Resum Jard vora el mar s una novella en la que sexplica la histria que viu la famlia Bohigues els quals

tenen una casa a la platja a la que van a passar tots els estius i estar a la costa estiuejant. Els amos daquesta casa sn la Rosamaria i en Francesc que acostumen a passar els estius a la casa amb el Sebasti i lEullia, uns amics de ls dos. Durant lestiu, la Rosamaria queda embarassada per, desgraciadament, acaba perdent el fill i, entre tant, en Sebasti i la miranda mantenen una relaci una mica amorosa que sobre passa els lmits de lhabitual intentant cortejar-la. La casa que tenen la Rosamaria i lEugeni, al costat, hi ha uns terrenys que comprar el senyor Bellom i on acabar edificant una casa i convertint-se, per tant, en ve de la famlia Bohigues i que tamb utilitzar com a casa per estiuejar. Arriba un dia durant aquest estiu en que els pares de lEugeni que quan la Rosamaria era ms jove va ser el seu xicot ja que eren vens i amics, la van veure de passada ja que no sabien res della ni del seu fill i es trobaven una mica preocupats per no arriben a creuar paraules entre ells ni tenen cap tipus de conversa i, finalment, sen van sense dir res. Finalment, la filla den Bellom, la Maribel, que acaba installant-se i vivint amb ell a la casa destiu de la costa, es casa amb lEugeni que tristament, acaba morint a la pla tja. Arribat lhivern, larribada de la Rosamaria suposa una depressi ja que gaireb no surt de casa i acaba, conseqentment, sense sortir della degut a lautntica pena que sent per la mort de lEugeni. Com que no suporta el dolor que la casa fa recorda r-li, la ven per no haver de passar ms temps dons della i no haver de tornar mai ms. Com a acte final de lobra, el Bellom i la Miranda acaben cassant-se.

Personatges Principals Jardiner: s qui fa de narrador i explica la historia i els personatges.

<<eren dos vells, un vell i una vella, i anaven tots dos de negre. Ell duia barret i ella mantellina, sassemblaven, de seguida hi vaig caar, per la manera de moures, pe la manera de dir les coses, per una mena de por de molestar, per la manera de callar amb el cap baix, mirant a terra.>> pg. 76 <<els vaig explicar que no hi eren i sem van aturar sense dir res al mig del carrer>> pg. 76 <<es van entretenir una estona parlant de si lEugeni no els hauria anat a veure a ella abans que a la Rosamaria>>. Pg. 77

No s una persona precisament complicada ja que s ms ben dit senzilla i sociable a ms de sincer, caracterstiques molt bones que fan dell una bona persona.

<<rem un. Com leucaliptus, jo vivia alt i tranquil>> pg. 30 <<de primer, em va fer canviar de lloc una colla de testos. Perqu feien lleig, va dir. Desprs ens va donar moltes explicacions sobre que havem de fer.>> pg. 194

Com ell s sincer, lagrada que les persones facin el mateix amb ell i no locultin les coses, shan dexplicar tal com sn sense complicacions.
<<semblava que tot se nhauria hagut danar amb sang, per lendem, a mig demat, es va presentar el senyor Bellom i va parlar una estona amb el senyoret. La Mariona va sentir la conversa, no perqu escolts, deia ella, sin perqu estava netejant el menjador i ells havien deixat la porta mal ajustada. Tot va anar molt b. El senyor Bellom es va excusar: que sense adonar-sen havia dit coses que no havia d0haver dit, i que la culpa de lescena del seu gendre la tenia ell. El senyoret li va dir que no es preocups, que tot plegat no tenia cap importncia>> pg.147

Daquesta manera, aquestes caracterstiques seves fan que no sen fies dels rumors que fan les persones avorrides ja que com sap escoltar sap diferenciar entre la veritat i les xafarderies.
<<segons la Miranda, lEugeni estava assegut a terra, una mica separat dels altres, i tenia cara de gos rabis. El senyor Bellom sanava explicant () si mhagus hagut de creure la Quima, el que va dir va ser que, aleshores, amb la gana, lEusebi tenia una pinta de llop que espantava>> pg. 146

