4t bloc de traducci

Bruna Portet Hum Llat - 8 dabril del 2013

Pgines 178 i 179

A) La sisena legi de Csar s sorpresa durant el setge al campament pompei, per el valor daquesta fa que lenemic es replegui, malgrat la seva posici avantatjosa. Praeterito noctis tempore eruptionem ad legionem VI fecerunt, cum in opere nostri distenti essent, acriterque pugnare coeperunt; quorum vis repressa a nostris, etsi oppidani superiore loco defendebantur. Hi cum eruptionem facere coepissent, tamen virtute militum nostrorum qui etsi inferiore loco premebantur, tamen repulsi adversarii bene multis vulneribus adfecti in oppidum se contulerunt. Un cop transcorregut un temps de la nit, van realitzar una sortida cap a la 6 legi, estant els nostres dividits en treballs de fortificaci, i van comenar a lluitar enrgicament; aturat el seu atac pels nostres, tot i que es defensaven per la seva posici superior de la vila. Aquests, encara que haguessin comenat a realitzar la sortida, tanmateix eren superats per la fora dels nostres soldats, que estaven en un lloc ms baix, tanmateix allunyats de lenemic es van dirigir a la ciutat ben afeblits per moltes ferides. -Explica el valor sintctic de les dues proposicions que contenen la conjunci cum: o cum in opere nostri distenti essent Es tracta duna proposici subordinada adverbial amb lestructura de cum histric amb valor temporal que fa la funci de CCT dins la frase principal. En aquesta proposici subordinada apareix un subjecte plural (nostri), el verb del qual s un participi concertat present (distenti) seguit del verb sum conjugat en pretrit imperfet de subjuntiu (essent). Finalment, hi ha tamb un CCLL (in opere). o hi cum eruptionem facere coepissent Ens trobem davant una proposici subordinada adverbial amb valor concessiu que fa la funci de CC dins la frase principal. El subjecte daquesta proposici s plural (Hi) i hi trobem un verb en plural conjugat en pretrit plusquamperfet de subjuntiu (coepissent) seguit dun infinitiu present (facere). Per ltim trobem un CD en singular (eruptionem).

-Analitza i digues quin tipus de participis sn les formes repulsi i adfecti. Repulsi: s un participi concertat passat del verb repello (3 conjugaci). Lantecedent s hi ; per tant el gnere del participi i de lantecedent s mascul, i el nombre plural. Adfecti: es tracta dun participi concertat passat del verb afficio (3 conjugaci). El seu antecedent tamb s hi; aix doncs s tamb mascul plural.

B) Desprs de fundar Roma i organitzar el govern de la ciutat, Rmul, davant la manca de dones, decideix de raptar-les dels pobles vens, als quals ha convidat a uns jocs. Romulus, condita civitate, quam ex nomine suo Romam vocavit, multitudinem finitimorum in civitatem recepit; centum ex senioribus elegit, quos senatores nominavit propter senectutem. Tunc, cum uxores ipse et populus non haberent, invitavit ad spectaculum Iudorum vicinas urbis Romae nationes, atque earum virgines rapuit. Rmul, un cop fundada la ciutat, va anomenar-la Roma segons el seu nom, va acollir la gent dels pobles vens a la ciutat; va escollir-ne cent dentre els ms ancians als quals va anomenar senadors per la seva vellesa. Aleshores, com que ell i el poble no tenien dones, (Csar) va convidar els pobles vens de la ciutat de Roma a lespectacle dels jocs i a ms va raptar les noies daquests (dels pobles vens).

-Analitza sintcticament aquesta oraci composta i comenta quin tipus de construcci forma la conjunci cum amb el verb haberent. Cum uxores ipse et populus non haberent, (Romulus) invitavit ad spectaculum Iudorum vicinas urbis Romae nationes. Es tracta duna oraci composta per subordinaci. La proposici principal s (Romulus) invitavit ad spectaculum Iodorum vicinas urbis Romae nationes, i la proposici subordinada s Cum uxores ipse et populus non haberent. El verb de la proposici principal est en pretrit perfet dindicatiu (invitavit) i Romulus s el subjecte ellptic daquest. El CD daquesta proposici principal, vicinas urbis Romae nationes, est format per un nom en acusatiu plural (nationes), un adjectiu que concorda amb aquest

nom (vicinas) i un doble complement del nom en genitiu singular (urbis Romae). Tamb hi trobem un complement circumstancial de lloc (ad spectaculum ludorum). El verb de la proposici subordinada est en pretrit imperfet de subjuntiu (haberent) i porta la negaci non al davant. El subjecte est format per dos noms en nominatiu singular units per la conjunci et (ipse et populus). El CD est declinat en acusatiu plural (uxores). Aquesta proposici est introduda per la conjunci cum, i juntament amb el verb haberent forma la construcci de cum histric. El valor daquesta construcci s causal.

