: Ebano y Marfil [primavera del 1940].298
Teatre Eslava
Teatre Ruzafa
295 Juan, 296
Miguel [editor] [1942]. Guia Blanco y Azul/Guia de Valncia. Valncia. Jos Serrano, mor el 8 de mar del 1941 a Madrid [carrer de La Beneficincia]. ---N. de lA. 297 La cotorra del mercat [Leopoldo Magenti], estrenada al Teatre Principal a labril del 1943. 298 Antonio Machn havia arribat a la pennsula al 1939 procedent de Pars on actuava des que arrib de Nova York amb lorquestra cubana Los Miuras de Sobr. Grcies al promotor valenci Vicente Lladr, Machn actu a Valncia a la sala del balneari Las Arenas a ms de muntar el musical abans esmentat per estrenar-lo al Teatre Ruzafa. ---N. de lA.
211
Teatre Principal Teatre Serrano
Carrer Barcas, 15. Llogat per la Diputaci Provincial i en mans dEmilio Lamany i dels empresaris Alegre i Tobajas. Carrer Calvo Sotelo, 30. El mes de maig del 1964 seria reinaugurat com un dels cines ms grans de la ciutat amb lestrena de la pellcula West side Story. Fou bastit per lempresari Carceller [fundador de la revista La Traca]. Entre altres artistes, al seu escenari encapal nombroses revistes la popular cantant de lpoca CELIA GMEZ. Carrer General Sanmartin, 17. Pepe Alba, Jos Codonyer,i Emilia Climent manteniren amb pujana el teatre fet i interpretat en valenci fins que laudincia popular impos els seus criteris esttics i la revista fou el gnere ms demanat i de ms xit. Carrer Don Juan de Austria, 18. Obert a totes les branques de lespectacle: comdia, revista, sarsuela, circ, boxa i Catch Carrer Cavallers. Tenia cars corporatiu. A hores dara, roman obert sota el nom de Teatre Tala.
Teatre Alkazar
Teatre Apolo
Casa de los Obreros.
-Cinemes
Al 1942 el llistat de sales de cinema destrena a la ciutat de Valncia era el segent: Actualidades Avenida Capitol Plaa del Cabdill, 10. Avda. Jose Antonio, 20. Ribera, 16.
Tesi doctoral
212
Coliseum Coln Goya Gran Teatro Ideal Jerusaln Metropol Olympia Rialto Suizo Jose Antonio
Gran Via Germanies, 18. Carniceros, 27. Carrer Borriana. Avda. Marqus de Sotelo, 6. Carrer Sevilla. Convento Jerusaln, 6. Hernn Corts, 9. Sant Vicent, 52. Plaa del Cabdill. Plaa del Cabdill. Avda. Jose Antonio, 10.
-Cultura: Msica clssica, arts plstiques i literatura.
Malgrat les nombroses dificultats de tot tipus, lambient musical reviscolava a la ciutat tot i que a empentes i redolons. La Sociedad Filarmnica Amigos de la Msica; el Crculo Medina i la Coral Polifnica Valentina anaven enriquint a poc a poc lactivitat musical valenciana. El Jazz era absent de les seues programacions. Conclosa la Guerra Civil, vora 50 artistes plstics valencians van ser empresonats a les crcers de Los Almendros, Santa Brbara, Sant Miquel dels Res, La Modelo de Valncia, Totana, Albacete o Portacoeli. Per tal de sobreviure, els artistes sacolliren al programa Patronato de Redencin de Penas por el Trabajo i -fins i tot- alguns dells aconseguiren crear tallers dArts Plstiques a les presons, indrets on realitzaren tot un seguit dobres de cars religis [altars, esttues de verges, retaules i motius patritics diversos, ... etc,.] aix com nombrosos bustos de Franco.
213
Pel que fa a les sales dexposici, a Valncia neren les segents: Mateu Prat Educacin y Descanso Crculo de Bellas Artes Al carrer Pintor Sorolla, n 16. Al carrer Coln. A ledifici de lAteneu Mercantil. A lantiga Plaa de La Pilota [desprs Plaa de Mariano Benlliure] i dirigida per Llus Mart.
Lany 1943, Ernest Hemingway estigu a Valncia i reun contertulians diversos a Casa Balanz [al passeig de Russafa]. Hemingway [qui havia fet la primera visita a Espanya al 1923] estigu a Valncia de primera vegada al 1925 mentre concloa la seua novella Fiesta. Lescriptor lleg a un diari local la notcia dun vidu que es llan des de dalt de la torre perqu era vell i perqu la seua neta el considerava si ms no una molstia i al 1933 aparegu un conte inspirat -en part- en aquesta notcia: Un lugar lmpio y bin iluminado on lacci es desenvolupa al bar duna ciutat espanyola. Hemingway escriu John Dos Passos el segent pargraf al voltant de la situaci econmica a Espanya:
[Trad.] ... A comenaments dels anys trenta, hom podia viure b a Espanya amb unes 8 pessetes al dia ....299
Al 1953, lescriptor hi s de nou a Valncia doncs acud -des de Madrid- a la Fira de Juliol acompanyat de la seua esposa Mary Welsh amb qui embarc al port de la ciutat rumb a Marsella. Al 1954 li lliuren el Premi Nobel de Literatura i el 1959 segueix el torero Antonio Ordoez arreu les places de bous de la pennsula [tamb a la de Valncia] per tal de conixer de ben a prop els avatars de la festa. A lagost del 1960 torn a Espanya per marx a loctubre. El 2/VII/1961, Ernest Hemingway se sucid disparant-se amb una escopeta de caar elefants al porxo de casa seua a lestat nord-americ dIdaho.
299
Ernest Hemingway. Ernest Hemingway: selected Letters - 26/06/1931. Ed: Baker. Pg, 342.
Tesi doctoral
214
Pel que feia a Valncia ciutat [ms aviat, dels seus establiments desbarjo i de les seues begudes] lescriptor arrib a dir:
[Trad.]... Les gerres tot suant cervesa gelada a Valncia ... Valncia, amb la seua cervesa gelada i la seua orxata, lolor a plvora cremada, lesclat i lexplossi de les traques a la festa [fira] de juliol ....300
Llibreries amb tertlies diverses van ser les segents: El Gato Negro Jos Olmos Organitz concursos de contes. Fundada al 1944 i punt dencontre de personatges de la Universitat i del mn de la cultura on tamb es congregava la minvada intellectualitat valenciana de postguerra.301 A la Gran Via de Germanes. Tamb amb tertulians propis. Restaurants on solien fer-se tertlies.
Plcido Cervera Gran Pea i Bala
300 301
Stanton, Edward F. [1989]. Hemingway en Espanya. Castalia S.A.. Madrid. Arazo, M Angeles, i Jarque, Francesc [1991]. Ed: Generalitat Valenciana/Conselleria dIndustria, Comer i Turisme. Valncia.
215
Anys cinquanta Impuls radiofnic local: Antonio Balanz i Pepe Palau.
II.4
ANYS CINQUANTA.
PREMBUL Programes monogrfics a la rdio valenciana dedicats al Jazz [Antonio Balanz i Pepe Palau]. Exemples de desenvolupament de programes, guions, intrprets i estils ms emesos a les emissions. Balanz com a exemple daficionat local i msic amateur. Naixement i creaci a Valncia ciutat de les [aix anomenades] orquestres simfniques de Jazz tot seguint la moda de les big bands nord-americanes, sobretot aquelles ms conegudes arreu del mn mitjanant el cinema i formades per jazzstes blancs. El pianista i arranjador Blas Sales com a capdavanter musical [per a all que al Jazz pertocava] a la ciutat. Ambient musical a la ciutat amb larribada [molt a poc a poc degut a les restriccions econmiques i comercials] dinstruments ms propers al Jazz: contrabaixos i guitarres electrniques de cos ample susceptibles de ser amplificades, instruments de millor qualitat timbrada, primers equips de veu i instrumental pensats per a les actuacions de les orquestrines, etc. Msics valencians reconeguts musicalment i tcnicament a la resta dEspanya i amb inquietuds jazzstiques tot i no poder portar-les a la prctica: Alberto Alonso [Orelletes] i Jos Codonyer [Xato de Massanassa]. Primeres actuacions jazzstiques [com a tals] a la ciutat [cap a la fi de la dcada] anunciades [malgrat no dutes a terme algunes: Oscar Alemn] i desenvolupades altres [Tete Montoliu Quartet] i que assenyalaren el comenament dun seguici musical que es refermaria a la dcada segent i sobretot- als anys setanta.
-II.4.1
Impuls radiofnic local: Antonio Balanz i Pepe Palau.
Al llarg de les dcades del 1940 i 1950 haurem de considerar com a figura influent per al present treball i per un posterior desenvolupament jazzstic a la ciutat la figura dANTONIO BALANZ FARINS [desembre/1924 - maig/1988], qui anim [tot i que de manera molt discreta] lescena musical valenciana mitjanant programes radiofnics tal
217
com Estrellas del Jazz i Figuras del Jazz a lemissora Rdio Mediterrneo-Valncia a ms de fer una tasca de proselitisme jazzstic donant conferncies al voltant del gnere a diversos indrets de la ciutat. Msic aficionat, a casa seua tenia una bateria que tocava tot seguint la msica que emetia el seu tocadiscs amb microsolcs dintrprets de Jazz comprats a Espanya, a lestranger o -fins i tot- canviats per altres de nacionals a mariners nord-americans de passada per Valncia. A lestiu, BALANZ tocava la bateria de manera autodidacta a una estana del primer pis de la casa que la famlia tenia a El Vedat de Torrent. Ne tingu de dues i la segona i ms nova [una bateria marca Ludwig comprada al 1962] ja arrossegava nous avenos incorporats a linstrument [ex: una caixa ms estreta].
ANTONIO BALANZ no comptava amb cap antecedent musical a la famlia, tret dun
germ del besavi de son pare qui marx a Cuba al 1890 sense cap altre bagatge que una guitarra i del qual mai tornaren a saber. Julio Balanz Pascual [pare dAntonio] fou fundador de la cafeteria Casa Balanz. a ms dadministrar el bar del Cinema Lys i la gelateria/orxateria Granja Levante, situada davant de la cafeteria principal que portava el seu cognom. A lentrevista personal amb el segon dels seus fills [JULIO BALANZ CANO, msic i cantant sota el nom artstic de Bustamante] es parl dels gustos musicals de son pare i de les activitats relacionades amb el Jazz que dugu a terme. Admirador de msics locals i -sobretot- dun trompetista anomenat El Xato de Massanassa [JOS CODONYER CASANY], al qual considerava un dels millors jazzstes locals.
Veure Captol II.4.2: Primers intents i

apropaments al gnere: orquestres simfniques de Jazz..
Tamb fou aficionat al flamenc i a la copla.302
302
Antonio Balanz arrib -fins i tot- a ser manager artstic de la cantant de copla local Antoita Peuela a ms dadmirador de Conxa Marquez Piquer, filla de la tonadillera Conxa Piquer. ---Entrevista Personal amb Julio Balanz Cano. Valncia. Dijous, 5/VII/2007.
Tesi doctoral
218
Al 1962 [quan son pare mor], BALANZ es feu crrec dels establiments familiars per a la fi dels anys setanta va vendre Casa Balanz a una empresa cervesera.
Logotip de Casa Balanz amb el nom del pare dANTONIO BALANZ.
ANTONIO BALANZ feu els programes de rdio per afici i mai arrib a tocar amb
altres msics tret dalguna jam session organitzada pels XE QUARTET a la Societat Coral El Micalet [1966/1967] on fou convidat a pujar a lescenari. Quan la VI Flota dels Estats Units arrib al port de Valncia [9/I/1952], es dedic a canviar als mariners nord-americans discs de cantants folklriques espanyoles per altres de Jazz [sobretot de big bands]. De vegades seguia la banda del vaixell de torn arreu la ciutat per si de cas feia qualsevol concert [com aix va ocrrer a diversos indrets: plaa de lAjuntament, Ateneu Mercantil, Consolat nord-americ, etc.], daqueixa manera comentava als seus fills- aconseguia aprendre molt veient tocar els percussionistes o escoltant in situ [si de cas hi era al repertori de la banda] algun dels temes ja escoltats en discs a casa seua. Altre mitj emprat per BALANZ per aconseguir enregistraments que no hi eren a les prestatgeries de les botigues valencianes fou el de mantenir contacte amb distribudores de discs [sobretot del Regne Unit] a ms de demanar catlegs per correu de marques de bateries i de platerets [Zildjian, fabricats a Turquia] quan a Espanya era gaireb impossible aconseguir material musical dimportaci [els primers platerets marca Zildjian que es veren i tocaren a Valncia els dugu el bateria ALBERTO ALONSO
CHARD Orelletes desprs duna gira per lorient mitj].
De tant en tant, BALANZ feia viatges a Barcelona per tal descriure crtiques musicals de diverses actuacions de relleu presentades als escenaris barcelonins que serien publicades en les revistes Ritmo i Pentagrama. Feu ressenyes de LIONEL HAMPTON,
DUKE ELLINGTON i daltres.
219
Per tal danar fent-se amb un bon instrument, BALANZ sempre estigu en contacte amb fabricants de bateries i els seus complements, fabricants estrangers dels quals rebia informaci a la qual pocs msics i -fins i tot- botigues de msica de la ciutat tenien accs. Tanmateix, el locutor i bateria disposava de molta informaci actualitzada pel que feia a novetats adients al seu instrument.
Correspondncia [enviament dun catleg] mantinguda per BALANZ amb el fabricant de bateries Ludwig i adrea del locutor.
Catleg del fabricant de platerets Zildjian Co., on apareixen preus segons la grandria [en polzades] i amb la possibilitat delegir per a bateries tamb esquerrans. El gnere s presentat pel fams bateria GENE KRUPA.
Un dels seus fills Julio Balanz- recorda que sempre els anim per tal de ser all que ell no arrib mai a dur a terme al mn artstic degut als lligams laborals dels diversos establiments familiars, compromisos que limpediren desenvolupar-se ms com a msic. El mtode autodidacta dANTONIO BALANZ consistia en tocar la bateria a sobre la msica emesa pels seus discs tot i arribar a inventar un sistema lumnic que encenia focus diversos disposats a lhabitaci dassaig ensems colpejara la caixa, el bombo, el tmpani, els platerets, etc.
Tesi doctoral
220
Per dur a terme les emissions radiofniques, BALANZ compt amb lajut de PEPE
PALAU [Valncia, 1926 - 2003], locutor de rdio i futur presentador de TV, uns dels
difusors del Jazz a Espanya des dels estudis de Televisi Espanyola a Madrid i Barcelona [comen al 1964/65] i tamb fent servir programes monogrfics des de diverses emissores de rdio.
Veure Captol II.1.4: Mitjans de

comunicaci: Cinema/Rdio/TV i Premsa especialitzada.
Crtica dANTONIO BALANZ a la revista Pentagrama [creada al 1953 per Alejandro Garcia Planas] al voltant de lactuaci de LIONEL HAMPTON I LA SEUA ORQUESTRA a Barcelona [Windsor Palace] el 15/I/1955.
[Trad.]... La presncia de lorquestra [setze msics] tota vegada aixecat el tel fou rebuda amb un veritable cicl daplaudiments mentrestant interpretaven la seua sintonia: Air Mail Special a la qual segu un incansable repertori de Jazz clssic i Jazz modern. Tot seguit feren dun nmero de bateria a 4 mans entre HAMPTON i CURLEY HAMNER [ballar i bateria] ....303
Conegut als mitjans de difusi des dels anys cinquanta, PEPE PALAU fou director de programaci i presentador de la primera emissora de FM a Espanya [RNE, 1956]. Quan encara romania a Valncia, PEPE PALAU collabor amb ANTONIO BALANZ en algunes iniciatives radiofniques. De fet, BALANZ i PALAU intentaren reviscolar lesperit
303
A lOrquestra de Lionel Hampton hi eren aquell dia -entre altres- Wallace Davenport i Nat Adderley [trompeta]; Al Hayse [tromb]; Bobby Platter [saxfon]; Billy Mackel [guitarra]; Rufus Jones [bateria]. -----Papo, Alfredo [1985]: El Jazz a Catalunya. Edicions 62. Barcelona.
221
de lantic Hot Club de Valncia del 1935 mitjanant audicions, actuacions i passades de pellcules musicals al Cau dArt del balneari de Las Arenas. Al llarg del 1942, ANTONIO BALANZ i PEPE PALAU feren programes radiofnics a Radio Mediterrneo de Valncia amb lajut de Baslio Gassent, aleshores cap de programaci de lemissora. Aconseguiren dues hores setmanals per als programes Figuras del Jazz i Estrellas del Jazz. A les seues emissions radiofniques sonaven -barrejades- les msiques de GLENN
MILLER, HARRY JAMES i daltres orquestres de msica lleugera [sobretot blanques] a ms
dels Swing tocat pels intrprets del Jazz ms genu. Per tal de disposar duna discoteca actualitzada, BALANZ i PALAU feien servir els seus contactes a diverses botigues de la ciutat o -si de cas- demanaven informaci a altres establiments [sobretot de Barcelona] o mitjanant revistes especialitzades.
Tot i que no hi era monogrfica i de Jazz en parlava poc, Discofilia era una de les poques revistes dmbit estatal que permetia els seus lectors mantenir-se actualitzats pel que pertocava al mn del disc i la varietat de gneres enregistrats.
ANTONIO BALANZ tocant la bateria. Fotos promocionals per lliurar als seus coneguts. Al bombo, les sigles del seu nom i primer cognom.
Tesi doctoral
222
Primera pgina del gui del programa Hot Club ems el 23/V/1946. Apareixen els noms de GLENN MILLER i dels seus msics JERRY CRAY, RED MCKILY i TEX BENEKEE.
223
Anys cinquanta - Primers intents i apropaments al gnere: orquestres simfniques de Jazz.
-II.4.2 Primers intents i apropaments al gnere: orquestres simfniques de Jazz.
Si b el Jazz -com a msica de qualitat- arrib a interessar a una part menuda de la societat, a la joventut de meitat dels cinquanta els abellia ms el Rock, nou estil musical que -cap a meitat dels anys cinquanta- enva els gustos de bona part de la societat jove arreu del mn i que arrossegava un missatge ple dimmediatesa rtmica, ms fcil per ballar que no les passes complexes dels balls dels quaranta i que -a ms a ms- no demanava parar massa esment per part de lodor. Tot i que les possibilitats de que per aquestes terres sorgiren msics que es dedicaren al Jazz [o que pogueren arribar a interpretar-lo amb un mnim de criteri estilstic] eren molt minvades, hi hagu msics i orquestres que ho intentaren tot i ser sabedors que partien amb unes bases musicals fora esquifides [manca de temes editats, microsolcs i possibilitat dencomanar-los, instruments moderns, cap tradici jazzstica a la ciutat, etc], agrupacions creades i dirigides pels mestres DOLZ, BEL, JOS GEA, PEDRO OLTRA i daltres. Aquestes orquestres feien adaptacions destndards americans i dalgun BoogieWoogie que no altre, per ni la intencionalitat ni el Swing es palesaren als msics locals a lhora de posar en prctica els arranjaments -ms o menys arriscats en aquells anysfets pels directors musicals amb ms nom i prestigi a la ciutat.
JOS GEA era cap de lorquestra LOS TROVADORES, coneguda sota leslgan comercial:
lorquestra ms econmica.304 GEA fou un dels primers msics valencians que marx a tocar per diversos pasos europeus, sobretot a Dinamarca [el pas europeu on ms arrel lafici pel Jazz]. A Madrid treball acompanyant el ballar HARRY FLEMING [un dels primers visitants nord-americans que actuaren a Espanya a comenament dels anys trenta 305] tot i que quan GEA lacompany ja no hi era el jove nouvingut al pas.
PEDRO OLTRA era cap de PEDRO OLTRA Y SU ORQUESTA RTMICA, amb els quals hi era
el guitarrista, trompetista i bandone JUAN COLL [un dels pocs especialistes locals en lanomenat estil hawai].
304
Jos Gea: Fou autor de canons ballables com: Ch que chica, ch, El eco, No pido Cha-chach, Alegre y comodn i Me gusta ir contigo. ---N. de lA. 305 Catal Medrano, Carmen Pentagrama [1956]. Valencianos en el extranjero; Jos Gea. Abril. N 33/34. Pg. 24.
225
Caricatura i part de lentrevista feta per la revista Pentagrama a JOS GEA on el msic parla dels seus orgens i dels pasos europeus i de lOrient Mitj on va treballar.
Altres orquestres semblants eren:

ORQUESTRA FRANCISCO BOLUDA LOS TITANES DEL JAZZ BOGUES Y SUS BRUJOS CONJUNTO VERACRUZ [de JOS TEN i MONTORO] ORQUESTRA PALDIUM ORQUESTRA de RODOLFO GALLARDO GRAN ORQUESTA VALENCIA JAZZ LOS CHICOS DE ESPAA CONJUNTO SANTA F 306
Els primers intents dapropament al gnere jazzstic vingueren de la m de les formacions orquestral de cars simfnic. Fins arribar a la creaci de lORQUESTRA
SIMFNICA DE JAZZ DE RDIO VALNCIA -de BLAS SALES- a final de la dcada, es produren
esdeveniments que preparen el cam fins a lestiblement daquest tipus de formacions orquestrals.
-II.4.2.1 Orquestra Simfnica en Formaci de Jazz [1954].
Antecedent de la ORQUESTA SINFNICA DE JAZZ DE RADIO VALNCIA de BLAS SALES, hauria estat lintent fet pel trompeta Massanassa [JOS CODONYER CASANY/El Xato de Massanassa a qui feia esment el locutor i bateria ANTONIO BALANZ] quan al 1954
306
Amb el seu cantant Basil Jorge, anomenat a aquells anys sota el malnom de El Machin blanco, en referncia al cantant cub Antonio Machin, llavors arrelat a Espanya. Hi solien actuar a la sala de lassociaci cultural Sociedad Artstica La Protectora, a lavinguda de Burjassot de Valncia ciutat.
Tesi doctoral
226
munt una anomenada ORQUESTA SINFNICA EN FORMACIN DE JAZZ, formaci creada per tocar al Festival Radio 1954, producci musical creada per Juan Granell] que tingu lloc a la Plaa de Bous de Valncia el 2 dagost [Las Provincias, juliol/1954, secci Cartelera de Espectculos] patrocinat per les emissores valencianes de la Sociedad Espaola de Radiodifusin [SER]. Lorquestra creada pel trompetista estava integrada per 40 msics [en castell a loriginal]:
... Con solistas de gran prestgio .... ... Adems de interpretar mambos, rumbas y buguis de concierto ....
Al llarg del concert tamb havien dacompanyar altres artistes [AIDA i ELENA MAYA, triomfadores al programa radiofnic Cabalgata Fin de Semana]. Segons la crnica periodstica, els organitzadors ja feien esment vers la sonoritat de lespectacle dintre de la difcil acstica de la Plaa de Bous:
[Original en castell] ... Las actuaciones seran revalorizadas por el imponente tejado de cuarenta altavoces Philips de difusin circular que ha de cubrir el mbito de nuestra Plaza de Toros .... 307
Veure al present Captol lapartat:Msics dorquestrines valencianes interessats pel Jazz.
Les infraestructures musicals de la ciutat eren un reflex dall que la societat valenciana palesava a la quotidianitat de cada dia, de fet la fam i les malalties encara hi eren als carrers, a ms de la por a patir al seu cos les conseqncies de qualsevol de les branques en que es dividien les repressions poltiques del rgim. La idea de la creaci duna ORQUESTRA SIMFNICA DE JAZZ a Valncia havia tingut una certa repercusi, ja que any i mig desprs [diumenge, 6/XI/1955] es celebr a la ciutat de Barcelona [Teatre Caldern] es celebr un concert matinal al Teatre Caldern a crrec de la ORQUESTA SINFNICA DE JAZZ DE BARCELONA [pertanyent a la Asociacin
307
Las Provncias [1954]. Diumenge, 1 dagost. Pgina 15.
227
Sinfnica de Jazz, constituda el 12/IV/1955] dirigida pel saxofonista i director

SALVADOR DURAN [antic fundador als anys trenta dels DURAN BOYS]. Anunciada amb una
formaci de 70 msics [amb la participaci del pianista CARRY CORNER], al programa hi eren arranjaments de temes dELLINGTON [Sophisticated Lady]; de Ferde Grof [Metropolis]; GERSHWIN [Rhapsody in Blue]; MALNECK/SIGNORELLI [Park Avenue Fantasy]; ROSE [Holiday for String] a ms de composicions de msics locals tal com GIL
SERRANO -Interlude en Jazz- i OSCAR MISTRAL [Pgina 301].308
Al diari El Noticiero Universal [dimarts, 8/XI/1955] aparegu una ressenya del concert on es feia esment de creixent afici pel Jazz a Barcelona tot i que lamenta el poc ress que el concert tingu entre els partidaris del Jazz Hot, divisi molt acusada aleshores pels partidaris del Jazz ms evolucionat, fet que -a Valncia- encara no shavia produt atesa la poca afici existent i les poques oportunitats per gaudir de Jazz en directe.
[Trad.]... Una iniciativa destinada a captar un pblic hbrid, sense massa coneixements pel que fa al Jazz vertader per desitjs per conixer una cara del Jazz ms audible i civilitzat ... [Pgina, 302].309
-II.4.2.2 Orquestra Simfnica de Jazz de Rdio Valncia [1959].
Al Nadal del 1959 el representant artstic Juan Granell organitz un festival benfic per a la Campaa de Navidad y Reyes i encoman al pianista BLAS SALES 310 la creaci duna gran orquestra a lestil daquelles altres nord-americanes dels anys trenta [molts msics repartits entre seccions de vent, corda i secci rtmica] per al concert presidit pel
308 309
Pujol Baulenas, Jordi [2005]. Jazz en Barcelona: 1920 - 1965. Almendra Music, S.L. Barcelona. Pujol Baulenas, Jordi [2005]. Op. Cit. 310 Blas Sales Moragues. [Corbera de la Ribera, 21/VI/1919 - Valncia, 17/III/2007]. Pianista, director dorquestra i compositor. Pugu estudiar amb un piano [marca Pianos Rodrigo] comprat pels seus pares tot i que no conclogu els estudis oficials per noms un curs. A la caserna de lAlbereda pogu continuar estudiant ensems amenitzava a la Sala dOficials mentrestant feia el Servici Militar. Toc a les cafeteries Bar Sur i Lauria i a lorquestra del Teatre Apolo. Form lOrquesta Monterrey, la qual esdevindria en Sales y su Conjunto [quintet]. Marx a Sussa i entr en contacte amb msics alemanys i italians que li deixaren mtodes diversos dharmonia jazzstica i discs mai escoltats a Valncia canviant -daqueixa manera- el seu concepte al voltant de la msica moderna. Pianista acompanyant en concursos de Radio Valncia i [sols per una temporada] a Radio Madrid al programa Cabalgata Fin de Semana. -----Entrevista Personal amb M Antonia Campos Aldana [vdua de Blas Sales Moragues amb qui es va maridar al 1945] enregistrada a casa seua el dimecres 23/V/2007 a les 11,30 hores.
Tesi doctoral
228
aleshores Governador Civil de Valncia [Jess Posada Cacho], formaci que SALES mont en pocs dies fins arribar a congregar vora cinquanta msics i a la qual batej sota el nom de ORQUESTA SINFNICA DE JAZZ DE RADIO-VALNCIA. Lorquestra estava formada per msics de diversa procedncia tot i predominar aquells de ms veterans i fora coneguts als cercles artstics locals. Part de la plantilla hi era formada per msics de la BANDA i de lORQUESTRA MUNICIPAL de Valncia [els violinistes ABEL MUS, PEINADO, etc,.] barrejant-los amb el crooner RAY MARTIN i msics ms joves escollits pel mateix SALES.
Ressenya periodstica i cartell anunciador del primer concert de la ORQUESTA SINFNICA DE JAZZ. [Las provincias. Divendres, 18/12 i dimarts 22/XII/1959].
A lorquestra hi eren dos bateries, un de veter i un altre de jove: Fumeral i

FERNANDO ESTRUCH MARTIN [Valncia, 14/09/1929] qui fou un dels primers msics
valencians que marx a Alemanya on toc al costat de soldats/msics nord-americans destinats a les bases germniques a ms daltres darreu del mn.
229
ORQUESTRA SIMFNICA DE JAZZ. - Dtor: BLAS SALES - CONJUNTO
HOT DE SOLISTAS.
Juan Granell [productor artstic] escrigu [1960] una mena de crnica musical per un full promocional de la formaci fent-se ress del seu Concert nmero 14 :
[Trad.]... El concert fou un xit apotesic i vingu a demostrar la creixent afici duna gran massa de valencians pel Jazz.... ... La ORQUESTA SINFNICA DE JAZZ DE RADIO VALENCIA encaden nits triomfals ara al Teatre Principal com ads al Teatre Apolo de la nostra ciutat.... ...Els mestres JOS FERRIZ LLORENS [director de lORQUESTRA MUNICIPAL DE VALNCIA] i JORGE DOMINGO [prestigis director i compositor catal] han estat prdigs en elogis vers la nova formaci orquestral....
El dilluns 28/XI/1960 anunciaven al Teatre Principal el Concert n 15 de lorquestra dirigida i arranjada per BLAS SALES [ORQUESTRA SIMFNICA DE JAZZ/Dtor: BLAS SALES CONJUNTO HOT DE SOLISTAS ] amb el segent programa:
Part I. El pas de los pjaros. Maki El Navaja. El relicario [arreglo Mambo]. Dentro de mi. Duelo de baterias. Opus concierto [trompeta Sr. PRATS]. San Luis Blues [arr: BLAS SALES]. Manhatan Spiritual. Rock Bikini . C. PORTER. B. SALES. T. CLAY. W. C. HANDY. B. MAXTED. J. DOMINGO. G. SHEARING. B. BRECHT.
Tesi doctoral
230
Part II. Concierto para clarinete [solista Sr. SANCHO A. SHAW. -hijo-]. Pensilvania 6-5000. In the mood. Concierto para Orquesta. El continental. Manzana dulce. Ivy. Tequila. Trumpet Rock . J. GRAY. MILLER. N. ROMANO. C. CONRAD. W.HERMAN. P. STONE. C. RIO. F. DAKS.
-Blas Sales, arranjador.
Per fer larranjament de St. Louis Blues, BLAS SALES es bas en un gui del tema de
W.C. HANDY lliurat pel servei dedicions del Hot Club de Barcelona a un msic valenci
anomenat MANUEL V. MARIO RICO, gui arranjat per un tal BOLD:
231
Cal destacar als advertiments apareguts al final del gui sobre el qual treball SALES el seu arranjament la importncia donada al fet de picar exageradament les notes fent de latac i de la intencionalitat una premissa fonamental a lhora dexecutar els solos:
Foto promocional de BLAS SALES Y SU ORQUESTA, qui apareix tocant lacordi.
Tesi doctoral
232
Gui manuscrit per BLAS SALES MORAGUES de larranjament del tema St. Louis Blues [WILLIAM C. HANDY].311
311
Guions i partitures lliurades pel msic Carles Amat Arocas [Alzira, 1974], nebot/net de Blas Sales Moragues. ---N. de lA.
233
El solo escrit per BLAS SALES [24 compassos] segueix lesquema de Blues [en SOL] de la manera ms elemental, sense cap nota afegida, cap substituci dacord ni tampoc fent servir - com a mnim- lesquema cadencis jazzstic per excellncia: II m7 - V7 - I.
Escriu el La# [Si b] diverses vegades donant-li intencionalitat al dibuix meldic [sobretot lascendent] per mai empra el cromatisme descendent: Si - La# - La. Passatge prou arrelat a les seqncies que contenen blue note.
Anticipa el Fa# de lacord de RE7 i juga amb els arpegis -descendents- de diversos acords a ms de resoldre i insistir en la cinquena de lacord, deixant de costat la 13 o les novenes.
Tesi doctoral
234
Gui manuscrit per BLAS SALES de larranjament del tema Laura [DAVID RAKSIN].
235
Larranjament de BLAS SALES per al tema Laura sembla ms personal.

[Laura, tema central de la banda sonora
de la pellcula del mateix ttol composta per DAVID RAKSIN [a sobre un poema del lletrista Jonny Mercer i dirigida per Otto Preminger al 1944].
Al comenament del tema: s dalteracions a la secci de vent: trompetes a sobre els acords RE9 SOL6/9, mantenint en realitat el Mib [9 bemoll de RE] i recolzant la melodia amb la secci de corda i -a ms a msdeixant pas els saxfons [comps de SOL6] que anuncien -en disposici de bloc- la cadncia a sobre SOL m7 recolzada en blanques [exageradament] per gaireb tots els instruments tret del piano que mant acords en negres des del comenament del tema.
La lnia del baix s fidel a la partitura original sense cap nota de pas al seu dibuix.
Tesi doctoral
236
Anys cinquanta - Ambient musical a la ciutat
-II.4.3 Ambient musical a la ciutat.
Al programa/concurs de Rdio Valencia En pos de la fama
312
, la ORQUESTA
SIMFNICA DE JAZZ era lencarregada de lacompanyament musical dels aspirants que
acudien al programa. Entre els msics de procedncia valenciana que hi eren actius aquells anys cal destacar el saxofonista i clarinetista SORIANO i els ja esmentats directors dorquestra
MANOLO BEL i JOS GEA.
Tamb el cantant i contrabaixista RAY PRIMA, ORTOL, SANCHO i el pianista JESS

GLUCK
313
formaren part [a meitat dels seixanta] del fuga CONJUNTO HOT DE SOLISTAS,
agrupaci esqueixada de la ORQUESTA SINFNICA DE JAZZ DE RDIO-VALNCIA i de la qual esdevindrien tamb -la majoria de vegades per necessitat- agrupacions ms menudes, tal com BLAS SALES Y SU ORQUESTA [en formaci de quintet] . Pel que fa a les primeres orquestres amb msics valencians que pogueren eixir a tocar ms enll dels Pirineus hi trobem LOS CHICOS DE ESPANYA [creada pel trompeta
JOS CODONYER/Xato de Massanassa ]i LOS SIETE DE ESPANYA, ambdues formacions
partiren [a la segona meitat de la dcada dels cinquanta] cap a el Lban i Jordnia per seguir desprs cap a pasos centreeuropeus. A Frankfurt hi eren les oficines dels ms importants representants artstics alemanys els quals sencarregaven de distribur les orquestres valencianes arreu Alemanya, ustria, Sussa [sobretot] i tamb -tal com al comenament del periple- vers cadenes destabliments hotelers de lOrient Mitj. A la resta de lestat hi havia msics que marxarien a tocar -fins i tot- a Amrica del Sud, tal com LOS VAGABUNDOS [de LLUS ROVIRA] i LOS CHAVALES DE ESPANYA [tocaren al Club Tropicana de La Havana, al 1948].
312
Boletn de la Unin de Radioyentes de EAJ 3 Radio Valencia-EAJ 4 Radio Alcira [suplement Ondas]; nmero 178 - any IX; Primera quinzena de maig del 1960. 313 Jess Glck Sarasibar. [Valncia, 16/VII/1947. Carrer Cadis/Barri de Russafa]. Pianista. Conclou amb 15 anys- els estudis al Conservatori de Valncia. Estudis a Alemanya grcies a les beques lliurades per la Fundaci March i la Diputaci Provincial de Valencia. Mentrestant feia el servei militar tocava als clubs Lara, La Bruja [Hotel Astoria] i amb lorquestra del Restaurant de Vivers. Jam sessions amb el saxofonista Liberto Benet i el trompeta Manolo Moixent Lpez, ambds membres de Xe Quartet. Des de maig del 1967 roman a Madrid on ha fet la seua carrera musical que comen quan ingres al grup Los Bravos. Ha collaborat amb Henry Mancini i Paul Mouriat. Compositor i arranjador a diversos programes de televisi i autor de bandes sonores. s membre de lAcadmia Espanyola de la Televisi. ---Entrevista Telefnica: 13,30 hores del 9/VI/2008.
237
[Trad.] ... El Jazz sha consolidat entre nosaltres duna manera definitiva, la qual cosa es fa notar a les orquestres locals ms importants, la presentaci i lexecuci de les quals arriba a una alria des don ja ens s possible esbrinar el secret daquestos meravellosos conjunts estrangers que ens delecten a diari amb els seus discs, mitjanant la rdio o el cinema ....314
A la fotografia del CONJUNTO BANDIN [creat a Valncia a comenament dels cinquanta pel trompetista El Xato de Russafa/FERNANDO CASANOVA BEDA]. La guitarra que hi s davant del bombo no s electrnica tot i semblar-hi pels seus adornaments. Els tam-tam menuts i les tumbadores gaireb no es feien servir a lescenari.315
El fet de fotografiar-se envoltats de nombrosos instruments era dall ms com entre les orquestrines locals de la fi dels cinquanta i comenament dels seixanta que volien promocionar-se davant qualsevol empresari que poguera contractar-los. El fet puntual que algun dels msics doblegara instrument [tradici que fou ms estesa als anys trenta] donava peu a fer fotos de la formaci pertinent palesant [de cara als empresaris] un domini de tots els instruments que en elles apareixien davant dels msics. Per per poder promocionar-se, solien aparixer fotografiats amb instruments que fins i tot mai tocaven [tal com el cas de lORQUESTRINA FERRANDIS del 1932]. Aquelles altres formacions que romangueren a Valncia i no marxaren a treballar a lestranger es trobaren davant una conjuntura laboral veritablement difcil. Les targetes de presentaci dels msics valencians de cara a poder ser contractatrs a altres pasos anaren redactant-se [a poc a poc] en les diverses llenges daquells pasos on podien ser contractats, a ms del castell. Aix en angls, francs, alemany i suec donant a conixer -sobretot- que eren experts en la interpretaci de diversos estils dall
314
Ritmo y Melodia [1945]. Fanatismo jazzstico. Any II. N 13. Maig. ---Citat a la pgina 93 [sense nmero de pgina de loriginaL] al llibre Garcia Martnez, Jose M [1996]: Del Fox-Trot al Jazz Flamenco. Alianza Editorial. Madrid. 315 Entrevista Personal amb Julia Valls Mateu [Valncia, 20/VIII/1935], vdua del trompetista Fernando Casanova beda [El Xato de Russafa]. Ciutat de Valncia, dissabte, 16-V-2009 a les 17,30 hores.
Tesi doctoral
238
ms cercats pels empresaris centreeuropeus: ritmos exticos y melodas HispanoAmericanas. No obstant aix i davant la disjuntiva que la paraula Jazz afegia a qualsevol formaci orquestral que volguera palesar modernitat no hi havia cap menci en aqueixos texts de presentaci vers el gnere jazzstic, la qual cosa era considerada normal en les orquestrines menudes de lpoca que -a ms a ms- no podien presumir-hi de tocar estndards de Jazz perqu -entre altres coses- els desconeixien.
Fotografia promocional del CONJUNTO IBARS envoltats dinstruments abastant des duna tombadora fins un viol [al costat dIBARS, assegut tamb al piano] passant per una guitarra elctrnica.
Veure Captol II.3.1: Msica i espectacle

abans del 1939.
Targeta de presentaci del mateix CONJUNTO IBARS escrita en diversos idiomes.316
Pel que feia a les infraestructures de les quals disposaven les orquestrines locals per desenvolupar el seu treball cal afegir a la present tesi doctoral que eren reflex dall que
316
Targetes promocionals pertanyents a la collecci de Vicent Fontelles Barres [Alboraia/lHorta Nord. 24/IV/1924 - 15/XII/2008]. Saxofonista.
239
al carrer succea, s a dir: els msics patien tamb la falta de mitjans econmics per poder gaudir dun transport adient per a ells i els seus instruments, entre altres entrebancs conjunturals. La disposici de les orquestres a lescenari hi era assolida de manera especial al moment de ser reflectits a qualsevol fotografia, fent els msics positures especials per tal de donar ms presncia al conjunt. Malgrat el nom de nombroses formacions valencianes que [tot i la ignorncia estilstica] gosaven fer servir la paraula Jazz com acompanyant al distintiu pel qual volien donar-se a conixer per tal datraure representants artstics, el seu repertori no deixava de ser semblant al de qualsevol orquestrina de ball dels anys cinquanta, s a dir: pasdobles, tangos, boleros, txa-txa-txas, mambos, jotes, fox a les seues diverses varietats, calypsos, merengues, etc.].
Fotografia [pressa entre tema i tema] de lorquestra LOS TITANES DEL JAZZ encapalats pel bateria ALFREDO NAVARRO. A destacar la instrumentaci emprada: tres instruments de vent/fusta, un de vent/metall, un viol, piano [per tal daconseguir ms sonoritat, amb les cobertes llevades], contrabaix i bateria. El nom de lorquestra hi s distribut entre els diversos faristols. La segona foto promocional s feta anys desprs amb altres membres a la formaci i on ja hi apareix un msic tocant la guitarra electrnica.317
-Primera guitarra elctrica [de cos ample] a la ciutat.
Menci a banda mereix el fet del primer msic valenci que aconsegu tocar [no Jazz com a gnere per s melodies modernes a una orquestrina de ball] amb una guitarra elctrica que el mateix JOS ITURBI port a Valncia.
317
Fotografia pertanyent a la collecci personal de Ferran Navarro [fill del cap de lorquestra, Alfredo Navarro]. Valncia. 2007.
Tesi doctoral
240
Fou el violinista i guitarrista VICENTE ALONSO GMEZ.318

Imatge de la guitarra Gibson ES-175D Jazz Guitar que el mateix JOS ITURBI port a VICENTE ALONSO des dels Estats Units.
Es tractava duna guitarra GIBSON ES -175 D JAZZ GUITAR de caixa ampla, amb un nmero de srie que abastaria [comenant per la lletra A] des del 26.000 fins el 30.000 [per exemple: A-28751]. Aquest model fou llanat al 1953 amb pastilles electrniques P-90, pastilles que foren canviades pel fabricant al 1957 per unes altres de la marca Humbuckers, marca que -a hores dara- encara porten les guitarres de caixa ampla fabricades als tallers de la factoria Gibson. Cal suposar -doncs- que el model portat per
ITURBI a ALONSO, duguera aquest darrer tipus de pastilles. A efectes comparatius cal
afegir que el guitarrista CHARLIE CHRISTIAN 319 feia servir una Gibson ES 150, model una mica ms menut que no el portat per ITURBI a ALONSO.
318
Vicente Alonso Gmez. [Valncia, 12/X/1913 - 22/VI/1994]. Violinista i guitarrista. Membre fundador de lOrquestra Municipal de Valncia [1943]. A la fi dels cinquanta cre la seua orquestra [Conjunto Alonso] arran dun contracte per tocar al restaurant Jardins de Vivers. Abans amb lOrquestra Iris a ms de compaginar la seua feina de violinista a lOMV i de reparaci dinstruments de corda al seu taller [carrer Escolano, 20]. Al 1958, Jos Iturbi port en m a Vicente Alonso la primera guitarra elctrica duta a Valncia [guitarra Gibson de caixa ampla] qui la feu servir mitjanant un amplificador Jobesonik fabricat pel tcnic valenci Joaquin Benavent [>>>> Aquesta informaci ha estat contrastada amb el violinista i -aleshores tamb guitarrista- Salvador Porter Garcia mitjanant dues Entreviates Personals -Valncia 20/03/2007-17/06/2008]. Anys desprs, Alonso [qui tamb tocava el tromb, el contrabaix i el vibrfon] constru al seu taller un viol de plstic i un contrabaix elctric. ---Entrevista Personal [28-VI-2007, 11,30 hores] amb Vicente Alonso Veces [Valncia, 11/III/1948], Violinista. Fill dAlonso Gmez i continuador al taller dinstruments de corda de son pare. 319 Charlie Christian [Dallas/Texas, 29/VII/1916 Harlem/Nova York, mar dels 1942]. Guitarrista. Msic fonamental per al desenvolupament de linstrument. Pertanyent a les diverses formacions del clarinetista Benny Goodman on destac als enregistraments del temes Air Mail Special; Seven Come Elevwen; Shivers i A Smoooth One. Deix deixebles tal com Barney Kessel, Herb Ellis, Remo Palmieri, Irving Ashby i Les Paul.
241
Foto promocional del CONJUNTO AZUL en la qual VICENTE ALONSO GMEZ subjecta la guitarra Gibson pel trast.
VICENTE ALONSO GMEZ tocava al CONJUNTO AZUL, formaci creada a la fi dels
cinquanta pel trompeta FERNANDO CASANOVA UBEDA, conegut al mn musical valenci com El Xato de Russafa
320
per on tamb hi eren el cantant TONI BURRUCHAGA [al
capdavant a la fotografia]; el saxofonista DAB i un pianista anomenat JESS. Arribats a la dcada dels seixanta, el cantant TONI BURRUCHAGA fou substitut pel sei germ [DANIEL BURRUCHAGA] i -ms endavant- per la cantant CONXA FERRANDIS quan lorquestra seixampl. Llavors VICENTE ALONSO GMEZ ja havia construt al seu taller de reparaci dinstruments un contrabaix electrnic de plstic [amb noms tres cordes] i un viol [tamb de plstic i amb pastilles electrniques] en aquells que cal considerar primers intents a Valncia ciutat per crear instruments moderns sense dependre de la importaci. A ms dels Jardins de Vivers de Valncia, tamb actuaven en altres indrets tal com el casal faller Rumbo Fallero [carrer Dnia] o la sala de ball El gremio de los horneros [carrer Gobernador Viejo]. De vegades, FERNANDO CASANOVA era confs amb un altre trompetista amb el malnom semblant al seu: El Xato de Massanassa [JOS CODONYER CASANY], tal vegada el solista ms reconegut als anys cinquanta pels escassos aficionats al Jazz locals, entre ells el bateria i presentador ANTONIO BALANZ FARINS.
320
Fernando Casanova beda [Valncia, 309/V/1928 - 21/III/2002]. Trompetista. Form Conjunto Azul a la fi dels anys cinquanta. Conegut com El Xato de Russafa [no confondre amb El Xato de Massanassa/Jos Codonyer Casany, fams i admirat trompetista de lpoca de qui tothom comentava que feia Jazz quan tocava].
Tesi doctoral
242
Veure Captol II.4.1: Impuls radiofnic local: Antonio Balanz i Pepe Palau.
-Msic valenci tocant amb Josephine Baker
Dintre del minvat panorama jazzstic valenci [tot i que molt primerenc], cal destacar en aquest treball -i de manera especial- la figura dun dels primers msics locals que marx a tocar a lestranger i tal vegada haja estat un dels ms admirat als anys quaranta i cinquanta als cercles musicals de Valncia, Barcelona i Madrid per la seua personal manera de tocar el seu instrument tot partint dun mn musical [el valenci] fora tancat vers novetats estilstiques fins ben entrats els anys setanta: ALBERTO ALONSO CHARD, Orelletes.321 Fou el primer bateria que port a Valncia els platerets Zildjian de fabricaci turca, a ms de nous ritmes i exercicis [desconeguts entre els bateries de casa nostra] que aprenia daltres bateries i percussionistes dorquestres europees i del Carib que [a ligual que ell] eren tocant arreu dEuropa i de lOrient Mitj, ritmes que -noms arribar a Valncia- ensenyava als seus companys dinstrument. Entre els msics de la Repblica Dominicana arribats a Espanya als anys quaranta hi eren el pianista ROGELIO BARBA [ORQUESTRA DE ROGELIO BARBA] i el saxofonista
NAPOLEN ZAYAS qui junt a ALVARO Bicho VICENZIO [amb TETE MONTOLIU a Valncia
321
Alberto Alonso Chard Orelletes: [Font de Sant Llus/LHorta Sud, 1925 - Valncia, al 1966]. Bateria valenci amb gran renom a Barcelona i a Madrid qu enseny nous exercicis i breaks a altres bateries locals [entre ells els germans Vicente i Jos Zaragoz] a ms de ser un dels primers msics valencians que toc a lestranger. Conegut des de menut amb el malnom Orelletes [tenia les orelles molt menudes] fou tamb el primer a dur a Valncia els platerets turcs Zildjian. Estudi a la ja desapareguda Banda de la Fonteta de Sant Llus. De menut toc a la Banda del Empastre amb els quals li agaf el colp destat de Franco [18/07/1936] tocant a Frana [Nimes]. Del 1937 al 1938 amb lOrquestra Iris. Marx a Barcelona on aviat aconsegueix destacar en diverses orquestrines. Alonso romangu al costat de formacins dAmrica del Sud que hi eren a Barcelona amb les quals aprengu tot tipus de ritmes del carib. Marx a lestranger [Europa i Orient Mitj] tocant en diverses orquestres espanyoles: Orquesta Cofiner; Joaquin Romero y su Orquesta; Los Hidalgos [1964]; Los Vagabundos i daltres. Al 1966 torn a Valncia i toc -entre altres- amb el pianista Jess Gluck. Alberto Alonso falt al 1966. ---Entrevista Personal: Francisco Alonso Sabater [81 anys i nebot dAlberto Alonso Chard. Font de Sant Llus/lHorta Sud/Valncia. Dimarts, 1/VII/2008 i tamb dades biogfiques afegides per Jos Zaragoz Llcer [germ del bateria Vicente Zaragoz Llcer, habitual a les primeres jam sessions de El Micalet] i pel pianista Jess Glck Sarasibar [segons conversa telefnica, 13,30 hores del dilluns 9/VI/2008] company dorquestra dAlberto Alonso i resident a Madrid des del 1967.
243
el 9/XII/1959] potser haja estat un dels millors saxofonistes dAmrica del Sud que tocaren a Espanya quan la postguerra. ALONSO romangu al seu costat substitunt SERGIO
BARRETO i aprengu tot tipus de ritmes del carib. ALBERTO ALONSO ha estat lnic msic valenci que ha acompanyat la cantant JOSEPHINE BAKER [Maig del 1941, Teatre Principal Palacio/Barcelona] i -possiblement-
des del dia 7 de maig del mateix any i durant uns dies [just abans de tocar a Barcelona] al Teatre Apolo de Valncia. A meitat dels quaranta ALBERTO ALONSO era tocant a lORQUESTRA GONG quan arrib a Barcelona [maig/1941] la cantant JOSEPHINE BAKER qui llavors vivia refugiada a Marrakesh. LORQUESTRA GONG [aleshores dirigida pel trompeta JOS RIBALTA i on tamb eren alguns dels primers jazzmen catalans: PEDRO MASMITJ [piano/viol] i
FRANCISCO BOD [saxfon/clarinet] acompany la cantant al llarg de dues setmanes [fins
el 18 de maig].
ALBERTO ALONSO CHARD, Orelletes als anys quaranta. Ha estat lnic msic valenci que ha acompanyat JOSEPHINE BAKER [ORQUESTA GONG - Barcelona, maig/1941]. Detall de la llargria de les baquetes i de labsncia dels dos platerets del xarles.
-Msics dorquestrines valencianes interessats pel Jazz
Com que la manca de treball oblig nombrosos professionals de Valncia i provncia a marxar fora del pas per tal daconseguir traure endavant les seues famlies, van ser uns pocs daquells que partiren els interessats en aspectes musicals que anaven ms enll de la seua tasca interpretativa a lorquestrina pertinent.
Tesi doctoral
244
Aix el cas -entre altres- de JOS CODONYER CASANY, conegut al mn musical de lpoca com El Xato de Massanassa322 i un dels solistes ms nomenats pels aficionats al Jazz de lpoca tot i que no hi ha cap enregistrament sonor on es palesen les seues virtuts jazzstiques tot i que la paraula dels professionals entrevistats per a la consecuci de la tesi aix ho han refermat diverses vegades.
Veure Captol II.4.1: Impuls radiofnic local: Antonio Balanz i Pepe Palau
A ligual que altres msics semblants, els seus estudis van estar els aconseguits a la Societat Musical del seu poble. Com que disposava duna gran tcnica instrumental, la seua fama comen aviat a traspassar els marges de Massanassa i fou demanant per tocar en orquestrines de Valncia ciutat. Particip en sessions instrumentals [no documentades] al Cau dArt del balneari de Las Arenas. Quan a meitat dels anys cinquanta AGUSTN LARA fou homenajat a Valncia,
CODONYER fou lencarregat de muntar una formaci que interpretara temes del
compositor mexic amb arranjaments desenvolupats pel mateix trompeta. Com que la sonoritat i lestil interpretatiu del Xato de Massanassa agrad fora a lautor del tema Granada, aquest deman per la possibilitat de contractar el trompetista per a la seua gran orquestra mexicana, suggeriment que CODONYER rebutj. Al 1954 comenament dels anys cinquanta feu un primer intent de muntar a Valncia ciutat una gran big band [ORQUESTRA SIMFNICA EN FORMACIN DE JAZZ] semblant a la muntada anys desprs per BLAS SALES [ORQUESTA SIMFNICA DE JAZZ DE RADIO VALNCIA]. Tot i que arribaren a actuar al Teatre Principal i a la Plaa de Bous de Valncia [Festival Radio 1954, el 2 dagost del 1954] 323, la idea no tingu continutat.
322
Jos Codonyer Casany [conegut com El xato de Massanassa] [Massanassa -al carrer Antonio Maura-, 11/IV/1921 - Valncia, 4/II/1982]. Trompetista, bandoneista i guitarrista. Estudi amb Jos Borrero, director de la Banda Municipal de Massanassa. Als setze anys romangu quatre anys a lOrquestra Municipal de Valncia. Al 1955 form lorquestrina Los Chicos de Espanya amb la cantant Lia Delby i marx per tocar a lOrient Mitj i pasos centreeuropeus. Abans havia pertangut a les formacions Orquestra Catal, Chova Boys, Orquestra Dolz i Orquestra Iris. A les acaballes del 1978 pat una malaltia que lapart de manera definitiva dels escenaris. 323 La Provncias [1954]. Cartelera de Espectculos. Juliol.
245
Lorquestra del trompeta estava integrada per 40 msics.
[Castell]... Con solistas de gran prestgio .... ... Adems de interpretar mambos, rumbas y buguis de concierto ....
Al llarg del concert tamb hagueren dacompanyar altres artistes [AIDA i ELENA MAYA, triomfadores al programa radiofnic Cabalgata Fin de Semana].
Teatre Principal de Valncia [1954]. JOS CODONYER fotografiat al costat de la seua big band [ORQUESTA SINFNICA EN FORMACIN DE JAZZ] on saprecien molts instruments de corda en detriment del metall. Anunciada amb una formaci de 40 msics, fou el primer intent local de crear una veritable formaci jazzstica gran.324
Segons lanunci periodstic, els organitzadors ja feien esment vers la sonoritat de lespectacle dintre de la difcil acstica de la Plaa de Bous:
[Castell] ... Las actuaciones seran revalorizadas por el imponente tejado de cuarenta altavoces Philips de difusin circular que ha de cubrir el mbito de nuestra Plaza de Toros ....
Tot seguit, JOS CODONYER munt el sextet LOS CHICOS DE ESPAA amb els quals recorregu durant molts anys Orient Mitj [Lban i Jordnia] i pasos centreeuropeus i escandinaus. Al llarg de lentrevista personal desenvolupada amb la seua vdua i sa filla, cal esmentar el fet pel qual JOS CODONYER [a ms de les seues virtuts instrumentals] sentia
324
Collecci particular dAlcia Gmez Gasc, vdua de Jos Codonyer Casany.
Tesi doctoral
246
la inquietud prpia dels msics locals que -com llavors ell- entraren en contacte amb altre tipus de societats ms avanades que no lEspanya dels anys cinquanta on el Jazz hi era respectat en forma i contingut com a gnere mitjanant el qual els intrprets podien desenvolupar-se ms com a msics.
Homenatge en Valncia a AGUSTN LARA. CODONYER apareix tamb sent condecorat pel compositor mexic.
Aix ens van ser mostrats a casa seua discs diversos que el trompetista compr als anys cinquanta i comenament dels seixanta [discs que no hi eren editats a Espanya a la seua major part] i que ens donen una idea aproximada de per a on podien anar els seus interessos musicals, tot i que -tal com altres tants- el repertori tocat a diari a les seues formacions res tinguera a veure -la majoria de les vegades- amb els seus gustos o desitjos musicals a desenvolupar. A la ressenya discogrfica hi s palesa la varietat estilstica dels jazzmen escoltats [o estudiats, segons els seus parents entrevistats] pel trompetista. Entre altres adjectius, El Xato de Massanassa fou qualificat per crtics i companys de feina de la segent manera:
El Tigre de la trompeta. Formidable. Uno de los mejores trompetas de Valncia y de Espanya. [Pgines 46/47].325
325
Pastor Alcoy, Francisco - La Terreta [Fullet festiu amb programa de festes]. [1984]. Ajuntament de Massanassa. Juny.
247
Recull de discs comprats a diversos pasos europeus per JOS CODONYER CASANY - El Xato de Massanassa.326
EDDIE CALVERT. CHARLIE PARKER CHARLIE PARKER. CHARLIE PARKER. DIZZY GILLESPIE, BENNIE CARTER, MAYNARD FERGUSON, RED NICHOLS. STAN GETZ.
Lonely Night Memorial Genius of Charlie Parker Story Classics in Jazz: trumpet stylist. Savoy. Verve. Verve. Capitol.
Storyville Sketches of Spain. Plays love song.
Roost Records. CBS. Verve. Capitol.
MILES DAVIS. LIONEL HAMPTON. NAT KING COLE. MILES DAVIS, GERRY MULLIGAN, LEE KONITZ, STAN GETZ, SONNY ROLLINS, ZOOT SIMS. STAN GETZ, DUKE JORDAN, FRANK ISOLA, BILL CROW TITO PUENTE
Conception.
Prestige.
Play.
Verve.
Rythmes des Tropiques.
RCA.
326
Entrevista Personal amb Alcia Gmez Gasc [Vdua de Jos Codonyer Casany. Madrid, 26/II/1933] i Rosa M Codonyer Gmez [Filla del trompetista. Massanassa, 27/VIII/1963]. Catarroja/Horta Sud, dimecres 20/V/2009 a les 16 hores.
Tesi doctoral
248
Com a exemple de msic que entr en contacte amb altres intrprets europeus i nordamericans, Codonyer tenia la facilitat de fagocitar aviat all que escoltava i aprenia dels instrumentistes amb els quals coincidia a lestranger. Tot i que no va crear escola, el seu tarann musical obr portes de cara a larribada imminent del Jazz a Valncia aportant la seua experincia i el contacte amb altres escoles musicals allunyades de nosaltres.
LOS CHICOS DE ESPAA fotografiats amb un msic nord-americ amb el qual coincidiren a un pas centreeuropeu sense especificar.
Altre exemple de msic valenci que tocava en orquestrines arreu dEuropa seria el del pianista JOS BORRERO BERJN 327, qui desprs dinaugirar el Club Tvoli a Santander i tocar gaireb a totes les ciutats espanyoles amb la seua formaci [CONJUNTO GANDIA, creada per BORRERO al 1953] marx a Alemanya [30/IX/1960] i pasos escandinaus on romangu vora deu anys.328 Estudis de mtodes de Jazz nord-americans i daltres editats a Alemanya, toc en jam sessions desenvolupades en clubs de Jazz de Copenhague, Estocolm, Berlin i Francfurt a ms dinterpretar qualsevol tipus de repertori acompanyat per msics centreeuropeus, sobretot danesos.
327
Jos Borrero Berjn [Or/Alrgria, 1923 - Valncia, 14/II/1998]. Pianista i organista. Fill de Jos Borrero Vias [director de banda i primer professor de Jos Codonyer Casany a la Banda Municipal de Massanassa]. Fundador del Conjunto Gandia al 1953. A setembre del 1960 marxa a Alemanya de primera vegada i entrra en contacte amb msics de Jazz germnics. A Dinamarca toc amb msics locals i fa jams en club de Jazz. Admirador de Bill Evans, Oscar Peterson i Erroll Garner. 328 Entrevista Personal amb Pilar Manzano lvaro [vdua de Jos Borrero Berjn]. Realitzada a Valncia/lHorta, el 13/XII/2007 a les 19 hores.
249
De nou a Valncia [comenament dels setanta] intent tocar Jazz per ni la conjuntura laboral ni les infraestructures locals li ho permeteren. Toc el piano a diversos hotels dAlacant i Benidorm. Admirador de BILL EVANS, OSCAR PETERSON i
ERROLL GARNER [entre altres] JOS BORRERO intent sempre donar a conixer temes
daquestos pianistes all on tocava.
Anuncis [atapets de tpics] pertanyents al Conjunto Gandia i altra de les orquestres creades per JOS BORRERO, exemple de fins a on arribaven els estereotips musicals ms localistes i de les humiliacions dimatge i musicals a les quals es veian sotmesos molts msics espanyols.329
Exemple de mimetisme professional al continent europeu: JOS BORRERO [amb bigoti i primer per lesquerra] amb els seus companys de lorquestra sussa QUARTETT ETOILLE [anys seixanta].
329
Collecci particular de Pilar Manzano lvaro, vdua de Jos Borrero Berjn.
Tesi doctoral
250
Anys cinquanta - Primeres actuacions de msics de Jazz a Valncia.
-II.4.4.
Primeres actuacions de msics de Jazz a Valncia.
-Oscar Alemn.
El dimarts 4 dagost del 1959 fou la data indicada per dur a terme la final del concurs radiofnic de Rdio Valncia En pos de la fama, esdeveniment a calebrar a la Plaa de Bous de la ciutat i on anaven a intercalar-se actuacions dartistes diversos entre els quals hi era el guitarrista de Jazz argent OSCAR ALEMN qui encapalava [segons el cartell anunciador] la formaci ORQUESTA ARGENTINA DE EXHIBICIN [tamb anunciada com
ORQUESTA ARGENTINA DE JAZZ] la qual actuava per primera vegada a Espanya.
Anuncis del concert que anava a presentar-se a Valncia el dimarts 4 dagost del 1959 on hi s anunciat el guitarrista OSCAR ALEMN acompanyat per lORQUESTA ARGENTINA DE EXHIBICIN 330 anunciada tamb com ORQUESTA ARGENTINA DE JAZZ.331
A lespectacle muntat per donar cloenda al concurs dartistes novells hi era tamb anunciat lORQUESTRA DE MIGUELITO VALDS, qui havia enregistrat amb el director i violinista XAVIER CUGAT un dels majors xits de la msica de Salsa: Perfdia.332
330 331
Levante [1959]. Espectculos. Dimarts, 4 dagost. Pg, 2. Las Provincias [1959]. Anunci. Dimarts, 4 dagost. Pg, 11. 332 Xavier Cugat i la seua esposa [lactriu Abbe Lane] actuarien a Valncia el dimarts 23 de juliol del 1963 al capdavant duna orquestra de 25 msics nord-americans i hispans. ---N. de lA.
251
Com que lactuaci del guitarrista no es port a terme per motius meteorolgics [la pluja suspengu lespectacle] no podem fer ms que lamentar all succet ats que haguera estat la primera actuaci veritablement jazzstica a la ciutat tot i que ni lescenari ni tampoc els artistes acompanyants eren dall ms adients per escoltar
ALEMN i els seus msics fent Jazz. ALEMN [amic personal de DUKE ELLINGTON, entre altres tants] era -sens dubte- el
guitarrista de Jazz millor considerat a Amrica del Sud. Vingu a Espanya al 1929 de la m de HARRY FLEMING i romangu a Madrid vora dos anys abans de marxar a Pars on trobaria feina com a msic acompanyant de JOSEPHINE BAKER [de 1932 fins el 1938]. A la capital de Frana toc amb DJANGO REINHARDT i STEPHANE GRAPPELLI 333 desprs de descobrir el Jazz de la m dEDDIE LANG i JOE VENUTTI.
OSCAR ALEMN torn a lArgentina tot just quan les tropes alemanyes entraren a Pars
334
. A Buenos Aires enregistr -en quintet- diversos temes de Swing i triomf al seu pas
amb el tema Rosa madreselva. A la fi dels anys cinquanta realitza diverses gires per pasos dAmrica del Sud i -a lestiu del 1959- a Madrid on toc el ms de juliol i els primers dies dagost [anunciats com a orquestra de ball] a la sala de festes madrilenya Florida Park, on -tot i ser anunciat per al 4 dagost a la Plaa de Bous de Valncia- continu apareixent a la graella despectacles del diari ABC el mateix dia, la qual cosa fa pensar que o era una errada del diari [a partir del dia 5 dagost ja no hi era anunciat el guitarrista a Madrid] o ms aviat ALEMN ja sabia de la suspensi del concert a Valncia per motius meteorolgics. Un nou intent per representar lespectacle [aquesta vegada amb xit] es va produir el dijous 6 dagost al mateix escenari de la Plaa de Bous mantenint el mateix programa tret de la presncia dOSCAR ALEMN i lORQUESTRA ARGENTINA DE JAZZ, fet que caldria qualificar com lamentable per als msics i aficionats locals atesa la personalitat del guitarrista.
333
Al 1939, el crtic de Jazz Leonard Feather visit Pars i torn als Estats Units dient a tothom que Oscar Alemn ... tenia ms Swing que cap altre guitarrista al continent .... ---N. de lA. 334 A Pars, Oscar Alemn [Oscar Marcelo Alemn, Resistencia-Chaco/Argentina, 20/II/1909 - Buenos Aires, 14/X/1980] enregistr tres discs: Fox-Musette [1933-1935], St. Louis Stomp [1936-1938] i Doing the Gorgonzola [1939-1940].
Tesi doctoral
252
Anunci del debut dOSCAR ALEMN a Madrid [comenaments de juliol a la Sala Llaca Club] al costat de la cantant [tamb argentina i habitual als primers programes musicals de TVE] ELDER BARBER.335
Els aficionats i msics valencians [tot i que en nombre molt inferior] haurien desperar fins el 9 de desembre del mateix any 1959 per tal de gaudir del TETE
MONTOLIU QUARTET al Club Universitari del TEU, actuaci que -no obstant aix i
malauradament- pass desapercebuda per a la majoria de professionals valencians que llavors hi eren esperant un recolzament per poder anar desenvolupant un canvi estilstic a la seua manera dinterpretar i de concebre la msica .
OSCAR ALEMN anunciat a la sala de festes Florida Park de Madrid just el mateix dia de la seua actuaci a la Plaa de Bous de Valncia, el dimarts 4/VIII/1959.336
Anuncis de la celebraci de lespectacle susps per la pluja el dimarts 4 dagost per aquest altre del dijous 6 dagost per on no hi s OSCAR ALEMN al programa.
335 336
ABC [1959]. Dimecres, 1 de juliol. Pgines 45 i 64. ABC [1959]. Salas de fiestas. Dimarts, 4 dagost. Pg, 39.
253
-Tete Montoliu al Club del TEU.
El dimecres 9 de desembre del 1959 cal considerar-lo un dia histric pel que fa a larribada del Jazz a Valncia ats que fou la data del PRIMER CONCERT DUN QUARTET DE JAZZ ESTANDARDITZAT A LA CIUTAT. Lesdeveniment fou a la Sala de Teatre del Club Universitario de Valncia.337 Creat al 1951 sota lauspici del Sindicat Estudiantil Universitari [SEU], el Teatre del Club Universitario neix a la postguerra de la m del professor Francisco Snchez Castanyer qui desenvolup [al curs 1942/43] la primera tasca diniciaci teatral. Les obres eren representades al teatre de la Casa dels Obrers [carrer de Cavallers]. Com a teatre [Teatro Club Universitario o TEU: Teatro de Estudiantes Universitarios] neix el 29/I/1956. El SEU els havia donat perms per representar qualsevol tipus dobra, no obstant aix anant sempre amb cura amb els estaments governamentals a ms de no representar arguments massa belligerants amb el rgim franquista. Al comenament del curs 1953/54 entr com a director del Club el periodista Vicent Ventura Beltran, 338 sota la direcci del qual comencen altres actes culturals que no sols teatre: exposicions, xerrades, projeccions de pellcules [Cine-Club] i recitals de msica, tal com el concert del QUARTET DE TETE MONTOLIU [9/12/1959]. La majoria dels seus membres eren estudiants universitaris i fills de famlies benestants de la ciutat o de la provncia.
337
---Aznar Soler; Mancebo; Sirera; Alcalde; Lpez; Sol Palerm; Nel Diago [1993]. 60 anys de Teatre Universitari. Universitat de Valncia/Servei dextensi Universitria. Novembre/Desembre. ---Entrevista Personal: [25/04/2008 a les 12 hores] amb Jose M Morera Buelti [Valncia, 17/07/1934]. Director de teatre. Director del TEU de Filisofia. Al curs 1959/60 trenc definitivament amb el SEU. Crea el GED [Grup dEstudis Dramtics], el qual dirigir fins el 1967. A Madrid desenvolup la seua carrera com a director teatral. Tres dies abans dels concert de Tete Montoliu [diumenge 6/12/1959] Morera estren Venut per la ironia, de Rafael Villar i [19 de desembre/Ateneu] Antgona [dAnouilh/lInstitut Francs] primers muntatges del GED. ---Entrevista Personal [25/04/2008. 19 hores] amb Jose Toms Viciano [Castell, 3/03/1929] i Ins Bartrina Campos [Benissa/Alacant, 19/02/1940]. Toms era lencarregat de la discoteca del Club i els discs editats a lestranger [big-bands i cantants] els aconseguien comprant-los en botigues del port de Valncia on es venien [de contraban] tot tipus de mercaderies dimportaci. Fou testimoni de les actuacions de la Orquesta Sinfnica de Jazz de Radio Valncia de Blas Sales al Teatre Principal. 338 Vicent Ventura Beltran [Castell/La Plana Alta, 1924 Valncia/LHorta, 25/12/1998]. Figura cabdal en el periodisme local aix com a lassoliment de lEstatut dAutonomia Valenci.
Tesi doctoral
254
La seu hi era situada al carrer Comdies, just davant de lentrada principal de lantiga Universitat Literria.
Distribuci del Teatro Club Universitario/TEU al 1959: Planta baixa [seu social i biblioteca]. Soterrani -ampli- on eren sales de jocs. Sala daudicions [discoteca i sala de ball]. Una sala [decorada per Hernandez Momp] per representar i on cabien al voltant de 300 espectadors malgrat que la majoria de vegades sols es feien lectures de les obres o representacions parcials. Obra de presentaci del grup Teatro Club [8/I/1956]: La fiebre del heno [Noel Coward] dirigida per Garca Ferrando.
El TEU an eixamplant el seu repertori muntant ms obres dautors diversos, sobretot aquells compromesos amb els nous temps que hi corrien. La lectura daqueixes obres solia fer-se a les mateixes aules de la Universitat tot i que -quasi sempre- damagatall.
Obres destacades representades pel TEU de Valncia: El viaje del joven Tobas. El escuadrn de la muerte. La fiebre del heno. El centro-forward muri al amanecer. Gonzalo Torrente Ballester. Alfonso Sastre. Noel Cowart. Agust Cuzziani. Representada a la seu sindical del CENS [Avda. Bar de Crcer] i protagonitzada per Jose M Morera.
255
-El concert de Tete Montoliu.
La vespra del dimecres 9 de desembre del 1959 es present en concert a la sala de teatre del TEU de Valncia el CUARTETO TETE MONTOLIU [nom sota el qual aparegu a la ressenya del diari Levante del dia 11 de desembre].339
Lactuaci del quartet encapalat pel pianista catal podrem considerar-la con la PRIMERA
ACTUACI VERITABLEMENT SIGNIFICATIVA REALITZADA PER UNA FORMACI DE JAZZ A LA CIUTAT DE VALNCIA.
A la notcia -sense signar- sanomena els components del quartet de la segent manera: TETE MONTOLIU 340, ALVARO Vicho VICENCIO 341, Antonio Vido i Vicente Topas.
339 340
Levante [1959]. Divendres 11 de desembre. Pg. 2. Tete Montoliu [Vicen Montoliu i Massana, Barcelona 28/III/1933 - Barcelona -11.40 hores a lHospital Clnic- 24/VIII/1997]. Pianista. Nascut cec. nic fill de Vicen Montoliu i Meli [Valncia, 31/12/1904 - Barcelona, 28/11/1975, corn angls de la Banda municipal de Barcelona fins el 1943 i titular de lOrquestra del Liceu, saxofonista i clarinetista] i dngela Massana i Coma [expenedora de carn al Mercat de Sant Gervasi, qui encoratj el seu fill per tal que estudiara piano i escoltara discs de Duke Ellington, Art Tatum, Earl Hines o Fats Waller]. Estudis -de 1939 a 1953- amb Enric Mas i Petri Palou i al Conservatori de Barcelona. Conegu el saxofonista Don Byas qui visqu a Barcelona entre 1947/1948 i introdu Tete al Be Bop. Lionel Hampton el convid a tocar amb la seva Big Band concls el concert ofert a Barcelona l'any 1955. Gira amb Hampton i enregistrariment del disc Jazz flamenco [Madrid, 1956]. Debut internacional al Festival de Jazz de Cannes/1958 fent trio amb Doug Watkins i Art Taylor. Al 1961 amb els European All Stars, conjunt que congregava els millors jazzmen europeus [laltre pianista era Martial Solal]. Toc al Blue Note [Berlin] i comparteix escenari amb Chet Baker, Benny Bailey i Slide Hampton. Club Montmartre [1963, Copenhaguen] on actu amb Kenny Dorham, Ben Webster, Benny Golson, Stephane Grapelli, Dexter Gordon i Roland Kirk. Primer trio [1965] amb el Eric Peter/contrabaix i Billy Brooks/bateria actuant sovint als clubs Jamboree [Barcelona] i Whisky Jazz [Madrid] i compartint escenari amb Pedro Iturralde. Viatj a Nova York [1967] acompanyant la cantant Nria Feliu. Actu al Village Gate i grav un disc [Impulse] amb Elvin Jones/bateria i Richard Davis/contrabaix, disc que mai sha publicat. Als setanta i vuitanta actuacions i enregistraments arreu dEuropa amb Horacio Fumero/contrabaix i Peer Wyboris/bateria. Quatre discs a piano solo: The Music I Like To Play, [Mil/Soul Note], considerats com la seua obra ms important. Homenatge al Teatro Monumental de Madrid [1996] i a Barcelona per celebrar el seu 64 aniversari [21/III/1997, Palau de la Msica Catalana]. Enregistr vora 100 discs. 341 Alvaro Vicho Vicencio; saxofonista i flautista xil. Admirador de Sonny Rollins i Dexter Gorgon. Arrib a Barcelona el 29/IX/1959 amb lOrquestra Huambaly [primera orquestra xilena que actuava a Europa, dirigida pel saxofonista Lucho Kohan i portant com arranjador el pianista Nello Ciangherotti]. A Barcelona feu amistat amb Tete Montoliu. A ms de tocar amb el pianista, Vicho Vicencio ho feu amb altres formacions romanent a la ciutat vora 7 mesos. Jam-sessions amb el trompetista Willy Marambio. A la meitat del 1960 marx de Barcelona per tal dinstalar-se a Itlia.
Tesi doctoral
256
Antonio Vido era -en realitat- ANTONIO VIDAL, contrabaixista que toc amb TETE
MONTOLIU des de la fi dels cinquanta fins els primers anys seixanta.
El nom de Vicente Topas no apareix enlloc [tampoc en altres formacions anteriors i posteriors al concert, ara a Barcelona, ads a Valncia] per la qual cosa cal considerar-lo una errada del periodista a lhora de transcriure els noms dels msics per completar la ressenya, ats que a la formaci formada a Barcelona per a la gira [on Valncia era inclosa] apareix com a bateria RAFAEL VERDURA, msic que -a ligual que VIDAL- s acompanyava sovint el pianista catal. s a dir: cal refermar al present treball que el quartet que actu al Club Universitario de Valncia el 9 de desembre del 1959 ho feu amb la segent formaci:
TETE MONTOLIU ALVARO Vicho VICENCIO ANTONIO VIDAL RAFAEL VERDURA
[piano]. [saxfon i flauta]. [contrabaix]. [bateria].
El nom vertader del quartet era aquell altre de CUARTETO JUBILEE JAZZ CLUB, ats que la formaci havia sorgit com a tal noms unes setmanes abans des del mateix club de Jazz Jubilee de Barcelona on llavors ja hi eren tocant a sovint i amb la intencionalitat de complir amb una srie dactuacions propiciades per laleshores Direccin General de Informacin [pertanyent al Ministeri dInformaci i Turisme] dintre duna gira que els duria a actuar en teatres, universitats i ateneus de diverses ciutats [Tarragona, Valncia, Granada, Bilbao, Sevilla i Madrid] en all que fou considerat un intent per part dels estaments oficials per difondre una msica conceptualment moderna i lliure canviant aix una part de la imatge del rgim franquista davant el mn universitari i intellectual daqueixes ciutats. A la fi dels cinquanta, TETE MONTOLIU comen a destacar com a jazzman dintre del continent europeu. Tot i la gran quantitat de pianistes europeus dedicats al Jazz, noms cal trobar un coetani musical amb TETE MONTOLIU a ms de semblant a la seua trajectria internacional i dhaver aprs directament bona part del seu repertori i del
257
llenguatge jazzstic de saxofonistes nord-americans com ara DON BYAS [el mateix de qui va aprendre el pianista catal]: es tractava de MARTIAL SOLAL, pianista algeri/francs.342
Ressenya del concert ofert pel QUARTET DE TETE MONTOLIU al TEU de Valncia on es fa referncia a les errades als cognoms dels msics VIDAL i VERDURA 343 -Vido i Topas- [Levante, divendres 11/X/1959].
Tres apartats de la crtica del concert apareguda al diari Jornada on hi sn paleses tamb les errades als cognoms dels msics VIDAL i VERDURA [Vido i Topas] i la referncia especial al pblic assistent al concert com a pblic selecte ats que no crid ni tampoc xiul aix com de la gira que llavors desenvolupava el quartet arreu lEstat.
A la crnica del concert [sense signar] apareguda al diari vespert Jornada del divendres 11 de desembre es feu esment de la bona acollida que tingu el quartet per
342
Martial Solal [lAlger/Algria, 23/VIII/1937]. A partir del 1942 es decanta vers el Jazz i escolta Teddy Wilson, Earl Hines i Art Tatum. A Pars toc amb Django Reinhard. Al 1956/1957 grav sota el pseudnim Jo Jaguar acompanyat per Don Byas, Stan Kenton, Kenny Clarke i Sidney Bechet. Als seixanta toc amb Oscar Petifford i Oscar Peterson i form trio amb Guy Pedersen i Daniel Humair. Festival Newport/1963 amb Paul Motian i Teddy Kotik. Bandes sonores per a films de la nouvelle vague francesa. A destacar: A bouit de Souffle [Jean-Luc Godard]. T publicats ms de 100 enregistraments. Al 2003 grav un concert en viu al Village Vanguard [New York]: NY-1. Live at the Village Vanguard. Ha tocat tamb amb Gary Peacock, Pete Erskine i Marc Johnson. 343 Errada tal vegada deguda a lanunci del concert al mateix local del TEU [no hem pogut esbrinar si hi hagu o no programa de m encara que les fonts consultades afirmen que a les actuacions musicals oferides no solia haver-hi] o -potser- a una nota de premsa mal redactada. ---N. de lA.
Tesi doctoral
258
part del pblic assistent, sobretot als temes A night in Tunisia [on linformador parla de Noche en Tnez i cita DIZZY GILLESPIE, qui va compondre Night in Tunisia al 1942 ] i Barbados [al peridic: Barbado tot citant CHARLIE PARKER].344
Ressenya del concert [Jornada, divendres 11/XII/1959].
El mateix dia de lactuaci del quartet encapalat per TETE MONTOLIU, apareix en premsa el guard atorgat per lOrfe Catal a lobra Can dhivern, poema coral per a veus mixtes del mestre MANUEL PALAU. El dilluns 7 de desembre apareixen a la premsa altres ressenyes artstiques que ens donen una idea globalitzada de lambient cultural predominant que es vivia a Valncia quan la primera actuaci de TETE MONTOLIU a la ciutat:
Recull de la cartellera a Valncia ciutat en la setmana del 7 al 13 de desembre del 1959:
Societat Filharmnica
Concert del pianista Bela Siki. Obres de Haydn, Beethoven, Schumann, Listz i dIsaac Albeniz - Triana-]. Ballet dANA LZARO. Adaptacions gestuals i corporals dobres de BACH, MOUSSORSKI i -segons all escrit pel periodista- tamb de Jazz, sense especificar ben b quins temes o adaptacions jazzstiques oferiren els ballarins.
Ateneu Mercantil
344
Charlie Parker enregistr Barbados el 18/IX/1948 als Harry Smith Studios de Nova York amb la segent formaci: Miles Davis/trompeta; John Lewis/piano; Curly Russell/contrabaix i Max Roach/bateria. ---N. de lA.
259
Teatre Principal
Nuria Espert [Companyia Cayetano Luca de Tena] represent Gigi [de Colette]. Cuidado con las personas formales [Alfonso Paso]. ANTONIO MOLINA. Espectacle: Sabor andalz. Companyia de Comdias Cmicas de Juanito Navarro represent Al fin encontr a pap o Ya tengo pap y mam. [Loygorry i Fernandez]. Orfeo Negro [Marcel Camus/1959] Msica de LUS BONF i ANTONIO CARLOS JOBIM. Un dels inicis de la Bossa nova.
Teatre Eslava Teatre Ruzafa Teatre Apolo
Cinema Rialto
Malgrat els esdeveniments artstics que hi eren a la cartellera valenciana, els cronistes sols rumiaven al voltant de lesdeveniment poltic que implicava la primera visita a Espanya dun president nord-americ [Dwight David Eisenhower, el 21/XII/1959] pel que feia al reconeixement occidental del rgim franquista, fet que trenc de soca-rel qualsevol esperana de tornar el pas vers un `regim democrtic. No obstant aix, el fet ms immediat encara anava a succeir noms unes hores desprs de la visita del president nord-americ, doncs al bioqumic espanyol Severo Ochoa [aleshores investigant als Estats Units] li anava a ser lliurat el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina daquell any.
Tesi doctoral
260
Captol III.1 - III.1.1
Anys seixanta - Creaci dorquestres autctones.
III
DESENVOLUPAMENT.
III.1
ANYS SEIXANTA.
PREMBUL Refermana i creaci de grans orquestres de Jazz a la ciutat [algunes sense ladjectiu simfniques]: Orquesta Sinfnica de Jazz de Rdio Valncia; Gran Orquesta Levante; Orquesta Levante de Jazz i Orquesta Universitaria de Jazz en un intent per crear un ambient jazzstic a la ciutat que llavors encara era lluny darrelar-se ats que alguns msics daqueixes formacions res tenien a veure amb el gnere jazzstic. Actuacions de Jazz tot i que de manera molt discontinua i on es barrejaven msics locals [Juan Roberto Gonzlez Trio; msics que hi participaven a les Jam Sessions a El Micalet i Tete Montoliu i Pedro Iturralde] amb altres de forans [Spree City Stompers i Joseph Pepsi Auer]. Ambient musical a la ciutat amb larribada [a poc a poc degut a les restriccions econmiques i comercials] dinstruments ms propers al Jazz: contrabaixos i guitarres electrniques de cos ample susceptibles de ser amplificades, instruments de millor qualitat timbrada, primers equips de veu i instrumental pensats per a les actuacions de les orquestrines, etc. A destacar [El Campello/Alacant, agost del 1967] la presncia de Louis Armstrong qui fou escoltat en directe per alguns msics valencians que llavors hi eren tocant a la sala de festes on actu el trompetista. Importncia per al desenvolupament del fet jazzstic de la primera societat cultural sorgida a Valncia ciutat fora dels cercles culturals de lpoca propers al franquisme: Studio S.A. Referncia als orgens valencians/castellonencs del pare del pianista Tete Montoliu. Relleu de lambient cultural i social de la dcada. La Bossa nova com a gnere introductori o dapropament al concepte i llenguatge jazzstics per a nombrosos msics locals. Recull de ledici musical que ens arribava [partitures] i apartat historiogrfic pel que fa a la fonografia a Valncia ciutat.
261
La dcada dels seixanta comen amb importants iniciatives populars al voltant de la msica de jazz, com ara:
1.1
Proliferaci dorquestres autctones [ORQUESTA FESTIVAL JAZZ, ORQUESTA