Com que s una mica solitari, dedica la seva vida al jard i les plantes perqu sembla ser la seva passi.
<<es van encantar davant de les magnolieres. De les flors girades amunt, totes de color de cera, i de les flors poncelles. I de cada magnoliera, que semblava un arbre de rei.>> pg. 88 <<la terra amb prou feines engolia laigua i vaig tenir por que sem podrs tot el jard.>> pg. 194

Quan era jove i tenia 35 anys, va enamorar-se de la que va ser la seva dona Cecilia que noms tenia 16 anys per va morir massa jove i aix li va marcar fins a tal punt que mai ms va poder veure en altres dones el que va sentir i veure en la Ceclia, malgrat no van arribar a tenir fills la recorda i enyora dia a dia.
<< per s que ella tenia setze anys, quan la vaig conixer, i jo anava pels trenta-cinc.>> pg. 31 <<ella no era una dona. No es pot explicar. Era una tendresa>> pg. 31 <<nhi ha de dones que mhan rondat! A trompons. Daqu dintre o de fora, del poble. No hi ha hagut res a fer. Totes eren dones.>> pg. 31

En ocasions, s una mica vergonys ja que no lhi agrada ni demanar ni rebre regals daltre gent. Ell mateix es considera una persona pacient.
<<a mi no em va fer perdre la pacincia perqu en tinc molta>> pg. 195 <<em va molestar molt que un dropo em parls daquella manera, per vaig pensar que ms valia que acabssim la festa en pau.>> pg. 195

Rosamaria: s la dona del Francesc i lamor platnic de lEugeni. A la casa de la platja, s la senyoreta. Queda embarassada per, trgicament, perd el fill.
<<li vaig haver de dir que no ho sabia i aleshores em va explicar que la senyoreta Rosamaria estava embarassada i que el senyor Francesc ho havia volgut celebrar>> pg. 19 <<la primera cosa que vaig saber va ser que la senyoreta Rosamaria havia perdut la criatura el dia de Reis...>> pg. 26

De vegades, s una mica susceptible ja que hi ha coses que a nivell sentimental lafecten molt.
<<es veu que una vegada la senyoreta Rosamaria li va contestar que el perill li agradava i que ni faria res ni tenia por de res>> pg. 16 <<es veu que la senyoreta, quan va saber del cert que estava daquella manera, va dir que no. s per aix que sembla una desenterrada>> pg. 35 <<s una cosa una mica embolicada a primer cop dull.>> pg. 115

Tampoc s una persona massa complicada ja que s ms ben senzilla.

<<ella va estar amable>> pg. 117 <<... la senyoreta Rosamaria estava molt aixafada.. es veu que vivia convenuda que lEugeni anava pel mn com un desesperat pensant noms en el que laniria a buscar>> pg. 140

Quan lEugeni mor cau en una profunda depressi de la qual no arriba a sortir -se. Es troba tremendament trista fins a tal punt que arriba a vendre la casa per deixar de sentir tanta pena.
<< - He sabut que els Bohigues venen la casa. com queda, vost? Vull dir amb qu compta, per viure.>> pg. 210 <<semblava que la senyoreta Rosamaria gaireb no havia sortit del pis en tot lhivern.>> pg. 188 << - LEugeni s mort. (...)>> pg.183 <<fins al vespre no es va comenar a dir que lEugeni havia desaparegut>> pg. 162