C) Cicer repassa com durant el seu consolat va defensar la Repblica de la conjuraci de Catilina, a la qual s acusat de pertnyer el seu defensat, Sulla. Lorador assegura que sap de primera m que el seu client no figurava entre els conjurats. Multa cum essem consul de summis rei publicae periculis audivi, multa quaesivi, multa cognovi; nullus umquam de Sulla nuntius ad me, nullum indicium, nullae litterae pervenerunt, nulla suspicio. Multum haec vox fortasse valere deberet eius hominis qui consul insidias rei publicae consilio investigasset, veritate aperuisset, magnitudine animi vindicasset, cum is se nihil audisse de P. Sulla, nihil suspicatum esse diceret. Essent cnsol, vaig sentir dir moltes coses dels riscos de la republica, vaig aconseguir moltes coses, vaig descobrir moltes coses; mai van arribar cap missatger de Sulla a casa meva, cap notcia, caps textos, ni cap sospita. Potser havia de tenir molt pes aquesta paraula daquest home, el qual essent cnsol havia mirat de descobrir els paranys de la repblica amb sagacitat, els va descobrir amb precisi,els havia castigat amb magnanimitat, aquest en no haver tingut notcies sobre P.Sulla, res conjecturat es va dir. -Fes el comentari sintctic de loraci composta amb la qual sinicia el tex t anterior. Assenyala-hi les oracions principals i la subordinada, i indica el valor de la conjunci cum. 1 [Multa [cum essem consul] de summis rei publicae periculis audivi, 2 [multa quaesivi], 3 [multa cognovi]]. Es tracta duna oraci composta per subordinaci. La proposici principal est formada per una enumeraci Multa de summis rei publicae periculis audivi, multa quaesivi, multa cognovi, i la proposici subordinada s cum essem consul. Dins la proposici subordinada trobem la construcci de cum histric ja que el verb de la proposici est en 1 persona

singular del pretrit imperfet de subjuntiu (essem). El valor de la conjunci cum s temporalcausal. En aquesta mateixa proposici hi trobem latribut consul. Pel que fa a loraci principal, aquesta est formada per 3 proposicions. En la primera, el verb est en 1 persona del singular del pretrit perfet dindicatiu (audivi), hi trobem un CD de gnere neutre en plural (multa), el qual es repeteix en les 2 altres proposicions segents. A ms, seguint encara en la primera proposici, hi trobem un CC en ablatiu plural (periculis) i un CN daquest nom (de summis rei publicae). Pel que fa a la proposici 2, hi trobem un verb tamb en 1 persona del singular del pretrit perfet dindicatiu (quaesivi) i com ja hem dit el CD (multa). A la proposici 3 es mant la mateixa estructura: el verb en 1 persona del singular del pretrit perfet dindicatiu (cognovi) i el CD (multa).

D) Durant la seva estada a sia, Csar sassabenta que Pompeu ha est at vist a Xipre, motiu pel qual conjectura que es deu trobar a Egipte, on t amistat amb la dinastia egpcia. Csar no ho dubta i es dirigeix a Alexandria amb dues legions i diversos efectius militars. Caesar paucos dies in Asia moratus, cum audisset Pompeium Cypri visum, coniectans eum Aegyptum iter habere propter necessitudines regni reliquasque eius loci opportunitates cum legione una quam se ex Thessalia sequi iusserat, et altera quam ex Achaia a Q. Fufio legato evocaverat, equitibusque DCCC et navibus longis Rhodiis X et Asiaticis paucis Alexandriam pervenit. Csar, aturat uns quants dies a sia, en haver sentit que Pompeu ha estat vist a Xipre, suposant que aquest feia cap a Egipte per la resta de necessitats del regne i les oportunitats del seu pas, havia ordenat seguir-lo amb una legi des de Tesslia, i nhavia cridat una altra des dAcaia pel legat Q. Fufio, i va anar cap a Alexandria amb 800 ordres eqestres i amb 10 vaixells de lnia rodis i uns quants dsia. -Analitza i comenta el valor de la construcci de cum daquesta oraci composta. Caesar, cum audisset Pompeium Xypri visum, Alexandriam pervenit. Es tracta duna oraci composta formada per una proposici subordinada adverbial amb lestructura de com histric amb valor temporal-causal que fa la funci de CCT dins la frase principal.