SIMFNICA DE JAZZ DE RDIO VALNCIA, GRAN ORQUESTA LEVANTE, ORQUESTRA UNIVERSITRIA DE JAZZ ].
1.2
Comencen les primeres actuacions de jazz de grups estrangers i nacionals [SPREE CITY STOMPERS, JOSEPH Pepsi AUER, TETE MONTOLIU a Sala Studio]. Esponsoritzaci del jazz: Studio SA. Segona actuaci de TETE MONTOLIU .
1.3
2 3 4
Millora de lambient social i musical. Bossanova: cam dentrada vers el jazz. Edici musical i fonografia.
Tesi doctoral
262
-III.1.1. Creaci dorquestres autctones
Lallau de grups i noves orquestres sorgides a Valncia quan comenava la dcada s fruit -entre altres inquietuds- dun acusat canvi sociolgic. Passada la visita del president nord-americ Dwight David Eisenhower [Madrid, 21 de desembre del 1959], el rgim autocrtic de Franco sembl relaxar-se desprs del reconeixement internacional vers el seu govern. Tot seguit entren a formar part de lexecutiu ministres qualificats com a tecncrates que no els clssics pertanyents a lantic Movimiento Nacional, s a dir: amb una major preparaci tcnica i no sols amb el bagatge per mrits militars o organitzatius [de quan el colp dEstat del 1936] dintre de la Falange o daltres partits propers a les afinitats poltiques de Franco]. Dintre daquest context, el rgim fou ms permissiu amb loci i les ganes danar a ballar i gaudir de la vida semblaren haver-se instaurat a la societat desprs de molts anys de foscor. Larribada de turistes obr encara ms lesperit vers all desconegut per a la majoria de ciutadans espanyols: Europa. Aix -doncs- el rol desenvolupat pels msics i intrprets valencians es manifest distint a aquell altre detapes anteriors i es palesa en la creaci de nombroses formacions musicals [trios, orquestrines ms aviat menudes ... ] que -s clar- poc [o res] tenien a veure amb el Jazz per que van ser escola per a futurs intrprets del gnere.
Dels grups i orquestres valencianes dels primers seixanta destaquem: LOS 4 DEL TRIA 345; LOS DIAPASONS; CONJUNTO IBARS [al 1963]; CONJUNTO AZUL 346; LOS JAVALOYAS 347; LOS ROCKERS; LOS TEXAS; LOS SIETE DEL MEDITERRANEO; LOS DIAVOLOS; ; ORQUESTA GALA; LOS CUATRO DEL CARMEN; ; LOS BWANAS-CHE; LOS GOVARE;
345
Los 4 del Tria: Julio Quilis/piano; Miguel An/bateria; Juan Garcia/guitarra i Francisco Escrib/trompeta, viol i contrabaix]. 346 Conjunto Azul: creat pel trompeta Xato de Russafa [Fernando Casanova]. Actuaven sovint al restaurant dels Jardins de Vivers. Amb ells hi era el violinista i guitarrista Vicente Alonso qui fou el primer msic valencia a rebre una guitarra elctrica de cos ample [Gibson ES -175 D Jazz Guitar] portada des dEstats Units per Jos Iturbi [Captol -II.5.6: Primers intents: Orquestra Simfnica de Jazz de Rdio Valncia]. El seu cantant era Toni Burruchaga. 347 Los Javaloyas: Format a Valncia, marxaren a Palma de Mallorca on triomfaren davant el nou pblic [sobretot turistes alemanys] nouvingut a les illes.
263
LOS INCAS; SWING BOYS; LOS BELVEDERES; LOS ROCKS; LUIS MIGUEL Y SUS 4-Z; BLUE STARS 348; TRIO LOS ZAFIROS; LOS PAJAROS AZULES; ORQUESTA TORREMAR; LOS MILOS 349; QUINTETO 32; LOS TITANES DEL JAZZ; LOS BOHEMIOS 350; ORQUESTA MELODIC; CUARTETO NIZA i ANGLICA Y SUS SERENADERS entre altres tants.
En noms cinc anys el nombre de formacions musicals valencianes de msica ballable [o moderna] es triplic. Tot i que el nivell de vida no arrib al benestar assolit a la majoria de pasos europeus, la vida al carrer era reflex duna millora substancial a tots els camps de la societat, inclosa la cultura i el mn de lespectacle. Aix -doncs- nombroses formacions musicals de la ciutat i la rodalia comenaren a fer canvis tcnics significatius. Com que ja hi eren a les botigues algunes marques dinstruments temptadores per la seua qualitat [temps abans prohibitives] els msics feren servir els nous sistemes de pagament mitjanant crdit i mensualitats per tal daconseguir una millora substancial en prestacions tcniques i musicals. A la dcada dels seixanta comencen a proliferar orquestres de jazz a casa nostra. Es normalitzen els esdeveniments jazzstics als primers anys amb les orquestres ja creades al final de la dcada anterior.
-Orquesta Sinfnica de Jazz de Radio Valencia
Els intents ms seriosos per part duns pocs msics locals per tal dapropar-se al Jazz i endinsar-se al seu mn des de la perspectiva espanyola [aleshores era el mateix que dir provinciana i gaireb analfabeta pel que feia al llenguatge jazzstic per la manca de mitjans a labast dels msics] vingueren de la m de formacions orquestrals disfressades
348
Los Rocks/Luis Miguel y sus 4-Z/Blue Stars: [1961]. Formacions sorgides del mn universitari. Els ltims es presentaven com Campeones de Conjuntos de Msica Moderna del SEU. 349 Los Milos: Amb ells cantava Emilio Baldov, anys desprs considerat com un dels millors representants a Espanya de lestil Rock & Roll sota el nom de Bruno Lomas [Xtiva, 14/06/1941 - La Pobla de Farnals, 17/08/1990]. 350 Los Bohemios: Anunciada com la mejor orquesta espaola en Pars. De fet eren uns msics de Valncia que tocaren durant uns mesos en sales de ball de la rodalia de Pars. El seu cantant-animador era Jos de Alba.
Tesi doctoral
264
sota un cars simfnic. Aix lORQUESTRA SIMFNICA DE JAZZ DE RDIO VALNCIA creada i dirigida pel pianista BLAS SALES a la fi de la dcada i de la qual podem escriure al voltant del seu repertori i de la preparaci tcnica i musical dalguns dels seus components.
Cartell anunciador del Festival de Jazz a celebrar al Teatre Principal el dilluns 14/XI/1960 on apareix part del repertori a interpretar per la ORQUESTA SIMFNICA DE JAZZ DE RDIO VALNCIA, temes amb ms intencionalitat jazzstica que no els de la GRAN ORQUESTA LEVANTE i ORQUESTA LEVANTE DE JAZZ.
A destacar la cloenda del festival amb lactuaci de part dels msics de la big band sota el nom de CONJUNTO HOT DE SOLISTAS en formaci de sextet: piano [el mateix
SALES], bateria, contrabaix, saxfon, clarinet i guitarra elctrica i de la qual no hi tenim
el repertori tot i que era dall ms corrent tocar els mateixos temes oferts al pblic minuts abans per la big band per interpretats tenint en compte el cars menut de la nova formaci.
Cartell anunciador de la ORQUESTA SINFNICA DE JAZZ DE RADIO VALENCIA compartint programa amb lORFE UNIVERSITARI.351
351
Levante [1960]. Diumenge, 18 de desembre. Pg, 11.
265
Al cartell anunciador pot veures un concert al Teatre Principal de la ORQUESTA

SINFNICA DE JAZZ DE RADIO VALENCIA i del CONJUNTO HOT DE SOLISTAS [quintet o
sextet tret de la big band nodridora] compartit amb lORFE UNIVERSITARI [creat i dirigit per JESS RIBERA FAIG] on els membres daquest [hi eren anunciades 150 veus] interpreten un repertori [no especificant al cartell si acompanyats o no per la big band de
SALES] on hi sn canons populars i tamb despirituals negres [Spiritual negro a
lanunci], fet poc usual a lpoca tractant-se duna agrupaci pertanyent i formada des de la instituci universitria tot seguint uns parmetres musicals ms aviat clssics. Lespectacle havia estat organitzat per Rdio Valncia i alumnes de la Facultat de Dret.
Ressenya periodstica pertanyent a la crtica del concert [signada per un tal G] i on es parla de les actuacions que seguiren lORFE UNIVERSITARI A LESCENARI on hi sn un conjunt de msica mexicana, el CONJUNTO HOT DE SOLISTAS i la ORQUESTA SINFNICA DE JAZZ DE RADIO VALENCIA.
Altra funci per tal de difondre el Jazz a la ciutat la portaren a terme alguns Collegis Majors de la ciutat, els membres dels quals van estar motivats per inquietuds diverses tot i que la seua tasca es centr a lapartat de conferncies i audicions on -de vegades- el concepte de Jazz seixamplava vers altres estils que poca cosa tenien a veure amb el gnere.
Exemples dactes culturals [conferncies, audicions, etc] desenvolupats a alguns collegis majors de la ciutat: Dijous, 27/X/1960: Collegi Major Alejandro Salazar [al carrer Ciscar, 29] Audicin de Jazz, comentada per Juan Pins.352
352
Levante [1960]. Dijous 27 doctubre. Pg, 2.
Tesi doctoral
266
Dijous, 27/X/1960: Collegi Major Alejandro Salazar [al carrer Ciscar, 29] Audicin de Jazz, comentada per Juan Pins.353 Divendres, 20/I/1961: Club Universitario, a les 20 hores. Audicin Musical, [Misa Luba, TROVADORES DEL REY BALDUINO de Kamina/Congo Belga; Negro Spirituals, ERNIE FORD].354 Tots els dilluns, a partir del 20/III/1961: Escuela de Peritos Industriales/Aula n 6. Audiciones de Jazz.355 Divendres 20/I/1967 a les 19,30 hores: Centro de Estudios Norteamericanos [Plaa de Manises, 5]. La msica folklrica negra, pel Dr. Jose J. Picazo Garzarn [estudis del folklore nord-americ] acompanyada amb exemples sonors.356
Al cartell reprodut baix apareix una desconeguda ORQUESTA FESTIVAL JAZZ i ANGLICA Y SUS SERENADERS. 357
Al grup ANGLICA Y SUS SERENADERS, la cantant solista era la futura compositora, cantant i professora del Conservatori de Valncia NGELES LPEZ-ARTIGAS, qui llavors
353 354
Levante [1960]. Dijous 27 doctubre. Pg, 2. Levante [1961]. Divendres 20 de gener. Pg, 2. 355 Levante [1961]. Dissabte 4 de mar. Pg, 2. 356 Las Provincias [1967]. Divendres 20 de gener. Pg, 29. 357 Levante [1960]. Dissabte, 12 de novembre.
267
feia de pianista i cantant del trio [formaci llavors no massa habitual on -a ms dARTIGAS hi eren: un bateria -Vicente - i un acordi electrnic, vibrfon i trompeta
ANTONIO CASTELL SANMARTIN
358
]. Tal com succe a altres msics de lpoca, van ser
les necessitats familiars les que van obligar-li -amb noms 16 anys- a traures un sou tocant el piano i cantant. Amb els SERENADERS [i tamb donant classes particulars, activitat fora socorredora entre els professionals daquells anys] pogueren eixir endavant ella i la seua famlia, a ms de concloure els seus estudis acadmics. Molts dels temes que tocaven eren trets doda per la mateixa LPEZ ARTIGAS mitjanant lescolta de cintes magnetofniques diverses, fins i tot transcrivia solos de lOrquestra de GLENN MILLER i els redua a piano. LPEZ ARTIGAS ens assegur que el fet de tocar a diverses orquestres i dacompanyar tot tipus de cantants fou un exercici fonamental per al posterior desenvolupament de la seua carrera musical. El tipus de repertori que el trio tocava en directe no es diferenciava gaire daquells altres que aleshores tocaven altres formacions semblants.
-Gran Orquesta Levante
Al 1961 i tot seguint lestela iniciada dos anys abans per BLAS SALES amb la seua
ORQUESTA SIMFNICA DE JAZZ DE RDIO VALNCIA es present a la ciutat una altra
nombrosa formaci orquestral: GRAN ORQUESTA LEVANTE [de Jazz], formada i dirigida pel msic OCTAVIO FERRER i sota el subttol Los 27 colosos del ritmo, els quals interpretaven temes amb arranjaments propis. A la segona part de la sessi hi eren anunciades tres orquestres ms [CARIBES, GALA i REGIA] tocant estils com ara afrocub, meldic i rtmic per sense especificar ben b la seua afinitat nominal amb el Jazz.
Veure Captol II.4.2: Primers intents i apropaments al gnere:orquestres

simfniques de Jazz.
358
Valncia, 25/I/1942.
Tesi doctoral
268
A la crtica apareguda al voltant de la presentaci de la formaci davant el pblic valenci [signada amb una G.] el cronista -a mode introductori- fa esment de les orquestres vieneses de violins de la fi del segle XIX i comenament del XX que tants xits aconseguiren a les sales de ball centreeuropees per a -tot seguit- connectar amb la influncia rtmica que ens envaa de les grans orquestres anglosaxones:
[Trad.]... El vendaval o la brisa dansadora ens arriba a hores dara -sobretotdultramar: dels Estats Units o dAmrica tropical .... ... Per tal dinterpretar aquesta msica de ball [que dall ens ha arribat o ha estatcomposta segons aquells models] shan constitut conjunts instrumentals caracterstics: el jazzband -de manera especial- amb els seu color que barreja matisos dEuropa, dAmrica i dfrica i tamb nodrits grups que sn veritables orquestres on els violins dabans han hagut de cedir part del seu regnat [molta part] davant els saxfons i el metall fragors i tots estan sotmesos al conjunt duna percussi omnipotent .... 359
Presentaci de la GRAN ORQUESTA LEVANTE dintre de lespectacle anomenat Noche del Jazz. A la fi del cartell es defineixen els tres estils orquestrals a interpretar per les orquestres CARIBES, GALA i REGIA: afrocubans, meldics i rtmics.360
El comenament de la dcada feu que institucions com lnic sindicat destudiants perms [SEU] proposara eixamplar els lmits imposats pels estaments oficials pel que feia al buen orden, lmits que intentaven preservar la societat dinfluncies alienes mantenint-la dintre de costums conservadors fins a termes dels quals els nous aires de llibertat que poc a poc anaven entrant a la nova societat valenciana res tenien a veure.
359 360
G - Levante [1961]. Cine, Teatro y Msica. Dimecres 25 de gener. Pg. 2. Levante [1961]. Dimerts, 31 de gener. Pg, 2].
269
Aix, el mateix sindicat que fins aleshores noms havia estat permissiu culturalment amb laspecte teatral cre [al maig del 1961] el I Concurso de Conjuntos de Msica Moderna del SEU, un pas endavant tenint en compte que per al rgim franquista la msica anomenada moderna era sinnim de melodies ballables per tal de ser escoltades a les reunions destudiants i poca cosa ms. El Jazz i els seus intrprets locals -neren molt pocs els msic que a la ciutat gosaven anomenar-se jazzstes- rest absent daquest tipus de concursos [fins al 1977 no es feu el I Festival de Jazz amb el concurs de dues formacions locals] doncs no donava prou perfil de modernitat per als organitzadors tot i que al jurat que havia de qualificar els participants hi era el mateix BLAS SALES qui llavors encara dirigia la seua ORQUESTA
SINFNICA DE JAZZ DE RDIO VALNCIA.
Malgrat aquest decantament pel Rock & Roll i la msica ballable de moda [msica Pop] lintent de canviar la fesomia musical de la ciutat partint dun sindicat vertical i autrquic [el SEU] don una mica daire a msics i aficionats que ja donaven com a cosa feta la fi de la supremacia del nacionalflamenquismo a lambient musical de les emissores de rdio i de la ciutat, ambient bastant ofegat pels pobres esdeveniments culturals que sovint es representaven als seus teatres.
Jurat qualificador [en ell hi s BLAS SALES] i resultat final del I concurso de conjuntos de msicamoderna del SEU del 1961. 361
Els noms de les orquestres locals [veritables big bands segons el nombre de membres que la formaven] anava en funci de com i per a qu havien estat creades. Com a exemple, els temes de la ORQUESTA FESTIVAL JAZZ poca cosa tenien a veure amb un veritable repertori jazzstic, tot i que -cal suposar- si al nom de lorquestra se li
361
Tesi doctoral
270
afegia al darrere la paraula Jazz aquest resultava ms atractiu [i modern] per a qualsevol empresa organitzadora dun espectacle que volguera cridar latenci del pblic assistent.
Programa de la GRAN ORQUESTA LEVANTE aparegut al cartell anunciador del Festival de Jazz a celebrar al Teatre Principal de Valncia la nit del 5/III/1962. 362
Al programa interpretat per la GRAN ORQUESTA LEVANTE [dirigida per OCTAVIO

FERRER] en un anomenat Festival del Jazz celebrat al Teatre Principal de Valncia el
dilluns 5/III/1962 i patrocinat per lemissora local La Voz De Levante hi apareixen anunciats temes que -aleshores- hi eren considerats com a Jazz per la majoria de msics de la ciutat ats que els mambos i -fins i tot- la rumba si de cas neren interpretades amb arranjaments espectaculars on abundaven els solos de trompeta [considerada linstrument ms brillant a lescenari orquestral] a sobre registres aguts i atapets de filigranes tcniques passaven la prova de modernitat i americanisme musical tot i ser interpretats sense Swing i fent servir el mateix llenguatge musical de les orquestres locals dels anys quaranta.
362
Levante [1962]. Dimecres, 28 de febrer. Pg, 2.
271
En aquestos ttols trobem una barreja prou comuna en aquells anys: al costat de temes susceptibles de dur a terme [mitjanant bons arranjaments] amb una sonoritat jazzstica adient [COLE PORTER, MC GORDON, PETER DUN i el tema Tuxedo Junction del compositor i trompetista ERSKINE RAMSAY HAWKING] la resta sn versions de rocks diversos, Twists, guarachas, baiaos, mambos i rumbes, la qual cosa ens dona una idea del tipus de repertori que sinterpretava a Valncia per una big band dintre dun espectacle sota el signe del Jazz.
-Orquesta Levante de Jazz
Lany segent, una escissi de la GRAN ORQUESTA LEVANTE don peu a la creaci de la ORQUESTA LEVANTE DE JAZZ, formaci dirigida per FRANCISCO PERIS la qual assaj i ofer un repertori una mica ms conseqent amb lesperit jazzstic que el nom de lorquestra palesava i on apareixen ms temes de Swing tot i que no falten altres estils com els Twists, els anomenats Mambos-Rocks i Fox diversos. Si comparem tots dos repertoris amb aquells altres interpretats per lorquestra de
BLAS SALES [ORQUESTA SINFNICA DE JAZZ DE RDIO VALNCIA] les diferncies ne sn
ms acusades ateses les mancances a lhora de desenvolupar temes i resoldrels amb arranjaments ms jazzstics.
Programa a interpretar per lORQUESTA LEVANTE DE JAZZ aparegut al cartell anunciador de la I Gran Verbena Cinematogrfica a celebrar als Vivers Municipals de Valncia la nit del dissabte 29/VI/1963.363
363
Levante [1963]. Divendres, 28 de juny. Pg, 8.
Tesi doctoral
272
Com a exemple podria servir part del repertori ofert per Sales [gaireb 3 anys abans] a un dels nombrosos esdeveniments musicals [Teatre Principal de Valncia] on la paraula Jazz hi s donant relleu a lespectacle en qesti.
-Orquesta Universitaria de Jazz
Dintre de les nombroses inquietuds universitries de comenament dels seixanta cal parar esment en lintent de creaci a la primavera del 1964 de lanomenada ORQUESTA
UNIVERSITARIA DE JAZZ, una mena de big band sorgida del mn universitari tot
rememorant la ORQUESTA SINFNICA DE JAZZ DE RDIO VALNCIA de la fi dels anys cinquanta. Dirigida tamb per BLAS SALES, la ORQUESTA UNIVERSITARIA DE JAZZ fou un intent [doncs aix fou ats que com a formaci mai arribaren a tocar davant el pblic] de crear una formaci estable a la ciutat -tal com la BANDA i lORQUESTRA MUNICIPALS- i sota el patrocini del SEU [aleshores nic sindicat destudiants reconegut a la Universitat de Valncia] i que es dedicara noms a interpretar repertori jazzstic. Sols feren dos assajos [altres versions ho xifren en tres] als baixos del TEU, indret on actu el TETE MONTOLIU QUARTET, el 9 de desembre del 1959 [amb MONTOLIU, VICENCIO,
VIDAL i VERDURA] la qual considerem com la primera actuaci veritablement jazzstica a
la ciutat. Entre els msics que dirig SALES a la ORQUESTA UNIVERSITARIA DE JAZZ hi eren:
VICENTE SANCHO LIBERTO BENET JULIAN ESPINAL
[saxfon]. [saxofonista de XE QUARTET]. [contrabaix].
Un mnim de 6 violins, entre ells:
SALVADOR PORTER
Qui llavors era a Valncia a la primavera del 1964 tot esperant per incorporar-se al servei militar.
LUIS ARTIGUES.
273
JESS CAMPOS. SALVADOR Soro PRADES
Anys desprs locutor en espais musicals en RNE a Valncia.
RAMN ALMAZN. ALFONSO MORGADO
Bateria que marx a Mallorca per tocar amb LOS 4 ROS grup creat pel pianista
PACO ROS.
Una part dells procedien del mn de la msica clssica i poques vegades havien tocat all conegut com a msica moderna, tal vegada per aix i davant les dificultats de tota indole amb les quals es trobaren [plantilla incompleta, disparitat destils i procedncia, desconeixena del repertori i de la interpretaci amb Swing i dels temes a assajar, etc.] plegaren al seu intent. Tot i no arribar a consolidar-se, la ORQUESTA UNIVERSITARIA DE JAZZ de BLAS SALES tingu presncia universitria puntual per no com a tal sin amb la formaci original creada pel pianista: la ORQUESTA SIMFNICA DE JAZZ DE RDIO VALNCIA. Altres noms dorquestres locals on la paraula Jazz es pos per tal de donar ms relleu al conjunt que no per seguir criteris esttics del gnere van ser:
ORQUESTA JAZZ GRAN TEATRO. ORQUESTA FANDANGO JAZZ. LOS TITANES DEL JAZZ. LOS RIVER JAZZ.
Tesi doctoral
274
Anys seixanta Actuacions de Jazz [I]
-III.1.2
Actuacions de Jazz [I].
-III.1.2.1 Primeres actuacions a comenament de la dcada.
-Juan Roberto Gonzlez Trio.
Al 1964 i malgrat totes les mancances conjunturals que patem, ja hi havia a Valncia un trio tocant estndards de Jazz: [piano] [baix elctric]
JUAN ROBERTO GONZLEZ ROCHINA 364 CESAR PENADS CAMPS
ALBERTO GMEZ 365, VICENTE ZARAGOZ i/o XAVIER BENET
[bateries]
Aquesta formaci tocava [entre altres indrets] al Sal dActes de la Societat Coral El Micalet fent una mena dactuacins/Jam sessions que savanaren a aquelles altres desenvolupades pel XE [Che] QUARTET al 1967. Tamb actuaven [mitja hora a la setmana] a un programa de rdio a La Voz de Levante [emissora ubicada a la cantonada del carrer Pasqual i Gens amb el carrer Coln]. All interpretaven estndards i Blues imitant la manera de tocar de conegudes formacions a trio, sobretot dERROL GARNER TRIO.366
364
Juan Roberto Gonzlez Rochina [Valncia, 27/II/1946]. Music fonamental per al desenvolupament jazzstic a la ciutat ats que fou dels primers a improvissar estndards i bossa noves [>>>> asseveraci refermada a diverses entrevistes pel tamb pianista Juan Luis Lekunberry]. Estudis de piano amb Jos Roca. Toc en trio al 1964 i a les jam sessions de El Micalet amb Xe [Che] Quartet [1967/1968] amb els quals actu com a teloner de Tete Montoliu a la Piscina Vedri/Valncia [13/I/1968]. Gira als Pasos Baixos i contracte al Club Blue Note dAmsterdam/1969. A Dsseldorf amb msics alemanys [Klaus Doldinger/saxfon]. A hores dara roman a Biel-Bienne [Berna/Sussa] on ensenya a lescola de msica Art Music. Segueix tocant amb diverses formacions en clubs de Jazz sussos i francesos. --Entrevista Telefnica amb Juan Roberto Gonzalez Rochina el dilluns 23/VI/2008 a les 20,30 hores. 365 Alberto Gmez. Bateria. Desprs de tocar al trio de Juan Roberto Gonzalez Rochina marx a Madrid [1968] per substituir el bateria Tato Luzardo al grup Los Canarios. Gmez havia tocat abans amb el grup valenci Top-Son i amb Adam Group. Desprs de Los Canarios, acompany el cantant Manolo Otero. Torn a Valncia, es marid i deix la msica. Una part daquestes dades han estat oferides pel msic madrileny Pedro Ruy-Blas. ---N. de lA ---Entrevista Telefnica amb Pedro Ruy-Blas el dimecres 14/V/2008 a les 12,30 hores. 366 Enrique Errando Mariscal [Valncia, 16/I/1946]. Guitarrista i contrabaixista. Ell i el seu germ Jose Maria [guitarrista] van ser els encarregats de llogar un piano de mitja cua al taller de pianos de lempresa Hermanos Rodrigo a ms de dur el mateix Tete Montoliu fins la Piscina Vedri/Valncia
275
JUAN ROBERTO GONZLEZ tocava el piano a la cafeteria de la Sala Chacalay i a la
Cafeteria Suizo. Al febrer del 1966 sinaugur al barri de Russafa [davant lesglsia de Sant Valero] un parador faller pensat per al pblic universitari i sota un nom adient als nous corrents juvenils: Beatnik: rincn universitario.
Anunci del Parador Universitari Beatnik amb una graella composta amb formacions diverses on hi s el ROBERT QUARTET de GONZLEZ ROCHINA i el guitarrista i cantautor catal FRANCESC PI DE LA SERRA.367
Per a la seua inauguraci i properes actuacions, els promotors [estudiants de diverses facultats] contractaren un cartell on -a ms de nous grups de Rock nascuts a la ciutat i possibles de nacionals- hi eren dues formacions jazzstiques:
El guitarrista i cantautor FRANCESC PI DE LA SERRA. Un quartet encapalat per JUAN ROBERTO GONZLEZ ROCHINA: ROBERT QUARTET [Hingh -cal suposar High degut a una errada ortogrfica- Swing Jazz].
JUAN ROBERTO GONZLEZ fund el Club de Jazz Number One al costat del bateria VICENTE ZARAGOZ, el trombonista JAVIER ORTOL i el pianista BLAS SALES, associaci de
molt curta trajectria, tot i que -no obstant lesquifit termini de la seua existncia- arrib a organitzar diverses jam sessions de les quals no hi queda cap ressenya editorial ni tampoc fonogrfica.
quan la segona actuaci del pianista a la ciutat [primera de piano-sols] el 13/1/1968. Apunt biogrfic segons Entrevista Telefnica amb el msic realitzada a les 22,00 hores del diumenge 28/IV/2008. 367 Levante [1966]. Diumenge, 27 de febrer. Pg, 11.
Tesi doctoral
276
La manera de treballar del pianista era conseqent als mitjans amb els quals comptaven els msics de la dcada dels seixanta, s a dir: fora rudimentria per efectiva pel que feia a resultats. Per aconseguir els seus objectius, els msics havien de comptar amb els segents elements: Eines de treball per als msics de Jazz valencians de la dcada dels seixanta a lhora de traure temes i solos. Discs. Un pick-up reproductor [generalment sols disposaven de sistema monoaural]. Paper pautat i llapis. Loda de cadascun dels msics per tal de traure els temes [melodia i harmonies] i/o -si de cas- tamb els solos dels seu instrument.
Cal afegir tamb que no tots els msics locals disposaven daquestos avenos tecnolgics ni tampoc de diners per comprar i fer malb els discs tota vegada escoltats i tornats a escoltar fins aconseguir traure els temes i els solos. Aix doncs, JUAN ROBERTO GONZLEZ treia els temes que tocaven escoltant moltes vegades els discs que ell mateix encomanava mitjanant una botiga de discs del carrer Sant Vicent, la qual feia arribar a Barcelona [establiment Casa Beethoven] el llistat lliurat pel pianista per tal que fera arribar a Valncia discs diversos de DUKE ELLINGTON,
ART BLAKEY, THELONIOUS MONK, WINTON KELLY, HANK JONES, TOMMY FLANNAGAN i BILL EVANS, entre altres.
Tota vegada escoltats, escrivia els temes elegits aix com els solos pertinents [o una aproximaci segons la lnia meldica de la pea] per tal de ser tocats en formaci semblant a la del disc escoltat i tret [al seu cas hi solia ser un trio], enregistraments -a la seua majoria- impossibles de trobar-hi a Valncia a comenament dels anys seixanta.
GONZALEZ coneixia personalment i mantenia contactes amb els pianistes TETE MONTOLIU i JUAN CARLOS CALDERN.
Aix doncs, cal considerar JUAN ROBERTO GONZLEZ ROCHINA com un msic avanat al seu temps i a lambient musical de la seua ciutat a ms de ser -tal vegada- el primer
277
pianista de Jazz valenci que intent tocar estndards i improvisar tot seguint el llenguatge jazzstic i a la manera dels grans mestres del gnere. A destacar tamb el bateria ALFONSO MORGADO [amb molt de prestigi dintre de la professi] i els pianistes PACO ROS, qui anys desprs form el grup LOS CUATRO ROS
[intrprets de versions de formacions vocals nord-americanes]. ROS desenvolup la seua
vida professional a Mallorca. Altres pianistes a destacar van ser JESS BURGUERA, JUAN LUIS LEKUNBERRY 368 i JESS
GLCK.
Els tres msics sn anomenats al Captol

II.4.2: Primers intents i apropaments al gnere: orquestres simfniques de Jazz.
Malgrat lenraridora conjuntura social que encara hi era pertot arreu, els anys seixanta portaren els primers canvis significatius al minvat panorama jazzstic local.
-Spree City Stompers.
La segona actuaci a Valncia dun grup de Jazz [com a tal] es produ el dimecres 6/V/1964 a les 19 hores al Sal dActes de lInstitut Alemany de Valncia. SPREE CITY
STOMPERS
369
[grup alemany format al 1951 per un soldat angls destinat a Berlin
Occidental] presentaren el seu espectacle Duke Ellington and Swings i van rebre el segent comentari [annim] per part dun collaborador de la cartellera SIPE:
368
Juan Luis Lekunberry. [Amorebieta/Biscaia, 1942]. Pianista. Es trasllad a Valncia quan tenia 11 anys. Estudi del solfeig a Amorebieta. Estudi piano amb una professora particular i els darrers cursos al Conservatori. Toc amb Llus Miquel i els 4 Z, a les jam sessions dEl Micalet i a la cafeteria del Cinema Suizo. Influenciat pels chansonniers francesos, fou considerat un excellent acompanyant per aquells amb qui va treballar. Professor al barri del Cabanyal i msic a un sal de bodes de Catarroja i a diversos locals de la ciutat. Marx de Valncia i -a hores dara- viu a Aretxabaleta. Mai es decant pel Jazz tot i que mantenia una bona amistat amb Liberto i Javier Benet dels quals aprengu nombrosos estndards. ---Bateria de preguntes fent servir el correu electrnic amb el msic. 369 Spree City Stompers: Aquells de la ciutat de lSpree [riu que travessa Berlin] que xafen fort [o fan gresca]. Fou una de las bandes de Jazz ms populars a Alemanya als anys cinquanta. Especialitzats noms en dixieland. Primer disc al 1955. Els membres originals foren: Werner Geissler/trompeta; Hans Wolf Schneider/tromb; Poldi Klein/clarinet; Eckhart Schmidt/piano; Wolfgang Laade/contrabaix i Thomas Leo Boldly/bateria,. A Valncia tocaren el trompeta Vohwinkel i el bateria Levinsohn, [segons la ressenya crtica de Las Provincias]. Al 1961 enregistraren com Hawe Schneider & Seine Spree City Stompers. Gires europees i per diversos pasos africans.
Tesi doctoral
278
[Trad.]... Laudici fou brillant, assist gran quantitat de pblic que ompl el sal, prova de la gran afici al Jazz pur que hi ha a Valncia, sobretot entre la joventut .... Annim. Cartellera SIPE.370
Anunci del concert dels SPREE CITY STOMPERS [errniament escrit Stomphers] aparegut a la premsa.371
Al diari Las Provincias, el crtic musical Eduardo Lpez Chavarri segent al voltant del concert:
372
escrigu el
[Trad.]... Les diferents variants de tromb, clarinets, saxfon, trompeta, vibrfon, etc., van lluir de manera ampla .... ... Els virtuosismes i acrobcies dSCHNEIDER, les enormes possibilitats que VOHWINKEL arranc a la seua trompeta i aquelles fetes pel bateria LEVINSOHN .... ... La clara sonoritat del tema Kansas City Men Blues, lexhibici de South Rampert Street Parade, els plnols sonors en Play piano, play, etc ....
Com ancdota cal afegir que el concert fou enregistrat per un equip de la Televisi de Bavria [SFB] desplaat a Valncia des de Munic per a locasi.373
370
SIPE [Servcio de Informacin de Prensa i Espectculos]. N 732 - 10/V/1964. Preu: 2 pessetes. Revista informativa semanal. Crtica moral y literaria. Cartellera on apareixien crtiques de les pellcules estrenades a la ciutat amb un cars reformador ms proper al Concili Vatic II. Les oficines eren a la plaa Sant Vicent Ferrer, n3. 371 Levante [1964]. Dimarts, 30 de juny. Pg. 6. 372 Lpez Chavarri, Eduardo - Las Provincias [1964]. Dijous, 7 de maig. Pg. 37. 373 El reporter fou Peter Wortmann i el cmera, Gnther Lemmer - Las Provincias [1964]. Dijous, 7 de maig. Pg. 16.
279
-Joseph Pepsi Auer.
La tercera actuaci dun grup de Jazz a Valncia es produ el 12 de desembre del 1965 [matinal al Teatre Principal patrocinada per lInstitut Alemany de Valncia] actu -en formaci de quintet ms un cantant- el pianista alemany JOSEPH Pepsi AUER 374 qui ho feu amb una formaci de piano, dos saxofonistes [que doblegaven amb la flauta], un contrabaix i un bateria i sota el ttol programtic Jazz en Alemania:
JOSEPH Pepsi AUER
[piano]
DON MENZA [anunciat MENAA] [saxfon tenor] DICK SPENCER ERNEST KNAUFF KLAUS WEISS WILLI JOHANNES
[saxfon alt] [contrabaix] [bateria]. [veu].
Anunci de la presentaci al Teatre Principal del quintet de JOSEPH Pepsi AUER amb el cantant WILLI JOHANNES. A destacar la importncia del concert a la ciutat atesa la manca quasi total desdeveniments daquest tipus.
Les intervencions de JOHANNES a lescenari se succeen entre les interpretacions de temes instrumentals desenvolupades pel quintet base.
374
Josef 'Pepsi' Auer [Munic el 14/VI/1928]. Pianista. Toc amb els German All Stars [1957/1958]; amb Freddie Brocksieper; a la Hessischen Radio [1957/1960] junt Albert Mangelsdorf/tromb [germ dEmil Mangelsdorf/saxfon] i amb Kurt Edelhagen/clarinet-piano [Herne/Alemanya, 6/V/1920] figures cabdals del Jazz alemany. Als seixanta acompany Benny Bailey, Stan Getz, Miriam Klein, Don Menza i Eric Dolphy. Als anys setanta enregistr com a msic destudi i compongu bandes sonores per a sries de la televisi alemanya i austraca [Ein Sommer mit Nicole].
Tesi doctoral
280
[Trad.] ... Avui es presenta a Valncia el combo de Joseph Pepsi Auer. Un concert de Jazz sempre s notcia a Espanya atesa lescassesa daquesta msica, la ms representativa del nostre segle i possiblement la ms viva i dinmica ....375
Dos dies desprs de lactuaci dAUER, aparegu una crtica al diari Las Provincias signada par Eduardo Lpez Chavarri on -entre altres coses- es deia:
[Trad.] ... JOSEPH Pepsi AUER, feli improvisador i tcnic gens a desdenyar .... [Trad.] ... WILLI JOHANNES, amb un excellent sentit del ritme i dintre de lactual lnia dinstrumentalitzar la veu ....376
A la crtica del concert es diu el segent:
[Trad.] ... El cantant ha sabut treballar amb tenacitat el seu estil fins aconseguir adaptar-lo a les peculiaritats de lescat, manifestaci suprema de la veu com si fos un instrument integrant de lorquestra .... ...JOHANNES recorregu tota lescala dapropament al Jazz vocal, assolint les formes imposades per GILLESPIE, ELLA FITZGERALD, JACKIE CAIN i ROY GRAL .... ... Interpretaren, amb el millor estil per a aquest tipus de msica, una srie de diverses composicions meldiques o rtmiques i amb obertura per a una certa improvisaci, les quals van ser totes molt aplaudides....377
El fet que foren grups alemanys i no altres els primers a vindre de ms enll de les fronteres el dona lapogeu del Jazz al vell continent i -en particular- a lEuropa central i sobretot a Alemanya. Com Alemanya ha estat de sempre un pas que ha gaudit duna cultura musical dall ms completa [escoles, centres de treball] es crearen les bvases adients per considerar el Jazz com a un dels referents musicals de la dcada. A les ciutats grans es desenvolup lafici al Jazz com a referent cultural i tamb de transgressor doncs a comenament dels seixanta la joventut europea cercava un altre esperit per tal de plantar cara a la vida i els nous temps, fenomen que conclouria amb les esdeveniments a diverses ciutats europees de maig del 1968.
375 376
Levante [1965]. Actos Culturales. Diumenge 12 de desembre. Pg. 8. Lpez Chavarri, Eduardo - Las Provincias [1965]. El conjunto de Pepsi Auer con Willi Johannes
377
en una sesin de Jazz. Dimarts, 14 de desembre. Pg, 33. Levante [1965]. Cine-Teatro-Msica. Dimarts 14 de desembre. Pg. 8.
281
Ttol del reportatge al voltant dels joves alemanys aficionats al Jazz [adjectivada com msica ardiente, tret del mot angls Hot music].378
Al 1964 aparegu al diari Levante un article significatiu que parlava daquest fenomen cultural i que ens dona una idea de com de gran era la distncia entre el nostre pas i una part dEuropa tot i que -ateses les circumstncies- la nostra vessant musical res havia denvejar a la resta per no aix lenfocament i la posada al dia de les nostres societats musicals, focus important pel que feia a lactivitat musical a Valncia. Sota el ttol Una oleada de orquestas de Jazz en Alemania occidental, la periodista Olga Meppes descriu la nova vocaci -o moda- duna part dels joves alemanys tot i que emfatitza aspectes que a la nostra terra encara tardarien en arribar.
Aspectes socials desenvolupats a Alemanys per difondre i gaudir del Jazz: Llibertat a tots els mbits. Conjuntura econmica i social adient per desenvolupar iniciatives culturals. Mentalitats ms obertes dintre del mn cultural.
Per la paraula Jazz portava a confondre lautenticitat de lestil nascut a Nova Orleans amb qualsevol altre moviment musical nouvingut amb la dcada dels seixanta, confusi que sempre anava de la m de quina fora la imatge i quina la sonoritat dels
378
Meppes, Olga - Levante [1964]. Una oleada de orquestas de jazz en alemania occidental. Dimarts 30 de juny. Pg. 6.
Tesi doctoral
282
intrprets tot i que palesaren fer Jazz a les seus interpretacions malgrat que la majoria de les vegades no hi era. Lembolic de generes -a ms de confondre- arrossegava desnim per als vertaders msics de Jazz locals que veien com tota un vida de treball es confonia amb qualsevol producte musical sorgit de la nit al mat grcies a la indstria discogrfica i a una bona promoci comercial, aspectes tots dos que el Jazz mai ha tingut al seu abast tret de ciutats i artistes puntuals. Aix, al parador de El Foc de les falles del 1967 es present un quartet australi sota el nom del tema ms conegut del DAVE BRUBECK QUARTET: Els TAKE FIVE, anunciats a la premsa sota leslgan: ... El ritme Swing made in USA .... En declaracions a un dels diaris locals, els membres del quartet [dos matrimonis] se sinceraven professionalment davant del periodista posant al descobert una de les realitats ms crues del Jazz que -a ms a ms- ha estat un dels handicaps pel qual molts professionals deixaren de costat el gnere: el seu cars gens comercial:
[Trad.] ... Abans vam ser cantants de Jazz, per no result massa comercial ....379
-Louis Armstrong a 160 kilmetres de Valncia.
Malgrat no produir-se a la ciutat de Valncia, volem fer esment duna actuaci gaireb simblica a ms de puntual per la proximitat geogrfica tot i que no afect a gran nombre de msics locals. A lagost del 1967, la Sala de Festes El Gallo Rojo de la platja dEl Campello [a vora 160 kilmetres de Valncia] aconsegu que el mateix LOUIS ARMSTRONG acompanyat pels seus ALL STARS actuaren al seu escenari un diumenge a la vesprada amb motiu de les festes patronals de la localitat alacantina.
AMRSTRONG arrib a El Campello procedent de la ciutat francesa de Juan Les Pins on
havia tocat la nit anterior al Festival de Jazz daqueixa localitat. Aprofitant una jornada de descans abans del proper concert del trompetista, el seu manager aconsegu el contracte per tocar aquell capvespre dagost al poble alacant aprofitant lavinentesa.
379
Las Provincias [1967]. Dissabte, 18 de mar. Pg, 15.
283
LOUIS ARMSTRONG, WALDO DE LOS RIOS i SALVADOR PORTER a la sala El Gallo Rojo de El Campello/Alacant [agost/1967].
De com feren el viatge fins El Campello res se sap ni tampoc de com, de quina manera i sota quins terminis es feu la contractaci ni tampoc per quin mitj [representant espanyol o francs -o ambds-], quant es pag per lactuaci, temps que hi actuaren, etc.].
LOUIS ARMSTRONG toc al costat dartistes espanyols diversos de lanomenada can
pop espanyola i aleshores fora coneguts pel pblic . El compositor argent WALDO DE LOS RIOS 380 [a la foto a lesquerra del trompetista] hi era de visita a El Campello i el msic SALVADOR PORTER
381
tocava aleshores a
lorquestra del trompetista ARTURO FORNS, una de les formacions orquestrals que hi eren tocant a la sala de festes El Gallo Rojo.
380
Waldo de los Ros. [Osvaldo Nicols Ferrara. Bueno Aires/Argentina, 7/IX/1934 - Madrid, 28/III/1977]. Pianista i compositor. Estudi amb Alberto Ginastera. A Espanya al 1962. Al 1970 grav una versi de lOda a lAlegria [4t mov, 9 Simfonia de Beethoven] que [cantada per Miguel Rios/Hispa-Vox] arrib als llocs ms alts de les llistes internacionals. Al 1971 feu el mateix [instrumental] amb la Simfonia n 40 de Mozart. Arranjaments per tot tipus dartistes espanyols. Al 1977 i mentre treballava la msica per a lobra Don Juan Tenorio, se sucid. Tenia 43 anys. 381 Salvador Porter Garcia [Valncia, 13/IX/1942]. Violinista, contrabaixista i guitarrista. Toc el contrabaix en diverses orquestres locals. A Madrid hi s en formacions orquestrals a la Sala Pasapoga. Assidu al Club Whisky Jazz, toc -contrabaix i guitarra- en jam sessions [a una delles hi era Gerry Mulligan]. Marx de gira per Europa i -al curs 1963/64- toc sols un assaig amb la Orquesta Universitaria de Jazz de Valencia just abans de marxar al servei militar. Conegu Louis Armstrong lagost del 1967 treballant a lorquestra del trompetista Arturo Forns [sala El Gallo Rojo de El Campello]. Torn a Valncia i el 8 de gener del 1969 oposit amb xit a la plaa de violinista [desprs que Liberto Benet ho fera amb la plaa de fagot] a lOrquestra Municipal de Valncia on ha roms com a concertino des del 1972 i Primer Viol Segon al 1994. Membre fundador del Cuarteto Clsico de Valencia al costat de Daniel Albir, Jos Cebrian i Alejandro abad.
Tesi doctoral
284
-III.1.2.2 Jam sessions a El Micalet
El 4 de novembre del 1967, aparegu un article a la revista Cine en 7 dias signat per Julio Coll sota el ttol Jazz en El Micalet de Valncia dintre de la seua secci setmanal El Jazz y todo lo dems. A un dels pargrafs de larticle i davant la sorpresa inicial pel fet descoltar Jazz a la Valncia i tocat per msics de la terra [ja sota el nom definitiu de XE [Che] QUARTET], lautor assenyala el segent:
[Trad.] ... Fins ara, es parlava de Jazz a Madrid, a Barcelona, a Santander i a Bilbao. Avui -des de fa quatre setmanes- es parlar tamb de Jazz a Valncia. Crec que s una bona notcia per als aficionats .... ... Lempenta que darrerament han donat a la indstria les cases editores est repercutint de manera forta a les ciutats de la perifria nacional. Els discs de Jazz han incrementat la seua eixida al pblic; laudincia s cada vegada major i el Jazz va imposant-se per tot arreu, all on sona. PARKER, COLTRANE, GILLESPIE, DAVIS, etc., ja no sn patrimoni de propietaris de discoteques inslites. Han baixat al carrer i circulen -tot i que dintre duna minoria inquieta- pels cercles de lintellectualisme estudiantil, cada vegada ms nombrs ....382
Al seu article, Julio Coll proposa una mena dintercanvi entre msics de Jazz de diverses ciutats prioritzant all quer ell considerava obligat: una actuaci a una sala de Madrid on el quartet valenci poguera donar-se a conixer.
[Trad.] ... Propose que el XE [Che] QUARTET siga convidat a Madrid per tocar a qualsevol de les sales que presumeixen dentendre del tipus de Jazz que a hores dara es fa arreu del mn. Caldria -doncs- un intercanvi interciutats per tal que desaparega el segell de timidesa que impregna encara els aficionats espanyols al gnere.383
XE [Che] QUARTET [1966] estava format pels germans:
JAVIER BENET MARTINEZ 384
[Bateria]
382 383
Coll, Julio - Cine en 7 dias [1967]: Jazz en El Micalet de Valncia. 4 de novembre. Coll, Julio - Cine en 7 dias [1967]: Op. Cit. 384 Javier Benet Martinez [LOlleria/La Vall dAlbaida, 14/VII/1948]. Percusionista. Degut a la seua edat no particip al costat del seu germ Liberto quan The Lowers Jazz Quartet. S ho feu com a
285
LIBERTO BENET MARTINEZ
[Saxofonista i tamb fagotista a lOrquestra Municipal de
Valncia, mort el 6/VIII/1987].

JUAN ROBERTO GONZALEZ ROCHINA MANUEL LPEZ TORRES
[Piano]. [Conegut tamb com Manolo
Moixent. Admirador de CLIFFORD

BROWN i CHET BAKER].
Al comenament tamb tocaven al grup el trompeta TONY GUILLEM i CSAR PENADS

CAMPS al baix elctric.
A les jam sessions de El Micalet [iniciades a loctubre del 1967] i a diverses actuacions, la formaci comptava amb el refor daltre bateria:
VICENTE ZARAGOZ LLCER.385
CHE [Xe] QUARTET havia esdevingut des de la formaci THE LOWERS JAZZ [QUARTET],
integrada -a comenament dels seixanta- per:
JESS BURGUERA 386
[piano].
bateria [1966] quan es cre el Xe [Che] Quartet. Tocar amb el seu germ a lOrquestra de la Sala Falla Exposici [anys desprs Sala Flamingo] amb el cantant Ray Prima. Al 1968, Benet prest la seua bateria Honsuy per a una de les demostracions a Valncia de Joe Morello [Sala Estudio]. Estudi percussi amb Roberto Campos Fabra [professor tamb de Paco Aranda, Angel Huertas i daltres bateries locals]. A Madrid conclou els estudis oficials [comenament dels setanta]. Entr a formar part de la secci de percussi de lOrquestra Simfnica de RTVE fins el 2006. ---Entrevista Personal [Xaraco, 1-XII-07] amb Javier Benet Martnez [percussionista]. 385 Vicente Zaragoz Llcer [Alcsser, 6/X/1924 - Valncia, 14/V/1998]. Bateria. Estudis de percussi a la Societat Musical Msica Nova. Son pare -Vicente Zaragoz Hernandez- era bombard a la Banda Municipal de Valncia. A Valncia ciutat toc en diverses sales de festa: Mocambo, Lara, Casablanca, Rio de Janeiro, Morocco, etc. A la Cafeteria Mart [desprs, Cinema Lys] toc amb lOrquestra Iris, al costat Vicente Murgui/saxofonista [qui romandria a Barcelona tocant amb Rudy Ventura/trompeta]. Toc a Alemanya amb lorquestra Sol de Espaa [1957] i feu una gira pel Marroc i Irak tocant una bateria marca Trixon comprada a alemanya. Aficionat al Jazz, particip a les primeres jam sessions de El Micalet [amb els Xe Quartet], substituint el bateria Vicente Quiles o tocant per torns quan hi eren tots dos a lescenari. El seu germ [Jos Zaragoz Llcer -tamb bateria Alcsser, 1931-] conta [Entrevista. Personal, Alcsser, 16/V/08] que fou el bateria Alberto Alonso Orelletes qui els enseny a tots dos els diversos ritmes de bossa-nova noms arribar-hi duna gira a lestranger. 386 Jess Burguera Muoz: [Alfafar, 31/X/1941]. Pianista. Comen tocant la trompa a la banda dAlfafar. Estudi piano al Conservatori de Valncia amb Daniel de Nueda. Abans de marxar a Madrid per establir-se [ha estat professor a diversos conservatoris de la Comunitat de Madrid] toc al
Tesi doctoral
286
LIBERTO BENET MARTINEZ 387 MANUEL LPEZ TORRES 388 VICENTE QUILES
[saxfon]. [trompeta]. [bateria].
Tots quatre shavien conegut a la Banda dAlfafar on havien iniciat els seus estudis musicals al 1955. Al 1956 comenaren a assajar a casa duna via de JESS BURGUERA on hi havia un piano vell. Compraven discs a Valncia, els escoltaven moltes vegades, treien el tema i tamb els solos que a la pea sonaven. Tot seguit ho escrivien.389 Admiradors de la sonoritat i de lestil de COLEMAN HAWKINS 390 i GEORGE COLEMAN 391 a lhora de frasejar a poc a poc anrem abastant un repertori compost per una barreja de
Club Lara de Valncia amb Liberto i Javier Benet, Manuel Lpez/trompeta i Vicente Quiles/bateria, a ms daltres msics locals. 387 Liberto Benet Martinez [Benetusser, mar del 1938 - 6/VIII/1987]. Saxofonista i fagotista. Estudi de clarinet a la Banda dAlfafar. Al 1956 es compr un saxfon tenor i form The Lowers Jazz [Quartet]. Continu amb Xe [Che] Quartet. Al 1967 ingress a lOrquestra Municipal de Valncia com a fagotista. Continu tocant Jazz a diverses jam sessions [El Micalet, Sala Rialto, Cafeteria Suizo, Estudio]. A lagost del 1962, toc al Festival Internacional de Bandes de Kerkrade [Pasos Baixos] acompanyant La Uni Musical de Llria. De tornada, satur a Pars on [acompanyat pel trompetista Manuel Lpez] escolt Chet Baker [Club Blue Note] a ms de comprar discs [George Coleman i John Coltrane] per tal de traure temes i tocar-los amb Lpez, Burguera i Quiles. Al 1987, un malaurat accident de trfic don fi a la seua vida. Ha estat considerat per tots els entrevistats com un gran instrumentista i -tal vegada- el primer saxofonista de Jazz amb criteri i llenguatge jazzstics hagut a Valncia i una de les grans promeses frustrades del Jazz local i -per extensi- europeu. 388 Manuel Lpez Torres: [Moixent, 20/III/1940]. Trompetista i director de banda. Estudi a la Banda dAlfafar on contacta amb Quiles, Burguera i Liberto Benet. Al 1956 formen The Jazz Lowers. Amb Elena y los Jazz Lowers. Pressa de contacte amb diverses orquestrines de la ciutat. Al 1962 viatj amb Liberto Benet- a Kerkrade tocant amb la Uni Musical de Llria i escolt i conegu Chet Baker. Des del 1966 romangu a Finlndia i Sucia on toc en orquestres abans de tornar i concloure els seus estudis acadmics de trompeta. Ha estat professor als conservatoris de Sogorb i la Vall dUix i director a diverses bandes. Ha publicat mtodes de trompeta. Influncies de Harry James, Fats Navarro, Clifford Brown i Chet Baker. ---Entrevista Personal [Sedav/LHorta Sud, 18/VI/08] amb Manuel Lpez Torres [trompeta]. 389 Entrevista Personal [Sedav/LHorta Sud, 18/VI/08] amb Manuel Lpez Torres [trompeta]. 390 Coleman Hawkins [San Jos/Calif, 21/11/1904 - Nova York, 19/V/1969]. Saxofonista i clarinetista. Ajud al desenvolupament del saxfon associant-lo definitivament amb el Jazz. Al 1923 enregistr amb Fletcher Henderson, qui el feu saxfon principal de la seua orquestra fins el 1934. Lider bandes on tocaren Thelonious Monk, Oscar Pettiford, Miles Davis, Max Roach i Dizzy Gillespie. Toc al disc Thelonious Monk with John Coltrane [1957] i We Insist! - Freedom Now [Max Roach, 1960]. A destacar tamb Body and Soul [1939]; Coleman Hawkins Encounters Ben Webster [1957]; In a Mellow Tone [1960]; Desafinado [Impulse!/1962] i Today And Now [Impulse!/1966]. 391 George Coleman [George Edward Coleman. Memphis/Tennessee, 8/III/1935]. Saxofonista, compositor i director dorquestra. Afegit al moviment Hard Bop, toc amb el bateria Max Roach [1958/1959] i amb el trombonista Slide Hampton [1959/1961]. Als seixanta hi s al quintet de Miles Davis [grav el tema All Blues]. Al 1964 enregistr [amb Herbie Hancock] llbum Maiden Voyage. A collaborat amb Jimmy Smith; Chet Baker [The Prestige Sessions/1965]; Lionel Hampton [1965/1966]; Shirley Scott [1972]; Charles Mingus [1977/1978], Clark Terry, Horace Silver, Lee Morgan; Ahmad Jamal [1994/2000] i Joey DeFrancesco.
287
Blues [majors i menors] i estndards diversos [quasi tots interpretats a sobre un temps mitj] i sempre sota la influncia dels trompetistes CLIFFORD BROWN 392 i CHET BAKER 393. Al 1958, els membres de CHE [Xe] QUARTET fan un viatge a Barcelona per comprar instruments nous i acudeixen a una actuaci de Jazz on sn convidats a tocar tota vegada comenada una de les jam sessions diries del Club Jamboree de la Plaa Real, esdeveniment considerat pel quartet com una mena de baptisme musical fora de lentorn valenci a ms dun reconeixement a la seua tasca jazzstica gaireb annima. A comenaments dels anys seixanta, una cantant anomenada ELENA safeg al quartet: ELENA Y LOS LOWERS JAZZ. Llavors canviaren vers un altre tipus de repertori on predominaven les bossa-noves, nou estil que sacsej lideari musical de nombroses orquestrines i que cal considerar tota una novetat a Espanya.394 El grup s el primers a enregistrar [des dels anys trenta] un disc EP [4 canons] a un estudi de gravaci situat a la ciutat, just a un pis al centre de Valncia:
Estudios Graymont [al carrer Garrigues, n 19].
El disc es titul Elena y Los Lowers Jazz, disc EP enregistrat al 1961 per a promoci i distribuci personal.
392
Clifford Brown [Wilmington, 30/X/1930 - Pennsylvania, 26/VI/1956]. Trompetista. Amb Lionel Hampton visit Europa i grav amb Gigi Gryce/saxofonista. Al 1954 grav amb el quintet dArt Blakey i form una banda amb Max Roach/bateria considerada pionera de lestil Neo Bop o Hard Bop. Mor al 1956 daccident automobilstic [junt Richie Powell/piano i lesposa daquest]. Tenia 25 anys. Benny Golson compos a la seua memria lestndard I remenber Clifford. Brown enregistr el disc Clifford Brown Memorial Album [Prestige LJL 60002/1953] acompanyat per msics suecs. Ha influt fora els trompetistes Kenny Dorham, Dizzy Gillespie, Lee Morgan, Carmell Jones, Donald Byrd, Freddie Hubbard, Blue Mitchell, Louis Smith i Miles Davis. 393 Chet Baker [Chesney Henry Baker, Jr. Yale, 23/XII/1929 - Amsterdam, 13/V/1988]. Trompetista i cantant. Toc amb Vido Musso i Stan Getz. Amb Gerry Mulligan la interpretaci de My Funny Valentine. Treball al cinema [Hell's Horizon,1955]. Heronman, fou empresonat diverses vegades [a Mil, un any i mig] i romangu entre Frana i Espanya. Apallissat per culpa dun deute, pat malalties bucals que limpediren tocar per un temps. Toc amb Gerry Mulligan [Carnegie Hall, 1974] i -fins i tot- amb cantants del Rock [Elvis Costello, 1983]. Mor al caure des duna finestra a un hotel dAmsterdam. Liberto Benet i Manuel Lpez [Xe Quartet] gaudiren -lagost del 1962- duna actuaci del trompeta a Pars [quasi no toc i s cant acompanyat -entre altres- pel bateria Kenny Clark al club Blue Note] ---Entrevista Personal [Sedav, 18/VI/08] amb Manuel Lpez Torres [trompeta]. ---Entrevista Personal [Xaraco/La Safor, 01/XII/07] amb Xavier Benet Martnez [percussionista]. 394 A comenament dels anys seixanta sescoltaren a les emissores espanyoles les primeres bossa-noves arran dels discs dStan Getz amb msics brasilenys com Antonio Carlos Jobim i Joao i Astrud Gilberto: Focus [1961], Jazz Samba [1962], Getz/Gilberto, [1963]. ---N. de lA.
Tesi doctoral
288
Temes del disc EP dELENA Y LOS LOWERS JAZZ enregistrat al 1961:
Carnavalito gitano. Pide. Degello. Un tema de MAZ GREGER. Tema dAugusto Alguer, fill].
VICENTE ZARAGOZ a la f dels anys cinquanta tocant la bateria Trixon [amb un bombo menut i no gran com llavors hi era habitual a la major part de bateries]. Detall de la desimboltura a la m esquerra fent servir la baqueta i la disposici i lalria dun nic plat just davant seu.
Als mateixos Estudios Graymont -per al 1965-, els quatre msics dELENA Y LOS
LOWERS JAZZ acompanyen el cantant/contrabaixista de Benimaclet i animador de les
orquestres locals RAY PRIMA a lenregistrament daltre disc EP. Per a lenregistrament del seu disc, PRIMA estigu recolzat musicalment per LBERTO
BENET, MANUEL LPEZ, VICENTE QUILES I JESS BURGUERA. Els temes gravats van ser:
Rogar; Maria; Oh, mi Seor i As canta mi patria, ttols que ens donen una idea aproximada de la diversitat estilstica que els msics de lpoca es veien en certa manera- obligats a tocar.
289
La mateixa formaci -per amb el bateria JAVIER BENET- enregistraren un any desprs al mateix estudi la msica dun anunci publicitari per a una marca de cervesa [Cervezas Tria], sintonia que es faria popular a les emissores de rdio locals.395 Tamb al 1962 [per a altres estudis denregistraments que hi eren a la cantonada de lavinguda Ramn y Cajal amb el carrer Jess] el grup LUIS MIGUEL Y LOS 4 Z gravaren un altre EP tot i que el disc arrib a ser distribut mitjanant el segell Parlaphone.
LUIS MIGUEL Y LOS 4 Z estava format per:
LLUS MIQUEL CAMPOS ALFREDO JUAN LLABRES ALFONSO JUAN LLABRES ANGEL ARBIZU EDUARDO MOSSI
[veu i baix elctric]. [guitarra i saxfon]. [piano]. [bateria]. [guitarra].
Al disc EP, LUIS MIGUEL Y LOS 4 Z enregistraren versions de temes italians i francesos:
Le jour au la plui viandra. La plaga. 24000 baci. Resta cun me.
GILBERT BECAUD.
ADRIANO CELENTANO DOMENICO MODUGNO.
LLUS MIQUEL CAMPOS tindria ms endavant un paper fonamental a la vida artstica i
social valenciana ats el comproms assolit amb les seues canons interpretades en valenci a ms de ser un dels partcips a la creaci [al 1977] de lestudi denregistrament Tabalet Estudis, entitat fonamental per al desenvolupament posterior de la vida musical valenciana.
THE LOWERS JAZZ [QUARTET] i ELENA Y LOS LOWERS JAZZ donarien pas als CHE [Xe] QUARTET a lestiu del 1967, ats que les jam sessions de El Micalet -on veritablement es
donaren a conixer davant els pocs aficionats localscomenaren el dilluns 27/II/1967,
395
Entrevista Personal [Sedav/LHorta Sud, 18/VI/08] amb Manuel Lpez Torres [trompeta].
Tesi doctoral
290
organitzades pel Club Nuevos Valores per presentant-se a lescenari sota el nom de
CUARTETO JAZZ-SOUNDS amb la segent formaci:
JUAN ROBERTO GONZALEZ ROCHINA LIBERTO BENET JAVIER BENET CSAR CAMPS
[piano] [saxfon] [bateria] [contrabaix] 396
THE JAZZ LOWERS [Casino Musical dAlfafar, 1958]: MANUEL LPEZ; JESS BURGUERA; VICENTE QUILES i LIBERTO BENET.
A larticle de Ricardo Das Jr. Se ha creado en Valncia el Quinteto Jazz-Sounds es fa esment de les jam sessions de El Micalet. A la ressenya [acompanyada per una foto del quintet signada per Cabrelles Sigenza] es fa una mena de carta dintencions dels nous jazzstes:
[Trad.] ... All que pretn el grup s formar a la nostra ciutat un nucli daficionats i msics de Jazz sense limitar-se a un estil. Per aix -a la seua primera jam sessionvan donar a conixer una sntesi del Jazz, des del Blues fins lanomenat darrerament Jazz Progressista dhores dara .... ... A la pregunta de qu s all que manca a Valncia?, la resposta s que cal tenir saleon puga interpretar-se Jazz ....397
396
Las Provincias [1967]. Presentacin del Cuarteto Jazz-Sounds en El Micalet. Dimarts, 28 de febrer. Pg, 37. 397 Das Jr, Ricardo- Las Provincias [1967]. Se ha creado en Valncia el Quinteto Jazz-Sounds. Dimecres, 22 de febrer. Pg, 15.
291
No obstant aix, a loctubre ja hi sn en formaci de Quintet. Aix -doncs- de llavors endavant, el QUINTETO JAZZ-SOUNDS sovint hi era format per:
JUAN ROBERTO GONZALEZ ROCHINA LIBERTO BENET JAVIER BENET TONY GUILLEM
[piano] [saxfon] [bateria] [trompeta] [contrabaix]
ENRIQUE ERRANDO MARISCAL/CSAR CAMPS
Al diari Las Provncias [dimecres 4/X/1967] apareix la notcia de la celebraci al Sal dActes de El Micalet de la primera jam session de la temporada [el dilluns 2 doctubre a les dotze de la nit] a crrec del quartet BLUE SOUND [una variant nominal pel que feia al QUINTETO JAZZ-SOUNDS] tenint a VICENT ZARAGOZ com a bateria:
Pel que fa a les jam sessions segents, diversos periodistes locals se nadonen que entre el menut collectiu de jazzistes existent a la ciutat hi ha dos msics [JUAN ROBERTO
GONZALEZ ROCHINA i LIBERTO BENET MARTINEZ] que han cursat al Conservatori de
Valncia els estudis oficials dels seus instruments [piano i fagot, respectivament] i -fins i tot i davant la sorpresa dels reporters- el segon ja hi s tocant a la mateixa ORQUESTRA
MUNICIPAL DE VALNCIA, fet que canviar el criteri de ms dun comentarista musical de
lpoca. Com a exemple de lalria musical de LIBERTO BENET [a tots els nivells] i de la seua carrera posterior fins la seua mort [agost del 1987] pot estar el fet dhaver sigut solista a lORQUESTRA MUNICIPAL DE VALNCIA en diverses ocasions:
Tesi doctoral
292
Per accedir a les jam sessions, hom no pagava entrada per s estava obligat a prendre una consumici. Els msics base [considerant tot el grup com a base rtmica acompanyant] no cobraven.
Tamb al diari Las Provncias hi apareix una mena de ressenya introductria [sense signatura] parlant del Jazz com a estil modern i del tema Blue Sound interpretat per XE [Che ] QUARTET.
Una daqueixes nits, es presentaren -amb els seus instruments- un grup de mariners pertanyents a la banda dun dels vaixells de la VI Flota dels Estats Units que hi era a una de les visites anuals a la ciutat:
Concert de lorquestra municipal de valncia on liberto benet actu de solista amb al costat daltres companys.398
Les jam sessions [on la formaci base convidava a pujar a lescenari qualsevol msic que aix ho desitjara] duraren vora dos anys ms, tot i que de manera intermitent ats que amb larribada dels setanta les jam sessions esdevingueren en sessions de fusi o experimentals tot barrejant no sols el Jazz sin tamb els hpenings i les noves tendncies psicodliques arribades des del Regne Unit i la costa Oest dels Estats Units, manifestacions artstiques obertes i gosades des del punt de vista musical per que res
398
Las Provincias [1976]. Diumenge, i de febrer. Pg, 46.
293
tenien a veure amb el Jazz, ni tan sols amb el Free Jazz ats que no feien servir un mnim llenguatge jazzstic a les intervencions de conjunt ni tampoc a les de solo.
El Micalet: XE QUARTET [22/II/1967].
El Micalet: XE QUARTET actuant i peu de foto [novembre/1967].
La premsa local comen a fer ress dall que es feia a El Micalet. Aix [Las Provincias, dimecres 25/X/1967. Pg, 37] es publicava un article [Jazz en El Micalet, sense signatura] al voltant de les jam sessions ja celebrades i anunciant que ja neren quatre les fetes pel XE [Che] QUARTET, la darrera el 23 doctubre. Dos mesos desprs apareix un altre article [Sociedad Coral El Micalet: dos meses de Jazz, tamb sense signar] on sassenyala la data de comenament dels encontres musicals i els seus intrprets:
[Trad.] ... El dilluns 4 de desembre far dos mesos de sessions de msica a El Micalet de la m de CHE [XE] QUARTET....399
399
Las Provincias [1967]. Sociedad Coral El Micalet: dos meses de Jazz. Dissabte, 2 de desembre. Pg, 37.
Tesi doctoral
294
Dos dels grups ms representatius de les jam sessions [tot i no tocar estndards jazzstics] foren BLUES EXPERIMENTAL [una mena descissi de XE QUARTET] i el GRUP
PASTA, integrat per:
Toni PEP RODRIGUEZ

VICTOR ROSSELL JOS SAPIA BRUNO VIDAL MIGUEL BLANCO MURO
[orgue Hammond]. [bateria]. [veu]. [baix elctric, violoncel i flauta]. [guitarres].
Al llarg de 1969 i 1970 encara es feren jam sessions a El Micalet, tot i que no tenien la continutat danys abans. De fet, a lagost del 1969 es feu una jam especial amb motiu de lestada a la ciutat de JUAN ROBERTO GONZALEZ ROCHINA qui congreg de nou a CSAR
CAMPS i JAVIER BENET per a lesdeveniment.
A la ressenya periodstica [impresa amb un interlineat distint] es parla de lactuaci de XE QUARTET [llavors ben escrit] com a a esdeveniment musical ats que foren un dels primers conjunts de Jazz format a la ciutat de Valncia [anomenada pel periodista capital de la msica fent servir el gastat tpic popular].400
Juntament amb el GRUP PASTA abans esmentat i el grup de teatre Bal Teatro, XE
QUARTET feu una srie dactuacions experimentals la tardor del 1970.
Als capvespres dels dissabtes i fins la matinada del diumenge tocaven els grups en sessions ininterrompudes fent servir tots els estils musicals moderns: Jazz, Blues, Bossa
400
Jornada [1969]. Sociedad Coral El Micalet: sesin extraordinaria de Jazz. Dimarts, 26 dagost.
295
Nova, etc, encara que tamb abastava el Flamenc i el Rock& Roll. Entre canvi dinstrumental i amplificaci a lescenari actuava Bal Teatro i -de vegades- tamb mentrestant hi eren tocant els msics fent una mena dhpening visul-musical i sempre amb cars experimental. Les actuacions a El Micalet tingueren el seu inici el dissabte 10 doctubre tot esperant la bona acollida per part del pblic per tal dasegurar la seua continutat, fet que va ocrrer per durant un curt termini de temps. Dintre del grup de professionals que a la ciutat cercaven i desenvolupaven la seua feina hi havia per altres msics amb inquietuds estilstiques diferents a aquelles que interpretaven interpretaven a les boites ms conegudes de la ciutat [Mocambo i La Bruja]. A cada dilluns a la nit -noms concloure les seues actuacions- celebraven jam sessions a la sala Whisky a Go-g congregant gran nombre de dassistents tot i que aquelles avinences tenien ms de sessions de msica experimentals [barrejant Rock i Fusi sense cap mena de criteris estilstics definits] que no de jazzstiques.
Anunci de les actuacions experimentals [hpenings] a El Micalet per part de XE QUARTET, el GRUP PASTA i el grup de teatre Bal Teatro a la tardor del 1970.401
401
Levante [1970]. Sociedad Coral El Micalet: de nuevo Jazz y Caf Teatro. Dijous, 8 doctubre.
Tesi doctoral
296
- I I I . 1 . 2 . 3 S t u d i o S A [ 1 9 6 7 - 1 9 7 4 ] 402
Laparici de la Cartelera Turia represent el naixement duna nova manera dentendre loci a la ciutat, sobretot per a les persones amb esperit ms progressista de la ciutat de Valncia que de seguida seguiren -quasi fil per randa- les directrius editorials de la publicaci. Cartelera Tria fou creada al 1964 per Miguel Zamit Trres [de Meliana] qui -al 1971- la llog a Jos Vanaclocha. La primera seu la tingu al carrer De Caballers, n 12. Anys desprs safegirien crtics cinematogrfics com Antonio Llorens i els germans Vicente Vergara i Antonio Vergara, tamb crtic de Jazz junt a Federico Garcia Herraiz i Luis Felipe Navarro [Captol II.2.1: Cartelera Tria]. La relaci dEstudio SA amb Cartelera Tria fou intensa. Pel que fa al Jazz i ats que la primera crtica del gnere aparegu a la cartellera al 1973 [abans havien estat noms crtiques de teatre i -sens dubte- de cinema, ideari central per a la creaci de la cartellera], la importncia i la influncia de la publicaci dintre del context artstic i -ms concretament- del desenvolupament jazzstic a la ciutat cal deixar-la per a la dcada dels setanta. Studio S.A. [com a entitat de societat annima] es constitueix el 9 de desembre del 1967 a la notaria de Julio Pasqual Domingo amb 150 accionistes congregats per Jose Antonio Noguera Puchol i amb una quantitat inicial de 500.000 pessetes. Una nombrosa part dels primers accionistes dStudio S.A. pertanyien a famlies de lalta burgesia valenciana, de professions lliberals i -en alguns casos- vinculades a la jerarquia del rgim franquista. Entre els primers socis de lentitat hi eren els segents:
Eliseu Climent; Javier, Pilar, Ignacio, Enrique i Jos Manuel Errando Mariscal; Manuel Broseta; Rafael Attard; Josep Llus Albinyana; Vicent Llombart; Rafael Solbes; Jose M Villalonga; Clia Amors; Manuel del Hierro; Ana, Irene, Ignacio, Julia i Manuel Artal Castells; Rita Barber Noya; Guillermo i Eugenio Burriel de Orueta; Vicente Cuat Edo; Amando de Miguel; Llus Font de Mora Montesinos; Joan E. i Vicent Garcs; Rafael Garcia de la Riva; Dolores Giner; Joaquin Maldonado Almenar; Josep Vicent Marqus; Joaquin Muoz Peirats; Santiago Ninet Casesnoves; Cristina, Emilia, Fernando; Francisco, Guillermo, Jos Antonio, Santiago i Sofia Noguera Puchol; Antoni Palomares; Emilio Pechun Porres; Jose
402
Herreras, Enrique [2001]. Valncia Cinema [Studio SA: 25 aos de rersistencia cultural] . Algar Editorial. Alzira, abril.
297
L. Coll; Pedro Zamora; Salvador Vilarasa; Jordi Teixidor; Francisco Soler Crespo; Maria Jos i Antonio Daz Zamora; Manuel Molins; Rafael Prats Rivelles ... etc.
En poc ms de sis mesos arribaren fins els 300 accionistes i noms 2 anys desprs del naixement de la societat ja neren vora 700.
-III.1.2.2
Tete Montoliu a la segona.
Al 1968, [el dissabte 13 de gener] Studio SA inici les seues activitats musicals amb un concert de TETE MONTOLIU [a piano solo i SEGON CONCERT DEL PIANISTA A VALNCIA i no el primer tal com apareix a diversos escrits posteriors assenyalats per aquest doctorand a la Introducci i a les Conclusions de la present tesi] precedit a lescenari pel grup local XE [Che] QUARTET, concert celebrat al sal/restaurant de la Piscina Vedri [anys desprs sota el nom de Piscina Valncia] al Passeig de lAlbereda.
XE [Che] QUARTET toc la primera part del concert amb la segent formaci:
JUAN ROBERTO GONZALEZ ROCHINA MANUEL LPEZ JAVIER BENET CSAR PENADES CAMPS
[piano]. [trompeta]. [bateria]. [baix elctric].
Sota el ttol de I Festival de Jazz, el pblic assistent [si fa no fa i segons testimonis presencials] estigu al voltant de les 400 persones tal com referma el msic ENRIQUE
ERRANDO
403
, qui va estar tamb lencarregat de llogar el piano -mitja cua color fusta
clara, segons recorda- a lempresa Pianos Hermanos Rodrigo i home escollit per acomboiar TETE fins lescenari tot i que el pianista sempre hi era acompanyat per la seua esposa, la cantant PILAR MORALES.
403
Enrique Errando Mariscal. Apunt biogrfic segons Entrevista Telefnica amb el msic realitzada a les 22,00 hores del diumenge 28/IV/2008.
Tesi doctoral
298
Al documental Converses amb Tete Montoliu produt per Televisi de Catalunya 404, ems per TV3 l1 de setembre del 1997 [MONTOLIU mor uns dies abans a Barcelona, tot just el 24 d'agost del mateix any], el pianista compta en una de les seqncies on hi s parlant amb el crtic de Jazz Albert Mallofr duna estada seua a Valncia i de com la vespra del concert hi era -sense esmentar el nom de lestabliment- a una llibreria de la ciutat per tal de signar els seus discs [es tractava de Concret Llibres, establiment situat al carrer de la Soledat n 2 de Valncia, segons ha descobert aquest doctorand]. Com ancdota, MONTOLIU recorda en la xerrada amb el periodista que al llarg de tota la vesprada [i fins la fi del capvespre] no aparegu per la llibreria cap persona per tal que li signara un dels nombrosos discs aleshores ja enregistrats pel pianista a Espanya i posats a la venda no sols als establiments de venda de discs tal com aquest cas en concret.
Anunci de la llibreria Concret Llibres on TETE MONTOLIU anava a signar els seus discs .[Levante, dissabte 13/I/1968. Pg, 5]. A la capalera de lentrevista apareguda el dissabte 13 de gener hi apareix una cita del mateix pianista.
El mateix dia del concert apareix al diari Levante una entrevista amb TETE MONTOLIU signada sota les sigles S.E., i on el pianista -acompanyat per ENRIQUE ERRANDO, aleshores anunciat a la ressenya com a estudiant de medicina- parla del segent:
404
Converses amb Tete Montoliu: TVC, Servei de Documentaci [documentalista: GR]. Data primera emissi; 01/09/1997 [la segona emissi -al Canal 33 de TV3- fou al setembre del 2007, s a dir: 10 anys desprs]. Durada: 00.56.41. Produt per tvc, 1997. Direcci, Ramn Ol. Realitzaci. Llus Armengol. Collaboradors: Joan Ribera [gui], Laura Badal i Laia Gim [producci] i Mnica Batlle [Documentaci]. Resum: Recull de converses del msic de Jazz Tete Montoliu amb diversos personatges amb els quals repassa la seva vida i obra. Es barregen les converses amb Joan Manuel Serrat, Albert Mallofr, Valent Grau i Petri Palau, amb imatges de concerts de Tete i de msics amb els quals ell ha tocat i collaborat. Suport: S059359 [PPD]. Notes: La reemissi d'aquest programa s'ha fet incorporant noves imatges al PPD inicial. Drets: programa realitzat amb fragments d'imatges d'arxiu alguna de les quals s'han pagat els drets per aquest programa, com s el cas de les imatges de No-Do i de la televisi danesa.
299
Que tot seguit del concert ofert a Valncia marxar cap a Alemanya. Que coneixia Valncia ats que a desembre del 1949 [errada numrica, doncs fou a DESEMBRE DEL 1959] estigu tocant a la ciutat convidat pel Ministeri dInformaci i Turisme [MONTOLIU fa esment de la primera actuaci dun grup de Jazz a Valncia: el dimecres 9 de desembre del 1959 a la Sala de Teatre del Club Universitario -TEU- al carrer Comdies acompanyat per ALVARO VichoVICENCIO/saxfon; ANTONIO VIDAL/contrabaix i RAFAEL VERDURA/bateria].405 De la creixent afici pel Jazz a Espanya. Que son pare [no cita el nom de VICENT MONTOLIU i MELI] era nascut a Valncia.
Ressenya de lactuaci de TETE MONTOLIU i CHE QUARTET a la Piscina Valncia [Llavors PiscinaVedri].406
405 406
S.E. - Levante [1968]. Dissabte, 13 de gener. Pgina 8. Las Provincias [1968]. Dimarts, 16 de gener. Pg, 35.
Tesi doctoral
300
El dimarts segent al concert, apareix una ressenya de lesdeveniment al diari Las Provincias on es fa esment de lactuaci de CHE [XE] QUARTET ressaltant la sonoritat del trompeta [MANOLO LPEZ] i la seguretat del pianista Juan Roberto [GONZALEZ
ROCHINA] a ms de la saviesa jazzstica i lalria professional de TETE MONTOLIU.
-Tete Montoliu i Pedro Iturralde.
Deu mesos desprs [el diumenge 15/XII/1968 i a la nova seu de lentitat: Sala Studio del carrer Taqugraf Mart, n 4] TETE MONTOLIU actu en formaci de quartet amb el saxofonista navarrs PEDRO ITURRALDE, tenint com a base rtmica [no anunciada a la publicitat del concert] ERIC PETER [cb] i PEER WYBORIS [bat]. De llavors en daqueixa actuaci -tot i que molt poc a poc- les actuacions de jazzmen de relleu es donarien ms a sovint a la ciutat. Sota el ttol El admirable concierto de Tete Montoliu del pasado domingo apareix una crnica al diari Levante de lactuaci oferida pel quartet a la Sala Studio signada amb les sigles V.R. A larticle pot llegir-se el segent:
[Trad.] ... A Europa es considera TETE com el millor pianista de Jazz ... [Ttol disputat i discutit pels crtics de Jazz europeus i que sempre ha estat coetani amb el pianista francs MARTIAL SOLAL]. ... Cal donar al Jazz els lligams necessaris: falten msics perqu hi ha manca de locals on tocar; falten locals per que hi ha manca dafici i falta afici per qu les cases de discs no promocionen el Jazz .... 407
Cartell anunciador de lactuaci de TETE MONTOLIU i PEDRO ITURRALDE a la nova Sala Studio [Levante, diumenge 15/XII/1968. Pg, 20].
407
V.R. - Levante [1968]. Dijous, 19 de desembre. Pg, 25.
301
El saxofonista PEDRO ITURRALDE afegeix a lentrevista el segent:
[Trad.]... Les possibilitats dEspanya de cara al Jazz sn les mateixes que a qualsevol pas europeu, per s evident que falten msics ats que no poden dedicar-se sols a tocar Jazz ....
El dimecres 17 apareix altra ressenya del concert signada amb les inicials P.E., on destaca del pianista el segent:
[Trad.] ... De TETE MONTOLIU sols direm que el seu estil i la seua capacitat creadora sn tals que podem comparar-lo amb els grans mestres de color. Aconsegueix una cosa tan difcil dintre del Jazz com s all de crear un ambient ple de swing i sorprendre el pblic amb qualsevol imposici .... ... Cal considerar TETE MONTOLIU -sens dubte- un dels millors pianistes europeus ....408
De llavors en, el Jazz mai falt a les programacions dStudio SA, malgrat ser una msica que poc tenia a veure amb lactivitat subversiva sempre perseguida pel rgim tot a ms de ser mal vista pels estaments franquistes. La Sala Studio hi era ubicada al carrer Taqugrafo Mart, just al costat duna de les avingudes ms concorregudes de Valncia [Marqus del Tria] i al comenament de lanomenat eixample de la ciutat. La seua inauguraci fou un dia abans del concert de
MONTOLIU i ITURRALDE [escrit amb Y al cartell anunciador], tot just el dissabte 14 de
desembre del 1968 amb lactuaci de MARIA DEL MAR BONET i PAU RIVA, cantautors representants de lanomenada nova can catalana. A la programaci del mes de desembre hi s palesa lorientaci cultural i ideolgica de lentitat. Les actuacions de Jazz hi sn presents tot barrejant formacions locals [JAZZ
EXPERIMENTAL i BLUES EXPERIMENTAL] amb el guitarrista de Jazz i tamb cantautor FRANCESC PI DE LA SERRA qui dotze anys desprs tornaria a actuar a la Perdido Club de
Jazz de Valncia. Lespai fou decorat pel Equipo Realidad, [collaboradors habituals de la societat]:
[Trad.]... La barra s prou ampla. Hi ha dues plantes, a la de dalt sapuja mitjanant una escala de caragol i les cadires i les taules sn de lnies quadrades i
408
Levante, [1968]. Dimecres 17 de gener. Pg, 23.
Tesi doctoral
302
combinen els colors blanc, rosa, blau, verd, taronja i roig [totalment psicodlic]. El club ha de ser el lloc ideal de reuni. En ell hi ha una pista de ball, tamb un espai dedicat a sala de conferncies amb un escenari menut ple de cadires i taules per tal de raonar i fer xerrades ... .
Per una de les coses ms cridaneres de la Sala Estudio era ladaptaci del quadre Els banys turcs del pintor francs Jean Auguste Dominique Ingres [1780/1867]. Tamb hi havia retrats del kiser Guillem II, de THELONIOUS MONK, una caixa forta on podia veures un exemplar del diari esportiu Marca, un entrep de truita de crelles i una cervesa o els panels del mateix Equipo Realidad i del pintor J.A. Toledo.
Anunci de la inauguraci de la Sala Estudio al carrer Taqugraf mart, n 4 i primera programaci.409 [Las Provincias, divendres, 13/XII/1968. Pg, 38].
A ms del local ubicat al carrer Taqugrafo Mart, n 4, Studio SA programava actes diversos als baixos de la cafeteria del Cinema Suizo [al carrer Hermanas Chabs]; a la Piscina Valncia [abans Piscina Vedri]; al Club Universitario [Sala del TEU] i al Cinema Artis. Per al crtic Federico Garcia Herriz, la Sala Studio fou per al Jazz [i per a la cultura de la ciutat] com un illot en mig de la mar:
[Trad.]... Valncia era un desert, una terra erma per a all que al Jazz pertocava .... ... La demostraci de que la crtica no hi s tan influent com es pensa i malgrat lextens estudi previ que vaig publicar a la Cartelera Turia, laudincia no plen ni
409
Las Provincias [1968]. Divendres, 13 de desembre. Pg, 38.
303
la meitat del teatre [concert dART PEPPER QUARTET al Valncia Cinema al maig del 1981] ....
... Una poca en la qual escoltar Jazz tenia molt daventura i tamb de descobriment. Temps difcils, s, per alleugerits fora pels esdeveniments jazzstics perdurables que configurar en la nostra passi pel Jazz ....410
Altres focus de resistncia antifranquista aix com centres de tertlia cultural i poltica van ser les llibreries:
Dvila Tres i Quatre Lauria Viridiana Ausis March
Al passatge del carrer de la Sang. Inaugurada al 1968.
Totes tres al centre de la ciutat.
Per al crtic Antonio Vergara, un exemple significatiu de per on anaven les controversies al voltant del Jazz hi sn dos escrits apareguts a la revista La Estafeta Literaria:
[Trad.]... el Jazz produeix una excitaci sensual i -fins i tot- violncia, que poden resultar nocives quan sarriba a lexcs; s a dir, quan una persona es lliura a eixos ritmes, sense lmit de temps.... [Venancio Marcos, rector].
[Trad.]... No crec que siga una msica malaltissa. Ms aviat em sembla un soroll, de vegades rtmic, que produeix el desig dallunyar-se don sona .... [Jmenez Daz, metge]411
410
Federico Garcia Herraiz: Studio y el Jazz: tiempos difciles. Enrique Herreras: Valncia Cinema [Studio SA: 25 aos de resistencia cultural]. Pgs. 74/75. Algar editorial. Alzira, abril del 2001. >>>> Federico Garcia Herraiz i Antonio Vergara [crtics musicals] han estat pilons fonamentals a lhora de fer conixer, mantenir i divulgar el Jazz a Valncia, sobretot recolzant els msics locals [tot i que -de vegades- amb disparitat de criteris] des de publicacions diverses: Cartelera Tria, Levante i daltres. Sn autors de llibres i dassajos diversos. 411 La Estafeta Literaria [1963]. Dissabte, 30 de mar.
Tesi doctoral
304
Altres cartelleres a la ciutat neren la Cartelera Bayarri i la SIPE [tal vegada la ms antiga] les quals -a ms de llibres i articles puntuals apareguts als diaris localscomenaren una mena de tasca orientativa vers els espectadors valencians mitjanant crtiques cinematogrfiques gens afalagadores si es que -al seu parer- la pellcula no les mereixia. Dintre del mn editorial valenci amb cars divulgatiu i que feien servir les seues opinions mitjanant les diverses cartelleres que a la ciutat hi eren cal destacar els noms del crtic Jos Vanaclocha, leditor Fernando Torres, Agnes Borel, Jose Antonio de Alcedo o Prez Santamaria. La cafeteria del Cinema Suizo [tots els dilluns, de gener a abril] fou seu dalgunes Jam sessions a crrec del grup valenci CHE [Xe] QUARTET, reunions organitzades i dutes a terme pel msic ENRIQUE ERRANDO [aleshores guitarrista i -a hores daracontrabaixista] i de la formaci BLUES EXPERIMENTAL. Abans daquestes dades, cal fer una menci a banda i destacar el cas del bateria i compositor ENRIQUE LLACER Regol [Alcoi, 1934], msic que aviat marx a tocar a Barcelona primer i desprs a Madrid. Regol [un dels primers msics de Jazz valencians amb veritable formaci jazzstica] estudi a Madrid amb el bateria FARRERAS, a Paris amb KENNY CLARKE i a Nova York amb JO JONES i MAX ROACH. Les seues paraules sn fora significatives:
[Trad.] ... Jo em fiqu al mn del Jazz perqu quan comenc a tocar la bateria es projectaven aquelles pellcules americanes on eixien GLENN MILLER, HARRY JAMES, les orquestres de TOMMY DORSEY i de XAVIER CUGAT ..., desprs a Radio Alcoi comenaren a rebre discs de Jazz i comen a cridar-me latenci, primer maprenia el tema desprs tractava dimprovisar a sobre.... ... A lorquestra nrem catorze i a sols dos msics ens interessava el Jazz, la resta de companys es van limitar a tocar les partitures tal i com estaven escrites ....
El 10/III/1979, ENRIQUE LLACER Regol estren al Teatre Principal de Valncia la seua pea simfnica per amb influncies jazzstiques: Sonido y Ritmo:
Veure Captol III.4.2: Third StreamTercer Corrent- a Valncia.
305
Pel que fa a la dcada dels seixanta, les actuacions de Jazz programades per Studio SA van ser les segents: 13-I-1968 16-XII1968 17-XII1968 17-XII1968 18-XII1968 10-V-1969
TETE MONTOLIU [piano sols] + CHE [Xe] QUARTET. TETE MONTOLIU, PEDRO ITURRALDE, ERIC PETER i PEER WYBORIS. JAZZ EXPERIMENTAL. FRANCESC PI DE LA SERRA. BLUES EXPERIMENTAL. CANAL STREET JAZZ BAND. 412 CHE [Xe] QUARTET.
Piscina Vedri. Sala Studio. Sala Studio. Sala Studio. Sala Studio. Sala Studio. Cafeteria Cine Suizo. Cafeteria Cine Suizo.
BLUES EXPERIMENTAL.
Per tal de traure guanys i poder mantenir la lnia ideolgica i un mnim de qualitat a les actuacions presentades a la sala del carrer Taqugraf Mart n 4, la societat gestora dStudio SA, opt [a comenament dels setanta i aprofitant els caps de setmana on no hi havia cap esdeveniment musical o teatral] per reconvertir la sala daudici en discoteca on hom podia ballar ritmes de moda tal com a qualsevol altre establiment semblant a la ciutat. Sota el nom Roma Studio obria les seues portes -sobretot els diumenges de vespradavers un tipus de joventut que -a la seua majoria- res tenia a veure amb el pblic que sovint hi assistia als actes culturals desenvolupats per lentitat, fins i tot animaren la seua iniciativa presentant actuacions en directe de grups aleshores considerats dintre del
412
Canal Street Band. Formaci de Dixieland creada al 1967 pel trombonista i cantant nord-americ arrelat a Madrid- Jim Kashishian [Long Beach/Califrnia, 23/IV/1941] qui arrib a Espanya al 1966 destinat a la base de Torrejon de Ardoz com a membre de lAir Force Band i per la qual han passat nombrosos msics espanyols professionals i daficionats com ara Pepe Nuez/trompeta; Fernando Sobrino/piano; Antonio Dominguez/contrabaix i Antonio Calero/bateria. Kashishian comen tocant a la South Frisco Jazz Band de Huntington Beach [California] al 1956.
Tesi doctoral
306
mn de lespectacle com a comercials tal com MICKY Y LOS TONYS, TONI RONALD i daltres semblants. Ms endavant, Roma Studio passaria a anomenar-se Susos.
Portada del quart disc [1972] del grup de Dixieland arrelat a Madrid CANAL STREET JAZZ BAND, aleshores en formaci de sextet i no en octet, tal i com actuaren a la Sala Studio i cartell anunciador de lactuaci de CANAL STREET JAZZ BAND.413
Com a exemple de la lluita gaireb constant que aleshores hagueren de patir els pocs estaments culturals de la ciutat de Valncia no submisos al rgim franquista cal assenyalar la nota de premsa que la societat Studio SA es va veure obligada a publicar [al juny del 1975] davant les constants amenaces i impediments administratius vers qualsevol dels seus actes programats:
Nota de premsa publicada per Studio SA davant els entrebancs censuradors que les autoritats governatives sovint els imposaven per tal daturar la seua tasca divulgativa. 414
413 414
Levante [1969]. Divendre, 9 de maig. Pg, 19.
Las Provincias [1975]. Dimecres, 23 de juny. Pg, 35.
307
-Origen valenci de Vicent Montoliu i Meli [pare de Tete Montoliu].
Pel que fa a lorigen patern de TETE MONTOLIU, hem fet les segents apreciacions desprs dinvestigacions diverses al poble de Tales [Castell]; Onda i Valncia tot seguint lempremta de VICENTE MONTOLIU I MELI, pare de VICEN MONTOLIU I MASSANA, conegut al mn del Jazz com TETE MONTOLIU:
Que segons lesmentada entrevista a TETE MONTOLIU, el pianista cita textualment que son pare era nascut a Valncia.
Que aquesta asseveraci est refermada per la filla de TETE [Nuria Montoliu Morales], pel net de MONTOLIU [Jordi Blesa i Montoliu] i pel cos del pianista per part de la mare del TETE [Ricardo Serrano Meli, a hores dara vivint a la localitat de Llombai], qui -a ms a ms- afegeix que el seu cos quan venia a Valncia li comentava que el seu avi era el fams dolainer de Tales, s a dir: parlarem de Vicente Montoliu Ramos [fill de Maria Ramos i de Salvador Montoliu Serrano, pertanyent a els Mengos i considerat liniciador de lEscola de Dolaina de Tales, veritable
promulgadora de linstrument al mateix poble aix com a Onda, Burriana i Castell i -per extensi- a la resta del Pas Valenci. Exposades aquestes premisses podrem afirmar que lavi de TETE
MONTOLIU era el fams dolainer de Tales].
Que la filla de TETE MONTOLIU [Nuria Montoliu Morales] i la segona esposa del pianista [Montserrat Garcia-Albea Ristol] coincideixen en declarar que el lloc i la data de naixement de
VICENTE MONTOLIU i MELI [pare de TETE] fou a Valncia ciutat el
31 de desembre del 1904.
Que VICENTE MONTOLIU i MELI aviat part cap a Barcelona i que a Sabadell toc a lOrquestrina ELS FATXENDAS [fundada al 1845 i coneguda com ... la veu dels fabricants de Sabadell ...]; que a Barcelona fund als anys trenta la banda CRAZY BOYS i que [a ms del seu treball com a msic fagotista a la Banda Municipal i
Tesi doctoral
308
lOrquestra del Liceu de Barcelona -corno angls-] als anys quaranta form dues orquestres:
MONTOLIU JAZZ. ORQUESTRA MONTOLIU.
Que en possessi de Monserrat Garcia-Albea Ristol [segona esposa de TETE MONTOLIU] hi s una foto i un programa sense data anunciant a la Sala Musical Mozart de Barcelona un tal TRIO TALES format pels segents msics: JOS M BERTOMEU [piano]; VICENTE
MONTOLIU [clarinet] i un tal VICENTE MONTOLIU [en la foto palesant
entre 10 i 12 anys dedat] a lobo, just linstrument que tocava el pare de TETE, la qual cosa ens fa pensar que VICENTE MONTOLIU i
MELI ja hi era a Barcelona amb 12 anys dedat i que el clarinetista VICENTE MONTOLIU ben podria ser VICENTE MONTOLIU i RAMOS, el
pare daquell i avi de TETE.
Que ni al registre civil de Valncia ni tampoc al registre de larquebisbat de Valncia hi ha documentaci pertanyent al naixement o bateig de VICENTE MONTOLIU i MELI ats que molts daquestos registres es van perdre quan la Guerra Civil, a la postguerra i quan la gran riuada doctubre del 1957.
Que ni a les localitats de Tales i Onda existeix cap acta de naixement a nom de VICENTE MONTOLIU i MELI [tal i com podria suposar-hi aquest doctorand tota vegada feta lindagaci a Valncia ciutat sense cap resultat tangible].
Que VICENTE MONTOLIU i MELI es marid a Barcelona amb Angela Massana i Coma i que va morir -tamb a Barcelona- el 28 de novembre del 1975.
Queda demostrat -doncs- el lligam personal entre TETE MONTOLIU i la ciutat de Valncia, fet que podria ser considerat fora significatiu a lhora de parlar dels orgens
309
jazzstics a la ciutat tot i que en un plnol ms aviat gentic i/o antropolgic que no estrictament musical. Hem dafegir-hi -a ttol personal- que s molt gran lorgull com a msics tot pensant que el net dun mestre dolainer de Tales [Castell] i fill dun oboista valenci ha estat un dels millors msics de Jazz des de que el gnere hi s al mn de lart.
Tesi doctoral
310
Anys seixanta - Ambient social i musical.
-III.1.3
Ambient social i musical.
Lobertura del rgim franquista aprofitant larribada dels primers turistes en quantitats considerables feu que a les Falles dels anys seixanta i per tal de complaure els nous visitants saccentuara el distanciament entre festa popular i festa oficial contractant als paradors ms importants de la ciutat [So Nelo, Del Foc] un ventall dartistes internacionals per tal de fer bones les festes organitzades per les anomenades forces vives de Valncia. Aquestes actuacions no sols portaren a la ciutat artistes, sin tamb els msics que les acompanyaven en directe, professionals -la major part dells- dalt nivell interpretatiu a ms de modern, artistes que eren contractats per cantar en directe deixant per a les dcades segents la moda del nouvingut play back. Fou una oportunitat noms reservada a aquells que just hi eren tocant a qualsevol de les orquestres de ball dels paradors fallers, doncs aleshores era impensable que professionals de la ciutat disposaren de possibles per accedir-hi a aqueixos locals elitistes com a espectadors. Daquesta manera alguns daquells msics locals gaudiren en directe de professionals daltres pasos amb un estil i una sonoritat fora diferents a les ac fetes servir ensems aprofitaven per posar-se al dia pel que feia a repertori, fraseig i nous instruments electrnics que no hi eren a les botigues valencianes tot i que [en general] no hi era Jazz el tipus de msica que interpretaven aquells intrprets. Els paradors ms populars [Les Coves del Mercat, Parador de la Juventud, El Tro, El Bunyol, etc.] gaudien de dues o -fins i tot- tres orquestrines locals.415 El 29/VI/1960 sinaugur el Restaurant dels Jardins Vivers [per als estament oficials: Restaurante de los Jardines del Real]. Segons lanunci imprs a la premsa local, el nou establiment comptava amb una o dues orquestrines per interpretar peces ballables. A comenament de 1960 se celebr a Valncia el III Certamen Internacional de Msica y Danza al qual es presentaren 8 pellcules a concurs resultant guanyadora el film Invitacin a la danza, dirigida pel ballar i coregraf GENE KELLY.416
415 Zabala,
Fernanda, i Mar, Rafa [1999]. La Valncia de los aos 60 . Luces de la ciudad. Ajuntament de Valncia. 416 Boletin de la Sociedad General de Autores de Espanya. Juliol, 1960. Tomo VI - n 74. Fernando VI, 4. Madrid.
311
Al llarg de les falles dels anys seixanta actuaren a Valncia artistes tan diversos com: THE GOLDEN QUARTET 417; LOS CINCO LATINOS; MARINO MARINI; EL DUO DINMICO; HERMANAS BENITEZ [trio vocal sudameric]; PAUL ANKA; DALIDA; RUDY VENTURA [amb qui tocava el saxofonista valenci VICENT MURGUI]; XAVIER CUGAT i ABBE LANE; JULIETTE GRECO; MILVA; RAPHAEL; EDITH PIAF; MARLENE DIETRICH; JANE MANSFIELD; SALOM; LOS MILOS [amb BRUNO LOMAS com a cantant]; FRANZ JOHANN [presentador de programes musicals de TVE -Gran Parada- i pertanyent a la Compaia Vienesa de Revistas -Los Vieneses- arribats a Espanya conclosa la II Guerra Mundial]; GILBERT BECAUD; SILVIE VARTAN; RITA PAVONE; FRANOIS HARDY; ALBERTO CORTEZ i ANDY RUSSELL.
El Teatre Apolo [carrer En Juan dustria] tanc a labril del 1969 oferint una obra de revista dirigida per lactor Adrian Ortega desprs de vora noranta anys de representacions. Havia estat inaugurat el 26/X/1876 al carrer Llarga de la Cequiola [ms endavant carrer En Juan de Austria] amb la representaci de tres obres -una delles en valenci- i fou una mena de mesurador dels esdeveniments artstics de Valncia ciutat tot i estar orientat [pel que feu a la seua lnia artstica] vers el vodevil i les varietats que no cap a altre tipus de gneres. Al centre neurlgic de la ciutat hi eren les cafeteries ms famoses: Barrachina
418
Hungaria, Lauria, Balanz [propietat de lavi i el pare dANTONIO BALANZ FARINS, crtic de Jazz i bateria], Pn Caf, Ateneo i Taverna Amors.
Veure Captol II.4.1: Impuls radiofnic