Feliu Roca: s pintor encara que fonamentalment es dedica a pintar el mar. Sol variar de temtica, colors o estil depenent del dia. Per al final de lobra deixa el seu talent enrere perqu malgrat la seva experincia i tots els seus coneixements, lEullia lha superat encara ser dun nivell inferior.
<<nhi ha un que pintava el mar. Feliu Roca es deia. Havia fet exposicions a pars i em penso que a Barcelona s conegut i que ha guanyat molts diners amb aquesta estesa blau>> pg. 9 <<deia que feia mariners i els seus amics li deien que havia de fer taques que s el que ms agrada als americans.>>pg. 9 <<de vegades quequejava. Quan no li sortien els colors com ell volia: vull dir aix de la barreja. I em deia: s ms difcil de pintar aquesta bstia blava que buidar-se de les flors>> pg. 9 <<a la senyoreta Eullia les coses li anaven b. Lexposici de Nova York li havia fet guanyar diners i, per venir, shavia comprat un cotxe vermell cirera. En Feliu havia fet una exposici a Barcelona, per ning deia res>> pg. 188

s una mica idealista ja que en un moment parla de pintar un quadre de 6 metres que acaba per no fer finalment. Francesc: s el marit de la Rosamaria, i el senyoret de la casa destiueig.
<<de vegades, el senyoret Francesc posava una oliva...>> pg. 11 <<el senyoret Francesc s un dels homes ms rics de Barcelona>> pg.11

No s una persona excessivament activa encara que si s una mica nervis i pot arriba tal extrem de tenir un atac de rbia perqu t molt de geni.
<<en aquell moment es va presentar el senyoret Francesc molt enfadat>> pg. 20 <<el senyoret Francesc sarrossegava pel jard, per sobretot per dintre de la casa>> pg. 26

Tamb es comporta lgicament gels perqu estima molt a la Rosamaria quan lEugeni passa a viure amb en Bellom perqu la Rosamaria va tenir una relaci amb ell i el va estimar molt.
<<el senyoret Francesc fa dos dies que s al poble. Es passeja amb un cotxe de deu metres de llarg, de color de pruna.>> pg. 40 El senyoret Francesc quan tenia la seva dona a la vora no veia altra cosa>> pg. 16 Malgrat el seu mal humor, s una bona persona i t una bona relaci amb el jardiner a qui mostra la seva afici de fumar puros. <<una tarda que en Francesc cridava la Rosamaria vaig sortir i li vaig demanar que, per favor, no toqus ms la botzina, que laviss duna altra manera perqu tenem por que a casa hi passs una desgrcia molt grossa.>> pg. 94

<<hi va haver un disgust molt gros perqu ell volia una criatura. amb la festa que van fer lany passat!>> pg. 35 Estima moltssim a la Rosamaria. <<de vegades, el senyor Francesc posava una oliva la boca de la senyoreta Rosamaria i ella lagafava amb les dentetes... ell, es veu que nestava com boig>> pg. 11

Sebasti: s un senyor de 35 anys que esta cassat amb lEullia. s un dels amics que passa els estius a casa de la famlia Bohigues. Sembla ser un home inquiet i emprenedor. s viatjador i durant una de les seves travessies mor.
<<va portar un lle petit i dues pells de burro-zebra que de seguida van penjar a la paret>> pg. 36 <<el senyoret Sebasti (...) nedava com un peix>> pg. 36

Fsicament, s ros amb els ulls lleument grisos i prim amb fortes arrugues a la cara.
<<la Quima deia que li devia venir destar trist a lfrica tot sol i que jo estic segur que li venia de tant riure>> pg. 36 <<el senyoret Sebasti era el ms gran de tots, perqu els altres encara eren mig criatures, per era el ms divertit. Hi havia dies que semblava boig>> pg. 37

Eullia: s la dona del Sebasti encara que no portaven una relaci plenament amorosa que es digui, i amiga tamb de la famlia Bohigues.
<<sembla que shavien casat molt enamorats, per, all que passa, amb els anys es van anar cansant>> pg. 35 <<i la senyoreta Eullia un dia va dir: ja comeno a trobar que el meu marit fa la comdia potser una mica massa ben feta>> pg. 39