-Analitza i comenta la segent oraci dinfinitiu. (Caesar) coniectans [eum (Pompeium) Aegyptum iter habere] Ens trobem davant duna oraci composta per subordinaci amb la construcci dinfinitiu no concertat. Loraci principal s (Caesar) coniectants; i la subordinada eum (Pompeium) Aegyptum iter habere. El subjecte de la proposici principal s ellptic (Caesar) ja que es dna per ents. Aquesta proposici est introduda per un participi present (coniectans) - del verb coniecto que concorda amb el subjecte. Pel que fa a la proposici subordinada, en aquesta hi trobem el subjecte en acusatiu singular (eum), el qual fa referncia al nom elidit Pompeium. Hi ha tamb una perfrasi verbal (iter habere); i finalment apareix un complement circumstancial de direcci (Aegyptum). La funci de la proposici subordinada dinfinitiu no concertat dins loraci principal s de CD.

F) Justifica si les afirmacions segents sn vertaderes o falses. Csar va escriure obres historiogrfiques sobre els orgens de Roma. Fals Csar va escriure obres historiogrfiques sobre fets histrics de Roma (Guerra de les Gllies i Guerra civil). Cicer s lorador ms important de la literatura romana. Vertader. s lnic dels oradors del que es conserven algunes obres i es va convertir en el model clssic deloqncia durant el perode de loratria tardorepublicana. Lpoca clssica de la literatura llatina comprn el segle I a.C. Vertader. Lpoca clssica de la literatura llatina comena el s. I aC i acaba el s. I dC amb la mort dAugust (14dC). Apuleu s lautor de la novella romana Satiric. Fals. Apuleu s lautor de LAse daurat. La novella romana Satiric s de lautor Petroni. La conjuraci de Catilina i Jugurta sn obres de lhistoriador rom Sallusti. Vertader. A ms daquestes dues, lhistoriador rom va escriure Lobra de lhistoriador Tit Livi sinicia amb la fundaci de Roma. Vertader. La traducci literal del ttol de lobra s Des de la fundaci de la ciutat.

Pgines 196 i 197 A) Horaci sadrea a la seva amiga Leucnoe perqu no consulti mitjanant arts endevinatries el futur de tots dos; li aconsella que el millor s acceptar el que vingui, sigui el que sigui. Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios temptaris numeros. Ut melius, quidquid erit, pati. Tu no preguntis, saber s un crim, qu a mi qu a tu, els dus ens hauran decebut, no consultis les babilniques cbales. Molt millor, sigui el que sigui, acceptar-ho. -Analitza morfolgicament les formes verbals quaesieris i temptaris. Els dos verbs estan conjugats en 2 persona del singular del pretrit perfet de subjuntiu en veu activa. Linfinitiu present del verb quaesieris s quaero; i el de temptaris s tempto. El significat s imperatiu ja que dna ordres.

B) La deessa Juno, transformada en anciana, va posar a prova la voluntat dels homes demanant que alg la passs a laltra banda del riu Anauros. Noms Json, fill dson i nebot de Plies, la va transportar, per Juno, enfadada amb el seu oncle, li va fer perdre una sandlia. Iuno cum ad flumen Euhenum in anum se convertisset et staret ad hominum mentes tentandas, ut se flumen Euhenum transferrent, et id nemo vellet, lason Aesonis et Alcimides filius eam transtulit: ea autem irata Peliae quod sibi sacrum intermiserat facere, effecit ut lason crepidam in limo relinqueret. Juno, en haver-se convertit en anciana al costat del riu Anauros i adreant-se cap els esperits dels homes, quan la van traslladar al riu Anauros, ning volia fer aix; Jas, fill dson i Alcmede la va transportar: per aquesta, enfadada amb Plies, perqu segons diuen havia deixat de sacrificar-li lobjecte sagrat, va causar que Json deixs perdre una sandlia al fang.

-Analitza sintcticament aquesta oraci composta. Ea (Iuno) effecit ut lason crepidam in limo relinqueret. Oraci subordinada adverbial amb la conjunci ut, la qual t valor completiu. La proposici principal (Ea (Iuno) effecit) t com a subjecte ea (Iuno) i effecit com a verb principal, el qual es troba en pretrit perfet dindicatiu. La proposici subordinada adverbial (ut Iason crepidam in limo relinqueret) fa la funci de CD dins la proposici principal. Dins la proposici subordinada, Iason s el subjecte en nominatiu singular; crepidam s el CD del verb relinqueret, el qual est conjugat en 3 persona del singular en pretrit imperfet del subjuntiu i en veu activa. Per tant lut actua com una conjunci de subjuntiu i el seu valor s completiu com ja hem comentat. Finalment, trobem el CClloc in limo. -Indica quin valor sintctic t la segent proposici subordinada. Ut se flumen Euhenum transferrent. Es tracta duna frase subordinada adverbial amb valor temporal. Apareix la conjunci cum que juntament amb el verb principal transferrent, actua com a conjunci dindicatiu. El pronom se fa referncia a Iuno. Per acabar, apareix tamb un CClloc flumen Euhenum.