local: Antonio Balanz i Pepe Palau.
417
No confondre amb The Golden Gate Quartet, grup vocal nord-americ pioner de lestil jubilee que desenvolup la interpretaci dhimnes litrgics fora de lescenari de les esglsies. ---N. de lA. 418 Jess Barrachina [Valncia, 1944], tercera generaci dhostatgers molt influents a la vida social de la ciutat des que el seu avi [Martn Barrachina Benajs] arribara a Valncia procedent dArag i obrira al 1893- Ultramarinos Cid al carrer Sagunt. ---N. de lA.
Tesi doctoral
312
Tot i no ser Jazz, lactuaci del violinista i director dorquestra catal XAVIER CUGAT
419
[nacionalitzat cub i arrelat als Estats Units] a la Plaa de Bous de Valncia
[23/VII/1963] signific una altra oportunitat per als msics locals de gaudir de la presncia de msics nord-americans que formaven part de la gran orquestra del violinista [sanunciaven vint-i-cinc msics a lescenari sota el desconcertant ttol de Sexto en el Festival del Mundo]. Encara que CUGAT era un msic reconegut i respectat arreu del mn per les seues versions de clssics i estndards filtrats amb ritmes tropicals i del Carib, part de lexpectaci creada pel pblic assistent girava al voltant de la seua esposa, lactriu i cantant ABBE LANE. Al mateix programa hi eren dos ballarins [anunciats com Brascia and Tybee] pertanyents a la comdia musical [tot i que estava basada en lobra dramtica Romeu i Julieta de William Shakespeare] West Side Story, [llavors encara representant-se a Broadway] la qual seria estrenada a Valncia -en versi cinematogrfica- lany segent.
Anunci de lespectacle de XAVIER CUGAT i la seua orquestra de vint-i-cinc msics.420
Com que no hi ha crtica alguna del concert cal suposar-hi algun descobriment [o puntualitzaci] musical important per a aquells afortunats professionals locals que accediren a lespectacle.
419
Xavier Cugat [Francisco de Ass Javier Cugat Mingall de Bru i Deulofeo. Girona, 1/I/1900 Bafrcelona, 27/X/1990]. Violinista i director dorquestra. Als cinc anys els seus pares emigraren a Cuba i als quinze ja hi era tocant als Estats Units. Abandon la msica clssica i es dedic a tocar amb orquestres de Salsa, Mambo i Samba a ms de dirigir-les. Particip al mn cinematogrfic com a msic i actor [hi s a la primera pellcula sonora: The Jazz singer i daltres amb els Germans Marx]. Al 1940 enregistra el tema Perfdia amb Miguelito Valds i obt reconeixement internacional. Gires diverses arreu del mn i retirada dels escenaris als anys setanta per problemes de salut. 420 Levante [1963]. Cine, Teatro y Msica: anunci. Dimarts, 23 de juliol. Pg. 8.
313
Cal fer esment dun fenomen que -passats els anys- afectaria de manera molt neguitosa el desenvolupament musical [a nivell laboral/professional] a la ciutat: el naixement dels espais desbarjo musical i dansaire anomenats discoteques.
Fotograma de la pellcula Susana y yo protagonitzada al 1954 per XAVIER CUGAT i ABBE LANE, just quan feren la seua primera gira a Espanya [ciutats del nord]. Els msics que els envolten eren els membres de la seua orquestra [vestits com intrprets del Carib], formaci semblant a aquella altra que toc al concert de Valncia el 23/VII/1963.421
Cap a la meitat de la dcada sinauguraren les primeres discoteques. La gent que a elles acudia ho feia [la majoria de les vegades] evadint-se dels problemes de tot tipus que la quotidianitat arrossegava a les seus vides. Els nous centres doci serviren com una mena de catarsi collectiva doncs oferien msica ballable que tothom gosava gesticular amb els segents trets:
Molt primria en la seua concepci. Ritmes binaris. Colps de caixa de la bateria als temps 2 i 4. Colps de bombo marcant polsaments de negres. Baix [de normal] ostinato i seguint lnies meldiques gens semblants a les dels contrabaixistes de Jazz. Melodies senzilles i aviat memoritzades. Tornades curtes i repetides a la fi del tema com a reguitzells.
421
Pujol Baulenas, Jordi [2005]. Jazz en Barcelona: 1920 - 1965. Almendra Music, S.L.
Tesi doctoral
314
El nou ambient de discoteca res tenia a veure amb la cultura i difusi del Jazz doncs els grups locals que aconseguien enregistrar discs sols ho feien tocant temes de Rock o de Pop. De llavors en els grans estndards interpretats per algunes orquestrines de la ciutat al llarg dels cinquanta i comenament dels seixanta deixaren de tocar-se als escenaris de les sales de ball valencianes, tret dalguna excepci puntual [alguna big band, orquestrines creades feia anys i amb un repertori poc renovat pel que feia a temes nous]. La novetat que supos lobertura de discoteques fou ben rebuda ats lairada de modernitat que els nous tipus destabliments doci arrossegaven, per aviat molts msics sadonaren del perill que per a la professi comportava la difusi daquells indrets pertot arreu, fenomen que capgir -en pocs anys- la vida de nombrosos professionals ats que la implantaci de les noves sales de ball esdevingu en manca de treball generalitzada ensems es produa una davallada monetria a leconomia mundial poc desprs de comenada la dcada segent [crisi petroliera del 1973] tot i que quan les discoteques comenaren a implantar-se molts grups locals -que no orquestrinesforen contractats per tal dactuar sovint als seus escenaris, benefici laboral que en pocs anys desaparegu de lestatus artstic valenci.
A Valncia ciutat, les discoteques ms concorregudes neren: Bounty [ms endavant Pepes Club]. Whisky a go-g. La Bruja. Carrer Ambaixador Vich. Carrer Navarro Reverter. Als baixos de lHotel Astoria, la qual era amenitzada -segons podia llegir-se a la publicitatamb ...una Orquesta con vocalista.
315
Malgrat la difusi de discoteques arreu de la ciutat i de la imatge dobertura que arrossegaven, la vida oficial era una altra i els estaments oficials deixaven fer per a poc a poc i sempre vigilants.422 Per tal de poder actuar a qualsevol sala de la ciutat i provncia, els msics havien de passar una prova [una mena dexamen] davant dun tribunal creat per lnic sindicat de msics [Sindicato del Espectculo]. Si de cas el nivell destudis acadmics obtinguts a qualsevol centre densenyament musical [sobretot, al conservatori] era dall ms alt o a un punt de ser titulat, lexempci de lexamen era automtica per per a aquell que encara romanien estudiant o eren professionals autodidactes lobligatorietat de la prova era qesti ineludible per poder actuar sense cap problema administratiu. Des de comenament de la dcada era dall ms normal llegir a la premsa local anuncis de qualsevol convocatria dexmens per tal que els grups o msics que encara no tingueren el carnet corresponent lliurat pel sindicat feren el ms aviat possible les proves pertinents.
[Trad.]... Exmens per al Carnet de Msic. A partir del dia 24 de mar del 1965. Quatre tribunals a Espanya. Un a Valncia. Qui no aprove no pot actuar davant del pblic .... 423
Com a president del jurat de lesmentada convocatria [jurat format per msics locals] hi era Fernando Larrauri de Pablo. El darrer examen sindical shavia celebrat al 1961. De llavors endavant [noms per a grups i ats el creixement de noves formacions] es farien convocatries a cada dos mesos. Malgrat la conjuntura social i poltica [encara enrarida] que hi era pertot arreu, els anys seixanta portaren els primers canvis significatius al panorama musical local i -en particular- al minvat ambient jazzstic de la ciutat. Arribats a aquest punt caldria afegir que la histria de la msica valenciana del s. XX t dues branques:
422
Al llarg de la dcada la ciutat estigu comandada pels batlles Adolfo Rincon de Arellano, 1958/1969 i Vicente Lpez Rosat, 1969/1973] i els governadors civils Jess Posada Cacho, 1960/1962 i Antonio Rueda Snchez Malo, 1962/1969]. 423 Das, Ricardo - Las Provincias [1965]. Dias de la ciudad. Dimecres, 24 de mar. Pg. 25.
Tesi doctoral
316
1.
Aquella que roman a i es projecta des duna ciutat que forma part dun pas tancat a la resta del mn. Aquella altra que aporta idees des de la perspectiva que permet la llibertat [Europa].
2.
Cap a meitat dels anys cinquanta i comenaments dels seixanta, un gran nombre de msics valencians es veren abocats a cercar feina fora de casa nostra ateses les circumstncies laborals a la ciutat [poques sales i monopoli orquestral per part de molts msics amb altres ingressos. Aquells que tingueren sort partiren [quasi sempre amb lassegurana formal dun contracte de treball] vers altres pasos [centre i nord dEuropa] on el desenvolupament econmic permet els empresaris de les sales de ball, hotels, balnearis, residncies, etc., demanar tot un ventall dorquestres procedents de diversos pasos per tal que tocaren msica autctona per no aquella entesa sota els parmetres estrictament tnics, sin aquella altra de ms tpica:
Tipus de repertori demanat a orquestrines europees a lhora de ser contractades. Orquestrines espanyoles. Orquestrines italianes. Orquestres austraques i alemanyes. Pasdobles toreros i rumbes. Tarantelles i romances. Valsos i canons tiroleses.
A ligual que la resta de treballadors que foren autoritzats a eixir del pas desprs desperar el lliurament dun passaport, molts msics locals -davant el desesper per la manca de treball- demanaren a diversos representants artstics locals qualsevol destinaci que els traguera daquella situaci, cosa que provoc -en ms duna ocasicontractacions abusives i sous semblants als locals tot i que les monedes estrangeres [marc alemany, franc sus, corona sueca, etc.] res tenien a veure amb la pesseta pel que feia al canvi.
317
Existeix nombrs material fotogrfic promocional on apareixen msics tocant [msics angoixats per les necessitats econmiques que abans de marxar a lestranger presumien davant altres companys de professi de tenir una formaci academicista impolluta i no caure mai en la interpretaci de lanomenada msica comercial] vestits amb vestits de torero, de rumber tropical, amb barret cordovs, etc.424 Tot i aix, el fet deixir de la reduda atmosfera musical local feu reviscolar a ms dun instrumentista, esdeveniment que unit a una millora de la situaci laboral [enviaven a casa gaireb tot el sou] i el fet de contactar amb altres professionals i altres maneres dentendre el llenguatge universal que la msica comporta desenvolup un tot musical que [tot i que a llarg termini] es palesaria a les nostres terres, tot just a mesura que anaven tornant els primers avantatjats. Tamb les formacions ms joves feien servir termes anglfils per tal de distingir-se de la resta de grups tot i que poques vegades la seua msica tenia res a veure amb la intencionalitat nominal de lagrupaci:
Noms de conjunts locals al 1965. A destacar [aprofitant lavinentesa de les modes alienes] els significatius LOS BLUES JAZZ i THE BEAT CHICS [Las Beatles femeninas].425
Una certa normalitat artstica arrib a la ciutat en forma de matinals i altre tipus de festivals ms o menys permets pels estaments governamentals a mesura que avanava la dcada. Cap a la fi de la primavera del 1964 es celebr al Teatre Principal de Valncia
424
---Entrevistes Personals a msics diversos i/o els seus parents directes: [Des del 2006 i amb fora periodicitat]. Vicent Fontelles Barres [Alboraia/LHorta Nord, 24/IV/1924 - 15/XII/2008]. Saxofonista i clarinetista. Estudis a la Societat Musical dAlboraia per amb formaci autodidacta. A la fi dels cinquanta toc a diversos pasos centreeuropeus i dOrient Mitj amb orquestres espanyoles, alemanyes i italianes. De tornada a Espanya, acompany Antonio Machn, Joselito, Bonet de San Pedro, Sara Montiel i altres intrprets a diverses sales de Madrid. A tocat amb infinitat de msics valencians i nacionals. Ha fet sessions denregistrament per a grups de tota mena. ---N. de lA. 425 Levante [1965]. Dimarts, 20 de juliol.
Tesi doctoral
318
una mena de Festival de la Cancin de Valncia amb la presncia de la majoria de cantants de la ciutat:
ELS QUATRE Z; LOS TOPSON; ANGLICA [sense LOS SERENADERS]; RAIMON
[anunciat als cartells amb el pargraf: ... procedente de Miln y antes de su prxima presentacin en Pars ...].426
Cartell completat amb: ...
Quince estrellas de los festivales de Benidorm, San
Remo, Mediterrneo y Eurovisin .... Hi eren: LOS PAUELOS NEGROS; TOI; LOS
DUYVAL; MIGUEL ANGEL i daltres tants ...
Cartell anunciador, data i bases dun dels nombrosos festivals de msica moderna per a conjuntos y cantantes espaoles a celebrar al Teatre Ruzafa. Vuit matinals presentades per Enrique Gins [conegut locutor de Rdio Castellar, desprs a Rdio Popular] i anunciat com a dicks jokey tot i que el terme correcte s disc-jockey.
Tot i no tindre res a veure amb el Jazz, dintre dels nombrosos festivals [anomenats de Msica Moderna] que a la ciutat es celebraven apareixien -de tant en tantinstrumentistes de gran alria tcnica i musical immersos en formacions rockeres o acompanyant solistes meldics, msics que ja apuntaven vers altres branques estilstics ms gosades com ara el Jazz tot i que la majoria no creuaren el llindar genric per motius diversos. Lallicient econmic i les ganes per donar-se a conixer i triomfar el ms aviat possible feu que lxit multitudinari de grups com THE BEATLES [al mn] i de diversos
426
Sirera, Josep Llus [1986]. Op. Cit.
319
toreros [a Espanya] fora venut davant la societat com a fenomen socio-econmic que hi era a labast de tothom que noms tinguera ganes i illusi per triomfar. Aix -doncs- els festivals musicals foren determinants per a que -de cop i voltaaparegueren a Valncia ciutat [i rodalies] un munt de grups i solistes disposats a convncer el pblic assistent a aqueixes sessions de les seues qualitats musicals. Fetes aquestes puntualitzacions i davant lavenir econmic i social presentat al comenament de la dcada, la vida cultural de la ciutat an reviscolant a poc a poc. Personalitats culturals de la dcada anterior [tal com Frederic Mart] 427 comenaven a tornar a Valncia tot pensant en uns canvis que arribaven [o arribarien] a la ciutat -de part del rgim- amb fora lentitud, canvis que quasi no es palesaven al carrer sin -ms aviat- als ambients culturals i universitaris.
427
Frederic Mart [Valncia, 1930]. Es dedic al teatre i fou professional a Madrid. A Valncia, codirig la llibreria Ausis March [amb cars nacionalista] de 1964/1979. De llavors en, Mart ha collaborat sovint a la premsa escrita i a altres mitjans de comunicaci de la ciutat. s autor de 2 llibres de records familiars titulats El carrer de Rubiols [Tres i Quatre/1997] i La ciutat trista [Tres i Quatre/2003].
Tesi doctoral
320
Anys seixanta - Bossa nova: cam dentrada vers el Jazz.
-III.1.4
Bossa nova: cam dentrada vers el Jazz.
La incorporaci destndards al mn musical valenci es feu en gran manera mitjanant la Bossa nova, gnere no jazzstic als seus inicis per que ho palesava fora, sobretot pel que feia a les harmonies emprades per compositors com ara ANTONIO
CARLOS JOBIM [tal vegada el millor i ms complex compositor del gnere], JOAO MELLO, JOUBERT DE CARVALHO i LUIZ BONFA a lhora dacompanyar unes melodies que -tot i les
dificultats dalguns dels seus intervals- ens eren molt ms properes que no aquelles de molts temes pertanyents a compositors de Jazz nord-americans. Larquetipus de msic a Valncia a comenament dels anys seixanta no deixava entreveure que molts intrprets locals abraarien la Bossa nova sense cap dificultat, fins i tot la farien seua en el sentit estrictament meldic. Altre assumpte a tractar en altre tipus de tesi seria la predisposici i el cars amb els quals eixos msics senfrontarien als cors dimprovisaci que cada tema els oferia.
La Bossa nova [ritme nou o cam nou, tot i que etimolgicament vindria a tradur-se com veu nova] s un gnere musical originari de Brasil i caracteritzat pels segents parmetres:
Ritme molt marcat. Acompanyament enriquit harmnicament. Lnia meldica fonamental per ms aviat indefinida. s de percussi molt definida per les corxeres continuades als
timbals [imitant el pandero de la Samba] a ms de tocar lleugerament al crcol del tambor fent un ritme de 2 compassos en els quals el primer es colpeja a contratemps i el segon a temps.
Derivada de la Samba neix als barris de classe mitjana de Rio de Janeiro [Copacabana i Ipanema] cap a la meitat dels anys cinquanta i assoleix la seua maduresa al llarg dels anys seixanta i setanta. Aix doncs, la Bossa nova seria la vessant meldica de la Samba portada a espais ms reduts on poguera ser escoltada i gaudida amb ms tranquillitat.
321
Cal considerar la Bossa nova com una msica d'origen urb. Al 1932, el poeta Noel Rosa ja feu servir la paraula bossa quan escrigu:
.... O samba, a prontido e outras bossas/So nossas coisas, so coisas nossas .... [Trad.] ... La samba, la determinaci i altres bosses sn les nostres especialitats ... .
Solia acompanyar-se amb una guitarra clssica. En la Bossa nova ms evolucionada es fonen patrons rtmics tpicament brasilers amb els suaus arranjaments del jazz de la Costa Oest dels Estats Units. Per el pas de la Samba a la Bossa nova es produeix grcies a la confluncia de mltiples factors socioeconmics que no estrictament musicals i que no tenen gaireb res a veure amb el tarann dels habitants dels barris ms poblats i desfavorits de les grans ciutats [decantats pels ritmes ms directes de la Samba] i si amb aquells altres ciutadans de la classe mitjana benestant i conreada dintre dun ventall cultural ms aviat europeu que no crioll o sud-americ [classe mitjana/alta desitjosa de no perdre el nexe amb els pasos civilitzats. El poeta i cantant VINICIUS DE MORAES
428
ser un dels artfexs del nou estil quan
coneix [mitjanant el seu treball com a guionista a la pellcula Orfeo Negro] els compositors ANTONIO CARLOS JOBIM 429, JOO GILBERTO i un seguit de msics i dartistes
428
Vinicius De Moraes [Marcus Vincius da Cruz de Melo Morais. Riu de Janeiro, 19/X/1913 9/VII/1980]. Poeta, compositor i diplomtic. Al 1959 contacta amb Antonio Carlos Jobim [grcies a la pellcula Orfeo Negro] i amb Joao Gilberto. Al 1958 ix el disc de la cantant Elizeth Cardoso [amb Joao Gilberto]: Cano do Amor Demais, considerat com linici de la Bossa nova. Collabor amb msics com Mara Creuza, Marilis Medalha, Chico Buarque, Toquinho [Antonio Pecci Filho] i Baden Powell, entre altres. Dels seus temes com a lletrista i compositor destaquem: Canto a Lucia de Yoan, A felicidade, gua de beber, Garota de Ipanema, Insensatez, Eu sei que vou te amar, Chega de Saudade, O que tinha de ser, etc. Enregistr ms de trenta discs. Junt a Antonio Carlos Jobim, Vinicius de Moraes s una figura cabdal al naixement i desenvolupament de la Bossa nova. 429 Antonio Carlos Jobim [Antnio Carlos Brasileiro de Almeida Jobim/Tom Jobim. Riu de Janeiro, 25/I/1927 - Nova York, 8/XII/1994]. Compositor, cantant, guitarrista i pianista. Al 1956 escriu [amb text de Vinicius de Moraes] la part musical de lobra de teatre Orfeo da Conceio [al cinema: Orfeo Negro, de Marcel Camus]. Al 1958 enregistr Chega de Saudade amb el guitarrista Joao Gilberto amb arranjaments fets sota els parmetres dall que aviat seria la Bossa nova. Al 1962, Stan Getz i Charlie Byrd donaren a conixer el seu tema Desafinado i Jobim fou convidat a actuar al Carnegie Hall de Nova York per presentar la seua msica. Internacionalitz la Bossa nova i la fusion amb el Jazz creant un nou estil que aprop trets jazzstics al gran pblic. A destacar Garota de Ipanema, Samba de una nota s, Insensatez, Desafinado, Chega de saudade, Triste, Fotografa, guas de maro i Wave. Han gravat els seus temes Oscar Peterson, Frank Sinatra, Herbie Hancock, Chick Corea i Toots Thielemans.
Tesi doctoral
322
diversos que solien congregar-se a l'apartament de NARA LEO 430 a Copacabana per tal d'assajar una samba ms elaborada, culta i sofisticada que no lanomenada [pejorativament per les classes benestants] de carrer. Al 1958, la cantant ELIZETH CARDOSO public llbum Cano do Amor Demais, que marc linici de la Bossa nova ats que aquest disc sols hi tenia composicions del duo
JOBIM-DE MORAES, entre altres el tema cantat per JOO GILBERTO: Chega de saudade,
pea emblemtica del nou estil. Al disc de CARDOSO li seguiren altres amb temes cantats per NEWTON MENDOA [Desafinado i Samba de uma nota so] i per ROBERTO MENESCAL [O barquinho].
Entre els artistes ms destacats del gnere trobem: SERGIO MENDES. ANTONIO CARLOS JOBIM ASTRUD GILBERTO JOO GILBERTO NARA LEO CARLOS LYRA ROBERTO MENESCAL MARCOS VALLE WALTER WANDERLEY VINICIUS DE MORAES TOQUINHO ELIS REGINA
Msics associats a levoluci de la Bossa nova i a la seua fusi puntual amb el Jazz sn: CHARLIE BYRD, EUMIR
DEODATO, JORGE CHAMIN, STAN GETZ, CAETANO VELOSO, DJAVAN LISA, ONO PAULINHO, EMILIO SANTIAGO, CHICO BUARQUE i GILBERTO GIL.
Al comenament dels seixanta, la Bossa nova arrib als Estats Units de la m de msics com el guitarrista CHARLIE BYRD i el mateix JOO GILBERTO.
430
Nara Leo [Vitoria, 19/I/1942 - Riu de Janeiro, 9/VI/1989]. Actriu i cantant.
323
Un concert celebrat al Carnegie Hall de Nova York amb alguns dels ms importants representants de la Bossa nova encapalats per JOO GILBERTO serv de recolzament definitiu per al nou estil musical. Considerada tamb com a ball de parella, la Bossa nova comena a ser ensenyada arreu del mn. Com que cada comps consta de quatre temps, els diversos balls es construeixen amb passes frontals, laterals i balanceigs, acompanyats d'un suau moviment de malucs. De fet, als Estats Units, aprenien el ball de la Bossa nova a les escoles de ballarins dArthur Murray seguint uns passos curts, genolls flexionats i un suau balanceig de malucs. Si la Bossa nova havia pres elements del Jazz, el Jazz acab per incorporar-la considerant com a veritables estndards jazzstics alguns dels seus temes ms significatius [Mais que nada -de JORGE BEN- o Garota de Ipanema [1964] -dANTONIO
CARLOS JOBIM a sobre un poema de VINICIUS DE MORAES] ensems lenriqueix tot alterant
[encara ms] algunes seqncies dacords davant una melodia que dona per a desenvolupar nombroses substitucions harmniques. A Valncia, la Bossa nova entr a les orquestres com a novetat musical per no fou deixada de costat passada leufria inicial [cosa que sovint succea amb altres tipus de msica nouvinguts] sin que serv com a llanadora per tal que molts instrumentistes feren les seues primeres improvisacions [la majoria de vegades a la babal i sense cap llenguatge especfic] ats que la simple execuci del tema convidava -tot seguit- a variar-lo. Motius principals pels quals els msics valencians prengueren la Bossa nova com un gnere que gaireb sempre havia estat entre nosaltres:
Lnia
meldica:
Tot i ser de tant en tant complexa i dintervlica acurada, semblava molt ms propera a nosaltres que no la majoria destndards jazzstics, tal vegada per captar i definir de seguida i millor els nostres arrels llatins la seua successi sonora que no aquella altra lnia meldica del Jazz nord-americ, sobretot la ms ms evolucionada i allunyada dels orgens criolls de Nova Orleans.
Tesi doctoral
324
Mtrica:
Senzilla i sense complicacions ara rtmiques, ads polirtmiques que trencaren la continutat a la base rtmica [contrabaix quasi sempre a tempo i noms permetentse alguna llicncia dordrecontrapuntstic]. Generalment lent, non mosso i sense entrebancs, donant temps a lintrpret per pensar-shi all que anava a tocar i sobretot- amb quin sentit introspectiu [sens dubte, una de les millors premisses del Jazz] anava a interpretar-se el passatge gaudint de lanomenada pels estudiosos del gnere com a dificil senzillesa musical de la Bossa nova. De fet, la Bossa nova fou lantesala del concepte jazzstic basat en la premissa artstica que permetia els msics tocar lliurement a sobre harmonies preestablertes tot fugint dels parmetres imposats per la partitura en s. Sense aquest concepte fresc i alliberador que portaren els nous temes, haguera estat molt difcil que alguns msics valencians donaren el bot vers linterpretaci jazzstica. Totalment nova per a les nostres odes i que obr portes vers el desconegut mn harmnic que el Jazz modern arrossegava:
Tempo:
Llibertat
interpretativa :
Lnia
harmnica:
Substituci dacords fonamentals i de secundaris; cromatismes;alteraci de cinquenes bemoll o daugmentades-, tretzenes i onzenes alterades, politonalitat intuda, etc.].
Els acords bsics de la Bossa nova sn: Setena Major amb 9 [amb un cars obert vers possibles alteracions]. Acord menor amb 7 menor i 9. Acord menor 7 amb 5 disminuda. Acord Major amb 7 menor i 9 b.
325
No obstant aix, loda duna part dels msics valencians sacostum de seguida a la cadncia ms coneguda de la Bossa nova:
II m7/b5 - V 7/b9 - I Maj 7/9
Els msics valencians que rebutjaren la novetat oferida per la Bossa nova mai arribaren a entendre el Jazz. Acords nouvinguts via Brasil [passant pel filtre jazzstic en bona mesura] que arrossegaven tal quantitat de novetats sonores que quan eren
enllaats els uns amb els altres, molts pianistes, acordionistes i guitarristes locals formats musicalment sota els estudis acadmics eren incapaos de tocar [de primeres] o dinvertir de manera adient aqueixos acords a ms de fer-lo dall ms correctament.
Als captols III.1.1 i III.1.2 sescriu al

voltant del repertori dels primers jazzstes valencians reflectint la gran quantitat de temes de Bossa nova que el conformaven.
Tesi doctoral
326
Anys seixanta - Edici musical i fonografia.
-III.1.5
Edici musical i fonografia.
-III.1.5.1
Partitures.
Larribada dels anys seixanta represent lentrada al mn de la comunicaci epistolar, cosa que traduda en vessant musical donava a entendre que davant els msics valencians sobria la possibilitat de conixer` -amb totes les connotacions del verb- ms enll don fins aleshores havien aportat els mtodes academicistes grcies a lintercanvi internacional de partitures mitjanant les editorials [la majoria delles creades a la dcada anterior] que possibilitaven larribada de temes nous per poder ser muntats a les diverses formacions orquestrals de la ciutat. A la postguerra, la manca de mitjans de qualsevol tipus [tamb la tinta i el paper] havia fet que molts msics feren servir per tocar partitures copiades a m anys darrere [de vegades cpies daltres cpies] i que les minvades editorials que havien sobreviscut a la contesa civil tiraren endavant a empentes i redolons plantant cara a un mercat on gaireb poca cosa podia vendres tret dall aconseguit destraperlo. Larribada a la ciutat de les primeres fotocpies per a s domstic [comenament dels anys setanta] facilit fora lintercanvi dinformaci musical tot i que el preu de moltes cpies encara resultava prohibitiu per a molts msics.431 Com que linventiva musical i -de vegades- les necessitats econmiques han anat juntes, a la immediatesa de la postguerra molts temes eren tocats de memria doncs alguns msics havien perdut fins i tot les partitures danys enrere i el paper pautat escassejava a ms de tenir un preu oners per a la majoria de professionals. Larribada al pas dun perode econmic desconegut des de feia ms de vint anys facilit la primera influncia musical a les noves generacions de msics valencians i la distribuci de noves partitures fou un fet fonamental per al fenomen que hi era desenvolupant-se a comenaments dels setanta. La histria del mn editorial pel que fa a Valncia ciutat s la segent: Als anys vint hi havia leditorial de msica valenciana Mundial Msica, una publicaci mensual amb partitures i novetats musicals impreses.
431
Inventada al 1938 pel fsic nord-americ Chester Carlson mitjanant un procs anomenat electrofotografia, fou perfeccionada a poc a poc entre 1939 i 1944. La marca Xerox [del grec xeros -sec-] introdu el procs delectrofotografia a la dcada dels seixanta. ---N. de lA.
327
Mundial Msica: Fundada al 1916. Delegacions a: Seu a Valencia Conquista, n 5. al carrer
Madrid [Hortaleza, 20 i 22]. Barcelona [Barbara, 15].
Els seus nmeros es venien arreu lEstat i a lestranger:
Librairie Hachette, Pars. Librairie Hachette/Charing Cross, Londres. Hug et Cia, Zurich. Librairie Hachette, Pars.
Preu del llibret mensual: Subscripci anual:
Una pesseta [1,50 pessetes a lestranger]. 12 pessetes.
Els msics locals donaven per fet que algun dels temes de moda arreu Europa apareixeria imprs a qualsevol dels nmeros de la revista valenciana. A la breu explicaci del sumari del nmero 78 [Juny del 1922] apareixen obres del mestre COTARELO; Repertori Infantil amb peces de ROBERT SCHUMANN; una mazurka de
CHOPIN i algunos bailables modernos de gran xito.
Altra editorial significativa a la ciutat de Valencia s Editorial Piles, fundada al 1932 per Jaime Piles Msica. Al comenament, leditorial sanomenava Jaime Piles, editor i tenia el taller al carrer Prez Galds, 9. La seua famlia era originria de Tors i -a hores dara- els seus fills [Jaume i Jess] continuen al capdavant de leditorial. Entre altres, public nombrosos Fox-Trots dautors locals [de vegades imitacions ms o menys alterades de melodies que hom xiuxiuejava a les sales de ball] harmonitzades pels arranjadors de leditora de manera massa ortodoxa, sense fer us de cap dissonncia ni gosadia sonora que trencara lestructura harmnica convencional de
432
, msic autodidacta i editor. Abans havia treballat a Mundial
432
Jaime Piles Estells [Barcelona, 1910 - Valncia, 2003].
Tesi doctoral
328
lpoca i seguint sempre els parmetres formals tenint amb compte el tipus destructura orquestral de la postguerra, s a dir: formacions quasi sempre ocasionals i mai fixes.
Exemple de temes dautors locals publicats per Jaime Piles Editor als anys trenta i quaranta: Fu-Manch [Fox Descriptivo]. Crepsculo [Fox Lento]. Realidad [Fox Medio Tiempo]. Cuando el alma despierta [Slow-Fox-Melody: influncia anglosaxona al lxic musical].
R. PERIS BALLESTER. JAIME PILES. L. BARTA.
Msica de JAIME PILES i lletra [aleshores: versos] de Valfr.
Amb un cars ms costumista que no leditorial de Jaime Piles hi era tamb a Valncia leditorial B. Zyatten [Ediciones musicales], al carrer Dr. Serrrano, 21 - 9. Passats els anys quaranta, a Madrid i -sobretot- a Barcelona comenaren a reviscolar les editorials musicals tota vegada arribada una certa normalitat social [la normalitat econmica arribaria als anys seixanta]. El mercat nacional hi era envat per la copla [molts historiadors sovint han parlat del nacionalflamenquismo cultural del rgim]. El nacionalflamenquismo fou promogut des de les altes esferes del rgim franquista dintre duna campanya per tal destimular la espaolizacin de lespectacle i de la can. El nou estil fou recolzat pel rgim emparant-se sota el patriotismo y el buen gusto. Quintero, Len i Quiroga van ser autors capdavanters de les noves melodies inspirades -la majoria de vegades- en els principis morals ms reaccionaris del rgim franquista. Larribada de novetats per als msics s feia molt a poc a poc i sempre tenint amb compte la escassa creativitat nacional al camp dels nous conceptes musicals pel que feia a lanomenada msica de ball moderna [tamb el Jazz, s clar] que -via Estats Unitsarribaven al continent per no a nosaltres. El sucursalisme de les editorials espanyoles davant les arrelades a Londres, Pars o Mil es feu palesa fins ben entrada la dcada dels seixanta.
329
Una de les primeres editorials de msica a difondre novetats alienes fou la creada a Barcelona pel msic AUGUSTO ALGUER ALGUER: Ediciones Musicales Sagitario S.A. que esdevindria anys desprs en Canciones del Mundo [al carrer Crcega, 298 de Barcelona]. Als caps dorquestrines i -sobretot- als pianistes ms reconeguts arreu lestat, ALGUER
433
els enviava el gui i les particelles de temes nous tot i que la
majoria eren compostos per msics nacionals, per -de tant en tant- hi era dintre del sobre el gui dun tema assenyalat per leditor com a internacional, la qual cosa obria la possibilitat dincorporar al repertori de les diverses orquestres de ball nacionals temes nouvinguts daltres pasos, temes que -de vegades- afegien al conjunt altre tipus de sonoritat que no aquella habitual. Daqueixa manera arribaren -per exemple- els primers mambos de PEREZ PRADO i daltres compositors del Carib, doncs des de la seua arribada a Espanya [al 1939]
ANTONIO MACHN intent introduir-los al seu repertori per el pblic nacional sempre
lhavia associat al bolero i a la rumba que no al mambo [una mena de danzn ms evolucionat harmnicament i recolzat a la seua vessant instrumental].
Canciones del Mundo distribua partitures de: Chappell & Co. Ltd Victoria Publishing Company, Ltd. Edizioni Curci S.r.L Chappell Ibrica. Robbins Music Corporation. Londres/Sydney. Londres. Mil. Barcelona/Madrid.434 Nova York.435
433
Augusto Alguer Alguer [Barcelona 1906 - Madrid, 1992]. Msic i creador de les editorials Ediciones Musicales Sagitario S.A., i Canciones del mundo. Pare dAugusto Alguer i Dasca [Barcelona, 1934: pianista, compositor i productor discogrfic i una de les figures ms representatives i influents de la msica lleugera a Espanya des dels anys seixanta]. 434 Delegaci ms directament arrelada a Chappell & Co. Ltd, de Londres i on es distribua ms quantitat de temes estrangers [sobretot nord-americans]. A Madrid la sucursal hi era al carrer Tetun, 22. ---N. de lA. 435 Robbins Music Corporation [Nova York]. Especialitzada en bandes sonores. Ex: La conquista del Oeste, dAlfred Newman. ---N. de lA.
Tesi doctoral
330
Edizioni Curci S.r.L [de Mil] public temes de lanomenat Jazz de la Mediterrnia, gnere que tenia ms a veure amb el Rock & Roll nord-americ i amb el primer Swing, que no amb el Jazz que llavors hi era desenvolupant-se als Estats Units. A destacar temes com Volare [tamb coneguda com Nel blu dipinto di blu i guanyadora del Festival de San Remo al 1958] de DOMENICO MODUGNO.436 Altre msic representatiu daquest moviment fou el pianista i cantant RENATO
CAROSONE.437
Canciones del Mundo tamb distribua partitures de: Cecil Lennox Ltd Hunter, Ltd. Lawrence Wright Music Co. Ltd. Londres. Londres. Londres.
Cecil Lennox Ltd, de Londres, public tardanament a Espanya [mitjanant Canciones Francis Day] el tema Ramona [1927] de MABEL WAYNE. Lawrence Wright Music Co. Ltd, public [al 1947 i sota perms de Francis Day, S.A., Pars] el tema St. Louis Blues de W.C. HANDY [qui lhavia editat al 1914 a Handy Bros. Music Co. Inc. Nova York]. La partitura arrib a mans dels msics espanyols sota el rtol:
[Trad.] ... Pertanyent a la pellcula Msica y Lgrimas [The Glenn Miller Story].
La qual cosa feu pensar a ms dun que el tema de HANDY era coetani amb els anys de glria de lorquestra de MILLER, tot i que la partitura arrib a Espanya ben endinsats els anys cinquanta [1953].
436
Domenico Modugno [Polignano a Mare/Bari, 9/1/1928 - Lampedusa, 6/VIII/1994]. Cantant i actor. Feu famoses les canons: La lontananza, Piov, -Ciao, ciao bambina, Vecchio frack, Resta cu' mme, Dio, come ti amo, Piange il telefono, Un calcio alla citt i Lu pisci spada [en idioma sicili]. 437 Renato Carosone [Npols, 3/1/1920 - Roma, 20/V/2001]. Pianista i cantant. Als 17 anys ja havia fet tots els cursos de piano al Conservatori de San Pietro de Npols. La seua can Torero fou traduda a 12 idiomes diferents. Al 1957 feu una exitosa gira pels Estats Units. A destacar els temes: Torero, Chella l, Tu vuoi far l'americano, Caravan petrol, Lazzarella, Na canzuncella doce doce.
331
Universal Edition [de Viena] distribu a Espanya a la fi dels cinquanta [Ediciones Armnico] el tema de KURT WEILL Mack the Knife [escrit al 1928]. Edizioni Spring [de Mil] distribu a comenament dels seixanta [Ed. Armnico] el tema instrumental de NINO ROSSO Il Silenzo, el qual fou un xit a ms de ser motiu i excusa per al lluiment de molts trompetistes. Editions Mottart [de Lovina] distribu a la dcada dels cinquanta [Ed. Armnico] el tema Pequea jarra Marrn [Little Brown Jug] un dels grans xits de lorquestra de
GLENN MILLER als anys quaranta.
Altres distribudores de Canciones del Mundo: Universal Edition Edizioni Musicali Edir. Durium Edizioni Musicali. Edizioni Spring. Editions Mottart. Edition Rialto. American Music Inc. Edward Kassner-Music. Clippers/Ed. Musicales Equitas. Viena. Mil. Mil. Mil. Lovaina. Colnia. Hollywood. Londres. Mil/Barcelona.
Edward Kassner-Music distribu a la fi dels cinquanta [Ed. Armnico] el primer xit del nou estil Rock & Roll: Round Around The Clock [de JIMMY MYERS i MAX C.
FREEDMAN] record de vendes discogrfiques de BILL HALEY
438
AND THE COMETS,
[enregistrat al 1955]. El tema havia estat gravat abans [al 1952] per SUNNY DAE & HIS
NIGHTS.
438
Bill Haley [William John Clifton Haley, Highland Park/Detroit, 6/VII/1925 - Texas, 9/II/1981. A Mxic enregistr temes en castell [1960] sota el gnere anomenat Twist cridat a ser el successor del Rock & Roll. El seu mrit fou tocar Rock 3 anys abans que no Elvis Presley, Little Richard, Jerry Lee Lewis, Paul Anka, Fats Domino, Buddy Holly, Chuck Berry, Bo Diddley o The Platters.
Tesi doctoral
332
Clippers/Ed. Musicales Equitas [Mil-Barcelona]: distribua arranjaments [escrits per JACOMEZZI i reduts per a orquestrina] dels estndards tocats per diverses big bands nord-americanes.
Ediciones Connelly S.A. [Barcelona] Ediciones Quiroga [Madrid, c/Alcal, 20]
IVI Music.Londres Ed:Musical Arapua. Sao Paulo.
Editora Musical Arapua comen a distribuir [mitjanant Editorial Quiroga] els primers xits del nou estil brasiler anomenat Bossa Nova [ex: Desafinado, dANTONIO
CARLOS JOBIM, al 1959].
Ediciones Musicales Bernard Hilda [Rambla de Catalunya, 10. Barcelona], distribua:
Peter Maurice Music Ltd.
Londres
Peter Maurice Music Ltd distribu a la fi dels cinquanta [mitjanant Ediciones Musicales Bernard Hilda] 439, el tema tal vegada ms emblemtic, conegut i tocat pels pre-jazzstes valencians durant molts anys: In the Mood [dANDY RAZAF i JOE GARLAND. Compost al 1939]. No obstant la varietat editorial sorgida en pocs anys, la distribudora ms coneguda [o la ms valuosa] per als msics valencians dels anys seixanta fou la collecci Libros de Msica del Sur, llibretes en format apasat de leditorial Southern Music Espanyola, SA, amb un total de cent temes cadascuna i on hi eren tots els gneres musicals, fins i tot [tot i que a un dells noms] el Jazz. De vegades lndex de Msica del Sur dividia els temes no sols per gneres sin tamb per pasos als quals pertanyien els temes impresos [angls, francs, itali, portugus, etc,.].
439
Bernard Hilda [Bernard Levitzki] havia estat cap de la seua prpia orquestra de violins amb seu en Barcelona des del 1942. Als anys cinquanta i part dels seixanta cre aquesta editorial de msica. Anys desprs part cap a Frana i es feu representant artstic -entre altres- del cantant Serge Reggiani.
333
Les diverses particelles incloen noms la melodia [de vegades amb una introducci dall ms curta] i els acords a sota de les notes i escrits en castell [ex: La m7; Sol 7, etc.].440 A la part final de cada particella apareixia el copyright, lany daquest i no sempre- leditorial distribudora i -si de cas- la de procedncia. Southern Music Espanyola, S.A. [amb seu central a Barcelona, al carrer Diputaci, 337], era la delegaci a Espanya de Southern Peer Organization. A Madrid la distribuen des del carrer Hortaleza n 18 i a Valncia la seu hi era al carrer Arzobispo Melo, n 3. El llibre de la collecci Chachach-Bossa-Samba [aparegut al 1980] portava alguns temes de Bossa Nova que molts msics ja havien tocat a la dcada anterior. Tot i aix, fou ben rebut com a novetat. La publicaci de les llibretes de la srie Msica del Sur comen al 1964 i -fins el 1981, data de termini de la present tesi- han estat publicades les segents tot seguint un ordre aleatori pel que feia als diversos estils.
Llibretes de la srie Msica del Sur des de la primera publicaci fins el perode de cloenda del present treball. Cien xitos de Siempre Cien xitos Iberoamericanos Cien xitos Espaoles Cien xitos mejicanos Cien xitos Internacionales Cien xitos Tropicales Chachach-Bossa-Samba 1964. 1965. 1969. 1970. 1970. 1973. 1980.
440
Amb el quadern Real Book de la fi dels anys setanta, els msics valencians descobrrem altre sistema per anomenar i tocar els acords, s a dir: el mtode anglfil fent servir lletres i altres signes. ---N. de lA.
Tesi doctoral
334
Cien xitos de Siempre [Libros de Msica del Sur, 1964]: ha estat -sens dubte- el ms emprat pels msics a les orquestres de ball. A lapartat de Jazz del quadern Cien xitos Internacionales [Libros de Msica del Sur, 1970] trobem a lapartat de Jazz reduccions de peces que no podrien qualificar-se com a tals: Tequila; Buona Sera i Chi-Bum.
Davant altres ms genriques tal com: Cuando los Santos van al cielo [When the saints ...]. Jeric. Manhattan Spiritual. Noche en Harlem [Harlem nocturne]. Take Five. El pas de los pjaros [Lullaby of birdland].
Al quadern Chachach-Bossa-Samba [Libros de Msica del Sur, 1980] i dintre de lapartat dedicat a la Bossa nova hi eren temes considerats i desenvolupats musicalment anys desprs com a veritables estndards jazzstics: Garota de Ipanema Felicidade Manha de Carnaval. Meditaao Insentatez Canto de Ossanha Samba de una nota so Corcovado, Samba dOrfeo, Oh Barquinho, i daltres.
335
Particella de Lullaby of birdland [El pas de los pjaros, de GEORGE SHEARING] pertanyent a la llibreta 100 xitos de Siempre.
Dotze primers compassos de Lullaby of birdland al llibre Real Book . La base harmnica hi s molt ms completa que no la pertanyent al quadern 100 xitos de Siempre.
Tesi doctoral
336
-III.1.5.2
Fonografia a Valncia.
Fins les acaballes de la dcada dels setanta, la Comunitat Valenciana tenia una manca total destudis denregistrament. Els nostres artistes i msics havien danar a Madrid o Barcelona [fins i tot a lestranger] per tal de poder enregistrar les seues obres. La creaci i desenvolupament dels nous estudis denregistrament an en parallel amb els anys de crescuda i devoluci del Jazz a la ciutat de Valncia. El nombre de segells que distribuen discs a Espanya anaven en proporci al nombre de vendes, s a dir: a leconomia real que hom palesava al carrer. La varietat musical oferida als microsolcs tamb comen a ser-ho. De fet, el nombre de distribudores augment fora vers la meitat de la dcada dels seixanta per diversos motius:
Plans de Desenvolupament dels nous governs del rgim franquista integrat per ministres anomenats tecncrates. Obertura del rgim vers els estaments europeus [necessitat peremptria del rgim per afegir-se a la CEE] i internacionals. Assoliment del turisme com a font dingressos i [indirectament] dintercanvi de noves idees, estils de vida i bagatge cultural molt distint a lobscurantisme oficial del franquisme. Noves modes i corrents musicals ms aviat no aturables: Rock & Roll, Rhythm & Blues, Soul, . Canvi didees i evoluci a la societat espanyola.
No tots els segells que llavors distribuen a Espanya comptaven als seus arxius amb enregistraments jazzstics, de vegades el fet de vendre un disc duna gran orquestra estrangera [tal com la de RAY CONNIFF] indua al venedor a presentar-la davant els
337
clients com a Big Band de Jazz tot situant-la a la prestatgeria de la botiga de discs dintre de lapartat: Rock/Blues.441 Des dels anys vint fins a meitat de la dcada dels seixanta, a Espanya van distribuir discs els segells segents: Alma Latin; Belter; Blue Moon; Columbia; Compaia del Gramfono; Concntric; Decca; Edigsa; Fbrica de Discos Columbia; Fresh Sound Records; Gramfono/Oden - Oden; Parlaphon; Path; Philips RCA - RCA Espanyola; RCA; Telefnken; Regal; SAEF [Sociedad Annima de Ediciones Fonogrficas]; Savoy; Telefnken; Tumbao; Verve; Voz de su amo [La] i Zafro. El primer laboratori [on senregistraren cilindres de cera [els quals enregistraven des de pargrafs parlats a canons populars] el mont Blas Cuesta al seu taller del carrer Quart de Valncia a comenaments del segle XX. Aleshores -i anys desprs- els laboratoris de la ciutat eren delegacions daquells altres centralitzats a Madrid o Barcelona o b de companyies estrangeres que tenien els drets dexplotaci dels invents capaos denregistrar i reproduir documents sonors. A comenament de segle ja hi havia enregistrades diverses obres dels mestres GINER,
CHAP, LLE, LOPE i SERRANO als cilindres de cera, peces produdes pel segell comercial
de la firma Rollos Victoria [arrelada a Barcelona]. Els primers discs de pissarra aparegueren a les botigues valencianes als anys vint i sols podien ser enregistrats [aix com escoltar-se] per una de les dues cares. A destacar lenregistrament realitzat per la BANDA MUNICIPAL DE VALNCIA [dirigida per LUIS AYLLN entre els anys 1928 i 1929] per a un dels segells ms importants de lpoca: Columbia Compaia de Gramfono. Als anys quaranta, la distribudora espanyola del segell La Voz de su Amo public [en 78 rpm] una apreciable quantitat de discs de Jazz.
Enregistraments dintrprets de Jazz estrangers publicats a Espanya als anys quaranta: FATS WALLER, DUKE ELLINGTON, ARTIE SHAW, LIONEL HAMPTON,
BENNY CARTER, TOMMY DORSEY, BENNY GOODMAN, EARL HINES, JIMMIE LUNCEFORD, ORAN Hot Lips PAGE i JIMMIE YANCEY.
441
Entrevista Personal: Alejandro Soler Martnez [Valncia, 26/III/2008] qui aleshores dirigia lestabliment de son pare: Electrodomsticos Alejandro Soler.
Tesi doctoral
338
Tanmateix [ja a la fi dels cinquanta i tamb a comenament de la dcada dels seixanta] i grcies a larribada a Valncia duna part dels avenos tecnolgics pel que feia a acstica i noves sonoritats en enregistraments discogrfics, comenaren a fer-se conferncies al voltant de les noves tecnologies de reproducci de microsolcs aix com exhibicions sonores a diverses sales de cinema de la ciutat. El diumenge 4/I/1959 es present a Valncia [Centre dEstudis Nord-americans] la conferncia Del cilindro de Edison al disco estereofnico a crrec de lespecialista catal en audioelectrnica, Francisco Vieta; del Cap dEmissions de Rdio Nacional dEspanya a Valncia, Jos Minguilln; de lencarregat musical destabliments electrnics Surco, Antonio Maez i del distribudor daparells reproductors, senyor Estells].
Ressenya de la conferncia al voltant del so estereofnic celebrada al Centre dEstudis Nord-americans de Valncia.442
[Trad.]... Escoltant aquestes gravacions hom t la sensaci dall definitiu, per no caldria estranyar-se que en menys temps que el transcorregut des de la invenci dEdison, els nostres descendents [millor equipats que no nosaltres] somriguen vosts davant les seues noves conquestes ....
El diumenge 18/XII/1960 i tamb patrocinat per lestabliment delectrodomstics Surco es celebr al Cinema Lys [en sesi matinal] una audici anomenada IV Festival del Sonido Estereofnico. Aquest tipus daudicions ja comptava amb actuacions en directe a ms denregistraments ms acurats.
442
Levante [1959]. Diumenge, 4 de gener.
339
Programa del IV Festival del Sonido Estereofnico [18/XII/1960].
Grups locals en directe: Enregistraments diversos:
COW-BOYS i BLUE JEANS. Scherezade [RIMSKY KORSAKOVMercury]. El retablo de maese Pedro [MANUEL DE FALLA-Columbia]. Concierto para Organo y Orquesta [G.F.HAENDEL]. Motete para coro [SCHUTZ]. Orquestres de msica moderna: FRANK CHAKSFIELD, FRANCIS BAY,
RAY CONNIF, MANTOVANI, THE DUKES OF DIXIELAND [apropament
vers el Jazz primerenc].
IV Festival del Sonido Estereofnico celebrat al Cinema Lys de Valncia.443
A comenament dels anys seixanta hi eren a la mateixa ciutat de Valncia dos estudis denregistrament musical tret daquells no reconeguts com a tals i daltres que gravaven a les mateixes emissores de rdio [normalment hi solien ser-ne els mateixos tcnics de control de so fora del seu horari de treball]. Els estudis abans esmentats neren:
443
Levante [1960]. Dimecres, 21 de desembre. Pg, 2.
Tesi doctoral
340
Estudios Graymont.
Emplaats a un pis del carrer Garrigues [n 19] hi on enregistraren [al 1962 i noms per a promoci personal que no per a la venda] el grup ELENA Y LOS LOWERS JAZZ a ms daltres cantants i grups locals. Situat en altre pis a la cantonada de lavinguda Ramn y Cajal amb el carrer Jess. Tamb -al 1962- enregistraren el grup estudiantil LUIS MIGUEL Y LOS 4 Z a. La sessi complet un EP [quatre versions de temes originals] que arrib a ser distribut sota el segell Parlaphone:.
Altre estudi:
... A lestudi hi havia un piano vertical que -segons el tcnic denregistrament- es queia, s adir: tenia les cordes tan gastades que la sonoritat no arribava a lunic micrfon amb el qual enregistraren, doncs el disc isqu amb una mena destreo fals ....444
Veure Captol III.1.2: Actuacions de Jazz.
A la fi dels anys seixanta, els preus dels microsolcs a les botigues de la ciutat de Valncia an en augment en parallel a un major nivell de vida. Aix doncs, els preus mitjans dels diversos suports sonors als establiments Discotheque [Adressadors,16]; Disco Amigo [San Valero, 9]; Alapont [Millares, 8] i Amigo Disco [Carniceros, 11] a les acaballes del 1967, eren els segents:
Disc Single. Disc EP [quatre temes]. Disc LP.
35 pessetes. 55 pessetes. Entre 50/90 [ofertes] i 150/175 pessetes.445
444
Entrevista Personal [Valncia, 18/1/07] amb Llus Miquel Campos Gonzlez [cantant i productor musical]. 445 Las Provincias [1967]. Diumenge, 10 de desembre. Pg, 21.
341
Tot i la millora de les condicions de vida dels valencians, els preus dels discs encara estaven lluny de ser a labast de tothom i els feia entrar dintre dels productes venuts sota lanomenat impost de luxe. Cap a la meitat de la dcada i per tal de donar una idea de lambient musical que es respirava a lEstat i de la influncia del rgim franquista pertot arreu [fins i tot al mn del disc], satorgaren el Premis del Disc pertanyents a lany 1965 amb el segent resultat [fora sospits, ateses les circumstncies] aparegut el divendres 8 doctubre al diari Las Provincias:
[Trad.] ... Barcelona, 7 [agncia Cifra]: La palabra de Franco/25 aos de Paz ha estat la guardonada amb el Primer Premi del Disc. El jurat -reunit a Rdio Barcelona- revis ms de 2000 discs editats al llarg del darrer exercici [ms de 100.000 hores de msica]. Altres discs premiats van ser Asturias, patria querida!; Antologia del Cante Flamenco y Cante Gitano, discs que seran donats a conixer a Nova York al Pavell Espanyol de la Fira Mundial.446
El dissabte 7 de desembre del 1968 fou inaugurada la nova botiga i sucursal delectrodomstics i -sobretot- de discs Viuda de Miguel Roca, propietat de Concepci Martin Mesa [vdua de Miguel Roca Embuena, finat al 1930], situada al passatge Gran Via-Russafa. Lestabliment central i dall mes espais fou bastit a la Plaa de la Reina [inaugurat el 16 de juliol del 1962] tot i que depenia encara daquell altre ms antic situat al carrer de Sant Vicent [n 34] inaugurat el 2 de novembre del 1935. Miguel Roca havia inaugurat el seu primer establiment delectrodomstics a la ciutat [al 1920] al mateix carrer de Sant Vicent per al nmero 48.
[Trad.] ... Aparells electrodomstics, rdio, TV i so ..., i tot all que existeix en discoteca, amb un stock denregistraments no superat a Espanya .... 447
Laugment de les botigues dedicades a la venda de discs provoc -de tant en tant i en benefici dels compradors- perodes de rebaixes de preu degut a la forta competncia entre grans establiments venedors i les botigues ms menudes de la ciutat, la qual cosa era aprofitada pels aficionats per tal de cercar ofertes i trobar discs de Jazz [alguns fins
446 447
Las Provincias [1965]. Concesin de los Premios del Disco. Divendres, 8 doctubre. Pg, 29. Levante [1968]. Nuevas Galerias Comerciales de Viuda de Miguel Roca. Dimarts, 17 de desembre. Pg, 35.
Tesi doctoral
342
i tot- dimportaci a un preu ms aviat adient per als sous que es pagaven a meitat dels seixanta.
Anunci de loferta de discs a lestabliment Discothque on hi s palesa la rebaixa de preus [gaireb el 50%] a ms de diferenciar -encara- entre LPs [30 cm] monoaurals i destereofnics.448
Els diversos establiments de Viuda de Miguel Roca foren -sens dubte- punt dencontre per a aficionats i msics que [al llarg dels anys seixanta] comenaren a cercar enregistraments jazzstics a la ciutat ats que ja fou possible trobar-ne gravacions genriques a les seues prestatgeries degut al gran volum de discs de tot tipus i estils que lestabliment comen a distribuir.
Pargraf concret de Una vuelta por el mundo del disco, article de J.M. Gimeno Tichell.449
En un article aparegut el 1969 al diari Levante 450, lautor retracta la fesomia, el cars i lambient desenvolupat pels joves compradors de discs a una de les botigues ms grans de Valncia en la venda de suports musicals [Viuda de Miguel Roca, al Passatge Gran Via]. A sota de la capalera de larticle pot llegir-se una predicci i una distribuci musical dels joves valencians a lhora descoltar o de ballar:
448 449
Levante [1968]. Diumenge, 4 de gener. Pg, 14. Levante [1969]. 6 de desembre. Pg, 10. 450 Gimeno Tichell, J.M. - Levante [1969]. Ambientes: Una vuelta por el mundo del disco. 26 de desembre. Pg, 10.
343
[Trad.] ... Un tipus de msica desapareixer quan els que ara tenen 18 anys es convertisquen en quarantins .... ... Anglesa [msica] per a escoltar, francesa per a ballar ....
No obstant laugment de les vendes i lambient ms productiu que la industria fonogrfica arrosseg pel que feia a desenvolupament cultural [a ms de potenciar el mercat artstic], no seria fins la fi de la dcada dels setanta quan la demanda interior per part del nou organigrama musical valenci bastit aprofitant el canvi poltic arreu del pas depar la posada en marxa dels primers estudis denregistrament professionalitzats. Tabalet Estudis va veure la llum aprofitant la cambra i la planta baixa duna casa dhorta al poble dAlboraia. Amb uns mitjans tcnics adients a lpoca, comen a enregistrar cap a la fi del 1977 amb un equip administratiu format pels socis fundadors:
Lluis Miquel Campos [LLUS MIQUEL I ELS 4 Z]. Natxo Carreras. frica Pons.
Lestudi disposava duna sala de gravaci gran [amb un piano mitja cua Yamaha C3] i diverses cabines menudes destinades al doblatge de pellcules, anuncis publicitaris i sries per a televisi. De fet, un dels motius per a la creaci de Tabalet Estudis a Valncia fou la propera posada en marxa [a comenament dels anys vuitanta] de lens autonmic Radio-Televisi Valenciana, del qual el mn de laudiovisual valenci esperava nodrir-se -en bona part- laboralment. Fins el 1978, Tabalet Estudis no estigu operatiu del tot i des daleshores ha estat un dels referents al mn de laudiovisual valenci. Una mica ms tardana fou la posada en marxa dels Estudios de Grabacin Pertegas dirigits per ENRIQUE PERTEGS i FERNANDO ROMERO [membre del DUO HUMO, produts pel cantant NINO BRAVO fins la seua sobtosa mort]. Situats primer al barri dOrriols de Valncia i -mesos desprs- a Xirivella [Horta Sud] on disposaren destudis ms espaiosos i de tcniques ms modernes.
Tesi doctoral
344
El primer disc enregistrat i editat a Tabalet Estudis fou Humitat relativa [gravat al 1977 per distribut a les primeries del 1978], primer treball discogrfic del cantautor valenci REMIGI PALMERO. Als anys vuitanta [de meitat endavant] es feren a Tabalet Estudis els primers enregistraments de discs de Jazz fets a Valncia i per a msics valencians, fet noms a ressenyar de manera puntual ats el termini cronolgic de la tesi.
Dos anuncis de Estudios de Grabacin Pertegas [a les dues adreces on va romandre] oferint tot tipus de serveis vers els possibles clients del nou mn de laudiovisual valenci 451 i 452.
El 14/XII/1979 es crea el segell valenci Anec-Discs, recolzat per msics i artistes valencians diversos provinents dels camps de la Msica Popular i del Rock per cap dells mai hi havia interpretat Jazz:
LLUS MIQUEL CAMPOS [ELS QUATRE Z]. CARRAIXET. AL TALL. FLIX ESTOP. TICA GRAU. LLUS EL SIFONER. PACO MUOZ i
Toni Mestre [periodista].
451 452
Cartelera Tria [1978]. Setmana del 16-22/X. N 767. Cartelera Tria [1981]. Setmana del 29/XII-4/I. N 882.
345
Anec-Discs fou el primer intent corporatiu per tal de no dependre de laparell discogrfic nacional [arrelat a Madrid i a Barcelona] a lhora de desenvolupar produccions discogrfiques fetes al Pas Valenci.453
453
Les primeres produccions sorgides sota el nou segell Anec-Discs van ser: Quan el mal ve dAlmansa del grup Al Tall i el disc de nadalenques Nadal Valenci de Toni Mestre i Llus El Sifoner. ---N. de lA.
Tesi doctoral
346
Captol III.2
Anys setanta i 1981.
III.2
ANYS SETANTA i 1981.
PREMBUL Canvi a les estructures socials i econmiques del pas. Larribada dun sistema democrtic [1977] allibera el mn cultural de les premisses coaccionadores del rgim franquista i el Jazz pot gaudir del reconeixement que fins aleshores no hi tenia dintre de la societat. Lambient cultural intent establir mitjans per tal de poder desenvolupar millor una tasca que estiguera envoltada duna conjuntura social adient. El primer intent de programaci jazzstica continuada ser dut a terme pel club de Jazz Tres Tristes Tigres [1977/79] i -amb lajut de les primeres institucions democrtiques del Pas Valenci- es programen festivals i cicles de Jazz puntuals: Jazz Festival 77; I i II Festival Internacional Jazz a Valncia; actuacions dStan Getz Quintet i Bill Evans Trio i daltres. Establiments menuts ubicats en zones doci conegudes [cafs o pubs] sanuncien com a sales daudici i comencen a programar actuacions de grups Jazz sorgits a la ciutat. Apareix la fusi Jazz-Rock, la qual esdevindr en un canvi conceptual en alguns msics valencians que -al cap de pocs anys- sern tocant Jazz de manera quasi continuada. Primeres escoles i centres educatius a Valncia on els msics poden formar-se sota el llenguatge jazzstic i distribuci dels quaderns de partitures destndards Real Book. Primeres actuacions, repertori i desenvolupament musical dels dos grups capdavanters al Jazz local de la dcada: Triple Zero Trio i Valncia Jazz. Intents de difondre el Jazz als estaments oficials densenyament musical i compositors locals interessats en el Third Stream. Anlisi harmnic de Pensado en Jazz [E. Montesinos]. Perdido Club de Jazz [1980-1995] com a continuador de la tasca iniciada per Tres Tristes Tigres i assoliment del fet jazzstic a Valncia ciutat. Programaci estable i presncia habitual de msics de ress. Continutat musical i daprenentatge per als intrprets valencians que comenaven a interpretar estndards de Jazz. Cronologia de les actuacions jazzstiques presentades a la ciutat.
347
A la dcada dels setanta comen la consolidaci de grups i locals estables de Jazz amb musics valencians. Els fets ms destacats van ser:
Canvi cultural pel naixement de la democrcia espanyola, desprs de la mort de Franco [20 / XI / 1975]. Primers intents de programaci estable a la Sala Studio [principalment] i al Collegi Alemany [de manera intermitent]. Obrint el cam cap al Jazz: Grups de Fusi Jazz-Rock. Proliferaci de sales daudici incloent jazz: Gent, Caf Concert, Barro, Hippopotamus, Pub Senior . Grups estables de Jazz a Valncia: TRIPLE ZERO i VALNCIA JAZZ TRIO . Jazz als estaments oficials: Third Stream [Tercer corrent] a Valncia: EDUARDO MONTESINOS [1972], JOS NIETO [1974] i ENRIQUE LLCER Regol[1979] Inauguraci de TRES TRISTES TIGRES(1977). Es generalitza loferta de concerts de Jazz a Valncia. Inauguraci de PERDIDO CLUB DE JAZZ [1980]. FESTIVALS INTERNACIONALS JAZZ A VALNCIA [edicions 1980 i 1981].
Tesi doctoral
348
Anys setanta i 1981.- Canvi cultural: naixement de la democrcia espanyola.
-III.2.1
Canvi cultural: naixement de la democrcia espanyola.
El 20 de mar del 1970 el govern de Franco fix el salari mnim en 120 pessetes i el mensual en 3600 pessetes454, la qual cosa feia preveure una millora substancial al nivell de vida del valenci mitj tot i tenir per davant una de les dcades ms fluctuants a nivell econmic que shagen conegut als pasos occidentals. Els avenos econmics aconseguits a la dcada dels seixanta donaren pas a anys dincertesa a tots els nivells. Arreu del mn es demanava un canvi a la dictadura espanyola i lexecutiu franquista respon amb perodes de suspensi de lanomenat Fuero de los espaoles [una mena destat dexcepci continu]. Tot i aix, la vida cultural an enriquint-se encara que a poc a poc. A diversos cercles musicals juvenils [entitats culturals, societats musicals, etc.] hom comen a escoltar msica arribada de ms enll dels Pirineus en detriment daquella altra feta a Espanya i de la qual el rgim feia ostentaci fent s de principis esttics i morals que -tot i ser a comenament dels anys setanta- encara rebutjaven qualsevol novetat aliena sempre sospitosa de maniqueisme trador vers el govern establert per la fora des del 1939. La por vers els estament repressius del govern franquista -encara palesada a moltes capes de la societat civil- don indicis desvair-se davant els avenos dels nous temps. A Valncia hom demanava un canvi el ms aviat possible i -la majoria de vegades- el pols del dia a dia res tenia a veure amb les consignes que el govern [via televisi, rdio o premsa escrita] feia arribar a la poblaci. Malgrat no significar un perill manifest, el Jazz fou considerat -de nou- nociu per als odors com llavors havia estat als anys de postguerra. El temor del rgim davant qualsevol canvi no controlat a la societat, dall desconegut [el Jazz -com a art reflexiu i revulsiu de costums- hi era] implicava el reconeixement de la seua prpia ignorncia. Totes aquelles passes plenes dobstacles significaven una pas enrere, una mena de declaraci de guerra a la cultura que llavors comenava a reviscolar, un front com de la collectivitat artstica nacional a combatre [pintors, escultors, msics, actors,
454
Las Provincias [1970]. Dissabte, 21 de mar. Pg, 1.
349
escriptors, collectius considerat perillosos al seu conjunt tret daquells altres addictes al rgim] s a dir: els anys setanta van significar el detonant i punt de sortida per als esdeveniments socials que arribarien comenada la segona meitat de la dcada i que afectarien el conjunt de la societat espanyola:
Canvis socials a la primera meitat dels anys setanta: Onerosa sorgida de la crisi petroliera mundial del 1973. Primeres grans borses de treball a latur. Mort de Franco [20/XI/1975]. Inestabilitat social i poltica [primers anys de la democrcia], etc. Les noves corrents culturals estaran allunyades de les premisses esttiques dels anys seixanta.
Tal i com succe a la dcada dels seixanta, el mn de la cultura va comprometres davant el binomi cultura = llibertat, entenent per cultura aquella no oficial i no imposada pels estaments oficials del rgim, trets culturals bastits a sobre una srie de tpics que -malgrat el pas del temps- a hores dara encara arrosseguem. Cultura no oficial era aquella altra oberta i moderna davant el ventall de possibilitats que ens oferia la transmissi i lintercanvi de coneixements, sobretot amb els nostres vens del nord, paradigma dels avenos del segle i de la modernitat negada al pas i tendncia ms coherent amb els temps que llavors es vivien. Pel que feu al fet musical en concret, all que permet acollir diversos esdeveniments musicals simptomtics del canvi que la majoria de la societat demanava encara tardarien a arribar. A la dcada dels seixanta shavien produt poques actuacions de Jazz a la ciutat de Valncia: TETE MONTOLIU, PEDRO ITURRRALDE, ..., etc., i hom desitjava una millora substancial als cercles poltics que permeteren fer s de la llibertat tamb a lhora descollir quin tipus de cultura volia gaudir-se.
Tesi doctoral
350
Des de meitat dels seixanta fins la mort de Franco [la matinada del 20 de novembre del 1975] van anar succent-se -de manera espaiada i sempre sota circumstncies justificades davant els estaments oficials- les visites dalguns msics internacionals partint -principalment- de les iniciatives sorgides des de lInstitut Alemany de Valncia aix com de lempresa promotora despectacles Studio SA, aleshores musicalment assessorada pel crtic de Cartelera Tria, Antonio Vergara. Tot i aix, el perode que abasta des del 1970 fins ben entrat el 1973 pot ser considerat -pel que fa al present treball- com a poc profits [gaireb, desert] doncs el Jazz no va ser a la ciutat de cap de les maneres. La suposada millora econmica no va redundar en beneficis culturals significatius i els pocs avenos que es palesaven al mn intellectual del pas [a la seua majoria, antidictatorial] deixaven entreveure una major fiscalitzaci per part del rgim franquista temedor de perdre parcelles de poder davant una societat que avanava ms de pressa que no la jerarquia poltica que ja hi era adonant-se del seu fi com a rgim. A la sala/teatre de la Societat Coral El Micalet comenaren a oferir espectacles que airejaven lambient trbol imposat per la situaci poltica [ambigua i gens aclaridora davant lavenir]. La nit del 21/X/1970, sis pintors valencians [Miguel Angel Rios, Uiso Alemany, Vicente Cortina, Horacio Silva, Vicente Peris i Moreno] realitzaren un mural sobre un llenol de 60 metres quadrats penjat a lescenari de la sala del teatre mentrestant un quartet de msics de fusi tocava cara al pblic [ensems es produa lacci pictrica] improvisant a sobre una cadncia harmnica abans establida. Aquesta experincia [o hpening]455 fou un veritable esdeveniment artstic a la ciutat i formava part de lanomenat Moviment Mundial dIntegraci de les Arts:
... Moviment mundial dintegraci de les arts i participaci del pblic mentrestant es realitza lobra. Bona nova per a la nostra ciutat ats que inicia una srie dexperincies que aquest grup inquiet pensa fer sovint davant del pblic ....456
Les prohibicions dactes culturals no oficialitzats hi eren a lordre del dia:
455
Hpening: manifestaci artstica i teatral caracteritzada per la desaparici de la distinci tradicional entre artistes i espectadors. 456 Levante [1970]. 25 doctubre.
351
Exposicions de pintura on hom poguera raonar o congregar-se amb altres persones amb parers semblants. Conferncies allunyades de lesttica biogrfica/historicista imposada anys arrere als personatges amb cars edificant i paradigma de virtuts escollits pel rgim franquista. Concerts de msica contempornia [moltes vegades programats sota altres noms o en cicles ms o menys encoberts].
s a dir: a la dcada dels setanta qualsevol fet cultural que comportara riscs i suggerira novetats a qualsevol ordre era sospits i el Jazz encara ho era ms per ser una msica aliena tot i que a nivell de les primerenques connexions comercials amb la resta del mn tanmateix donava Jazz que unes olimpades. Aix doncs, als diaris locals podia llegirse lanunci de la companyia aria Swissair oferint viatges arreu del mn. Entre les diverses destinacions presentades per laerolnia hi havia la segent:
[Trad.]... Swissair presenta els esdeveniments mundials de ms inters per als homes de negoci i professionals espanyols .... ... Festival de Jazz de Montreaux [Sussa, del 16 al 29 de juny del 1972] ....457
Oferta generosa per gens a labast de les economies mitjanes dels valencians de comenament dels setanta, tot i que aquest anunci fou un punt dinflexi a la publicitat quotidiana apareguda als diaris locals tenint en compte el tipus de destinaci presentada [comparava el Festival de Jazz amb la celebraci dels Jocs Olmpics de Munic a lagost del mateix any] dintre del cars retrgrad als mitjans de comunicaci espanyols del tard rgim franquista.
457
Las Provincias [1972]. Dimecres, 31 de maig. Pg, 14.
Tesi doctoral
352
El mn musical no era ali a la conjuntura social i poltica que arrossegava el pas davant lesperana dun canvi de rumb a lideari poltic del govern de Franco, canvi que no es produiria fins passada la mort del general en novembre [20] del 1975. No obstant laturament a la societat que la dictadura provocava amb la seua lnia continuista i repressora, el fet musical avanava -a empentes i redolons- tot i que el Jazz estigu absent de les cartelleres valencianes durant vora tres anys. No obstant aix, qualsevol novetat musical que ens arribara [fins i tot del camp clssic] era ben rebuda i considerada un esdeveniment cultural de primer ordre. El dijous 18 de febrer del 1971, lORQUESTRA MUNICIPAL DE VALNCIA dirigida per
LUIS ANTONIO GARCIA NAVARRO
458
estrenava al Teatre Principal -en versi orquestral-
una de les obres emblemtiques del segle XX: La consagraci de la primavera [IGOR
STRAVINSKY, estrenada a Pars el 29/V/1913]. Lobra del compositor rus compart
programa amb la Simfonia n 40 en Sol menor KV 550 de W. A. MOZART i a la crtica de lesdeveniment pot llegir-se el segent -i justificat- lament per la tardana en lestrena a la ciutat i la manca de modernitat i de posada la dia dels estaments musicals locals:
[Trad.] ... Enrojola una mica pensar els anys passats des de la seua estrena a Pars ....459
Lantic Cinema Princesa [carrer Moro Zeit, al barri del Carme] rest convertit en Teatre Princesa des del divendres 15/X/1971. Al comenament es dedic a programar revistes musicals per seria tamb escenari -al llarg de la dcada- de nombrosos concerts de Rock, Blues i de figures de Jazz significatives. Un incendi [febrer del 2009] destru ledifici ja en runes. El divendres 28 i el dissabte 29/I/1972 actu a la Sala Studio el guitarrista de Jazz i cantautor catal FRANCESC PI DE LA SERRA. Atesa la minvada oferta cultural que llavors patia la ciutat, el preu per veure el msic fou rebaixat a cinquanta pessetes. A la crtica dels recitals es fa esment de la importncia de PI DE LA SERRA com a guitarrista doncs no hi era corrent trobar bons instrumentistes entre els cantants:
458
Luis Antonio Garcia Navarro [Xiva/La Foia de Bunyol, 30/04/1941 - Madrid, 30/04/2001]. Director titular de lOrquestra Municipal de Valncia des del 30/04/1970 fins el 15/12/1973. 459 Lpez-Chavarri Andjar, Eduardo - Las Provincias [1971]. Diumenge, 14 de febrer.
353
[Trad.] ... La guitarra no sols s acompanyant sin tamb collaboradora daquestes canons i el seu intrpret sap realitzar amb ella -rtmicament i efectivament- els seus temes ....460
La minvada per creixent potencialitat econmica de la ciutat de Valncia comen a comptar per als fabricants dinstruments, els quals sols relegaven les demostracions dels seus articles per a la Feria Muestrario Internacional de Valncia i sempre pensant en el potencial bandstic que no amb altre tipus de msica. Aix, el bateria JOE MORELLO 461 [veritable llegenda del instrument per haver-hi tocat entre altres mrits artstics- durant molts anys al DAVE BRUBECK QUARTET] vingu de nou a Valncia [1973, Edifici Aliatar -a lavinguda del Cid-] per fer una demostraci de la marca de bateries Ludwig. La sala hi era de gom a gom [sobretot bateries, percussionistes i altres msics locals].
Imatges de JOE MORELLO explicant i fent demostracions tcniques per als bateries dels pasos que visitava.
Vam ser nombrosos els msics locals que hi rem asseguts a la sala escoltant o guaitant al llarg de la demostraci del bateria. MORELLO feu bromes gesticulant -que no parlant- ats que de seguida se nadon que poca gent li seguia el seu discurs en angls, tot i que era acompanyat per un traductor.
460
Lpez-Chavarri Andjar, Eduardo - Las Provincias [1972]. Recital de Pi de la Serra en Studio. Dissabte, 29 de gener. Pg, 32. 461 Joe Morello [Springfield/Massachussets, 17/VII/1929]. Bateria. [Take Five i Blue Rondo la Turk]. Als 15 anys deix de costat el viol i comen a estudiar percussi amb Joe Sefcik i George Lawrence Stone [autor del llibre de percussi Stick Control for the Snare Drummer]. Toc amb Johnny Smith, Tal Farlow, Stan Kenton, Phil Woods, Sal Salvador, Marian McPartland, Jay McShann, Art Pepper i Howard McGheei rebutj tocar en les big bands de Benny Goodman i Tommy Dorsey. Al 1955 form part del Dave Brubeck Quartet, amb els quals romangu fins el 1968 enregistrant vora 60 lbums. Entre els seus alumnes destaquen: Danny Gottlieb, Max Weinberg, Patrick Wante i Rich Galichon. s autor de diversos mtodes [Master Studies, Modern Drummer Publications]. Elegit molts anys com a millor bateria per la revista Modern Drummer Magazine's Hall of Fame.
Tesi doctoral
354
El msic nord-americ feu burla de la msica Rock, de la suposada sordesa dels seus msics i de la grandria dels amplificadors dels guitarristes. Feu servir acompanyaments de temes amb esquemes rtmics ms o menys coneguts pels assistents. A sobre la base del tema Take Five, JOE MORELLO toc vora 20 minuts fent tot tipus de variacions a sobre el comps de 5/8, la qual cosa feu que tothom aplaudrem una bona estona. Passats al torn de preguntes, pocs dels presents satreviren a preguntar-li [totes les qestions eren al voltant daspectes tcnics de linstrument que no musicals] i noms un dells ho feu en angls i -concretament- sobre un tipus dexercici desenvolupat pel mateix MORELLO, es tractava del professor del Conservatori de Valncia, ROBERTO CAMPOS FABRA.
Veure Captol III.4.1: Dissertacions i

ensenyaments al voltant de la percussi jazzstica: Roberto Campos Fabra.
Malgrat no tenir res a veure amb el Jazz, el cantant valenci NINO BRAVO 462 arrib a enregistrar a un dels seus primers L.Ps, una versi -cantada en castell- de lestndard All the things you are [O.HAMMERSTEIN - J.KERN] titulada en castell Eres todo cuanto quiero. El cantant fou tamb productor daltres artistes i formacions locals no massa ben vistos pel rgim franquista, aix el DUO HUMO. El diumenge 19/III/1972 [dia central de les festes falleres] NINO BRAVO ofer un concert-recital al mateix Teatre Principal de Valncia acompanyat duna mena de big band local creada per a locasi. La formaci estigu dirigida pel msic catal MANUEL
GAS, un dels pianistes representants del Jazz catal de la fi dels cinquanta i
comenament dels seixanta [al costat de FRANCESC BORRULL, LUCKI GURI i RICARD
MIRALLES, a ms de TETE MONTOLIU] qui -poc desprs- seria director musical a Espanya
del segell Polydor. Com a collaboraci especial en la interpretaci dalguns temes del cantant hi era el pianista valenci -arrelat a Madrid- JESS GLUCK, un dels primers membres del
CONJUNTO HOT DE SOLISTAS [formaci esqueixada de lORQUESTRA SINFNICA DE JAZZ DE RADIO-VALNCIA de BLAS SALES a la fi dels cinquanta]. Cal suposar que els arranjaments
462
Nino Bravo [Aielo de Malferit/La Vall dAlbaida, 3/VIII/1944 - Villarubio/Conca, 16/IV/1973]. Cantant. Iniciador dun estil interpretatiu meldic molt personal que deixaria empremta i escola desprs de la seua malaurada i sobtosa mort. ---N. de lA.
355
de GAS per al concert [atesa lalria de lesdeveniment, el canvi de mentalitat musical que ja es palesava a molts msics locals i tot i ser destinats per a un cantant meldic] aconseguirien un mnim de qualitat estructural i tindrien en compte per a quin tipus de formaci anaven a ser escrits. A la premsa local aparegu una ressenya menuda del concert per cap crtica musical.463
463
Las Provincias [1972]. Recital de Nino Bravo para la Agrupacin Provincial de Radio y Televisin. Dimarts, 21 de mar. Pg, 37.
Tesi doctoral
356
Anys setanta i 1981.- Primers intents de programaci estable de Jazz a Valncia.
-III.2.2. Primers intents de programaci estable de Jazz a valncia.
La presncia del Jazz g ermnic a la dcada dels seixanta [JOSEPH Pepsi AUER, SPREE
CITY STOMPERS] havia obert el cam vers noves actuacions del gnere, tot i que la
vessant cultural de la instituci germnica abastava altres estils i formes sempre amb la necessitat dafegir novetats culturals contempornies a la societat valenciana, llavors prou endarrerida. Aix -als concerts de msica clssica- es programava un altre tipus de msica allunyada dels nostres escenaris. Lobra dautors contemporanis alemanys [com ara KARLHEIZ STOCKHAUSEN] hi era present a la graella cultural valenciana.464
-Nrnberger Jazz Colegium.
Grcies a la iniciativa cultural de lInstitut Alemany de Valncia, actuaren a la ciutat al llarg de la dcada dels setanta els msics del NRNBERGER JAZZ COLLEGIUM i el pianista JOACHIM KUHN [ASSOTIATION PC]. El dimecres 10/I/1973 [a les 10,30 hores] actu al Sal dActes del Collegi Alemany [carrer Jaume Roig, 14-16] el quartet NRNBERGER JAZZ COLLEGIUM [representants del Third Stream alemany] amb el segent programa:
Appuntamento. Mobile II. Triplum. Tres peces per a clarinet i piano. Trostmusik fr Arrestaten. Dileg per a clarinet i piano. Solfeggio.
464
Per a Jazz combo.