Hi passa els estius a casa de la costa de la famlia juntament amb el seu marit degut a lamistat que t des de fa anys.
<<una de les amigues (...) es deia Eullia (...) que de jove havia treballat amb la Rosamaria, i daix els venia lamistat>> pg. 10

Lagrada pintar amb lestil abstracte que s contrari al que practica en Feliu que queda eclipsat per ella. El seu xit la porta fins als Estats Units fins fer-se famosa a nivells que enveja en Feliu. Es fa un lloc al mn de lart.
<<a la senyoreta Eullia les coses li anaven b. Lexposici de Nova York li havia fet guanyar diners i, per venir, shavia comprat un cotxe vermell cirera. En Feliu havia fet una exposici a Barcelona, per ning deia res>> pg. 188 <<lamic del senyor Bellom va dir a la senyoreta Eullia que es cuidaria de preparar-li una exposici a Nova York>> pg. 149

Bellom: s un senyor dedat mitjana que es va fer ric a Argentina i a Cuba es va cassar amb la Zoila que va morir trgicament durant el part del seu fill. s el ve de la casa a la costa de la famlia Bohigues que ell tamb utilitza per estiuejar. Gracies als diners que en t, es compra els terrenys del costat de la casa i acaba construint-se una torre. s xerraire i molt bona persona malgrat pensa que amb els diners es poden aconseguir ms
coses de les que en realitat es poden. <<el senyor Bellom anava duna banda a laltra fent nosa a tothom com si la torre lhagus de fer ell en persona>> pg. 27 <<per el que li agradava ms al senyor Bellom era que li parls de la Ceclia>> pg. 29 <<el senyor Bellom parlava de quan era jove i de la seva dona morta>> pg. 145

Sacaba casant amb la Miranda desprs dhaver-ho passat realment malament per la mort de lEugeni que li dna una mica imatge dhome sol.
<<els primers temps el senyor Bellom feia una mica de por a la gent del poble>> pg. 27

Eugeni: va casar-se amb la filla den Bellom, la Maribel per sempre ha esta enamorat de la Rosamaria perqu de petit eren vens i bons companys, a ms dhaver mantes una relaci anys enrere.
<<i ja deien que es casarien. I shaurien casat si en Francesc no hagus viscut a la vora>> pg. 91 Per tant, no va acceptar el seu casament amb en Francesc. <<lEugeni es va voler matar per la Rosamaria>> pg. 91 <<lEugenia semblava una ombra (..). quan va tornar del servei no el coneixem. Va canviar ms que ella: per en desgraciat>> pg. 92

Va fer-se amic del jardiner quan va installar-se a casa den Bellom i s on es veu que s molt simptic i una persona molt oberta.
<<lEugeni em va venir a veure de seguida i em va explicar com havia anat all de la cama>> pg. 135 <<Quan lEugeni ho va saber es va empipar perqu va dir que ell me lhauria empaperat molt b>> pg. 136

Fsicament, esta una mica corbat, alt i prim de cames llargues. Gaireb ja al final de lobra, mor ofegat a la platja i provoca un trauma per a la Rosamaria que no acaba de superar-ho.

<<una vegada vaig veure un ocell que es va deixar morir. Es veu que era un ocell desesperat, com lEugeni>>

Secundaris Andreu: s el pare de l'Eugeni, i es preocupa molt per ell ja que el vol retrobar enacra que ja sigui un home gran. Viu a Sant Gervasi amb la seva dona la qual t una opini molt tancada de lAndreu.
<<lAndreu, el meu marit, s aix. No sap mai qu vol>> pg. 78 <<lAndreu no coneix el meu fill; s un pare que no coneix el seu fill>> pg. 91

