LA CATAC-IAC DAVANT LA POLTICA PENITENCIRIA DEL GOVERN CATAL Entre tots els serveis pblics que l'Estat t encomanats

sobresurt, per la seva singularitat, el servei penitenciari. Aquesta especificitat ve determinada pel fet que els ciutadans, afectats per aquest servei, resten condemnats a la privaci de llibertat i, en conseqncia, no poden exercir els seus drets en les mateixes condicions d'igualtat que la resta de la ciutadania. Un altre aspecte a destacar s l'actitud de la societat davant la problemtica penitenciria que, en general, intenta ignorar l'existncia de les presons. A totes les persones els agrada disposar d'un hospital o d'un centre educatiu proper al seu domicili, per ning mostra cap inters de proximitat quan parlem d'un centre penitenciari. Noms quan existeixen problemes evidents la ciutadania es manifesta, amb opinions que van de la solidaritat amb els interns i la culpabilitat dels funcionaris fins l'exigncia d'un increment de les penes i de ms m dura a les presons. Aquesta oscillaci pendular en l'opini de la societat s, en bona part, fruit de la forma de tractar aquestes notcies en els diferents mitjans de comunicaci. Sense entrar en les valoracions en qu moltes persones condemnades ho sn per delictes, la darrera causa dels quals s producte d'un sistema poltic i econmic injust que prioritza la defensa de drets com el de la propietat o la llibertat de mercat tot oblidant-se de drets socials com sn el dret al treball o a un habitatge digne, el cert s que en totes les societats s'hi produeixen conflictes i actes de violncia, i davant d'aquesta realitat la societat ha de disposar dels mecanismes adients de defensa. La manera d'afrontar la soluci d'aquests conflictes s un dels elements bsics que diferencien una societat democrtica d'altres societats amb rgims poltics no democrtics. Per a nosaltres, les penes privatives de llibertat no han de suposar, en cap cas, la venjana o pagament pel delicte coms, sin que, tal i com estableixen les resolucions de la ONU, han de tenir exclusivament com a finalitat la rehabilitaci i la reinserci social de les persones condemnades. Considerem, tamb, que privar temporalment de llibertat a una persona no significa de cap manera que deixi de formar part de la societat sin que, tot el contrari, segueix formant part d'ella i, per tant, ha de seguir gaudint de tota la resta dels seus drets. Especialment, per a aquesta manca de llibertat, ha d'sser tractada amb la dignitat a la que tot sser hum hi t dret i amb una total protecci de la seva integritat fsica i psquica. Creiem, per altra banda, que les penes de pres han de limitar-se als casos estrictament necessaris, a aquells casos en els quals no siguin possibles mesures alternatives com del tipus arrest de cap de setmana o de treballs en benefici de la comunitat, que han d'ampliarse tant pel que fa als supsits com als terminis, respecte a la previsi legal vigent. Malgrat que els principis i objectius esmentats es troben recollits a l'actual legislaci de l'Estat Espanyol, la realitat s que, la major part de les vegades, queda tot en paper mullat

per la manca de mitjans i d'un clar comproms de poltica penitenciria per aconseguir-ho. La manca d'una poltica democrtica i progressista per fer front als conflictes, es fa ms evident quan es comprova que els poders pblics fan l'opci d'una clara poltica de repressi, enlloc d'aportar els mitjans necessaris per desenvolupar unes poltiques preventives que, sens dubte, permetrien minorar notablement els actes delictius. La individualitzaci en el tractament penitenciari de les persones mancades de llibertat, s una de les condicions necessries per considerar la rehabilitaci i la reinserci com a objectius possibles. Per aconseguir-ho, considerem necessria l'ampliaci de les plantilles de funcionaris, tant del personal de vigilncia i oficines, com dels equips de tractament (psiclegs, criminlegs, treballadors socials, educadors,...). Tamb cal millorar de forma difana i substancial la formaci del personal per tal de poder desenvolupar la seva tasca de forma efica i amb total correcci. La continutat de les relacions familiars i socials dels interns s bsica per no considerar-se exclosos de la societat i , en conseqncia, sigui ms fcil la seva rehabilitaci i reinserci. En aquest sentit, defensem l'ampliaci del rgim de visites per facilitar al mxim les relacions dels interns amb els seus familiars i amics. Tamb exigim assessorament i suport a les famlies dels interns. En el cas de les persones amb penes de privaci de llibertat, el dret a un treball remunerat resta especialment protegit per la Constituci. En aquest sentit hem de manifestar que l'Administraci tampoc compleix amb la seva obligaci. Reclamem als responsables penitenciaris la creaci de llocs de treball en els centres per facilitar a tots els interns que ho desitgin l'exercici del seu dret al treball, amb salaris i condicions laborals dignes. Considerem necessari avanar en l'aplicaci del rgim obert, amb la participaci de funcionaris degudament formats que, amb un seguiment adequat, donin suport efectiu als interns en el seu procs de reinserci social. L'Administraci ha d'elaborar programes especfics d'ajut que facilitin la contractaci per part de les empreses dels interns en condicions per passar al rgim obert. Un altre dels problemes que cal abordar de forma urgent s la insuficincia de centres penitenciaris. S'incompleix la Llei, que preveu celles individuals, i en bona part dels centres el nombre d'interns supera, amb escreix, la seva capacitat. Cal, de forma urgent, construir nous centres sense materialitzar el tancament dels que es troben situats en zones urbanes. Creiem que aquestes decisions suposen un perjudici per les relacions familiars i socials dels interns tot provocant un major desarrelament social dels esmentats. Estem convenuts, a ms a ms, que darrera d'aquestes decisions poltiques s'amaguen interessos especulatius i urbanstics. Molt pitjor s la situaci dels anomenats centres especialitzats, perqu de fet sn prcticament inexistents. Per posar un exemple, d'una poblaci reclusa de 7.000 persones, noms existeixen 40 places especialitzades en el tractament de malalts drogodependents. Reclamem la creaci de centres d'atenci especialitzada, tal com esmenta la Llei, que permetin una millor atenci i tractament als interns, especialment als que pateixen problemes psiquitrics i de drogodependncia i, tamb, per l'estricte compliment de les mesures alternatives. Tamb apostem clarament per l'aplicaci de tractaments de manteniment amb herona als interns que ho necessitin, el tractament amb metadona no s