HANS ULRICH ENGELMANN.
Per a clarinet i piano. Per a Jazz combo.

IGOR STRAWINSKY.
Per a Jazz combo.

WERNER HEIDER.
Per a Jazzcombo.465
Pedro Espinosa [Piano. Las Palmas de Gran Canaria, 1934]. Obres de Karlheiz Stockhausen. Collegi Alemany [19,30 hores]. Las Provincias [1972]. Dimecres, 12 dabril. Pg, 37. 465 Las Provincias [1973]. Jazz en el Colegio Alemn. Dimecres, 9 de gener. Pg, 32.
357
A una entrevista feta al director del quartet [WERNER HEIDER] per un cronista local aquell respon al segent:
[Trad.] ... [S. B.] Pot encaixar b el Jazz -msica dimprovisaci- amb la mentalitat germnica? .... ... [W.H] Res t a veure. s qesti daptituds. Milions damericans no tenen eixa sensibilitat que el Jazz exigeix i -vs per on- hi haur de japonesos magnfics fent Jazz ....466
-Quarta actuaci de Tete Montoliu a Valncia.
Al juny del 1973 [dies 2 i 3], el pianista TETE MONTOLIU feu la seua quarta actuaci a Valncia [segona en solitari] al Sal dActes del Collegi de les Mares Escolpies [Avda. Ferran el Catlic, 23/Erudito Orellana, 7] tocant un piano de mitja cua de la marca francesa Chassaigne Frres, instrument que encara roman al collegi.
Anunci i fotografia promocional de TETE MONTOLIU davant el quart concert a Valncia del pianista a celebrar en un escenari gens habitual al mn del Jazz [Las provincias, divendres 1/VI/1973. Pg, 37].
Degut al desert jazzstic existent a la ciutat, lactuaci de MONTOLIU vingu precedida de fora expectaci. Al diari Las Provincias
467
i a peu de foto, es feu una ressenya introductria del
gnere [primer] i del msic [desprs] fent esment de la brillant trajectria com a msic de Jazz de MONTOLIU a nivell nacional i internacional.
466
Barber, Salvador - Las Provincias [1973]. La ciudad, al paso: entrevista a Werner Heider. Dijous, 11 de gener. Pg, 12.
Tesi doctoral
358
Cal suposar que sota les sigles que signaven larticle [A.V.] hi era el crtic de la Cartelera Turia Antonio Vergara, coneixedor del tema i -aleshores- un dels primers impulsors del Jazz a Valncia des de les pgines de la cartellera.
Desprs de la primera actuaci al collegi descolpies, el pianista s entrevistat per Salvador Barber i respon a una de les qestions proposades pel periodista:
[Trad.] -S. Barber: ... El Jazz que t tant dinspiraci, dimprovisaci, lintrpret ser fidel a lautor? ....
permet
-T. MONTOLIU: ... Si de cas es tenen aptituds digual manera pot fer Jazz un blanc, un negre o un marr. En Jazz, el compositor crea, lintrpret recrea ....468
Una setmana abans del concert, la Cartelera Tria
469
fa una remembrana del
pianista de la m dAntonio Vergara tot preparant laudincia i on destaquen pargrafs citats del mateix MONTOLIU, tal com una declaraci de principis jazzstics:
[Trad.] -T. MONTOLIU: ... No hi s escoltant els grans msics com saprn, sin tocant amb ells, al seu costat. Ells mhan fet comprendre lautntica filosofia del Jazz, el vertader esperit daquesta msica la qual sempre mhavia subjugat tanmateix- sense entendre-la massa ....
A la crtica dEduardo Lpez-Chavarri Andjar es fa esment de la desimboltura conceptual de lintrpret aix com de la seua inventiva, del Swing exacte al fraseig pianstic i de la sensaci despontanetat, elements -tots ells- fonamentals per a qualsevol jazzman tot i que a la ressenya no cita cap estndard interpretat pel pianista. Malgrat contenir la ressenya periodstica elements lingstics semblants al lxic fet servir a les crtiques de msica clssica, el descobriment en viu dun pianista com
MONTOLIU serv de revulsiu davant prejudicis i tpics al voltant del Jazz eixamplats al
nostre pas al llarg danys de sequera musical.
467
A.V. - Las Provincias [1973]. Espectaculos-Msica- Espectaculos: Tete Montoliu actuar en Valncia el sabado. Divendres, 1 de juny. Pg, 37. 468 Barber, Salvador - Las Provincias [1973]. La ciudad, al paso: entrevista a Tete Montoliu. Diumenge, 3 de juny. Pg, 14. 469 Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1973]. Tete Montoliu, en Valncia. Conciertos organizados por Studio. Setmana del 4 al 10 de juny. N 469.
359
Crtica del concert de TETE MONTOLIU feta per Eduardo Lpez-Chavarri Andjar 470 i Escenari Sal dActes de les Mares Escolpies de Valncia i piano Chassaigne Frres de mitja cua .
-Setmana de Jazz a Studio SA.
A loctubre del mateix 1973, Vicente Vergara [gerent dStudio S.A.] anuncia la programaci duna Setmana de Jazz
471
a celebrar a la mateixa Sala Studio [carrer
Taqugraf Mart, 4] amb lactuaci [per primera vegada a Valncia] de:
Dies 9,10 i 11 doctubre/1973

470
LOU BENNETT
AL JONES
[orgue]. [bateria]
Lpez-Chavarri Andjar, Eduardo - Las Provincias [1973]. Recital de Jazz por el pianista Tete Montoliu para Studio. Diumenge, 3 de juny. Pg, 36. 471 Barber, Salvador - Las Provincias [1973]. La ciudad, al paso: entrevista a Vicente Vergara. Divendres, 5 doctubre. Pg, 13.
Tesi doctoral
360
Dissabte 13 doctubre/1973.
JOHNNY GRIFFIN
TETE MONTOLIU ERIC PETER ADRI FONT
[saxfon]. [piano]. [contrabaix] [bateria]
Cartells anunciadors de la Semana de Jazz presentada per Studio S.A. [Cartelera Tria, setmana 8-14/X/1973. N 507 i Las Provincias, divendres 5/X/1973. Pg, 13].
Tot i que els concerts de BENNETT i JONES arribaren a celebrar-se, no pass el mateix amb lesperada actuaci del quartet de JOHNNY GRIFFIN acompanyat per TETE MONTOLIU doncs el aleshores governador civil de la provncia [Enrique Oltra Molt] prohib el que -possiblement- haguera estat lesdeveniment jazzstic ms important mai succet a la ciutat fins aleshores. Lexcusa donada pels estaments poltics encarregats del tancament temporal de la Sala Studio per tal dimpedir la celebraci del concert fou dindol administratiu, tot i que per als encarregats dStudio S.A. tenia un cars eminentment poltic: el Jazz com a trencador de lordre establert i perill per a la societat benpensant dels darrers anys del franquisme. De la suspensi del concert no aparegu cap ressenya a la premsa local tret duna ressenya a la Cartelera Tria.
El concert de JOHNNY GRIFFIN i TETE MONTOLIU a la sala Studio [octubre, 1973] fou prohibit en represlia per les activitats democrtiques dStudio SA. El saxofonista marx a lendem cam dAlemanya on aleshores romania tot repartint el seu treball al llarg del continent Europeu que no als Estats Units. Cam de laeroport diuen els seus acompanyants [entre ells el crtic de Cartelera Tria, Antonio
361
Vergara] que es dedic a xiular el pasdoble Valencia, tocat i aprs per ell quan era a la banda militar a Hawai on feu el servei militar.472
Dies desprs de la suspensi, lorganista LOU BENNETT [romanent encara a Valncia] feu unes declaracions al periodista Salvador Barber [Las Provincias] molt significatives pel que feia a la idea de Jazz a Espanya, a Europa [comparant-la amb els Estats Units] i al gnere musical com a forma de vida.
Entrevista -sense signatura- a lorganista LOU BENNETT on el msic parla del fet musical als Estats Units i la bona acollida rebuda a Europa [Las Provincias, divendres, 19/X/1973. Pg, 15].
A la Cartelera Tria 473 aparegu una crtica de la primera actuaci de lorganista a la ciutat signada per Antonio Vergara on -entre altres qestions- fa esment a les concessions de BENNETT 474 a lhora dexposar el seu repertori [temes com ara Yesterday LENNON/MCCARTNEY- o Mercy, Mercy -JOE ZAWINUL-]:
472 473
A loctubre del 1973 el governador civil de la ciutat era Enrique Oltra Molt. ---N. de lA. Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1973]. De Lou Bennett al maestro Padilla. Setmana del 8 al 14 doctubre. N 507. 474 Lou Bennett [Louis Benoit. Filadlfia/Pensilvnia, 18/V/1926 - Pars, 10/II/1997]. Desprs descoltar Wild Bill Davis i Jimmy Smith, decideix tocar lorgue [1949]. Als seixanta toc al Blue Note [Pars] i enregistr el primer disc: Amen. Havia arribat a Europa mitjanant el redactor en cap de lemissora Europe 1 [Daniel Filipacchi] qui el convid a anar a Frana per donar a conixer el Jazz tocat a lorgue. Fins el 1968 toc acompanyat per Jimmy Gourley/guitarra i Kenny Clarke/bateria. Al 1962 arrib a Espanya amb els guitarristes Philipe Catherine i Ren Thomas i el batera Billy Brooks. Al mar del 1963 grav a Pars Enfin! [RCA] amb Ren Thomas/guit; Gilbert Rovre/cb i Charles Bellonzi/bat. Toc al Newport Jazz Festival [1964]. A Espanya ha tocat -fins i tot- en localitats menudes on gaireb hom mai havia escoltat Jazz en directe. Al 1975 obr el seu propi club a la Costa Daurada. Cal destacar dels seus discs un LP acompanyant Nria Feliu [Nria Feliu, Lou Bennett...i els seus amics/1966], un EP titulat Improvisacions [on arranjava al gnere jazzstic melodies populars catalanes com El noi de la mare o El cant dels ocells]. A destacar els discs Escolania Montserrat Lou Bennett [EP Spain Jazz/1969]; Dansez et rvez avec le trio Lou Bennett [RCA Victor]; Ovzeni
Tesi doctoral
362
[Trad.] ... La manera de fer servir lorgue per part de BENNETT hi s propera a una concepci orquestral daquest instrument. Mitjanant la seua varietat al timbre aconsegueix apropar-se a la tessitura de les seccions tradicionals duna big band .... ... AL JONES sens va revelar com un bateria efica i continuador de la lnia marcada per MAX ROACH i ELVIN JONES, amb un gran sentit rtmic ....
LOU BENNETT tocava els baixos dels temes amb el pedalier del seu orgue Hammond-
B3 palesant ambds msics tenir la sonoritat, la presncia i la cohesi dun trio amb contrabaix quan en realitat sols neren 2 intrprets a lescenari. Lefty foot [Peu esquerr], aix anomenava el mateix LOU BENNET la sincronitzaci de mans i peus de la qual feia esment. De llavors en, les visites de lorganista a la incipient escena jazzstica valenciana [normalment en formaci de duo: ell i un bateria, per tamb sols i -com a mxim ensemble- a trio] serien dall ms habituals. En novembre del 1973, la societat Studio S.A. llog el Teatre/Cinema Valncia com a escenari per a les seus activitats culturals.475 La recerca de modernitat a les seus propostes arrib tamb al mn de les arts plstiques valencianes. Al mateix novembre del 1973 apareix a la premsa lanunci duna exposici pictrica mai feta a Valncia. Els artistes Mariano Navarro Garraaga, Jose Antonio de Arrate, Vicente Fuenmayor, Bosque i Peir Roggen exposaren 27 obres [tintes] a la Sala Asprona de Valncia inspirades en parmetres compositius de compositors contemporanis [C. HALFFTER; LUIS DE PABLO i LUCIANO BERIO] analitzant la seua esttica i desenvolupant-la mitjanant formes, dibuixos i figures. A la sala dexposici sonaven ininterrompudament els temes dels compositors sent la primera vegada a la ciutat que es produa la simbiosi pintura - msica i es feia esment de la complexitat sonora dels msics escollits.476
Jazzohevo Festivalu 1966 [Supraphon/1966] i Live At The Club St Germain [1980] i les bandes sonores: La vil seduccin [Josep Maria Forqu/1868], Le Glaive et la Balance [Andr Cayatte] i El Momento de la Verdad [Francesco Rosi]. 475 Las Provincias [1973]. Los mas destacados grupos de teatro independiente actuaran este ao en el Valencia Cinema. Dissabte, 3 de novembre. Pg, 14. 476 Las Provincias [1973]. Integracin de la msica y la pintura. Divendres, 9 de novembre. Pg, 13.
363
-Tradicional Jazz Studio de Praga.
El 13/XII/1973 i organitzat per laula de Cultura de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valncia es present al Teatre Principal [19,30 de la vesprada] el grup txec
TRADICIONAL JAZZ STUDIO DE PRAGA presentant peces dELLINGTON, KID ORY, LEWIS, WILLIAMS, BILLIE HOLIDAY i PALMER [entre altres].
A la crtica de Lpez-Chavarri [apareguda dos dies desprs]
477
es fa esment de
lompliment del teatre per part del pblic local, de lhomogenetat del conjunt txec, dels ttols interpretats que evocaven latmosfera i el marc sonor de Loussiana i de lafegiment al grup de la cantant EVA SVODOBA [discreta i de veu curta, segons el crtic].
Anunci del concert dels TRADICIONAL JAZZ STUDIO DE PRAGA [Las Provincias, dimecres, 12/XII/1973. Pg, 37].
A la Cartelera Tria, la crtica no fou massa benvola amb el conjunt txec de dixieland doncs trob a faltar ms Swing a les improvisacions i un millor acompanyament a la base rtmica a ms de refermar la no expressivitat jazzstica del
TRADICIONAL JAZZ STUDIO DE PRAGA a gaireb tots els temes interpretats.
[Trad.] ... El conjunt de Praga es troba dintre de la lnia intermdia que separa el Dixieland del Midle-Jazz [escola jazzstica dels anys trenta i quaranta] ... . ... A destacar un jove saxofonista tenor [en lnia amb COLEMAN HAWKINS] inspirat i evidentment encotillat per la rigidesa expressiva de la resta del conjunt amb un bateria que gaireb a penes podia mantenir el temps .... 478
La formaci txeca tornaria a Valncia un any i mig desprs [29 i 30/V/1975, Teatre Princesa].
477
Lpez-Chavarri Andjar, Eduardo - Las Provincias [1973]. Concierto del Traditional Jazz Studio de Praga al Principal. Divendres, 14 de desembre. Pg, 33. 478 Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1973]. Jazz y Ostpolitik en el Principal. Setmana del 24 al 30 de desembre. N 518.
Tesi doctoral
364
-Al Jones i Lou Bennett a la Sala Studio.
Al mes de febrer del 1974 torn a Valncia lorganista LOU BENNETT acompanyat de nou pel bateria AL JONES per tocar a la Sala Studio [sis dies] sense cap entrebanc per part de les autoritats del govern civil.
Anunci dels concerts de LOU BENNETT a Studio. a destacar la diferncia de grafismes entre els noms de lorganista i del bateria AL JONES. 479
La crtica dels concerts -segons Lpez-Chavarri a Las Provincias- don una empenta generosa vers la possibilitat daugmentar la presncia de jazzstes a la ciutat.
[Trad.] ... Un record a un Brasil folk, a la Rapshody in Blue o a BEATLESevocaci .... ... Des de la fresca invenci duna lnia meldica vital fins el Swing flexible, el recital de LOU BENNETT an a cavall de lactualitat, del ritme i de les endiablades demostracions de mecanisme ....480
-Association P.C. a lInstitut Alemany
El dimarts 7/V/1974 actu a lInstitut Alemany el grup experimental de Jazz/Rock,

ASSOCIATION P.C. 481 amb la segent formaci.

479 480
PIERRE COURBOIS JOACHIM KHN 482
[bateria] [piano]
Las Provincias [1974]. Dimecres, 20 de febrer. Pg, 31. Lpez-Chavarri Andjar, Eduardo - Las Provincias [1974]. El Jazz de Lou Bennett, en Studio. Dimecres, 28 de febrer. Pg, 34. 481 Association PC [sigles de Pierre Courbois]. Formaci creada al 1970. El primer xit com a grup fou al Festival de Jazz de Berlin [1971]. Abans de Joachim Khun, el pianista era Jasper van Hof. A Valncia hi eren -a ms de Khun- Pierre Courbois/bat [Nijmwegen/Pasos Baixos/1940]; Siggi Busch/cb [Krefeld/1943]; Toto Blanke/guit [1939]. Tocaven una barreja de Jazz-Rock amb un estil semblant als anglesos Soft Machine o Colosseum. Enregistraren 4 discs abans de disoldres.
365
TOTO BLANKE SIGGI BUSCH
[guitarra] [contrabaix]
Anunci de lactuaci dASSOCIATION P.C. i dels horaris per a les classes teriques i prctiques al voltant del Jazz i del Rock [Las Provincias, dimarts, 7/V/1974. Pg, 41] i anunci i part de la crtica del concert.
A la crtica del concert, Lpez-Chavarri afirm el segent:
[Trad.] ... Arrodoniren una actuaci precisa, pujant, plena de vitalitat i de matisos i on hi hagu varietat destils, diferenciaci de gneres i una feina individual al servei del dileg i tasca dequip ....483
Fou la primera vegada a Valncia [tret de les demostracions monogrfiques fetes pel bateria JOE MORELLO] que els mateixos msics del quartet oferiren els seus coneixements per tal dimpartir a estudiants de msica o professionals aspectes tcnics i terics sobre
482
Joachim Khn [Leipzig]. Pianista i saxofonista. Fins el 1961sols toc msica clssica. Pogu eixir de la llavors Alemanya Oriental grcies a un concurs de pianistes organitzat a ustria per Friedrich Gulda. Als seixanta toc al quintet S + H [1962/1966]. Khn acompany el saxofonista Phil Woods i daltres msics nord-americans nouvinguts a Europa. El 1971 toc al grup del violinista Jean-Luc Ponty i feu gires per sia, frica del Nord, Espanya, Portugal i Amrica del Sud amb el grup Association P.C. Als vuitanta s'install a Pars dedicant-se a la composici i a tocar amb el trio format junt a Daniel Humair i Jean-Franois Jenny Clark. Als noranta encapal la formaci Special Quartet, amb Joe Lovano, Adam Nussbaum i J.F. Jenny-Clark. Toc amb Michel Portal, Dave Liebman i Ornette Coleman. 483 Lpez-Chavarri Andujar, Eduardo - Las Provincias [1974]. Dimecres, 8 de maig. Pg, 34.
Tesi doctoral
366
la matria corresponent als seus instruments: classes de Ritme, Harmonia, Arranjaments, Composici, Guitarra, Piano, Orgue, Baix Elctric i Bateria.
-Tete Montoliu a la Societat Coral El Micalet
TETE MONTOLIU torn a Valncia i de nou amb versi de piano/sols. Del 9 a
l11/V/1974, el pianista actu a la Societat Coral El Micalet. El dilluns 17/VI/1974 any i davant la influncia de diverses revistes dedicades a promocionar grups de Rock i de laleshores anomenat Blues blanc [Disco Express, Popular 1, etc.] actu a Valncia el bluesman angls JOHN MAYALL, considerat el pare del Blues al Regne Unit. Moviment musical eixamplat davant el desconeixement de msics i aficionats valencians degut a la manca dinformaci i la no arribada de discs pertanyents al Blues genric nord-americ. Tot i no ser Jazz, el concert i la distribuci a Espanya dels discs de MAYALL [els millors msics de Blues-Rock anglesos havien tocat a diverses formacions seues malgrat no gaudir cap dells duna veritable base jazzstica a les seues propostes: ERIC CLAPTON, JEFF BECK, JACK BRUCE, PETER GREEN, etc.] serviren com a pressa de contacte de msics locals [aquest doctorand, entre altres tants] amb el fil que condueix del Blues al Jazz.
Anunci de lactuaci de TETE MONTOLIU piano/sols a El Micalet [Las provincias. Diumenge, 5/V/1974. Pg, 62] i de lactuaci a Valncia del bluesman blanc JOHN MAYALL [Las provincias. Dijous, 13/VI/1974. Pg, 74].
-Jazz Gro up a la Sala Studio .
367
Els dies 18 i 19/X/1974 , actu -a la Sala Studio- la formaci surtida de la Cava Jazz de Terrassa JAZZ GROUP.
Anunci de JAZZ GROUP a la Sala Studio [Las Provincias, dimecres 16/X/1974. Pg, 35] i presentaci dAntonio Vergara [Las Provincias, dimecres 18/X/1974. Pg, 35].
JAZZ GROUP estava inegrat per:

JOAN ALBERT JOSEP PUIGBO LLUS SUBIRANA ADRI FONT
[saxfon]. [piano]. [contrabaix]. [bateria].
A la crtica apareguda a la Cartelera Tria destaca la consideraci dassenyalar que tot i no ser SUBIRANA un bon contrabaixista- les seues virtuts com a msic superen la comparana amb els instrumentistes locals:
[Trad.] ... SUBIRANA sembl el ms fluix de la formaci tot i que a Valncia no hi existeix cap altre contrabaixista superior a ell .... ... Optimisme -doncs- per la trobada amb un conjunt peninsular duna indubtable solidesa [malgrat la diversitat estilstica dels seus membres] i esperana en qu continuen treballant ....484
A destacar lestrena a Valncia [dijous 5 i dissabte 7 de desembre del 1974 al Cinema Mart/ORQUESTRA MUNICIPAL DE VALNCIA] del Concierto Para Quinteto de Jazz y Orquesta de JOS NIETO, primer intent a Espanya de fusionar msica simfnica i un quintet de Jazz.
484
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1974]. Recitales por el Jazz Group en Studio. Setmana del 8 al 15 de novembre. N 562.
Tesi doctoral
368
Veure Captol III.4.2: Third Stream

[Tercer Corrent] a Valncia.
-Tete Montoliu Trio i Ren Thomas a la Sala Studio
Els dies 13 [nit]i 14 [vesprada i nit] de desembre del 1974, actua -en formaci de trio i a la Sala Studio- el pianista TETE MONTOLIU, inici duna srie de concerts que tot seguit- portaria a la ciutat al guitarrista belga REN THOMAS 485 acompanyat pel duo LOU
BENNETT/AL JONES des del dilluns 16 fins el divendres 20 del mateix mes, guitarrista que
[malauradament i noms quinze dies ms tard de les actuacions a Studio] mor a Santander tot just el 4 de gener del 1975. Tot i lalt nivell dels msics actuants, la resposta del pblic no fou -ni de llunylesperada pels organitzadors dels concerts.486
TETE MONTOLIU TRIO i REN THOMAS anunciats a la Sala Studio. 487
485
Ren Thomas [Lieja/Blgica, 25/II/1927 - Santander, 3/I/1975]. Als 8 anys apren a tocar la guitarra i -al cap dels anys- conegu lobra del seu pais Django Reinhardt. Toc a Lieja amb Hubert Simpliss, Raoul Faisan i els Bob Shots [amb el saxofonista Bobby Jaspar]. Al 1954 marx a Pars acompanyant Jaspar i all tingu ingfluncies jazzstiques de part de Jimmy Raney. Tingu oportinitat de compartir escenaris amb Chet Baker, Henry Renaud a ms de Jaspar [aleshores conegut pels aficionats europeus]. Marx a Canad on tingu oportunitat de tocar amb Miles Davis, Duke Jordan, Jackie McLean i Lee Konitz. Desprs duna estada curta als Estats Units, Thomas torn a Europa i actu al Festival de Jazz de Comblain-La Tour [Blgica]. Form un quintet amb Ren Urtreger [o Amadeo Tommasi] al piano; Benoit Quersino [o Giovanni Tommaso] al contrabaix i Daniel Humair [o Franco Mondini] a la batera. Lxit fou tan gran que es convertiren en el primer grup no americ que toc al club Ronnie Scott de Londres. Sovint es convertien en sextet amb la incorporaci eventual del trompetista Chet Baker amb qui enregistraren discs per a la RCA Victor dItlia. Desprs de la mort Jaspar [1963], acompany Chet Baker entre 1969 i 1972 fent gires per Mxic i Estats Units. Baker torn al seu pas i Thomas safeg al tro de Lou Bennett amb qui particip al Festival de Jazz de Middelheim [1974]. Toc amb Bennett a la Sala Estudio de Valncia [16 i 20 de desembre del 1974] i -als pocs dies- moria a Santander vctima dun infart, ciutat on era tocant. 486 Lautor de la present tesi va tenir el privilegi de ser una de les escassament 12 persones que hi erem escoltant un dels dos concerts oferts pel trio Thomas/Bennet/Jones a Valncia. ---N. de lA. 487 Cartelera Tria [1974]. Setmana del 8 al 15 de novembre. N 562.
369
La crtica apareguda la Cartelera Tria es fa ress de la poca asistncia de pblic als concerts del trio de THOMAS, a ms de fer una altra remembrana del guitarrista partint de les seues influncies ms directes, fa esment a la dificultat afegida per als jazzstes europeus que opten per desenvolupar la seua carrera musical des del vell continent i no marxar cap a Nova York, centre neurlgic -i comercial- del Jazz a nivell mundial, condici que -passats els anys- patiran diversos jazzmen locals, coneguts noms als cercles jazzstics espanyols i -de vegades- europeus.
Ressenya preliminar del concert de REN THOMAS TRIO signada sota les sigles V.V., les quals cal suposar una errada doncs haurien de ser A.V. [Antonio Vergara, collaborador crtic de Jazz del diari] . A destacar les errades en Jaz i Benett [Jazz i Bennett] [Las provincias. Dissabte, 14/XII/1974. Pg, 42].
Ressenya i part de la crtica de lactuaci a Valncia de REN THOMAS TRIO. 488
-Altres actuacions jazzstiques destacades.
488
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1974]. Ren Thomas, guitarra; Lou Bennett, organo; Al Jones, bateria. Setmana del 30/XII/1974 al 05/I/1975. N 571.
Tesi doctoral
370
LOS ANGELES JUBILEE SINGERS [cor nord-americ especialitzat en cantar espirituals i
temes folklrics dels Estats Units] ofer un recital a Valncia al desembre del 1974 [Facultat de Dret]. Al voltant del concert, el crtic teatral Josep Llus Sirera escrigu a la Cartelera Tria el segent:
[Trad.] ... Els JUBILEE SINGERS res tenen que envejar a qualsevol altre grup coral, s ms: sn encara ms envejables .... ...Repertori on destacaren els espirituals Jesus Will i Wade in the water .... 489
Altra oportunitat per als odors valencians de gaudir de nou de la presncia del cor
LOS ANGELES JUBILEE SINGERS i duna mostra menuda dels espirituals origen del Blues fou
el dilluns 14/III/1977[en aquesta ocasi al Teatre Principal de Valncia i dirigits per

ALBERT ONEIL], concert programat per la Societat Filharmnica:
[Trad.] ... Interpretaren -entre altres- fragments de Porgy & Bess [GERSHWIN] i diversos espirituals negres .... 490
Un altre esdeveniment recordat per msics i aficionats valencians [per motius diversos] fou un concert fora conflictiu -pel que fa a aspectes personals i al tarann dels intrprets- per part del trombonista SLIDE HAMPTON 491 i de TETE MONTOLIU TRIO 492 celebrat a la Societat Coral El Micalet els dies 5 i 6/I/1975.
489 490
Sirera, Josep Llus - Cartelera Tria [1974]. Setmana de l16 al 22 de desembre. N 569. Lpez-Chavarri Andujar, Eduardo - Las Provincias [1977]. Dijous, 17 de mar. Pg. 53. 491 Slide Hampton [Locksley Wellington Hampton. Jeannette/Pennsylvania, 21/IV/1932]. Trombonista, compositor i arranjador. Als 12 anys ja tocava en formacions jazzstiques i als 20 amb Budd Johnson, Dizzy Gillespie i la banda del seu cos, Lionel Hampton. De 1957 a 1959, amb Maynard Ferguson. An a remolc del trombonista Jay Jay Johnson, per sempre destac per loriginalitat dels seus arranjaments, de fet, els seus grups [menuts] sonaven com una big band. Toc amb Art Blakey, Tadd Dameron [1969], Barry Harris, Thad Jones, Mel Lewis i Max Roach. Al 1962 cre lSlide Hamptons Octet on eren els trompetes Booker Little, Freddie Hubbard i el saxofonista George Coleman. Viatj a Europa amb la banda de Woody Herman [1968] on romangu fins el 1977. Al 1979 enregistr el que ha estat considerat com a millor disc de la seua carrera: World of Trombone [1201 Music] i on participaren 9 trombonistes. Al 1998 li lliuraren un Premi Grammy [Best Jazz Arrangement Accompanying Vocalist] pel tema Cotton Tail enregistrat per Dee Dee Bridgewater. A la seua discografia cal destacar: Slide Hampton and His Horn of Plenty [Hard Dop Strand, 1959]; Explosion! The Sound of Slide Hampton [Jazz Atlantic, 1962]; Roots Jazz [Criss Cross, 1982]; Dedicated to Diz [Jazz Telarc, 1993]; Slide Plays Jobim [Brazilian, 2002]. 492 Al primer concert [diumenge, 5 de gener i canviada per a les 11 de la nit] Hampton no aparegu a lescenari degut una errada de sincronitzaci de dades. Al primer concert de lendam [canviat a la vesprada] el trombonista nord-americ es barall [al mateix escenari i davant tothom] amb el pianista catal per interromprel diverses vegades a unes introduccions i diversos solos. Tot seguit, Slide Hampton agaf el seu instrument i lenfund. Se nan i no es present a la segona actuaci. ---N. de lA.
371
Tot i les desavinences sorgides entre el trombonista nord-americ i el pianista catal, el pblic [que en aqueixa ocasi va respondre omplint el Teatre de la Societat Coral El Micalet i assist gaireb impertrrit a les diverses discussions verbals i musicals que hi eren passant a lescenari] agra lestona musical oferida a lnica actuaci conjunta dels quatre msics interpretant versions destndards com ara:
Giant Steps. Round about midnight. Bags groove. Time for love.
JOHN COLTRANE. THELONIOUS MONK. MILT JACKSON. GEORGE COLEMAN.
Pea dedicada a la memria de REN THOMAS, mort a Santander noms dos dies abans.493
Anunci de lactuaci [organitzada per Studio SA] dSLIDE HAMPTON -TETE MONTOLIU TRIO a El Micalet [Cartelera Tria. 8-12/I/1975. N 572 i Las Provincias, dissabte, 4/I/1975. Pg, 34] .
493
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1975]. Recitales dSlide Hampton i Tete Montoliu en El Micalet. Setmana del 13 al 19 de gener. N 573.
Tesi doctoral
372
Anys setanta i 1981.- Obrint el cam cap al Jazz: grups de fusi Jazz-Rock.
-III.2. 3. Obrint el cam cap al Jazz: grups de fusi Jazz-Rock.
Una de les maneres fetes servir per la vessant ms compromesa culturalment de la msica comercial i pel Rock per tal dapropar el Jazz als joves o -si de cas- donar-lo a conixer fou aquella branca anomenada Fusi Jazz-Rock i de la qual [cap al primer ter de la dcada dels setanta] es feu ress una part dels msics que pertanyien o procedien duna de les dues bandes [el Rock] per que desitjaven interpretar i refer estndards de Jazz tot seguint criteris dambds estils musicals per tal daconseguir nous auditoris i fer palesa la seua voluntat de canvi al mn musical sense deixar de costat cap gnere ja assolit. Aix el cas duna formaci espanyola [ORQUESTRA MIRASOL] i una altra danglesa i amb un bagatge de set L.Ps enregistrats [SOFT-MACHINE]. Totes dues actuaren [mitjanant la promotora cultural Cactus] a prop de Valncia [Sala Hercumar, a Alaqus/Horta Sud]. Els msics de lORQUESTRA MIRASOL eren:
RICARD RODA
[saxfons i un dels primers jazzstes catalans].
VICTOR AMMAN LUIGI CABANACH PEDRITO DIAZ MIQUEL LIZANDRA XAVIER BATLLS
[teclats]. [guitarra]. [percussi]. [bateria]. [baix elctric].
Dos membres de la formaci [AMMAN i BATLLS] ja havien actuat abans a Valncia com a msics dacompanyament del cantautor i actor alcoi OVIDI MOTLLOR [els dies 23, 24, 25 i 26/XI/1972 al Teatre/Cinema Valncia -carrer de Quart, nmero 23-].494 El fet que molts cantants [no sols els anomenats cantautors] demanaren ser acompanyats per msics de prestigi dintre del mn del Jazz o del Jazz-Rock [sobretot a Barcelona i Madrid, a Valncia el fenomen esdevindria ms endavant] fou considerat -al seu moment- com una manera dassegurar la vessant instrumental a les seues actuacions a ms dafegir-hi idees renovadores -segons lestil dels intrprets- pel que feia als arranjaments i el seu desenvolupament a lhora de tocar en directe tot i que -de manera
494
Las Provincias [1972]. Dijous, 23 de novembre. Pg, 37.
373
generalitzada- les melodies i harmonies originals no donaven per a ms. Els casos ms conegut els protagonitzaren JOAN MANUEL SERRAT [amb el pianista RICARD MIRALLES i el guitarrista JOSEP M BARDAG] i FRANCESC PI DE LA SERRA [amb els pianistes JORDI
SABATS i TETE MONTOLIU entre altres, atesa la vessant instrumental del cantant].
Anuncis de les actuacions de lORQUESTRA MIRASOL [Alaqus/Horta Sud. Divendres, 31/I/1975] i de SOFT MACHINE [Alaqus. Dilluns, 10/II/1975].
LORQUESTRA MIRASOL torn a actuar a Valncia el 3 i 4 doctubre del mateix any per a la Societat Coral El Micalet 495 i a la sala daudicions Gent [amb altres msics i tota vegada haver patit una escissi] vora tres anys desprs [7/X/1977] afegint ms gnere Salsa a les seues composicions i i sota el nom MIRASOL-COLORES. Els membres de SOFT-MACHINE que actuaren a la Sala Hercumar dAlaqus van ser:

MIKE RATLEDGE KARL JENKINS
[teclats]. [saxfon, clarinet, obo i celesta].
ALLAN HOLDSWORTH ROY BABBINGTON JOHN MARSHALL
[guitarra]. [baix electric]. [bateria].
A la crtica dels concerts de SOFT-MACHINE apareguda a la Cartelera Tria i signada per Luis Felipe Navarro es fa esment de la vessant rockera que incorpora lafegiment de la guitarra al grup i de la sonoritat jazzstica aconseguida amb la varietat estilstica i tmbrica dels instruments de vent: saxfon, clarinet i obo, barreja que referma la fusi Jazz-Rock com a premissa conceptual del conjunt angls.496
495 496
Las Provincias [1975]. Divendres, 3octubre. Pg, 32. Navarro, Luis Felipe - Cartelera Tria [1975]. Soft Machine, en Hercumar. Setmana del 17 al 23 de febrer. N 578.
Tesi doctoral
374
Anys setanta i 1981.- Obrint el cam cap al Jazz: grups de fusi Jazz-Rock.
Sota un aspecte o daltre, amb o sense els permisos governatius corresponents i amb laquiescncia del pblic o sense ella [sales -en concerts puntuals- gaireb buides] el Jazz comen a abocar-se a les cartelleres valencianes tot i que amb timidesa. Arribats a la meitat de la dcada dels setanta, el panorama musical a la ciutat esdevingu complex ats el nombre de grups que llavors omplien lescena valenciana [Rock, Folk i gaireb res de Jazz tal com si no existira] per -sobretot- pel seu ideari artstic no massa definit, fora influenciable i sempre a labast de les novetats alienes, sobretot anglosaxones. El mar del 1976 apareix a la premsa local un article -signat per Bel Carrasco- on es fa un reps i es donen suggeriments davant lallau de propostes musiclas i la minvada estructura per dur-les a terme:
[Trad.]... La proliferaci de grups musicals aix com els fenmens parallels: nombrosos grups de teatre, aparici del cinema independent ..., no s ms que lalternativa que un sector de la joventut ofereix a les formes culturals imposades per la civilitzaci de consum .... ... Pel que fa als grups de Rock o aquells altres que volen recuperar formes populars en fase dextinci tenen com a motivaci fonamental el desig de connectar amb el poble, de fer de la can un instrument de comunicaci directa amb la massa ....497
A larticle es fa esment de la poca receptivitat que el Jazz -com un gnere- t per tal datraure la joventut local:
[Trad.]... La vitalitat creativa de msics, compositors i cantautors es polaritza entre dos nuclis: el Rock i el Folk [el Jazz seria un tercer nucli menys freqentat] ....
Dintre de la ressenya es parla tamb de laugment al preu de les infraestructures adients per poder treballar:
Preu del equips de so:
Incrementats ms dun 20% desprs de les diverses depreciacions monetries.
497
Carrasco, Bel - Las Provincias [1976]. El underground valenciano. Momento musical: Rock, Folk, Jazz .... Dimarts, 9 de mar. Pg, 40.
375
Impostos que graven les actuacions: Despeses del transport:
Al voltant de 3000 pessetes. Increment del preu de la benzina [pujada mundial del 1973].
Davant aquestos arguments, lautor de larticle enten la creaci duna mena de cooperatives musicals [tal com la productora La Taba] per tal de defendres i sobreviure a lallau consumista i poc reflexiu [musicalment i intellectualment parlant] de la societat daleshores.
Tesi doctoral
376
Anys setanta i 1981.- Proliferaci de sales daudici on sincloa el Jazz.
-III.2.4. Proliferaci de sales daudicions on sincloa el Jazz.
El dijous 29 i el divendres 30/V/1975 [en sessions de vesprada i nit], el Traditional Jazz Studio de Praga actu de nou a Valncia [aquesta vegada al Teatre de la Princesa] dintre dun heterogeni festival de msica organitzat pel Ministeri de Cultura [Teatros Nacionales i Festivales de Espaa, Direccin General de Teatro del Ministerio de Informacin y Turismo i lAjuntament de Valncia], presentat com I Festival Internacional de Msica en Valncia.
Anunci de lactuaci del TRADITIONAL JAZZ STUDIO DE PRAGA [Las Provincias, divendres 30/V/1975. Pg, 34].
El TRADITIONAL JAZZ STUDIO DE PRAGA que actu a Valncia estava format pels msics:
PAVEL SMETACEK
[saxfon director].
alt,
clarinet
SVATOBOR MACAK IVAN SMETACEK VITEZSLAV MAREK JAROSLAV FUKSA ANTONIN BILY IVO PLUHACEK ANTONIN LODR DALIVOR SVASER
[saxfon tenor]. [saxfon barton]. [trompeta]. [tromb]. [piano]. [banjo]. [contrabaix/tuba]. [bateria].
377
Cal considerar PAVEL SMETACEK [fill del director dorquestra txec VCLAV SMETCEK] com a fundador de la TRADITIONAL JAZZ STUDIO
498
, banda de Dixieland que enregistr
20 discs fins que es dissolgu al 1999. A un dels cartells anunciadors podia llegir-se:
[Trad.]... El Jazz ms pur tocat per la millor agrupaci dEuropa ....
A Valncia, actuaren dintre duna gira europea que els port -entre altres ciutats- a Granada [10/V/1975] i al Collegi Major San Juan Evangelista de Madrid. El preu de les localitats oscillava entre 200 i 75 de les antigues pessetes. Cal dir que la crtica fou benvola ateses les circumstncies [el Dixieland sempre ha estat ms comercial tot i el desconeixement de molts odors valencians del veritable Jazz compost per a big band] i tenint -a ms a ms- amb compte que el Jazz [tal i com llavors es desenvolupava arreu del mn] arribava a Valncia molt a poc a poc. La ressenya que el msic i crtic SALVADOR SEGU 499 els feu al diari Levante fou un exemple del tractament exquisit amb el qual rebem a la ciutat gaireb totes les novetats jazzstiques que ens visitaven:
[Trad.] ... Formada per nou extraordinaris intrprets daquesta especialitat .... ... Amb un atractiu programa doble on sincloen les composicions ms recordades dels grans del Jazz, com JACK PALMER, LOUIS ARMSTRONG, GEORGE GERSHWING, del pianista del grup -ANTONIN BILY- i del director PAVEL SMETACEK .... ... Tot i que caldria detectar poca espontanetat, aspecte compensat per la cura i rigor estilstic que acompanya totes les seues interpretacions ....500
Al diari Las Provincias, el crtic Lpez Chavarri els feu una lloana significativa corresponent a la primera de les dues actuacions recordant que era la segona visita de la formaci a Valncia i el bon record que havien deixat a la primera estada a la ciutat:
498
Al 1959, Traditional Jazz Studio de Praga neren: Pavel Smetacek, Jaroslav Fuksa, Vladimir Materna; Ivan Smetacek, Jiri Kolar i Lubos Zajicek. ---N. de lA. 499 Salvador Segu Prez [Massanassa, 1939 - Valncia, 11/VII/2004]. Msic, professor i fundador del Conservatori de Castell. Doctor en Filosofia, ampli estudis musicals a Pars i Siena [1964/1965]. Catedrtic de Solfeig al Conservatori Superior de Msica de Valncia. Al costat daltres professors public la collecci de Mtodes dEnsenyament de Llenguatge Musical. Director del Conservatori de Valncia [1976/1980] i Castell [1998/2004]. Professor del doctorat Msica, de la UPV. Comissari de les exposicions Manuel Palau: Intimisme i ra [1993] i Pintors i escultors valencians del segle XV al XX [2002]. Autor dels Canoners d'Alacant, Valncia i Castell. Prepar l'edici d'obres de Palau, Gom, Asins Arb i Llcer Pla. Dirig les bandes d'Albuixech [1960/1961], Picassent [1962/1964] i Vall d'Ux [1966/1972]. Cre el Festival Internacional de Msica de Cambra de Monserrat i el Festival de Polifonia Religiosa i Concurs de Composici Coral de Sogorb. 500 Segu, Salvador - Levante [1975]. Dissabte, 31 de maig. Pg. 25.
Tesi doctoral
378
[Trad.] ... Torna a obtenir un xit calors. Brillant. Tasca de conjunt, validesa individual i carcter feren possible un programa ben bastit i desenvolupat amb eficcia i vigorosa capacitat de mitjans.... ... ARMSTRONG, ELLINGTON, PALMER, KING i GERSHWIN desfilaren mitjanant excellents versions sota el bon polsament rector del seu director PAVEL SMETACEK ....501
El divendres 6/VI/1975 la Banda Municipal [dirigida per JOSE M CERVERA COLLADO] estren a la Llotja de Valncia lobra dEDUARDO MONTESINOS COMAS Estudio en Jazz.

El divendres 30 i el dissabte 31/I/1976, el pianista JORDI SABATS 502 actu a la Sala El Micalet acompanyat per SANTI ARISA/bateria, sent un dels primers concerts de Jazz produt pel collectiu artstic La Taba.
Anunci i ressenya de lactuaci de JORDI SABATS/pno i SANTI ARISA/bat a la Societat Coral El Micalet on el signant [R.B.] repasa la trajectria del pianista i loportunitat que suposa veurel en directe a Valncia. [Las Provincias. Dimecres, 28/I/1976. Pg, 46].
501 502
Lpez-Chavarri Andujar, Eduardo Las Provincias [1975]. Divendres, 30 de maig. Pg. 34. Jordi Sabats [Barcelona, 23/X/1948]. Estudis a Sussa i Barcelona. Arranjaments per als cantautors Pau Riba, Ovidi Monllor, M del Mar Bonet i el guitarrista Francesc Pi de la Serra. Msica per a cinema i teatre. Cal destacar els seus discs: Ortodoxia/1972; Jordi Sabats i Toti Soler/1973; El Senyor dels Anells/1974; Vampyria/1975 [amb Tete Montoliu]; El Fantasma de Canterville/1975; Jordi Sabats, Solos de Piano. Duets amb Santi Arisa/1979 [qualificat com a obra mestra por la revista Down Beat]; The Ragtime Dance/1983 [homenatge a Scott Joplin i Premi Nacional del Disc]; Play Piano Play/2005 [amb els pianistes de Jazz Agust Fernndez, Chano Domnguez, Llus Vidal, Francesc Capella, Albert Bover i Albert Sanz].
379
Al gener del 1975, Cartelera Tria havia publicat una crtica de Luis Felipe Navarro al voltant del disc Vampyria/1975 enregistrat per JORDI SABATS i TETE MONTOLIU [qui toc un piano electrnic en alguns dels temes] i on destacava el resultat final aix com la benaurada uni dambds pianistes:
[Trad.] ... TETE MONTOLIU se ens presenta sota la greu influncia de BILL EVANS tot i continuar sent letern intrpret de balades que mai podr oblidar el Bop encara que ho haja intentat .... ... JORDI SABATS sembla estar influenciat pel pianista CHICK COREA a ligual qua al seu disc anterior: El Senyor dels anells .... ... El disc aconsegueix el seu millor moment al tema Stonehenge ....503
El dimarts 8 i el dimecres 9/VI/1976 sanunci al Teatre Princesa lactuaci duna banda semblant al TRADITIONAL JAZZ STUDIO DE PRAGA [que ja havia tocat en dues ocasions a la ciutat]. Era la formaci tamb txeca REVIVAL JAZZ BAND DE BRATISLAVA. Organitzat per lAula de Cultura de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valncia, el concert hagu de suspendres per culpa dun accident no greu succet a uns membres de la banda a la sortida de Reus.504
Anunci de lactuaci de REVIVAL JAZZ BAND DE BRATISLAVA actuaci que no pogu dur-se a terme per culpa dun accident lleu [8-9/VI/1976].
Si de cas hagueren arribat a tocar a Valncia [havien actuat Madrid -Collegi San Juan Evangelista- els dies 22 i 23 de maig], el septet haguera estat formada -segons dades de maig del 1976- pels msics:

503
ANTON RAKICKY MIROSLAV PASKA
[baix]. [contrabaix].
Navarro, Luis Felipe - Cartelera Tria [1975]. Vampyria: Tete Montoliu/Jordi Sabats. Setmana del 13 al 19 de gener. N 573. 504 Las Provincias [1976]. Dijous 10 de juny. Pg, 53.
Tesi doctoral
380
STEFAN POPLUHAR MILAN VASICA VLADIMIR VIZAR JAROSLAV CERVENKA PETER LIPA
[percussi]. [trompeta]. [tromb]. [clarinet]. [veu].
Els dies 15,16 i 17/X/1976 actu a El Micalet una formaci italiana de Jazz encapalada pel pianista GAETANO LIGUORI 505. Com que no hi havia cap altre ressenya a lanunci, cal suposar que el conjunto musical que hi apareix a la publicitat era el TRIO
IDEA, formaci creada a Mil per LIGUORI cap a meitat dels setanta i amb la qual tornaria
a Valncia en mar del 1977 [Caf Concert]. El TRIO IDEA estava format per:

GAETANO LIGUORI DAVIDE TEDESCO MASSIMO PINTORI
[piano]. [contrabaix] [bateria].
Anunci de les actuacions a El Micalet de LORQUESTRA ORIOL TRANVIA i el conjunt musical del pianista itali GAETANO LIGUORI [cal suposar que es tractava del TRIO IDEA] [Octubre, 1976] i la mateixa formaci anunciada [vora un any desprs, el 18 i 19/II/1977] al pub Caf Concert com el trio de Jazz ms important a Itlia
LORQUESTRA MIRASOL torn a actuar a Valncia el 3 i 4/X/1976 per a la Societat Coral El Micalet 506 i a la sala daudicions Gent [amb altres msics i tota vegada haver patit una escissi] vora dos anys desprs [7/X/1977] afegint ms gnere Salsa a les seues composicions i i sota el nom MIRASOL-COLORES.
505
Gaetano Liguori. Pianista. Diplomat en Piano i Composici Electrnica pel Conservatori Giuseppe Verdi de Mil. A meitat dels setanta form Idea Trio amb Davide Tedesco/cb i Massimo Pintori/bat. Al 1978, Premi de la Crtica Discogrfica per un disc a duo amb son pare [el bateria Lino Liguori]. Ha tocat al Gruppo Comtemporaneo [Free Jazz] i ha collaborat amb Steve Lacy, Roswell Rudd i Don Cherry . Des dels noranta toca amb el Gaetano Liguori Electric Project Quintet acompanyat per Davide Santi/vl, Luca Rampinini/sax, Valerio Della Fonte/b.elect i Massimo Pintori/bat. 506 Las Provincias [1975]. Divendres, 3octubre. Pg, 32.
381
El 25/II/1977 cal considerar-lo fonamental

per al desenvolupament del Jazz a Valncia doncs rest inaugurat el primer Club de Jazz estable a la ciutat: TRES TRISTES TIGRES. La seua trajectria i programaci es desenvolupa a la present tesi al Captol III.5: Tres Tristes Tigres escola de jazzstes locals.
Al mes de mar del 1977, el TRIO IDEA de GAETANO LIGUORI torn a Valncia per tocar els dies 18 i 19 a un dels nombrosos indrets existents al barri del Carme de Valncia els quals desenvoluparen una tasca divulgativa dall ms adient pel que al Jazz pertocava tot i que parlem de pubs menuts i amb poques infraestructures tcniques per poder tocar-hi tal com el Caf Concert [al carrer Marqus de Caro, 11].507 A la Sala Gent [carrer Pintor Benedito, 10] actuaren sovint a la segona meitat dels setanta diverses formacions locals que intentaven barrejar el Rock ms obert que arribava a casa nostra -provinent sobretot del Regne Unit- amb dosis arquetpiques del Jazz suau i poc bopper ms semblant -si ms no- a lestil West-Coast.
Anunci de les activitats programades per la sala Gent a la fi del mes de mar del 1979 i targeta de presentaci duna altra formaci habitual a la sala: ESO Y TAL [1974/75], grup que serv de llanadora per a joves msics valencians vers estils diversos: Jazz, Folk, Fusi, Can i Flamenc.
Els dimecres a la nit hi havia jam session, esdeveniment que sanunciava fins i tot amb els msics base, aix la Cartelera Tria [apartat Msica a la Sala Gent - Sala de Audiciones] anunciava una jam session per al dimecres 26/VII/1978 amb XIMET
507
Las Provincias [1977]. Divendres, 18 de mar. Pg. 34.
Tesi doctoral
382
CAFFARENA/saxfons, GERMAN ELUL/guitarres, MAURICE LAGIER/viol, CHEMA/bateria i
Paul MAGENTI/piano [fill del compositor LEOPOLDO MAGENTI]. Lexistncia de les primeres formacions de Jazz valencianes aviat es reflect a les jam sessions i en forma dactuacions a la sala Gent, fet aquest que -de llavors endavantanava a ser considerat com un fet normal als escenaris [ms aviat improvisats o inexistents com a tals] de diversos indrets de la ciutat. Aix sanunciava a lapartat Msica de la Cartelera Tria [abril/1977]:
[Trad.] ... Dimecres 13 dabril del 1977: Jam session amb Paco i Micky [ARANDA i BENET, de TRIPLE ZERO] .... ... Dijous, 14: VALENCIA JAZZ ....
Els dies 6,7 i 8/V/1977, el pianista JORDI SABATS torn a tocar a Valncia [piano sols] fent tres actuacions al pub Caf Concert del barri del Carme. A la tardor del mateix 1977, SABATS torn per actuar a la Sala dAudicions Gent [tamb a piano sols] durant tres dies: 23, 24 i 25 de novembre.
JORDI SABATS al Caf Concert [6,7 i 8 /V/1977] i a la Sala Gent el 23, 24 i 25 de novembre [C. Tria. 21-27/XI/1977. N 720] i actuaci -tamb a Gent- de GUILLERMO FERNANDEZ [autor de Sinfonia para Banda Elctrica estrenada per la TOMMYS BAND al Teatre Princesa el 25/XII/1975]. 508
Les reunions musicals de Gent cridaren latenci de msics pertanyents a formacions estables desitjosos per tocar Jazz. Aix, per als dilluns 5 i 12/II/1977 sanunciaven a la Cartelera Tria [secci Msica] jam sessions a Gent formades per msics pertanyents
508
Las Provincias [1977]. Diumenge, 3 dabril. Pg. 54.
383
a grups de trajectria musical prou diferenciada tal com VALENCIA JAZZ, AL TALL i ORQUESTINA TRIA. Seguint lexemple de Gent hi eren altres pubs a la ciutat, tal com Caf Concert [carrer Marqus de Caro, 11] on [tamb mitjanant Cartelera Tria -abril/1977-] sanuncia:
[Trad.] ... Dies 2 i 3 -vesprada- TRIPLE ZERO JAZZ GROUP.
Loferta musical de Gent abastava tamb la vessant clssica. s per la qual cosa que els dilluns soferien audicions de guitarra [sobretot] i piano. Al diari Las Provincias apareixien articles a lapartat Msica on sescriu al voltant de la tasca divulgadora de la sala daudicions Gent per noms pel que feia a la msica clssica. De la resta de gneres presentats a la sala daudicions no es fa esment:
[Trad.] ... Cal assenyalar -amb aplaudiments- el recolzament que la Sala dAudicions Gent presta als joves intrprets valencians en una programaci que els dilluns destaca pel seu ajut a la msica clssica. Per all han passat GUILLERMO FERNANDEZ, JESS ANTONIO POMAR, JOS DOMENECH, JOS PECHUAN, el duo de percussi IBARRA-JAVIER BENET 509 [germ de LIBERTO BENET i bateria ocasional al XE QUARTET], etc .... 510 [Trad.] ... Segueixen els recitals a la Sala Gent i el dilluns passat actuaren amb xit la soprano CHARO DE LA GUARDIA i el pianista JOS DOMENECH amb obres de GRANADOS, OBRADORS, NIN CULMELL i ALBERTO GINASTERA, entre altres ....511
Anunci de lactuaci a la Sala Gent de lorquestra de Fusi Rock-Salsa MIRASOLCOLORES [7/X/1977] 512 i lactuaci del grup argent LOS VAGABUNDOS [18/X/1977], formaci on mesos desprs tocaria el pianista de Jazz FABIO MIANO noms arribar a Valncia i abans de fer-se un nom al circuit jazzstic local.513
509
Germ de Liberto Benet i bateria ocasional al Xe Quartet. ---N. de lA. Article sense signatura - Las Provincias [1977].Dimarts, 10 de maig. Pg. 48. 511 Lpez-Chavarri Andujar, Eduardo - Las Provincias [1977]. Msica: Gent. Dijous, 26 de maig. Pg. 65. 512 Las Provincias [1977]. Divendres, 3 doctubre. Pg. 43. 513 Las Provincias [1977]. Dimarts, 18 doctubre. Pg. 28.
510
Tesi doctoral
384
La programaci de Gent incloa tamb presentacions a la ciutat de nous enregistraments de grups de Fusi i de Rock-Salsa, tal com lactuaci duna escissi de lORQUESTRA MIRASOL: la banda MIRASOL-COLORES. La formaci catalana tornaria a actuar a la mateixa Sala Gent la tardor segent [dies 2, 3 i 4/X/1978]. La diversitat de gneres que passaren per la sala daudicions Gent abastava la vessant folklrica, aix el grup argent -arrelat a Valncia- LOS VAGABUNDOS amb els quals tocaria [mesos desprs] el pianista de Jazz italocanadenc FABIO MIANO, pea fonamental al desenvolupament jazzstic a Valncia. Un duo format per msics argentins [el DUO DEL KARAJO: EDUARDO KOHAN/saxfons, charango i flautes diverses i HORACIO FUMERO/contrabaix i guitarres] actuaren la primera setmana de novembre del 1978 a la Sala Gent. A la crtica daquesta presentaci a Valncia es fa esment del repertori interpretat, ms jazzstic que no all insinuat al cartell anunciador:
[Trad.] ... Els tangos de CARLOS GARDEL i ASTOR PIAZZOLA apareixen despullats de tpics i sensibleries. Lantecedent ms directe el trobem al saxofonista argent GATO BARBIERI amb qui HORACIO FUMERO a tocat durant uns anys .... ... El seu repertori hi s basat en lapropament i reelaboraci del folklore i la msica popular sud-americana passada pel filtre del Jazz ....514
A ms de Gent, tamb soferia Jazz [tot i que de manera espordica i segons la conjuntura econmica dels establiments] a altres sales de Valncia anunciades a la premsa com a Salas de Audiciones, locals no sempre preparats ni acsticament ni materialment [la majoria sense escenari ni tampoc equipament tcnic adient].
Sales daudicions a Valncia [dcada dels setanta] Hippopotamus. Barro. Pub Senior. Carrer Salamanca, n 3. Carrer Ripalda, n 17. [Barri del Carme]. En aquest pub comenaren a tocar els msics del trio TRIPLE ZERO.
514
Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1978]. El Duo del Carajo. Setmana del 6 al 12 de novembre. N 770.
385
Les actuacions a la Sala Hippopotamus eren espordiques i diverses pel que feia a estils. Aix, el divendres 8/VI/1979 actu
HUMET
516 515
el cantautor de Navarrs JOAN BAPTISTA
acompanyat a la guitarra per una figura mtica dintre del mn de la nova
can per arrelada [com arranjador de discs i per a programes de televisi] a nombrosos msics de Jazz catalans, JOSEP MARIA BARDAG. 517
Programaci de la Setmana Fallera del 1977 a tretze Sales de Festa que llavors hi eren a la ciutat [Cartelera Tria. 14-20/III/1977. N 686].
515 516
Cartelera Tria [1979]. Setmana del 4 al 10 de juny. N 800. Joan Baptista Humet i Climent [Navarrs/La Canal de Navarrs/Valncia, 4/1/1950 - Barcelona, 30/XI/2008]. Cantautor. A destacar els seus temes Terciopelo, Clara i Hay que vivir!. 517 Josep Maria Bardag i Freixas [Barcelona, 11/X/1950 - 24/II/2001]. Guitarrista i arranjador. A treballat amb gaireb tots els intrprets de lanomenada nova can catalana. A destacar els seus arranjaments per a Joan Manuel Serrat, Francesc Pi de la Serra i Marina Rossell. Al 1975 acompany a Pars [Teatre Olympia] el cantautor i guitarrista de Jazz Francesc Pi de la Serra.
Tesi doctoral
386
El Festival Jazz 77 se celebr al Teatre

Principal els dies 23 i 24 de setembre del 1977 amb un cartell format a la seua major part per msics nacionals i locals. Fou el primer esdeveniment organitzat en part per la nova associaci Colectivo Promocin Jazz creada per Julio Mart. Veure Captol III.2.5: Actuacions de Jazz II.
La Caja de Ahorros de Valncia fou una de les primeres entitats privades que promocion el Jazz a la ciutat i la provncia mitjanant concerts oferts per la seua Aula de Cultura. Aix, el dimarts 30/V/1978 lentitat present al Teatre Principal de Valncia lactuaci dun septet polons: THE OLD TIMERS, representants de lestil vell Jazz i Dixieland a ligual que altres formacions alemanyes o de lantiga Europa de lEst que ja havien estat a Valncia abans: SPREE CITY STOMPERS i TRADITIONAL JAZZ STUDIO DE
PRAGA.
Fundats al 1966, THE OLD TIMERS estaven dirigits per HENRYK MAJEWSKI. Formaci composta per trompeta, baix, clarinet, tromb, piano, contrabaix i bateria. Tot i trobar-nos al 1978, el programa ofert presentava temes que caldria denominar com a clssics del vell estil. Repertori de THE OLD TIMERS.518 March of the charcoal grays. Wrought Iron rag. New Orleans. Memories of you.
WILBUR DE PARIS. WILBUR DE PARIS. HOAGY CARMICHAEL. EUBIE BLAKE.
518
387
Maple leaf rag. Bealle Street Blues. Someday youll be sorry. Motens Swing.
SCOTT JOPLIN. WILLIAM C. HANDY. LOUIS ARMSTRONG. BENNIE MOTEN.
Temes del director

HENRYK MAJEWSKI.
Anunci del concert de THE OLD TIMERS [Levante, dimarts 30/V/1978. Pg, 20].
Al diari Levante del 2/VI/78 aparegu una ressenya del concert signada per la professora M TERESA OLLER on destac lactuaci de THE OLD TIMERS duna manera molt generalitzada i sense entrar en matisos, la qual cosa fa suposar a aquest doctorand cert desconeixement del mn i de largot jazzstic per part dalguns crtics musicals especialitzats en crtiques de msica clssica:
[Trad.] ... Venen realitzant gires arreu dEuropa i -amb tota seguretat- pertot arreu assoliran lxit que aconseguiren amb aquesta actuaci .... ... Ens trobem davant un conjunt de solistes molt valuosos que conjunten molt b i que donen a les seues interpretacions la vivacitat i lestil que el Jazz requereix, cosa difcil daconseguir .... 519
El grup sevill de Rock simfnic/andals GUADALQUIVIR torn a actuar a Valncia tota vegada haver estat tocant al llarg de dues setmanes al Club de Jazz Tres Tristes Tigres [Setembre del 1978]. Lactuaci fou el 21/II/1979 al Teatre Princesa.
519
Oller, M Teresa - Levante [1978]. Concierto de jazz en el teatro Principal. Divendres, 2 de juny. Pg, 26.
Tesi doctoral
388
Organitzat pel Colectivo Promocin Jazz de Valncia, els dies 4,5,6 i 7/X/1979 actuaren al Teatre Valencia Cinema [carrer Quart, 23] lANDREW CYRILLE & MAONO
QUARTET, formaci considerada per la crtica com a una de les millors representants del
Free Jazz arreu del mn. Els msics que tocaren a Valncia encapalats pel bateria
ANDREW CYRILLE estava formada per:

ANDREW CYRILLE TED DANIEL DAVE S. WARE NICK DI GERONIMO
[bateria]. [trompeta]. [saxfon]. [contrabaix].
Encara que el preu de lentrada hagu de ficar-se a 250 pessetes, la resposta del pblic fou valida al llarg dels quatre dies destada del quartet. Al voltant dels concerts, el crtic Antonio Vergara escrigu el segent a la Cartelera Tria:
[Trad.] ... El quartet vingu a Valncia amb temes molt ben preparats. A destacar composicions del mateix CYRILLE, estndards com Prelude to a kiss [ELLINGTON]; My shipe [KURT WEIL] .... ... A ressaltar la favorable acollida del pblic Valenci .... 520
ANDREW CYRILLE & MAONO QUARTET [romanent la mateixa formaci] serien els
encarregats dinaugurar [just un any desprs de les actuacions al Valencia Cinema] el segon club de Jazz estable de la ciutat de Valncia: Perdido Club de Jazz [Valncia, dissabte 13/XI/1980]. Els dies 11, 12 i 13/I/1980 i seguint amb la programaci del Colectivo Promocin Jazz del promotor Julio Mart, actu el KENNY CLARK TRIO al Valencia Cinema. Encapalats pel bateria KENNY CLARK, es presentaren amb una formaci atpica:

KENNY CLARKE LOU BENNETT JIMMY GOURNEY
[bateria] [orgue] [guitarra]
Tots els dilluns del mes de gener del 1980, VALNCIA JAZZ [en formaci de trio i de quartet] actuaren a la Sala Escalante [carrer Landerers, 5].
520
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1979]. Setmana del 15 al 21 doctubre. N 819.
389
Anunci de la primera actuaci de lany de VALNCIA JAZZ a la Sala Escalante.521
El dimecres 30 i el dijous 31 de gener i el divendres 1 i dissabte 2 de febrer del 1980, el guitarrista i alma mater de VALNCIA JAZZ, CARLOS GONZALBEZ i el contrabaixista argent HORACIO FUMERO toquen a duo al pub Barro [carrer Ripaldal 17]. Tamb a la mateixa sala actuaren [els dies 1 i 2/II/1980] STEVE POTTS QUARTET, grup encapalat pel saxofonista STEVE POTTS i enquadrats sota la corrent del Free Jazz. El quartet hi era format per:

STEVE POTTS ANTONIO PINHO ZE EDUARDO ZLATCO KAUCIC
[saxfon alt] [piano] [contrabaix] [bateria]
A la Cartelera Tria, el crtic Federico Garcia Herraiz escrigu el segent pel que feia a les actuacions de STEVE POTTS QUARTET:
[Trad.] ... STEVE POTTS -resident a Pars- ha treballat sovint amb STEVE LACY .... ... Els moments Free no aparegueren en cap moment integrats al decurs musical del saxofonista .... 522
El diumenge 17/II/1980 actu per primera vegada a Valncia [al Teatre Principal] una veritable llegenda del Jazz, el trompetista DIZZY GILLESPIE en formaci de quartet:
DIZZY GILLESPIE QUARTET amb el CARLOS GONZLBEZ TRIO com a inici del programa,
primera oportunitat seriosa per a un msic local de poder compartir cartell amb msics dalria jazzstica que aleshores anaven arribant a Valncia. Tot i omplir el teatre, la crtica dAntonio Vergara en la Cartelera Tria no fou massa benvola:
521 522
Levante [1980]. Espectculos. Divendres, 11 de gener. Pg, 23. Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1980]. Setmana del 11 al 17 de febrer. N 836.
Tesi doctoral
390
[Trad.] ... GILLESPIE es present acompanyat de guitarra elctrica, baix elctric i bateria [PAULINHO DA COSTA] .... ... St Louis Blues pat la nova robada rtmica de moda: els temps binaris. Body and Soul se salv .... Toc temes seus coneguts, com ara Manteca, Salt Peanuts, Tint tin deo i Night in Tunisia ....523
El dimecres 12 i el dijous 13/III/1980, CARLOS GONZLBEZ i MIGUEL Micky BENET actuaren en duo guitarra/piano al pub Barro. Els dies 17, 18 i 19/III/1980, actu a la Sala Escalante el quintet dun de les icones del Free Jazz, el saxofonista ARCHIE SHEPP.
ARCHIE SHEPP QUINTET es present a Valncia amb la segent formaci:

ARCHIE SHEPP
524
[saxfon] [tromb] [piano] [bateria] [contrabaix]
CHARLES GREENE SIEGFRED KESSLER CHARLES PERSIP CAMERON BROWN
La crtica feu un reps dels temes interpretats als concerts i una valoraci musical del saxofonista:
[Trad.] ... Tot i desenvolupar una trajectria Free, SHEPP toc -a ms de temes seus- diversos estndards tal com: No Smoking [H.SILVER]; Moanin [B.TIMMONS]; Sophisticated Lady i In a sentimental mood [ELLINGTON]; Giant Steps [COLTRANE] i Yarbird Suite [PARKER] .... ... ARCHIE SHEPP em sembla un gran msic per no un intrpret extraordinari ....525
523
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1980]. Dizzy Gillespie Quartet al Teatre Principal: Un Gillespie conservador. Setmana del 25 de febrer al 2 de mar. N 838. 524 Archie Shepp [Archie Vernon Shepp. Fort Lauderdale/Florida, 24/05/1937]. Saxofonista. Toc amb Lee Morgan/trompeta i Kenny Rogers/saxfon]. Estudi Advocacia i Art Dramtic. Primer disc Archie Shepp-Bill Dixon Quartet. Savoy/1962. Amb els New York Contemporary Five i amb jazzstes davantguarda com Cecil Taylor i John Coltrane [Ascensi. Impulse/1965]. Toc amb la Jazz Composer's Orchestra al costat de Taylor, Sun Ra, Carla Bley, Paul Bley, Roswell Rudd i John Tchicai. Fire Music [Impulse!/1965], ha estat considerada la seua millor gravaci amb temes dedicats -entre altres- a Malcon X. Enregistr The Way Ahead [Impulse!/1968], i collabor amb Jeanne Lee, Chet Baker i Max Roach. 525 Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1980]. Archier Shepp Quintet. Setmana del 23 al 30 de mar. N 842.
391
El divendres 11/IV/1980, actu a la Sala Escalante el quartet encapalat pel saxofonista GEORGE COLEMAN: GEORGE COLEMAN QUARTET sota la segent formaci:

GEORGE COLEMAN HILTON RUIZ HERBIE LEWIS BILLY HIGGINS
[saxfon] [piano] [contrabaix] [bateria]
Anuncis de lactuaci del GEORGE COLEMAN QUARTET [Sala Escalante, 11/IV/1980]. A lanunci del diari Levante es fa esment de la facilitat del saxofonista per enllaar melodies i solos de llarga durada mitjanant la seua tcnica de respiraci circular.526
La crtica que feu del concert Federico Garcia Herraiz valorava per igual tots els components del grup i destacava la tasca de conjunt:
[Trad.] ... La longitud dels solos de COLEMAN no estigu en proporci directa a les seues idees musicals .... ... A destacar la interpretaci destndards coneguts com ara Stardust [Hoagy Carmichael] i Lush life .... ...BILLY HIGGINS posseeix el sentit de larquitectura de KENNY CLARKE i la subtilesa de ROY HAYNES ....527
El dilluns 28/IV/1980, actu al Teatre Principal de Valncia [tamb organitzat pel Colectivo Promocin Jazz Valncia] el sextet encapalat i dirigit pel bateria ART
BLAKEY. ART BLAKEY & JAZZ MESSENGERS actu amb la segent formaci:

526 527
ART BLAKEY VALERI PONOMAREV
[bateria i director] [trompeta]
Levante [1980]. Sense signatura. Divendres, 11 dabril. Pg, 26. Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1980]. George Coleman Quartet. Setmana del 21 al 27 dabril. N 846.
Tesi doctoral
392
BILL PIERCE BOBBY WATSON JAMES WILLIAMS CHARLES FRAMBOURGH
[saxfon tenor] [saxfon alt] [piano] [contrabaix]
La crtica feta a la Cartelera Tria no ressalta massa la tasca de conjunt del sextet:
[Trad.] ... La seua capacitat [dART BLAKEY] de catapultar i impulsar de manera constantels solistes es va veure fora efica als Blues .... ... Entre altres, tocaren els temes One by one [WAYNE SHORTER]; Moanin i Blues March .... ... Els actual MESSENGERS sn un conjunt de solistes dall ms vulgars els quals es troben a molta distncia de formacions anteriors. A destacar el saxofonista alt BOBBY WATSON ....528
Anunci de lactuaci dels ART BLAKEY & JAZZ MESSENGERS en formaci de sextet.529
Anunci de lactuaci del TETE MONTOLIU TRIO amb lafegit de la seua tornada desprs duna gira pels Estats Units [Cartelera Tria, 5-11/V/1980. N 848]
Els dies 8, 9, 10 i 11/V/1980, el pianista TETE MONTOLIU actu al Teatro Valncia com a TETE MONTOLIU TRIO amb la segent formaci:
528
Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1980]. Art Blakey & Jazz Messengers. Setmana del 12 al 18 de maig. N 849. 529 Levante [1980]. Sense signatura. Diumenge, 27 dabril. Pg, 46.
393
TETE MONTOLIU JOHN HEARD ALBERT Tottie HEATH
[piano]. [contrabaix]. [bateria].
El divendres 9/V/1980 i en dues sessions [19 i 22,30 hores] es present a Valncia per primera vegada [Teatre Princesa] el percussionista i vibrfon LIONEL HAMPTON al capdavant duna banda de tretze msics, formaci anunciada com LA GRAN ORQUESTA
DE LIONEL HAMPTON, la qual hi era formada pels segents instrumentistes:

LIONEL HAMPTON JOE NEWMAN WALLACE DAVENPORT STJEPHO PAUL MOEN STEVE SLAGLE KEVIN BROWN CURTIS FULLER RICHIE CARUSO WILD BILL DAVIS GARY MAZZAROPI RICHIE PRATT LAURI RUDOLPH AXEL ZWINGENBERGER
[percussi/vibrfon]. [trompeta]. [trompeta]. [trompeta]. [saxfon tenor]. [saxfon alt]. [saxfon barton]. [tromb]. [tromb]. [piano/orgue]. [contrabaix]. [bateria]. [veu]. [piano/woogie-boogie].
Una part de la crtica local no fou benvola amb el msic nord-americ qui fou acusat de fer concessions al repertori i de ser massa comercial a la seua presentaci a Valncia:
[Trad.] ... I unes composicions que sonaven al gran pblic: In the mood [el tpic En forma, doncs aix fou reconeguda] pel pblic]; Hamps boogie-woogie; Cherokee; Flyng home; Midnight sun; The nearness of you i Old man river, tema que enlla amb altre de THELONIOUS MONK: Straight no chaser, fet sorprenent doncs HAMPTON sempre odi el Jazz de CHARLIE PARKER i de MONK ....530
530
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1980]. Orquesta de Lionel Hampton. Teatro Princesa. 19 al 25 de maig. N 850.
Tesi doctoral
394
Anunci de lactuaci del LA GRAN ORQUESTA DE LIONEL HAMPTON al Teatre Princesa, [divendres, 9/V/1980].531
Altres mitjans dinformaci grfica foren ms benvols amb el percussionista. Aix, el diari Levante [sota la signatura A.B.] feu quasi un panegric de Hampton lloant fora la seua actuaci al Teatre Princesa de Valncia.
Capalera de la crtica del diari Levante al voltant de lactuaci de LIONEL HAMPTON i els seus msics on les paraules autntic Jazz i virtus apareixen sovint.532
[Trad.] ... El pblic sentreg de ple escoltant els Blues sota un silenci gaireb religis i eixordant amb els seus aplaudiments.... ... A destacar i agrair la tasca de difusi davant els amants daquesta msica feta pel Colectivo Promocin Jazz i que ensenya a distingir entre uns msics vertaders i un altres ximplets i generadors de soroll ....
531 532
Cartelera Tria [1980]. Setmana del 5 al 11 de maig. N 848. A.B. - Levante [1980]. Dimarts, 13 de maig. Pg, 36.
395
El dimarts 24/VI/1980 i de nou sota producci del Colectivo Promocin Jazz Valncia es present al Teatre Principal el concert del saxofonista PHAROAH SANDERS en formaci de quartet.
PHAROAH SANDERS QUARTET, estava integrat per:

PHAROAH SANDERS JOHN HICKS CURTIS LUNDI IDREES MUHAMED
Una crtica del concert fa esment de la seua influncia coltraniana:
COLTRANE: ... SANDERS
[Trad.] ... Els seus millors discs han estat amb collaboraci amb JOHN Ascensin; Om; Meditation .... feu dell mateix en ocasions i de COLTRANE la resta del temps ....533
Anunci de lactuaci de PHAROAH SANDERS QUARTET al Teatre Principal de Valncia 534 i ressenya a la premsa de la fi del Festival de Jazz de Sant Sebasti 1980. A destacar la denominaci dels ART BLAKEY & JAZZ MESSENGERS escrits com el Art Blakey.535
Una mostra de la importncia aconseguida als mitjans de comunicaci pel fenomen jazzstic de la fi dels setanta i comenament dels vuitanta fou laparici en premsa [sobretot a lestiu i de tant en tant] de noticies referides a festivals de Jazz [el comenament i la cloenda], esdeveniments musicals que -tret daquells ms veterans, com el de Sant Sebasti- comenaven a nixer a diverses localitats arreu lEstat on el Jazz havia estat poc ms que no una ancdota fins aleshores. Aix, a la secci
533
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1980]. Pharoah Sanders Quartet al Teatre Principal. Setmana del 30 de juny al 6 de juliol. N 856. 534 A.B. - Levante [1980]. Espectculos. Dimarts, 24 de juny. Pg, 31. 535 Levante [1980]. Espectculos. Dijous, 31 de juliol. Pg, 15.
Tesi doctoral
396
Espectaculos del diari Levante de les acaballes de juliol hi apareix la notcia de la cloenda del Festival de Jazz de Sant Sebasti 1980. Per tal dinaugurar la Temporada de Jazz 1980/81 organitzada pel Colectivo Promocin Jazz Valncia [amb la collaboraci de lequip Studio/Valencia Cinema] , es present el dijous 30/X/1980 a lescenari del carrer Quart, 23 el quartet del pianista
CEDAR WALTON. CEDAR WALTON QUARTET actu amb la segent formaci:

CEDAR WALTON BOB BERG SAM JONES BILLY HIGGINS
[piano]. [saxfon]. [contrabaix]. [bateria].
Dos dies desprs del concert de WALTON [el dissabte 1 de novembre del mateix any i al mateix escenari del Valencia Cinema] actu vora un any desprs de fer-ho a Valncia i a un punt de ser la formaci que tingu lhonor dinaugurar Perdido Club de Jazz el 13/XI/1980, el quartet el bateria ANDREW CYRILLE.
ANDREW CYRILLE & MAONO actu amb la segent formaci:

ANDREW CYRILLE TED DANIEL DAVE S. WARE NICK DI GERONIMO
[bateria]. [trompeta]. [saxfon]. [contrabaix].
La crtica dambds concerts [de WALTON i de CYRILLE] aparegu conjuntament una setmana desprs a la Cartelera Tria de la m de Federico Garcia Herraiz:
[Trad.] ... WALTON s millor compositor i arranjador que no solista; gelat i poc original .... ... DAVID WARE s un saxofonista de timbre potent que es decanta per SONNY ROLLINS .... ... CYRILLE continua sent el bateria ordinador dels clmax del conjunt ....536
536
Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1980]. Cedar Walton Quartet/Andrew Cyrille & Maono. Setmana del 10 al 16 de novembre. N 875.
397
El 13 de novembre del 1980 rest

inaugurat el segon Club de Jazz estable a Valncia i el de ms durada com a tal doncs ofer actuacions al llarg de vora 15 anys dexistncia [tanc al 1995]:
PERDIDO CLUB DE JAZZ. La seua

trajectria i programaci [fins desembre del 1981, cloenda daquesta tesi doctoral] es desenvolupa al Captol III.6: Consolidaci i assoliment jazzstic a la ciutat: Perdido Club de Jazz.
El I Festival Internacional Jazz a

Valncia se celebr al Teatre Principal de Valncia del 24 fins el 30/XI/1980 amb un cartell on ja hi era palesa la trajectria artstica i el nivell a seguir en altres esdeveniments jazzstics dels propers anys. Veure Captol III.5.3: Actuacions de Jazz II.
El dilluns 9/II/1981 es present al Teatre Principal el quartet del bateria LOUIS HAYES amb unes credencials impressionants doncs toc amb HORACE SILVER, CANNONBALL
ADDERLEY [anunciat al cartell amb una errada al seu nom] PETERSON i DEXTER GORDON, entre altres grans del Jazz. THE LOUIS HAYES GROUP, hi era integrat pels msics:

537
, JOHN COLTRANE, OSCAR
LOUIS HAYES GARY BARTZ ALBERT DAILEY
[bateria]. [saxfon alt]. [piano]. Substitut per BOB

NELOMS.
JIMMY ROUSER
[contrabaix].
El pianista anunciat [ALBERT DAILEY] fou substitut a ltima hora per BOB NELOMS.
537
Cannoball Adderley [Julian Edwin Adderley. Florida, 15/IX/1928 - Gary/Indiana, 8/08/1975]. Saxofonista.
Tesi doctoral
398
Cartell anunciador de THE LOUIS HAYES GROUP [Teatre Principal, 9/II/1981].
La crtica al voltant del concert de LOUIS HAYES es feu ress i lament fora la fluixa assistncia de pblic al Teatre Principal tractant-se duna de les figures ms importants [per motius diversos: generacionals, estilstics, etc.,] del Jazz de totes les poques:
[Trad.] ... La msica oferida pel quartet de LOUIS HAYES -tot i que no massa original- fou dun valor jazzstic superior a all que ens brindaren alguns msics de gran renom la passada temporada .... ... Tocaren estndards fora populars a la literatura del Jazz: Star Eyes; Summertime i Speak Lew. A destacar -a ms dHAYES- el saxofonista GARY BARTZ ....538
El dilluns segents a lactuaci de LOUIS HAYES es present de nou a Valncia [16/II/1981] el saxofonista STAN GETZ en formaci de sextet. GETZ ja havia actuat per primera vegada a la ciutat el 26/XI/1979 encapalant un quintet.
Anunci de lactuaci de STAN GETZ SEXTET [Teatre Principal, 16/II/1981].
STAN GETZ SEXTET, estava format pels msics:

STAN GETZ CHUCK LOEB MITCHELL FORMAN MARK EGAN
[saxfon]. [guitarra]. [piano]. [baix elctric].
538
Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1981]. The Louis Hayes Group al Teatre Principal. Setmana del 16 al 22 de febrer. N 889.
399
VICTOR LEWIS BOBBY THOMA
[bateria]. [percussi].
La crtica del concert lamentava la joventut i la inexperincia de la banda que acompany el saxofonista a lactuaci al Teatre Principal a ms del canvi vers la comercialitat descarada produt en STAN GETZ:
[Trad.] ... La seua msica s una barreja de peces basades en el Rock i sense el mnim inters .... ... Toc balades, la nica cosa veritablement jazzstica que toc .... ... Als estndards Lush Life; Ill remember April i Infant Eyes [WAYNE SHORTER]. GETZ aconsegu una sonoritat pura i amb sentit meldic pel que fa a la construcci de les frases demostrant aix ser un consumat estilista de la balada al Jazz ....539
El dilluns 2/III/1981 i presentat pel Colectivo Promocin Jazz Valncia actu a la Sala dAudicions Casablanca [carrer Eugenia Vies, 152 - platja de la Malva-rosa] la banda del trompetista CLARK TERRY.
CLARK TERRYS BIG BAND ESTAVA composta pels segents 19 msics.