Maribel: s la dona de lEugeni i la filla del Bellom. En casar-se es trasllada a viure a la casa destiueig del seu pare amb el seu marit.
<<lEugeni feia lloc amb la Maribel per installar les capses a casa del senyor Bellom>> pg. 142

Paulina: Est casada amb lAndreu i s la mare de lEugeni. Degut a problemes ment als hi ha coses que no arriba a comprendre del tot ben clar i s tossuda.
<<la Paulina t un deliri per la Rosamaria, aix si. Sempre en parlem com si encara fos petita i tot duna pogus trucar per anar al jard a veure les flors>> pg. 81 <<Aleshores, la senyora paulina va arrencar a plorar>> pg. 182

Li fa molta roba al seu fill.

<<no fa altra cosa... entre jersei i jersei fa mitjons i ja no hi caben als calaixos.. no senrecordar mai del noi. Laltre hivern vam haver danar a veure-la perqu a lestiu poc ms i es mor esperant que arribes lEugenia en veure a la Rosamaria...>> pg. 112

Tit: s una mona a la que tothom estimava i va convertir-se en la mascota familiar i tan normal com si dun gos es tractes per s del germ de la Miranda. Lagrada mol t jugar i s molt moguda el que la fa una mica trapella. Per un dia es deixa de saber della.
<<la Tit, que ell no havia arribat a conixer, i de les entremaliadures que feia i de les dues figuretes que havia amagat al seu sogre>> pg. 135

Miranda: s brasilina i de pell moreneta que de vegades troba a faltar el seu pas i treballa com a cambrera a la casa. s jove i no t massa vergonya ja que s deixa cortejar pel Sebasti perqu dna la imatge de que lagraden molt els homes i s divertida. Finalment sacaba cassant amb el Bellom. Humbert: s un amic del Feliu que fa pellcules. Mariona: s jove i treballa com a cambrera. s xerraire perqu amb poca conversa sap fer un llarg discurs. Es casa amb el Mingo encara que al principi no nestava segura per

lassumpte dels diners per definitivament els va deixar de costat i va casar-se pel sentiment. Lagrada parlar amb el jardiner. Quima: treballa com a cuinera a la casa i gaudeix veient com a la gent lagrada el que ella cuina. s molt xafardera i sempre sest ficant en els assumptes que no li convenen a ms danar propagant-los. Toni: treballa a la casa Bohigues cuidant els cavalls als estables on viu. Te un fill problemtic amb el que al final de lobra es trasllada per viure a un pis a Barcelona. s una persona fcilment descriptible com a tossuda i malhumorada i tamb una mica pesat. Tamb s un que gaudeix amb les converses del jardiner. Fill del Toni: s un noi molt complicat i amb molts problemes. S'escapa d'all on est intern i el troben mig mort a Montjuic. Decideixen que ha d'anar a viure amb el seu pare, convivncia que es fa una mica difcil. Josep: s el jardiner del senyor Bellom, que viu a casa seva amb la seva dona i el seu fill, que tamb l'ajuda. Maragda: va ser la mestressa de la Rosamaria per ara s la modista a la casa. El jardiner no li t especial simpatia; lagrada una mica el Francesc. Ceclia: va ser la dona del jardiner que va morir massa jove. Va estar molt enamorats malgrat la diferencia dedat ja que ella tenia 16 anys. Tenia el cabell ros i molt llarg el qual el jardiner lagradava pintar i uns ulls petits de color verd brillants i una mica enfonsats. A ligual que el jardiner, tamb semblava ser una persona senzilla. Berguadans: s el cambrer i l'amo de l'hostal de can Bergadans. s una persona gran i xerraire, una mica amiga de tothom. Mingo: s un dels paletes de casa del senyor Bellom. S'aconsegueix casar amb la Mariona. Maurici: s un amic dels pares de l'Eugeni que sap fer mgia. Home dels patins: s un home que passa gaireb tots els estius a la casa de la platja i ensenya a la famlia a patinar sobre laigua gracies a la seva barca.