C) El du Vulc prepara una trampa per sorprendre la seva esposa Venus amb el du Mart. Per fer-ho, Vulc fabrica una xarxa invisible amb la qual vol atrapar els amants. Vulcanus cum resciit Venerem cum Marte clam concumbere et se virtuti eius obsistere non posse, catenam ex adamante fecit et circum lectum posuit, ut Martem astutia deciperet. Ille cum ad constitutum venisset, concidit cum Venere in plagas adeo ut se exsolvere non posset. Id Sol cum Vulcano nuntiasset, ille eos nudos cubantes vidit. Vulc, quan es va adonar que Venus jeia amb Mart damagat i no es podia resistir a la fora daquest, va fabricar una cadena dacer i la va posar al voltant del llit, per tal denganyar Mart amb astcia. Aquest, en haver arribat a la cita, va caure a les xarxes amb Venus i com a conseqncia no es podia deslligar. Sol, havent estat informat daix per Vulc, aquest els va veure jaient despullats.

-Fes lanlisi sintctica daquestes oracions compostes i digues quin s el valor de la conjunci ut en cada cas. a) Vulcanus catenam ex adamante fecit et circum lectum posuit, ut Martem astutia deciperet. Oraci subordinada substantiva. La proposici principal s Vulcanus catenam ex adamante fecit et circum lectum posuit; i la subordinada s ut Martem astutia deciperet. Si analitzem primer la proposici principal, veiem que est formada per una coordinaci copulativa, i la conjunci et uneix les dues parts de la proposici. En la primera, Vulcanus s el subjecte en nominatiu singular, catenam s el CD en acusatiu singular del verb fecit, el qual est en 3 persona singular del pretrit perfet dindicatiu en veu activa. Per ltim, en aquesta proposici hi trobem un CN de catenam ex adamante-. En la segona part de la coordinaci, hi trobem el verb posuit tamb en 3 persona singular del pretrit perfet dindicatiu actiu i el CCM en ablatiu circum lectum. Si passem a analitzar la proposici subordinada, observem que el verb s deciperet i es troba conjugat en 3 persona del pretrit imperfet de subjuntiu actiu. Martem s el CD daquest verb i per acabar astutia s un CCM. La conjunci ut t un valor final. b) (Martem) concidit cum Venere in plagas adeo ut exsolvere non posset. s una altra subordinada adverbial. El verb principal s concidit, conjugat en 3 persona singular del pretrit perfet dindicatiu en veu activa. A continuaci hi ha 2 CC: el primer de companyia (cum Venere) i el segon de lloc (in plagas). Seguidament, apareix ladverbi adeo precedit de la conjunci ut la qual en aquest cas t un valor final, i s una conjunci de subjuntiu tal i com veiem en el verb non posset,que es troba en 3 persona del singular del pretrit imperfet de subjuntiu en veu activa. Per acabar, trobem un infinitiu present exsolvere.

-Elegeix la construcci sinnima de la segent frase del text anterior i justifica la teva tria. Ille eos nudos cubantes vidit. Resposta correcte: a) Ille eos nudos cubare vidit. b) Ille ii nudi cubare vidit. No s correcte perqu ii nudi est en nominatiu plural com si fos el subjecte, per en aquesta frase fa de CD i ha destar en acusatiu com en el cas de la frase a) eos nudos.

D) El lusit Viriat, dorigen humil, va incitar molts pobles hispans a rebellar-se contra la presncia romana. Ms tard va ser assassinat pels seus mateixos partidaris. Viriathus, qui contra Romanos in Lusitania gerebat, pastor primo fuit, mox latronum dux; postremo tantos ad bellum populos concitavit, ut adsertor contra Romanos Hispaniae putaretur. A suis interfectus est, cum quattuordecim annis Hispanias adversus Romanos movisset. Viriat, el qual lluitava contra els romans a Lucitnia, va ser primer pastor, i desprs general dels bandolers; desprs de tot va incitar tants pobles cap a la guerra, que va ser considerat defensor dHispnia contra els romans. Va ser assassinat pels seus, havent agitat les Hispnies 14 anys contra els romans. -Analitza sintcticament aquesta oraci composta i digues quin valor hi t la conjunci ut. (Viriathus) postremo tantos ad bellum populos concitavit, ut adsertor contra Romanos Hispaniae putaretur. Ens trobem davant duna frase composta per subordinaci. La proposici principal ((Viriathus) postremo tantos ad bellum populos concitavit) cont el subjecte ellptic en nominatiu singular Viriathus; ladverbi temporal postremo; el CD en acusatiu plural tantos populos, el qual s CD del verb concitavit que es troba en 3 persona del singular del pretrit perfet dindicatiu actiu; i per ltim el CC de direcci ad bellum. En referncia a la proposici subordinada, aquesta s introduda per la conjunci ut la qual t un valor completiu. El verb daquesta proposici es troba en 3 persona singular del pretrit imperfet de subjuntiu de la veu passiva (putaretur). Aquest verb porta un complement

predicatiu adsertor que concorda amb el subjecte en gnere i nombre. A ms, el predicatiu t un CN Hispaniae. En ltim lloc, trobem un altre complement contra Romanos. -Indica quina funci acompleix la conjunci cum en la segent proposici subordinada. Cum quattuordecim annis Hispanias contra Romanos movisset. Oraci subordinada adverbial amb la conjunci cum, la qual acompleix la funci de CCT ja que es tracta dun cum histric.