CLARK TERRY GARY BLACKMAN TONY LUJAN BARON STRIPLING STEVE RENTSCHLER CONRAD HERPIG RON WILKINS KENNY CRANE MATT FINDERS NED OTTER RANDY RUSSELL CHRIS WOODS DANNY HOUSE
[trompeta]. [trompeta]. [trompeta]. [trompeta]. [trompeta]. [tromb]. [tromb]. [tromb]. [tromb]. [saxfon]. [saxfon]. [saxfon alt]. [saxfon alt].
539
Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1981]. Stan Getz Sextet al Teatre Principal. Setmana del 9 al 15 de mar. N 892.
Tesi doctoral
400
BRANDFORD MARSALIS DIANE DE ROSA JOHN CAPBELL PETER DOWDELL MICHAEL BAKER MICHEL BECKHAM
[saxfon alt]. [saxfon barton]. [piano]. [contrabaix]. [bateria]. [veu].
Anunci de lctuaci de la CLARK TERRYS BIG BAND a la Sala Casablanca [Malvarosa]
A destacar la presncia com a membre de la formaci del saxofonista BRANFORD

MARSALIS, [Nova Orleans, 26/VIII/1960], germ del trompetista WINTON MARSALIS [Nova
Orleans, 18/X/1961] i fill del pianista ELLIS MARSALIS JR. [Nova Orleans, 14/XI/1934] representants -tots tres- duna de les nissagues ms importants i decissives a la histria del Jazz la qual es mant fins hores dara. Fou un concert sorpresa, ats que el pianista TETE MONTOLIU -present a la sala- fou demanat per TERRY i toc amb la big band al tema Sonymoon for two [SONNY ROLLINS]. La crtica del concert apareguda a la Cartelera Tria fa esment al fet de ser duna big band formada per reclutes i cadets atesa la gran despesa que comporta la possada en marxa i funcionament una gran banda com llavors la de TERRY. Les intervencions de
BRANFORD MARSALIS passaren desapercebudes per al crtic:
[Trad.] ... Amb lajut duns magnfics arranjaments de QUINCY JONES, JIMMY HEAT, CRHIS WOODS i el mateix TERRY aconsegueix que els reclutes toquen un Jazz ple denergia i precisi desprs dun mes dassajos als Estats Units ....
401
... Destac la interpretaci conjunta dels estndards Stella by starlight i Jeeps blues ....540
El dimecres 4/III/1981 actu al Cinema Valncia el trio del bateria OLIVER JACKSON acompanyats pel saxofonista JIMMY POWELL.
OLIVER JACKSON TRIO + JIMMY POWELL estava format per:

OLIVER JACKSON CLIFF SMALLS LEONARD GASKIN JIMMY POWELL
[bateria]. [piano]. [contrabaix]. [saxfon].
Al cartell anunciador erraren els cognoms i de GASKIN i SMALLS i intercanviaren els seus instruments.
A lanunci del concert, els instruments de GASKIN [contrabaix] i SMALLS [piano] estan intercanviats. [Cartelera Tria. Setmana 2-8/III/1981. N 891].
[Trad.] ... OLIVER JACKSON seria un neoclssic sensible a la bateria moderna, sempre dintre duns lmits marcats per la seua preferncia vers el Jazz de lpoca clssica .... ... El saxofonista JIMMY POWELL [saxfon alt a lOrquestra de COUNT BASIE durant mols anys] estigu poc imaginatiu ....541
Tot i estar de moda a la ciutat de Valncia de comenaments dels vuitanta, el Jazz no hi era incls encara a una srie dactivitats desenvolupades des dels estaments oficials, rgans de govern sota un criteri poltic allunyat dels anys franquistes que feia pensar en una millor relaci cultura/estaments oficials, cosa que -pel que feu al Jazz- encara tardaria en fer-se realitat. Aix, a la primavera del 1981 es pos en marxa la I Campanya dAnimaci Cultural Msica/Teatre/Dansa i Poesia organitzada per
540
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1981]. Calrk Terry Big Band en Casablanca. Setmana del 9 al 15 de mar. N 892. 541 Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1981]. Oliver Jackson Trio with Jimmy Powell al Teatre Valncia. Setmana del 23 al 29 de mar. N 894.
Tesi doctoral
402
lAjuntament de Valncia. A lapartat de Msica hi sn grups de Rock, Can i formacions de Msica Clssica [orquestres de cambra i cors] per no de Jazz. Desprs de lxit aconseguit amb lactuaci de la CLARK TERRYS BIG BAND, la sala Casablanca program per al dimecres 29/IV/1981 lactuaci de la big band anglesa THE
PASADENA ROOF ORCHESTRA, anunciada errniament als cartells per al dimecres, 29 de
maig, data incorrecta doncs el concert fou el dimecres 29 dabril [el 29 de maig del 1981 era dijous]. Sota lepgraf Autntico Festival Revival de la msica de los aos 30 la banda es present amb una formaci donze msics. La crtica del concert recalc la vessant Dixieland de la banda:
[Trad.] ... Repertori amb composicions estndards de GEORGE

PORTER, DUKE ELLINGTON i FLETCHER HENDERSON ....
GERSHWIN,
COLE
... Situada a mig cam entre la rigidesa rtmica de la msica de marxa de Nova Orleans per sense desenvolupar un joc per seccions ats que sols ne sn 3 saxfons, 2 trompetes i 1 tromb ..., a ms de no improvisar ....542
Anunci del concert de THE PASADENA ROOF ORCHESTRA a la Sala Casablanca que cont lerrada a la data de lactuaci de la banda [dimecres, 29 de maig amb compte de la correcta dimecres, 29/IV/1981].543
Lantiga Sala Studio del carrer Taqugraf Mart torn a canviar de nom i pass a denominar-se Sala Susos. Aix, el dilluns 11/V/1981 obr de nou les portes per donar pas a lactuaci del saxofonista LOU DONALDSON en formaci de quartet.
LOU DONALDSON QUARTET neren els segents msics:
LOU DONALDSON
[saxfon alt].
542
Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1981]. The Pasadena Roof Orchestra. Setmana de l11 al 17 de maig. N 901. 543 Cartelera Tria [1981]. Setmana del 27 dabril al 3 de maig. N 899.
403
HERMAN FOSTER JEFF FULLER VICTOR JONES
[piano]. [contrabaix]. [bateria].
Anuncis de la Sala Susos [antiga Sala Studio] presentant LOU DONALDSON QUARTET [Levante, divendres 8/V/1981. Pg, 30 i Cartelera Tria, 11-17/V/1981. N 901].
[Trad.] ... Considerat un dels primers deixebles de CHARLIE PARKER, interpretaren estndards com Parkers mood i Confirmation .... ... Res sembla millor que dominar linstrument de treball [saxfon alt] per produir msica ....544
El dilluns 18/V/1981 comen el programa anomenat Jazz en Primavera que el Colectivo Promocin Jazz Valncia i la gerncia del Teatre Valncia havien desenvolupat conjuntament. El dia 18 es present al Teatre Valncia el quartet dels saxofonista ART PEPPER.
ART PEPPER QUARTET toc amb la segent formaci:

ART PEPPER MILO LEVIEV BOB MAGNUSSON CARL BURNET
[saxfon alt]. [piano]. [contrabaix]. [bateria].
Del concert dART PEPPER, la crtica ressalt la poca assistncia de pblic al Cinema Valncia [tamb anunciat com a Teatre Valncia]:
[Trad.] ... No ms de 150 persones a la sala ....
544
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1981]. Lou Donalodson Quartet en Sala Susos. Setmana del 18 al 24 de maig. N 902.
Tesi doctoral
404
... PEPPER interpret estndards i dos boleros: Bsame mucho i Historia de un amor, exemples de com un msic de Jazz pot transformar qualsevol can ....545
Anunci dels concerts dART PEPPER QUARTET i SONY STITT/TETE MONTOLIU QUARTET de la dintre de la programaci Jazz en primavera [Cartelera Tria, 1824/V/1981. N 902] .
Jazz en primavera, abastava tamb altres activitats, entre les quals hi havia una taula rodona al voltant del Jazz a Espanya i la presentaci del darrer disc de TETE MONTOLIU.
545
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1981]. Art Pepper Quartet al Teatre Valncia. Setmana de l1 al 7 de juny. N 904.
405
Els dies 19 i 20/V/1981, actu al mateix escenari el saxofonista SONNY STITT acompanyat pel trio de TETE MONTOLIU.
SONNY STITT + TETE MONTOLIU TRIO neren:

546
SONNY STITT TETE MONTOLIU HERBIE LEWIS BILLY HIGGINS
[saxfon alt i tenor]. [piano]. [contrabaix]. [bateria].
[Trad.] ... Primera actuaci a Valncia de SONNY STITT. Als 57 anys roman com un dels grans mestres vius del Bop. A destacar les balades Yesterdays i Autumn in New York .... ... Un dels boppers ms originals i que millor a fet servir lherncia de LESTER YOUNG ....547
Pel que feu al concert de PEPPER i al de MONTOLIU i STITT, una altra opini -totalment diferent- aparegu al diari Levante doncs a la notcia parla de sala plena i xit legtim i sincer de la present temporada, fet que ens dona a entendre la disparitat de criteris artstics a lhora dinformar als aficionats al jazz de la ciutat.
Ressenya del diari Levante on es dona una versi dels dos concerts totalment diferent de la presentada per Cartelera Tria.
Sal de ball situat al costat de la mar [Plaja de la Malva-rosa], Casablanca es convert a la fi dels setanta en punt dencontre de militants de partits desquerra, promotors culturals i intellectuals locals.
546
Sonny Stitt [Edward Stitt. Boston, 2/II/1924 - Washington, 22/VII/1982]. Saxofonista. Una de les figures ms destacades del Hard Bop. Treball i enregistr amb Dizzy Gillespie, Dexter Gordon, Gene Ammons, Bud Powell, Miles Davis, Art Blakey i Thelonious Monk. 547 Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1981]. Sonny Stitt/Tete Montoliu Quartet. Setmana de l1 al 7 de juny. N 904.
Tesi doctoral
406
Logotip de la Sala Casablanca, a la plaja de la Malva-rosa i anunci setmanal de la sala amb la presncia de lorquestra ESTRELLAS DEL JAZZ fent esment que -malgrat el terme generico-musical afegit a la formaci- el Jazz hi era absent del seu repertori.
Per lentaulat de la Sala Casablanca passaren orquestres valencianes de grandria diversa, tot i que sovint neren daquelles anomenades grans [mnim de 8 msics]. El seu repertori consistia en tocar temes de moda ben orquestrats, copiar [de la manera ms aproximada] el tipus de repertori de les orquestrines de ball dels anys cinquanta i alguna que no altra incursi vers arranjaments ms seriosos escrits per a big bands nordamericanes encara que eren molt difcils de trobar-hi, fet que donava peu vers tot tipus dancdotes: de musicals i tamb a lmbit publicitari. El diumenge 7/VI/1981 [a les 12 de la nit] actu a la Sala Casablanca del barri de la Malva-rosa lexguitarrista de Jazz i llavors cantant comercial de moda a Frana i arreu del mn SACHA DISTEL 548. El fet dhaver nascut a Pars i de dedicar-se a la guitarra no feu que estiguera influenciat pels guitarristes francesos de lescola de DJANGO REINHART, sin -ms aviat- per aquells altres de lescola nord-americana tal com RANEY, KESSEL i
HALL.
Anunciava un espectacle [SACHA DISTEL SHOW] amb 15 artistes a lescenari i el resultat no fou aquell esperat pels organitzadors:
[Trad.] ... Al voltant de 300 persones a la sala i lentrada a 1500 pessetes.... ... DISTEL representa el costat frvol i xafarder de la chanson francesa tot i ser un gran admirador de FRANK SINATRA .... ... Interpret dos temes a la guitarra: Nuages [DJANGO REINHART] i El concierto de Aranjuez [JOAQUIN RODRIGO] ....
548
Sacha Distel [Alexandre Distel. Pars, 28/II/1933]. Guitarrista i cantant. Nebot del msics francs Ray Ventura. Des del 1958, cantant meldic. Com a guitarrista de Jazz toc amb Barney Wilen, Percy Heath, Pierre Michelot, Kennyr Clark i Connie Kay.
407
... Al seu moment fou considerat el deixeble europeu del guitarrista JIMMY RANEY per al 1958 comen a cantar per motius econmics ....549
Disc de SACHA DISTEL [de 33 r.p.m] com a guitarrista de Jazz publicat a Espanya pel segell Belter a la fi dels anys cinquanta [Srie Versailles]. Hi eren vuit enregistraments on hi havia temes de THELONIOUS MONK, BYERS i MICHEL LEGRAND [fill de RAYMOND LEGRAND, a Valncia/T.Principal amb lORQUESTRA de ROLAND DORSAY el 29/IV/1933] i SACHA DISTEL amb JOHN LEWIS.
El dilluns 15/VI/1981 actu al Teatre Principal el quartet del saxofonista nordameric DEXTER GORDON.
Cartell anunciador del concert del DEXTER GORDON QUARTET al Teatre Principal de Valncia el dilluns 15/VI/1981. [Cartelera Tria, 15-21/VI/1981. N 906].
DEXTER GORDON QUARTET comptava amb la segent formaci:

DEXTER GORDON KIRK LIGHTSEY DAVID EUBANKS EDDIE GLADDEN
549
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1981]. Sacha Distel Show. Setmana del 15 al 21 de juny. N 906.
Tesi doctoral
408
[Trad.] ... Noms un poeta de la seua classe pot recrear amb tanta sensualitat un tema que cantat pels EVERLY BROTHERS s pura vacutat. Parle de Ramona .... ... Els solos a sobre les balades Times goes by i Polka dots and moombeans fou el ms creatiu de la nit ....550
A la Sala Tabarca [Malva-rosa, carrer Isabel de Villena, 91] actuaren els dies 18, 19 i 20 i 24,25, 26 i 27/VI/1981 la BANDA DEL HOT CLUB DE MADRID anunciats com a Jazz tradicional. Aquesta formaci de Dixieland fou seguida per altra semblant i tamb de Madrid:
AGUA MARGA [dies 1,2,3 i 4 de juliol].
El dimarts 28/VII/1981 -i de manera quasi sobtosa- sanunci [a les acaballes de la Fira de Juliol 1981 i sota lepgraf Festival de Jazz] lactuaci del saxofonista STAN
GETZ en formaci de quartet sota el nom STAN GETZ QUARTET als Jardins del Real de
Vivers de Valncia. Un certificat metge arribat als organitzadors del concert assegurava que el saxofonista patia una malaltia i no podia actuar. Cal destacar ac que a lendem que
GETZ haguera dactuar a Valncia [s a dir, per al 29/VII/1981] hi era tamb programat
al Festival de Jazz Ciutat de Palma [Palma de Mallorca] al costat de DEXTER GORDON

QUARTET [dia 27 de juliol] i DIZZY GILLESPIE QUARTET [dia 28 de juliol].551
Anunci de la suspensi del concert de lSTAN GETZ QUARTET aparegut a la premsa local [Levante, dissabte 1/VIII/1981. Pg, 30].
Al mateix diari es fa esment de les xifres a cobrar pels grups [o pels caps de grup] a cadascuna de les actuacions a Espanya a lestiu del 1981.
550
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1981]. Dexter Gordon Quartet. Setmana del 22 al 28 de juny. N 907. 551 Levante [1981]. Primer Festival de Jazz Ciutat de Palma. Dimecres, 28 de juliol. Pg, 28.
409
Preus de formacions jazzstiques encapalades per grans figures del gnere a Espanya [1981]. DEXTER GORDON QUARTET. STAN GETZ QUARTET. DIZZY GILLESPIE QUARTET.
7.000 dlars. 8.000 dlars. 9.000 dlars.
Els dies 5, 6 i 7 dagost i seguint la lnia Dixieland/Jazz Tradicional, actuaren a la Sala Tabarca la formaci MIAMI JAZZ SEXTET. La conjuntura poltica havia canviat fora al Pas Valenci i els actes i festes electorals sovint neren punt dencontre de msics de diversos estils. Malgrat el moviment cultural que aquest tipus desdeveniments propiciaven, el Jazz hi era fora de la majoria del programes artstics proposats per les diverses formacions poltiques de lesquerra valenciana [per als partits de dretes el Jazz no hi era], no aix el Rock, la Can, el Flamenc o les formacions amb cars festiu. Com a exemple dall esmentat afegirem la Festa del PCPV 1981 que se celebr a Alaqus [Horta Nord] els dies 4 i 5 de juliol on hi actuaren un total de vint-i-cinc grups i solistes destils diversos tret del Jazz. Tenir el Jazz com a smbol dobertura poltica i intellectual era un referent per a nombroses agrupacions progressistes del Pas Valenci, per la posada en marxa dun veritable desenvolupament del gnere a nivell artstic mitjanant institucions poltiques o pbliques en mans de partits on el pes dels seus intellectuals demanava canvis rpids a la societat no arribaria fins ben endinsats els anys vuitanta. La refermana dels arrels culturals valencians -oblidats i prohibits durant el rgim franquista- tenien el seu punt dencontre a les primeres edicions de les Trobades de Msica del Mediterrani, creades a imatge dels Rescontres de la Mar: Rencontres Mediterrannes celebrats anys abans a les ciutats de Arles, Marsella, Florncia, Sassari i Valncia dirigides -sobretot- a donar a conixer i potenciar lanomenada msica popular [tradicional] dels pasos vorejats per la Mediterrnia. Tot i que a Frana i Itlia hi havia nombroses formacions de Jazz amb un nivell de qualitat excellent, la seua presncia no fou considerada adient pels organitzadors de les trobades ats que el jazz
Tesi doctoral
410
no fou considerada com a msica autctona malgrat els msics i els grups de diversos pasos de la Mediterrnia que ja hi eren desenvolupant el gnere des danys en. A la I Trobada de Msica de la Mediterrnia celebrada a la ciutat de Valncia del 19 al 26 de setembre del 1981 no hi hagu cap formaci instrumental que fera s de lnies meldiques i -molt menys- harmniques pertanyents al Jazz.552 La Sala Tabarca continu eixamplant la seua programaci deixant de costat lestil Dixieland i presentant diverses formacions locals. Aix, el dilluns 2/XI/1981 hi actu el duo format pel guitarrista CARLOS GONZLBEZ i el pianista nord-americ arrelat a Valncia JOSHUA EDELMAN. El dimarts 3/XI/1981 i per tal de fer la presentaci de la temporada de Jazz i tanmateix del II Festival Internacional Jazz a Valncia, actu a la Sala Escalante el quartet del contrabaixista RAY BROWN: els RAY BROWN LOS ANGELES FOUR.
Veure Captol III.5.3: Actuacions de Jazz

II.
Del dimarts 24 fins el dissabte 27/XI/1981 es celebraren diverses jam sessions dintre de lanomenat Taller de Jazz sota el patrocini de Perdido Club de Jazz i Studio Escola de Msica.
El II Festival Internacional Jazz a

Valncia se celebr al Teatre Principal del 23 de novembre fins l1 de desembre del 1981 amb un cartell on hi eren grans intrprets del gnere. Veurel al Captol III.5.3: Actuacions de Jazz II.
Un fet fora significatiu per al desenvolupament duna cultura jazzstica a la ciutat tingu com a referent el fenomen discogrfic. De no tenir quasi on elegir a comenament del anys seixanta [per motius econmics per tamb per problemes de desfasament cultural i per culpa de la poca fabricaci i
552
No seria fins la trobada del 1985 [quatre anys desprs del marge temporal de conclusi daquesta tesi] que hi seria present a La Trobada de Msica de la Mediterrnia una formaci que barrejava Jazz i msica popular: el sextet Joc Fora. ---N. de lA.
411
distribuci de discs] passrem a un veritable i significatiu augment dempreses discogrfiques disposades a distribuir els seus catlegs davant la demanda cultural creixent a la nova societat valenciana dels setanta. Es tractava de remeses i llistats de tot tipus per tamb nodrits amb nombrosos i desconeguts artistes de Jazz. Aix, a Valncia hi eren dues botigues [obertes als anys setanta] centrades quasi de manera exclusiva en la venda de material discogrfic i tamb [cas de Tamburello] de material editorial: partitures, mtodes, revistes mensuals, etc.
Dues botigues especialitzades en la venda de discs de Jazz i tamb de partitures i mtodes jazzstics destinats als msics locals.553
A Valncia, les botigues tradicionals de venda de discs hagueren de reviscolar a cuita-corrents i fer front a les modes que simposaven setmana a setmana mitjanant la rdio i la televisi. Aix i de cop i volta, el Jazz -el gran oblidat de la industria discogrfica espanyola durant dcades- pass a tenir els seus propis apartats a les prestatgeries de discs i els aficionats i msics tingueren la disponibilitat de comprar, escoltar i conixer els intrprets ms decisius de levoluci jazzstica, fins i tot hi hagueren botigues amb tarann monogrfic ats que la seua venda estava basada amb el Jazz.
553
Cartelera Tria [1979/1981]. Publicitat. Setmana del 24 al 20 de maig del 1979. N 797 - Setmana del 28 de gener fins el 3 de febrer del 1981. N 934.
Tesi doctoral
412
Captol III.3
Grups estables de Jazz a Valncia: Triple Zero Jazz Trio i Valncia Jazz.
III.3.
GRUPS ESTABLES DE JAZZ A VALNCIA: TRIPLE ZERO JAZZ TRIO i VALNCIA JAZZ.
Intrprets valencians nascuts a la dcada dels cinquanta comenaren a sentir-se atrets pel Jazz i -tot seguites llanaren a la seua interpretaci tot i que de manera autodidctica i fent s dun llenguatge feble i esquifit i amb mitjans instrumentals no adients per al gnere jazzstic:
Saxfons amb sonoritat gaireb decimonnica o -a tot estiraramb interpretacions viciades pel pitjor vibrato de la msica llatina o del Carib. Bateries amb plats inadequats i bombos massa grans. Pocs contrabaixos acstics a la ciutat. Espais musicals [pocs, doncs la majoria neren pubs o discoteques menudes reconvertides a sales daudici] sense cap infraestructura considerada com a fonamental per al desenvolupament artstic a lescenari, cap piano acstic [el primer a ser considerat com a tal i fams entre els pianistes locals seria el mitja cua Kawai del Club de Jazz Tres Tristes Tigres que -al 1980- passaria a Perdido Club de Jazz], etc.
Veure Captol III.5.3: Actuacions de Jazz II-
Gaireb sense partitures i noms escoltant i escoltant discs per tal de assolir els nous i diversos llenguatges del gnere, traient solos i creant-se el seu propi estil imitant els grans intrprets que havien descobert. De fet, aquell aprenentatge casol fou el ms semblant a una empresa titnica ats que els msics interessats a aprendre no comptaven amb els mitjans oferts noms pocs anys desprs i a hores dara:
413
Mitjans que no hi eren a labast dels msics de Valncia ciutat fins les acaballes de la dcada dels setanta: Escoles de msica especialitzades. Mtodes i arxius de partitures. Discoteques segons poques, msics i estils. Seminaris locals i nacionals. Beques per a estudiar a lestranger.
Daquells anys premonitoris [1976-1977] cal destacar dues formacions significatives a la ciutat -a ms de fonamentals i dimprescindibles- per al desenvolupament jazzstic posterior a la ciutat:
TRIPLE ZERO [de vegades anunciats sota el nom TRIPLE ZERO JAZZ TRIO]:
MIGUEL Micky BENET 554 PACO ARANDA 555
[piano]. [bateria].
554
Miguel Micky Benet Tapia [Valncia, 29/V/1948]. Pianista. Fill del pianista Miguel Benet Ferrandis. Estudi a la Societat Coral El Micalet [Jose M Nachancoses] i al Conservatori de Valncia [Daniel de Nueda]. Toc lorgue electrnic a diverses orquestres de ball i com acompanyant de cantants locals. Encomanava discs dimportaci a una botiga de la Plaa de la Nau, sobretot de Jimmy Smith. A Mallorca -a comenaments dels setanta- contact amb el guitarrista Jaime Marquez qui li coment la possibilitat de fer cursos terics de Jazz per correspondncia amb la Berklee College of Music/Boston. Al curs 1974/75, Benet desenvolup el curs dHarmonia i Orquestraci de Jazz de lescola nord-americana [28 sessions] sent el primer msic de la ciutat a rebre aquest tipus densenyament. A destacar pel mateix Benet, lalt ndex de professionalitat de lEscola Berkley ats que tots els exerccis dHarmonia enviats als EEUU li van ser tornats corregits full a full pel professor Hall Wallis. Ja a Valncia, toc piano-sol al pub El Conqueridor on [citat textualment] troba a faltar una base rtmica que li acompanye, moment en que contacta amb Lus Llario/baix i Paco Aranda/bat per tocar a trio [Triple Zero Jazz Trio]. Ha tocat amb jazzstes locals i forans [Paul Schnitter i Pedro Iturralde]. A hores dara roman com a professor de piano al Conservatori de Torrent. Cal considerar Miguel Benet com el pianista de Jazz valenci amb millor formaci acadmica i professional. 555 Francisco [Paco] Aranda Salas [Valncia, 10/II/1951]. Bateria. Estudis musicals al Conservatori de Valncia [1966]. Classes de percussi amb el professor Ricardo Campos Fabra qui lanima a escoltar jazzistes i a comenament dels setanta ja toca a diversos grups de la ciutat. Fou un dels creadors del grup Control [un dels primers grups valencians en interpretar temes de grups com Emerson, Lake & Palmer, Deep Purple, Crosby, Still, Nash & Young i daltres qualificats com a de molt alt nivell dintre del gnere Rock. Acompanya cantants locals on coneix el pianista Miguel Micky Benet i el baixista Luis Llario amb els quals formaria Triple Zero Trio. Al 1977 contacta amb el guitarrista Carlos Gonzlbez i el pianista Donato Marot. Toca en Tres Tristes Tigres amb Triple Zero i amb msics daltres formacions. El 12 de mar del 1981 fa la seua primera actuaci a Perdido Club de Jazz
Tesi doctoral
414
Captol III.3
LUS LLARIO 556
[aleshores tocant amb baix elctric].
Cadasc dells arrib al Jazz ensems treballaven acompanyant cantants meldics [NINO BRAVO, JUAN CAMACHO, JUAN BAU, etc]. Per tal deixir endavant, soferiren com a formaci de msica ambiental sota el nom de SABOR: Trio Msico/Vocal, nom que els permet actuar a diversos pubs de la ciutat.
Targeta de presentaci del TRIO SABOR, antecedent comercial de TRIPLE ZERO JAZZ TRIO.557
Cal esmentar al present treball els fets puntuals pels quals BENET possera partitures de quan feu [anys abans i des de Palma de Mallorca, on tocava a diari] el curs dHarmonia per correspondncia al Berklee College of Music i que PACO ARANDA arrossegara un important bagatge acadmic al seu instrument que el permetia resoldre qualsevol dificultat tcnica per novedosa que fora, serv de motiu de sortida per posar-se
dintre de la formaci Valencia Jazz Quartet. De llavors en toca amb gaireb tots els solistes que passen per la ciutat, rodatge formatiu que el permet acompanyar [comenament dels vuitanta] Lou Bennet i daltres. Ha tingut influncies de bateries com Peer Wyboris i de msics com Mike Osborne. Els seus deixebles han creat una veritable escola de bateries que han estat presents en formacions fonamentals al desenvolupament jazzstic nacional. Est considerat com un dels millors bateries espanyols de Jazz. 556 Luis Llario Campos [Valncia, 15/VI/1954]. Contrabaixista. Msic gaireb autodidacta, comen tocant el baix elctric a diversos grups de Rock locals. Coneix Benet i Aranda a meitat dels setanta i amb ells acompanya cantants locals arreu lestat. Format el grup Triple Zero [abans Sabor: Trio Msico-Vocal] comena a estudiar la possibilitat de canviar-se al contrabaix, acci que desenvolupa a poc a poc [hi ha actuacions de Doble Zero on comparteix encara tots dos instruments]. Al 1980 ja hi s tocant el contrabaix a Perdido Club de Jazz. A ligual que Aranda, ha tocat amb gaireb tots els msics que eren a Valncia i amb altres de forans. Fins el 1981 ha estat free lance a diverses formacions. Ha rebut influncies de [tot i no ser contrabaixistes] Carlos Gonzlbez, Peter Delphinic i Paul Stocker. s un dels contrabaixistes ms reconeguts arreu lestat espanyol. 557 Cal assenyalar per tal de no caure en errades nominals que lany segent del naixement de la formaci Triple Zero Jazz Trio hi aparegu a Valncia un grup de Rock anomenat Doble Zero i que res tenia a veure [ni personalment ni tampoc musicalment] amb lestil desenvolupat pel trio de Benet, Llario i Aranda. ---N. de lA.
415
a tocar a trio conformant un repertori basat -sobretot al comenament- en bossa noves i algun que altre estndard que els permetera iniciar-se aix al llenguatge jazzstic.
VALNCIA JAZZ [TRIO]:
CARLOS GONZLBEZ IGNACIO GONZLBEZ DONATO MAROT
[guitarra]. [baix elctric]. [piano].
Apareguts al llarg del curs 1973/74 [primeres actuacions al Collegi dels Dominics de Valncia], VALNCIA JAZZ giraven al voltant del seu guitarrista, CARLOS GONZLBEZ 558, veritable alma mater del Jazz local i figura sense la qual no hi ha punt de sortida per a la majoria desdeveniments jazzstics a la ciutat a ms de ser el msic de Jazz valenci ms respectat arreu lestat i tamb el primer a acoblar -tot i que de manera autodidctica- llenguatge i concepte jazzstics duna manera inequvocament personal.
558
Carlos Gonzlbez Candela. [Valncia, 1/IV/1957]. Guitarrista. Germ dels tamb msics Ignacio Gonzlbez/baix i Xiqui Gonzlbez/sax. Un amic de la famlia -Carlos Barrera- li enseny els primers acords de guitarra enesems aprenia a tocar lharmnica. Als 14 anys compr una guitarra elctrica italiana [Elli-Sound] i comen a desxifrar partitures de tot tipus, fins i tot feu una versi per a guitarra [tamb en Do # menor] del 1r Moviment de la Sonata Clar de lluna, Op. 27 N 2 de Beethoven. Atret per lanomenat Blues Blanc Angls [John Mayall, Peter Green, Mick Taylor, etc.] descobr -escoltant un solo de Julian Cannonball Adderley/saxfon [1928/1975]- un nou concepte estructural que li capgir la manera dentendre el llenguatge guitarrstic. Aleshores escolta sovint West Montgomery. Al 1974 coneix Donato Marot/piano i comencen a assajar [amb Ignacio Gonzlbez/baix elctric] temes i solos que el mateix Carlos treu escoltant discs i cintes de casset, peces que comen a escriure a poc a poc [passaren uns anys fins assolir duna bona tcnica solfstica i calligrfica]. Al 1976 sn contractats al pub Barro durant un any, oportunitat que implicava assajar a diari, guanyar diners [Carlos estudiava Cincies Qumiques] i muntar tot tipus destndards. Quan obr el club Tres Tristes Tigres i sota el nom Valencia Jazz sn contractats per tocar-hi sent la primera formaci jazzstica que toc al local aprofitant loportunitat de tocar amb altres msics: Paul Stocker/saxfon [amb qui feu una gira per Portugal]; Jean-Luc Vallet/piano; Santiago Reyes/guitarra; Horacio Fumero/contrabaix, etc. Al 1979 marx a Barcelona per donar classes al Taller de Msics i a lAula de Msica Moderna i comen a fer servir la pua [encara tocava amb el dit polze de la m dreta]. A la Cava Jazz de Tarrassa toc amb Josep M Farrs/trompeta, Adri Font/bateria i Manolo Elias/ccontrabaix. Ha participat en nombrosos Festivals de Jazz [Valncia, Madrid, Barcelona, Terrassa, Sevilla i daltres] i ha tocat amb Tete Montoliu, Pedro Iturralde, Lou Bennet, Jorge Pardo, Buddy Tate, Harry Sweets Edison, Joe Newman, Billy Mitchell, Paul Stocker, Terence Blanchard, Donald Harrison i el sextet d'Eric Alexander. De la seua discografia destaquen: Carlos Gonzlbez 6 en 1 [amb Perico Sambeat, Ramn Cardo i Fabio Miano/1986]; Reflections [duet amb Fabio Miano/piano, 1997]. Hi s considerat -des de comenament de la seua carrera- com un dels ms destacats jazzstes espanyols. -----Entrevista Personal amb Carlos Gonzlbez Candela a Valncia a les 11 hores del mat de l1/VII/2008 i amb una durada de dues hores.
Tesi doctoral
416
Captol III.3
En una entrevista publicada al gener del 1977 [Cartelera Tria] CARLOS GONZLBEZ parla del desenvolupament professional com a grup i exposa els avantatges i inconvenients de la formaci en trio:
[Trad:]... A la nostra segona etapa [lany 1975] comenrem a eixir de Valncia ciutat [Gandia i Sueca]. Enguany [1977] de febrer a maig hem tocat a diverses facultats. A setembre tornarem a refer el trio .... ... Toquem en trio per les dificultats que existeixen a la ciutat per trobar gent que spia tocar Jazz .... ... El nostre trio t una srie de limitacions: piano i guitarra sn instruments amb un timbre semblant i sols tenim una base rtmica [un baix elctric] la qual cosa crea una certa monotonia de timbre. Una altra limitaci a destacar seria lhomogenetat pel que fa als tempos ....
A la fi de lentrevista, GONZALBEZ dona les claus i repassa els inconvenients de per qu fer Jazz a Valncia result tan complicat a meitat dels anys setanta:
... No existeixen locals per tocar Jazz, no estem ben pagats. Tocar Jazz implica temps i dedicaci. Hi ha manca de partitures destndards jazzstics, tractats dharmonia de Jazz, impossibilitat dintercanviar coneixements amb altres msics perqu no hi ha [a Valncia] ....559
s al 1976 quan els membres de VALNCIA JAZZ comencen a actuar de manera continuada a diversos indrets [sobretot en pubs] de la ciutat, tot i que la seua presentaci oficial [encara sense nom per a la formaci] fou el 25/XII/1974 al pub Casa Vella al barri del Carme de Valncia. Aix, els dies 2, 4, 5 i 6/II/1976 comenaren una srie dactuacions al pub Barro [barri del Carme, carrer Ripalda, 17] que es perllongarien al llarg del primer semestre de lany, la qual cosa els va permetre gaireb tocar a diari i eixamplar de manera considerable el seu repertori. El pub Barro oferia Jazz -a les seues programacions musicals- de manera ms espaiada que no altres gneres per la qual cosa loportunitat oferida als membres
VALNCIA JAZZ no fou desaprofitada pel trio.
559
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1977]. Conversacin con el Trio Valncia Jazz. Setmana del 3 al 9 de gener. N 676.
417
Programaci setmanal del pub Barro on hi sn anunciats VALNCIA JAZZ per al divendres, dissabte i diumenge [Cartelera Tria. 18-24/IV/1977. N 691].
Amb signatura de Luis Felipe Navarro apareix a la Cartelera Tria una crnica de lesmentada actuaci on ja es parla de manera prometedora del guitarrista CARLOS
GONZLBEZ [el cognom apareix mal escrit a la ressenya fent servir erradament la v]: Actuaci dels primers msics de VALNCIA JAZZ al pub Casa Vella el 25/XII/1974.560
El repertori primerenc de VALENCIA JAZZ el conformaven estndards diversos i Blues -majors i menors- trets doda a la seua major part o estudiats i assajats mitjanant la lectura de cpies de particelles portades des de Barcelona o Madrid:561 All the things you are [HAMMERSTEIN/KERN].
560
Navarro, Luis Felipe - Cartelera Tria [1975]. Actuacin de un grupo musical. Setmana del 13 al 19 de gener. N 573. 561 Garcia Herriz, Federico - Cartelera Tria [1976]. Actuaciones del grupo Valencia Jazz en el pub Barro. Setmana del 29/XI al 5/XII N 671.
Tesi doctoral
418
Captol III.3
Whats new. On Green Dolphin Street [KAPER/WASHINGTON]. Summertime [GEORGE GERSHWIN]. Blue Monk [THELONIOUS MONK]. Blues in the closet. Peggys Blue Skylight [CHARLES MINGUS]. Some other Blues. Bessies Blues [JOHN COLTRANE].
El contacte als escenaris valencians entre msics de Jazz local fou fonamental per al seu desenvolupament musical com a jazzstes, aix -al 1978- dos membres de la formaci apareixen tocant al costat de dos msics de TRIPLE ZERO [LLARIO i ARANDA] en una actuaci al club Tres Tristes Tigres.562 Aleshores i ja en formaci de quartet [amb la incorporaci del bateria PACO ARANDA i el baixista LUIS LLARIO, ambds procedents de TRIPLE ZERO JAZZ TRIO] el repertori s una mica ms complex i es presenta ms elaborat [arranjaments personals a les introduccions, distribuci dels cors i les resolucions finals ats que la nova formaci ho permet]:
Repertori [ms elaborat] de VALENCIA JAZZ [ja en formaci de quartet]: Soy Califa [DEXTER GORDON]. The end a love affair [REDDING].
562
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1978]. El mejor Jazz vivo de la ciudad. Carlos Gonzlbez/guitarra; Donato Marot/piano; Lus Llario/baix elctric i Paco Aranda/bateria. Club Tres Tristes Tigres. Setmana del 29/06 al 2/07. N 751.
419
Shiny Stockings [FRANK FOSTER]. Hackensack [THELONIOUS MONK]. Blues connection [CHICK COREA]. Opus the funk [HORACE SILVER]. My one and only love [WOOD/MELLIN].
CARLOS GONZLBEZ als seus inicis i al club Tres tristes tigres, a la f dels setanta. En ambdues instantnies toca dos models de guitarra Gibson diferents. Detall on es veu el guitarrista canviant la seua manera de tocar fins aleshores [amb el polze dret] per laltra ms estandarditzada de fer servir la pua a la m dreta.
A comenament de la tardor del 1978 i ja com a quartet consolidat [GONZLBEZ,

MAROT, LLARIO i ARANDA], VALNCIA JAZZ obr el curs musical a la Sala Gent
[8/IX/1978]. Com a exemple de la manca dinformaci formal i estilstica dels primers jazzstes valencians [tamb de la pressa per muntar el major nombre de temes nous possibles sense parar esment ni en les estructures ni tampoc a qualsevol de les versions dels temes enregistrades] cal destacar lancdota del tema Tune for a lyric [BILL EVANS] que -tota vegada fotocopiat- arrib a mans de TRIPLE ZERO JAZZ TRIO per sense haver-hi copiat els compassos finals, la qual cosa no fou obstacle per tal que linterpretaren [tamb els cors de solo] tot seguint lesquema formal que tenien davant seu, s a dir fent Da Capo
Tesi doctoral
420
Captol III.3
on encara no hi havia concls el tema, entre altres coses per qu no disposaven dels darrers compasos.563 Aquesta incidncia pot ser considerada sols com una ancdota [a ms dindicativa] per la realitat musical de meitat dels setanta era pobra pel que feia a la informaci i als continguts del nou gnere ats que els msics es llanaven a tocar Jazz sense conixer ben b els parmetres del llenguatge, cosa que s assolirien amb els anys tot agafant informaci [tcnica i estructural] don podien, s a dir:
Realitat musical al mn del Jazz valenci de meitat dels anys setanta: Primers msics de Jazz estrangers que tocaven a Valncia. Fotocpies de llibres dexercicis i estndards nord-americans [tal com el Real Book portat pel pianista JOSHUA EDELMAN.
Veure Captol III.5:Tres Tristes

Tigres: escola de jazzstes locals.
Mitjanant loda, s a dir: escoltant temes dels discs [que ja a meitat dels setanta- eren a les botigues en quantitats ms adients amb la realitat social sent distributs per gneres musicals tot i que el mercat era saturat per tot tipus de cantants i grups de Rock ] o en cinta de casset [original o enregistrada des de discs, tal vegada el mitj de transmissi ms com entre els msics de lpoca, sobretot pel que feia a discs importats o pertanyents a edicions menudes] als quals pocs intrprets que llavors hi eren als seus inicis podien tenirhi accs.
Van ser tamb els inicis del contrabaixista SALVADOR FAUS, del trompetista JOSE M Xema SENABRE i dels saxofonistes Ximet CAFFARENA
GRANELL 565 [tot i que tardanament].
564
[Joaquim Sanz] i JOSE LUIS
563
Ancdota que ens ha estat refermada pels mateixos Miguel Benet, Paco Aranda i Lus Llario i per altres msics, crtics i aficionats locals de lpoca. ---N. de lA. 564 Ximet Caffarena [Joaqun Sanz Caffarena. Valncia, 5/IX/1952]. Flautista i saxofonista. Estudis musicals al 18 anys [flauta, Conservatori de Valncia]. Llicenciat en Belles Arts, comparteix pintura i msica. A meitat dels setanta toca a Valncia amb msics com Maurice Lagier [percussionista de La
421
Cal dir de tots aquestos msics de la fi dels setanta que [tot i les dificultats afegides pel que feia a la feina de msics] reinventaren el Jazz valenci, ats que no trobaren cap referent musical on recolzar-se ni cap precedent conegut [ni actiu] on reflectir-se a lhora de mamprendre el cam.
TRIPLE ZERO [BENET, LLARIO i ARANDA] al club Tres tristes tigres. Desquenes el saxofonista XIMET CAFFARENA - PACO ARANDA fent servir les baquetes de granera o escovillons.
Cap dells coneixia [ni de lluny estant] lexistncia de XE QUARTET, ni del trio de
JUAN ROBERTO MARTINEZ ROCHINA, ni de ALBERTO ALONSO Orelletes, ni de VICENTE ZARAGOZ [tot i que llavors encara hi era actiu i al seu millor moment] ni tampoc de les
emissions de rdio dANTONIO BALANZ. No obstant aix, s havien sentit parlar de les famoses jam sessions de El Micalet, per els sonava lluny i gaireb daltra poca quan noms havien passat deu anys des daleshores.
Martinica], el teclista Pepe Dougan, el seu germ Llus i -sovint- amb Triple Zero [Pub Viogenia, el 26/V/1977] i com a Valencia Jazz Quartet [actuacions en Tres Tristes Tigres]. Al 1979 marxa a Canaries amb lOrquestra Valncia on roman vora 2 anys. Com a membre del Perdido Jazz Quartet [amb Richie Ferrer, Benet i Aranda] actu al llarg del primer any del Club. Jazzista autodidacta, Caffarena ha estat un dels eixos fonamentals per al desenvolupament primari del Jazz valenci tota vegada comenats els vuitanta. Coneixedor de la msica popular del Pas Valenci, ha desenvolupat una tasca de recerca i mestissatge musical veritablement encomiable. 565 Jose Luis Granell Moreno [Valncia, 21/IV/1960]. Saxofonista. Fou educant a la banda Uni Musical dAldaia on comen a tocar el requinto, el clarinet en Sib i el saxfon Alt. Conclou els estudis superiors al Conservatori de Valncia. Influncia dels saxofonistes Stan Getz i Paul Desmond. Desprs de tocar en diverses orquestres de la ciutat, marx -al 1979- a Canries com a membre de lOrquestra Valncia [amb Ximet Caffarena/saxfons i Xema Senabre/trompeta]. Torn al maig del 1980 i safeg a lambient jazzstic de la ciutat. Comen a tocar el saxfon tenor formant part del Perdido Jazz Quartet, a ms de tocar amb altres msics locals. Ha tingut especial importncia al mn de les big bands valencianes del qual sempre ha estat capdavanter a lhora de crear formacions, compondre i dirigir arranjaments.
Tesi doctoral
422
Captol III.3
Els msics mateix formaven i desfeien formacions creades segons la feina i els esdeveniments per tal de fer un bolo doncs el ms important era tocar i aprendre fins i tot en locals gens preparats per rebre actuacions musicals o a altres on atraure una audincia que omplira lestabliment. Tot i aix, els sous dels msics per tocar Jazz a Valncia oscillaven fora segons les incidncies que pogueren sorgir davant qualsevol actuaci. Aix -doncs- el patiment per la manca de feina [fet sempre inherent al msic] sesmortia quan apareixien [generalment de la manera ms sobtosa] bolos de Jazz de tota mena i condici.
Incidncies que es tenien en compte al mn jazzstic professional valenci: A on es tocara [si era a la mateixa ciutat, a la rodalia o a la provncia]. Com i de quina manera es tocara [sota quines circumstncies, fins i tot fent doblet i jugant-se la vida conduint a ms danar corrents dun lloc a un altre per tal darribar a temps a la segona actuaci]. Amb qui es tocara [tot depenent dels contactes del msic o de lambient musical on solia desembolicar-shi].
Premisses aquestes tamb amb validesa a hores dara malgrat el temps transcorregut.
Dues actuacions al poble de Massanassa [desembre del 1981]: dos noms de formacions diverses i repetici de dos msics a tots dos grups, fet habitual als anys setanta.
423
Tot i aix, la novetat jazzstica arrosseg ms dun conflicte entre msics de la ciutat, doncs lambient senterbol fora quan a la fi dels anys setanta aparegueren per Valncia msics forans amb un bagatge musical que oscillava entre la ignorncia ms abismal del gnere o la saviesa daquells que havien tingut la sort de romandre a ciutats emblemtiques per al Jazz [Nova York, Pars, Amsterdam] o daquells altres que havien tocat al costat de reconeguts jazzmen. Els nouvinguts hagueren de plantar cara a una majoria que intentava fer Jazz des dac, des dels seus coneixements casolans. El temps i lintercanvi musical duns i daltres fou lnic fet beneficis per al desenvolupament jazzstic dels msics valencians. El Jazz an fent-se un lloc a la cultura local. La seua novetat anava aparellada amb lnsia de renovaci a la societat local desprs de tants anys de sequera cultural. Lany 1980 pass tot esperant lobertura del nou Club de Jazz que la ciutat necessitava [Perdido Club de Jazz] i -mentrestant- entitats vinculades al mn cultural comenaren a promocionar formacions jazzstiques valencianes, fet del tot inversemblant anys abans. Aix, una entitat bancria molt coneguda a la ciutat patrocin la gira dun sextet de Jazz format per msics joves que sobrien pas dintre de lambient jazzstic on msics com els membres de VALENCIA JAZZ i TRIPLE ZERO comenaven a gaudir dun caixet respectable davant altres companys de professi. Es tractava del:
SEXTET DE JAZZ DE LA CAIXA DESTALVIS DE VALNCIA, format per:
IGNASI ROS ELADIO REINN

566
[piano] [saxfon alt]
566
Eladio Reinon Snchez [Sedav/LHorta Sud/Valncia, 27/1/1963]. Saxofonista, flautista i clarinetista. Estudi a la banda de Sedav. A la fi dels setanta entr en contacte amb Ramn Cardo/sax i Perico Sambeat/sax. Anys desprs, tots tres marxarien a Barcelona com a alumnes primer i professors desprs al Taller de Msics. Toc -la flauta- al Sextet de Jazz de la Caixa dEstalvis de Valncia. Marx a Barcelona [1981] desprs de tocar el saxfon tenor a lOrquestra Valncia. Al costat de Cardo i Sambeat, ha estat un dels primers msics valencians a enregistrar un disc de Jazz [Afree-k/1984]. Un dels darrers enregistraments de Tete Montoliu fou a un disc dEladio Reinon Es la historia de un amor [Fresh Sound New Talents-9-10/11/1992] i on el pianista toc en 4 temes. A hores dara segueix tocant amb msics catalans i codirigeix lEscola de Msica de Bellaterra. Admirador de John Coltrane i Joe Henderson, es coneixedor tamb la vessant popular de la msica valenciana.
Tesi doctoral
424
Captol III.3
XEMA SENABRE PACO ? QUIQUE PIQUERAS RICHIE FERRER 567
[trompeta] [guitarra] [bateria] [contrabaix i baix elctric]
A ligual que ells o com lexemple anteriorment assenyalat [Caf Massanassa], els msics locals sajuntaven i desajuntaven segons el criteri marcat pel mercat professional, sempre voluble i sota els capritxos de la moda pel que feia a la nit i els seus racons doci.
567
Richie Ferrer [Ricardo Jos Ferrer Bayarri. Valncia, 19/III/1962]. Contrabaixista. Guitarra al Conservatori de Valncia. Canvi vers el baix elctric i comen a tocar a diversos grups de Rock i Blues. Al 1980 hi s al Sextet de Jazz de la Caixa dEstalvis de Valncia [amb Natxo Ros/pno; Paco/guit; Eladio Reinon/sax; Xema Senabre/tpta i Quique Piqueras/bat]. A labril del 1981 actu en Perdido Club de Jazz amb el Perdido Jazz Quartet. A comenament dels noranta marx a Madrid on a hores dara- encara roman com a freelance. Ha tocat a diverses formacions de Madrid, Barcelona i Pas Basc. Ha estat a la secci rtmica del saxofonista Pedro Iturralde durant molts anys. Lany 200 marx de gira als Estats Units. T un quartet al seu nom hi -a hores dara- s concloent els estudis superiors de contrabaix [a Navarra] dintre de lespecialitat de Msica de Jazz.
425
Captol III.4
Jazz als estaments oficials.
III.4
JAZZ ALS ESTAMENTS OFICIALS.
La vida acadmica musical res tenia a veure amb el Jazz ni amb qualsevol altre gnere semblant. Pel que feu al conservatori i a altres centres educatius que algunes entitats musicals comenaren a bastir a la fi dels setanta el Jazz era poc ms que:
Una ancdota. Una msica allunyada de la bona tcnica instrumental, de la bona sonoritat del conjunt [la banda]. Una manera de fer msica on els papers [les partitures] gaireb no existien o [en cas dhaver-hi] no tenien sentit musical ni tampoc aprovaci acadmica. Una msica [tot i extremant la controvrsia i la ignorncia academicista] de negres.
Davant daquestes premisses [reflex duna part de lesperit artstic dels estament oficials de lpoca] cal afegir-hi que no tots els docents de msica pensaven digual manera i que alguns dells tingueren el valor [podrem parlar obertament de gosadia davant els rgans de poder] de transmetre als seus alumnes una part de les idees que com a msics no podien rebutjar, de fet han estat centenars els msics coneguts per aquest doctorand [molts dells professors a diversos conservatoris] que han mostrat el desig de conixer i posar en prctica parmetres jazzstics a les seues unitats didctiques, a les seues programacions i -fins i tot- a les seues composicions.
427
Jazz als estaments oficials: Dissertacions i ensenyaments al voltant de la percussi jazzstica: Roberto Campos Fabra.
-III.4.1
Dissertacions i ensenyaments al voltant de la percussi jazzstica: Roberto Campos Fabra.
Com a exemple excepcional dintre de la docncia musical oficialista de comenament dels setanta cal nomenar el professor del Conservatori de Valncia
ROBERTO CAMPOS FABRA.568
Al 1964, el Ministeri dEducaci decideix implantar lassignatura de Percussi als conservatoris de Madrid i de Valncia. El pianista JOS ROCA -aleshores director del Conservatori de Valncia- li confia la creaci daquesta plaa a un msic que encara no tenia la titulaci adient [doncs no existia com a tal la pertanyent a Professor de Percussi] per possedor dun bagatge i una trajectria musical veritablement rics i sobretot- variats i no sols academicistes en la forma.
ROBERTO CAMPOS entr com a professor inter de la nova assignatura ensems viatjava
a Madrid per concloure la seua titulaci de Percussi amb el mestre MART PORRAS del Conservatori de la capital. Al 1971 aconsegueix la plaa de professor en propietat i prepara els seus alumnes no sols sota els parmetres estrictament acadmics sin tamb fent servir recursos personals que ledat, els viatges i el contacte amb msics diversos [sobretot jazzstes] li permet dosificar davant les expectatives de molts percussionistes locals.569 Msic fet als escenaris, CAMPOS acudeix -a ligual que els seus alumnes- a les diverses demostracions que el bateria JOE MORELLO feu a Valncia, a les primeres
15
Roberto Campos Fabra [Valncia, 20/IX/1903 - Benidorm, 9/III/2000]. Als 18 anys decideix fer-se professional i marx a lestranger on rep llions del percussionista belga Pierre Colsson, del bateria Jo Jones [1911/1985, membre de la primera banda de Count Basie] i -a Madrid- del percussionista Lzaro Quintero. Al 1928 viatj arreu dEuropa amb la Orquesta Iberia. Al febrer del 1932 toc a una sala madrilenya amb una orquestra de msics negres substitunt el bateria, msics que lobligaven a empastifar-se la cara de negre per eixir a lescenari ensems li ensenyaven acompanyaments Hot i Dixieland. Al 1934 `toc a frica del Nord i lantiga frica Occidental Francesa on romangu fins el 1940. Als anys cinquanta toc a lOrient Mitj i lEuropa central a ms de fer concerts amb lOrquestra Nacional dEspanya i la de Cmera de Madrid. Professor inter al Conservatori de Valncia, aconsegueix la plaa al 1971. Ha escrit nombroses obres simfniques i camerstiques on la percussi africana i la rtmica jazzstica sempre han estat presents. Ha publicat mtodes de percussi i ha estat professor de nombrosos bateries i percussionistes valencians, alguns dels quals han esdevingut excellents jazzstes. -----Entrevista Personal amb Conxa Campos Arnau [filla de Roberto Campos Fabra] realitzada a les 17 hores de l1/XII/2007 a Teulada/Marina Alta. 569 Alguns dells excellents jazzstes i mestres dulteriors generacions de bateries i percussionistes: Paco Aranda [tal vegada el ms avanat de tots, considerat un dels millors bateries de Jazz a Espanya], Vicent Cortina Llopis, Angel Huertas, Javier Benet [Xe -Che- Quartet], Manolo Toms [Catedrtic de Parcussi], J. Montaana, S. Taberner i J. Carrascosa. ---N. de lA.
429
actuacions de grups de Jazz a la ciutat i -fins i tot- diserta al voltant de la tcnica jazzstica o de la percussi africana [aleshores veritable desconeguda a occident].
Carnet professional de ROBERTO CAMPOS FABRA [Jazz Band amb comptes de bateria] expedit al 1931. Laltre document pertany al Sindicato Nacional del Espectculo [nic sindicat franquista perms per als msics] i on ja hi apareix la paraula Bateria[1951].
El fet que molts alumnes de percussi del conservatori es plantejaren lavenir professional lluny de lensenyament o de les oposicions [quasi sempre dirigides vers les bandes militars darreu lestat] feu que ms dun company del professor CAMPOS parara esment davant les possibilitats que les noves tcniques obrien al mn de la msica i de com aplicar-les sense deixar de costat lacademicisme oficial imposat dintre duns programes ms aviat obsolets. Una cosa molt distinta era tocar MOZART fent servir les diverses tcniques pianstiques i una altra era:
El reconeixement implcit del Jazz com a gnere musical [present i en constant evoluci]. Com ensenyar-lo o -si de cas- donar-lo a conixer a les noves generacions tot partint del conservadurisme oficialista. Prendre els ensenyaments clssics per tal de tenir desimboltura a lhora dinterpretar qualsevol gnere musical, qualsevol tipus de msica [Jazz incls].
Benauradament per a alguns msics valencians, la tercera vessant fou lescollida. Al Conservatori Superior de Msica i escola dArt Dramtic de Valncia es produeix un esdeveniment a assenyalar al present treball com a exemple del canvi musical que anava a produr-se a la ciutat al llarg de le dcada: la conferncia oferida pel professor i
Tesi doctoral
430
Jazz als estaments oficials: Dissertacions i ensenyaments al voltant de la percussi jazzstica: Roberto Campos Fabra.
catedrtic del centre -En ROBERTO CAMPOS FABRA- el dimarts 15/II/1972 a les 19 hores i dintre del Ciclo de conferencias y conciertos. Curso 1971/72 - sesin XI.
Conferncia La percusin desde sus orgenes a nuestros dias dictada al Conservatori de Valncia pel professor ROBERTO CAMPOS FABRA el dimarts 15/II/1972.
De tot el programa exposat, cal destacar el punt cinqu del sumari: La Percusin en el Jazz, veritable revulsiu acadmic pel que feia als estaments oficials densenyament a la societat musical valenciana de comenament dels anys setanta ats que el Jazz era poc menys que diabolus in msica a qualsevol centre oficial regit sota els parmetres institucionals que soferien mitjanant els ensenyaments musicals, tal vegada per desconeixement del gnere aix com per la por a all desconegut per a una bona part del quadre de professors atesa la lnia metodolgica emprada fins aleshores, didctica centrada [en bona part] als estudis dels grans mestres del perode clssic.
Ressenya editorial -sense signatura- al voltant del Mtodo completo de percusin de ROBERTO CAMPOS FABRA.570
570
Las Provincias [1976]. Msica: Mtodo de Percusin de R. Campos. Dissabte, 5 de juny. Pg, 41.
431
Al juny del 1976, CAMPOS FABRA va veure publicat el seu Mtode de Percussi [Mtodo Completo de Percusin - Editorial Piles, Valncia]. El mtode comenava amb un prleg dAMAND BLANQUER, aleshores Catedrtic de Composici al Conservatori de valncia i company de claustre de ROBERTO CAMPOS. Llibre amb 118 fulls, on lautor congregava al seu mtode tots els anys dexperincia arreplegada -com a msic i com a docent- la qual abastava des dels seus comenaments a diverses orquestrines de Jazz i Dixieland a Madrid, els seus viatges arreu del mn amb orquestrines de ball fins la seua vessant com a compositor i conferenciant.
ROBERTO CAMPOS tocant la bateria als anys trenta. A destacar la grandria del bombo i el menut dels platerets aix com la llargria de les baquetes. Muntatge fotogrfic on apareix CAMPOS tocant ensems la bateria [campanes al darrere i altres instruments de percussi complementaris] i el vibrfon.
Tesi doctoral
432
Jazz als estaments oficials: Third Stream [Tercer Corrent] a Valncia.
-III.4.2
Third Stream [Tercer Corrent] a Valncia.
Third Stream:
Estil jazzstic que combina la Msica Clssica amb les tcniques i lesperit del Jazz.
Fou el compositor i arranjador GNTHER SCHLLER qui anomen per primera vegada el terme Third Stream per tal de definir lintent de fusionar Jazz i msica clssica quan pronunci una conferncia a la Universitat de Brandeis al 1957.
SCHLLER ho definia com un tipus de msica que [mitjanant la improvisaci o amb
una composici escrita o dambdues] sintetitza all ms essencial dels seus trets i de les tcniques de la msica contempornia amb [i sota lesguard de] msics de diverses tnies. Com a teric i alma mater de la idea, SCHLLER cre al New England Conservatory [Boston] un departament amb el nom del nou corrent estilstic al capdavant del qual hi era el compositor RON BLAKE. En aquell indret comenaren a elaborar-se un recull de nocions teriques i tamb dencontres barrejant-ne el Jazz amb altres estils [particularment clssic i tniques] i on -a ms a ms- participaven representants daltres tradicions musicals populars. Als anys setanta i vuitanta diversos msics afroamericans arribaren vers lanomenat Free Jazz [ORNETTE COLEMAN, ANTHONY BRAXTON, JAMES NEWTON ...], estil on comenaren a eixamplar la seua paleta orquestral fins arribar a les dimensions instrumentstiques duna orquestra simfnica i a la recerca de nous equilibris entre escriptura i improvisaci a les produccions que assenyalaven una actualitzaci menor del Third Stream i dels fantasmes al voltant de la forma que demanaven uan mena dharmonia universal que no un benefici per a la msica negra amb tots els mitjans i llibertats allunyats i arrossegats dels seus arrels histrics. Del Ragtime a ANTHONY DAVIS, passant pel Jazz Simfnic de PAUL WHITEMAN; el In a mist de BIX BEIDERBECKE; les innovacions en msica moderna dSTAN KENTON; el DUKE
ELLINGTON ms simfnic aix com Skies of America dORNETTE COLEMAN, ens trobem
davant la conjuntura de refermar que el Third Stream passa just pel mig de tota la histria del Jazz o [de manera global] de tota la msica afroamericana.
433
Novetats musicals [segons el Third Stream] al Jazz dels anys seixanta:

1. Irrupci a lespai lliure de latonalitat. 2. Dissoluci de la mtrica beat i de la simetria. 3. Arribada de la msica universal al Jazz, el qual es veu
confrontat amb les grans cultures musicals: des de la ndia fins lfrica i des del Jap fins lArbia.
4. Revaloritzaci
de lanomenat pels msics moment dintensitat, desconegut a altres estils jazzstics al seu sentit tan exttic i orgistic. ....571
5. Una extensi del so musical, envaint lmbit del soroll.
No obstant aix, lexpressi i la sistematitzaci de la prctica que el tercer corrent designa no apareixen fins la fi de la dcada dels cinquanta i amb la finalitat de qualificar i de posar nom a obres de compositors que temptegen compondre fent una sntesi del Jazz i de la Msica Clssica o Contempornia. Els representants de cadascun dels 2 universos musicals meditaren la manera dadaptar al seu treball els mitjans i les caracterstiques daquell mn musical nou [el Jazz], mn al qual no pertanyien. Si les experincies ms properes fetes fins aleshores [pensant amb la barreja dambds mons musicals] havien estat dutes a terme per GEORGE GERSHWIN [Rhapsody in Blue,1924]; WOODY HERMAN [Ebony Concerto, dIGOR STRAVINSKY, 1946] i STAN
KENTON [City Of Glass, de BOB GRAETTINGER, 1948] sols restava esperar quines dues
coses anaven a passar vers la segona meitat de la dcada, just desprs de la mort de
CHARLIE PARKER, qui [a les acaballes de la seua vida] afeg el desig destudiar
composici sota la direcci del mateix EDGAR VARSE. Noms escoltar-se les primeres manifestacions del Free Jazz, els compositors i els improvisadors, els jazzmen i els msics clssics temptejaven per trobar lespai adient on trobar-se tots dos estils, espai ple duna mena decumenisme que fera ms feble la voluntat de les gens del Jazz de rebutjar encara els lmits del seu camp dacci, integrant als seus mtodes descriptura i dimprovisaci els procediments i les formes emprats a
571
Berendt, Joachim E. [1986]. Op. Cit.
Tesi doctoral
434
la tradici clssica europea [fuga, concerto grosso...] o les seues adquisicions ms recents [atonalitat, dodecatonisme...] aix com tamb de les frmules orquestrals emprades pel Jazz fins aleshores [quartet de cordes, quintet de cambra etc, ...]. Tal i com ha estat definit, podrem refermar que van ser els msics GUNTHER
SCHLLER i JOHN LEWIS els veritables iniciadors del Third Stream.
Cal considerar les segents obres com a representatives del tercer corrent: Symphony in F Minor. Concertina for Clarinet. Sounds Of May. Jazz Suite -Poem-For Brass. Pharoah. All about Rosie. Revelations. Englands carol. Bill Russo: An Image Of Man. Swinging Goatsherd Blues. Dialogue For Jazz Combo and Symphony Orchestra. Gnther Schller: Abstraction. Andr Hodeir: Around The Blues. Night Creature. Eddie Sauter: Focus.
JOHN GRAAS, 1955. JOHN LA PORTA, 1955. TEO MACERO, 1955. J. J. JOHNSON, 1956. JIMMY GIUFFRE, 1956. GEORGE RUSSELL, 1957. CHARLES MINGUS, 1957. JOHN LEWIS, Stuttgart 1958. LEE KONITZ, 1958. TEDDY CHARLES, 1959. HOWARD BRUBECK, 1959.
ORNETTE COLEMAN, 1960. THE MODERN JAZZ QUARTET,
1960.
DUKE ELLINGTON, 1963. STAN GETZ, 1963.572
572
Schller, Gunther: Jazz and Classical Music. Feather Ed. ----- Third Stream Redefined Saturday Review, xliv [13 May 1961], 54. -----The Future of Form in Jazz The American Composer Speaks: a Historical Anthology [1770-1965], ed. G. Chase [n.p.-Baton Rouge, LA- 1966].
435
Molt ms a prop i dintre del Third Stream, a la ciutat de Valncia [abastant fins desembre del 1981, fi del perode presentat en aquesta tesi] sols hagu tres esdeveniments musicals dignes de ser assenyalats tot i que noms ens detindrem de manera analtica en una de les obres.
Les tres obres afegibles al Third Stream i presentades a Valncia ciutat van ser: Pensado en Jazz.
EDUARDO MONTESINOS COMAS.
Conservatori de Valncia, 29/V/1972. Concierto para Quinteto de Jazz y Orquesta. Sonido y Ritmo.
JOS NIETO.
Cinema Mart, 5/XII/1974.

ENRIQUE LLCER Regol.
Teatre Principal, 10/III/1979.
El Concierto para Quinteto de Jazz y Orquesta, fou estrenat a Valncia el 5/XII/1974 a la Sala Mart [Cinema Mart]. LORQUESTRA MUNICIPAL DE VALNCIA fou dirigida per ODN ALONSO [el director titular era LORENZO MARTNEZ PALOMO -perode 1974/1976-], per llavors corrien temps dinestabilitat per a lorquestra, per a la seua direcci executiva i -fins i tot- pel que feia lespai on hauria dinterpretar els concerts doncs no hi tenia un de fixe. De fet lacondicionament del Cinema Mart fou temporal ats que lOMV tocava all; al Sal dActes de ledifici Bancaja -aleshores: Caja de Ahorrros y Monte de Piedad de Valencia; al Teatre Principal, etc.
Anunci de lestrena del Concierto para Quinteto de jazz y Orquesta de JOS NIETO i formaci del Quintet de Jazz [Las provincias. Diumenge, 1/XII/1974. Pg, 57].
Tesi doctoral
436
Lobra de NIETO compart programa amb la Simfonia n 1 en Re major Tit de GUSTAV

MAHLER.
Estructurada en tres moviments [Allegro/Largo/Presto], el Concierto para quinteto de Jazz y Orquesta es basava en la separaci musical [tamb el dileg] entre lORQUESTRA MUNICIPAL DE VALNCIA i el QUINTET DE JAZZ que hi era al capdavant de lescenari, QUINTET format per :

JOS Pepe NIETO VLADIMIRO BAS JORGE PARDO JOSE LUIS MEDRANO DAVID THOMAS
[bateria] [saxfon, alt] [flauta] [trompeta/melfon] [contrabaix, qui feu tamb la tasca de dirigir les puntuals intervencions del Quintet].
[Trad.] ... El quintet de Jazz s una massa sonora ms [encara que solista] integrada perfectament a lorquestra, a ms de fil conductor dels seus equivalents: saxfon/flauta/melfon i vent contrabaix/corda bateria/percussi
... Aquesta estructura hi s enllaada amb altra on el quintet discorre al costat de la resta de seccions sonores ....573
Entrevistat el director [ODN ALONSO] davant lestrena de lobra de NIETO i a la pregunta de si hi ha problemes estructurals a lhora de la seua interpretaci, respon el segent:
[Trad.] ... s problemtic, per qu els directors simfnics no hi solem freqentar el Jazz. Abans de dedicar-me a la msica simfnica he fet Jazz -en la mesura que es podia fer als anys cinquanta-, per la qual cosa conec no sols el Jazz sin tamb els artistes de Jazz ....574
573
Navarro, Luis Felipe - Cartelera Tria. [1974]. Concierto para quinteto de Jazz y Orquesta. Setmana del 23 al 29 de desembre. N 570. 574 Barber, Salvador - Las Provincias [1974]. La ciudad, al paso. Dimarts, 3 de desembre. Pg, 15.
437
Entrevistat lautor [JOS NIETO] davant les dificultats formals de la seua obra, respon el segent:
[Trad.] ... Lobra t estructures formals clssiques .... ... All que correspondria al desenvolupament de la forma sonata est encarregat al Quintet de Jazz ....575
Altra crtica interessant del concert i de lobra de NIETO aparegu tamb a la Cartelera Tria de la m del crtic Josep Llus Sirera:
[Trad.] ... Obra que marca un punt decisiu en la producci musical al nostre pas, s lacceptaci oficialitzada del Jazz com a part de la nostra cultura musical .... ... Valor simblic que conferim -sense menysprear la sobrietat orquestral- a uns solistes de gran qualitat, capaos de viure la part estrictament jazzstica de lobra ....576
Lobra de lalcoi ENRIQUE LLCER REGOL [Sonido y Ritmo], fou estrenada al Teatre Principal de Valncia [11,30 hores] el dissabte 10/III/1979 per lORQUESTRA MUNICIPAL
DE VALNCIA i fou dirigit per JOSE M CERVERA COLLADO.
Al mateix programa sinterpretaren tamb Microsuite [JOS BGUENA SOLER]; el Concert n 2 per a Piano i Orquestra [S. RACHMANINOFF] i El pjaro de fuego [IGOR
STRAVINSKY].
Anunci de lestrena del Sonido y Ritmo de ENRIQUE LLCER Regol [Cartelera Tria. Diumenge, 12-18/III/1979. N 788].
Segons la proposta de Regol [considerat pels professionals arreu de lEstat com un dels millors bateries de Jazz a Espanya a ms de fonamental al panorama jazzstic de Madrid], Sonido y Ritmo pretn captar loent i atraurel al mn de la percussi, tal vegada la gran oblidada de lorquestra.
575 576
Las Provincias [1974]. Dijous, 5 de desembre. Pg, 17. Sirera, Josep Llus - Cartelera Tria [1974]. Concierto de la Orquesta Municipal. Setmana del 16 al 22 de desembre. N 769.
Tesi doctoral
438
[Trad.] ... Regol -que a ms s lintrpret de la part solista- intenta aconseguir amb la seua obra sensibilitzar loda vers els instruments de percussi, ms concretament sensibilitzar lauditori cap al concepte de solo de percussi per en una obra on tot est escrit i no hi ha improvisaci ....577
Pensado en Jazz s una obra rumiada des de lany 1967, fins i tot abans que el seu compositor comenara a tenir contacte amb els que podem considerar com a primers msics de Jazz a la ciutat tal com LIBERTO BENET, MANOLO LPEZ i daltres.
EDUARDO MONTESINOS COMAS
578
arriba al Jazz per convicci tot i saber les
dificultats afegides que impliquen partir de i estar al mn de la clssica. Quan MONTESINOS compos Pensado en Jazz [a sobre un primer esborrany compost al 1967], desconeixia lexistncia del Third Stream i dall que envoltava lesperit musical fundacional del moviment impulsat per GUNTHER SCHLLER 579 com a generador
577 578
Gonzlbez, Jose A. - Cartelera Tria [1979]. Setmana del 15 al 25 de mar. N 789. Eduardo Montesinos Comas [Valncia, 2/III/1945]. Pianista i compositor. Estudis musicals al Conservatori de Valncia. Doctor en Msica [Anlisis musical de la obra para piano de Vicente Asencio/UPV, 2004], s un dels autors de la srie metodolgica Ars Solfandi i ha estat crtic musical [Levante]. Catedrtic i Director del Conservatori Superior de Msica de Valncia [des del 1995]. A la seua vessant compositiva ha assimilat esttiques del s.XX: polirtmia, impressionisme, polimodalisme, atonalisme, serialisme i Jazz, gnere que ha influt fora a les seues obres i amb el qual es considera deutor. De les seues composicions [banda/orquestra] destaquen: Pensado en Jazz [Valncia, 29/V/1972, reestrenada el 9/V/2005]; Variaciones caleidoscpicas [Valncia, 27/XI/1975]; Metabolismes rtmics [Valncia, 13/II/1976]; Estructuras Isorrtmicas [Valncia/Concert Band/Harelbeke, 12/VII/1988]; Cantos Llanos y Profanos [Valncia, 13/VII/1992]; Concierto para piano y orquesta [Valncia/OMV, el 23/V/1981] i Concierto para violn y orquesta [Valncia/OMV, 16/IV/2004 i on el II Moviment s un desenvolupament temtic dun Blues i un Bolero]. 579 Gunther Schller [Nova York, 22/XI/1925]. Trompa, compositor, arranjador i director. El seu coneixement del Jazz i del camp clssic li han valgut per condensar el millor dambds mons, adaptant els seus idiomes sense fissures estilstiques [intent poques vegades aconseguit]. Als 19 anys ingress a la Metropolitan Opera Orchestra de Nova York. Intervingu en 4 talls de Birth of the Cool [Miles Davis/1950] i toc amb l'orquestra de Gil Evans. Fund la Jazz Classical Music Society Jazz [ amb John Lewis/1955] presentant concerts de compositors clssics i de Jazz. Music for Brass [Columbia] contenia composicions de Schller, Lewis, Giuffre i J.J. Johnson i fou gravat per msics amb ampli espectre estilista: Miles Davis, el mateix Schuller i la Filarmnica de Nova York dirigida per Dimitri Mitropoulos. Al 1957 cre un Seminari de Jazz a la Universitat de Brandeis. Pertanyents al Tercer Corrent sn les obres: La Transformaci [1957]; Concertino per al quartet de Jazz i Orquestra [1959]; Converses per al Doble Quartet del Modern Jazz Quartet i lArt String Quartet de Galants; Variants sobre un tema de Thelonious Monk [1960]. Amb John Lewis fund lEscola Lennox [Escola d'Estiu de Jazz]. Dirig el primer enregistrament de l'pera Treemonisha dScott Joplin amb lpera de Houston [Deutchs Grammophon/1975]. Feu arranjaments i gravacions per a boppers [Dizzy Gillespie, Miles Davis i John Lewis]. Professor de Composici a Yale; Director Artstic del Centre de Msica Tanglewood-Berkshire i del Festival de Sandpoint/Idaho. Ha editat i estrenat [Lincoln Center/1989] el darrer treball de Charles Mingus: Epitafi. Reconegut com a pare del Third Stream, ha treballat amb Arturo Toscanini, Miles Davis, Aaron Copland, Ornette Coleman, Leonard Bernstein, Eric Dolphy, Charles Mingus, John Updike, Joe Lovano, Elvis Costello, Wynton Marsalis i Frank Zappa. s autor de vora 160 composicions en tots els gneres musicals. Els seus escrits versen
439
de propostes semblants al seu concepte de big band tot partint de premisses musicals clssiques, s a dir: al cas valenci [ms encara al 1972] caldria parlar -si ms nodentitat bandstica que toca una pea de Jazz puntual o inspirada sota alguns dels patrons jazzstics: harmonia, ritme, intencionalitat, etc. Com que la informaci i les novetats culturals no eren cap prioritat per al rgim franquista, s possible que altres compositors valencians pertanyents a la mateixa generaci de MONTESINOS i -a ligual que ell- desconeixedors dels avenos estilstics i orquestrals aconseguits per THAD JONES 580 o GIL EVANS 581 a la seua lobra per a big band i de les aportacions formals i integradores de GUNTHER SCHLLER, hagueren canviat els seu rumb professional vers altres mons sonors i estilstics tot i la deixadesa amb la qual el mn clssic espanyol ha tractat el Jazz fins no fa massa anys. Pensado en Jazz s -doncs- un intent vlid i duna honestitat estructural encomiable atsa lpoca en que la pea fou composta per -sobretot- per qu des del respecte de lautor pels dos mons [massa vegades juxtaposats] obr camins vers lassoliment del gnere jazzstic a tots els estaments musicals refractaris [la majoria] a qualsevol novetat
sobre matries situades als lmits del Jazz i ms enll del fet musical concret, al voltant de la msica contempornia, l'esttica musical i l'educaci. 580 Thad Jones [Thaddeus Joseph Jones. Pontiac/Michigan 28/III/1923 - Copenhague/Dinamarca, 21/08/1986]. Trompetista, compositor i arranjador. Germ dels msics Hank Jones/pno i Elvin Jones/bat. Als 16 anys toc amb Hank Jones i Sonny Stitt. Grav amb Charlie Mingus [1954/55]. El reconeixement li arrib quan toc amb Count Basie [1954/63] i li feu arranjaments. Codirig el quintet de Pepper Adams i cre una banda amb Mel Lewis/bat: Thad Jones/Mel Lewis Big Band, formaci que des de febrer del 1966 toc tots els dilluns [al llarg de 12 anys] al Village Vanguard. Al 1979 guany un Premi Grammy pel disc Live in Munich. s autor dels estndards A Child Is Born; Fingers, Little Pixi i Tiptoe. Abandon la big band i marx a Dinamarca [1978]. Escrigu per a la Danish Radio Big Band, encapal el grup Eclipse i enseny a The Royal Danish Conservatory de Copenhage. Al 1984 toc de nou amb Count Basie. s soterrat al Vestre Kirkegard Cemetery de Copenhage. 581 Gil Evans [Ernest Gilmore Green. Toronto, 13/V/1912 - Cuernavaca/Mxic, 20/03/1988]. Arranjador, compositor i director dorquestra. Aviat descobr Louis Armstrong, Jack Teagarden i King Oliver i transcrigu la de Don Redman, Fletcher Henderson i Duke Ellington. Arranjador de l'Orquestra de Claude Thornhill fins el 1948. A partir del tema Snowfall, assol fama com arranjador d'estndards. Coneix Lester Young i descobreix el Be Bop. El 1946 sinstall a un pis del carrer 55 de Nova York, habitatge que [passats els anys] seria lloc de trobada de Gerry Mulligan, Dave Lambert, John Carisi, Lee Konitz, George Russell, Miles Davis i Charlie Parker. Amb Claude Thornhill enregistraren llbum Nonet [Capitol]. Altres arranjaments seus sn Miles Ahead/1957; Porgy and Bess/1958; Sketches Of Spain/1960 i Quiet Nights/1962. Escrigu per a Charlie Parker [1953]. Dels seus discs destaquen: Gil Evans and Ten/1957; New Bottle, Old Wine/1958; Great Jazz Standards/1959; Out Of The Cool/1960; The Individualism of Gil Evans [dedicat a Kurt Weill]; Guitar Forms [amb Kenny Burrell] i Look To The Rainbow [amb Astrud Gilberto]. Treball per als cantants Tony Bennett i Johnny Mathis. Grav There Comes A Time/1975 i un disc a duo amb Lee Konitz [Heroes and AntiHeroes/1980]. Amb la Monday Night Orchestra enregistr Live in Sweet Basil/1984. Escrigu bandes sonores: Absolute Beginners [Julian Temple] i The Color Of Money [Martin Scorsese]. Al 1987 enregistr Paris Blues amb Steve Lacy. Gil Evans mor a Cuernavaca [Mxic/1988] al mateix sanatori que ho feu Charles Mingus al 1979.
Tesi doctoral
440
que implicara labandonament duns arquetipus musicals fora conservadors i massa arrelats encara a la societat valenciana. 582 Cal afegir la dificultat que trob MONTESINOS davant la possibilitat que es donara una execuci poc o gens jazzstica de la seua obra ats que el fraseig instrumental [tot i estar intut a la partitura] no hi era cognoscible per a la majoria de msics del GRUP
INSTRUMENTAL DEL CONSERVATORI DE VALNCIA al moment de la seua estrena [el
9/V/1972 al Sal dActes del Conservatorio Superior de Msica y Arte Dramtico de Valncia, a la plaa Sant Esteve] doncs -tret dels fonaments clssics- no sensenyava altre tipus de fraseig a les classes instrumentals. No obstant aix, s caldria esperar una millor resposta [encara que fora un tipus de resposta swinging completa] a la segona estrena interpretada per la BANDA MUNICIPAL
DE VALNCIA al 1995, amb una nova plantilla de msics allionats de manera distinta i
molt ms oberta davant els estils musicals que no els alumnes del GRUP INSTRUMENTAL que lestrenaren al 1972. A la crtica apareguda quan le seua estrena, Lpez-Chavarri escrigu el segent dintre duna breu ressenya [no massa tcnica ni tampoc fent servir termes o lexicografia jazzstica] on hi eren inclosos tots els autors que estrenaren aquella vesprada a la Llotja aix com les obres presentades a la sessi:
[Trad.] ... Pensando en Jazz [tot i que lautntic ttol hi s Pensado en Jazz] result ben atractiva amb notes fora estimables de color, tractament del vent, efectes, etc., fent paleses totes les dotes creatives del jove autor, ahir llargament aplaudit desprs de laudici de la seua obra ....583
El divendres 6/VI/1975 la BANDA MUNICIPAL DE VALNCIA [dirigida per JOSE M

