PAC 2: Mdul dAtenci.

Arxiu de Respostes

PAC 2: MDUL ATENCI - ARXIU DE RESPOSTES

Ttol de la PAC: LEfecte Stroop Nom alumne/a:

Qestions a elaborar referents a la part prctica (60% de la nota)

1. Omple la taula i el grfic amb els resultats obtinguts i indica si reprodueixen o no el fenomen dinterferncia esperat i per qu.
Tipus destmul Temps de Reacci Coincident 0.80 No coincident 1.55

1,8 1,6
Temps reacci

1,4 1,2 1 0,8 0,6 0,4

Coincident No coincident

Figura 1. Les ordenades representen la mitjana de TR en segons del grup i les abscisses el tipus destmul (coincident-no coincident).

Resposta: Quan la paraula escrita i el color de la tinta en la qu est escrita la paraula no coincideix, la paraula escrita interfereix a lhora de reconixer el color. Fixant-nos en el temps de reacci (TR), hi ha una disminuci quan coincideix el color i la paraula escrita en relaci a la situaci en que no hi ha coincidncia entre la paraula escrita i el color en que est escrita aquesta paraula. Aix doncs, es pot verificar la hiptesi anteriorment esmentada desprs de fer lexperiment, ja que en el cas dels estmuls coincidents, la mitjana del TR s de 0.80 mentre que en els estmuls no coincidents aquest TR s ms elevat, 1.55. 2. Digues quines caracterstiques del procs automtic serien les responsables de que es dons aquest fenomen dinterferncia. Resposta: Amb laparici de lestmul, aquest procs es posa en marxa de forma immediata i automtica. s inevitable i rgid (molt difcil de modificar un cop aprs).

Semestre feb13-jul13

PAC 2: Mdul dAtenci. Arxiu de Respostes 3. Com creus que serien els resultats, respecte al temps de reacci, si a la situaci experimental anterior afegssim una altra fase dexperimentaci en la que les paraules escrites no tinguessin cap relaci amb els colors (per exemple rdio)? Per qu? Resposta: Els resultats en relaci al temps de reacci estarien entremig dels de la situaci coincident i no coincident. Crec que el fet que el significat de les paraules no tingus a veure amb els colors, no afectaria tant com quan els estmuls de significat sn incongruents. Al mateix temps, el TR seria ms elevat que quan els estmuls de significat sn coincidents. 4. Els processos activats automticament, ja siguin de tipus cognitiu o motor, poden tant facilitar com dificultar la realitzaci simultnia daltres tasques. Per qu? Posa un exemple de cada cas. Resposta: Tenir una conversa pel mans lliures mentre anem conduint el cotxe seria un exemple de com poden facilitar els processos automtics la realitzaci de ms duna tasca. Mentre condueixes no ests focalitzant latenci en aquest procs, sin en la conversa telefnica. El fet de conduir est fora del teu control conscient. Un parell dexemples de com poden dificultar els processos automtics, seria corregir un defecte de conducci o dalgun esportista experimentat, ja que aquests tenen els moviments apresos automatitzats, i resulten molt difcils de modificar. I un altre exemple podria ser el fet de llegir qualsevol objecte dimitaci dalguna marca molt famosa, amb alguna lletra canviada en el nom daquesta marca, sovint crea dificultat per descobrir si s o no un objecte falsificat.

Qestions a elaborar referents al mdul datenci (40% de la nota)

5. Per qu qualifiquem com a rgids els models d'atenci plantejats per Broadbent i Deutsch i Deutsch? Especifica a qu ens referim concretament en cada cas. Resposta: El model datenci de Broadbent proposa que el filtre s un mecanisme de tot o res, centrant-se noms en un sol missatge o estmul. La resta dinformaci es perd. El model de selecci tardana de Deutsch i Deutsch diu que tots els estmuls que arriben a la memria sensorial sn processats en la memria a curt termini, que s on es selecciona la informaci i on la rebutjada selimina. Es qualifiquen de models rgids, perqu es creu que la selecci de la informaci sempre es produeix de la mateixa manera, sense tenir en compte la circumstncia en el moment de filtrar la informaci. 6. a) A partir dels estudis de Johnston i Heinz es va arribar a la conclusi que el mecanisme atencional s: Resposta: Flexible b) Justifica la teva elecci en base als resultats trobats per Johnston i Heinz Resposta: Durant el seu estudi van comprovar que el model correcte no era el de selecci tardana sin el datenuaci, ja que comparant els temps de resposta en la condici de baixa discriminabilitat sensorial amb la dalta discriminabilitat sensorial, els temps de resposta daquest ltim eren millors, perqu en el dalta no havies danalitzar la informaci fsica ni semnticament, com en el cas de baixa discriminabilitat, sin que noms ho feies de forma fsica. Aix fa que la resposta sigui ms rpida. Aix doncs, la selecci segons els trets fsics s ms precisa i requereix menys esfor que la selecci de caracterstiques semntiques.

Semestre feb13-jul13

PAC 2: Mdul dAtenci. Arxiu de Respostes

7. Enumera els dos tipus datenci identificats per William James i indica la diferncia entre ambds. Posa exemples daix. Resposta: (7) Atenci primria, tamb anomenada passiva o reflex dorientaci, s la resposta fisiolgica inevitable de lorganisme davant dun estmul que atrau la nostra atenci, mentre que latenci secundria, o selectiva s el nostre mecanisme atencional el que selecciona conscientment all al que vol prestar latenci. Una situaci quotidiana en la que podrem identificar els dos tipus datenci seria quan ests amb el teu fill al parc al sortir de lescola. Mentre ests parlant amb una altre persona no sents el xivarri de les criatures jugant (atenci secundria), per si de cop sents el plor del teu fill o que aquest test cridant, pares de parlar i pares atenci a aquest fet per crrer a saber qu passa, (atenci primria). 8. Suposem que demanem a una mostra de subjectes que realitzin les segents tasques dombrejat, tenint en compte que en la situaci a) tant el missatge distractor (el missatge presentat pel canal no ats) com el missatge a ombrejar sn pronunciades per la mateixa persona, mentre que en la situaci b) el missatge distractor s pronunciat per una persona i el que sha dombrejar per una altra. Ambds missatges, tant en la situaci a) com en la b), sn presentats de manera simultnia per les dues odes segons el procediment descolta dictica. 8a) En quina condici experimental ser ms fcil reconixer les paraules presentades pel canal no ats segons el model de filtre? Per qu? Resposta: En la b, ja que s ms fcil separar els dos missatges, s a dir, fer la selecci dinformaci, quan hi ha diferncies fsiques, en aquest cas dues veus diferents. 8b) En quina condici experimental ser ms difcil reconixer les paraules presentades pel canal no ats segons el model datenuaci? Per qu? Resposta: En la a, perqu les semblances fsiques de les veus dificulta latenuament de lombrejat, i s necessari un processament de les paraules a nivell de significat. (Una selecci perceptual no s suficient). 8c) En quina condici experimental ser ms fcil reconixer les paraules presentades pel canal no ats segons el model de selecci tardana? Per qu? Resposta: En les dues, la a i la b. El model de selecci tardana es basa en la hiptesi de que tos els estmuls sn processats i a tots els nivells, per tant, tamb la informaci dels canals no atesos.

Semestre feb13-jul13