-Redacta un resum sobre lEneida, destacant-ne els personatges i els episodis ms importants. LEneida s una obra de gnere pic escrita per Virgili, el qual va rebre un encrrec de lemperador August ja que aquest volia un poema patritic que elevs la seva figura com a emperador i la seva poltica. Es divideix en 12 llibres: - Els 6 primers estan inspirats en lOdissea dHomer i narren els 7 anys de viatge que va protagonitzar Eneas des de Troia fins al Laci. - Els 6 ltims estan inspirats en la Ilada dHomer i expliquen la guerra de Troia. Si en fem una divisi ms concreta, podem separar aquest 12 llibres en 3 parts: Llibres I-IV: Desprs de la guerra de Troia, Eneas i un grup de supervivents es dirigeixen a Itlia amb la missi de fundar-hi una nova ptria. Embarquen i quan passen per Siclia es desvien cap a les costes dfrica degut a una tempesta que ha provocat Juno. Un cop all, la reina de Cartago, Dido, els acull i Eneas li reconta la caiguda de Troia i el seu viatge fins a Cartago on ara es troba. Aleshores, Dido senamora dEneas i fa els possible perqu es quedi al seu costat, per finalment ella es sucida ja que Eneas ha de complir la seva missi. Llibres V-VIII: Eneas continua el seu viatge cap a Itlia i quan arriba a Cumes, Sibilla el porta al mn dels morts per tal que Anquises, el pare dEneas, li narri el futur de la ciutat que ell ha de fundar. Un cop all, li explica que ser el fundador de la ciutat anomenada Alba Longa i que comenar lestirp dels reis que la

governaran. Daquesta dinastia en naixeran anys desprs els bessons Rmul i Rem, els quals fundaran Roma: una ciutat destinada a dominar el mn. Per acabar, parla dAugust, un descendent dEneas per pertnyer a la gens Jlia, que es remuntaria a Julus o Ascani (=el fill dEneas). Per ltim, Eneas i els seus acompanyants arriben al Laci on Llat, el rei, ofereix a Eneas la seva filla Lavnia en matrimoni. Juno, per, fa que els altres pobles del Laci encapalats per Turn inicin una guerra contra ells. Llibres VIII-XII: tenen lloc les lluites entre troians i aliats contra els llatins. Juno ajuda a Turn (llat) per Jpiter linforma que el dest dels troians s installar-se al Laci i convertir-se en llatins. Finalment, Eneas mata Turn, es proclama com a vencedor de la guerra i sacaba lEneida.

Pgines 212 i 213 A) Definici del vent, el qual es caracteritza perqu sempre est en moviment, fet que es compara amb lestat del mar. Ventus est fluens aer. Quidam ita definierunt: ventus est aer fluens in unam partem. Haec definitio videtur diligentior, quia numquam aer tam immobilis est ut non in aliqua sit agitatione. Sic tranquillum mare dicitur, cum leviter commovetur nec in unam partem inclinatur. El vent s aire fluent. Uns quants el van definir aix: el vent s aire fluent en una sola direcci. Aquesta definici sembla ser ms apreciada, perqu laire mai s tan immbil que no experimenti una certa agitaci. Aix tranquil es diu que s el mar, el qual tampoc s sacsejat lleugerament ni desviat en una sola direcci. -Analitza sintcticament les segents proposicions subordinades. Haec definitio videtur diligentior, quia numquam aer tam immobilis est.