CERVERA COLLADO] estren a la Llotja de Valncia una altra obra dEDUARDO MONTESINOS, nic compositor valenci representant del moviment Third Stream al
perode abastat a la present tesi Estudio en Jazz, pea especialment escrita per a banda pel seu autor. Lestrena compartia programa amb la Sinfonia del Nuevo Mundo
582
De fet, lestrena de Pensado en Jazz fou al Sal dActes del Conservatori de Valncia [Plaa Sant Esteve, 29/V/1972] i fou interpretada pel Conjunt Instrumental del mateix centre sota el qualificatiu especfic i puntual de big band. Per tal de ser interpretada al Palau de la Msica de Valncia hagueren de passar vora 23 anys [9/05/2005]. La pea ha estat enregistrada per a RNE per mai editada. ---N. de lA. 583 Lpez-Chavarri Andujar, Eduardo Las Provincias [1972]. Dimarts, 30 de maig. Pg, 37.
441
[ANTONIN DVORAK]. Cap referncia crtica del concert ha estat trobada a la premsa local, noms la ressenya de la primera audici.584
-Anlisi de Pensado en Jazz .
Amb una durada aproximada de cinc minuts, Pensado en Jazz est estructurada en un sols moviment per sense mantenir una linialitat rtmica i harmnica definida, s a dir: lliure i donant marge [tal com el Jazz ho desenvolupa] tot i que no deixa cap coro per poder improvisar als solistes. Amb la tonalitat inicial de G Major, es desenvolupa vers altres tonalitats i modalitats [assenyalades i analitzades ms endavant: relatiu menor -Em-; II de G -Am-] fent servir gaireb com a nic recurs -tret de substitucions puntuals: E7/#11 per Bb7, entre altres- la progressi cromtica [ascendent i descendent] segons el tema siga exposat per blocs sonors especfics [vent/fusta o vent/metall] o siga recondut fins la intimitat del Trio Base [b sol o acompanyat de voicings puntuals escrits per a les altres seccions sonores en qualitat de recolzament rtmic o sonor]. Cal esmentar que aquest anlisi no s complet i t la intenci de parar esment noms als aspectes ms jazzstics de la pea.585
584
Lpez-Chavarri Andujar, Eduardo - Las Provincias [1975]. Jose M Cervera Collado y la Banda Municipal en La Lonja. Dissabte, 7 de juny. Pg. 42. 585 Per tal de fer lanlisi harmnic de Pensado en Jazz, ha estat de gran ajut -entre altres llibres de text i exercicis diversos- els vuit quaderns Inside The Score [Wright, Rayburn -1982-. Kendor Music, Inc. Nova York] on sanalitzen obres per a big band dels compositors Thad Jones, Sammy Nestico i Bob Brookmeyer. ---N. de lA.
Tesi doctoral
442
Lanlisi estructural/harmnic de Pensado en Jazz ens dona els segents apartats generals:
Inici jazzstic: G 586
Cromatisme descendent: E7 com a dominant de Am7 per a lentrada del Trio Base: Piano/Contrabaix/Bateria. Just abans de canviar vers el comps ternari, apareix un cromatisme harmnic descendent [aquest s un recurs jazzstic fora emprat al llarg de levoluci harmnica de les big bands nord-americanes i -a Pensado en Jazzuna constant ]: F7/#5 Db11 7] Am7.
Tornada a lunivers clssic mitjanant un dileg piano-
Em11 C7/b5
Eb11
D9
E7/#11 [substitut de Bb
saxfon alt [part ms aviat, impressionista]: 4/4 llegit com a 12/8, intercalant amb ternari llegit com a 9/8]. Abasta: Variaci I: Variaci II: Em7 [Trio Base]. Am7 [Trio Base + Saxfon Alt].
Variaci III: Am7 [safegeixen a poc a poc, per en deciso f , la Trompeta 1, la lnia de saxfons i el metall]. Trombons- recolzats pel Trio Base mitjanant cromatisme harmnic resten en D7 i modula a Gm7 mitjanant G7 [com a substitut dE 7] per tal danar a Am7 i fer la reexposici del Tema Inicial.
586
Segons la terminologia musical anglosaxona, els acords sense cap altra indicaci [ex: G] sern considerats -a efectes de lectura xifrada- a ligual que els acords amb Setena Major [ex: G maj 7]. --N. de lA.
443
Reexposici jazzstica
A D9/13 G [variaci cllula meldica Am7 inicial]. Repetici del cromatisme harmnic del comenament: G Em7.
Instrumentaci:
La instrumentaci emprada per MONTESINOS [apareix a la primera pgina de la pea] hi ha estat pensada per a formaci prpia de Big band que no bandstica al seu conjunt:
Vent/Fusta: [Saxfons]
-Alts I i II. -Tenors II i II. -Bartons. -[Cap Clarinet]
Vent/Metall: [Trompetes]
-I, II, III i IV. -[Cap Fiscorn]
Vent/Metall: [Trombons]
-Tenors 1rs i 2ns. -Baix. -Tuba [afegida al grup i independent de les lnies marcades pel Contrabaix].
Percussi:
-Caixa Xinesa; Maraques; Bongoes; Claus; Vibrfon [apareix al comps 143 afegint-se a la melodia interpretada pel vent/fusta i vent/metall pertanyent a la Variaci III del tema]. -Piano.
Trio Base:
Tesi doctoral
444
-Contrabaix. Bateria [especificant lautor la seua composici estructural: Tom-tom Base; Xaston -o Xarles-: Bombo -de pedal-; Plateret -Plat Susps -amb c tocar al centre-; Caixes Rumberes i Caixa].
445
Jazz als estaments oficials: Third Stream: anlisi de Pensado en Jazz.
Pensado en jazz: Primera pgina.
447
Pensado en jazz / Compassos 1 - 5.
Compassos 1 - 5:
Inicia el tema el Contrabaix atacant en f; figura rtmica de Swing i cromatisme descendent recolzat per la Tuba [3r comps]. Resposta del Metall agafant la cllula rtmica inicial + Caixa Xinesa. [comps 3]
Resoluci al cromatisme fent servir una cinquena descendent: Mib [Re #] Sol # Donant lentrada als Saxfons[comps 5/contratemps/3r Trio Base [Piano, Contrabaix i Bateria, al comps 6]. temps] i
Tesi doctoral
448
Compassos 6 - 9:
Entrada del Trio Base [Piano, Contrabaix i Bateria, al comps 6]. Piano amb recolzaments als acords de la m dreta [tipus piano de COUNT BASIE a les seues big bands] i amb acords xifrats a sota el pentagrama de la m esquerra. Contrabaix abandonant el dibuix inicial i fent pulsaci a negres. Entrada a tempo de Bateria [sense break anticipatiu] i seguiment amb ritme caracterstic de Swing [negra-corxera amb punt; semicorxera-negra-corxera amb punt-semicorxera]. Entrada amb resoluci tpicament jazzstica: II m7 [o II m7/b5] A m9 D9 V7 I G [compassos 6/7/8].
Modulaci temporal/suspensiva: F9 - Bb6 Per tal de preparar el primer cromatisme de la pea [4t temps/comps 9] comenant des dAb9.
449
Compassos 10 - 14:
Cromatisme significatiu [recolzat de tant en tant per les lniesde trompetes i metalls] i simptomtic dels coneixements del compositor vers els arranjaments fets per altres autors per a formaci de big band, recurs molt emprat al llarg de la histria de les formacions de Jazz mitjanes i grans per tal de donar varietat harmnica tot jugant amb el contrast rtmic que les diverses famlies instrumentals poden oferir sense oblidar el paper conductor i imprescindible del Trio Base per tal de donar-li contingut jazzstic [substncia, argumentarien els mestres del gnere] a la pea. El cromatisme abasta des de Ab9 [contratemps del Piano al 4r temps-comps 9] fins el G [comps 14/1r temps del Contrabaix recolzament del plateret de la Bateria- contratemps del piano al 3r temps] fent-ho amb les segents alteracions harmniques: Ab 9 G7/#5 F#11 F11 Em9 9 / b 5 D b 7 + 11 E b m9 D D 9 G.
Tesi doctoral
450
Pensado en jazz / Compassos 20 - 22 [Als compassos 15 fins el 19 hi ha hagut una resoluci meldica per part de les trompetes -tamb acompanyades de cromatisme harmnic- just abans del canvi de comps].
Compassos 20 - 22:
Dos compassos abans del canvi a ternari, trobem altre cromatisme curt i una substituci. Per tal de modular al II grau de G, lautor fa servir la dominant de la nova tonalitat temporal [E7] com a substitut de lacord corresponent al cromatisme iniciat compassos abans [des del comps 17 amb Ab]. Al quadre mostrat: Db 11 7 / b9] Am9. C7 / b 5 B7 / b 5 E7+11 [hauria de ser Bb
451
Pensado en jazz / Compassos 23 - 33 [Trio Base]
Tesi doctoral
452
Compassos 23 - 33
Al comps 23, sinicia -doncs- un canvi de rumb temtic: Primera intervenci amb cars solista del Trio Base. Piano amb acords xifrats i conduint la melodia mitjanant figures muntades a sobre combinacions de tresets i corxeres recalcant accents a contratemps amb lajut del Contrabaix. Abans de tornar al comps de 4/4, accentuaci de lacord de dominant de la nova tonalitat [E9#5 Am] per part del Piano afegint la 5a # [Si#] la qual romandr com a 3a de la nova tonalitat [Do]. Bateria amb el clssic dibuix de Swing a sobre el plateret desplaant-lo a mesura que avancen els compassos: tot
[negra + treset: negra/corxera + negra + treset: negra/corxera, etc.]. Voicings de recolzament rtmic per part dels saxfons i de les trompetes primeres i afegiment del Tromb Baix des del comps 26 fins el 33.
453
Compassos 34 - 36:
Resoluci de la cadncia jazzstica per excellncia: IIm7 [o II m7/b5] Am9 D9 G V7 I
A destacar la 9# [Fa natural ] amb la qual el Piano inicia escala bluesing descendent [comps 35] preparada pels recolzaments als acords [comps 34] i latac a contratemps sobre la tnica original [G, i ja hi som de nou a 4/4] marcada al tempo 1 pel Contrabaix [comps 35].
Tesi doctoral
454
Pensado en jazz / Compassos 40 - 45 [els compassos 37, 38 i 39 inicien el cromatisme pianstic -de Bb fins a G- que es resol a partir del comps 43 (E m) amb partitura obligada per al Piano -ja sense xifrat-]
455
Compassos 40 - 45:
Altre canvi de sentit. Lobra arriba a la Variaci I on lautor proposa una tornada al mn clssic sense abandonar del tot la vessant jazzstica que dona nom i cars a la pea. La dicotomia es resol formalment mitjanant el dileg Piano/Saxfon Alt insuflant lambient amb una textura impressionista [tot i que el piano toca amb una f i resta com a intrpret indiscutible de la melodia] aconseguint que el polsament Swing no desaparega. El 4/4 es llegir com a 12/8, i quan aparega el ternari lintrpret haur dinterpretar-lo com un 9/8. Els acords xifrats desapareixen del piano i cal tocar all escrit, la qual cosa resta frescor a la intencionalitat voicing de la primera part de la pea.
Compassos 46 - 72 [considerats poc jazzstics].
El desenvolupament ofert pel Trio Base als compassos 46 fins el 72

s poc jazzstic.
La lnia de la Bateria segueix el mateix esquema rtmic

desenvolupat abans [sense cap canvi significatiu] i la disposici meldica del Piano s quasi impressionista per amb manca de Swing degut a la seua obligatorietat calligrfica [res semblant a la llibertat interpretativa que donen al pianista de Jazz els acords xifrats] la qual saccentua una mica cap a la fi del passatge desprs de fer servir nombrosos ornaments compostos dintervals de 4a [justes, augmentades, disminudes i en superposici] i darpegis fent servir massa la figura del siset.
El Contrabaix mant una discreta lnia a negres, tret de trencaments

ocasionals en els quals imita el dibuix Swinging de la Bateria.
Tesi doctoral
456
Compassos 73 - 77:
A la disposici de les notes i el repartiment accional a ambdues mans hi ha una clara influncia de la manera dinterpretar els acords de THELONIUS MONK i -potser ms encara- de McCOY TYNER. Es tracta darpegis del piano palesant la soluci vers els acords Sus 4 [en la disposici ascendent: 5/3 menor - cinquena] fent servir lalternana intervlica de 5/4/4/5 etc., per tal de resoldre en la 5# del nou acord: La# Si [com a III grau de G]. G7 + 5 F # 9 [vers Fm6 En aquest cas tamb com a conclusi cromtica: Bsus 4 Bb A Ab sus 4 13 Ab - Em del comps 75].
Ab [sense tercera] per concloure [comps 77] i donar pas a la melodia del Saxfon Alt [Variaci II del Tema].
457
Pensado en jazz / Compassos 78 - 83
Compassos 78 - 83:
Inici de la Variaci II del tema per part del Saxfon Alt acompanyat pel Trio Base. Melodia amb ms appoggiatures que no labans oferida pel Piano [Variaci I] i llegida a 12/8 ats el gran nombre de tresets escrits. Intervals de tercera i quarta amb diversos mbits. Cromatismes mitjanant semicorxeres en les escales resolutives. Tonalitat de Am i acords amb politonalismes i cromatismes: Am Ab 13 G [Eb13/F7] Cm7/b5 G alt.[#9/b13] Fm7 Em7, etc. Contrabaix dinici cromtic que alterna arpegis [sempre a negres] amb altres cromatismes ascendents. Compassos 84 - 116 [Lnea harmnica i meldica semblant als anteriors].
Tesi doctoral
458
459
Compassos 117 - 125:
A la Variaci III trobem una modulaci interessant vers un canvi de modalitat tonal [de G Gm], passant abans per un altre cromatisme descendent deixant darrere la Variaci II en Am7 amb la qual es mant el dileg iniciat a la Variaci I entre el Trio Base i el Saxfon Alt. Per tal de canviar la modalitat, MONTESINOS no fa servir una substituci a lltim acord de la seqncia tot cercant la dominant de la nova tonalitat [com llavors havia fet abans al comps 21], sin que el deixa entreveure malgrat alterar lonzena [Ab -o G# - ] per poder apujar vers la cinquena de la dominant D7 [La natural] de G m. Just abans de lacord de dominant [D7], apuja un semit des de lacord Eb sus 4 Alt [#9/b13] [fins E natural + 5/#9] i baixa un to [a D7]. La seqncia completa s la segent: G F# m9 F m9/11 Ab 9 [#9/b13] E sus 4/7 [+5#9]. D7 Gm7. E9/b5 Eb sus 4 alt
Al comps 120, el tema s recolzat pel Piano amb les dues mans i tamb pel Contrabaix [ La, Mi, Sol, Fa#, Re ...]. Dels compassos 122 fins el 125, la Trompeta I conclou el tema iniciat al comps 114 emprant la cllula rtmica present a tota la Variaci II: negra i corxera en treset.
Tesi doctoral
460
461
Modulaci [tamb cromtica] vers Am i canvi a ternari. Saxfons alts i trompetes recolzen la melodia [atac de semicorxeres-1r temps-compassos 127-128-129]. El Piano marca els acords a contratemps recolzant el saxofons i metall. dibuix de
Contrabaix a tempo i la bateria no canvia el dibuix swinging inicial. Seqncia: F C7/b5 Am7.
Em7 Am6
Eb 9 [subst. de G7]. Ab 7/+5 E9 E7/b9
Variaci desenvolupada pel Saxfon Alt daquella presentada pel Piano als compassos 58 fins el 69, tamb en comps ternari. Melodia ms lliure i s de semicorxeres tot fugint de tresets i sisets] i recolzada amb voicings per part de la seua corda, trompetes, trombons, Tuba i Percussi [a ms de lacompanyament del Trio Base].
Tesi doctoral
462
463
Final de la Variaci III amb ff per als saxfons i trompetes fent una variaci swinging de la melodia ja tocada als compassos 127/128/129. Sn doblegats a la secci de percussi pel vibrfon en registre mig. Piano i contrabaix dobleguen la lnia del metall. La bateria no canvia el seu dibuix. El conjunt arriba a un sfz dos compasos abans de la del Tema. reexposici
Interval descendent de 5 disminuda amb ff [Metall, Piano, Contrabaix]. Els saxfons iniciaran el Tema a contratemps [comps 149/4t temps].
Tesi doctoral
464
465
Reexposici del Tema inicial passant tamb a ternari [comps 166]. Major incidncia dels saxfons i les trompetes i menys llibertat pianstica [no hi sn els acords xifrats] a ms de respostes bluesing del piano davant les diverses cllules meldiques swinging exposades per la fusta i el metall. La bateria torna a iniciar el ritme swingant tocat prcticament- a tota la pea. Tonalitat original de G i cromatismes vers Am7 i daltres pertinents per a la tornada a G. Seqncia harmnica inicial del Tema per part del Piano i el Contrabaix: Am9 D9 G F9 sus4 La seqncia del Contrabaix dels compassos 150, 151 i 152 s idntica a aquella altra apareguda als compassos 6/9 i 34/36.
Seqncia harmnica i meldica semblant i ja interpretada pel Trio Base als compassos 10 fins al 25 per sense el recolzament de la corda de saxfons i dels trombons. Reexposici del Tema inicial amb el mateix paper solista del Trio Base.
Tesi doctoral
466
Una de les parts obligades per al Piano. El Vibrfon el dobla, tret de lacord complet de B m7/b 5 tocat amb nomes dues notes. La disposici descendent de larpegi evita passar per la VI [Sol], tot i que caldria tornar a veure les primeres execucions daquest tipus dacord [ART TATUM no haguera evitat la nota Sol tot fent-lo baixar cromticament Fa#(Sol b) Fa]: Re Fa. Si La Fa Re Si La [Sol // Solb]
La modulaci harmnica es trenca: Bm7/b5

F# 7/b13.
Seqncia harmnica i meldica semblant i ja interpretada pel Trio Base als compassos 101 fins el 113 per recolzada per la resta dinstruments.
467
Tesi doctoral
468
Final de la pea. Resoluci harmnica final en disposici de grup fent tutti: CAlt[#9/b13] Eb F CAlt [#9/b13]. Acords finals [compassos 188/189]: F7/#11 [com a substituci del acord de dominant D7] G [maj 7]. Dues ff per al treset de negres [mantenint el tutti] anterior a la caiguda final: corxera negra [dintre del treset-1r Temps comps 189].
Compassos 190 - 191 [Break final de Bateria]:
Trencament significatiu amb la lnia mantinguda per lintrpret bateria al llarg de lobra.
469
Captol III.5
Tres Tristes Tigres: escola de jazzstes locals.
III.5
TRES TRISTES TGRES: ESCOLA DE JAZZSTES LOCALS.
Lany 1977 cal considerar-lo important i imprescindible per al desenvolupament jazzstic de la ciutat per qu el 25 de febrer sinaugur el primer Club de Jazz a Valncia: Tres Tristes Tigres. Tigres [aix conegut a la ambient musical, els mitjans de comunicacis i tamb pels ciutadans en general] ocup lespai dun dels pubs ms grans al barri del Carme: 1850 [just a una de les cantonades de la Plaa de la Santa Creu, al nmero 11]. 1850 habia estat bastit a sobre un antic gimns enderrocat cap a meitat de la dcada dels setanta i propietat dun rector duna de les esglsies del barri. Els socis que feren possible la seua obertura van ser: Antonio Sambeat i Santiago Castanyer. Tots dos socis enllestiren el local en tan sols un ms. El mateix Sambeat 587 em feu saber que ell i Jos Aparici Payan Pepito [qui quatre anys desprs seria un dels set socis fundadors del segon Club de Jazz estable al Pas Valenci: Perdido Club de Jazz] bastiren lescenari aixecant-lo mitjanant rajoles noms dies abans de la inauguraci de Tres Tristes Tigres. Al comenament, les actuacions es duien a terme al llarg de tota la setmana [dilluns inclosos] deixant la nit dels diumenges per a les jam sessions [en realitat, les jam es feien quan als msics els abellia] grcies a les quals accediren a lescenari els primers msics de Jazz valencians i daltres que hi eren de passada per la ciutat o -fins i totarribaven a posta per tal de poder tocar a qualsevol jam. Mesos desprs de la seua inauguraci decid tancar els dilluns per descans del personal. Els msics contractats [a ms del sou corresponent] tenien dret a veure i menjar debades. Al present treball cal afegir que la primera actuaci feta en Tres Tristes Tigres no fou protagonitzada per un grup de Jazz 588, tot i que -a efectes estadstics i cronolgics- fou
587
Antonio Sambeat Esteve [Valncia, 8/XI/1953]. Ha estat un dels socis fundadors del Club de Jazz Tres Tristes Tigres a ms de manager de msics de Jazz. s germ del saxofonista alt i compositor Perico Sambeat Esteve, tal vegada un dels millors jazzmen esnyols qui desenvolup la seua carrera a partir del primers anys de la dcada dels vuitanta. ---Entrevista Personal -a Godella/LHorta Nord- i telefnica amb Antonio Sambeat Esteve en dates diverses. 588 Tres Tristes Tigres fou inaugurat amb msica [que no a la data oficial, el divendres 25 de febrer del 1977] pel grup de Rock Progressiu La Masa, creat pels germans Jos i Naxo Belda i on hi era el cantant Julio Garcer. El bateria Tico Balanz [fill tercer del locutor i bateria Antonio Balanz Farins] fou un ferm collaborador del grup. ---N. de lA.
471
el trio VALENCIA JAZZ [encapalat pel guitarrista CARLOS GONZLBEZ] qui inaugur el Club de Jazz.
Cartell anunciador de la inauguraci del club Tres Tristes Tigres on venen anunciades les actuacions corresponents al mes de febrer tot barrejant Jazz i Folk [Las Provincias. Dijous, 24/II/1977. Pg, 41].
Desprs de vora dos anys de programaci, Tres Tristes Tigres romangu actiu fins la primavera del 1979, just quan els dos socis [Sambeat i Castanyer] decidiren abandonar el projecte. Al club actuaren msics europeus i nord-americans [o aquells arrelats al continent] i daltres que visqueren o passaren per Valncia:
TETE MONTOLIU. RICARD MIRALLLES. 589 LOU BENNETT. PETER DELPHINIC. JEAN-LUC VALLET. 590
Piano. Piano. Orgue. Saxfon barton. Piano.
589
Ricard Miralles i Izquierdo [Barcelona, 9/VIII/1944], pianista catal no massa conegut a la seua vessant jazzstica i s per la de msic i arranjador excepcional de diversos interprets: Joan Manuel Serrat, Pi de la Serra, Pablo Milans, Alberto Cortez, etc.] a ms de ser autor de vora vint bandes sonores per a pellcules. Estudi amb al Conservatori Superior de Msica de Barcelona amb Gilbert Camins, Massi i Joaquim Zamacois. Toc al Jamboree Jazz Club de Barcelona [vibrfon i trompeta] i -anys desprs- al Wiskhy Jazz de Madrid [piano]. Ha estat influenciat per Tete Montoliu [com gaireb tota la seua generaci] i amic seu des de les albors dels Jazz a Catalunya. 590 Jean-Luc Vallet [La Seguinier/Orleans/Frana, 15/X/1941 - Barcelona, 17/XI/1991]. Pianista. A Frana toc a diversos clubs de Jazz amb Alain Corneau [Orleans, 7/08/1943] a hores dara director de cinema [Tous les matins du monde/1991]. De 1964 a 1965 toc als Estats Units [a Baltimore/Maryland] amb el saxofonista Gary Bartz [Baltimore, 26/IX/1940]. Arrib a Espanya al maig del 1967 i aviat toc amb msics de Madrid i Barcelona. Feu amistat amb Peer Wyboris/bat, David Thomas/cb i Pedro Iturralde/sax a qui acompany sovint. Vingu a Valncia de la m del promotor Julio Mart on toc -sobretot- a Tres Tristes Tigres. A Perdido Club de Jazz form part
Tesi doctoral
472
Captol III.5
Tres Tristes Tigres: escola de jazzstes locals.
PAUL STOCKER. 591
Saxofonista. [visqu a Valncia]. Tromb.
GENE Mighty Flea CONNORS.
Diversos msics locals que b contractats o tocant de primeres en jam sessionsanaren bastint la seua carrera musical al mn del Jazz.
Pel que pertoca a la histria valenciana del Jazz, Tres Tristes Tigres: Don una oportunitat escnica a nombrosos msics valencians que llavors eren iniciant-se al Jazz mitjanant actuacions espordiques a les jam sessions del club. Permet a msics valencians compartir escenari amb altres jazzmen [espanyols i forans, contractats pel Club o de passada per la ciutat a la recerca de feina] assolint aix el rang de professionalitat que tant desitjaven a la seua feina. Fou -a la ciutat- la primera porta oberta vers el Jazz i all que lenvoltava [ambient, horaris, muntatges significatius] pensant sempre en lavenir del gnere i el seu desenvolupament dintre de la societat valenciana.
del Trio Base [amb Nick Di Geronimo/cb i Gere Di Geronimo/bat], formaci que acompany altres solistes contractats pel club. Dinfluncia bopper, era coneixedor del llenguatge jazzstic i un excellent acompanyant per als primers solistes [sobretrot de vent] locals. La seua filla [Sonia Vallet] s intrpret de Jazz. ---Entrevista Telefnica amb Elizabeth Vallet [vdua de Jean-Luc Vallet], realitzada el 2/VII/2008 a les 20,00 hores. 591 Paul Stocker [Califrnia/1952]: Saxofonista. Vingu a Europa al 1970. Involucrat a lanomenada movida catalana amb Toti Soler/guit; Jordi Sabats/pno; el cantant Ovidi Montllor i lOrquestra Mirasol. A Espanya ha tocat amb Lou Bennett, Jean-Luc Vallet, Dave Thomas, Pony Poindexter, Tete Montoliu, Peer Wyboris, Eric Peters, Billy Brooks, Mike Osborne, Franois Jeanneau, Saheb Sarbib, Jackie Samson i Steve Lacy. Establert a Amsterdam, collabor amb: Misha Mengelberg; Eric Vloeimans; Arjen Gorter; Willem Breuker; Harry Miller; Dudu Pukwana; Joe Malinga; Hugh Masekela; els African Jazz Pioneers; Wilbur Little; Curtis Clark; Fernando Lameirinhas; Rafael de Utrera; Toninho Ramos; Adama Dram i Rgis Gizavo. Professor de saxfon al Sweelinck Conservatorium dAmsterdam, ha donat cursos i seminaris de Jazz als Pasos Baixos, Blgica, ustria, Frana, Espanya i Portugal. Des del 1983 dirigeix la Paul Stocker Big Band.
473
Al marge descenaris eventuals i espordics [cafeteries, pubs, auditoris universitaris, cases de cultura i sales de ball diverses], Tres Tristes Tigres serv com a carta de presentaci davant ciutats com ara Barcelona i Madrid] a ms de complementar el recull de concerts -amb o sense programaci- presentats a la resta de sales locals: Societat Coral El Micalet, Teatre Valncia Cinema, Teatre Princesa o Teatre Principal.
Tres Tristes Tigres permet evolucionar el Jazz naixent a la ciutat de Valncia desprs de la pertinent fase embrionria doncs el fet de permetre el contacte musical a nombrosos msics locals de diferents estils dintre duna mateixa idea comuna encapalada pel fet jazzstic don com a resultat una certa determinaci estilstica e una part daqueixos msics [VALENCIA JAZZ i TRIPLE ZERO JAZZ TRIO, entre altres]. Tot i que la barreja musical hi era reflex de les diverses modes predominants arreu del mn a la fi dels anys setanta [Fusi, sobretot] el temps que Tigres romangu obert [vora dos anys] fou escaient per arrelar les bases de lescola bopper que tant de joc conceptual donaria a diversos msics locals anys desprs [el guitarrista CARLOS GONZLBEZ i el pianista
FABIO MIANO].
Les actuacions de formacions estrangeres a Tres Tristes Tigres foren fonamentals per a la pressa de contacte real dels msics que no noms conceptual o poc efectiva davant la solitud dels msics a lescenari de qualsevol teatre local tal i com llavors havia succet fins aleshores. Els concerts, consells i xerrades amb GENE Mighty Flea CONNORS, PEER WYBORIS, RICARD MIRALLES, TETE MONTOLIU, LOU BENNETT, BILLY BROOKS,
PAUL STOCKER, SANTIAGO REYES, JEAN-LUC VALLET, PETER DELPHINIC, MIKE OSBORNE i daltres msics significaren una
mena de punt de sortida determinant cap a un millor domini del llenguatge jazzstic i del concepte general del Jazz.
Pel que fa a la cronologia artstica del club Tres Tristes Tigres destacarem les segents actuacions, on podem observar una certa impossibilitat per programar de forma exclusiva concerts jazzstics atesa lescassesa de formacions foranes de passada per la ciutat o amb buits a les seues actuacions a Barcelona o Madrid i com -a poc a poc- va servir de veritable escola de prctiques jazzstiques, obrint un cam vers als musics locals i creant un pblic assidu que gaudia escoltant aquest tipus de msica en directe.
Tesi doctoral
474
Tres Tristes Tigres - Ressenya cronolgica de les actuacions a Tres Tristes Tigres
-III.5.1
Ressenya cronolgica de les actuacions a Tres Tristes Tigres.
o Divendres 25/II/1977 [obertura del club]:
ESO Y TAL

[vesprada] [piano] [saxfon/flauta] [guitarra] [guitarra] [baix elctric] [bateria]
PEPE DOUGAN XIMET CAFFARENA GERMAN ELUL CARLOS GONZLBEZ DENNIS J. HERMAN XIMO NAVARRO
VALNCIA JAZZ

[nit] [guitarra] [piano] [baix elctric]
CARLOS GONZLBEZ DONATO MAROT IGNACIO GONZLBEZ
o Dissabte 26 i diumenge 27/II/1977:
ESO Y TAL VALNCIA JAZZ
[vesprada] [nit]
o Dilluns 28/II/1977:
FOLKSIDE
[de vegades anunciat com Folk-Side]
o Dimarts 1 i dimecres 2/III/1977:
FOLKSIDE VALNCIA JAZZ
[vesprada] [nit]
o Dijous 3/III/1977:
VALNCIA JAZZ
o Dilluns 7 i 14/III/1977 [vesprada]:
ANTONIO V. SANCHIS
[guitarra clssica].
475
o Dilluns 7/III/1977 [nit]:
BASCA
[grup de Rock].
o 8, 9, 10 i 11/III/1977:
VALNCIA JAZZ:
o Dissabte 12/III/1977:
COT EN PL
[grup de Rock].
o Dimarts 15/III/1977:
VALNCIA JAZZ.
o 16, 17, 18 i 19/III/1977:
LA MASA & ALTRES
[grups de Rock].
BANDA ELCTRICA
[grup de Rock].
o Dijous 24 i divendres 25/III/1977:
VALNCIA JAZZ.
o Dissabte 26 i diumenge 27/III/1977:
GRUPO LOCAL
[sense especificar].
o 4, 7 i 8/IV/1977 [vesprada]:
J. A. TEJADA
[guitarra clssica].
o Dimarts 5 i dimecres 6/IV/1977:
TRIPLE ZERO JAZZ TRIO:

MIGUEL Micky BENET LUIS LLARIO
[piano] [baix elctric]
Tesi doctoral
476
PACO ARANDA
[bateria]
o Dissabte 9 i diumenge 10/IV/1977:
TRIPLE ZERO JAZZ TRIO.
o 19, 20, 21 i 22/IV/1977:
o 27-28/IV/1977:
GENE Mighty Flea CONNORS QUARTET.

GENE Mighty Flea CONNORS 592 PERE FERR MANOLO ELIAS PEER WYBORIS 593
[tromb] [piano] [contrabaix] [bateria]
GENE Mighty Flea CONNORS a Tres Tristes Tigres[Las Provincias, diumenge 24/IV/1977. Pg, 61].
592
Gene Mighty Flea Connors [Gene "Mighty Flea" Conners -ms endavant: Connors-. Birmingham/Alhabama, 28/XII/1930]. Trombonista. Toc a la Johnny Otis Orchestra [19/IX/1970, Festival de Jazz de Monterey]. Visit Europa i romangu al continent la resta de la seua vida doncs considerava que ac era ms apreciat com a msic i com a persona que no al seu pas dorigen. Enregistr Let the Good Times Roll [Polydor-Londres, 25/VIII/1972] i Comin' Home amb Eddie Lockjaw Davis/sax [1/II/1976]. Tamb Gene Conners in Dixieland [Riff Records, 24/IV/1976 al New Orleans Jazz Club de La Haia]. Al 1981 grav a Londres el seu disc ms modern: Sanctified [JSP]. A Dinamarca enregistr Copenhagen Stew [Storyville Records, 9/1/1982] amb Finn Otto Hansen. i a Munic The Voyagers, 13/IV/2005, al Festival 36th annual Burghausen Jazz Week. 593 Peer Wyboris [Brandis/Alemanya, al 1937 - 22/VIII/2008]. Bateria. A Alemanya coneix i aprn de Philly Joe Jones/bat. Arrib a Espanya al 1961. Romangu a Madrid [Whisky & Jazz, al carrer Marqus de Villamagna], Bilbao i Barcelona [on fix la residncia]. Form part de Trasanlantic i Lucky Guri Trio, per la seua collaboraci ms coneguda fou amb el Tete Montoliu Trio [amb el sus Eric Peter/cb]. Ha acompanyat Dexter Gordon, Ben Webster, Charlie Mariano, Donald Byrd, Lee Konitz, Lucky Thompson i Johnny Griffin. Als seixanta tingu un paper destacat al desenvolupament del Jazz espanyol. A la seua discografia cal destacar 10 discs amb Tete Montoli [lltim Per sempre, Tete -Discmedi/1997- i lenregistrament del disc Flamenco Jazz de Pedro Iturralde/1967].
477
[Trad.] ... Proper sempre al Blues [GENE CONNORS ha tocat algun temps amb el bluesman JOHNNY OTIS] les parts vocals es caracteritzen ms per lhumor que per la seua real capacitat expressiva. El seu repertori es compon destndards i Blues ... . ... Arrelat a Espanya des de fa dotze anys, PEER WIBORYS forma part de la secci rtmica del club Whisky Jazz de Madrid i PERE FERR, veter pianista fora swingant....594 [Trad.] ... CARLOS GONZLBEZ interpret dos temes amb el quartet de CONNORS amb resultats positius malgrat el seu nerviosisme i la no adequaci de la guitarra feta servir [un dels models menys indicats per tocar Jazz] ....595
o 10, 11 i 12/V/1977:
o Dies 13, 14 i 15/V/1977:
RICARD MIRALLES TRIO:

RICARD MIRALLES MANOLO ELIAS PEER WYBORIS
[piano] [contrabaix] [bateria]
[Trad.] ... El trio funcion dall ms b i ens sorprengu lentesa entre MIRALLES i WYBORIS .... ... La inactivitat jazzstica de MIRALLES es palesa en una certa pobresa a la seua m esquerra .... ... Tocaren estndards escoltats poques vegades pels aficionats: Django; Israel Whats new: Stella by starlight; Well you need i Blues for line .... 596
o Dimarts 17, dimecres 18, divendres 20 i dissabte 21/V/1977:
o Dijous 19/V/1977:
594
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1977]. Gene Connors y Peer Wiboris: Jazz vivo [Por fin!] en Valncia. Setmana del 25 dabril a l1 de maig. N 692. 595 Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1977]. Reflexiones tras el paso de Gene Connors y Peer Wiboris. Setmana del 9 al 15 de maig. N 694. 596 Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1977]. Los recitales del Trio de Ricardo Miralles en Tres Tristes Tigres. Setmana del 23 al 29 de maig. N 696.
Tesi doctoral
478
Jam session.
[Era costum del club dedicar la nit del dijous per congregar a lescenari del club jazzmen locals i aspirants a msics].
o Dilluns 23/V/1977:
o Dimarts 24 i dimecres 25/V/1977:
TETE MONTOLIU TRIO + ROGELIO JUAREZ:

TETE MONTOLIU ROGELIO JUAREZ MANOLO ELIAS PEER WYBORIS
[piano] [trompeta] [contrabaix] [bateria]
TETE MONTOLIU TRIO a Tres Tristes Tigres amb el trompetista argent ROGELIO JUAREZ [Las Provincias, dissabte 21/V/1977. Pg, 48][ C.Tria [23-29/V/1977. N 698].
o Dijous 26 i divendres 27/V/1977:
Tal i com abans hem escrit, la programaci musical de Tres Tristes Tigres no sempre ha esta formada per msics de Jazz. Aix -doncs- el club present un ventall destils musicals que neren fora del mn jazzstic, de vegades amb un perfil genric no massa definit.
479
Com a exemple afegirem les dates de juny del 1977 [dies 28 i 29] quan actu el grup alemany especialitzat en msica ndia i country FLYING VEENA format per excomponents del grup Folk QUINTEESSENCE:
o Dimarts 28 i dimecres 29/VI/1977:
FLYING VEENA:

RANDAM ALLAN MOSTART. JOHN WILDASH. RADA KHRISNA.
FLYING VEENA a Tres Tristes Tigres [Las Provincias, diumenge 26/VI/1977. Pg, 63] [Cartelera Tria. 26/VI-3/VII/1977. N 701].
o Dilluns 12/IX/1977:
TRIPLE ZERO JAZZ TRIO + XIMET CAFFARENA:

MIGUEL Micky BENET XIMET CAFFARENA LUIS LLARIO PACO ARANDA
[piano] [saxfon/flauta] [baix elctric] [bateria]
o 13, 15 i 16/IX/1977:
TRIPLE ZERO JAZZ TRIO + MAURICE LAGIER:

MIGUEL Micky BENET MAURICE LAGIER LUIS LLARIO PACO ARANDA
[piano] [viol] [baix elctric] [bateria]
o Dimecres 14/IX/1977:
Tesi doctoral
480
TRIPLE ZERO JAZZ TRIO + CARLOS GONZLBEZ [guitarra].
o Dissabte 17/IX/1977:
MAURICE LAGIER - CARLOS GONZLBEZ:

MAURICE LAGIER CARLOS GONZLBEZ
[viol] [guitarra]
o Diumenge 18/IX/1977:
MAURICE LAGIER - DONATO MAROT:

MAURICE LAGIER DONATO MAROT
[viol] [piano]
BENNETT [escrit amb una sola N] i BROOKS a Tres Tristes Tigres [Las Provincias, divendres 14/X/1977. Pg, 34].
o Dijous 13 i divendres 14/X/1977:
LOU BENNETT BILLY BROOKS:

LOU BENNETT BILLY BROOKS
[orgue] [bateria]
o Dilluns 24 i dimecres 26/X/1977:
TRIPLE ZERO JAZZ TRIO + PATSY PETERS:

MIGUEL Micky BENET PATSY PETERS LUIS LLARIO PACO ARANDA
[piano] [veu] [baix elctric] [bateria]
o Dimarts 25 i 27, 28 i 29/X/1977:
481
TRIPLE ZERO + VALENCIA JAZZ + PAUL STOCKER [saxfon].
7, 9 i 11/XI/1977:
o Dimarts 8/XI/1977:
VALNCIA JAZZ + PACO ARANDA [bateria].
o Dijous 10/XI/1977:
Jam session.
o Dissabte 12/XI/1977:
VALNCIA JAZZ.
o Diumenge 13/XI/1977:
TITO [piano].
o Dimarts 15 i dimecres 16/XI/1977:
GENE Mighty Flea CONNORS + JEAN-LUC VALLET TRIO.

GENE Mighty Flea CONNORS JEAN-LUC VALLET MANOLO ELIAS ADRI FONT
[tromb] [piano] [contrabaix] [bateria]
o Dijous 17 i divendres 18/XI/1977:
WALLACE DAVENPORT + JEAN-LUC VALLET TRIO.

WALLACE DAVENPORT JEAN-LUC VALLET MANOLO ELIAS ADRI FONT
[trompeta] [piano] [contrabaix] [bateria]
o De l1 fins el 26/I/1978:
Tesi doctoral
482
PAUL STOCKER + VALNCIA JAZZ + ZLATKO KAVCIC.

PAUL STOCKER DONATO MAROT CARLOS GONZLBEZ ZLATKO KAVCIC
[saxfon] [piano] [baix elctric] [bateria]
o 27, 28, 29/I/1978:
JEAN-LUC VALLET TRIO + PAUL STOCKER:

JEAN-LUC VALLET PAUL STOCKER JOSE LUIS GARCIA ZLATKO KAVCIC
[piano] [saxfon alt] [contrabaix] [bateria]
o 1, 2, 3 i 4/II/1978:
JEAN-LUC VALLET TRIO + PAUL STOCKER.
o 6, 12, 20 i 27/II/1978:
MAURICE LAGIER [viol].
o 7/II/1978:
VALNCIA JAZZ + ZLATKO KAVCIC [bateria].
o 8 i 9/II/1978:
o 10 i 11/II/1978:
JEAN-LUC VALLET TRIO + PAUL STOCKER.
o 14,15, 17 i 18/II/1978:
PETER DELPHINIC + VALNCIA JAZZ + ZLATKO KAVCIC.

PETER DELPHINIC CARLOS GONZLBEZ
[saxfon] [guitarra]
483
DONATO MAROT ZLATKO KAVCIC
[piano] [bateria]
o Dimarts 21 i dimecres 22/II/1978:
PETER DELPHINIC
[no hi s especificat el npm dels msics acompanyants].
Anunci del SEPTETO PRIMER ANIVERSARIO al club Tres Tristes Tigres [C. Tria. 2026/II/1978. N 733].
o 23, 24, 25 i 26/II/1978
[I Aniversari de la Inauguraci del Club]:597 SEPTETO PRIMER ANIVERSARIO:

MATHEW SIMON PETER DELPHINIC KAITO SOUS JEAN-LUC VALLET CARLOS GONZLBEZ JOSE LUIS GARCIA ZLATKO KAVCIC
[trompeta [saxfon] [trompeta] [piano] [guitarra] [contrabaix] [bateria]
o Del 28/II fins el 4/III/1978:
PETER DELPHINIC QUARTET
[lanunci no hi especifica amb qui].
o Dilluns 6 i 12/III/1978:
MAURICE LAGIER
[viol].
597
Cartelera Tria [1978]. Anunci. Setmana del 20 al 26 de febrer. N 763.
Tesi doctoral
484
o Del 7 fins l11/III/1978:
VALNCIA JAZZ QUARTET:

CARLOS GONZLBEZ DONATO MAROT LUS LLARIO PACO ARANDA
[guitarra] [piano] [contrabaix] [bateria]
[Trad.] ... El trio ha esdevingut en quartet amb ladici del bateria PACO ARANDA i la substituci dIGNACIO GONZLBEZ per LUIS LLARIO, tots dos msics provinents de TRIPLE ZERO JAZZ TRIO .... ... El Jazz del quartet s -sens dubte- el millor que pot escoltar-se a la ciutat a hores dara....598
o Del 2 fins el 6/IV/1978:
PETER DELPHINIC + VALNCIA JAZZ QUARTET:

PETER DELPHINIC CARLOS GONZLBEZ DONATO MAROT LUS LLARIO PACO ARANDA
[saxfon] [guitarra] [piano] [contrabaix] [bateria]
o Del dimarts 6 fins el diumenge 11/V/1978:
ELIA FLETA + JEAN-LUC VALLET TRIO:

ELIA FLETA 599 JEAN-LUC VALLET JOSE LUIS GARCIA LARRY MARTIN
[veu] [piano] [contrabaix] [bateria]
598
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1978]. Valencia Jazz Quartet: el mejor Jazz vivo de la ciudad. Setmana del 29 de juny al 2 de juliol. N 751. 599 La darrera vegada que Elia Fleta actu a Valncia abans daquesta presentaci a Tres Tristes Tigres va ser el dilluns 28/08/1961 a les 11,15 de la nit a la Plaa de Bous dintre dun festival anomenat Festival Mundial de la Cancin [organitzat pel diari Pueblo] on compart cartell amb The Platters, Los 5 Latinos i altres artistes sent acompanyada per una orquestra dirigida per Guillermo Cases i presentada pel locutor de la SER Jose Lus Pecker. El preu de lentrada fou de 25 pessetes. Lanunci del festival aparegu al diari Levante el dissabte 26/08/1961. Pg, 2. ---N. de lA.
485
[Trad.] ... s important la reaparici dELIA FLETA -a hores dara lnica cantant de Jazz nascuda a Espanya- amb una major riquesa de matisos que quan enregistr amb al trio de TETE MONTOLIU al 1968 .... ... T una veu bonica que es posa de relleu quan ELIA interpreta temes com You dont know What love is, Misty [ERROLL GARNER] i Moanin [blues del pianista BOBBY TIMMONS] .... ... VALLET s un incansable investigador harmnic que a tothora transforma i enriqueix temes com Round Midnight, Softly is a morning sonrise i In your own sweet way ... . 600
Del comportament duna part del pblic assistent a les sessions dELIA FLETA al club Tres Tristes Tigres [no educat per a escoltar] es fa ress Garcia-Herraiz a un apartat de la mateixa crtica del concert de la cantant:
... A lamentar lactitud de cert tipus de pblic que -de manera especial els caps de setmana- amb els seus crits, alria de veus i soroll generalitzat a la sala impedeixen que sescolte la msica. Cal exigir un mnim respecte vers els msics i els aficionats per tal de poder apreciar la msica en condicions acceptables ....
Per al comenament de temporada [setembre del 1978] el club Tres Tristes Tigres deix el Jazz de costat durant un parell de setmanes i present a Valncia el grup ms significatiu de lanomenat Rock simfnic/andals.
o Del 29 dagost fins el 9/IX/1978:
GUADALQUIVIR
[sota el segell estilstic de lanomenat Rock simfnic andals].
o Del dimarts 12 fins el diumenge17/IX/1978:
VALNCIA JAZZ.
o Dissabte 23/IX fins l1/X/1978:
PETER DELPHINIC + VALNCIA JAZZ.
o Del dimarts 24 fins el dissabte 28/X/1978:
SANTIAGO REYES TRIO:
600
Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1978]. Elia Fleta y el trio de Jean-Luc Vallet. Setmana del 12 al 18 de juny. N 749.
Tesi doctoral
486
SANTIAGO REYES 601 JOSE LUIS GARCIA ZLATKO KAVCIC
[guitarra] [contrabaix] [bateria]
Anunci del SANTIAGO REYES TRIO a Tres Tristes Tigres encapalat pel guitarrista argent [C. Tria. 23-29/X/1978. N 768].
[Trad.] ... La seua subtilesa i el seu feeling aparegueren en temes com ara Stella by starlight, Round Midnight, Yesterdays o Satin Doll. Amb el tema Footprints [WAYNESHORTER], REYES mostr el seu inters pel Jazz ms modern tot i que no dubt en oferir-nos [dall ms dignament] peces amb un cars ms comercial: Road Song [WES MONTGOMERY] o Wave [ANTONIO C. JOBIM]....602
Presentaci del DUO DEL CARAJO a Tres Tristes Tigres on sespecifica el tipus de repertori interpretat pels dos msics [C. Tria. 6-12/XI/1978. N 770].
o Del dimarts 7 fins el diumenge12/XI/1978:
DUO DEL CARAJO:
HORACIO FUMERO 603
[contrabaix i guitarra]
601
Santiago Reyes. Guitarrista argent que arrib a Espanya al 1962 acompanyant el quintet vocal Los Cinco Latinos i des de llavors romangu a Madrid com a msic destudi i acompanyament dartistes diversos. A comenaments dels seixanta conegu el guitarrista Jim Hall quan encara hi era a lArgentina, fet que el feu estudiar la tcnica de Barney Kessel i Tal Farlow. A tocat sovint al Club Whisky Jazz de Madrid amb Tony Scott/clnt, Lou Bennett/org i Peer Wiborys/bat. Al 1967 enregistr un disc amb el quartet de Juan Carlos Caldern. Acompanyant del cantant Raphael, ha viatjat arreu del mn on ha tocat -entre altres- amb Thad Jones, Tommy Flanagan, Richard Davis i Hank Jones. 602 Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1978]. El Trio del Guitarrista Santiago Reyes. Setmana del 23 al 28 doctubre. N 772. 603 Horacio Fumero [Horacio Fumero Ramrez. Caada Rosquin/Santa F/Argentina, 5/X/1949]. Contrabaixista. Estudi al Conservatorio Manuel de Falla [Buenos Aires] i al Conservatoire Superieur de Musique [Ginebra]. Arrib a Europa [1973] acompanyant Gato Barbieri. Toca al Montreux Jazz Festival, a Varsovia, Roma, Paris, Estocolmo, Madrid, Zagreb i Copenhagen. A Valncia actua a la
487
EDUARDO KOHAN
[saxfon i charango]
o Del dimarts 14 fins el diumenge18/XI/1978:
JEAN-LUC VALLET TRIO:

JEAN-LUC VALLET HORACIO FUMERO ZLATKO KAVCIC
o Del dimarts 21 fins el diumenge 26/XI/1978:
J. LUC VALLET TRIO/CUARTETO
[tres dies -21, 22 i 23- en formaci de trio i
altres tres -34, 25 i 26- en quartet amb el guitarrista CARLOS GONZLBEZ].

A lanunci del Trio/Quartet de JEAN-LUC VALLET a Tres Tristes Tigres es fa palesa la conjuntura laboral que sempre ha acompanyat el msic de Jazz aix com la disponibilitat o no dalguns msics segons el treball ofert i les dades a cobrir.
Anunci del trio vallet/fumero/kaucic a Tres Tristes Tigres on es fa esment del nou equip de so [C. Tria. 4-10/XII/1978. N 774].
Sala Gent amb el saxofonista Eduardo Kohan [Duo del Carajo]. Actu a Tres Tristes Tigres i romangu 2 anys a Valncia. Toc amb Carlos Gonzlbez/guit; Fabio Miano/pno i Jean-Luc Vallet/pno. Al seu pis shostatjaven [plaa de Mossn Sorell] msics que venien a tocar a la ciutat: Mike Osborne, Paul Stocker, Peer Wyboris i daltres. A Barcelona [1980] entr al trio de Tete Montoliu amb qui treball fins la mort del pianista [agost del 1997]. Ha tocat amb Freddie Hubbard, Johnny Griffin, Horace Parlan, Danilo Perez, Joe Newman, Harry Sweets Edison, Philip Catherine, Geoge Cables, Idris Muhammad, Bobby Hutcherson, Cedar Walton, Sal Nistico, Jerome Richardson, Oliver Jones, Woody Shaw, Benny Golson i James Moody i collaborat amb diverses orquestres clssiques. s professor a lEscola Superior de Msica de Catalunya [ESMUC].
Tesi doctoral
488
o Del dimarts 5 fins el diumenge 8/XII/1978:
[Estrena de la nova sonoritzaci del club] JEAN-LUC VALLET TRIO.
o Del dimarts 12 fins el diumenge 17/XII/1978:
MIKE OSBORNE + JEAN-LUC VALLET TRIO:

MIKE OSBORNE JEAN-LUC VALLET HORACIO FUMERO ZLATKO KAVCIC
o Del dimarts 19 i dimecres 20/XII/1978: :
JEAN-LUC VALLET TRIO.
o Del dijous 21 fins el dilluns 25/XII/1978: :
DUO DEL CARAJO.
o Del dimarts 26 fins el dissabte 30/XII/1978:
CLAUDE GUILHOT + JEAN-LUC VALLET TRIO.

CLAUDE GUILHOT JEAN-LUC VALLET HORACIO FUMERO ZLATKO KAVCIC
[vibrfon] [piano] [contrabaix] [bateria]
o Del dimarts 2 fins el diumenge 7/I/1979:
CLAUDE GUILHOT + JEAN-LUC VALLET TRIO.
o Del 9 fins el 21/I/1979:
CUARTETO DEL CARAJO:

EDUARDO KOHAN JACQUES DEMIERRE
[saxfon i charango] [piano]
489
HORACIO FUMERO RAUL ESMERODE
[contrabaix] [bateria/percussi]
CUARTETO DEL CARAJO [eixamplament del DUO DEL CARAJO] anunciat a Tres Tristes Tigres.
VALENCIA JAZZ.
o Del dijous 15 fins el diumenge 18/II/1979:
PAUL STOCKER QUARTET:

PAUL STOCKER CARLOS GONZLBEZ ZE EDUARDO ZLATKO KAUCIC
[saxfon alt] [guitarra] [contrabaix] [bateria]
PAUL STOCKER QUARTET a Tres Tristes Tigres [C. Tria. 12-18/II/1979. N 784].
PAUL STOCKER / ZE EDUARDO:

PAUL STOCKER ZE EDUARDO
[sax alt] [cb]
o Del dijous 22 fins el diumenge 25/II/1979:
PAUL STOCKER QUARTET.
Tesi doctoral
490

MIGUEL Micky BENET LUIS LLARIO PACO ARANDA
[piano] [baix elctric] [bateria]
o Del dijous 15 fins el diumenge18/III/1979:
QUINTETO YACAR [Bossa nova]:

LUZ JAIME MUELA RAMON LEAL V. SANJURJO ANGEL CELADA
[veu] [saxfon/flauta] [guitarra] [baix elctric] [bateria]
CARLOS GONZLBEZ/ DONATO MAROT DUO.

CARLOS GONZLBEZ DONATO MAROT
[guitarra] [piano]
Anunci del quintet del pianista JORDI SABATS a Tres Tristes Tigres on es fa esment de la pertinena de tres dels seus membres a la formaci catalana de Jazz Rock MSICA URBANA [C. Tria. 26/III-1/IV/1979. N 790].
o Dies 29, 30 i 31/III i diumenge 1/IV/1979:
JORDI SABATS QUINTET:

JORDI SABATS ERIKA MORIMAR MATHEW LEE SIMON
[piano] [veu] [trompeta]
491
CARLES BENAVENT SALVADOR FONT
[baix elctric] [bateria]
o Del dimarts 3 fins el dijous 5/IV/1979:
PAUL STOCKER TRIO.

PAUL STOCKER ZE EDUARDO ZLATKO KAUCIC
[saxfon alt] [contrabaix] [bateria]
o Del divendres 6 fins el 8/IV/1979:
PAUL STOCKER QUARTET:

PAUL STOCKER JEAN-LUC VALLET ZE EDUARDO ZLATKO KAUCIC
[saxfon alt] [piano] [contrabaix] [bateria]
o Del dimarts 16 fins el diumenge 22/IV/1979:
o Del dimarts 24 fins el dissabte 28/IV/1979:
MIKE OSBORNE QUARTET:

MIKE OSBORNE 604 JEAN-LUC VALLET HORACIO FUMERO ZLATKO KAVCIC
604
Mike Osborne [Michael Evans Osborne. Hereford/Regne Unit, 28/IX/1941 - Hereford, 19/IX/2007]. Saxofonista, pianista i clarinetista. Del 1962 al 1972, form part de la banda del pianista Mike Westbrook [Concert Band] amb John Surman/saxfon i Malcolm Griffiths/tromb. Amb Westbrook romangu fins el 1971. Tamb toc a la Mike Gibbs Orchestra i fins el 1975, amb la banda de Chris McGregor/piano: Brotherhood of Breath, on rest influt per lestil free dOrnette Coleman/sax. De 1974/1975 form part del trio de saxfons S.O.S amb John Surman i Alan Skidmore, Harry Miller/cb i Louis Moholo/bateria, enregistrant el disc SOS/1975. Al 1974, a lpera de Pars tocaren msica de Surman i Skidmore per al ballet Sablier Prison. Toc amb dHumphrey Lyttelton. Al setenta treball amb Stan Tracey i el grup de Harry Moiller: Isipingo i amb grups menuts [John Warren i Kenny Wheeler]. El seu estil fou comparat amb el dels saxofonistes Jackie McLean i Phil Woods.
Tesi doctoral
492
[Trad.] ... En les balades Round Midnight i I Wished I Knew, OSBORNE pos de relleu laspecte ms dramtic i esquinat dels temes, variant el tractament del timbre segons les caracterstiques de cadascuna de les peces, explorant la dissonncia i les progressions harmniques. Saxofonista de sonoritat potent, claredat en la nota i profund individualista, OSBORNE s -sens dubte- el jazzman amb ms classe que ha passat per Valncia des de SLIDE HAMPTON ... .605
Del dimarts 7 fins el diumenge12/V/1979:
DUO DEL CARAJO.

HORACIO FUMERO[contrabaix] EDUARDO KOHAN
[saxfon i charango]
o Dies 5, 6, 7, 8, 9 i 10/VI/1979:
CUARTETO MADERA:

ANGEL RUBIO WADE MATHEWS JAN RUIZ CESAR HERNANDEZ
[guitarra] [saxfon/flauta] [contrabaix] [bateria]
o Dies 27, 28 i 29/VI/1979:
VALENCIA JAZZ QUARTET.
VALENCIA JAZZ QUARTET fou la darrera formaci presentada al club de Jazz Tres
Tristes Tigres de Valncia ja a les acaballes del mes de juny del 1979. Tot seguit, Antonio Sambeat i Santiago Castanyer tancaren el Club com a sala de concerts. Els nous amos dels local el reconvertiren en una mena de pub gran amb msica ambiental i -mesos desprs- en discoteca de moda a la ciutat. Encara haurien de passar dos anys i escaig per a que el segon indret de la ciutat de Valncia on hom poguera gaudir duna programaci jazzstica conseqent [Perdido Club de Jazz] obrira les seues portes i fos considerat el segon refugi musical on els
605
Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1979]. Mike Osborne: una perfecta sntesis de tradicin y vanguardismo. Setmana del 21 al 27 de maig. N 798.
493
msics locals podem tocar sovint, escoltar alguns dels llavors considerats grans del Jazz ensems intentvem aprendre el millor dells a ms de relacionar-nos amb nombrosos msics [no sempre eren jazzstes] que passaren per lescenari del carrer de Sueca.
Tesi doctoral
494
Estudi primerenc del Jazz: Partitures i escoles
-III.5.2
Estudi primerenc del Jazz: Partitures i escoles.
L1 de desembre del 1978, La BANDA UNI MUSICAL DE LLRIA -i acompanyantseixien de Madrid al vol TW-903 de la companyia TWA amb destinaci Nova York i donaven inici a la seua primera gira musical pels Estats Units. Sota la direcci de PABLO SANCHEZ TORRELLA i tota vegada hostatjats de primeres a lHotel Tudor, la banda de Camp del Tria inicia una srie de concerts en diverses ciutats nord-americanes.
A la tardor del 1978 la bandaUNI MUSICAL DE LLRIA actu als segents indrets: International House-Universitat de Yale. Universitat de Columbia. Kennedy Center. Universitat de Pennsilvnia. New Haven. Nova York. Washington. Filadlfia.
Per tal de fer la gira ms fluda i ats que cap msic i acompanyant parlaven angls amb fludesa, els directius decidiren llogar els serveis dun music local que coneguera lidioma castell per tal de resoldre qualsevol incidncia que poguera presentar-shi.
JOSHUA EDELMAN
606
[aleshores estudiant a Brooklin] fou contractat com a traductor
mentrestant la banda romangu als Estats Units. El dia 10 de desembre del 1978 la banda hi era de tornada a Llria Com que les relacions van estar dall ms fluides, passats sis mesos des de la tornada a Llria i davant la necessitat de contractar per al Collegi Musical de la Societat els serveis dun professor dangls, laleshores president de la UNI MUSICAL DE LLRIA
606
Joshua Edelman [Village/Nova York, 9/IV/1954]. Pianista i compositor. Estudi a la Manhattan School of Music. A la tardor del 1979, ell i la seua companya [Marta Perry/fta] arriben a Espanya. Havia estat convidat com a professor de la Uni Musical de Llria. Sis anys desprs deixaren Valncia i fixaren la seua residncia a Madrid, ciutat on sha desenvolupat al mn jazzstic i del Latin-Jazz. Ha participat en seminaris, produccions i gires nacionals. Des del 1976 ha tocat amb David Schnitter, Chuck Israels, Abdu Salim, Donna Hightower, Ira and Claudia Thomas, Roberto Blades, Juan Pablo Torres, Bebo Valds, Paquito DRivera, Pedro Iturralde, Periquito Sambeat, Antonio Serrano, Jorge Pardo, Jos Antonio Galcia, Javier Tossal i Mario Rossy. a la seua discografia destaquen Antonio Serrano & Joshua Edelman Trio en el Caf Central/2000; Connexiones/2001; Fusin de almas/2003 i Calle del Rosario/2007.
495
[Jose Luis Portols] pens que EDELMAN presentava el perfil idoni per oferir-li la feina i fer-lo venir des dels Estats Units. A la tardor del 1979, EDELMAN i sa companya [la flautista MARTA PERRY] ja hi eren vivint a Llria.
JOSHUA EDELMAN comen donant classes dangls i de piano clssic per com que la
Societat Musical era sabedora de la seua vessant jazzstica, de seguida li demanaren que parlara als seus alumnes de piano clssic per tal de poder eixamplar coneixements musicals i iniciar-los al llenguatge del Jazz.
Carta enviada pel president de la Banda Uni Musical de Llria a JOSHUA EDELMAN demanant-lo com a professor i adreada el 8/VI/1979.
Aix -doncs-, EDELMAN es convert -gaireb sense proposar-sho- en el primer msic nord-americ que comen a donar classes de Jazz a Valncia, ats que davant la manca dalumnes a Llria i desprs de tocar amb msics de Jazz valencians [aquells primerencs de la fi dels setanta], comen a donar classe a lescola de msica Estudio de Msica, la
Tesi doctoral
496
primera on hom podia aprendre llenguatge jazzstic a Valncia [als baixos del nmero 23 de lavinguda Jacinto Benavente].
A Barcelona [al 1979] neren tres els centres que impartien classes de Jazz: Aula de Msica Moderna i Jazz [1978]. Depenent del Centre dEstudis Musicals. Taller de Msics. Dirigit per Llus Cabrera. Centre de Difusi Musical - Barri de Ribera.
A Madrid: Escuela de Msica Creativa. Dirigit per Joan-Albert Serra i Fernando Hernandez.
Contextualitzant amb el fet pedaggico-jazzstic valenci, a Valncia ciutat: Estudio de Msica.
La idea densenyar de quina manera tocar i desenvolupar amb improvisacions estndards de Jazz sorg a Barcelona [al 1976] mitjanant el teclista ENRIC HERRERA `[del grup MQUINA]. Dos anys desprs sobr a Barcelona el Taller de Msics. La lnia programtica general daquest tipus descoles tenia com a objectiu la formaci als fonaments terics i tcnics del Jazz i sempre amb lesguard posat en una eixida professional de lalumnat. A les diverses escoles de msics de Barcelona i Madrid seguiren la corrent metodolgica marcada per la Berklee College of Music [de Boston]. Les escoles tamb van ser un element de pressi davant la societat i els estaments pblics pertinents organitzant festivals i campanyes diverses aix com collaborant a ledici de discs mitjanant companyies subsidiries. Nascuda de manera oficial el 2/IX/1980, Estudio de Msica es present com una Escola de Jazz per a aficionats i professionals.
497
El nou centre musical fou recolzat des dels seus inicis per:
-Perdido Club de Jazz. Inaugurat a la tardor del 1980. -Societat Coral El Micalet. -Estudio Msica. Primer nom de lescola mesos abans de la inauguraci oficial.
Els socis fundadors dEstudio de Msica van ser:
MIGUEL FONT GINER, Foni
[Percussionista i cantant. Valncia, 1952].
Leonor Gimeno Signes

DITO TOMASSI
[1954].
[Percussionista. Buenos Aires, 1954].
A ms de les classes, Estudio de Msica program temb diverses activitats complementries:
Seminaris de Jazz diversos. Jam sessions a El Micalet i al Perdido Club de Jazz. Frums amb msics prestigiosos del gnere tot aprofitant la seua estada a Valncia mentrestant hi eren actuant. Informaci discogrfica i de concerts arreu lEstat.
Els primer quadre de professors que donaren inici a les primeres sessions docents de Estudio de Msica van ser:
Tesi doctoral
498
Professors
JOSHUA EDELMAN - MIGUEL BENET. PACO ARANDA. CARLOS GONZLBEZ.
Assignatures Piano/Harmonia. Bateria i percussi. Baix Elctric. Degut a la manca dalumnes de guitarra tot i que llavors ja hi es refermava com lexcellent guitarra dhores dara].
XEMA SENABRE.
Vent de metall. Histria del Jazz. Saxfon. Dincorporaci tardana. Al Curs 1981/1982.
Federico Garcia Herriz.

JOSE LUIS GRANELL.
El preu dun curs complet a lescola era de 9000 pessetes i el local comptava amb quatre aules de grandria diversa i un estudi denregistrament.
Anunci del quadre de professors de Escuela de Jazz Valncia [abans, Estudio Msica] al comenament del curs 1981/82.607
Als primers anys de docncia es desenvoluparen diversos Tallers de Msica on simpartien classes especials que hi solien concloure amb jam sessions [al 1981 es feren dos: una a Perdido Club de Jazz i laltra a la Sala Tabarca, al barri de la Malva-rosa].
607
Cartelera Tria [1981]. Actes Culturals. Setmana del 19 fins el 25 doctubre. N 924.
499
Fullets anunciadors de Estudio de Msica [primer nom de lentitat] i de Escuela de Jazz Valncia [ja al 1981] dirigits vers els msics i on es fa esment de la seues collaboraci amb Perdido Club de Jazz i la Societat Coral El Micalet. El segon fullet hi s encapalat per una caricatura de LOUIS ARMSTRONG.
La presncia a lescola de JOSHUA EDELMAN afeg un altre punt de vista pedaggic que no aquell fet servir fins aleshores pels conservatoris o les societats musicals. Davant els arquetipus basats en la repetici i la memria, el mtode d EDELMAN hi era basat en els principis educatius de les noves escoles musicals nord-americanes, tal com la Berklee College of Music de Boston, la qual feia servir el mtode Schillinger System of Musical Composition inventat per JOSEPH SCHILLINGER.608
SCHILLINGER era matemtic -a ms de msic- i fou professor a The New School Music
de Nova York on ensenyava composici als seus alumnes analitzant obres de GEORGE
GERSHWIN, GLENN MILLER, BENNY GOODMAN i daltres compositors llavors famosos pels
seus musicals representats a Broadway. El sistema de JOSEPH SCHILLINGER fou posat en prctica per la Berklee College of Music fins la dcada dels anys seixanta. Els seus principis pedaggics han estat un dels eixos diferenciadors entre el sistema metodolgic europeu [generalitzat fins hores dara en moltes institucions oficials] i les noves corrents pedaggiques musicals nordamericanes [encapalades per lescola Berklee] dirigides vers la posada en prctica [des de la primera classe i la primera pressa de contacte amb linstrument] de tota la seqncia educativa musical desenvolupada al mateix moment i no basada en la repetici i la memria.
608
Joseph Schillinger [Jrkov/Ucrana, 31/VIII/1895 - Nova York, 23/III/1943].
Tesi doctoral
500
El mtode dSCHILLINGER intent crear: Una idea comuna que ajuntara msica i nmeros. Un equilibri entre intuci i tcnica.609
Al quadre comparatiu apareixen les diferncies ms notables entre el mtode emprat a la Berklee College of Music i els mtode tradicional fet servir fins aleshores a Valncia: MTODE SCHILLINGER [Berklee College] MTODE TRADICIONAL DENSENYAMENT MUSICAL Tcnica -sobretot-. Metodologia per arribar a una imitaci musical. Ms importncia vers la tcnica instrumental. Desenvolupament de la memria musical. Esquemes repetitius i disciplina.
Abans que res, intuci musical i desprs tcnica. Metodologia per arribar a una decisi musical. Equilibri entre intuci i tcnica. Desenvolupament dall conegut com a moment musical. Llibertat com a eina de treball.
Tot i que el procs daprenentatge de Escuela de Jazz Valncia fou una barreja entre tots dos mons pedaggics, la influncia de JOSHUA EDELMAN fou cabdal per crear i donar sentit a una nova mentalitat musical que llavors ja hi era eixamplant-se entre nombrosos msics locals: la llibertat com a eina de treball, premissa del tot necessaria per entendre i portar a la prctica el fet jazzstic. Per un dels trets ms significatius per al desenvolupament del Jazz a Valncia pel que feu a la seua vessant interpretativa vingu a conseqncia del fet pel qual EDELMAN
609
Procs que anys desprs desenvoluparia el compositor i arquitecte grec Iannis Xenakis.
501
shavia portat des de Nova York un dels primers exemplars dun llibre fora significatiu per al desenvolupament del Jazz arreu del mn: The Real Book.
- The Real Book .
Als anys setanta, uns estudiants de la Berklee College of Music de Boston feren una mena de quadern amb estndards jazzstics copiats per ells mateix o transcrits daltres versions no originals. No obstant aix, la majoria de msics de Jazz arreu del mn tenen com a referncia aquest llibre no legal, llibre tamb compatible amb les noves edicions escrites per a instruments en Sib, en Mib i -s clar- en Do [guions i cantants], tanmateix hi ha dun per a baixistes. El contrabaixista STEVE SWALLOW i el pianista PAUL BLEY han estat considerats [vox populi] com els autors del llibre tot i que aquesta afirmaci pertany a la llegenda urbana que es transmet amb rapidesa al mn musical del nord-est dels Estats Units tota vegada apareguda la primera edici, llegenda engrandida amb el transcrrer dels anys. Com a exemple exposat pels divulgadors daquesta mena de faula musical hi s el fet que el tipus descriptura [sols al primer volum] s el mateix que fa servir SWALOW. Lelecci dels temes ha estat tema de discussi al llarg dels anys doncs els suposats autors els inclogueren seguint el seu criteri i pensant que eren les peces clssiques de Jazz ms interpretades. Altra especulaci afegeix al tndem el compositor STU BALCOMB -qui hauria estat encarregat de posar lanagrama al llibre- ats que molts temes seus apareixen a la primera edici. Les transcripcions del Real Book no comptaren amb els permisos pertinents, s a dir: no pagaren drets dautor dels temes que hi sn. Quan isqu, es venia -damagatall- a diverses botigues de msica. El ttol de la publicaci estaria basat en la revista The Real Paper [setmanari del diari bostoni The Phoenix] o en el ttol posat als fulls que contenen les lletres de les canons: fake book. Al 2005, Hal Leonard obtingu els drets legals de publicaci [Real Book Sixth Edition] i feu s duna tipografia molt semblant a la manuscrita al primer volum per tal de no perdre la coherncia grfico-estilstica de quan va eixir.
Tesi doctoral
502
Amb el terme Real Book ne sn al mercat altres llibres editats per en altre sentit que justifica el nom. The Real Book -a qualsevol de les seues edicions, per a destacar per a nosaltres la primera- fou una de les solucions emprades pels primers msics de Jazz valencians de la fi dels setanta a lhora de comenar a tocar malgrat desconixer [a la seua major part] com sonaven enregistrats molts estndards clssics apareguts als quaderns, fet que els msics anrem descobrint anys desprs.
A hores dara hi sn al carrer les segents versions del llibre original: The Real Book [Volums II i III -2006-]. The New Real Book [3 volums - Sher Music].
Els temes que hi eren al llibre van ser fotocopiats i lEscola de Msica per una banda [als seus alumnes] i JOSHUA EDELMAN per altra, els posaren a la venda en dos volums enquadernats: The Real Book, I - II [lanagrama aparegut a ambdues portades fou obra del saxofonista JOSE LUS GRANELL], venda [o -si de cas- fotocpia daltra fotocpia] que va permetre arribar tot un recull destndards [desconeguts en bona part] a mans de nombrosos msics locals. Cal fer esment en el fet significatiu que comport aquesta distribuci local dels quaderns ats que The Real Book arrib a altres escoles de Jazz [a Barcelona i Madrid] grcies al llibre portat a Llria.
503
Anys setanta i 1981 - Actuacions de Jazz [II]
-III.5.3
Actuacions de Jazz [II].
-Jazz Festival 77.
El Teatre Principal alberg els dies 23 i 24 de setembre del 1977 all que fou un primer intent de fer un Festival de Jazz i Blues: el Jazz Festival 77, veritable esdeveniment musical per a la ciutat marcat ms pel voluntarisme que no pel relleu del cartell artstic. La gerncia del club Tres Tristes Tigres [Antonio Sambeat] i el promotor Julio Mart [mesos desprs seria un dels membres fundacionals del Colectivo Promocin Jazz] foren les entitats organitzadores. El pressupost fou de 600.000 pessetes, doncs les despeses als diversos apartats eren quantioses [el lloguer del Teatre Principal per a dos concerts ja hi ascendia a 140.000 pessetes]. La sonoritzaci dels diversos grups corregu a crrec de lempresa Eimax Electrnica, la qual comptava amb un equip Cerwin Vega que els havia costat ms de cinc milions de pessetes.
El preu de les entrades es calcul per tal de cobrir despeses: Butaca de pati: Seient damfiteatre: Abonament: 500 pessetes. 200 pessetes. 850 pessetes [dues nits i assegut al pati de butaques].
Els msics participants al Jazz Festival 77 [b en formacions organitzades, estables o combos creats entres tots ells segons anaven produint-se els esdeveniments musicals a lescenari del teatre] van ser els segents:
PACO ARANDA MIGUEL BENET LOU BENNETT XIMET CAFFARENA
[bateria]. [piano]. [orgue]. [saxfon].
505
MANOLO ELIAS JAYME MARQUES CHRISTIAN ESCOUD CARLOS GONZLBEZ LUIS LLARIO RICARD MIRALLES PATSY PETERS PEER WYBORIS
[contrabaix]. [guitarra]. [guitarra]. [guitarra]. [contrabaix]. [piano]. [veu]. [bateria].
Cartells anunciadors del Jazz Festival 77 amb format i distincions diverses [Levante, dissabte 24/IX/1977. Pg, 21 - Cartelera Tria, 19-25/IX/1977. N 711].
Els msics participants al festival es repartiren formant les segents agrupacions:
o Divendres, 23/IX/1977:
TRIPLE ZERO. HOT JAZZ ENSEMBLE. MODERN JAZZ SEXTET. JAYME MARQUES amb VALENCIA JAZZ TRIO.
A la fi del concert es feu una jam session on -entre altres- es barrejaren membres dambds grups a ms del saxofonista XIMET CAFFARENA.
o Dissabte, 24/IX/1977:
LOU BENNET/PEER WYBORIS/PATSY PETERS. RICARD MIRALLES/MANUEL ELIAS/PEER WYBORIS. CHRISTIAN ESCOUD amb RICARD MIRALLES TRIO.
Tesi doctoral
506
A la jam session que segu les actuacions programades per al dissabte 24 tocaren tamb
CARLOS GONZLBEZ i CAFFARENA.
La crtica dAntonio Vergara apareguda a la Cartelera Tria [3-9/X/1977] estigu centrada al voltant dels msics locals que tocaren al Principal i no foren benvoles en general tret de les intervencions del guitarra CARLOS GONZLBEZ. En un dels apartats, el crtic tira a faltar la presncia de jazzmen importants i lefectivitat -de cara als aficionats- de la publicitat feta els dies dabans als mitjans de comunicaci locals.
[Trad.] ... A [manca de msics importants] va lligat a lapressat muntatge del Festival, cosa que ha impedit contactar -per exemple- amb la gira de la tardor de jazzmen nord-americans que recorren Europa al llarg de lany .... ... No pot somiar-se omplir el Teatre Principal amb una msica tan poc promocionada culturalment com el Jazz. La poca publicitat a la premsa ha estat un dels motius de la regular resposta ciutadana, reacci explicable tot pensant amb el desemborsament econmic no hi era justificat davant labsncia de grups importants, aspectes a tenir amb compte per lorganitzaci del proper Festival de Jazz ....610
Altres opinions al voltant del concert ofert a la primera jornada del festival foren assenyalades al diari Levante pel crtic Jorge G. Alapont:
[Trad.] ... La jam session final amb BENET - MAROT, LLARIO, ARANDA, CAFFARENA i GONZALBEZ produ una bona msica, ms notable encara a les peces amb ritme fort que no a les balades .... ... Msic [JAYME MARQUES] que compta amb una bona tcnica i que fa una msica fcil darribar a la gent: msica comercial, agradable rtmica i no exempta de qualitat ....611
Ambdues sessions tingueren una durada excessiva [vora quatre hores de msica a cadascuna] la qual cosa justificava de sobra el preu de les entrades tot i que rest latenci de part del pblic a mesura que passaven les hores. Les jam sessions organitzades a la fi de cada sessi despertaren linters del pblic assistent [encara que aquest hi era esgotat desprs de tantes hores descolta]. Les dues sessions no aconseguiren omplir el teatre per s crear confiana davant propers festivals que ja hi eren rumiant-se i que [a comenament de la dcada segent, els
610 611
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1977]. Setmana del 3 al 9 doctubre. N 713. Alapont, Jorge G. - Levante [1977]. Principal: Jazz Festival 77. Diumenge, 25 de setembre. Pg, 21.
507
vuitanta] serien presentats a Valncia: el I i el II Festival Internacional Jazz a Valncia als anys 1980 i 1981, ambdues convocatries analitzades al present treball.
-Stan Getz Quintet / Bill Evans Trio.
El concert del saxofonista STAN GETZ al Teatre Principal [26/XI/1979] marc un altre punt dinflexi en la histria del Jazz a Valncia, doncs fou la primera vegada que una reconeguda figura mundial del gnere actuava de manera formal a la ciutat, a ms de garantir amb lxit de lesdeveniment larribada daltres jazzmen tamb significatius. Amb aquest concert es consolid tamb el Colectivo de Promocin del Jazz, agncia artstica dirigida per Julio Mart, qui es pos en contacte amb el promotor Win Witt [resident als Pasos Baixos i una mena de representant per a Europa del poders promotor jazzstic nord-americ George Weir] encara que Antonio Sambeat Esteve fou qui va convncer el personal tcnic del teatre [tramoistes, electricistes, etc.] per tal danar a treballar ats que hi eren de vacances.
Ttol i inici de la ressenya crtica del concert dSTAN GETZ QUINTET al Teatre Principal de Valncia [Levante, dimecres 28/XI/1979. Pg. 25].
Com que les despeses de contractaci dSTAN GETZ eren elevades, sopt per posar a la venda les entrades amb un preu semblant al de qualsevol representaci operstica que lAVAO [Associaci Valenciana dAmics de lpera] haguera presentat a la ciutat. El saxofonista nord-americ presentava en aqueixa gira europea el seu darrer disc: Children of the World. La formaci que acompany GETZ a la seua actuaci al Teatre Principal de Valncia fou la segent:
Tesi doctoral
508
o 26/XI/1979/Teatre Principal:
STAN GETZ QUINTET:

STAN GETZ ANDY LAVERNE CHUCK LOEBE HARVEY SWARTZ VICTOR JONES
[saxfon tenor] [piano i teclats] [guitarra] [contrabaix] [bateria]
[Trad.] ... GETZ interpret estndards com TRAYHORN]; Jumpin with Shymphony Syd i amor [JOBIM]....
ara Round midnight; Lush life [BILLY -a lapartat de bossa noves- O grande
... s incomprensible que un jazzman de la trajectria de GETZ elegisca una secci rtmica tan infame com la presentada al Teatre Principal ....612
Amb un altre cars fou la crtica ressenyada pel msic SALVADOR SEGU a les pgines del diari Levante:
[Trad.] ... Les localitats sesgotaren dies abans .... ... GETZ va lluir el seu so dol, insinuant, a ms de la seua excellent tcnica de legato .... ... Improvisacions interessants donant lloc al llument del grup evidenciant una slida tcnica instrumental i harmnica a ms duna depurada i fluda imaginaci en la construcci del fraseig i la improvisaci ....613
Malgrat el preu de les entrades, el concert fou un xit i una mostra de la necessitat peremptria de nous esdeveniments culturals per a la ciutat tot i que a una part de la crtica local no els agrad labs dinstruments elctrics a lescenari ni tampoc els temes elegits pel saxofonista per conformar el seu repertori. Cal afegir tamb que -aleshores- STAN GETZ [per motius concrets i no sols relacionats amb el Jazz] era un dels pocs jazzstes coneguts a la ciutat, fins i tot pels no aficionats al gnere i tamb per bona part dels msics locals que lassociaven amb altres tipus de msica tot i que molts dells noms lhavien escoltat a la seua vessant bossanovstica
612
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1979]. Quinteto de Satn Getz: un concierto decepcionante. Setmana del 3 al 9 de desembre. N 826. 613 Segu, Salvador - Levante [1979]. En el Principal. Sesin de jazz por el Stan Getz Quintet. Dimecres, 28 de novembre. Pg, 25.
509
que no bopper, sobretot als enregistraments amb JOAO i ASTRUD GILBERTO arribats de manera puntual a les botigues de la ciutat. Per lactuaci no sols fou celebrada i comentada al mn musical de la ciutat sin tamb [i amb altre esperit ms neguits] als estaments oficials doncs un recull dincidents [aldarulls, empentes, trencaments de mobiliari, etc.] es produren a la rodalia del teatre mentrestant es desenvolupava el concert enterbolint aix el bon ambient existent al recinte.
Crnica dall succet mentre STAN GETZ QUINTET hi eren actuant al Teatre Principal apareguda a sota de la crtica del concert [Levante, dimecres 28/XI/1979. Pg. 25]
Al diari Las Provincias, larticulista Ferran Belda escrigu una ressenya a la seua secci Com si ho veres titulada Una noche en la pera, ejem, en el Jazz,614 on feia esment dels successos no musicals produts a les portes del teatre Principal barrejant-los amb altres actuacions de Jazz presentades a Valncia i amb la programaci del Club de Jazz Tres Tristes Tigres fent comparana amb el minvat nombre daficionats que hi solien acudir a aquells altres esdeveniments que no al concert dSTAN GETZ QUINTET. Cal afegir que la manca dentrades per accedir-hi al teatre fou el detonant que calf els nims duns pocs aficionats ats que era la primera vegada que tocava a Valncia una veritable llegenda del Jazz a ms del fet de que STAN GETZ era reconegut -fins i totper un ample ventall de msics locals que mai intentaren tocar estndards pertanyents al gnere jazzstic tot i que [en formacions diverses] eren capaos dinterpretar bossa noves gaireb des de que el gnere arrib al pas a comenament dels anys seixanta. Tot i aix, lxit musical de la convocatria no pos en perill el segent concert programat tamb amb el manager Win Witt: BILL EVANS TRIO.
614
Belda, Ferran - Las Provincias [1979]. Com si ho veres: una noche en la pera, ejem, en el Jazz. Dimecres, 28 de novembre. Pg, 23.
Tesi doctoral
510
El segon concert programat pel Collectiu Valncia Jazz fou aquell que present davant laudincia local tota una llegenda pianstica del gnere: BILL EVANS en formaci de TRIO, anunciat tamb a lescenari del Teatre Principal per al dijous 13/XII/1979. Els msics i aficionats de la ciutat assistrem a un concert veritablement memorable i fora significatiu per bona part daquells que hi rem congregats aquella nit per ser testimoni de [tal vegada] lesdeveniment musical ms important succet a la ciutat en dcades, al menys pel que al Jazz pertocava. Poder veure en directe un dels millors jazzman llavors encara viu i amb plenitud de facultats no passava sovint a Valncia.
BILL EVANS
615
[qui -tret de msics i aficionats puntuals- era desconegut al mn de la
msica local] ha estat un dels mxims renovadors del llenguatge jazzstic, no sols al piano sin per a qualsevol altre instrumentista que toque Jazz aix com del concepte harmnic fet servir a sobre estndards compostos a totes les poques, composicions que a mans seues semblaven modernes.
Dos anuncis de lactuaci de BILL EVANS TRIO al Teatre Principal de Valncia [Levante, 12/XII/1979. Pg, 30 - Cartelera Tria, 10-16/XII/1979. N 827].
615
Bill Evans [Plainfield/Nova Jersey, 16/VIII/1929 - Nova York, 15/IX/1980]: Pianista. Estudi flauta i piano a la Southeastern Louisiana University. Al 1954 toc al quartet de Tony Scott i amb Mudel Lowe/guit. Al 1956 enregistr el primer lbum: New Jazz Conceptions [Riverside], on apareix el tema Waltz for Debby. Acompany Charles Mingus, Art Farmer, Lee Konitz i Oliver Nelson. Amb el Miles Davis Sextet enregistr Kind of blue/1959. A Everybody Digs/1958 toc amb la formaci de trio [piano/contrabaix/bateria] definitria de la seua obra [Paul Motian/bateria i Scott La Faro/contrabaix, qui mor prematurament als 25 anys]. Refeu la formaci amb Chuck Israels/contrabaix i Jim Hall/guitarra i enregistr Interplay en quintet. Al 1967 grav a duo amb el cantant Tony Bennet. A Conversations With Myself grav 2 pianos ms a sobre el primer. A destacar tamb Eddie Gmez/contrabaix. El trio amb Marc Johnson/contrabaix i Joe La Barbera/bateria ha estat considerat el millor de la seua carrera. Evans ha sigut el pianista que ms a aportat al concepte romntic del Jazz a ms del cars de msica de cambra que palesen els seus trios. A destacar els discs: New Jazz Conceptions [Riverside/1857]; Everybody Digs/1958; Explorations [Riverside/OJC/1961]; Waltz for Debby [Riverside/1961]; Conversations With Myself [Verve/1963]; We will meet again [1977]; CrossCurrents [Fantasy/OJC/1977]; Paris Concert, Edition One [Elektra/1979] i 2000: The Last Waltz [Milestone/2000/recopilatori].
511
Aquest doctorand tingu el privilegi destar present i ser testimoni dexcepci [atesa lavinentesa de la present tesi doctoral] quan els assajos dEVANS al Teatre Principal aix com a la prova de so del trio on qued palesada davant tothom la qualitat musical i humana del gran pianista nord-americ. Malgrat estar davant duna veritable llegenda de la msica del segle XX, la direcci del Teatre Principal no consider oport deixar que BILL EVANS tocara el piano Steinway & Sons [piano de cua i propietat de la mateixa Diputaci] perqu just anava a ser emprat la vespra del concert del trio per lORQUESTRA MUNICIPAL DE VALNCIA, que [dirigida per
BENITO LAURET] anava a interpretar El rapto en el Serrallo [MOZART], la Simfonia n 5
[MENDELSSOHN] i el Concert per a Piano i Orquestra de GRIEG, interpretat pel pianista

LUIS GALVE.
Anunci del concert de lOMV que fou ofert al mateix escenari del Teatre Principal tot seguit de la prova de so de BILL EVANS TRIO.616
Davant aquell entrebanc inesperat, els organitzadors del concert [sobretot, Antonio Sambeat] cercaren la possibilitat de fer arribar al teatre el piano de mitja cua Kawai que havia roms al Club de Jazz Tres Triste Tigres [aleshores a casa de Salvador Castanyer -soci de Sambeat-]. Carregat a sobre un cami arrib el piano al teatre noms unes hores abans de concloure la prova de so [a les 19 hores comenava el concert de lOMV] i fou en
ARMANDO GARCIA el conegut afinador local [Don Armando per aquells que el
tractrem] qui pos a punt linstrument per poder ser tocat per BILL EVANS aquella mateixa nit. Cal dir tamb que al pianista no li agrad gaire ni el tacte ni la sonoritat del piano demergncia [tessitures altes massa brillants] per acced a tocar-lo davant lalegroi de tots els presents que a peu descenari hi rem escoltant-lo.
616
Levante [1979]. Anunci. Dijous, 13 de desembre. Pg, 30.
Tesi doctoral
512
Com a comentari personal refermar al present treball que el mitja cua Kawai era un instrument dur [aquest doctorant lha tocat nombroses vegades a Perdido Club de Jazz] per a mans dEVANS no ho semblava gens, ni a lassaig ni tampoc al concert. Afegir tamb que el bateria [JOE LA BARBERA] es neg a que els organitzadors li amplificaren el seu instrument. No obstant aix deix que li posaren -allunyat i en altun sols micrfon del tipus unidireccional. El trio del pianista que es present al Teatre Principal de Valncia feia mesos que hi era tocant als Estats Units i a diversos pasos europeus. Hi era format per:
o 13/XII/1979/Teatre Principal:
BILL EVANS TRIO:

BILL EVANS MARC JOHNSON JOE LABARBERA
En aquesta ocasi la crtica fou unnime als seus comentaris, sota la premissa artstica i universal que acompanyava el pianista en vida i de la qual tothom feu esment aquella nit:
[Trad.] ... EVANS t la merescuda fama de no tocar mai malament, en cap ocasi .... ... En EVANS, la seua impressionant tcnica hi s supeditada a leficcia de lexpressi, a la recerca premeditada de la senzillesa, rebutjant adornaments intils o exhibicionismes gratuts i privilegiant el feeling, el sentiment o lemoci que el pianista aconsegueix transmetre ... . ... Avui, als seus 50 anys, BILL EVANS segueix sent un dels ms personals i incontestables mestres del Jazz, un msic responsable de la ms profunda transformaci del piano jazzstic des de BUD POWELL i que [excepci feta de CECIL TAYLOR i els seus deixebles] ha marcat -en major o menor mesura- la immensa majoria de pianistes sorgits a partir dels anys seixanta ....617
BILL EVANS TRIO ofer al concert versions destndards i temes seus tal com:

617
Autumn Leaves. Elsa.
Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1979]. Bill Evans Trio: un modelo de equilibrio y perfeccin. Setmana del 24 al 30 de desembre. N 829.
513
I love You Porgy. Someday My Prince Will Come. Nardis. Waltz for Debby, i daltres...
BILL EVANS escrivint recolzat a la solapa del piano Kawai [que havia pertangut a laleshores ja tancat Club de Jazz Tres Tristes Tigres] aconseguit per Antonio Sambeat [a la dreta] i al costat de Julio Mart [Colectivo Promocin Jazz] durant la prova de so al Teatre Principal la vesprada del concert.
Gaireb dues hores de concert a la fi del qual hom no pensava que aquell pianista de 50 anys que hi era al capdavant del trio deixaria de tocar per sempre noms deu mesos desprs [el 15 de setembre del 1980]. A les diferents enquestes i entrevistes realitzades per a lelaboraci daquesta tesi, no ha estat cap msic preguntat pertanyent a la meua generaci que no haja estat dacord en marcar la data del 13/XII/1979 com una mena de majoria dedat per al Jazz a la ciutat de Valncia. Per lambient cultural a la ciutat no es feu ress de lesdeveniment musical viscut [cap crtica del concert als diaris tret dalguna cartellera]. Aix -doncs- la programaci dels teatres valencians continuava amb les mateixes propostes culturals habituals a aquells anys de transici poltica. A la cartellera del 16/XII/1979 apareixien anunciats altres suggeriments culturals a la ciutat:
Teatre Alkazar
Viva la revista! [Carmen Valenzy].
Tesi doctoral
514
Teatre El Micalet Teatre Princesa Teatre Principal
Xano, xano... ! [Teatre Obert]. Vedetssimo!.