efica en tots els casos, com a mitj per evitar situacions conflictives a l'interior dels centres i la transmissi de malalties contagioses. Pel que fa als serveis mdics, tampoc la situaci actual s satisfactria. S'han d'incrementar els mitjans materials i humans per millorar la prevenci i el tractament dels problemes sanitaris que afecten als interns. Considerem especialment preocupant l'elevat ndex d'interns afectats per malalties contagioses (SIDA, hepatitis i tuberculosi) que constitueix un greu problema que cal entomar de forma urgent amb programes especfics de prevenci i tractament, tot observant que s un element d'elevada incidncia en el personal funcionari i que explica l'elevada proporci de baixes mdiques per hepatitis. Per altre costat reclamem que es garanteixi de forma efectiva la confidencialitat de les dades mdiques que es troben sota custdia del personal sanitari per evitar que el seu coneixement per part dels crrecs o altres rgans directius pugui ser utilitzat amb finalitats que no estiguin exclusivament relacionades amb el tractament mdic dels interns. Com ja hem esmentat, un tractament adequat de la dignitat de les persones i la protecci de la seva integritat fsica i psquica sn drets dels interns, alhora, tamb, elements fonamentals per la seva rehabilitaci i reinserci social. Els responsables penitenciaris i el conjunt de funcionaris tenen l'obligaci de respectar aquests drets i la responsabilitat de garantir les condicions de seguretat necessries en els centres. En cap cas els funcionaris han d'acceptar la complicitat, activa o passiva, en actuacions que suposin abs d'autoritat o arbitrarietat, ni permetre les agressions o coaccions entre els interns. Cap funcionari sancionat o condemnat per actes contra la dignitat o la integritat fsica o psquica dels interns podr romandre afiliat al nostre sindicat. Des de la defensa de la pressumpci d'innocncia, l'organitzaci posar els mitjans propis per obrir una investigaci que determinar si les mesures a adoptar seran disciplinries o de defensa de l'afiliaci davant acusacions o fets que, si b en determinats casos podrien correspondre's amb la realitat, tamb en altres podrien ser fruit i es troben esperonades per motius sindicals o per interessos de la prpia Direcci General. Tamb manifestem sense dilaci i amb contundncia unes condicions de treball dignes que garanteixin la seguretat de tot el personal. En aquest darrer sentit, denunciem l'incompliment, per part de l'Administraci, de les seves obligacions en el sentit de no incrementar els mitjans humans i materials necessaris tot posant en perill la seguretat dels funcionaris i dels interns. Davant aquesta situaci de mancances i feblesa en la coordinaci, els responsables de la poltica penitenciria han fet l'opci de practicar accions de cares a la galeria tot incomplint els principis constitucionals, noms els preocupa evitar problemes en els centres i, sobretot, que si hi sn, no arribin a la premsa. Sistemticament es culpabilitza als funcionaris dels propis errors poltics i es demostra, una vegada ms, la incompetncia i la incapacitat d'elaborar un projecte efica i seris. Des de la IAC defensem una poltica penitenciria coherent i seriosa, que limiti els ingressos a les presons als casos estrictament necessaris tot aplicant poltiques de prevenci i mesures alternatives adients a cada cas concret. Aquest plantejament ha d'aconseguir que l'objectiu de rehabilitaci i reinserci social esdevingui una realitat i no es quedin en un seguit de paraules buides o utpiques. Exigim, doncs, als poders pblics l'establiment del pressupost econmic necessari per aconseguir: unes plantilles de personal suficients, una formaci adient, uns centres que disposin de les condicions d'espais i mitjans materials adequats.

Tenim la sospita que els nostres dirigents poltics no mostren cap inters en resoldre la situaci d'aquest servei, davant aquesta situaci plantegem que la implicaci social en la problemtica de les nostres presons s bsica per exigir els canvis d'orientaci tan necessaris. s necessari que la ciutadania d'aquest pas prengui conscincia de l'existncia d'un collectiu de persones que, tal com passa amb altres grups socials, necessita el suport i la solidaritat per creure en la seva reinserci social. Noms amb l'exigncia als governs a partir del conjunt de la societat, aconseguirem avanar en la consecuci dels objectius proposats. (Document aprovat per la Coordinadora General de delegats i delegades del dia 8 d'abril de 2003)