Proposici subordinada adverbial amb valor causal. A la proposici principal Haec definitio videtur diligentior hi trobem un subjecte en nominatiu singular haec definitio; un verb en veu passiva i de temps present videtur; i un adjectiu en grau comparatiu diligentior. Si ens fixem amb la proposici subordinada quia nuumquam aer tam immobilis est, veiem que la conjunci quia t un valor causal. El numquam s un adverbi que es tradueix per mai. El verb s el sum, el qual forma part duna estructura comparativa aer tam immobilis est. El subjecte daquesta comparaci s aer el qual est en nominatiu singular; hi ha tamb la partcula comparativa tam i ladjectiu comparatiu immobilis. Sic tranquillum mare dicitur, cum leviter commovetur nec in unam partem inclinatur. Proposici subordinada de relatiu. En la proposici principal Sic tranquillum mare dicitur hi trobem ladverbi sic precedit de ladjectiu tranquillum, el qual esta en nominatiu singular del gnere neutre perqu acompanya al nom mare i concorda amb ell en gnere, nombre i cas. El verb daquesta proposici principal est en passiva dicitur i es pot traduir mitjanant la passiva reflexa es diu. Pel que fa a la subordinada (cum leviter commovetur nec in unam partem inclinatur), podem veure que en aquest cas la conjunci cum t el valor de pronom relatiu i el seu antecedent s mare. Els dos verbs que apareixen tamb estan en passiva commovetur i inclinatur.

Apareix ladverbi leviter, la negaci dels verbs amb la partcula nec i un CCM in unam partem. Tota aquesta proposici subordinada fa de CN de la proposici principal. LA funci del cum dins la proposici subordinada s de subjecte.

B) Fabi, el lloctinent de Csar, intenta atraures a les ciutats venes i construeix dos ponts sobre el riu Segre per assegurar-se la provisi de farratge, desprs dhaver esgotat el duna zona prxima en dies anteriors. Fabius finitimarum civitatum animos litteris nuntiisque temptabat. In Sicori flumine pontes effecerat duos distantes inter se milia passuum III. His pontibus pabulatum mittebat, quod ea, quae citra flumen fuerant, superioribus diebus consumpserat. Fabi intentava guanyar-se les atencions de les ciutats venes amb cartes i missatgers. En el riu Segre havia construt dos ponts que havien estat separats entre ells per 3 milles. Enviava (la cavalleria) en aquests ponts per a collir farratge, perqu les provisions de farratge, les quals havien estat en aquesta part del riu, havien estat consumides en dies anteriors. -Analitza la segent oraci composta i digues quin valor hi t en la proposici subordinada. His pontibus pabulatum mittebat, quod ea superioribus diebus consumpserat. Oraci composta per subordinaci. La proposici principal His pontibus pabulatum mittebat t com a verb principal mittebat, conjugat en 3 persona del singular del pretrit imperfet simple dindicatiu. Apareix tamb un sup, pabulatum. His pontibus s un CClloc. Quant a la propisici subordinada, quo dea superioribus diebus consumpserat, aquesta t com a verb principal consumpserat el qual est en pretrit plusquamperfet dindicatiu. Quod s una conjunci causal; ea un pronom que fa referncia a cavalleria; i per acabar superioribus diebus s un CCtemps.

-Analitza la forma verbal pabulatum i justifican la traducci. s la forma del sup del verb deponent pabulor, -atus de la 1 conjugaci. El sup amb la desinncia um sempre expressa idea de finalitat i sol traduir-se per una preposici seguida dinfinitiu, com en aquest cas (per a collir farratge).

C) Sallusti descriu les dues raons que el van moure a escriure la guerra contra Jugurta, davant la magnitud de lenfrontament entre el poble rom i els nmides. Bellum scripturus sum, quod populus Romanus cum Iugurtha rege Numidarum gessit, primum quia magnum et atrox variaque victoria fuit, dehinc quia tunc primum superbiae nobilitatis obviam itum est. Escriur sobre la guerra, en la qual el poble rom es va revelar contra Jugurta rei dels nmides, sobretot perqu va ser la primera gran i horrible victria dxits alternatius, i perqu llavors per primera vegada es va fer front a la prepotncia dels nobles.

-Analitza aquesta oraci de relatiu del fragment anterior. Bellum scripturus sum, quod populus Romanus cum Iugurtha rege Numidarum gessit. Oraci subordinada de relatiu. La proposici principal s Bellum scripturus sum i hi trobem el verb compost scripturus sum en primera persona del singular del futur compost dindicatiu actiu; i el CD en acusatiu singular bellum. La proposici subordinada de relatiu s quod populus Romanus cum Iugurtha rege Numidarum gessit; i cont el pronom relatiu quod que fa referncia al seu antecedent bellum, el subjecte en nominatiu singular populus Romanus, el verb principal gessit en pretrit perfet dindicatiu i un CC. Cum Iugurtha rege Numidarum s el CRV del verb gessit. -Analitza morfolgicament la forma verbal gessit: temps, mode, persona, nombre i enunciat verbal. 3 persona del singular del pretrit perfet dindicatiu. Lenunciat verbal s: gero, gessi, gestum (3 conjugaci).

