L'ASSAIG

Definició:
- és una reflexió lliure, íntima i personal sobre un tema.
- gènere literari en què s'opina sobre un tema i es defensen idees o postures determinades.
- "literatura d'idees" (Joan Fuster)
Característiques generals:
• L'enfocament del tema és personal i subjectiu.
• Varietat de temes, de tons i d'estil.
• Llibertat d'estructura, tot i que la majoria utilitza l'esquema argumentatiu (plantejament,
desenvolupament i conclusions o resum final)
• Sol estar escrita en prosa i pot tenir extensió variable.
• Sol tenir un objectiu didàctic o moralitzador, interpretatiu o divulgatiu (pretén obrir camins de
reflexió).
• Sol tenir un contingut rigorós, fonamentat, argumentat i documentat.
• Sol anar dirigit a un ampli sector de lectors (més o manco cultes), interessats per temes
diversos, però no especialistes, amb qui sovint l'autor comparteix el mateix temps històric.
• Sovint pot suscitar polèmica, debat o matisacions amb els lectors o amb altres assagistes.
• Sol utilitzar cites d'autoritat o referències explícites d'altres textos (de les quals no es donen
necessàriament les referències completes perquè no té un objectiu erudit,sinó que pretén
establir connexions amb altres idees o autors).
• Sol fer un ús connotatiu i figuratiu del llenguatge.
• Solen predominar els tipus de text expositiu i argumentatiu.
• No pretén ser exhaustiu ni necessàriament especialitzat.
• Llenguatge elaborat.
• Freqüents digressions (romp el fil del discurs per parlar de coses que no tenen connexió amb
el que s'està tractant).
Característiques lingüístiques o d'estil
• Ús de la primera personal del singular o del plural.
• Apel·lacions al lector.
• Recursos retòrics.
• Vocabulari: abunden els tecnicismes, substantius abstractes, adjectius valoratius i, en general,
el lèxic connotatiu.
• Ús freqüent de nexes de causa (perquè, gràcies a...), de conseqüència (doncs, així, per
tant...), d'oposició (però, tanmateix, encara que...)
• Ús de locucions que ordenen les idees (en primer lloc, a continuació, d'una banda, per
acabar...).
• Ús de la ironia i jocs de paraules.
• Ús de citacions com argument d'autoritat.
• La utilització de puntuació i de tipografia per exemplificar, per explicar, per ampliar, per aclarir:
parèntesi, cometes, dos punts, cursiva, guionets, claudàtors, etc.
Manifestacions assagístiques (difícil delimitar els subgèneres)
• Article polític, sociològic, de divulgació científica...
• Article d'opinió publicat a la premsa d'extensió variable.
• Glossa: article breu de reflexió amb propòsit didàctic i pedagògic.
• Epístola: sol adoptar la forma de correspondència entre autors i recollir-se en forma d'epistolaris.
• Diari o dietari: conjunt d'anotacions i de reflexions datades que l'autor/a fa sobre temes diversos.
• Aforisme: text breu rotund que cerca provocar la reacció i la reflexió del lector.
• Les memòries i autobiografies també poden contenir fragments assagístics.
Aforisme: m. Proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral
sense argumentar-la.

ALGUNS AFORISMES DE JOAN FUSTER

1. No tothom és capaç d’avorrir-se. El tedi exigeix una tècnica refinada i una predisposició personal ben
particular. En essència: cal tenir molta imaginació, esgotar-la, i després sentir-ne enyorament.

2. Hi ha una “por de conèixer”, que és la por de convertir-se en – o a – allò que coneixem.

3. La bona fe, la bona fe... Els fanàtics, veieu?, tots són gent de bona fe.

4. Deveu haver sentit moltes vegades esgrimir aquell principi segons el qual “el fi no justifica els
mitjans”. Fixeu-vos-hi bé, però, qui són els qui el profereixen. Veureu com, en la major part dels
casos, es tracta d’un senyor que seu en butaca, que no vol recordar com ha arribat a seure-hi i que
menys encara vol que l’en facen aixecar.

5. Amb una mica d’habilitat i una altra mica de menfotisme, es pot trobar justificació per a tot. Per què,
doncs, molestar-se a justificar res? I no obstant, ens passem la vida justificant-nos. Mireu: ho estic
fent jo mateix, quan escric açò.

6. L’home ben educat ha de saber necessàriament en quines ocasions està obligat a ser això que se’n
diu maleducat. Altrament, la seua educació seria incompleta.

7. En el diàleg, més important que parlar és escoltar el que altres diuen.

8. El surrealisme – literari – és aquella part de la gramàtica que encara no ha trobat sistematitzadors.

9. Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.

10. La paraula fou donada a l’home, no per a revelar, ni per a ocultar els seus pensaments, sinó per
justificar-los.

11. Fer-se vell és resignar-se a fer-se vell. La cosa no té altra explicació.

12. Les lliçons més útils són aquelles que decidim no aprofitar, i precisament perquè no les aprofitem.

13. Si l’home adult enyora la seua infància, és perquè no se’n recorda o perquè se’n recorda malament.

14. La vanitat dels altres només ens resulta insuportable precisament perquè ens sembla una usurpació.

15. Les veritats, cal exagerar-les perquè resulten creïbles.

16. Em posa molt trist, això d’estar escoltant com parla una persona intel·ligent i que no m’interesse gens
el que em diu.

17. Reflexionar – sembla que la mateixa paraula ho diga – és tant com reflectir. O com reflectir-se?

18. Els únics plaers que no defrauden són els imprevistos.

19. Una persona que ens estima és un perill permanent.

20. No us irriteu, resulta antihigiènic.