LLUS LLACH [a qui els encarregats del teatre s deixaren el piano de cua Steinway & Sons -negat a BILL EVANS- per a la seua actuaci].
Teatre Valncia
Valncia, Istambul, Konstantinopolis !!!, interpretada per la companyia de comdies de JOAN MONLEN i MERXE BANYULS [membres significatius del grup ELS PAVESOS].
Anunci dactuaci als Jardins de Vivers de la BIG BAND DEL SINDICAT de Barcelona. [Levante, dimecres 28/XI/1979. Pg, 25].
No obstant aix, lambient musical a la ciutat no deix danimar-se i el diumenge 2 de desembre sinaugurava una mena de Festival dHivern als Jardins de Vivers on cal destacar una actuaci dedicada a la msica de GLENN MILLER per part de la BIG BAND DEL
SINDICAT [de Barcelona] dirigida pel pianista FRANCESC BURRULL.
-I Festival Internacional Jazz a Valncia.
Del dilluns 24 al diumenge 30/XI/1980, el Colectivo Promocin Jazz [amb Julio Mart al capdavant] juntament amb la Diputaci i lAjuntament de Valncia organitzaren el I Festival Internacional Jazz a Valncia programant 7 actuacions al Teatre Principal [Teatres de la Diputaci] i al Casino Metropol [pertanyent a la Sala
515
Escalante] a ms daltres activitats complementries tal com exposicions, projeccions, etc.
Cartells anunciadors i programaci del I Festival Internacional Jazz a Valncia, apareguts a Cartelera Tria [setmana del 17-23/XI/1980] i Levante [dissabte, 22/XI/1980. Pg, 26].
Anunci i article de J. Lloret apareguts a la premsa una setmana abans.618
A larticle [signat per J. Lloret] es fa esment a la tasca desenvolupada lany anterior pel Colectivo Promocin Jazz motiu pel qual enguany [1980] sha decidit presentar un festival amb categoria internacional. Amb un pressupost de ms de quatre milions de pessetes, Rodolf Sirera [aleshores director del Teatre Principal] defengu davant els mitjans de comunicaci la idonetat de lesdeveniment per a la posada al dia cultural de la ciutat de Valncia. Julio Mart [com a director artstic del Festival i capdavanter del Colectivo Promocin Jazz] assenyal les dificultats trobades per a la seua realitzaci,
618
Lloret, J. - Levante [1980]. Diumenge, 16 de novembre. Pg, 24.
Tesi doctoral
516
sobretot la manca de temps [els contactes amb els representants artstics comenaren a setembre] doncs altres festivals [nacionals i internacionals] comencen a treballar -com a mnim- sis mesos abans per tal de conformar el cartell dintrprets.
[Trad.]... El programa del festival sha confeccionat aprofitant la gira tardoral que tots els anys realitzen diversos jazzmen nord-americans. Els msics que tocaran a Valncia sn els mateixos que dies abans o desprs actuaran a Pars, Ginebra, Mil, etc., ....619
Programaci dactivitats a la Sala Escalante i anunci dactuacions del PAUL STOCKER TRIO al Casino Metropol pertanyent a la mateixa Sala.
Al programa de m del Festival pot llegir-se [a mode dintroducci i sense signatura] diversos comentaris al voltant de les expectatives creades per lesdeveniment ats que lanterior intent [el Festival Jazz 77] caldria considerar-lo un intent lloable per presentar i fer una posada en escena del Jazz [mitjanant diversos intrprets i en noms dos dies dactuacions] davant de la ciutat a ms de fer esment de la situaci cultural patida arreu de lEstat quan els anys del franquisme:
[Trad.]... Sols des de les perspectives dendarreriment i incultura que ha viscut el nostre pas al llarg dels darrers anys pot explicar-se que una forma dexpressi musical com el Jazz que arreu dEuropa plena teatres i universitats, impulsa revistes i llibres i mou linters de molta gent vers festivals i concerts estiga al nostre pas tan esmorteda i desatesa ....
619
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1980]. Cita Internacional de Jazz en Valncia. Setmana 24-30 de novembre. N 877.
517
... El Festival funcionar dall ms perfectament com a espectacle dalt nivell cultural centrant linters que ha hagut des de sempre per la msica a la nostra terra tot normalitzant -pel que fa a aquest aspecte- la cultura musical ....620
Les actuacions al I Festival Internacional Jazz a Valncia van estar les segents:
o Dilluns, 24/XI/1980 - Blues Festival:
SUGAR BLUE BAND:

SUGAR PAUL COOPER CECIL BALLIF STEVE McCRAVEN
[harmnica] [guitarra] [baix elctric] [bateria]
BOOKER T. LAURY:
BOOKER T. LAURY
[piano/orgue]
[El bateria JESS BARTLEY hi era anunciat
per -arribada lhora- no va ser a lescenari acompanyant BOOKER T].
Arribats a aquest punt, cal assenyalar que les crtiques al voltant de les actuacions daquest Festival estan tretes daquelles signades al diari Levante [amb els dos cognoms i a la present tesi sota el smbol ] pels msics i crtics SALVADOR SEGU i -sobretotdEDUARDO MONTESINOS COMAS [compositor pertanyent a un possible Third Stream valenci i analitzat al present treball] crtiques que cal considerar des de la vessant tcnica i suggeridora dels seus articles, opinions diferenciades -al fons i a la formadaquelles signades per altres crtics locals:

620
Programa de m del I Festival Internacional Jazz a Valncia.
Tesi doctoral
518
Per altra banda [i -de vegades- en contraposici formal i estilstica] tamb hi sn part de les crtiques escrites a la Cartelera Tria [a la present tesi sota el smbol ] per Federico Garcia Herraiz i Antonio Vergara.
Diversitat de criteris musicals [tamb de socials] entre dues publicacions significatives: diari Levante i Cartelera Tria. Levante Salvador Segu. Eduardo Montesinos. Crtiques des de la vessant tcnica i des del prisma noms musical. Opinions diferenciades -al fons i a la forma- pel que fa a aquelles signades per altres crtics locals. Cap vessant poltico-social a les seus crtiques. Cartelera Tria Federico Garcia Herraiz Antonio Vergara. Contraposici formal i estilstica. Fons i forma allunyats de qualsevol tecnicisme musical. Vessant poltico-social afegida a les seues crtiques.
[Trad.]... BOOKER T evidenci una absoluta monotonia a la seua m esquerra i una excessiva repetici de les formules rtmiques fetes servir a lacompanyament mitjanant percudir de manera repetida una mateixa nota o acord a ms de tocar sempre en les mateixes tonalitat .... ... Quartet supeditat a lexhibicionisme de SUGAR .... ... Al Blues [el qual ja arrossega una monotonia passant per la seua disposici harmnica elemental de dotze compassos] pot donar-se-li aire fresc fent servir acords de passada tal com fan els jazzstes de deb ....621 [Trad.]... El jove SUGAR BLUES s un virtus de lharmnica que tamb cant temes coneguts del Blues de Chicago tal com Hoochie, Coochie Man [WILLIE DIXON] i Help Me. s una llstima que el grup que lacompanyava fora ms aviat fluix a ms de no recolzar el cantant com calia ....622
o Dimarts, 25/XI/1980:
621
Segu-Montesinos - Levante [1980]. Sesin inaugural del primer festival internacional de Jazz. Dimecres, 26 de novembre. Pg, 26. 622 Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1980]. I Festival Internacional de Jazz en Valncia. Setmana 15-21 de desembre. N 880.
519
JOHN ABERCROMBIE QUARTET:

JOHN ABERCROMBIE 623 RICHIE BEIRACH GEORGE MRAZ PETER DONALD
[guitarra] [piano] [contrabaix] [bateria]
Anunci de lactuaci de JOHN ABERCROMBIE QUARTET.
[Trad.]... El grup desenvolupa un Jazz modern fent servir acords donzena, tretzena i tots aquells anomenats acords gratacels tan de moda entre els compositors impressionistes .... ... Tal com deia el compositor ALFREDO CASELLA: ... La lnia que separa la msica docta del Jazz es fa cada dia ms imprecisa, ats que sols hi ha msica de dues classes: la bona i la dolenta ....624 [Trad.]... Posseeix una gran facilitat de digitaci per el diluvi de notes amb el qual ens aclapara t molt de gratut i quan toca la mandolina elctrica resulta dall ms inaguantable .... ... All veritablement jazzstic fou el contrabaixista GEORGE MRAZ ....625
o Dimecres, 26/XI/1980:
JOHNNY GRIFFIN QUARTET:

JOHNNY GRIFFIN RONNY MATHEWS RAY DRUMMOND KENNY WASHINGTON
623
John Abercrombie [Port Chester/Nova York, 16/XII/1944]. Guitarrista. Estudi a la Berklee College of Music [Boston]. Grav amb Gil Evans, Gato Barbieri i Barry Miles, Chico Hamilton, Jan Hammer/piano, Jack DeJohnette/bateria i Billy Cobham/bateria. Amb Richie Beirach/piano; George Mraz/contrabaix i Peter Donald/bateria grav Arcade, Abercrombie Quartet i M. El trio format per Abercrombie, Johnson i Erskine enregistr Current Events i J. Abercrombie/M. Johnson/P. Erskine [Boston, abril/1988]. El 1990 grav Animato amb el compositor Vince Mendoza. Al 1992 While Were Young [amb Dan Wall/orgue i Adam Nussbaum/bateria]. 624 Segu-Montesinos - Levante [1980]. Segunda sesin de Jazz a cargo de John Abercrombie Quartet. Dijous, 27 de novembre. Pg, 27. 625 Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1980]. N 880. Sic.
Tesi doctoral
520
[Trad.]... Tots els membres del quartet feren tamb solos sense cap acompanyament per part dels seus companys i sabent dosificar els clmax interpretatius .... ... La qualitat i la puresa del seu so magnfic .... ... Gran imaginaci per improvisar aconseguint no repetir-se de manera excessiva als solos ....626 [Trad.]... En els Blues i tempos rpids mostr [GRIFFIN] la seua exuberncia didees i tcnica de vertigen .... ... En les balades [amb una excellent versi de Sophisticated Lady de DUKE ELLINGTON] posseeix un sentiment i una expressivitat dall ms generoses. El concert tingu una durada de ms de tres hores ....627
o Dijous, 27/XI/1980:
FRANK FOSTER QUARTET:

FRANK FOSTER 628 DANNIE MIXON WILBUR LITTLE BILLY HART
[saxfon/flauta] [piano] [contrabaix] [bateria]
Capalera de la crtica de S. SEGU/E.MONTESINOS al concert de FRANK FOSTER QUARTET.
[Trad.]... El programa del concert deix entreveure algunes concessions vers el gran pblic ats que [ams dels ritmes de Fox i Slow inevitables a tota sessi de Jazz] la glopada daire fresc que produeix la introducci de ritmes brasilers arrib amb tres temes de Cancin y Samba de Orfeo Negro de LUIS BONFA ....
626
Segu-Montesinos - Levante [1980]. Exito de Johnny Griffin en la tercera sesin del Festival Internacional de Jazz. Divendres, 28 de novembre. Pg, 25. 627 Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1980]. N 880. Sic. 628 Frank Foster [Cincinatti/Ohio, 23/IX/1928]. Saxofonista, flautista i compositor. Grav amb Count Basie el primer xit com a compositor: Shiny Stockings/1953. Al 1964 compon per Sarah Vaughan i Frank Sinatra. De 1970/1972 amb Elvin Jones i de 1972/1975 amb Thad Jones/Mel Lewis. A Europa amb Jimmy Smith/1985 i al 1986 succe Thad Jones com a director de Count Basie Big Band. L11/1/2002, reb el premi de The National Endowment For The Arts a tota una vida dedicada al Jazz. Arranjaments per a Dizzy Gillespie, Tony Bennett, Lena Horne, Ella Fitzgerald i Billy Eckstine i gires amb Clark Terry, Lionel Hampton, Benny Goodman, Duke, Elvin Jones, Johnny Richards, Woody Herman, Lloyd Price i The Thad Jones/Mel Lewis Jazz Orchestra.
521
... Amb el saxfon soprano demostr [FOSTER] que s un instrumentista dctil ....629 [Trad.]... Msica correcta i sense sorpreses .... ... FOSTER s un solista prou limitat al qual li escau grapa i personalitat en la interprataci de balades com ara Over the rainbow ....630
o Divendres, 28/XI/1980:
STEPHANE GRAPPELLI QUARTET:

STEPHANE GRAPPELLI JOHN ETHERIDGE MARTIN TAYLOR JACK SEWING
[viol] [guitarra solista] [guitarra rtmica] [contrabaix]
Part de la crtica que Segu i Montesinos feren arrel de lactuaci de l Stephane Grappelli Quartet.
[Trad.]... Els temes van estar menys desenvolupats que a les sessions anteriors. A destacar Fascinatting Rhytm; Summertime; Sweet Georgia Brown; Tea for two i com a regal quasi obligat- How hight the moon .... ... A la fi del concert, GRAPHELLI va sorprendre tothom seient-se al piano i interpretant un poutpourri de clebres melodies ....631 [Trad.]... No volgu [GRAPPELLI] ser entrevistat per la premsa local .... ... El violinista estigu lric i melodista tot i que el resultat final del concert no deix de ser monton i repetitiu ....632
o Dissabte, 29/XI/1980:
629
Segu-Montesinos - Levante [1980]. Actuaci del Frank Foster Quartet en el festival internacional de jazz. Dissabte, 29 de novembre. Pg, 25. 630 Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1980]. N 880. Sic. 631 Segu-Montesinos - Levante [1980]. Stephane Grapelli en la quinta sesin de Jazz. Diumenge, 30 de novembre. Pg, 26. 632 Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1980]. N 880. Sic.
Tesi doctoral
522
HANK JONES/RAY BROWN/ROY HAYNES:

HANK JONES RAY BROWN
633 634
ROY HAYNES 635
[Trad.]... Repertori clssic amb Confirmation; Bye, bye black bird i Take the train A. RAY BROWN interpret al contrabaix el tema Tenderly .... ... HANK JONES -tot i posar de manifest el seu estil depurat i el bon fer piansticdon a entendre que no volia practicar cap exhibicionisme virtuosstic ....636 [Trad.]... Quan es posseeix tant de mestratge poc importa que feia vint-i-cinc anys que no tocaven junts i que aquest era el tercer o quart concert de la seua gira europea.... [Trad.]... La sobrietat i concisi [HANK JONES] van unides a la seua riquesa harmnica palesada en temes de PARKER: Confirmation, Moose the Mooche o en altres estndards com All the things you are, Rockinin Rhythm o Take the A train ....637
633
Hank Jones. [Henry Hank Jones. Vicksburg/Mississipi, 31/VII/1918]. Pianista. Germ de Thad Jones/trompeta i dElvin Jones/bateria. A meitat dels cinquanta acompany Coleman Hawkins, Howard McGhee, John Kirby o Andy Kirk. Influncies dArt Tatum, Earl Hines, Fats Waller i Teddy Wilson. Al 1947 acompany Ella Fitzgerald a la gira Jazz At The Philarmonic de N.Granz. Toc amb Charlie Parker i de 1959/1976 form part del quadre artstic del segell CBS. Al 1977 grav al club Village Vanguard de Nova York 2 discs amb la formaci The Great Jazz Tro [Tony Williams/bateria i Ron Carter/contrabaix [substituts per Jimmy Cobb i Eddie Gmez]. A hores dara encara hi s tocant. 634 Ray Brown. [Raymond Matthews Brown. Pittsburgh, 13/X/1926 - Indianpolis, 2/VII/2002]. Contrabaixista. Comen al sextet de Jimmy Hinsley i la banda dSnookum Russel. Mitjanant Hank Jones, toc amb Dizzy Gillespie-1946/1951; Milt Jackson/vibrfon; Kenny Clarke/bateria i John Lewis/piano. Acompany Ella Fitzgerald [amb la qual es marid al 1948]. Al 1952 form part de lOscar Peterson Trio, on romangu 16 anys. Es convert en el contrabaixista de Jazz ms fams arreu del mn. Al 1966 -a la televisi- acompany Frank Sinatra, Billy Eckstine, Tony Bennett, Sarah Vaughan i Nancy Wilson. Als setanta grav This One's for Blanton amb Duke Ellington [homenatge a Jimmy Blanton, contrabaixista de Duke] qui li influ als seus inicis. De 1974/1982 grav amb Laurindo Almeida/guitarra; Bud Shank/saxfon i Shelly Manne/bateria, sota el nom The L.A. Four. Al 1983 amb Milt Jackson i J. J. Johnson/tromb; Tom Ranier/piano; John Collins/guitarra i Roy McCurdy/bateria. Fou descobridor [quan ella tocava al restaurant Nanaimo a la Colmbia Britnica] de la cantant i pianista Diana Krall. 635 Roy Haynes [Roy Owens Haynes. Roxbury/Boston/Massachussets, 13/III/1925]. Bateria. Toc amb Lester Young i forma part del quintet de Charlie Parker-1949/1952. Acompany Sara Vaugham1953/1958 i Bud Powell, Stan Getz, Thelonious Monk, Lennie Tristano, Miles Davis, George Shearing i -substitunt Elvin Jones- al quartet de John Coltrane. Als seixanta i setanta toc amb Eric Dolphy, Gary Burton, Chick Corea, Pat Metheny, Dizzy Gillespie, Art Pepper, Henry Grimes, Christian McBride, Jackie McLean, Gerry Mulligan i Horace Tapscott. Dirig la banda sonora de la pellcula Bird [Clint Eastwood/1988]. Als noranta, form un trio amb Danilo Prez/piano i John Pattitucci/contrabaix i gravaren The Roy Haynes Tro featuring Danilo Prez & John Pattitucci [Verve/2000]. 636 Segu-Montesinos - Levante [1980]. Sesiones de clausura del festival internacional de Jazz. Dijous, 4 de desembre. Pg, 23. 637 Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1980]. N 880. Sic.
523
o Diumenge, 30/XI/1980:
DANNIE RICHMOND QUINTET:

DANNIE RICHMOND 638 JACK WALRATH RICKY FORD BOB NELOMS CAMERON BROWN
[bateria] [trompeta] [saxfon] [piano] [contrabaix]
[Trad.]... Evidencien una tendncia vers larranjament escrit desaprofitant una major varietat en les combinacions trompeta/saxfon tenor [JACK WALRATH/RICKY FORD] doncs la majoria de les vegades sn intervencions a lunson o en octaves. Al costat de la resta de membres del quintet donaren a entendre que sn bons jazzstes i tanmateix excellents instrumentistes ....639 [Trad.]... El quintet interpret bsicament temes de MINGUS i algun altre original del pianista i del saxo RICKY FORD.... ... Els solistes no contriburen a aixecar el to del concert. Noms DANNIE RICHMOND [realitzant el treball que abans compart amb MINGUS] demostr el seu talent ....640
Davant daquest cartell dintrprets ja calia parlat dun veritable assoliment jazzstic a la ciutat ats que les 7 sessions van omplir el teatre de gom a gom fent que el I Festival Internacional Jazz a Valncia fora un gran xit a tots els nivells, sobretot doperativitat contractual i despectadors.
Llistat del preus de les localitats al I Festival Internacional Jazz a Valncia.
638
Dannie Richmond [Nova York, 15/XII/1935 - Nova York, 15/III/1988]. Bateria. Collabor amb Charles Mingus al grup Workshop/1956. Toc amb Chet Baker, per torna al grup de Mingus de qui no es separaria fins el 1979. Accept treballs amb msics daltres estils: Elton John, Joe Cocker o Mark-Almond. Form Mingus Dynasty amb companys seus que hi eren a la banda del contrabaixista. Dels seus discs i els de Mingus cal destacar: In: Jazz For The Culture Set [Impulse!/1965]; Three or Four Shades of Dannie Richmond [Tutu/1981]; The Last Mingus Band A.D. [Landmark/1980]; George Adams-Don Pullen Quartet; George Adams/Don Pullen [Earth Beams/1980]. 639 Segu-Montesinos - Levante [1980]. Sesiones de clausura del festival internacional de Jazz. Dijous, 4 de desembre. Pg, 23. 640 Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1980]. N 880. Sic.
Tesi doctoral
524
Dies abans, els organitzadors havien posat a la venda un abonament per als set dies de concerts que oscillava entres les 3500 pessetes al pati de butaques i 1400 pessetes al tercer pis del teatre, decisi que revert al seu favor davant lallau de pblic als concerts. A les jam sessions desenvolupades a la cafeteria del Teatre Escalante [Casino Metropol] a ms de projeccions de pellcules i vdeos de grans intrprets de Jazz hi hagu les actuacions de:
PAUL STOCKER TRIO:

PAUL STOCKER LARRY FISHKIND PETER NYKIRUJ
[saxfons] [tuba]
[bateria]
Pel que feia a festivals, la tradici a Espanya sols feia esment als festivals de Sant Sebasti [juliol/setembre] i Barcelona [a la tardor]. Fent comparana amb aqueixes ciutats, Valncia no comptava per a res per -arribats als vuitanta- sab aprofitar la conjuntura que permetia contractar els mateixos msics que venien a tocar als festivals de Barcelona i Tarrassa abans que no portar jazzmen de primer ordre des dels Estats Units, la qual cosa haguera estat impossible per onerosa. Aquest ardit comercial feu possible elaborar un cartell com aquell del Primer Festival Internacional.
-II Festival Internacional Jazz a Valncia.
Cartell anunciador del II Festival Internacional Jazz a Valncia [23/XI-1/XII-1981].
525
Lany segent [1981], els mateixos promotors artstics que feren possible el I Festival Internacional presentaren el II Festival Internacional Jazz a Valncia a celebrar del 23 de novembre a l1 de desembre tenint al seu abast dos escenaris possibles: el Teatre Principal i el Teatre Escalante. Per tal de fer una presentaci del II Festival Internacional Jazz a Valncia com calia, el Colectivo Promocin Jazz organitz una actuaci especial a la Sala Escalante per al dimarts 3/XI/1981 [tres setmanes abans del comenament del II Festival] a la qual actuaren els RAY BROWNS L.A. [Los Angeles] FOUR, quartet format pel contrabaixista nord-americ sota la segent formaci:
RAY BROWNS LOS ANGELES FOUR:

RAY BROWN BUD SHANK JEFF HAMILTON LAURINDO ALMEIDA
[contrabaix] [saxfon alt] [bateria] [guitarra]
A la ressenya on sanuncia el concert i els components del grup, es feia esment a la diversitat estilstica del guitarrista pel que pertocava els seus companys:
[Trad.] ... Ms influenciat per la msica hispana que no pel Jazz, ALMEIDA fa servir ms la guitarra espanyola que no lelctrica .... ... Fams per les seues collaboracions amb STAN GETZ, ALMEIDA soluciona -en part- el conflicte estilstic fent i desenvolupant les introduccions dels temes .... ... El quartet de RAY BROWN pot enquadrar-se sota lona jazzstica anomenada neoWest Coast ....641
Anunci al diari Levante de lactuaci dels RAY BROWNS LOS ANGELES FOUR.642
641
Vergara, Antonio [1981]. L.A. Four abriran la temporada de Jazz. Setmana del 2 fins el 8 de novembre. N 926. 642 Levante [1981]. Espectculos. Dimarts, 3 de novembre. Pg, 16.
Tesi doctoral
526
Encara que alguns dels intrprets programats assolien de ms alt nivell que no al I Festival Internacional Jazz a Valncia, cal assenyalar la presncia [al Teatre Escalante] del guitarrista valenci CARLOS GONZLBEZ i del saxofonista STEVE LACY [ambds en formaci de trio].
Crtica de premsa [sense signatura] de lactuacio del CARLOS GONZLBEZ TRIO [escrit Gonzalez de manera errnia] on es posa de relleu la qualitat del msic per es troba a faltar un altre instrument harmnic 643 i ressenya biogrfica de GONZLBEZ abans de les seues actuacions a la Sala Escalante dintre del II Festival Internacional Jazz a Valncia.644
A la ressenya del diari Levante dedicada a la biografia musical de CARLOS

GONZLBEZ es destacava el fet de ser el primer msic valenci que hi era dintre del
cartell dun festival amb cars internacional [el II Festival Internacional Jazz a Valncia]. Aquestes actuacions foren un primer intent dels organitzadors danar afegint als cartells msics de Jazz significatius que neren i/o treballaven a la ciutat i situar-los dintre desdeveniments dmbit internacional en un lloable intent per equiparar nivells tot i que a Valncia encara haurien de passar dcades per tal fregar lobjectiu. Tamb es feren jam sessions a diversos pubs de la ciutat i a Perdido Club de Jazz. Una altra novetat fou la dassociar al Festival un Curs de Dansa-Jazz [Sala Escalante: del 23 al 26/XI] i el cicle promogut per la Filmoteca Valenciana [aleshores projectant al Valncia Cinema] dedicat al Jazz sota el nom Ciclo Blues & Jazz.
Veure
Captol II.1.4: Mitjans de comunicaci: Cinema/Rdio/TV i Premsa especialitzada.
643 644
Levante [1981]. Espectculos. Dimecres, 2 de desembre. Pg, 17. Levante [1981]. Espectculos. Divendres, 27 de novembre. Pg, 14.
527
A destacar la comparana entre els pargrafs escollits de les diverses crtiques afegides al present captol [divergncies de criteri palesades al quadre sinptic de lapartat del I Festival Internacional Jazz a Valncia] on les primeres abasten fora les vessants tcniques dels intrprets del festival donant-nos aix una idea aproximada dels diversos parers tot i emprar criteris semblants enquadrats dintre dun mateix gnere, ressenyes editorials escrites per:
EDUARDO MONTESINOS: Compositor -que caldria afegir al corrent Third Stream- i crtic musical del diari Levante. Antonio Vergara Crtic de Jazz de Cartelera Tria junt a Federico Garcia Herraiz.
Anunci del primer concert programat al II Festival Internacional Jazz a Valncia i capalera de la crtica de lactuaci.645
Al II Festival Internacional Jazz a Valncia [1981] actuaren al Teatre Principal i al Teatre Escalante els segents intrprets:
o Dilluns, 23/XI/1981:
DIZZY GILLESPIE/PAQUITO DE RIVERA:
DIZZY GILLESPIE 646
[trompeta]
645 646
Levante [1981]. Espectculos. Diumenge, 22 de novembre. Pg, 17 - Dimecres 25/XI. Pg, 15. Dizzy Gillespie [John Birks Dizzy Gillespie. Cheraw/Carolina del Sud, 21/X/1917 Englewood/Nova Jersey, 6/1/1993]. Trompetista, cantant i compositor. Teddy Hill li lliur el malnom Dizzy [xicot boig]. Toc amb Lionel Hamptom/1939, Benny Carter i 3 saxofonistes tenors: Coleman Hawkins, Ben Webster i Chu Berry. Recomanat pel Mario Bauz/trompeta, toc amb Cab Calloway i amb Ella Fitzgerald, Charlie Barnet i Fletcher Henderson. Coneix Charlie Parker [grup de Earl Hines/1943 i ambds comencen a elaborar les bases dall anomenat Be Bop. Jam sessions amb Kenny Clarke, Don Byas i Thelonius Monk. El cantant Billy Eckstines cre la primera big band del Be Bop amb Dizzy Gillespie com a director i on eren Charlie Parker, Sarah Vaughan, Gene Ammons i Art Blakey. Form Onyx/1945 amb Oscar Pettiford. Gira per Europa/1948. Grav amb Parker, Monk,
Tesi doctoral
528
PAQUITO DE RIVERA 647 ED CHERRY MICHAEL HOWELL IGNACIO BERROA
[saxfon alt i clarinet] [guitarra] [contrabaix] [bateria]
[Trad.] ... DIZZY GILLESPIE fa servir una trompeta amb el pavell en alt i t una personal manera dinsuflar-la emprant la cavitat bucal com a dipsit daire traient unes desmesurades galtes plenes .... ... T predilecci [GILLESPIE] pels registres mitjans i greus [empr el seu virtuosisme tocant pianssimo al registre greu] .... ... Mai se li nota [PAQUITO DE RIVERA] el pas dun registre a laltre sobrepassant quasi una octava els sons aguts que es fan servir en aquest instrument [saxfon alt] amb una perfecci i cos esbaladors ....648 [Trad.] ... En My funny Valentine el trompetista demostr el seu talent extraordinari. El tema Manteca [CHANO POZO - DIZZY GILLESPIE] li permet respirar amb folgana aprofitatn lestructura rtmica ....649
o Dimarts, 24/XI/1981:
GARY BURTON QUARTET:

GARY BURTON 650 JIM ODGREN JOHN LECKWOOD
[vibrfon] [sax. alt] [cb]
Bud Powell/1950. Ambaixador musical dels Estats Units/1956 per lOrient Mitj, Grcia, Iugoeslvia i Amrica del Sud amb una banda formada amb lajut de Quincy Jones. Als setanta form part dels Giants of Jazz [del productor George Wein]. Encara enregistr un disc a duo amb Max Roach/1989. Ha estat autor de Salt Peanuts; Groovin' High; Be-Bop o A Night in Tunisia . 647 Paquito DRivera. [LHavana, 4/VI/1948]. Saxofonista i clarinetista. Amb noms 19 anys [1965] actu com a solista a la Orquesta Sinfnica Nacional de Cuba. Amb Chucho Valds/pno fund la Orquesta Cubana de Msica Moderna actuant als festivals de Newport i Montreux/1978. Es trasllad als Estats Units sota la protecci de Dizzy Gillespie i toc amb Arturo Sandoval, Michel Camilo i rescat per al mn el pianista Bebo Valds [pare de Chucho Valds]. Grav amb lOrquestra Simfnica de Londres [dirigida per Lalo Schifrin] i amb el grup Caribean Jazz Project/1995. Ha collaborat amb Eddie Gmez, Mc Coy Tyner, Herbie Mann, Tito Puente i Astor Piazzolla. 648 Montesinos, Eduardo - Levante [1981]. Dizzy Gillespie abre el segundo festival internacional de Jazz. Dimecres, 25 de novembre. Pg, 15. 649 Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1981]. II Festival Internacional Jazz a Valncia (I). Setmana del 30/11 fins el 6/12. N 930. 650 Gary Burton [Anderson/Indiana, 23/1/1943]. Vibrafonista. Desenvolup una tcnica pianstica a sobre el vibrfon [4 baquetes]. Estudi amb George Shearing i Herb Pomeroy i cre Gary Burton Quartet/1967 amb Larry Coryell, Steve Swallow i Roy Hanes. Discs amb Chick Corea i Keith Jarret [1971]. Ha tocat amb Pat Metheny, John Scofield, Kurt Rosenwinkel Carla Bley, Gato Barbieri, Steve Lacy, Makoto Ozone, Adam Nussbaum, Tiger Okoshi, Herbie Hancock, B.B. King, Tommy Smith, Stephane Grappelli i stor Piazzolla. A destacar The Groovy Sound of Music [RCA/1964]; Gary Burton & Keith Jarrett [Atlantic, 1969]; Crystal Silence [ECM/1972 amb Chick Corea]; Libertango: The Music of stor Piazzolla [Concord Jazz/2000].
529
MIKE HYMAN
[bat]
Anunci del concert de GARY BURTON on es fa esment duna de les seues virtuts a lhora de tocar el vibrfon [Levante, dimarts 24/XI/1981. Pg, 20].
[Trad.] ... Als passatges mondics rpids sols fa servir les maces fixes afegint les altres amb menor freqncia .... ... Per quan interpreta una pea arranjada per a vibrfon sols [BURTON] demostra una gran independncia de mans creant una polifonia contrapuntstica inconcebible en aquest instrument .... ... A destacar la llarga cloenda del tema Do for you [ELLINGTON] on la compenetraci dels instruments de percussi [bateria/vibrfon] es feu palesa ....651 [Trad.] ... El material temtic fou equilibrat: Bud Powell [CHICK COREA] homenatge al pianista Bop per excellncia; Dream so real [CARLA BLEY]; Passion flower [ELLINGTON-STRAYHORN]; Tune up, etc. La evidncia objectiva ens referma que GARY BURTON s un gran creador ....652
o Dimecres, 25/XI/1981:
GEORGE ADAMS/DON PULLEN QUARTET:

651
GEORGE ADAMS 653 DON PULLEN 654 CAMERON BROWN DANNIE RICHMOND
Montesinos, Eduardo - Levante [1981]. Gary Burton Quartet en el Festival de Jazz. Dijous, 26 de novembre. Pg, 19. 652 Cartelera Tria [1981]. II Festival Internacional Jazz a Valncia (I). Sic. 653 George Adams [George Rufus Adams. Covington/Georgia, 29/IV/1940 - Nova York, 14/XI/1992]. Saxofonista, flautista i clarinetista baix. Influncies de Rahsaan Roland Kirk, John Coltrane i dAlbert Ayler. Collabor amb Gil Evans, Roy Haynes; Don Pullen/piano, Cameron Brown/contrabaix i Dannie Richmond/contrabaix. Destaquem Song of Adams/1975; Nightingale/1988; Paradise Space Shuttle/1989. Amb el George Adams - Don Pullen Quartet, cal proritzar Don't Lose Control/1979; Earth Beams/1980; Live at the Village Vanguard/1983; Decisions/1984] i Breakthrough/1986. 654 Don Pullen [Don Gabriel Pullen. Roanoke/Virginia 25/XII/1941 - East Orange/Nova Jersey, 22/IV/1995]. Al 1973, entr al grup de Mingus on hi eren George Adams/saxfon, Dannie Richmond/bateria i Jack Walrath/trompeta. Toc als Jazz Messengers dArt Blakey/1974 i form George Adams/Don Pullen Quartet-1979/1988. Enregistraren Of these, Earth Beams/1980; Live At The Village Vanguard/1983 i Decisions/1984. Gravaren el disc considerat per la crtica com un dels millors enregistraments a la histria del Jazz: Breakthrough [Blue Note/1986]. New Beginnings/1988 amb Gary Peacock/contrabaix i Tony Williams/bateria. Ode To Life/1993 fou un tribut al saxofonista George Adams mort el 14/11/1992.
Tesi doctoral
530
[Trad.] ... DON PULLEN expos alguns temes fent servir blocs dacords repartits entre ambdues mans i emprant clusters i glissandos, efectes que ja hi eren en algunes obres dels anys trenta [Ionization, dEDGAR VARESE 655] .... ... Al saxfon tenor [GEORGE ADAMS] predominaren els desgavells gratuts en la sonoritat i a les improvisacions amb moltes notes tocades a gran velocitat per mancades de sentit i claredat ....656 [Trad.] ... Al concert hi hagu un excellent material temtic, un treball de conjunt dall ms coherent i unes intervencions solistes plenes dinventiva. Tres ingredients per qualificar el concert de GEORGE ADAMS i DON PULLEN com a memorable ....657
o Dijous, 26/XI/1981:
GEORGE COLEMAN OCTET:

GEORGE COLEMAN 658 SAL NISTICO MARIO RIVERA BOBBY WATSON DANNY MOORE HAROLD MABERN CLINT HOUSTON BILLY HIGGINS
[saxfon alt/tenor] [saxfon tenor] [saxfon barton] [saxfon alt] [trompeta/fiscorn] [piano] [contrabaix] [bateria]
[Trad.] ... COLEMAN abusa de les seues improvisacions doncs semblen exercicis destudi de linstrument, sense cap Swing .... ... La composici instrumental de loctet no ofereix varietat de timbre ats que hi assistrem a la lluita de una sola trompeta davant quatre saxfons sent el resultat una secci dorquestra de Jazz que no la dun octet ....659
655
Cal recordar que un dels somnis incomplerts de Charlie Parker fou el de poder estudiar composici amb Edgar Varese tot i no ser un msic de Jazz. ---N. de lA. 656 Montesinos, Eduardo - Levante [1981]. Tercera sesin del Festival de Jazz. Divendres, 27 de novembre. Pg, 14. 657 Cartelera Tria [1981]. II Festival Internacional de Jazz a Valncia (I). Sic. 658 George Coleman. [George Edward Coleman. Memphis/Tenne, 8/III/1935]. Saxofonista. Toc amb Ray Charles i B.B. King-1953/1955, al Max Roach Quintet-1958/1959 i grav amb Jimmy Smith/org [Houseparty/1957]. Acompany Slide Hampton-1959/1962, Ron Carter, Wild Bill Davis/1962 i el Miles Davis Quintet-1963/1964 on als discs My Funny Valentine/1964 i Four and More/1964, apareix acompanyat per Herbie Hancock, Ron Carter i Tony Williams. Grav Maiden Voyage/1964 amb Herbie Hancock. Grav amb Chet Baker [Prestige Sessions/1965]. Collabor amb Charles Mingus1977/1978, Shirley Scott/1972, Clark Terry, Horace Silver, Lee Morgan, Elvin Jones/1968 i Ahmad Jamal-1994/2000. Aparegu a les pellcules Freejack/1992 i Preachers Wife/1996. 659 Montesinos, Eduardo - Levante [1981]. George Coleman Octet en la cuarta sesin de Jazz. Dissabte, 28 de novembre. Pg, 18.
531
[Trad.] ... El treball en conjunt del GEORGE COLEMAN OCTET fou sempre convincent, s a dir: precs i homogeni. Si de cas hagurem de trobar qualsevol defecte a lactuaci seria la dassenyalar la llargria dels solos per tal de donar cabuda als diversos solistes ....660
o Divendres, 27/XI/1981 - Sala Escalante:
CARLOS GONZLBEZ TRIO [i visualitzaci de vdeos].
o Dissabte, 28/XI/1981 - Sala Escalante:
STEVE LACY TRIO [i visualitzaci de vdeos].

STEVE LACY 661 ZE EDUARDO ZLATKO KAVCIC
[saxfon soprano] [contrabaix] [bateria]
Anunci del concert de STEVE LACY TRIO on -al comenament de la ressenya biogrfica dels saxofonista- es fa esment [de manera errnia] a lany de naixement: 1928, quan la data vertadera hi s el 13 de juliol del 1934.662
[Trad.] ... [LACY] Imita xiscles daus i fa repeticions duna cllula meldica de manera insistent o desenvolupa amb ella progressions [procediment clssic dall ms habitual] emprant un llenguatge modal, fins i tot fent servir tamb indicis atonals ....663
660
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1981]. II Festival Internacional de Jazz a Valncia (II). Setmana del 7 al 13 de desembre. N 931. 661 Steve Lacy [Steven Norman Lackritz. Nova York, 23/VII/1934 - 4/VI/2004]. Saxofonista. Comen tocant amb Dick Sutton/1954; Henry Red Allen, Pee Wee Russell, George Pops Foster i Zutty Singleton; Buck Clayton, Dicky Wells; Jimmy Rushing; Cecil Taylor-1955/1957 i Gil Evans/1957. Grav amb Thelonius Monk: Reflections [Prestige/1958]. Al 1965 -a Itlia- form un quartet amb Enrico Rava/trompeta, Johnny Dyani i Louis Moholo, formaci amb la qual actu a Espanya al 1966. Al 1970 cre un sextet amb Irene Aebi [la seua esposa, cantant], Steve Potts, Bobby Few, JeanJacques Avenel i Oliver Johnson i feu performances amb escriptors i pintors avantguardistes. Amb Mal Waldrom enregistr el disc Sempre Amore, [temes dEllington/Strayhorn. Soul Note/1987]. 662 Levante [1981]. Espectculos. Dissabte, 28 de novembre. Pg, 18. 663 Montesinos, Eduardo - Levante [1981]. La sexta y septima sesin. Dimec, 2 de desembre. Pg, 17.
Tesi doctoral
532
[Trad.] ... El saxofonista soprano sha marcat uns lmits ms aviat raonables a partir dels quals construir un Jazz avanat integrant al seu discurs alguns elements del Free Jazz, sobretot sonors. Al llarg de la primera part, LACY toc sols, sense acompanyament ....664
Anunci del concert del CHET BAKER QUARTET i -al rac inferior esquerre de la mateixa pgina- el cartell del concert dels seus substituts, el duo LARRY CORYELL [escrit Coreyl al cartell] i el violinista MICHEL URBANIAK anunciats tamb a la mateixa data [Levante, diumenge 29/XI/1981. Pg, 19].
o Diumenge, 29/XI/1981:
Sanunci lactuaci de CHET BAKER QUARTET amb la segent formaci:

CHET BAKER JEAN LOUIS RASSINFOSSE ARMEN DONELLIAN LEO MITCHELL
[trompeta] [contrabaix] [piano] [bateria]
Com que el trompetista no pogu actuar a la data anunciada per patir una pneumnia clssica fou substitut per:
LARRY CORYELL MICHEL URBANIAK
[guitarra] [viol]
664
Cartelera Tria [1981]. II Festival Internacional de Jazz a Valncia (II). Sic.
533
[Trad.] ... LARRY CORYELL s un excellent guitarrista per al qual el seu instrument no hi t secrets, la qual cosa s palesa a ls dels sons harmnics i els acompanyaments harmnics dall ms rics fins i tot quan toca ell sol .... ... MICHEL URBANIAK fa servir un estrany viol de sis cordes fent servir les dues dafegides per fer -sobretot- pizzicatos. La seua tcnica i sonoritat sn dall ms bo fent s sovint de les dobles cordes ....665 [Trad.] ... El duo CORYELL/URBANIAK interpret els estndards de DJANGO REINHART i HORACE SILVER Nuages, Sister Sadie i Song for my father ....666
o Dilluns, 30/XI/1981:
GREAT GUITARS QUINTET.

HERB ELLIS 667 BARNEY KESSEL 668 CHARLIE BYRD 669 JOE BYRD CHUCK REDD
[guitarra] [guitarra] [guitarra] [contrabaix] [bateria]
[Trad.] ... Practiquen un Jazz tradicional sense cap inquietud .... [Trad.] ... La sincronitzaci de les tres guitarres quan toquen a trio s perfecta tot i que sn el vuitanta per cent de lactuaci ....670
665 666
Levante [1981]. La sexta y septima sesin. Sic. Cartelera Tria [1981]. II Festival Internacional de Jazz a Valncia (II). Sic. 667 Herb Ellis. [Mitchell Herbert Herb Ellis. Texas, 4/VIII/1921]. Guitarrista. Toc amb Jimmy Dorsey1944/1947]; Oscar Peterson Trio-1953/1958, acompanyant Ella Fitzgerald i Julie London [1959]. Als setenta toc amb altres guitarrristes: Joe Pass i Barney Kessel, a ms de The Great Guitars [amb Kessel i Byrd]. Ellis ha gravat amb Ray Brown/contrabaix; Jimmy Giuffre/clarinet; Stuff Smith/viol] i Coleman Hawkins/saxfon. Homenatj Charlie Christian [Hello, Charlie Christian]. Encara hi s tocant amb una guitarra no adient per a la sonoritat jazzstica: la Gibson Herb Ellis model-ES16l5. 668 Barney Kessel [Muskogee/Okla, 17/X/1923 - San Diego/Califrnia 6/V/2004]. Guitarrista. Toc a la big band dArtie Shaw i grav amb els Charlie Parker's New Stars [Relaxin' at Camarillo. Dial/1947]. Grav la srie de discs The Poll Winners [amb Ray Brown/contrabaix i Shelly Manne/bateria]. Membre del trio del pianista Oscar Peterson-1952/1953. Primer guitarrista de la Columbia Pictures [anys seixanta] fou demanat per gravar amb artistes del Pop [Phil Spector, The Beach Boys, The Monkees, etc.]. Particip al concert All Stars/Great Guitars [amb Charlie Byrd i Herb Ellis/1973]. 669 Charlie Byrd. [Virginia, 16/IX/1925 - 11/XI/1999]. Guitarrista. Al 1954 estudi amb Andrs Segovia. Enregistr Jazz Recital/1957; Blues For Night People/1957; Jazz at The Showboat/1958; Guitar in the Wind/1959; The Artistry of Charlie Byrd/1960 i Charlie Byrd at The Village Vanguard/1961. Al 1962 grav amb Stan Getz Jazz Samba, disc que el donar a conixer arreu del mn. Forma The Great Guitars amb Herb Ellis; Barney Kessel; Joe Byrd/cb i Chuck Redd/bateria. 670 Montesinos, Eduardo - Levante [1981]. Ultimas sesiones del II Festival Internacional Jazz A Valncia. Divendres, 4 de desembre. Pg, 16.
Tesi doctoral
534
[Trad.] ... El trio interpret temes del guitarrista CHARLIE CHRISTIAN, tal com: Air mail special, Flyng home, A smooth one i lestandard Im getting sentimental over you [WASHINGTON] ....671
o Dimarts, 1/XII/1981:
CHICK COREA:

CHICK COREA 672 GARY BURTON
[piano] [vibrfon]
[Trad.] ... Des de laparici de la sobtosa aparici a lescenari de GARY BURTON, lactuaci promet ser [i fou] antolgica .... ... Evidents influncies bartoknianes i daltres mestres de lavantguarda europea de les darreres dcades per la qual cosa la barrera entre msica de Jazz i la denominada msica seriosa o docta no es pogu apreciar en absolut en aquest concert ....673 [Trad.] ... Grcies a la fantasia de GARY BURTON la presncia del pianista tan esperat pel pblic que ompl el Teatre Principal [COREA] es pogu suportar .... ... No t Swing. Recordarem el COREA de How he sings, now he songs, doncs eren altres temps ....674
CHICK COREA donant una roda de premsa a Valncia. Assegut a la seua esquerra hi s el promotor Julio Mart del Colectivo Promocin Jazz.675
671
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1981]. II Festival Internacional de Jazz a Valncia (II). Setmana del 7 al 13 de desembre. N 931. 672 Chick Corea [Armando Anthony Corea. Chelsea/Massachussets, 12/VI/1941]. Pianista. Collabor amb Blue Mitchell-1964/66; Herbie Mann i Stan Getz/1967; Miles Davis [In A Silent Way i Bitches Brew/1968] i Herbie Hancock-1968/1970. Crea el grup Circle [Dave Holland/contrabaix; Anthony Braxton/saxfon i Barry Altschul/bateria] i el grup de Jazz-Fusi Return to Forever-1971/1975. Duet amb Gary Burton/vibrfon i form The Elektric Band, The Akoustic Band i Origin. Toc amb Al Di Meola; Al Jarreau; Bobby McFerrin; Bobby Womack; Bunny Brunel; Carlos Rios; Dave Holland; Eddie Gmez; Eric Marienthal; Fiora PurimJohn Patitucci i Larry Coryell. Ha estat un dels pianistes amb ms influncia a les generacions posteriors. 673 Levante [1981]. Ultimas sesiones del II Festival Internacional Jazz A Valncia. Sic. 674 Cartelera Tria [1981]. II Festival Internacional de Jazz a Valncia (II). Sic. 675 J. G. A. - Levante [1981]. Espectculos. Dijous, 3 de desembre. Pg, 18.
535
Captol III.6
Consolidaci i assoliment jazzstic: Perdido Club de Jazz.
III.6
CONSOLIDACI i ASSOLIMENT JAZZSTIC: PERDIDO CLUB DE JAZZ.
Perdido Club de Jazz fou inaugurat el 13 de novembre del 1980 amb lactuaci de lANDREW CYRILLE & MAONO QUARTET:

ANDREW CYRILLE NICK DI GERONIMO TED DANIELS DAVE S. WARE
[bateria] [contrabaix] [trompeta] [saxfon]
Situat al nmero 17 del carrer de Sueca [barri de Russafa] als baixos duna antiga botiga darticles de cuiro i pell [Bolsos Venus]. Al soterrani de lestabliment [on desprs fou el club] hi era el magatzem i el taller de manufactura de les bosses de m que desprs es venien a la botiga de dalt a ms de ser exportades [una part de la producci] a empreses de lestranger.676 Fins el lloguer de lestabliment, els propietaris de Bolsos Venus van ser els germans Luis i Jos Aranda. El club de Jazz fou bastit [sota lassessorament del decorador Jose Luis Jaen] respectant la normativa vigent, la qual els exigia nombroses mesures de seguretat aix com tamb un rigors allament acstic fins aconseguir el mxim nombre de decibellis permets:
[Trad.] ... Lacstica s excellent grcies a que el sostre s de fusta i el sl hi s folrat de moqueta ....677
La seua capacitat oscillava entre els noranta i els cent vint espectadors asseguts tot i que al llarg de vora quinze anys han estat tamb les nits que shagu dimpedir laccs dels aficionats al club per que ja hi era ple de gom a gom:
676
Entrevista Personal amb Gloria Miralles Navarro [Valncia, 5/IV/1947], treballadora de lestabliment darticles de pell, cuiro i bosses de m Bolsos Venus fins comenament dels anys setanta. ---N. de lA. 677 E.F. - Que y Donde [1980]. Octubre.
537
[Trad.] ... El local est ben muntat, posseeix una notable acstica i a ell saccedeix mitjanant una escala que condueix al soterrani. Perdido retoma aix una vella tradici estructural dels clubs de Jazz: quasi sempre situats als soterranis... .678
La idea dobrir el nou club de Jazz sorg quan Tres Tristes Tigres feu fallida i tanc desprs de vora dos anys de mantenir una programaci constant que super les expectatives duna bona part de lafici i de nombrosos msics locals. Un recull daficionats al Jazz feu una mena de carta dintencions per tal de traure endavant el projecte tot pensant en la necessitat doferir un espai musical que una part de la nova societat valenciana dels vuitanta demanava, fins i tot el piano de mitja cua [marca Kawai] que va romandre vora dos anys al club Tres Tristes Tigres fou comprat pels socis de Perdido per la quantitat de 300.000 pessetes. Els socis fundadors del Club de Jazz Perdido van ser:

Jos Aparisi Payan [Pepito] Antonio Amors. Paco Artigas. Ramn Corachan. Antonio de la Asuncin. Angel Torres. Jaime Lloret [qui deix la societat doncs era tamb propietari dun altre establiment al barri del Carme].
Alfons Dastis
[dincorporaci tardana].
ANDREW CYRILLE & MAONO, fotografies dels msics al cartell anunciador de lactuaci dobertura de Perdido Club de Jazz el 13/XI/1980.
678
Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1980]. Setmana de l1 al 7 de desembre. N 878.
Tesi doctoral
538
Captol III.6
El concert anunciat de la formaci ANDREW CYRILLE & MAONO fou un xit. El cartell de les segents actuacions es conformaren fent barreja amb agrupacions diverses que hi eren tocant a Barcelona o Madrid al voltant de les mateixes dades i mantenint el mateix criteri del primer club de Jazz obert a la ciutat -Tres Tristres Tigres- pel que feia a la contractaci de msics valencians per tal de recolzar-los. Aix -doncs- la ciutat de Valncia ja hi era [en pocs mesos] entre la resta de ciutats espanyoles que gaudien amb una programaci jazzstica continuada. Un dels socis ho explicava a una entrevista apareguda a la premsa amb motiu de la inauguraci del club:
Entrevista apareguda al diari Levante [signada per Mengual i on es dona una adrea equivocada -n 6 amb comptes del 17-] on el soci del club entrevistat [no ho especifica] justifica la creaci dun club de Jazz a la ciutat.679
Pel que feia al cas concret de Perdido Club de Jazz, la programaci oferida hi era de setmanal [de dimecres/dijous fins el diumenge a la nit] a ms de crear escola jazzstica local mitjanant nombroses jam sessions celebrades al seu escenari i -sobretot- de tenir la possibilitat [com a msics] de gaudir i aprendre dactuacions en directe dalt nivell, cosa gaireb impensable a la ciutat noms tres anys abans. Per tal delegir el cartell anunciador del club es va fer servir una imatge del saxofonista COLEMAN HAWKINS feta pel fotgraf itali Giuseppe Pino
680
i pertanyent a
una collecci personal dun dels socis fundadors, Jos Aparici Payan Pepito. Tot i que els inicis van ser dall ms prometedors, aviat els socis del club es trobaren amb sorpreses econmiques molt desagradables.
679 680
Mengual - Levante [1981]. Tertlia Teatral. Dijous, 16 de novembre. Pg, 25. Giusseppe Pino [Giusseppe Pinelli Pino. Mil, 21/X/1928 - 15/XII/1969]. Fotgraf itali comproms artsticament i ideolgicament amb el Partit Comunista Itali. Segu i aconsegu fotografiar gaireb els millors jazzstes nord-americans que actuaven a Itlia i la resta dEuropa.
539
Cartell promocional de Perdido Club de Jazz on apareix un muntatge amb les lletres del nom del club a sobre la imatge del saxofonista COLEMAN HAWKINS segons una fotografia feta per Giuseppe Pino.
Lentrada era lliure, tret de concerts puntuals en els quals la contractaci fou onerosa i arriscada malgrat pagar la pena ateses les circumstncies artstiques i/o conjunturals dels msics que tocaren al club, fet que feu apujar el preu de les entrades [necessries en eixos casos on el club no podia permetres laccs lliure com llavors sovint ho feia]. Aix -doncs- de vegades, formacions o msics amb un bagatge jazzstic important van ser contractats sota un preu fora dels lmits establerts a priori pels membres del club, la qual cosa esdevingu en prdues considerables que alentiren durant uns mesos la contractaci de noves formacions estrangeres tot cobrint la programaci amb msics locals. Si de cas lentrada es mantenia lliure, tota vegada al club un dels cambrers passava per les taules i demanava els clients per la beguda a consumir. Malgrat pagar la pena per poder escoltar en directe i a casa nostra veritables llegendes vives del Jazz, els socis consideraren la possibilitat de canviar la manera daccedir-hi al local i comenaren a cobrar entrada ms a sovint i en determinats concerts, la qual cosa no arrib a quallar ben b entre els aficionats:
[Trad.] ... El Club estava prcticament buit. WALDRON [MAL] no hi s LENNON ni tampoc cap altre dol pop.... ... El ms greu -i no em cansar de repetir-lo- s que sectors importants dintellectuals i de pblic progre que -normalment- solen encertar a altres camps
Tesi doctoral
540
Captol III.6
de la cultura, manifesten al terreny musical una ignorncia i manca de sensibilitat veritablement paoroses ....681
El nom del club [Perdido] est inspirat amb el nom del carrer de Nova Orleans on diuen que va nixer el trompetista i cantant LOUIS ARMSTRONG. Tamb -i de passada- el nom del club hi s relacionat amb lestandard del mateix ttol compost pel msic portoriqueny JUAN TIZOL [qui fou trombonista a lORQUESTRA DE DUKE ELLINGTON] i que res t a veure [tot i que el ttol de la can ben b podria haver estat un homenatge vers
ARMSTRONG] amb el fams carrer abans esmentat i bressol del naixement del msic de
Jazz ms conegut en la histria del gnere. Tot i que els temps no arrossegaven la foscor administrativa del franquisme, la legislaci vigent aleshores no acabava de posar-se al dia pel que feia a denominacions i serveis dels establiments locals, aix -doncs- Perdido Club de Jazz fou classificat sota el terme administratiu Sala de Fiestas, ats que -al 1980- no existia cap normativa municipal al voltant dels clubs de Jazz.682
Faana de Perdido Club de Jazz abans de les obres de condicionament i tota vegada concloses amb el rtol llumins sobre la porta daccs [1980].
Per tal danar creant parroquians entre lafici al Jazz existent a la ciutat, als primers mesos dexistncia del club els preus per accedir-hi a Perdido Club de Jazz oscillaren entre lentrada fixa, la lliure entrada i un augment considerable de les xifra si de cas el sou dels msics presentats ho demanava per tal -com a mnim- de cobrir despeses, fet
681
Garcia Herriz, Federico - Cartelera Tria [1981]. Actuaciones de Mal Waldron en Perdido: la dificil libertat de un solitario del piano. Setmana del 12 al 18 de gener. N 884. 682 Garcia Herriz, Federico - Cartelera Tria [1980]. El Club de Jazz Perdido. 29 de setembre al 5 doctubre. N 869.
541
que poques vegades ocorria davant el desnim primerenc dels socis del club que malgrat els balan econmic de la societat- es mantenien a les seues propostes artstiques.683
Anunci de Perdido Club de Jazz on es fa esment de les diverses opcions per al pblic assistent [Cartelera Tria, 1-7/XII/1980. N 878].
A lentrevista abans esmentada [diari Levante], un dels responsables del club respon a la pregunta de per qu un club de Jazz a Valncia?, la resposta s coherent amb les propostes inicitiques i els criteris estilstics de Perdido Club de Jazz i amb el conjunt de la filosofia dels socis que aconseguiren obrir-lo:
[Trad.] ... Perqu la msica de Jazz esta coneixent un perode dapogeu al nostre pas. El nombre daficionats i persones que -dalguna manera- sinteressen pel Jazz ha augmentat de manera considerable. I no s destranyar ats que s una msica basada en la improvisaci i que posa en un primer plnol la creativitat i el sentiment dels seus intrprets i el club com a tal [amb el seu ambient acollidor i relaxat] ha estat des de sempre el lloc idoni on millor sha pogut apreciar el Jazz i on lartista -grcies al seu contacte amb el pblic- troba les condicions adients per desenvolupar les seues actituds creatives .... ... Darrerament ha hagut a la nostra ciutat [tot i que de manera peridica] concerts de Jazz amb figures destacades i amb resultats excellents pel que fa al pblic, descobrint aix que existeix una afici a Valncia a ms de posar-se de manifest que hi havia un buit ats que cap altre indret ofereix una activitat jazzstica continuada ms enll dels concerts abans esmentats ....684
Perdido Club de Jazz complement els concerts presentats a la resta de sales de la ciutat [a ligual que ho feu al seu moment la programaci de Tres Tristes Tigres] aix com els Festivals Internacionals de Jazz I i II [coetanis en el temps, just a lmbit dels quinze mesos que descrivim del club a la present tesi] que amb lajut de la Diputaci de Valncia i el Collectiu Promoci Jazz ompliren de cop i volta el -fins aleshores encara minvat- panorama jazzstic local. La Societat Coral El Micalet, el Teatre Valncia683
Entrevista Personal amb Paco Artigas Ardit [soci fundador de Perdido Club de Jazz i manager de msics de Jazz] realitzada al febrer del 2007 a casa seua [Picassent/LHorta Sud]. 684 Mengual - Levante [1980].Tertlia Teatral. Diumenge, 16 de novembre. Pg, 25.
Tesi doctoral
542
Captol III.6
Cinema, Teatre Princesa i el Teatre Principal deixaren pas tamb a sales dall ms menudes [sales daudici, pubs, etc,] que -de tant en tant- programaven Jazz a la seua graella despectacles.
Perdido Club de Jazz fou una continuaci millorada del llegat deixat per Tres Tristes Tigres al llarg dels dos anys en els quals romangu obert [19771979] tot oferint una programaci continuada. De la pertinent fase embrionria inicial, els aficionats valencians passaren a un altre estat de consolidaci artstica del gnere i a assolir -com aquell qui res- de tot un seguici dactuacions que res tenien que envejar a les programacions de qualsevol club de Jazz de Barcelona o de Madrid doncs Perdido es nodria en bona part de lestada de jazzstes diversos de passada per les dues ciutats espanyoles amb ms aficionats i amb major nombre de locals per poder gaudir de les primeres figures del Jazz internacional atesa levoluci poltica i cultural del pas ja ms establida dintre dels parmetres dels pasos europeus ms evolucionats. Perdido consolid noms de msics locals que donaren inici a la seua carrera jazzstica tocant en nombroses a Tigres: GONZALBEZ, ARANDA, BENET, CAFFARENA, MAROT i LLARIO. Al llarg del primer any dexistncia del club del carrer Sueca sels afegirien altres cognoms que llavors iniciaven la seua carrera al mn del Jazz local o intentaven compaginar estils diversos [alguns dells provenien de orquestrines locals, bandes de msica o directament de les aules del conservatori], la majoria distributs en formacions diverses sota el nom genric de PERDIDO JAZZ TRIO/QUARTET o QUINTET: MIANO, FERRER, CORTINA,
SENABRE, EDELMAN, PERRY, FUMERO, GRANELL, CUBEL i
daltres tants ms enll de lespai abastat al present treball. Per la gran aportaci de Perdido Club de Jazz al desenvolupament del Jazz valenciesdevingu amb la contractaci i arribada de jazzstes de primer nivell [aprofitant lavinentesa abans esmentada de les seues gires per Madrid i Barcelona] i loportunitat de gaudir en directe del Jazz ms evolucionat que aleshores hi era interpretantse arreu del mn.
543
La presncia de msics com ara CYRILLE, WARE, DANIELS, els germans DI GERONIMO, WYBORIS, MONTOLIU, STOCKER,
KAVCIC, OSBORNE, WALDRON, SINGER, VALLET, ITURRALDE, PIBUS, GREEN, ASHTON, SKIDMORE, HARRIS, OXLEY i daltres
[noms al llarg del primer any i dos mesos des de lobertura del club] amb un bagatge conceptual i interpretatiu heretat dels estils desenvolupats tot partint del darrer Hard-Bop per part dels grans mestres del gnere com ara COLTRANE o DAVIS i quasi sense donar temps a nombrosos msics locals per poder assolir i perfeccionar el Be Bop de PARKER, punt de sortida i eix dels primers intrprets valencians [el guitarrista CARLOS GONZALBEZ, com a exemple].
Perdido Club de Jazz romangu obert fins lestiu del 1995, quinze anys oferint als aficionats valencians loportunitat de gaudir de la seua msica favorita i loportunitat tamb- de fer msics de Jazz que -tot seguit el seu tancament- sobriren al mn cercant noves expectatives musicals i -sobretot- nous escenaris on palesar les seues inquietuds. Per tal de fer un balan del primer aniversari de Perdido safegiren les publicacions locals imprimint ressenyes de tot tipus:
[Trad.] ... El Club de Jazz Perdido va consagrant-se a la nostra ciutat desprs doferir al pblic especialitzat i a aquell altre iniciat una molt interessant programaci mereixedora de tot tipus delogis, fent daquesta ciutat una de les de ms relleu a lestat espanyol pel que fa al Jazz ....685
Per no tots els anys foren felios per al club doncs passaren per moments -sobretot econmics- prou dolents. Dels pitjors passats pels socis del club cal fer esment daquells concrets de quan els comptes no quadraven davant loferta musical oferida pel club i el pblic [no massa nombrs per s fidel fins aleshores] gir lesquena al Jazz i es deix dur per les modes dels anys vuitanta.
685
Blasco, J. Luis - Que y Donde [1981]. Una leccin de Jazz. 19 al 25 doctubre. N 188.
Tesi doctoral
544
Captol III.6
Causes [algunes] de la davallada a lafici al Jazz de Valncia quan la primera meitat de la dcada dels vuitanta: Modes puntuals: lanomenada Movida Madrilenya de la dcada dels vuitanta, Msica Tecno i derivats. Renaixena de les discoteques com a espais ldics. Manca dinformaci musical de qualitat als mitjans de comunicaci locals i dmbit estatal. Assaig a la societat de linici de la globalitzaci econmica i tamb cultural que hauria darribar als anys noranta i al nou millenni. De cop i volta, el Jazz deix de ser el revulsiu cultural europeu que fou a la dcada dels seixanta.
[Trad.] ...Passant per lexigu nombre de persones interessades pel Jazz ... . ... El local sembla travessar dificultats que els seus propietaris intenten remuntar tant s com no i amb grans esforos econmics. Esperem que ho aconsegueixen i que Valncia conserve aquest rac dedicat al Jazz en directe ....686
Malgrat aquestos entrebancs, el Jazz segu el cam obert al llarg dels anys exposats a la present tesi. La paraula Jazz deix de significar molts sinnims [neguitosos a la seua major part i infectats de tpics] per a esdevenir en un mot dall ms quotidi als cercles culturals de la ciutat. Hom ja parlava de pintura, cinema, escultura, literatura, teatre i msica [o msica i Jazz tot separant el gnere del contingut especfic -a ligual que msica i can-]. Els canvis que a comenament dels vuitanta afectaren la societat valenciana vingueren acompanyats [moltes vegades donant fe de vida al modernisme local] de dotze compassos de Blues, fins i tot de personatges literaris.
686
Vergara, Antonio - Quartica Jazz [1981]. Crnicas. Setembre. N 5.
545
La influncia de Perdido Club de Jazz a altres mbits de la cultura de la ciutat es reflexa gaireb a tots els camps artstics:
Exposicions de pintura i fotografia. Cartells daltres esdeveniments musicals. Cmics. Relats literaris.
Cal esmentar ac la novella curta de lescriptor castellonenc Josep Palomero, El pianista de Jazz [iniciada a Mallorca a lestiu del 1981 i Premi Malva-rosa 1983/Editorial Prometeo S.A. Valncia, 1983] on el protagonista s un pianista de Jazz psicpata. Per crear el personatge central de la novella, lautor sinspir en el perfil de diversos msics de Jazz als quals observ i escolt diverses vegades mentre tocaven a Perdido Club de Jazz a ms de lambient ldic i ensems misteris del soterrani on era la sala daudicions. Anys desprs, lescriptor Ferran Torrent aconsegu un gran xit [editorial i cinematogrfic] amb la seua novella Un negre amb un saxo, basada en lajut ofert per un saxofonista de Jazz del carrer -msic negre de passada a la ciutat- vers un investigador privat.687 De llavors en, el concepte msica a la nostra terra ja no hi seria el mateix. Ni els msics tampoc. Aquesta tesi i el cam recorregut per elaborar-la aix ho demostra.
687
Entrevista Personal amb lescriptor i professor Josep Palomero Almela, realitzada a la ciutat de Valncia el dimecres 10/IX/2007.
Tesi doctoral
546
Perdido Club de Jazz: ressenya cronolgica de les actuacions al club fins les acaballes del 1981.
-III.6.1
Ressenya cronolgica de les actuacions a Perdido Club de Jazz [actuacions fins les acaballes del 1981].
Des de la seua inauguraci [13 de novembre del 1980] fins que conclou el perode abastat per aquesta tesi [31 de desembre del 1981] les formacions i msics que van actuar a Perdido Club de Jazz van estar les segents:
o Dies 13, 14, 15 i 16/XI/1980 [Inauguraci]:
ANDREW CYRILLE & MAONO:

ANDREW CYRILLE 688 DAVE S. WARE NICK DI GERONIMO TED DANIELS
[bateria] [saxfon] [contrabaix] [trompeta]
o Del 18 fins el 29/XI/1980:
CARLOS GONZLBEZ TRIO

CARLOS GONZLBEZ HORACIO FUMERO PEER WYBORIS
[guitarra] [contrabaix] [bateria]
o De l1 fins el 8/XII/1980:
PAUL STOCKER TRIO:

PAUL STOCKER LARRY FISHKIND PETER NYKIRUS
[saxfon] [tuba] [bateria]
688
Andrew Cyrille [Andrew Charles Cyrille. Brooklyn/Nova York, 10/11/1939]. Bateria. Estudi a lEscola Juilliard. Toc amb Mary Lou Williams, Coleman Hawkins, Illinois Jacquet, Kenny Dorham, Freddie Hubbard, Walt Dickerson, Rahsaan Roland Kirk i 11 anys tocant amb pianista Cecil Taylor. Experiment en grups de percussi amb Kenny Clarke, Milford Graves, Don Moye, Rashied Ali, Daniel Ponce, Michael Carvin i Vladimir Tarasov. Al 1975 form el grup Maono [sentiments] i ha collaborat amb els msics ms significatius del Jazz contemporani: David Murray, Muhal Richard Abrams, Mal Waldron, Horace Tapscott, James Newton i Oliver Lake. Enregistr A Tribute to Stuff Smith amb Billy Bang i Sun Ra. Fou membre de la New School for Social Research in N. York City. Hi s considerat com el millor bateria nord-americ davantguarda.
547
Cartell anunciador de lactuaci a Perdido Club de Jazz de PAUL STOCKER TRIO [Cartelera Tria, 1-7/12/1980. N 878].
o Dimarts 9/XII/1980:
PAUL STOCKER TRIO + MIKE OSBORNE TRIO:

PAUL STOCKER LARRY FISHKIND PETER NYKIRUS MIKE OSBORNE HORACIO FUMERO ZLATKO KAVCIC
[saxfon] [tuba] [bateria] [saxfon] [contrabaix] [bateria]
o Del 10 fins el 18/XII/1980:
MIKE OSBORNE TRIO:

MIKE OSBORNE HORACIO FUMERO ZLATKO KAVCIC
[saxfon] [contrabaix] [bateria]
JORGE PARDO + JEAN-LUC VALLET TRIO:

JORGE PARDO JEAN-LUC VALLET NICK DI GERONIMO GENE DI GERONIMO
[Trad.] ... VALLET s un dels acompanyants que poden trobar-se a hores dara. Els seus solos estan bastits amb una sobrietat i un raciocini admirables ....
Tesi doctoral
548
COLTRANE tot
... El toc de JORGE PARDO t influncies molt clares de DEXTER GORDON i JOHN i que li cal millorar el timbre del seu instrument ....689
MAL WALDRON TRIO:

MAL WALDRON NICK DI GERONIMO GENE DI GERONIMO
[Trad.] ... Quan escoltem Mal [WALDRON] tocant les balades en solitari -amb les quals sol obrir les actuacions- ja es decanta com un pianista segur i amb una gran potncia, tot i que amb la gelor del primer tema de la sessi sembla ms aviat pla ....690

JEAN-LUC VALLET NICK DI GERONIMO GENE DI GERONIMO

o Del 2 fins el 18/II/1981:
JOAN ALBERT / JEAN-LUC VALLET TRIO:

JOAN ALBERT JEAN-LUC VALLET NICK DI GERONIMO GENE DI GERONIMO
689
Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1980/81]. El cuarteto de Jean-Luc Vallet. Setmana del 29 de desembre del 1980 fins el 4 de gener del 1981. N 890. 690 Ruvira, Pep - Que y Donde [1981]. Un gran pianista. Setmana del 12 fins el 18 de gener.
549
[Trad.] ... JEAN-LUC VALLET -amb diverses actuacions a Valncia darrere seues mostra tal com un pianista flexible ensems que elegant, amb un domini que es posa a prova actuant com a element solista primordial en el trio ....691
o Dimecres 18 i dijous 19/II/1981:
PEDRO ITURRALDE + JEAN-LUC VALLET TRIO:

PEDRO ITURRALDE JEAN-LUC VALLET NICK DI GERONIMO GENE DI GERONIMO
[Trad.] ... Feia dotze anys [des del 1968 a la Sala Studio amb TETE MONTOLIU, ERIC PETER i PEER WYBORIS] que ITURRALDE no hi era a Valncia tocant .... ... GERRY MULLIGAN escrigu dell a la revista Down Beat: He tocat amb un extraordinari saxofonista: PEDRO ITURRALDE .. ....692 [Trad.] ... Aix, es desembolica [ITURRALDE] amb increble desimboltura per terrenys coltranians [JOHN COLTRANE], rollinsnians [SONNY ROLLINS] i amb lelegncia dSTAN GETZ sense perdre -ensems- la seua prpia definici com a msics ....693
Lintent de colp destat dut a terme a

Madrid i Valncia el 23 de febrer del 1981 pel coronel Tejero i el general Milans del Bosch agaf el bateria GENE DI GERONIMO arribant en avi a Madrid procedent de Valncia.
691 692
Ruvira, Pep - Que y Donde [1981]. Jean-Luc Vallet en Perdido. Setmana del 19 fins el 24 de gener. Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1981]. Pedro Iturralde en Perdido. Setmana del 23 de febrer fins l1 de mar. N 890. 693 Ruvira, Pep - Que y Donde [1981]. Una leccin de Jazz. Setmana del 2 fins el 8 de mar. N 155.
Tesi doctoral
550
Degut a laldarull i els entrebancs produts

pels esdeveniments colpistes, el msic perd lenlla amb lavi que havia de dur-lo des de Madrid fins els Estats Units.
Pel que fa al Jazz, aquella ancdota fou la

nica nota a destacar daquella data en la qual la ciutat de Valncia fou una de les que ms pat les primeres hores del colp militar a ms de ser pea clau al desenlla daquell episodi.694
PEER WYBORIS TRIO:

PEER WYBORIS JEAN-LUC VALLET HORACIO FUMERO
[bateria] [piano] [contrabaix]
o Del 2 fins el 5/III/1981:
VALLET/WYBORIS/GONZLBEZ/FUMERO:

JEAN-LUC VALLET PEER WYBORIS HORACIO FUMERO CARLOS GONZLBEZ
[piano] [bateria] [contrabaix] [guitarra]
HAL SINGER/PEER WYBORIS TRIO:

HAL SINGER PEER WYBORIS JEAN LUC VALLET HORACIO FUMERO
[saxfon] [bateria] [piano] [contrabaix]
694
---Ancdota narrada per Federico Garcia Herraiz a una qualsevol de les converses mantingudes amb el crtic de Jazz [2007/2008]. Informaci refermada -entre altres- per Jose Pepito Aparici Payan, soci fundador de Perdido Club de Jazz. ---N. de lA.
551
[Trad.] ... Supervivent de lpoca de les grans orquestres negres dels anys trenta i quaranta, HAL SINGER practica un tipus de Jazz enormement comunicatiu ....695 ... SINGER sempre sha caracteritzat per ser un seguidor de les escoles de DON BYAS i COLEMAN HAWKINS .... ... Blues de dotze compasos , temes dels anys quaranta, de Bop i de Hard Bop tal com Blues Marche [ART BLAKEY], bossa noves, etc ....696
o Dilluns 12/III/1981:
PERDIDO JAZZ QUARTET Pel que fa a la creaci al club dun grup ms o menys estable [PERDIDO JAZZ, amb les formacions pertinents segons les necessitats: trio, quartet, quintet, etc.,] format amb msics valencians i que servira per tal de conformar de la millor manera possible les diverses programacions mensuals cal afegir el segent:
La formaci
PERDIDO JAZZ QUARTET anava canviant de msics segons lencapalara un o altre solista, tot depenent de les dates contractades al Club. Com a formaci fixa deixarem el nom de la formaci i -tot seguit- farem un recull dels instrumentistes que formaren el quartet tenint en compte que altres msics locals o forans pujaven a tocar amb ells, sent -si ms no- una mena de quartet base [de vegades] per tal de donar oportunitat a altres msics. La primera formaci estava comformada per: MIGUEL BENET, XEMA SENABRE, RICARDO Ritchie FERRER i VICENT CORTINA per tamb sota el nom de PERDIDO JAZZ QUARTET actuaren a Perdido Club de Jazz els segents msics:
Msics que pertanyeren a les diverses formacions de PERDIDO JAZZ QUARTET:

MIGUEL BENET JOSHUA EDELMAN MARTA PERRY
[piano] [piano] [flauta]
695
Garcia Herraiz, Federico - Diario de Valncia [1981]. Una semana de intensa actividad jazzstica. Dissabte, 28 de febrer. 696 Vergara, Antonio - Cartelera Tria [1981]. Hal Singer y el Trio de Peer Wyboris. Setmana del 23 al 29 de mar. N 894.
Tesi doctoral
552
XEMA SENABRE XIMET CAFFARENA JOSE LUIS GRANELL RITCHIE FERRER 697 LUIS LLARIO PACO ARANDA VICENT CORTINA 698 MARIANO CUBEL
699
[trompeta] [saxfon] [saxfon] [contrabaix] [contrabaix] [bateria] [bateria] [bateria]
CATALONIA JAZZ GRUP. [amb el vibrafonista NGEL PEREIRA].

TALLER DE JAZZ: Els Tallers de Jazz consistiren en diverses

jam sessions a crrec dalumnes i professors de lnica escola de msica moderna que llavors hi havia a Valncia: Estudio Msica. Com a base rtmica per poder desenvolupar de manera adient les jam sessions hi eren els segents msics:
697
Richie Ferrer. [Ricardo Jos Ferrer Bayarri. Valncia, 19/III/1962]. Contrabaixista. Comen a tocar a diversos grups de Rock i Blues. Al 1980 toc amb el Sextet de Jazz de la Caixa dEstalvis de Valncia amb Natxo Ros/piano; Paco/guitarra; Eladio Reinon/Saxfon. Alt; Xema Senabre/trompeta i Quique Piqueras/bateria]. Comena a tocar amb el Perdido Jazz Quartet. Als noranta marx a Madrid on -a hores dara- encara roman com a freelance. Ha tocat a diverses formacions estatals [a la secci rtmica de Pedro Iturralde]. Lany 200 marx de gira als Estats Units. T un quartet al seu nom. 698 Vicent Cortina Llopis. [La Pobla de Vallbona, 28/IX/1948]. Bateria. Ha tocat gaireb tots els instruments de percussi i tot tipus de repertori a lorquestra The Gamas. Als 26 anys estudis oficials de Percussi amb Roberto Campos Fabra. Toc amb Los Errantes on coneix Pep Llopis/guitarra-piano amb qui formaria Cot-en-Pl amb Paco Cintero/baix i Carles Pic/guitarra, grup imprescindible per conixer levoluci musical al Pas Valenci [Holocaust/1977]. Escolt Elvin Jones, Tony Williams i Marti Morell i contact amb jazzstes locals [Miguel Benet/piano i Lus Llario/contrabaix. Aconsegueix ser bateria/base al Perdido Jazz Quartet. Amb un estil obert i sempre supeditat al repertori de qualsevol formaci on haja tocat i de la qual podem donar f el director daquesta tesi i aquest doctorand. 699 Mariano Cubel Aroca. [Valncia, 16/VI/1957]. Bateria. Marx a Alemanya quan noms tenia 3 anys. Recorda haver vist programes de Jazz a la TV alemanya -primer- i desprs a Espanya [programes de Pepe Palau]. Als 17 anys estudi al Conservatori de Valncia i al 1980 -ja havent tocat en grups de Rock- entr a formar part de Perdido Jazz Quartet al costat de Joshua Edelman, Micki Benet i daltres. Ha tocat a nombroses formacions de Jazz i -sobretot- de Salsa.
553
TATSU CARLOS GONZLBEZ MARTA YAGE
[guitarra] [guitarra] [veu] [baix elctric]
PIBUS / FONT COMBO:

DAVE PIBUS SALVADOR FONT RAMN GARCIA HORACIO FUMERO
[saxfon alt] [bateria] [vibrfon] [contrabaix]
[Trad.] ... El repertori que presenten s prou nou pel que fa a actuacions anteriors doncs inclou temes de CHARLIE PARKER [Dexterity i Chasing the Bird] i daltres clssics com Night in Tunisia ... .700
o De l1 fins el 5/IV/1981:
PIBUS / FONT COMBO.
BURTON GREEN TRIO:

BURTON GREEN HORACIO FUMERO ZLATKO KAUCIC
[Trad.] ... Els temes propis que interpret [BURTON GREEN] eren excessivament parasitaris de compositors clssics com ara SATIE i BARTOK. La seua articulaci t prou fludesa per els desenvolupaments improvisadors sn limitats, defecte que es feu pals als temes Bye-Ya [THELONIOUS MONK] i Peace [HORACE SILVER] ....701
PERDIDO JAZZ QUARTET.

700
Nicols - Mundo Musical [1981]. Cuarteto de Dave Pibus en Perdido. Setmana del 6 fins el 12 dabril. N 2. 701 Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1981]. Burton Green Trio. Setmana del 20 fins el 26 dabril. N 898.
Tesi doctoral
554
o Del 29/IV fins el 4/V/1981:
o Del 8 fins el 10/V/1981:
PEDRO ITURRALDE QUARTET.
PEDRO ITURRALDE JEAN LUC VALLET HORACIO FUMERO J. A. GALCIA
[Trad.] ... Si hi ha alguna cosa reprovatria vers ITURRALDE s el fet dhaver-hi assimilat [no dic copiat] massa b COLTRANE ... .702
o Dimarts 11 i dimecres 12/V/1981:
o Dimecres 13 i dijous 14/V/1981:
DAVE S. WARE QUARTET:

DAVE S. WARE GENE ASHTON BRIAN SMITH BEAVER HARRIS
[Trad.] ... Dues actuacions programades inesperadament tot aprofitant un buit a la gira europea del grup .... ... El problema s que DAVID S. WARE no posseeix capacitat ni dots de lder. La seua tcnica s tan minvada i tosca que per a aconseguir qualsevol moment interessant i potic ha de recrrer a llargussimes i mecniques repeticions de les mateixes
702
E.E.- Mundo Musical [1981]. Jazz: Pedro Iturralde.Setmana del 25 fins el 31 de maig. N 7.
555
frases i crits amb el resultat de grans perodes on no succeeix absolutament res tret de lavorriment ....703
o Del divendres 15 fins el diumenge 17/V/1981:
MATHEW SIMON QUARTET:

MATHEW SIMON JORDI BORRELL HORACIO FUMERO SALVADOR FONT
[trompeta] [guitarra] [contrabaix] [bateria]
o Dilluns 18/V/1981:
PEDRO ITURRALDE QUARTET:

PEDRO ITURRALDE CARLOS GONZLBEZ HORACIO FUMERO JOSE A. GALCIA
[saxfon] [guitarra] [contrabaix] [bateria]
o Del 19/V/fins el 10/VI/1981:
Anunci de lALLAN SKIDMORE TRIO per a Perdido Club de Jazz on es parla de la procedncia dels msics.
o De l11 fins el 13/VI/1981:
ALAN SKIDMORE TRIO:
ALAN SKIDMORE
[saxfon]
703
Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1981]. Dave S. Ware Quartet en Perdido. 1 al 7 de juny. N 904.
Tesi doctoral
556
TONY OXLEY ALI AHAURAND
[bateria] [contrabaix]
[Trad.]...Saxofonista tenor i soprano, ALAN SKIDMORE s un dels msics de Jazz ms importants al Regne Unit .... ... A partir de la seua trobada amb el saxofonista barton JOHN SURMAN, inicia una orientaci ms profitosa i personal ats que SKIDMORE, MIKE OSBORNE i SURMAN formen el grup SOS -inicials dels seus noms- ....704 ... Als temes Lonnies lament i You dont know what love is feu servir tcnica ms aviat coltraniana ....705
o Del 15 fins el 22/VI/1981:
o Del 24 fins el 29/VI/1981:
o De l1 fins el 4/VII/1981:
o Del 8 fins l11/VII/1981:
o Del 15 fins el 18/VII/1981:
CARLOS GONZLBEZ / HORACIO FUMERO:

CARLOS GONZLBEZ HORACIO FUMERO
[guitarra] [contrabaix]
o Del 22, 23, 24, 25 i 29/VII/1981:
o Del 30/VII fins l1/VIII/1981:
704
Garcia Herraiz, Federico - Diario de Valncia [1981]. Actuaciones del Alan Skidmore Trio. Ressenya del trio apareguda l11 de juny. 705 Garcia Herraiz, Federico - Cartelera Tria [1981]. Alan Skidmore Trio en Perdido. Setmana del 22 fins el 28 de juny. N 907.
557
LLUS VIDAL / ANGEL PEREIRA:

LLUS VIDAL ANGEL PEREIRA
[piano] [vibrfon]
o Del 5 fins el 8/VIII/1981:
o Del 26 fins el 29/VIII/1981:
o Del 2 fins el 5/IX/1981:


CARLOS GONZLBEZ / JOSHUA EDELMAN:

CARLOS GONZLBEZ JOSHUA EDELMAN
[guitarra] [piano]
o Dimecres 30/IX i dijous 1/X/1981:
o Divendres 2 i dissabte 3/X/1981:
TETE MONTOLIU [piano sols].
o Diumenge 4/X/1981:
TETE MONTOLIU / CARLOS GONZLBEZ:
TETE MONTOLIU
[piano]
Tesi doctoral
558
CARLOS GONZLBEZ
[guitarra]
[Trad.] ... Guitarrista autodidacta tot i que no exempt dinfluncies [CARLOS GONZLBEZ] i amb una tcnica que el situa entre els millors guitarristes del pas, estigu a lalria de les circumstncies. TETE MONTOLIU es mesur i ambds msics trobaren un lloc com en estndards com Lover man; On green dolphin street ... . ... Altre xit fou la resposta del pblic [el club hi era ple de gom a gom], fet que de mantenir-se aix permetr una millor i ms regular programaci de concerts ... .706
o Del 7 fins l11/X/1981:
o Del 14 fins el 18/X/1981:
Anunci fet a m i penjat a la porta daccs del mateix club Perdido pertanyent a lactuaci del duo GONZLBEZ/EDELMAN del 21-25/X/1981. El nom del pianista apareix escrit com Josue i el del guitarrista amb carcters ms grans:707
o Del 21 fins el 25/X/1981:
CARLOS GONZLBEZ / JOSHUA EDELMAN:

CARLOS GONZLBEZ JOSHUA EDELMAN
[guitarra] [piano]
o Del 26/X fins l1/XI/1981:
706 707
Ruvira, Pep - Que y Donde [1981]. Tete Montoliu / Carlos Gonzlbez. 19 al 25 doctubre. N 188. Paco Artigas [membre fundador de Perdido Club de Jazz]. Collecci particular.
559
o Dimecres 4 i dijous 5/XI/1981:
o Del divendres 6 fins el diumenge 8/XI/1981:
QUICO PI DE LA SERRA [guitarra]. 708
[Trad.] ... PI DE LA SERRA -qui va eixir a lescenari acompanyat de tres guitarresofer un espectacle, suggestiu i ben elaborat tot alternant canons de potica pausada amb temes carregats de fora a ms de peces instrumentals interpretades amb energia i habilitat indiscutibles ....709
o De l11 fins el 15/XI/1981:
CARLOS GONZLBEZ / JOSHUA EDELMAN.
JOSHUA EDELMAN SEXTET:

JOSHUA EDELMAN RAMON Sebo CARDO MARTA PERRY MICHAEL BERTI CESAR BERTI
[piano] [saxfon] [flauta] [contrabaix] [percussi/veu]
708
Quico Pi de la Serra [Francesc Pi de la Serra i Valero. Barcelona, 6/VIII/1942]. Cantautor i guitarrista. Al 22/III/1962, entr als Els Setze Jutges com acompanyant de Miquel Porter i Moix. Els Setze Jutges neren: Miquel Porter i Moix, Remei Margarit, Josep Maria Espins, Delf Abell, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Mart Llaurad, Maria Amlia Pedrerol, Joan Ramon Bonet, Joan Manel Serrat, Maria del Mar Bonet, Llus Llach i Rafael Subirachs. Visitant habitual al Club de Jazz Jamboree, escolta en directe msics com Francesc Burrull, Ricard Roda, Ricard Miralles i Lou Bennett. Amb Ren Thomas enregistr Lhome del carrer/1964, que aviat s enregistrat per altres cantants [Joan Manuel Serrat i Jaume Sisa]. Al 1982 inici la seua collaboraci amb Joan Albert Amargs i public Pijama de saliva/1983. A la dcada dels noranta present diversos programes de rdio dedicats al Jazz. 709 Blasco, J.L. - Que y Donde [1981]. Quico se perdi en Perdido. 23 al 29 de novembre. N 193.
Tesi doctoral
560
MANOLO AMORS
[bateria]
Anunci -tamb fet a m- pertanyent a lactuaci del sextet de JOSHUA EDELMAN [escrit correctament] del 2-6/XII/1981.710
O Del 9 fins el 13/XII/1981:


710
Paco Artigas [membre fundador de Perdido Club de Jazz]. Collecci particular.
561
Cronolgica de les actuacions de Jazz ms significatives presentades a la ciutat de Valncia fins el 31 de desembre del 1981.
-III.6.2
Cronologia
de
les
actuacions
de
Jazz
ms
significatives
presentades a la ciutat de Valncia fins el 31 de desembre del 1981.
La present cronologia jazzstica de la ciutat comena el 9 de desembre del 1959, data fora significativa pel que fa a la introducci i posterior desenvolupament del Jazz a Valncia i la resta del Pas Valenci. Tal i com sapunta a la Introducci de la present tesi, el llistat conclou el 31 de desembre del 1981 degut als motius explicitats per aquest doctorand. La manera de presentar-ho al present treball s purament cronolgica i redactada fent servir tres parmetres directius:
Data/dates. Intrprets. Escenaris dels concerts.
Al tercer apartat hi sn tamb els apuntaments considerats significatius per aquest doctorand i enquadrats dintre de la idea global del fet musical a la ciutat [siga o no jazzstic] necessari per a la contextualitzaci narrativa de la tesi:
Msics i grups que [tot i no ser qualificats com a jazzstes a la manera ortodoxa] han esdevingut en importants per la seua influncia dintre del mn musical ms avanat i -per la qual cosatamb ms proper al Jazz. Esdeveniments musicals amb cert ress social [ms enll del fet musical en si] tal com el desenvolupament de festivals genrics [al present treball hi apareixen tres com a tals i daltres amb noms la intencionalitat de ser-ho].
563
Indrets on tocar i escoltar Jazz a la ciutat [per als intrprets locals fou tamb sinnim daprenentatge]. Quantitat comparativa pel que feu al nombre de concerts pel que feu duna dcada a una altra [setanta] i mitjans per desenvolupar-los [ajuts als diversos organitzadors per part dalguns estaments oficials. Importncia fonamental del paper emprat pels dos clubs ms significatius a la ciutat [Tres Tristes Tigres i Perdido Club de Jazz] i la seua tasca professional i orientativa [de vegades tamb pedaggica] davant els msics de Jazz valencians.
Tesi doctoral
564
1959/1962. Actuacions diverses de la ORQUESTA SINFNICA DE JAZZ DE RADIO VALNCIA i del CONJUNTO HOT DE SOLISTAS creats i dirigits per BLAS SALES MORAGUES. 23-07-1959. En cas dhaver-se dut a terme, lactuaci del guitarrista OSCAR ALEMN i la ORQUESTA ARGENTINA DE JAZZ' a la Plaa de Bous de Valncia haguera estat considerada COM LA PRIMERA a la ciutat per part duna veritable formaci de jazzmen reconeguts. El concert fou anullat per culpa de la forta pluja caiguda. 9-XII-1959
TETE MONTOLIU/ALVARO VICHO VICENCIO
[anunciats com a
CUARTETO TETE MONTOLIU].
Club Universitario/TEU. Cal consider-la com LA PRIMERA ACTUACI DUNA FORMACI JAZZSTICA [consolidada com a tal i amb concepte i llenguatge jazzstic adient] presentada a Valncia. 18-03-1960. Teatre Principal: la ORQUESTA SINFNICA DE JAZZ de BLAS SALES actu al costat de lOrfe Universitari dirigit per JESS RIBERA FAIG acompanyant temes espirituals negres i msica gospel. 5-03-1962. Teatre Principal: Festival del Jazz. Gran Orquesta Levante drigida per : Octavio Ferrer. Cal afegir-ne daltres semblants malgrat interpretar un repertori poc jazzstic.
565
23-03-1963. Plaa de Bous: XAVIER CUGAT i ABBE LANE. Orquestra de 25 msics nordamericans i hispans interpretant mambos i salsa. 6-V-1964 12-XII-1965
SPREE CITY STOMPERS. JOSEPH Pepsi AUER QUINTET + WILLI JOHANNES.