D) Catul fa constar que ning no ha estat tan estimada com Lsbia ho ha estat per ell, i que sempre sha mantingut fidel. Nulla potest mulier tantum se dicere amatam vere, quantum a me Lesbia amata mea est. Nulla fides ullo fuit umquam foedere tanta quanta in amore tuo ex parte reperta mea est. Cap dona pot dir sincerament que ella va ser tant estimada, com la meva Lsbia era estimada per mi. Mai hi va haver una fidelitat tan gran amb un pacte com sha mantingut en el teu amor per la meva part. -Analitza sintcticament aquesta oraci composta amb valor de comparatiu. Nulla mulier potest se dicere vere tantum amatam (esse), quantum mea Lesbia a me amata est. La primera part de la comparaci est formada pel subjecte nulla mulier; el verb principal potest conjugat en 3 persona del singular del present dindicatiu en veu activa; linfinitiu present dicere al que lacompanya ladverbi vere. Al final trobem lestructura comparativa tantum amatam (esse). Pel que fa a la segona part de la comparaci, hi veiem la continuaci de lestructura comparativa: mea Lesbia fa de subjecte, amata est el verb en passiva i a me el complement agent.

-Escriu la forma de plural de la forma verbal reperta est. Repertae sunt.

F) Escriu un mnim de 15 lnies sobre el tema segent: vida i obra dOvidi (dades biogrfiques, poca, gnere literari, obres, etc.) Publi Ovidi Nas Publius Ovidius Nas) va nixer a Sulmona el 43 aC. i va morir a Tomis el 17 dC. Va estudiar retrica a Roma i va viatjar pel mn hellnic amb el seu germ mentre duien a terme la vida poltica. Quan el seu germ va morir, Ovidi va retornar a Roma i es va dedicar plenament a la poesia. Va formar part del cercle Messala Corv ja que tenia recursos econmics propis i aix li va aportar ms independncia didees que altres poetes contemporanis a ell com Virgili, Horaci i Tit Livi, els quals tamb van viure durat lpoca dAugust. En morir el seu pare, Ovidi va ser lhereu i grcies a aix va poder viatjar a Atenes, a lsia Menor i a Siclia. Finalment, lany 8 aC. es va enfrontar amb Csar August i aquest el va exiliar a Tomis per motius foscos. Alguns creuen que va ser degut al poema Art amatria (Ars Amandi) el qual anava en contra dels valors de lemperador; i altres pensen que el poeta podria haver estat cmplice dun adulteri de Jlia (nta dAugust). Ovidi va conrear el gnere literari de lelegia i en va ser lltim gran representant, i va aportarhi lelegia dolorosa fruit del seu exili a Tomis. A nivell de la seva obra, aquesta es classifica en 5 grans grups: 1) Poesia elegaca damor o Amors (Amores): influenciat per Catul, Tibul i Properci va dedicar quasi 51 elegies de tema amors a Corina, la qual probablement no va existir. o Heroides (Heroides): es divideix en 2 sries: la 1 consta de 15 poemes en forma de cartes escrites per herones de la mitologia grega als seus amants absents (ex: Penlope a Ulisses); i la 2 consta de 2 parells de cartes mitolgiques - cada parell s la carta dun home i la resposta duna dona - (ex: Paris i Helena). 2) Poesia didctica damor o Art amatria (Ars amatoria): t 3 llibres (els 2 primers dirigits als homes i lltim a les dones) en els quals Ovidi vol explicar la prctica de la seducci amb lobjectiu de la uni carnal. o Remeis damor (Remedia amoris): el va escriure per eliminar la mala impressi de lobra anterior, i hi narra com no deixar-se seduir i com alliberar-se de lamor. o Cosmtics per a la cara de la dona (Medicamina faciei feminae): manual de cosmtics.

3) Poesia epicodidctica o Metamorfosis (Metamorphosis): mites i llegendes de la creaci de lunivers fins a la divinitzaci de Juli Csar. 4) Poesia didctica patritica o Fastos (Fasti): descriu les festivitats diries i els ritus del calendari rom i nexplica els seus orgens. s lnic poema de lautor que pretn celebrar la Roma dAugust i alabarlo a ell i a la seva famlia. No el va acabar. Altres poemes didctics: o o o Halieutica: parla de la pesca. No se sap certament si lautor s Ovidi. Fenmens (Phenomena) Ibis: maleeix un enemic que havia estat amic seu.

5) Poesia elegaca dexili o o Tristes Pntiques (Epistulae ex Ponto)

Les va escriure a lexili, a Tomis, amb lobjectiu de ser oblidat a Roma i per canviar la opini dels romans de tal manera que August li retirs el cstig de ser exiliat.