Institut Alemany de Valncia. Teatre Principal. Org: Institut Alemany de Valncia.
JUAN ROBERTO GONZALEZ ROCHINA TRIO. Programa setmanal de rdio a La Voz de Levante. Toquen a les cafeteries Chacalai i Suizo. Febrer-1966: Parador faller Beatnik. Actuen ROBERT QUARTET [J. R. Gonzalez] i FRANCESC PI DE LA SERRA. 1966/67
CHE [Xe] QUARTET:
1966-1967: Jam sessions a la Societat Coral El Micalet. LIBERTO BENET/JUAN Les primeres a Valncia. ROBERTO GONZALEZ Toca tamb el bateria VICENTE ROCHINA/MAMUEL Moixent LPEZ i XAVIER ZARAGOZ, amic i quasi BENET. deixeble dALBERTO ALONSO Orelletes. Agost-1967: LOUIS ARMSTRONG actu a la sala El Gallo Rojo [El Campello].
13-I-1968
TETE MONTOLIU TRIO
[piano sols] + CHE [Xe] QUARTET.
Piscina Vedri [Passeig de lAlbereda]. Fins la presentaci daquesta tesi, ha estat considerada per crtics i estudiosos del tema com la primera actuaci de TETE MONTOLIU a Valncia i no labans esmentada del 9XII-1959 al Club del TEU i en formaci de quartet.
Tesi doctoral
566
15-XII-1968 17-XII-1968
TETE MONTOLIU TRIO + PEDRO ITURRALDE. JAZZ EXPERIMENTAL [Che [Xe] Quartet] i FRANCESC PI DE LA SERRA. BLUES EXPERIMENTAL [CHE XE- QUARTET]. CANAL STREET BAND. FRANCESC PI DE LA SERRA.
Sala Studio [c/ Taqugrafo Mart, 4]. Sala Studio.
18-XII-1968 10-V-1969 28/29-I-1972
Sala Studio. Sala Studio. Sala Studio.
El 29-05-1972, el Grup Instrumental del Conservatori de Valncia estrena Pensado en Jazz dEDUARDO MONTESINOS [Third Stream]. Comenament dels anys setanta: demostracions del bateria JOE MORELLO a ledifici Aliatar [testimoni personal a la tardor del 1973].
10-I-1973 QUARTET NRNBERGER JAZZ COLLEGIUM. TETE MONTOLIU.
Institut Alemany de Valncia. Collegi Escolpies [Ferran el Catlic, 23 - Erudito Orellana].
2/3-VI-1973
Octubre-1973: Studio SA anuncia la celebraci de la Setmana de Jazz amb LOU

BENNETT, AL JONES, TETE MONTOLIU, ERIC PETER, ADRI FONT i JOHNNY GRIFFIN.
9/10/11-X1973
LOU BENNETT - AL JONES.
Sala Studio.
567
El concert de TETE MONTOLIU TRIO + JOHNNY GRIFFIN [13-X1973] a Studio fou susps per ordre del governador civil Ricardo Oltra Molt. Novembre-1973: Studio SA lloga el Teatre - Cinema Valncia [carrer Quart] per oferir espectacles davant ms espectadors. 13-XII-1973
TRADITIONAL JAZZ STUDIO DE PRAGA.
Teatre Principal. Organitzat per la Caja de Ahorros de Valncia.
28-XII-1973: Estrena de lpera Rock Tommy al Teatre Princesa interpretada per msics valencians i basada en lobra del grup angls THE WHO. 23 28-II i 1III-1974 7-V-1974
LOU BENNETT/AL JONES.
Sala Studio. Institut Alemany de Valncia.
ASSOCIATION PC [JOACHIM KHN].
8-V-1974: Primers clinics per a msics valencians a crrec dels msics integrants dASSOCIATION PC. 9/10/11-V1974
TETE MONTOLIU.
Societat Coral El Micalet.
10-V-1974: Estrena de lpera Rock Lhome de cot en pl [Traver/Pic] al Teatre Principal sobre texts de Vicent Andrs Estells.
Tesi doctoral
568
17-VI-1974: El bluesman angls John Mayall actu al Teatre Princesa. 18/19-X-1974

JAZZ GROUP [del CAVA JAZZ DE TARRASSA].
Sala Studio.
5 i 7-XII-1974: LOMV estrena de Concierto para Quinteto de Jazz y Orquesta de JOS NIETO al Cinema Mart. 13/14-XII-1974 TETE MONTOLIU TRIO.
16 20-XIIREN THOMAS/LOU BENNETT/AL JONES.

Sala Studio. Sala Studio.
1974
Desembre-1974. El cor Los Angeles Jubilee Singers [EEUU] actu a la Facultat deDret de Valncia. 5/6-I-1975
SLIDE HAMPTON + TETE MONTOLIU TRIO.
31-I-1975. Orquesta Mirasol al Cinema - Teatre Hercumar dAlaqus, a lHorta Sud. 10-II-1975. Soft Machine al Cinema - Teatre Hercumar dAlaqus, a lHorta Sud. 29/30-V-1975
TRADITIONAL JAZZ STUDIO DE PRAGA.
Teatre Princesa.
6-VI-1975: Banda Municipal de Valncia. Estrena a La Llotja lobra dEduardo Montesinos Estudio en Jazz. 30/31-I-1976
JORDI SABATS/SANTI ARISA.
569
9-VI-1976: Lactuaci de Revival Jazz Band de Bratislava al T. Princesa se suspesa per culpa dun accident de trfic. 3/4-X-1976:Orquesta Mirasol a la S. C. El Micalet. 7-X-1976: Actum-Msica contempornia, a la Societat Coral El Micalet. 10/11/12-X-1976: Grup de Fusi Oriol-Tranvia a la Societat Coral El Micalet. 15/16/17-X1976
GAETANO LIGUORI [TRIO IDEA].
25-II-1977. Obertura del Club de Jazz TRES TRISTES TIGRES. 25/26/27-II1977 1/2/3-III-1977
ESO Y TAL .[vesprada] VALNCIA JAZZ . [nit] VALNCIA JAZZ.

Tres Tristes Tigres.
Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres.
8 11-III-1977 VALNCIA JAZZ.
12-III-1977. Actuaci del grup de Rock Cot en pl a Tres Tristes Tigres 14-III-1977. Segona actuaci del cor Los Angeles Jubilee Singers al Teatre Principal. 15-III-1977
VALNCIA JAZZ.
Tesi doctoral
570
18/19-III-1977 24/25-III-1977 2/3-IV-1977 5/6-IV-1977 9/10-IV-1977 13-IV-1977 14-IV-1977

1923-IV-
GAETANO LIGUORI [TRIO IDEA]. VALNCIA JAZZ. TRIPLE ZERO JAZZ TRIO. TRIPLE ZERO JAZZ TRIO. TRIPLE ZERO JAZZ TRIO. TRIPLE ZERO JAZZ TRIO. VALNCIA JAZZ. TRIPLE ZERO JAZZ TRIO.
Caf Concert. Tres Tristes Tigres. Caf Concert. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Gent. Gent. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Caf Concert. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres.
1977 27/28-IV-1977 6/7/8-V-1977 10/11/12-V1977 13/14/15-V1977

17/18-V-1977 GENE MIGHTY FLEA CONNORS QUARTET. JORDI SABATS. TRIPLE ZERO JAZZ TRIO.
RICARD MIRALLES TRIO.
19-VI-1977. Jam session [els dijous] a Tres Tristes Tigres.

20/21-V-1977 TRIPLE ZERO JAZZ TRIO. TRIPLE ZERO JAZZ TRIO. TETE MONTOLIU TRIO + ROGELIO JUAREZ. TRIPLE ZERO JAZZ TRIO.

Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres.
23-V-1977 24/25-V-1977 26/27-V-1977
571
28/29-VI-1977. Actuaci del grup alemany de Folk i msica hind Flying Veena a Tres Tristes Tigres. 12-IX-1977
12-IX-1977 TRIPLE ZERO + XIMET CAFFARENA. TRIPLE ZERO + MAURICE LAGIER. TRIPLE ZERO + CARLOS GONZLBEZ. TRIPLE ZERO + MAURICE LAGIER. MAURICE LAGIER + CARLOS GONZLBEZ [duo]. MAURICE LAGIER + DONATO MAROT [duo].
Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres.
14-IX-1977 15/16-IX-1977 17-IX-1977 18-IX-1977
23/24-IX-1977. Festival Jazz 77 al Teatre Principal. Primer Festival de Jazz a Valncia. organitzat pel Collectiu Promocin Jazz. 23-IX-1977
TRIPLE ZERO JAZZ TRIO-HOT Teatre Principal. JAZZ ENSEMBLE-MODERN Primera Jornada del Festival JAZZ SEXTET-JAYME MARQUES Jazz 77. + VALNCIA JAZZ. BENNETT/WYBORIS/PETERSRICARD MIRALLES TRIOCHRISTIAN ESCOUD + RICARD MIRALLES TRIO.
24-IX-1977
Teatre Principal.
Segona Jornada del Festival Jazz 77. 23/24-IX-1977. Jam sessions a la fi de les jornades del Festival Jazz 77. Tocaren els msics locals C. Gonzlbez i Ximet Caffarena.
Tesi doctoral
572
7-X-1977.Mirasol-Colores a Gent. Orquestra de Fusi, escissi de la Orq. Mirasol. 13/14-X-1977 24/26-X-1977 25 29 -X1977 7-XI-1977 8-XI-1977 9/11-XI-1977 12-XI-1977
LOU BENNETT/BILLY BROOKS.
Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres.
TRIPLE ZERO JAZZ TRIO + PATSY PETERS. TRIPLE ZERO + VALNCIA JAZZ + PAUL STOCKER. TRIPLE ZERO JAZZ TRIO. VALNCIA JAZZ + PACO ARANDA. TRIPLE ZERO JAZZ TRIO. VALNCIA JAZZ.
13-XI-1977. Actu en Tres Tristes Tigresel pianista Tito del qual ho hem pogut trobar cap referncia musical. 15/16-XI-1977
GENE MIGHTY FLEA CONNORS + JEAN-LUC VALLET TRIO. WALLACE DAVENPORT + JEAN-LUC VALLET TRIO. PAUL STOCKER + VALNCIA JAZZ TRIO + ZLATKO KAVCIC. JEAN-LUC VALLET TRIO + PAUL STOCKER. JEAN-LUC VALLET TRIO + PAUL STOCKER. MAURICE LAGIER.
17/18-XI-1977 1 26-I-1978 27/28/29-I1978 1 4-II-1978 6/12/20/27-II1978
Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres.
573
7-II-1978 8/9-II-1978 10/11-II-1978 14/15-II-1978 17/18-II-1978 20/27-II-1978 21/22-II-1978 23 26-II1978 28/29-II-1978
VALNCIA JAZZ + ZLATKO KAVCIC. TRIPLE ZERO JAZZ TRIO. JEAN-LUC VALLET TRIO + PAUL STOCKER.
Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres.
PETER DELPHINIC + VALNCIA Tres Tristes Tigres. JAZZ + ZLATKO KAVCIC. PETER DELPHINIC + VALNCIA Tres Tristes Tigres. JAZZ + ZLATKO KAVCIC. MAURICE LAGIER. PETER DELPHINIC QUARTET. SEPTETO PRIMER ANIVERSARIO. PETER DELPHINIC QUARTET.

Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Primer aniversari del club. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres.
1 4-III-1978 PETER DELPHINIC QUARTET. 6/12-III-1978

MAURICE LAGIER.
6 11-III-1978 VALNCIA JAZZ QUARTET. 2 6-IV-1978 6 11-V-1978 17/18/19-V1978 30-V-1978
PETER DELPHINIC + VALNCIA Tres Tristes Tigres. JAZZ QUARTET. ELIA FLETA + JEAN-LUC VALLET TRIO. JORDI SABATS/SANTI ARISA.
Tres Tristes Tigres. Gent. Teatre Principal.
THE OLD TIMERS [Polonia] JAZZ TRADICIONAL.
29/VIII 9/IX-1978. Grup de Rock Guadalquivir a Tres Tristes Tigres.
Tesi doctoral
574
8-IX-1978
VALNCIA JAZZ.
Gent. Primera actuaci a la sala desprs de les vacances. Tres Tristes Tigres.
12 17-IX1978 23-IX 1-X1978 24 28-X1978 7 12-XI1978 14 19-XI1978 21 26-XI1978 5 8-XII1978 12 17-XII1978
VALNCIA JAZZ.
PETER DELPHINIC + VALNCIA Tres Tristes Tigres. JAZZ QUARTET. SANTIAGO REYES TRIO.
Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres.
DUO DEL CARAJO.
JEAN-LUC VALLET TRIO + CARLOS GONZLBEZ. JEAN-LUC VALLET TRIO.
Tres Tristes Tigres. Nova sonoritzaci al club. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres.
MIKE OSBORNE + JEAN-LUC VALLET TRIO.
19/20-XII-1978 JEAN-LUC VALLET TRIO. 21 25-XII1978 26 30-XII1978 2 7-I-1979 9 21-I-1979

DUO DEL CARAJO.
CLAUDE GUILHOT + JEANLUC VALLET TRIO. CLAUDE GUILHOT + JEANLUC VALLET TRIO. CUARTETO DEL CARAJO [DUO DEL CARAJO eixamplat].
575
13/14-II-1979 15 18-II1979 20 21-II1979
VALENCIA JAZZ. PAUL STOCKER QUARTET.
Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres.
PAUL STOCKER/ZE EDUARDO DUO.
21-II-1979. Grup de Rock simfnic Guadalquivir al Teatre Princesa. 22 25-II1979 13/14-III-1979 15 18-III1979 27/28-III-1979 29 31-III- I 1-IV-1979 1/4/5-IV-1979 6/7/8-IV-1979 16 22-IV1979 24 28-IV1979
PAUL STOCKER QUARTET.
Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres. Tres Tristes Tigres.
TRIPLE ZERO JAZZ TRIO. QUINTETO YACAR [bossa
noves i sambes].
CARLOS GONZLBEZ/ DONATO MAROT DUO. JORDI SABATS QUINTET.
PAUL STOCKER TRIO. PAUL STOCKER QUARTET. TRIPLE ZERO JAZZ TRIO.
MIKE OSBORNE QUARTET.
7 12-V-1979 DUO DEL CARAJO. 5 10-VI1979

CUARTETO MADERA.
Tesi doctoral
576
8-VI-1979. El cantautor Joan Baptista Humet canta a la Sala Hippoppotamus acompanyat pel guitarra Josep M Bardag. 27/28/29-VI1979
VALENCIA JAZZ.
VII-1979. El Club de Jazz Tres Tristes Tigres deix de funcionar com a tal. 4 7-X-1979 26-XI-1979 28-XI-1979
ANDREW CYRILLE & MAONO. STAN GETZ QUINTET. BIG BAND DEL SINDICAT DE BARCELONA [dirigits per FRANCECS BORRULL]. BILL EVANS TRIO. VALENCIA JAZZ TRIO/QUARTET.

Valncia Cinema [c/ Quart, 23]. Teatre Principal.
Jardins del Real dels Vivers. Gran Festival Homenaje a Glenn Miller.

13-XII-1979 I-1980 [TOTS ELS DILLUNS] 11/12/13-I1980 30/31-I-1980
Teatre Principal. Sala Escalante [al carrer Landerers, 5]. Valncia Cinema. Barro [carrer Ripalda, 17].
KENNY CLARK TRIO.
CARLOS GONZLBEZ/HORACIO FUMERO. CARLOS GONZLBEZ/HORACIO FUMERO + STEWE POTTS QUARTET. DIZZY GILLESPIE QUARTET + CARLOS GONZLBEZ TRIO. CARLOS GONZLBEZ/MIGUEL MICKY BENET DUO.
1/2-II-1980
Sala Escalante.
17-II-1980 12/13-III-1980
Teatre Principal. Barro.
577
17/18/19-III1980 11-IV-1980 28-IV-1980
ARCHIE SHEPP QUINTET.
Sala Escalante.
GEORGE COLEMAN QUARTET. Sala Escalante. ART BLAKEY & JAZZ MESSENGERS.
Teatre Principal.
8 11-V-1980 TETE MONTOLIU TRIO.
Valncia Cinema. Anunciat tamb com Teatro Valncia-Filmoteca Nacional. Teatre Princesa. Teatre Principal. Valncia Cinema. Valncia Cinema.
9-V-1980 24-VI-1980 30-X-1980 1-XI-1980
LA GRAN ORQUESTA DE LIONEL HAMPTON. PHAROAH SANDERS QUARTET. CEDAR WALTON QUARTET. ANDREW CYRILLE & MAONO.
13-XI-1980. Obertura PERDIDO CLUB DE JAZZ [c/ Sueca, n 17]. 13 16-XI1980 18 29-XI1980
ANDREW CYRILLE & MAONO.
Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz.
CARLOS GONZLBEZ TRIO.
23 30-XI-1980. I Festival Internacional Jazz a Valncia, celebrat al Teatre Principal. 24-XI-1980

SUGAR BLUES BAND/BOOKER T. LAURY.
Teatre Principal: I Festival Internacional Jazz a Valncia. Teatre Principal. I Fest. Int. Teatre Principal. I Fest. Int.
25-XI-1980 26-XI-1980
JOHN ABERCROMBIE QUARTET. JOHNNY GRIFFIN QUARTET.
Tesi doctoral
578
27-XI-1980 28-XI-1980 29-XI-1980 30-XI-1980
FRANK FOSTER QUARTET. STEPHANE GRAPPELLI QUARTET. HANK JONES/RAY BROWN/ROY HAYNES. DANNIE RICHMOND QUINTET.
Teatre Principal. I Fest. Int. Teatre Principal. I Fest. Int. Teatre Principal. I Fest. Int. Teatre Principal. I Fest. Int.
24 30-XI-1980. Sala Escalante: dintre del I Festival Internacional Jazz visualitzaci de videos de Jazz, actuacions i jams amb
PAUL STOCKER TRIO.
1 8-XII1980 9-XII-1980 10 18-XII1980 19 29-XII1980 2 6-I-1981 8 18-I-1981
PAUL STOCKER TRIO.
Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Teatre Principal. Perdido Club de Jazz.
PAUL STOCKER TRIO + MIKE OSBORNE TRIO. MIKE OSBORNE TRIO.
JORGE PARDO + JEAN-LUC VALLET TRIO. MAL WALDROM TRIO. JEAN-LUC VALLET TRIO.
19 25-I-1981 JEAN-LUC VALLET TRIO. 2 5-II-1981 6/7/8-II-1981 9-II-1981

JEAN-LUC VALLET TRIO. JOAN ALBERT + JEAN-LUC VALLET TRIO. LOUIS HAYES QUARTET.
9 15-II-1981 JEAN-LUC VALLET TRIO.
579
16-II-1981 18/19-II-1981 20/21/22-II1981 25 29-II1981 2-III-1981
STAN GETZ SEXTET. JEAN-LUC VALLET TRIO. PEDRO ITURRALDE + JEANLUC VALLET TRIO. PEER WYBORIS TRIO.
Teatre Principal. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz.
CLARK TERRYS BIG BAND.
Casablanca [Malva-rosa]. Tocava BRANDFORD MARSALIS. TETE MONTOLIU particip en la jam session posterior al concert de TERRY.
2 5-III-1981 VALLET/WYBORIS/
GONZLBEZ/FUMERO.
Perdido Club de Jazz. Valncia Cinema. Perdido Club de Jazz.
4-III-1981
OLIVER JACKSON TRIO + JIMMY POWELL.
6 8-III-1981 HAL SINGER + PEER WYBORIS

TRIO.
Primavera-1981: I Campanya dAnimaci Cultural Msica, Teatre, Dansa i Poesia. A la programaci, cap grup de Jazz. 12-III-1981
Perdido Club de Jazz. Quartet integrat per diversos msics valencians que llavors comenaven a tocar Jazz [gaireb una dotzena] tot i que sempre actuaven sota la disposici de quartet ats que era la ms rentable per al Club ensems servia com a escola i rodatge jazzstic.
13/14/15-III1981
CATALONIA JAZZ GROUP.
Perdido Club de Jazz.
Tesi doctoral
580
16 22-III-1981: A Perdido Club de Jazz: Taller de Jazz a crrec de professors i alumnes de lescola Estudio Msica. 26 29-III1981 1 5-IV1981 8 12-IV1981 1619-IV1981 2227-IV1981 29/IV4/V1981 29-IV-1981
PIBUS/FONT COMBO.
Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Casablanca. Perdido Club de Jazz.
PIBUS/FONT COMBO.
BURTON GREEN TRIO.
THE PASADENA ROOF ORCHESTRA.
8 10-V-1981 PEDRO ITURRALDE QUARTET. 11-V-1981

LOU DONALDSON QUARTET.
Susos Antiga Sala Studio del carrer Taqugraf Mart, 4].

11/12-V-1981 13/14-V-1981 15/16/17-V1981 18-V-1981
PERDIDO JAZZ QUARTET. DAVE S. WARE QUARTET. MATHEW SIMON QUARTET.
Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz.
ART PEPPER QUARTET.
Valncia Cinema. Primera actuaci de Jazz en Primavera presentat pel Colectivo Promocin Jazz
581
18-V-1981 19/20-V-1981 19/V 10/VI-1981
PEDRO ITURRALDE QUARTET. SONNY STITT + TETE MONTOLIU TRIO. PERDIDO JAZZ QUARTET.
Perdido Club de Jazz. Valncia Cinema. Perdido Club de Jazz.
20-V-1981: Al Cinema Valncia, TETE MONTOLIU comenta el seu darrer disc enregistrat amb BILLY HIGGINS i HERBIE LEWIS dintre del cicle dactuacions, conferncies i projeccions Jazz en Primavera. 7-VI-1981
SACHA DISTEL SHOW.
Casablanca. Ex guitarrista de Jazz, SACHA DISTEL interpret dos temes instrumentals en meitat de la seua actuaci com a cantant.
11/12/13-VI1981 15-VI-1981 1720-VI1981 1522-VI1981 22 29-VI1981 24 27-VI1981
ALAN SKIDMORE TRIO.
Perdido Club de Jazz. Teatre Principal. Tabarca [Isabel de Villena, 91Malva-rosa]. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Tabarca. Tabarca.
DEXTER GORDON QUARTET. BANDA HOT CLUB DE MADRID.
[Jazz Tradicional].
BANDA HOT CLUB DE MADRID.
1 4-VII-1981 AGUA MARGA [JAZZ

TRADICIONAL].
Tesi doctoral
582
1 4-VII-1981 PERDIDO JAZZ QUARTET. 8 11-VII1981 15 18-VII1981 22 29-VII1981

Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz.
CARLOS GONZLBEZ i HORACIO FUMERO. PERDIDO JAZZ QUARTET.
28-VII-1981.Sanuncia lanomenat Festival de Jazz amb lactuaci dSTAN GETZ QUARTET als Jardins del Real dels Vivers. Un certificat metge referm una malaltia del saxofonista i el concert fou susps. Al Festival de Jazz Ciutat de Palma [a Mallorca], S. GETZ hi era anunciat per a lendem de lactuaci a Valncia: el 29 de juliol. Perdido Club de Jazz.
30/VII 1/VIII-1981 2 5-VIII1981 5 8-VIII1981 26 29-VIII1981
LLUS VIDAL/ANGEL PEREIRA.
MIAMI JAZZ SEXTET
Tabarca. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz.
[Dixieland].
2 5-IX-1981 PERDIDO JAZZ QUARTET. 9 13-IX1981

583
13/14-IX-1981 16/20-IX-1981 23 27-IX1981 30/IX 1/X1981 2/3-X-1981 4-X-1981
QUARTET JAZZ. CARLOS GONZLBEZ/JOSHUA EDELMAN. PERDIDO JAZZ QUARTET.
Tabarca. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz.
TETE MONTOLIU [piano
sols].
TETE MONTOLIU/CARLOS GONZLBEZ.
7 11-X-1981 PERDIDO JAZZ QUARTET. 14 18-X1981 21 25-X1981 26/X 1/XI-1981 2/XI-1981 4/5-XI-1981 3/XI-1981
CARLOS GONZLBEZ/JOSHUA EDELMAN. PERDIDO JAZZ QUARTET. RAY BROWNS LOS ANGELES FOUR. PERDIDO JAZZ QUARTET.
CARLOS GONZLBEZ/JOSHUA EDELMAN. PERDIDO JAZZ QUARTET.
Tabarca. Perdido Club de Jazz.
Sala Escalante. Presentaci oficial de la temporada de Jazz i del II Festival Internacional Jazz a Valncia.

6/7/8-XI-1981 11 15-XI1981
FRANCESC PI DE LA SERRRA. PERDIDO JAZZ QUARTET.
Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz.
Tesi doctoral
584
18 22-XI1981
CARLOS GONZLBEZ/JOSHUA EDELMAN.
Perdido Club de Jazz.
23/XI 1-XII-1981. II Festival Internacional Jazz a Valncia, celebrat al Teatre Principal i tamb organitzat pel Colectivo Promocin Jazz, a ligual que els festivals anteriors. 23-XI-1981 24-XI-1981
DIZZY GILLESPIE/PAQUITO DE RIVERA. GARY BURTON QUARTET.
Teatre Principal: II Fest. Int. Teatre Principal: II Fest. Int.
24 27-XI-1981, a la Sala Tabarca es desenvolup el II Taller de Jazz patrocinat per Perdido Club de Jazz i Studio/Escola de Msica amb jam sessions diries. 25-XI-1981 25 29-XI1981 26-XI-1981 27-XI-1981 28-XI-1981
GEORGE ADAMS DON PULLEN QUARTET. PERDIDO JAZZ QUARTET.
Teatre Principal: II Fest. Int. Perdido Club de Jazz. Teatre Principal: II Fest. Int. Sala Escalante: II Fest. Int. Sala Escalante: II Fest. Int.
GEORGE COLEMAN OCTET. CARLOS GONZLBEZ TRIO. STEVE LACY TRIO.
29-XI-1981: Sanuncia lactuaci del CHET BAKER QUARTET, per una indisposici del trompetista feu que el substituren pel duo
LARRY CORYELL/MICHEL URBANIAK.
29-XI-1981
LARRY CORYELL/MICHEL URBANIAK.
Teatre Principal: II Fest. Int.
585
30-XI-1981 1-XII-1981
GREAT GUITARS QUINTET. CHICK COREA.
Teatre Principal: II Fest. Int.
Teatre Principal: II Fest. Int. Anunciat com a piano sols de COREA, el concert es feu a duo amb el vibrafonista GARY BURTON. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz. Perdido Club de Jazz.
2 6-XII1981 9 13-XII1981 16 20-XII1981 26 30-XII1981
JOSHUA EDELMAN SEXTET.
Tesi doctoral
586
Captol IV.
Conclusions.
IV.- CONCLUSIONS.
Tota vegada conclosa, lensenyament trobat i aportat per la tesi mentrestant intentvem posar les coses en ordre pel que fa als orgens i a levoluci musical del gnere jazzstic a la ciutat de Valncia fins el 1981, ha pagat la pena i obri nous camins i disponibilitats vers altres intents que intenten apropar-se o vagen a la recerca de noves dades musicals que puguen complementar la xarxa histrica i musical [en tots els estils musicals reconeguts] a la nostra terra, fins i tot ms enll dencerclar-lo noms al mn del Jazz tal com hem fet al present treball. Tot i que la idea inicial del present treball abastava un perode desconegut [sobretot pel que feia als seus orgens] degut a la manca dinformaci amb la qual partrem, la definici cronolgica destils, formacions, msics, mitjans de comunicaci i difusi del gnere [malgrat no poder ser considerada com a completa a la seua totalitat segons el perode analitzat] deixa entreveure una mena dorganigrama sociomusical ms definit que no el trobat fins hores dara a qualsevol document escrit referit al tema jazzstic a ms de fer possible una conclusi de la tesi amb unes referncies circumspectes pel que fa als seguiments cronolgics, esquema que pot considerar-se com a bsic a ms dobert a possibles continutats que el complementen i leixamplen [a partir del 1982, per exemple] tot partint de les dades ac oferides. El compliment -o no- de la posada en ordre desitjada des del comenament del treball per tal darribar a comprendre i fer un seguiment del fet jazzstic a la ciutat tota vegada emparellant-lo amb la fi de la dictadura franquista i el naixement del sistema democrtic actual estar en funci de les premisses artstiques embrionries del gnere a les nostres terres [Europa, com a referent internacional i Barcelona i Madrid com a referents nacionals dall ms inexcusables] i de com i de quina manera arrelaren [i tamb amb quina mesura] dintre de la societat valenciana [envoltada encara pels efectes noucentistes] abans i desprs de la Contesa Civil fins desembocar [passats els anys seixanta] en una mena desclat estilstic abanderat de la llibertat i sinnim de modernitat davant els nombrosos anys de dictadura poltica i -sobretot- cultural. Com a apropament vers el Jazz escoltat i interpretat a la ciutat de Valncia, aquesta investigaci pot ser linici daltres qu giren al voltant de la mateixa temtica [o daltres
587
semblants] eixamplant aspectes desenvolupats al present treball fins termes i punts concrets possiblement no conclosos a la seua totalitat, en bona part deguts a la manca dinformaci o dencert a lhora de cercar, seleccionar i donar criteri als diversos reculls de dades concretes o personatges que -malauradament- ja no hi sn o no tenen parents propers encara vius. La tesi fa esment especial als anys foscos del rgim franquista on el fet de trobar treball com a msic [dintre dels estils musicals diversos de lpoca] era simptomtic de benestar davant la mancana ms absoluta dintre de la desfeta societat valenciana de postguerra i on qualsevol intent daven estilstic [no sols restringit al camp musical] podia comportar -entre altres- menyspreu per part de la resta de professionals a ms de lallament personal per motius poltics la qual cosa podia -fins i tot- esdevenir en altres tipus de represlies que podien fer malb els msics [i les seus famlies] que no seguiren lordre establert per les autoritats pertinents. Fer o pensar en Jazz era gaireb quimric a ms dutpic i -malgrat aix- queda reflectit a la tesi com fou possible que alguns msics locals [poqussims] donaren passes menudes dintre de la seua manera dinterpretar i dentendre el concepte estilstic daquella mena de moda, passes tot cercant noves sonoritats sense cap referncia concreta que no fos una melodia accidentalment escoltada a qualsevol emissora de rdio, la visi duna pellcula determinada on hi apareixien msics o partitures concretes [poqussimes] que els deixaven empremta. Als anys de postguerra i successius neren molt pocs els microsolcs al mercat on escoltar veritable Jazz, labsncia de partitures especfiques del gnere era dall ms normal al mn musical i ni hi havia cap escola o centre instructiu [tret del conservatori o escoles de bandes] on aprendre. Tampoc eren nombroses les orquestrines grans que pogueren oferir repertoris acurats als seus arranjaments on sesbrinara la possibilitat de tocar estndards ms o menys reconeguts com a tals i amb una sonoritat potent i moderna doncs la mancana de sales de ball amb cars popular o no hi eren permeses o cap empresari del mn de lespectacle sarriscava a obrir-les. Tret de formacions especfiques [duos i trios, generalment] que tocaven als pocs cafs del centre de la ciutat que encara oferien msica, eren la msica de revista, la copla i lanomenat nacionalflamenquismo foren durant molts anys les niques
Tesi doctoral
588
Captol IV.
Conclusions.
eixides artstiques i monetries per als msics supervivents de la Contesa Civil que a la ciutat de Valncia romanien o cercaven feina. El Jazz [si de cas era citat a la premsa o a qualsevol emissora de rdio local] no deix de ser la ancdota forana que -al costat de serials i concursos radiofnics, pellcules censurades i gens comprometedores i una poltica cultural visceralment repressiva- era associada a lesnobisme que enfonsava moralment i espiritualment els pasos europeus enemics del rgim franquista, a la moda nord-americana sutilment suggerida en algunes de les seus pellcules ms gosades i tamb -tret de lanomenat Jazz blanc- a una part de la cultura negra o afroamericana arrelada als Estats Units, cultura considerada inferior [gaireb salvatge] per al rgim franquista i sempre sospitosa per a les autoritats eclesistiques. Fins a hores dara, la imatge ms generalitzada dels nostres avantpassats musicals dels quals hem tingut coneixement [pel que fa a la ciutat de Valncia] estava relegada a un conjunt de fotografies on apareixien agrupacions musicals diverses [generalment amb arrels bandstics] i de plaques amb relleu i bustos diversos de compositors ms o menys reconeguts per la histria o amb ms o menys ofici dintre dels crcols musicals locals ms assenyalats. La tesi ha intentat dur ms enll de lestereotip aqueixa imatge predeterminada aportant tot un seguici de personatges rellevants i no sols intrprets [aficionats al gnere jazzstic, promotors de concerts, professors de msica, etc.,] i fonamentals per a all que seria lavenir jazzstic duna part de la histria musical de la ciutat, figures en bona part annimes i tretes a la llum amb aquest treball i que aportaren els seus coneixements musicals, el seu ofici, les seues aficions i el desig danar ms enll dels gustos populars [palesats al llarg de les dcades reflectides a la tesi] per tal de confeccionar una xarxa cultural i estructural que aprofitara lavinentesa de la nova conjuntura poltico-social de meitat dels setanta i que fera possible que a Valncia ciutat sescoltara i -tanmateix- sarribara a tocar amb total desimboltura i sense cap prejudici qualsevol estndard de Jazz davant els oents locals, temes que ensems havien estat i continuaven sent interpretats a ciutats amb un bagatge cultural fora respectable tal com Pars, Hamburg o Copenhaguen des danys en. Una altra conclusi daquesta tesi seria aquella que afegeig un recull definitori i detallat de canvis puntuals pel que fa a la cronologia jazzstica de la ciutat que fins ara no sabem o -si de cas- eren coneguts en part o de manera ms aviat superficial que no
589
cercant i aprofundint als fets i als personatges, canvis i esdeveniments que shan intentat plasmar al treball tota vedada cercada la informaci pertinent, dades -de vegades- fora minvades ats el poc moviment jazzstic ofert als diversos escenaris de la ciutat fins ben entrada la dcada dels anys setanta. Aix -doncs- el Jazz ha estat presentat a la tesi sota dos parmetres complementaris: com a novetat aliena i com a fenomen social associat als balls de moda i estils de vida dels anys vint [Xarleston/Fox Trot]. Una sntesi abreujada del present treball ens du a ressenyar -entre altres tants personatges i esdeveniments- els membres fundadors ms significatius del Hot Club de Valncia i la tasca desenvolupada dintre duna part significativa [tot i que renunciant a la massa popular] de la societat valenciana i es fa un reps a lambient musical a la ciutat abans de la Contesa Civil; de la influncia del Jazz com a novetat musical [i ballable] dintre de la vessant ldica de la ciutat [el Jazz i les falles] tamb es fa esment aix com de les dates concretes -a ms dexactes comparades amb les recollides daltres publicacions fetes fins ara- desdeveniments musicals i msico-socials ocorreguts a la ciutat i que tingueren relleu posterior a mesura que el Jazz anava imposant-se entre una part del collectiu de msics locals; de les actuacions musicals [fora significatives segons sallunyem en el temps i desconegudes o mal situades pels historiadors fins ara] dintre del perode abastat en aquesta tesi puntualitzant formacions [sobretot als anys setanta i vuitanta] mai recollides a la seua totalitat fins hores dara; es contextualitzen influncies duns msics vers els altres i de les relacions laborals [anys descassesa i diversitat estilstica i interpretativa al mercat de treball i la seua distribuci als indrets on es podia tocar: cinemes, teatres i clubs diversos]; es dona la importncia que mereixen els diversos tipus dinstruments [segons formacions i poques] i larribada de nous [primeres guitarres i contrabaixos electrnics susceptibles de ser amplificats] a ms de lapartat dedicat a les bandes de la VI Flota dels Estats Units dAmrica del Nord i les seues visites a la ciutat a partir del 1953. Pel que fa a repertoris i partitures, sabasta des de lanomenada poca del Swing fins larribada dels primers temes de lestil brasiler Bossa nova aix com lanlisi musical dintre de levoluci de peces tocades per les primeres formacions jazzstiques locals [arranjaments del pianista i director Blas Sales al voltant destndards] on es deixa entreveure quins van ser els gneres que ms van influenciar els msics
Tesi doctoral
590
Captol IV.
Conclusions.
valencians de lpoca. Aix doncs, el canvi de dcada [des dels anys cinquanta que representen a la generaci de Sales fins els seixanta amb larribada dalgunes partitures destndards, dinstruments ms perfeccionats i de noves idees] caldr ser considerat com a decisiu per a lassoliment del gnere a la ciutat. El paper emprat per associacions culturals diverses, empresaris artstics i estaments oficials apareix a la tesi amb la rellevncia que els dona haver estat partcips dexcepci quan els primers intents per oferir actuacions relacionades amb el Jazz [Societat Coral El Micalet; Studio S.A., Colectivo Promocin Jazz i -als primers anys de la democrcia a Espanya- Diputaci i Ajuntament de Valncia]. Cal destacar els diversos apartats on es fa esment de la influncia musical de la Rdio a Espanya [a Valncia: Antonio Balanz], el Cinema [pellcules on apareixien big bands i pocs intrprets de Jazz negres] i la Televisi [tot i que de manera tardana i tenint al presentador i director valenci Pepe Palau com a referent] i aquells on hi sn detallats els intents allats per incloure el Jazz [o -si de cas- donar-li la importncia que mereix] dintre dels ensenyaments acadmics oficials [el professor Roberto Campos] aix com la primera aportaci valenciana al Third Stream de Gnther Schller amb lestrena de Pensado en Jazz [Eduardo Montesinos] a ms de fer una anlisi harmnic de la primera pea local composada tot pensant en parmetres de msica clssica i arranjaments jazzstics. La premsa escrita local apareix al treball com a difusora dexcepci del gnere i on [cap a la fi dels anys seixanta] es publiquen les primeres crtiques i panegrics denregistraments i actuacions de jazzstes reconeguts. A destacar la tasca feta per cartelleres diverses, peridics [Levante i Las Provincias] i tamb per revistes
monogrfiques dmbit estatal amb distribuci i venda puntual a la ciutat. La parificaci jazzstica [que no cultural a la seua totalitat] entre la ciutat de Valncia i les ciutats de Barcelona i Madrid tamb hi s present al llarg de gaireb tota la tesi tot i que sempre hem intentat deixar de costat qualsevol tipus de parallelisme que done peu a una possible supremacia duna ciutat sobre altra, fet que no t res a veure amb la intencionalitat metodolgica del treball ni tampoc amb la idea central fonamentada en el recull de dades i lanlisi msico-social del naixement i evoluci del gnere jazzstic a la ciutat.
591
La importncia donada a la manera de com arribaren i es van difondre les primeres partitures i mtodes jazzstics entre els msics valencians queda reflectida als apartats pertinents doncs don peu a una nova era dintre de lespai musical de la ciutat aix com laparici de la primera escola de msica moderna a ms dassenyalar quin va ser el quadre de professors que a ella impartiren les primeres llions. Caldria considerar de cabdal importncia [al darrer perode esmentat a la present tesi: la fi dels anys setanta] els apartats dedicats als primers clubs de Jazz estables de la ciutat [Tres Tristes Tigres i Perdido] a ms danomenar altres indrets menuts [cafs, pubs batejats com a sales daudici] per fora significatius on els msics valencians podien tocar en formacions ms o menys estables. La redacci dactuacions diverses realitzades a la ciutat es complementa amb una ressenya de formacions i msics que actuaren als diversos Festivals de Jazz organitzats pel Colectivo Promocin Jazz amb lajut dorganismes oficials [Diputaci, Ajuntament] i daltres organitzats de manera puntual sota el parany de cicles [de primavera o de tardor] o setmanes culturals celebrats fins desembre del 1981, final del cicle abastat al present treball. Refermar tamb en aquestes conclusions la idea inicial reflectida a les propostes aparegudes a la introducci del present treball doncs la cronologia [veritable fil conductor de la tesi] ha fet funcionar el plantejament davant els entrebancs sorgits degut en part al gran o escs nombre delements informatius trobats segons el tipus de recerca elaborada. Com a cloenda al present epleg conclusiu cal fer esment a la lectura innovadora que sha prets donar en aquesta tesi pel que fa a la seua aportaci historiogrfica i al fet dhaver-hi intentat posar en ordre all que molts msics i estudiosos del tema intuem per que no hi era considerat necessari i ni tampoc possedor de la fora adient per tal de fer-nos llanar a la recerca de dades que refermaren amb ms rotunditat tot un seguici de llegendes musicals no concatenades en el temps, de rastres deixats als cercles musicals de la ciutat per intrprets admirats al seu moment i dels quals sha ests la mxima admirativa daltres msics i aficionats sota el pargraf deien que feia Jazz i de punts concrets dinflexi davant el fenomen jazzstic que van permetre desenvolupar un gnere per la qual la conjuntura existent permetia poc de marge a ms de comptar amb mitjans estructurals fora esquifits per dur-lo endavant: instruments envellits, msics
Tesi doctoral
592
Captol IV.
Conclusions.
poc preparats tcnicament, manca de sales daudici i -sobretot i al llarg de molts anysescassesa de treball al mn de la msica en general tal i com aquesta tesi demostra fent un seguici cronolgic de lestat de la qesti. De resultes de tot aquest treball, no resulta temerari afirmar que laportaci afegida amb la tesi [en la mesura sota la qual puga avaluar-se des del prisma historicista i musical] podria donar peu a altres treballs basats [en part o a la seua totalitat] en trets semblants als ac oferts tot i que no prenguen el Jazz o el mn jazzstic com a punt de sortida. La tesi deixa la porta oberta vers altres treballs dinvestigaci que -no obstant aixpodrien cercar altres gneres musicals ms o menys propers en el temps i interpretats per msics valencians [Rock, Heavy Metal, Minimalisme, Rock Simfnic, Rock Electrnic, Performances diversos, etc.] i amb un desenvolupament circumscrit tamb a lmbit local o provincial: biografies de msics valencians amb una trajectria no massa reconeguda al seu moment ni a hores dara i estudis i interpretacions histrico-musicals diverses pel que fa a la vessant estructural i conjuntural [ac el marge podria fins i tot eixamplar-se ms enll de la ciutat de Valncia] davant els primers canvis estilstics i formals dintre de lanomenada msica moderna apareguts i desenvolupats a la ciutat sobretot- als anys seixanta.
593
Captol V.-V.1
Referncies Bibliogrfiques - Bibliografia.
V.- REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES.
V.I
BIBLIOGRAFIA.
Abad, V. [1987]. Valncia. Marzo de 1939. Ajuntament de Valncia. Valncia.
Albert, Pierre [1994]: Historia de la Radio y la Televisin. Fondo Cultura Econmica. Mjico D.F.
de
Alfaro Taboada, Rafael [1949]. El primer libro de un aficionado: (andanzas y desventuras]. Castalia, Valncia. Altres Artcles a la revista Informacin Comercial Espaola [maig, 1950 - juny 1951- juny 1952].
Allen, Bob / Bradley, Lloyd / Briggs, Keith / Cobo, Leila / Douse, Cliff / James, Hale / Jenkins, Todd / Mandel, Howard / Mathieson, Kenny / McDonough, John / Milkowski, Bill / Mulholland, Garry / Nallon, Steve / Noble, Douglas J. / Potton, Ed i Schafer, William[2007]. Jazz: la historia completa. Prleg de John Scofield. Ma non troppo. Ediciones Robinbook. Barcelona.
Alonso Toms, Miguel - Bas Carbonell, Manuel [2003]. 100 aos junto a la msica: 1903 - 2003. I Centenari de la Uni Musical de Llria. Diputaci de Valncia.
Araque, Luis [1946]. Defensa de la Msica de Jazz. Ediciones Alguer. Barcelona.
Arias, Fernando [1996]. La Valncia de los aos 30. Entre el paraiso i el infierno. Ajuntament de Valncia.
Armstrong, Louis [1954]: My Life in New Orleans. Da Capo Press. Nova York.
Baguet Herms, Josep Maria [1993]. Historia de la Televisin en Espanya: 1956-1975. Ed: Feed-Back Ediciones. Barcelona.
595
Balsebre, Armand [2002]. Historia de la radio en Espaa - Volumen II [1939-1985]. Catedra/Signo e imagen. Madrid.
Barnett, Anthony. Black Gypsy: The Recordings of Eddie South: An Annotated Discography. Lewes, East Sussex: AB Fable.
Bausch, Armando [1985]. Jazz in Europe. Phl. Trier. Bechet, Sydney [1978]. Treat It Gentle. Twayne 1960 - Da Capo 1978.
Berendt, Joachim E. [1986]. El Jazz. De Nueva Orleans al Jazz-Rock. Fondo de Cultura Econmica. Mxic/Madrid.
Bergreen, Laurence [1997]: Louis Armstrong : An Extravagant Life. Broadway Books.
Blanquer Ponsoda, Amando [1989]: Anlisis de la Forma Musical. Piles. Valncia
Byrd, John E. [1990] [as dictated to Rae Harrison Wooding] Dean of jazz [Deg del Jazz]: The Life and Music Sam Wooding, Jr.
Casas, ngel [1972]: 45 Revoluciones en Espanya [1960, 1970]. Editorial Dopesa. Coleccin Espectculo. Barcelona.
Castell, Gonal [1987]. Valncia dins la tempesta. Edicions del Bullent. Valncia.
Chilton, John [1987]. Sidney Bechet the Wizard of Jazz. London. MacMillan.
Clayton, Peter, i Gammond, Peter, [1990]. Jazz A-Z. Taurus. Madrid. Coker, Jerry [1977]: El lenguaje del Jazz. Collecci La msica y los msicos. Editorial Victor Ler. Buenos Aires.
Crespo, Javier, i altres autors [1987]. La informaci a la Comunitat Valenciana. Generalitat Valenciana. Presidncia. Direcci General de Mitjans de Comunicaci. Valncia.
Debussy, Claude [1987]. El Sr. Corchea y otros escritos. Alianza Msica. Madrid.
Daz, Lorenzo [1992]. La Radio en Espaa, 1923-1993 [prleg de Manuel Vzquez Montalbn]. Alianza Editorial, S.A. Madrid.
Daz, Lorenzo [1994]. La Televisin en Espanya: 1949-1995. Prleg dEduardo Haro Tecglen. Alianza Editorial, S.A. Madrid.
Tesi doctoral
596
Captol V.-V.1
Diccionario de la Msica Valenciana. Dtor: Emilio Casares Rodcio. Iberautor Promociones Culturales SRL. Madrid. 2006.
Dez de Tejada, Vicente [1929]. El signo de Siva. La Novela de Hoy. Madrid.
Driggs, Frank, & Lewine, Harris [1982]. Black Beauty, White Heat, 1920-1959 [A Pictorial History of Classic Jazz]. William Morrow and Company, Inc. Nova York.
Eileen Southern, Eileen, i Kernfeld, Barry [2002]. Eubie Blake: The New Grove Dictionary of Jazz, 2nd Edition, Vol. 1. London: MacMillan.
Diversos
autors.
Diccionari
de
la
Llengua
Catalana
[1993].
Enciclopdia Catalana, S.A. Barcelona.
Diversos autors. Diccionari Prctic ds del Valenci. Edicions Bromera. Alzira, 1999.
Diversos autors [1980]: Nueva Enciclopedia Larousse. S.A/Planeta S.A. Barcelona].
Diversos autors [1996]. Valncia, capital de la Repblica. Amparo Ranch [musicloga]. Valncia, Faro Cultural, octubre 1936-novembre 1937. Prleg de Ricard Prez Casado. Ajuntament de Valncia.
Diversos autors [2002]. The New Grove Dictionary of Jazz, 2nd Edition, Vol. 1. London: MacMillan.
Dixon, Robert M. i Jon Godrich [1969]: Blues and Gospell Records, 1902-1942. Londres.
Feather, Leonard [1960]. The new edition of the Encyclopedia of Jazz. Bonanza Books. Nova York.
Ferriz Llorens, Jos [2004]. Sesenta aos de vida musical. Memorias. Generalitat Valenciana/Institut Valenci de la Msica [Biblioteca de Msica Valenciana-Srie Menor] Valncia.
Fitzgerald, Scott [1945]. The Jazz Era. [Incls en The Crack U]. Edmund Wilson Ed., Nova York.
597
Galn Gisbert, Luis [1988]. Despus de todo: recuerdos de un periodista de la Pirenica. Prleg de Manuel Vzquez Montalban. Srie Memria rota. Exlios y heterodxias. Anthropos. Barcelona.
Galbis Lpez, Vicente [2006]. Bandas [V-VI]. Pg. 89. Diccionario
de
la Msica Valenciana. Dtor: Emilio Casares Rodicio. Iberautor Promociones Culturales S.R.L./Institut Valenci de la Msica.
Galbis Lpez, Vicente [2006]. Valencia [V-VI]. Pg. 523. Diccionario de la Msica Valenciana. Dtor: Emilio Casares Rodicio. Iberautor Promociones Culturales S.R.L./Institut Valenci de la Msica.
Garcia, Jorge [2006]. Valencia [I-II]. Veu Jazz, Pgs. 509/512. Diccionario de la Msica Valenciana. Dtor: Emilio Casares
Rodicio.Iberautor Promociones Culturales S.R.L./Institut Valenci de la Msica.
Garcia Herraiz, Federico [2001]: Studio y el Jazz: tiempos difciles. Enrique Herreras: Valncia Cinema [Studio SA: 25 aos de resistencia cultural]. Algar Editorial. Alzira.
Garcia Herraiz, Federico [1992]. El Jazz en Valncia. Historia de la Msica de la Comunidad Valenciana.Pgs. 461/468. Editorial Prensa Valenciana, S.A.
Garcia Martnez, Jose Maria [1996]. Del Fox-Trot al Jazz Flamenco: El Jazz en Espanya, 1919-1996. Alianza Editorial, S.A. Madrid.
Gelatt, Roland [1977]: The Fabulous Phonograph, 1877-1977. Nova York, 1977.
Girona Albuixech, Albert [1996]. Valncia, capital de la Repblica: Diversos autors.[Prof. Histria Contempornia Universitat de Valncia]. Premsa i propaganda a Valncia [1936-1939], pgs. 57, 58 i 59. Prleg de Ricard Prez Casado. Ajuntament de Valncia.
Moullic, Gilles [2000]: Jazz et cinma. Collecction Essais/Cahiers du cinma. Rennes.
Goddard, Chris [1979]. Jazz away from home. Paddington Press. Nova York - Londres.
Tesi doctoral
598
Captol V.-V.1
Gubern, Roman [1976]: La censura: funcin poltica y ordenamiento jurdico bajo el franquismo, 1936-1975. Ed: Pennsula. Barcelona.
Handy, W. C. Father of the Blues. [llibre autobiogrfic, 1873- 1958]. Hernndez, Miguel, i Pla i Beltran, Pasqual [1980]. Coleccin de canciones de lucha. Artes Grf. Soler, SA. Valncia.
Herrera, Enric [1987]. Teoria Musical i Armona Moderna. Antoni Bosch. Barcelona.
Herreras, Enrique [2001]. Valncia Cinema [Studio SA: 25 aos de resistencia cultural] . Algar Editorial. Alzira.
Ibarrola, Alonso [1992]. La Televisin en Espaa: de la Dictadura a la Democracia. Televisin y vdeo de creacin en la Comunidad Europea. Madrid.
Kernfeld, Barry [edited] [1988]. The New Grove Dictionary of Jazz. London: MacMillan. Nova York Times, July 7, 1985. New Yorker, July 1, 1985.
Kirchner, Bill [2000]. The Oxford Companion to Jazz. Oxford University Press Inc.
LaRue, Jean [1989]. Anlisis del Estilo Musical. Labor, S.A. Barcelona. Leitao de Barros, Jlia [1990]. Os night club de Lisboa nos aos 20. Lucifer Edioes. Lisboa. Cit. Os bailarines de cera. Diari ABC, 9 de setembre del 1927.
Levine, Mark [1989]. The Jazz Piano Book. Sher Music Co. Petaluma. Califrnia.
Longstreet, Stephen i Dauer, Alfons M. [1963]. Enciclopedia del Jazz. Editorial Cientfica Eco. Barcelona.
Lpez-Chavarri Andjar, Eduardo [1985]. Breviario de Historia de Msica Valenciana. Piles. Valncia.
la
Lpez-Chavarri Andjar, Eduardo [1986]. 100 Aos del Certamen Internacional de Bandes de Valncia. Valncia. Ajuntament de Valncia.
Lpez de Haro, Rafael [1924]: Futbol ... Jazz-ban. La Novela de Hoy. Madrid.
599
Lotz, Rainer E. [2006]. Jazz and hot dance in Spain. Harlequin H.Q. R. F. A.
Llorns, Toms [1971]. El Moviment modern i el socialisme a lArquitectura i lUrbanisme valencians. Arguments-Ed. LEstel. Valncia.
Mart Soro, Jos [1979]. Crnica del Ateneo Mercantil de Valncia, 1879-1978.
Mas Ivars, Miguel [1980]. Nuestra historia. Mars-Ivars Editores S.L. Meeker, David [1977]. Jazz in the Movies. A guide to Jazz Musicians 1917-1977. Prleg de Shorty Rogers. Talisman Books, Ltd. Londres.
Monfort, Enrique, i Carrillo, Luisa [Documentaci] [2003]. Banda Municipal de Valncia: cien aos de msica. O.A.M. Palau de la Msica/Ajuntament de Valncia. Valncia.
Moullic, Gilles [2000]. Jazz et cinma. Collection Essais. Editions Cahiers du Cinma. Pars.
Mozas, Javier, i Hernndez, Gil-Manuel [Associaci d'Estudis Fallers]. Hernndez, Gil-Manuel [1996]. Falles i franquisme a Catarroja/Valncia. Valncia. Afers.
Ombuena, Jos [1971]. Valencia, ciudad abierta. Edicions Prometeo S.L, Valncia.
Panassie, Hughes [1971]: Louis Armstrong. Da Capo Press. Nova York.
Papo, Alfredo [1985]: El Jazz a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. Papo, Alfredo [1986]. 30 aos de Jazz vistos por Aguilar Mor . Ediciones Nauta. Barcelona.
Pemn, Jose Maria [1937]: La Almoneda. Acte III. Sevilla. Citat per Fernando Diaz-Plaja [1974]. La Vida Cotidiana en la Espanya de la Guerra Civil. Edit-Crnicas de la Historia. Madrid.
Pen, Alberto [1978]. Valncia 1874-1959. Ciudad, Arquitectura y arquitectos. E.T.S.A.V. Valncia.
Prez Puche, Francisco [2003]. Americanos en Valncia 1945-1959. Luces de la Ciudad. Ajuntament deValncia.
Tesi doctoral
600
Captol V.-V.1
Piston, Walter [1992]: Contrapunto. Labor, S.A. Barcelona. Pujol Baulenas, Jordi [2005]. Jazz en Barcelona: 1920 - 1965. Almendra Music, S.L. Barcelona.
Ramn Pardo, Fernando i J. [1982]. Esto es televisin. Aula Abierta. Salvat. Barcelona.
Riambau Moller, Joan [1995]. La discoteca ideal del Jazz. Enciclopedias Planeta. Planeta S.A. Barcelona.
Riquelme, Jess [2000]. Antologia comentada de Miguel Hernandez. Ediciones de la Torre.
Romeu Alfaro, F.[1987]. Ms all de la utopa. Perfil histrico de la Agrupacin guerrillera de Levante. Instituci Alfons el Magnnim. Valncia.
Rose, Al [1969]: Eubie Blake. Schirmer Books. Nova York. Ruiz Monrabal, Vicente [1993]. Historia de las Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana. Valncia. Federacin de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana.
Rust, Brian [1978]: The American Record Label Book. Ed: Arlington House Publishers. Nova York.
Salan, Serge [1990]. El cupl [1900-1936]. Espasa Calpe, Collecci Austral. Madrid.
Sanchis Guarner, Manuel [1983]. La ciutat de Valncia: Sntesi dHistria i de Geografia Urbana. Ajuntament de Valncia. Quarta edici. Valncia.
Saz Campos, I., i Gmez Roda, J. A. [1999]. El franquismo en Valencia. Formas de vida y actitudes sociales en la posguerra. Episteme. Valncia.
Sirera, Josep Llus [1986]. El Teatre Principal de Valncia: aproximaci a la seua histria. Collecci Politcnica/26. Instituci Alfons el Magnnim. Instituci Valenciana dEstudis i Investigaci.
Sol Cebrian, Rosa [1992]. El Jazz en Valncia: un colectivo con peculiaridades. Historia de la Msica de la Comunidad Valenciana. Pgs. 469/470. Prensa Valenciana, S.A.
601
Solaz Albert, Rafael [2002]. Guia de las guias de Valncia: 1700-1975. O.P. Publicaciones. Ajuntament de Valncia.
Stanton, Edward F. [1989]: Hemingway en Espanya. Castalia S.A. Madrid.
Southern, Eileen [2001]: Historia de la Msica Negra Norteamericana. [Or: The Music of Black Americans. A History]. Ed: Akai, S.A. Madrid.
Southern, Eileen. Eubie Blake. Barry Kernfeld. Su, Albert [1981]: Histria del Jazz a Catalunya. Avui, abril-juliol. Torrente Ballester, Gonzalo [1990]. Cotufas en el Golfo. Destino. Barcelona.
Vzquez Montalbn, Manuel [1973]: El libro gris de la televisin espanyola. Ed: 99. Madrid.
Vila San Jun, Juan Felipe [1981]: La trastienda de TVE. Ed: Plaza y Jans. Barcelona.
Viuales Lorenzo, Juan [1997]. Jazz; la crnica de un siglo. Time Life Books.
Wein, George [2004]: Myself Among Others: A Life in Music. Da Capo Press.
Woll, Allen [1989]. Black Musical Theater. Louisiana State University Press, 1989.
Zabala, Fernanda, i Mar, Rafa [1999]. La Valncia de los aos 60. Luces de la ciudad. Ajuntament de Valncia.
Tesi doctoral
602
Captol V.2.
Revistes especialitzades i altres publicacions.
V.2
REVISTES ESPECIALITZADES i ALTRES PUBLICACIONS.
o Annim [1964]. Quien es quien del Jazz en 1964. Cartelera SIPE. 680.
Valncia.
o Antena de radio y televisin [2003]. 106. Juliol. Pgs 35 - 36. o lvarez, Jorge: Academia Espaola de la Radio. o Araque, Luis [1948]. Ritmo. Maig. o Aznar Soler; Mancebo; Sirera; Alcalde; Lpez; Sol Palerm; Nel Diago
[1993]. 60 anys de Teatre Universitari. Universitat de Valncia Servei dextensi Universitria. Novembre/Desembre.
o Baton Rouge [1966]: The Future of Form in Jazz The American
Composer Speaks: a Historical Anthology.[1770-1965]. G. Chase. Los Angeles.

o Belda, Joaquin [1922]: La msica integral. Nuevo Mundo. 5 de maig. o Blasco, J.L. [1981]. Quico se perdi en Perdido. Que y Donde. 193.
Setmana del 23 al 29 de novembre.

o Blasco, S. Luis [1981]. Una leccin de Jazz. Que y Donde. 188. Setmana
del 19 al 25 doctubre.
o Bourbon, Jean-Pierre [1964] . Aria Jazz. Novembre. o Casas, ngel [1970] . Fotogramas, 27 de novembre. o Cerdn Tato, Enrique [2004]. El Pas. 26 de desembre. o Club de Msica i Jazz San Juan Evangelista. Edicin Especial Vigsimo
Aniversario. Madrid, 1989.

o Coll, Julio [1967]. Cine en 7 Das. 23 de desembre. o Coll, Julio [1967]: Jazz en El Micalet de Valncia. Cine en 7 dias. 4
de
novembre.
o Coll, Julio [1968]: Un disco de Elia Fleta. Cine en 7 dias, 23 de juliol. o Costa, Jose Manuel [1976]. El Pas. 30 de maig. o Crnica [1934]. 30 de desembre. o Cultura del espectador. Las mujeres del Jazz. Cartelera SIPE. 793.
Valncia.
603
o E.E.[1981]. Jazz: Pedro Iturralde. Mundo Musical. 7. Setmana del 25 al
31 de maig.
o E.F. [1980]. Que y Donde. Octubre. o El Mercantil Valenciano [1932]. 19 de juliol. Nm. 22.350. Pg. 7. o El Velluter [1929]. Crniques catalanes: ntules del mes. Taula de les
Lletres Valencianes. Volum II/18. Mar.

o Fernan-Gmez, Fernando [1986]. Una injusticia Fiscal. El Pas Semanal.
25 de maig.
o Fonts: Adela Hervs, [Servei de Documentaci de Radio Televisi
Espanyola - Madrid].
o Fonts: Ana Nogales, [Servei de Documentaci de Radio Televisi
Espanyola-Catalunya, Sant Cugat del Valls-Barcelona].

o Garcia Herriz, Federico[1976]. Actuaciones del grupo Valencia Jazz en
el pub Barro. Cartelera Tria. 671. Setmana del 29 de ovembre al 5 de desembre.

o Garcia Herraiz, Federico [1978]. Elia Fleta y el trio de Jean-Luc Vallet.
Cartelera Tria. 749. Setmana del 12 al 18 de juny.

o Garcia Herraiz, Federico [1979]. Bill Evans Trio: un modelo de
equilibrio y perfeccin. Cartelera Tria. 829. Setmana del 24 al 30 de desembre.

o Garcia Herriz, Federico [1980]. El Club de Jazz Perdido. Cartelera
Tria. 869. Setmana del 25 de setembre al 5 doctubre.

o Garcia Herriz, Federico [1981]. Actuaciones de Mal Waldron en
Perdido. La dificil libertat de un solitario del piano. Cartelera Tria. 884. Setmana del 12 de gener al 18 de gener.
o Garcia Herraiz, Federico [1981]. Una semana de intensa actividad
jazzstica. Diario de Valncia. Dissabte, 28 de febrer.

o Garcia Herraiz, Federico [1981]. Burton Green Trio. Cartelera Tria.
898. Setmana del 20 al 26 dabril.

o Garcia Herraiz, Federico [1981]. Dave S. Ware Quartet en
Perdido.
Cartelera Tria. 904. De l1 al 7 de juny.
Tesi doctoral
604
Captol V.2.
o Garcia Herraiz, Federico [1981]. Actuaciones del Alan Skidmore Trio.
Diario de Valncia. 11 de juny.

o Garcia Pintado, Angel [1986]. Esa Msica de Negros. El Pas. 1 de
setembre.
o Genover, Jaime [1976]. Vibraciones. Desembre. Juan, Miguel [editor]
[1942]. Guia Blanco y Azul/Guia de Valncia. Valncia.

o Gonzlbez, Jose A. [1979]. Cartelera Tria. 789. Setmana del 15 al 25
de mar.
o Guia Valtur: Editada per Vicente Ribelles Prez i Jose M Cruz Ramn. o Las Provncias [1949]. La Msica Suburbana. Dimarts, 29 de novembre.
Pgina 12.
o Las Provincias [1953]. 10 de gener. o Las Provncias [1959]. La msica de nuestro tiempo: Qu msica es la
preferida hoy por los valencianos? [pgina 14]. Valncia, 1 de novembre.

o Levante, [1959]. 18 de juliol, pg, 10. o Levante, [1959]. Divendres 11 de desembre, pg. 2. o Levante, [1965]. Dissabte, 3 de juliol. o Levante, [1965]. Diumenge, 7 de febrer, pgina 23. o Levante [1965]. Cine-Teatro-Msica. Diumenge 14 de desembre. Pg. 8. o Levante, [1967]. Dimecres, 19 de juliol Montoliu, Tete [1961]. Don Byas
y yo. Aria Jazz. Maig.

o Marcel, Carles [1968]: Juan Carlos Caldern Jazztet. Aria Jazz,
desembre.
o Montes, Paco [1970]. AU. Novembre. o Montes, Paco [1976]. El Pas. 6 de juny. o Moreno, Oscar [2006]. La voluntad de crear. El Eco Hernandiano. 11,
pg. 2.
o Navarro, Luis Felipe [1974]. Cartelera Tria. 570. Setmana del 23 al 29
de desembre.
o Navarro, Luis Felipe [1975]. El Rock en sus publicaciones. Cartelera
Tria. 596. Setmana del 23/29 de juny.
605
o Nicols [1981]. El cuarteto de Dave Pibus en Perdido. Mundo Musical.
2. Setmana del 6 al 12 dabril.

o Ondas [1960]. Boletn de la Unin de Radioyentes de EAJ 3 Radio
Valencia-EAJ 4 Radio Alcira. 178 - ao IX - Primera quinzena de maig.

o Palacio, Manuel [1992]: Una historia de la Televisin en Espanya.
Arqueologia y Modernidad. Madrid.

o Palau, Pepe [1980]: Jazz, genio y figura. Gran Enciclopedia del Jazz,
vol. 1. Pg. 36. Sarpe. Madrid.

o Papo, Alfredo [1947]. George Johnson. Msico de Harlem. Ritmo y
Melodia. Abril.
o Pruneda, Juan [1961]. Aria Jazz. Febrer. o Ritmo [1950]. Los mejores msicos de Jazz han grabado un disco. Maig-
juny.
o Ritmo y Melodia [1949]. Febrer. o Rubio, Jose Ramn [1982] . ABC. 8 de novembre. o Ruvira, Pep [1981]. Un gran pianista. Que y Donde. Setmana del 12 al 18
de gener.
o Ruvira, Pep [1981]. Jean-Luc Vallet en Perdido. Que y Donde.
Setmana del 19 al 24 de gener.

o Ruvira, Pep [1981]. Una leccin de Jazz. Que y Donde. 155. Setmana del
2 al 8 de mar.
o Ruvira, Pep [1981]. Tete Montoliu / Carlos Gonzlbez. Que y Donde.
188. Setmana del 19 al 25 doctubre.

o Senz de Tejada, Nacho [1994]. Entrevista a Pedro Iturralde. El Pas, 3
de juliol.
o Torquemada, Jess [1990]: Un cuarto de siglo desde la humilde Plaza
de la Trinidad hasta el pretencioso Veldromo. Egin. 18 de juliol.

o Sagarra, Joan de
[2003]. Bailando con Bernard Hilda. El Pais. 20
dabril.
o Sapena Martnez, Sergio [2007]. La Sociedad Filarmnica de Valencia
(1911-1945): origen y consolidacin. Director: Galbis Lpez, Vicent.
Tesi doctoral
606
Captol V.2.
Departamento de Comunicacion Audiovisual, Documentacion e Historia del Arte/Facultat de Bellas Artes/UPV. Data de lectura: 2007-12-10.
o Schuller, Gnther [1961]: Jazz and Classical Music. Feather Ed. Third
Stream Redefined Saturday Review, xliv [13 May]. Pg. 54.

o Segu, Salvador [1975]. Levante. 31 de maig. Pg. 25. o SGAE. Boletin de Informacin de la Sociedad General de Autores de
Espaa [diversos toms en fascicles trimestrals]. Carrer Fernando VI, 4. Madrid.

o SIPE [Servcio de Informacin de Prensa i Espectculos], n 732/10 de
maig del 1964. Preu: 2 pessetes. Revista informativa semanal. Crtica moral y literaria.
o Sol
Cebrian, Rosa. El Jazz en Valncia: un colectivo con
peculiaridades. [Historia de la Msica en la Comunidad Valenciana]. Levante. Valncia.

o TP. Teleprograma [1969]. 188. Del 10 al 16 de novembre. o Trenas, Julio [1969]. 7 Fechas. Juliol o Vergara, Antonio [1973]: Jazz y Ostpolitik en el Principal. Cartelera
Tria. 518. Setmana del 24 al 30 de desembre.

o Vergara, Antonio [1973]. Tete Montoliu en Valncia. Conciertos
organizados por Studio. Cartelera Tria. 469. Setmana del 4 al 10 de juny.

o Vergara, Antonio [1977]. Gene Connors y Peer Wiboris: Jazz vivo [Por
fin!] en Valncia. Cartelera Tria. 692. Setmana del 25 dabril a l1 de maig.

o Vergara, Antonio [1977]. Los recitales del Trio de Ricardo Miralles en
Tres Tristes Tigres. Cartelera Tria. 696. Setmana del 23 al 29 de maig.

o Vergara, Antonio [1978]. El mejor Jazz vivo de la ciudad. Club Tres
Tristes Tigres. Cartelera Tria. 751. Del 29 de juny al 2 de juliol.

o Vergara, Antonio [1979]. Jazz y Cine: matrimonio no consumado.
Cartelera Tria. 803. Setmana del 25 de juny a l1 de juliol.

o Vergara, Antonio [1981]. Crnicas. Quartica Jazz. 5. Setembre.
607
o Vidal Guillem, Antonio i Garcia, Jorge [2006]. Diccionario de la Msica
Valenciana. Fonografia. Iberautor Promociones Culturales SRL. Madrid.

o Vigil i Vzquez, Manuel [1956]. Ya. 14 de mar. o [Wright, Rayburn [1982]. Inside The Score. Kendor Music, Inc. Nova
York]. Vuit quaderns. Obres per a big band de Thad Jones, Sammy Nestico i Bob Brookmeyer.
o Wyboris, Peer [1989]. Declaracions a Jazz S, abril.
Tesi doctoral
608
Captol V.3.
Internet: pgines web i links.
V.3
INTERNET: PGINES WEB i LINKS.
http://books.google.com/books. Recerca de llibres de tot tipus a la xarxa. http://books.google.com/books?q=Historia&hl=es&as_brr=0&rview=1& source=gbs_hplp_subj Recerca de llibres dHistria a la xarxa Compositores de la Copla.url. Compositors de la Copla Artcles publicats a la revista mensual Abanico de Coplas de San Roque [Cadis]. Dialnet Servicio de Alertas y Hemeroteca Virtual de Sumarios de Revistas Cientficas Espaolas.url. Directorio de Msicos Espanyoles de Jazz.url. Recerca de msics espanyols a la xarxa [I]. http://www.apoloybaco.com/directoriomusicosprincipal.htm Recerca de msics espanyols a la xarxa [II]. http://en.academic.ru/dic.nsf/enwiki/2664644 Academic, dictionaries and encyclopedias. Article al voltant del Jazz espanyol. http-wwww.cultura.mecd.es-cine.url. Ministeri de Cultura. Pgina principal. Filmoteca Espaola http://www.fiafnet.org/ Federaci Internacional darxius Flmics. Jass.com James Tim Brymn.url. Portal biogrfic de James Tim Brymn. http://www.eyeneer.com/America/index.html Arxiu de compositors i msics nord-americans [I]. http://jass.com/links.html Arxiu de compositors i msics nord-americans [II]. http://www.ascap.com/index.aspx The American Society of Composers, Authors and Publishers
609
http://www.jazz.com/ Cercador dintrprets de Jazz a la xarxa. http://www.jazz.com/encyclopedia Encyclopedia of Jazz Musicians. Founding Editor: Lewis Porter Editors-in-Chief: Tim Wilkins and Ted Gioia http://www.jazz.com/music Music Reviews. www.jazzaldia.com.url. Donostiako Jazzaldia Festival de Jazz de Sant Sebasti. Histria wikipedia - http://ca.wikipedia.orgwiki/Jazz. Terme Jazz a Wikipedia. http://www.concertinamusic.com/sbox/lists.html. The Chemnitzer Concertina Web Site. Serving the World Since 1996. Music events. http://www.cafeconciertos.com/?cat=2 El Jazz en Espaa: Crisis para una Propuesta o viceversa. Miguel ngel Prez [Maguil]. http://www.sanjuanevangelista.org/agenda/index.html Pgina web del Club de Msica i Jazz San Juan Evangelista de Madrid http://bv.gva.es/screens/biblioteca_val.htlm. Catleg General Biblioteca Valenciana Biblioteca Valenciana Digital http://bivaldi.gva.es/va/estaticos/contenido.cmd?pagina=estaticos%2Fini cio Sala Gregori Maians. Informaci Bibliogrfica Valenciana.
Tesi doctoral
610
Captol V.4.
Entrevistes a professionals diversos i familiars directes de msics i personatges esmentats en aquesta tesi doctoral.
V.4
ENTREVISTES DIRECTES DE
PROFESSIONALS i
DIVERSOS
FAMILIARS EN
MSICS
PERSONATGES
ESMENTATS
AQUESTA TESI DOCTORAL .
Aquestes sn les entrevistes ms llargues i/o decisives per al decurs de la tesi, tot i que hi ha tamb entrevistes daltres tipus realitzades segons lagenda de treball i sota variables afegides a la recerca general del tema. Segons lordre alfabtic del primer cognom, les entrevistes ms significatives a assenyalar al present treball han estat les segents: Entrevista personal: frica Aguilera Montaana. [Filla de Jos Aguilera Cerni]. Segons conversa
enregistrada a la ciutat de Valncia el 19 dabril del 2007 a les 16 hores.
Entrevista personal:
Francisco Alonso Sabater [nebot dAlberto Alonso Chard Orelletes. Font de Sant Llus -lHorta Sud-. Dimarts, 1 de juliol del 2008.
Vicente Alonso Veces [28-06-2007, 11,30 hores], fill de Vicente Alonso Gmez, violinista i guitarrista.
Francisco [Paco] Aranda Salas [Valncia,29 de gener del 2007], bateria.
Entrevistes personals i de telefniques [diverses]: Paco Artigas Ardit [entrevistes realitzades a partir del divendres 2 de febrer del 2007 a Picassent/lHorta Sud], crtic i manager road de formacions de Jazz.
611
Julio Balanz Cano [Valncia, 5 de juliol del 2007] fill dAntonio Balanz Farins.
Javier Benet Martnez [Xeraco/La Safor, 01-12-07], percussionista i germ del saxofonista Liberto Benet Martinez.
M Antonia Campos Aldana [vdua de Blas Sales Moraguez]. Enregistrada a casa seua [ciutat de Valncia] el dimecres 23 de maig de 2007 a les 11,30 del mat.
Conxa Campos Arnau, filla de Roberto Campos Fabra, bateria. [Realitzada a les 17 hores de l1 de desembre del 2007 a Teulada/La Marina/Alacant].
Llus Miquel Campos Gonzlez [Valncia, 18 de gener del 2007], cantant i productor musical.
Joshua Edelman [Madrid, 17 de juliol del 2007], pianista.
Entrevistes personals i de telefniques [diverses]: Enrique Errando Mariscal i Jos M Errando Mariscal. Primera entrevista
personal [a Jos M] realitzada a les 22,00 hores del diumenge 28 dabril del 2008. Diverses ms amb Enrique en dates diferents.
Tesi doctoral
612
Captol V.4.
Entrevista telefnica:
Montserrat Garcia-Albea Ristol, segona esposa de Tete Montoliu [Madrid, a partir del 8 dabril del 2008 i en diverses ocassions].
Jess Glck Sarasibar [segons conversa telefnica, 13,30 hores del dilluns 9 de juny del 2008], pianista, compositor i company dorquestra Orelletes. dAlberto Alonso Chard
Alcia Gmez Gasc [vdua de Jos Codonyer Casany. Madrid, 26/II/1933] i Rosa M Codonyer Gmez [filla del trompetista. Massanassa, 27/VIII/1963].
Catarroja/lHorta Sud, dimecres 20/V/2009 a les 16 hores.
Carlos
Gonzlbez
Candela
[barri
de
Benimaclet -a Valncia ciutat- a les 11 hores de l1 de juliol del 2008], guitarrista.
Juan Roberto Gonzalez Rochina [Sussa], el dilluns 23 de juny del 2008 a les 20,30 hores.
Angeles Lpez Artigas [La Canyada lHorta Oest. 12/IV/2007]. Pianista, cantant i professora.
613
Manuel Lpez Torres [Sedav/lHorta Sud, el 18 de juny del 2008], trompetista.
Pilar Manzano lvaro [vdua de Jos Borrero Berjn]. Realitzada a ValncialHorta, el 13/XII/2007 a les 19 hores.
Vicente Ms Quiles, Vicente Palau Pujol i Enrique Llorens Bolinches. El divendres 11 de maig del 2007, a la Cafeteria Riviera de Valncia. Msics valencians de la generaci generaci dels quaranta i cinquanta.
Eduardo
Montesinos
Comas,
diverses
entrevistes a casa seua [ciutat de Valncia] des de juny del 2007.
Entrevistes telefniques:
Pilar Morales, Nuria Montoliu i Morales i Jordi Blasa i Montoliu, primera esposa, filla i net -respectivament- de Tete Montoliu i Massana [Barcelona i Tarragona, a partir del 7 dabril del 2008, diverses vegades].
Jose M Morera Buelti [25 dabril del 2008 a les 12 hores del mat] director de teatre i membre del Consell Valenci de Cultura.
Luis Felipe Navarro Toledo, crtic musical [realitzada a Valncia -barri de Russafa- el dimecres 17 de gener del 2007].
Tesi doctoral
614
Captol V.4.
Entrevistes personals:
Salvador Porter Garcia, mitjanant dues entrevistes: Valncia 20-03-07/17-06-08.
Entrevista personal i telefnica: Pep Rovira Snchez de Len [diverses entrevistes realitzades a partir del 14 de febrer del 2007], msic i crtic musical.
Pedro Ruy-Blas [Madrid], el dimecres 14 de maig del 2008 a les 12,30 hores. Msic.
Entrevista personal i telefnica: Antonio Sambeat Esteve, a Godella-lHorta Nord, en dates diverses.
Joaquin [Ximet] Sanz Caffarena [Tavernes de la Valldigna, 12 de febrer del 2007], saxofonista.
Alejandro Soler Martnez [Valncia, 26 de mar del 2008] qui aleshores dirigia lestabliment de son pare.
Julia Valls Mateu, vdua del trompetista Fernando Casanova beda [El Xato de Russafa]. Ciutat de Valncia, dissabte, 16V-2009 a les 17,30 hores.
Entrevista telefnica
Elizabeth Vallet [vdua de Jean- Luc Vallet, pianista], realitzada el 2 de juliol del 2008 a les 20,00 hores.
615
Jose Toms Viciano i Ins Bartrina Campos Toms, membres fundadors del TEU.
Jos Zaragoz Llcer [Alcasser/lHorta Sud, 16-05-08] germ del bateria
VicenteZaragoz Llcer.
Tesi doctoral
616
Signatura
Vicent Llus Fontelles Rodriguez

Ciutat de Valncia [lHorta]. Gener del 2010 .

Jazz Valencia

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Jazz Valencia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

J A Z ZA L AC I U T A T D EV A L N C I A

UNIVERSITAT POLITCNICA DE VALNCIA

JAZZ A LA CIUTAT DE VALNCIA: ORGENS I

-TESI DOCTORALPresentada per

Vicent Llus Fontelles Rodrguez

Director: Professor / Doctor En Manuel Prez Gil

Tesi doctoral: RESUM

Tesis doctoral: RESUMEN

Jazz en la ciudad de Valncia: orgenes y desarrollo hasta finales de 1981.

-II.1.1 -II.1.2 -II.1.3 -II.1.4

-II.2.1 -II.2.2 II.3

-II.3.1 -II.3.2 -II.3.3

173 191 203

Ambient musical a la ciutat. Primeres actuacions de msics de Jazz a Valncia.

311 321 327

Partitures. Fonografia a Valncia .

ANYS SETANTA i 1981 [amb prembul].

357 373 377

-III.2.3 -III.2.4 III.3

JAZZ ALS ESTAMENTS OFICIALS.

Dissertacions i ensenyaments al voltant de la percussi jazzstica: Roberto Campos Fabra.

Third Stream [Tercer Corrent] a Valncia. -Anlisi de Pensado en Jazz.

TRES TRISTES TIGRES: ESCOLA DE JAZZSTES LOCALS.

475 495 505

CONSOLIDACI i ASSOLIMENT JAZZSTIC: PERDIDO CLUB DE JAZZ.

595 603 609

Vicent Llus Fontelles

Vicent Llus Fontelles

SIMFNICA DE JAZZ DE RDIO VALNCIA per donant dates que no hi sn [lOrquestra es

Vicent Llus Fontelles

Aquesta tesi cont diverses intencionalitats ms o menys amagades:

Crniques inexistents o desaparegudes desdeveniments que han estat considerats jazzstics.

Msics i personatges claus ja desapareguts i sense nexe de parentesc a hores dara.

Absncia generalitzada de temes de Jazz editats fins la fi dels anys cinquanta.

Vicent Llus Fontelles

Les entrevistes realitzades han estat del tipus:3

Preguntes amb filtre:

Vicent Llus Fontelles

Captol II - II.1 - II.1.1

Primers jazzstes a Europa - Jazz primerenc

II.1 PRIMERS JAZZSTES A EUROPA.

-II.1.1 Jazz primerenc.

-Msics, cantants i ballarins: pressa de contacte.

pertanyent al musical Runnin' Wild].

-amb SYDNEY BECHET a la seva formaci- arribava a

i J. TIM BRIMM 15 ompliren

de msica el barri de Manhattan/Nova York City.

Vicent Llus Fontelles

Captol II - II.1 - II.1.1

Primers jazzstes a Europa - Jazz primerenc

[1882-1961] i la seua banda a una botiga de Minneapolis i en

[3] Nova York

[1] Nova Orleans

feu el mateix amb

Rags per a piano.20

JAMES REESE Jim EUROPE.

WILL MARION COOK and THE SOUTHERN SYNCOPATHED ORCHESTRA.

A la banda hi era Romangueren a Pars fins el 1921.

Plantation Days. 1925.

SAM WOODING AND HIS CHOCOLATE KIDDIES.

The Black Revue. Dirigida per CLAUDE

Pars [Thtre des Champes-Elyses].

Al cor hi era Tamb tocava SIDNEY

ORQUESTRA DE NOBLE SISSLE.