Pgines 228 i 229 C) Lemperador August va cursar estudis doratria, entre altres matries, i sempre preparava meticulosament els seus discursos, a pesar de tenir dots suficients per a la improvisaci. Eloquentiam studiaque liberalia ab aetate prima et cupide et laboriosissime exercuit. Mutinensi bello in tanta mole rerum et legisse et scripcisse et declamasse cotidie traditur. Neque in senatu neque apud populum neque apud milites locutus est et umquam nisi meditata et composita oratione, quamvis non deficeretur ad subita extemporali facultate. Leloqncia i els estudis liberals, August els va cultivar des de petit amb un gran treball i amb passi. Durant la guerra de Mdena, entre el nombre aclaparador dassumptes va lliurar-se a llegir, escriure i a fer declamaci cada dia. No va prendre paraula ni al senat, ni davant del poble ni davant els soldats, sense haver meditat i preparat el seu discurs, tot i que no era pas mancat de dots dimprovisaci davant circumstncies inesperades. -Analitza sintcticament aquesta oraci composta: (Augustus) neque in senatu neque apud populum neque apud milites locutus est, quamvis non deficeretur ad subita extemporali facultate. Es tracta duna oraci composta per subordinaci de tipus adverbial condicional. El subjecte de la proposici principal s elidit ja que es sobreentn que es refereix a Augustus. El verb daquesta es troba en 3 persona del singular del pretrit perfet dindicatiu locutus est. Apareix tamb una negaci mitjanant la partcula neque que apareix dos cops, i en conjunt tota lestructura s un CClloc neque in senatu neque apud populum neque apud milites. Si passem a analitzar la proposici subordinada, aquesta est introduda per ladverbi quamvis. Hi trobem un verb en passiva conjugat en 3 persona del singular deficeretur, el significat del qual s negatiu pel non que hi ha al seu davant. Extemporali facultate s un CRV del verb deficeretur. Ad subita s un CClloc.

-Analitza les formes verbals legisse, scripisse i declamasse i explica quina relaci mantenen amb el verb traditur. Els tres verbs sn infinitius passats en veu activa que complementen al verb traditur, s a dir, tota la proposici on apareixen aquests verbs fa de CRV del verb traditur.

F) Redacta un text (mnim 150 paraules) sobre la vida i lobra dHoraci (Quintus Hor atius Flaccus): biografia, gnere literari, obres, tpics literaris, etc. Quint Horaci Flac va nixer a Vensia el 65 aC i va morir el 8 aC a Roma. A nivell destudis, va ser educat a Roma i desprs a Atenes; i pel que fa a la vida poltica va defensar la Repblica amb el bndol dels assassins de Juli Csar contra August. Desprs de la victria dAugust va retornar a Roma i va ser amnistiat, tot i que va perdre totes les seves terres. Ms endavant, Virgili li va presentar Mecenas, un home molt ric que li va donar suport econmic perqu pogus viure de la poesia, i va formar part de lanomenat cercle de Mecenas juntament amb altres poetes contemporanis seus com Virgili i Properci. Horaci va conrear el gnere literari anomenat poesia lrica, un tipus de poesia personal i subjectiva dorigen culte que emet un jo a un tu, amb lobjectiu dinfluir sobre aquest tu. Com la gran majoria de gneres literaris, la lrica es va iniciar a Grcia i posteriorment va arribar a Roma amb Catul (I aC.). En referncia a lobra, aquesta s autobiogrfica, subjectiva i est+a narrada en 1 persona. No s narrativa, sin que el lector lha dinterpretar. Es caracteritza per la perfecci formal i per la manca de passi: Horaci s anomenat el poeta tranquil, ja que, a diferncia de Catul, s fred. Es divideix en 4 gneres: 1) Stires (Sermones): 18 poemes repartits en 2 llibres i escrits en hexmetres. Contenen retrats irnics. 2) Epodes (Epodes): 17 poemes dinfluncia hellenstica. Aquest gnere representa la transici de les stires a la lrica posterior, s a dir, a les Odes. 3) Odes (Carmina): 103 poemes repartits en 4 llibres. La temtica daquests procedeix de la lrica grega ja que hi ha odes damor, odes de filosofia (influncia dEpicur) i odes romanes (de tema patritic exalten Roma i lemperador August dacord amb els valors de la seva poltica). 4) Epstoles: (Epistulae): 23 poemes en forma de carta distributs en 2 llibres: el primer s de tema filosfic i el segon cont teories literries. Un exemple s lArt potica o altrament anomenada Epstola als Pisons. Una obra molt representativa dHoraci s el Cant Secular, un himne encarregat per August amb lobjectiu de ser cantat en pblic.

Pel que fa als tpics literaris que apareixen a les seves obres, nexplicarem 4 que sn els ms representatius: 1- Beatus ille: Feli aquell que viu al camp. 2- Non omnis moriar: reflecteix les nsies dimmortalitat del poeta 3- Aurea mediocritas: elogi a la vida senzilla. 4- Carpe diem: viu el moment.