Immaculada Melis Mart Mster de formaci de professorat de secundria de cincies naturals. Practicum a lIES Palams.

DIARI DE RECERCA DEL PRACTICUM. PART 3.

FASE DINTERVENCI AUTNOMA. Durant la fase dintervenci autnoma he aplicat el meu pla dacci a laula. La mostra que he analitzat esta composta de 18 alumnes de 1er curs de Batxillerat, dintre de lassignatura de Biologia. El tema a estudiar en el meu mini-cicle ha estat la gentica Mendeliana. La meva pregunta de recerca ha estat la segent:

Com corregir les idees prvies errnies?

MBIT DE RECERCA EDUCATIVA QUE SENGLOBA LA MEVA PREGUNTA DE RECERCA: La meva pregunta de recerca es pot situar dintre de dos mbits: 1- Processos dautoregulaci dels aprenentatges: Autoregulaci i apropiaci de continguts: efectes de la incidncia de metodologies autonomitzadores per la construcci de coneixement. 2- L aprenentatge de les cincies: Dificultats conceptuals en laprenentatge de les cincies i desenvolupament de la competncia cientfica.

ANLISI DEL PLA DACCI: Els resultats que he obtingut en el meu pla dacci han estat els segents: Respecte el qestionari PRETEST i POSTEST: PREGUNTA N 1: El meu objectiu era saber quina idea general tenien els alumnes sobre a quin nivell es produeix la transmissi dels carcters hereditaris. Duna mostra de 18 alumnes, el 56% dels alumnes han contestat la opci C) i el 44% dels alumnes han contestat la opci B) i C) alhora. En aquest cas, les dos possibilitats es consideraven vlides. El 100% dels alumnes tenen una idea clara de a quin nivell es transmet la informaci gentica.

PREGUNTA N 1
18 N ALUMNES 0 PRETESTPOSTEST TIPUS DE QESTIONARI

OPCIO B+C OPCIO C

Grfic N1: Es mostren els resultats obtinguts en la pregunta n1 tant del qestionari pretest com del qestionari postest. Es poden observar que no hi ha diferncies entre el pretest i el postest respecte la opci que trien els alumnes, ja que en les dos qestionaris contesten la mateixa opci.

Analitzant les justificacions dels alumnes he obtingut les segents expressions en la PREGUNTA N 1 PREGUNTA N1 OPCI
PRETEST i POSTEST

IDEA QUE TRANSMETREN

EXPRESSIONS DELS ALUMNES

N A

Referent a lADN del nucli de les cllules.

Perqu els gens estan formats de cromatina. Perqu lADN s el que porta lherncia.

10/18

PRETEST i POSTEST

Referent a conceptes de divisi cellular.

Es transmet a travs de la meiosi cellular. Es transmet de pares a fills a travs de la meiosi.

8/18

B+C

PREGUNTA N2: El meu objectiu era saber quina idea tenen els alumnes dels conceptes dhomozigot i heterozigot. Duna mostra de 18 alumnes ,tant en qestionari pretest com postest ,el 100% dels alumnes han contestat la opci A) que s la correcte. En el cas del qestionari pretest la justificaci que han donat no era en termes cientfics referent als conceptes d homozigot/heterozigot, sin que han justificat la pregunta mitjanant ancdotes que hagin sentit o viscut en experincies anteriors. En el cas del qestionari postest, els alumnes han resps la pregunta tenint en compte els termes cientfics estudiats.
PREGUNTA N 2
18 N ALUMNES 0 PRETEST POSTEST TIPUS DE QESTIONARI

OPCIO B OPCIO A

Grfic N2: Es mostren els resultats obtinguts en la pregunta n2 tant del qestionari pretest com del qestionari postest. La opci A, que s la correcte, correspon a respondre S. La opci B, que s la incorrecte, correspon a respondre NO..

Analitzant les justificacions dels alumnes he obtingut les segents expressions en la PREGUNTA N 2 PREGUNTA N2 OPCI IDEA QUE TRANSMETEN EXPRESSIONS DELS ALUMNES
N A. 11/1 8

PRETEST

A travs dels seus progenitors. Conceptes de probabilitat. Conceptes de dominncia i recessivitat

SI

Perqu el pare a la mare poden portar el carcter i no manifestarlo. lo.

Hi ha una probabilitat molt petita que passi. Depn de si el carcter s dominant o recessiu per la mare o el pare. Si tots dos sn heterozigots llavors els pares poden transmetre el gen al fill en un 25% de probabilitats.

5/18

2/18 18/1 8

POSTEST SI

Conceptes dhomozigot / heterozigot.

PREGUNTA N3: El meu objectiu era saber quina idea tenen els alumnes dels conceptes de dominncia i recessivitat. En el cas del qestionari pretest, duna mostra de 18 alumnes, el 78% han resps la opci A) que s errnia, i la justificaci que han donat en tots els casos s: per la mateixa ra que en la pregunta anterior. La resta dalumnes, el 22%, han contestat la opci B), i a ms han justificat la pregunta en termes cientfics de dominncia i recessivitat, que era el meu objectiu en aquesta pregunta. Per tant, hi ha un percentatge del 78% dalumnes per aquesta pregunta que tenen idees prvies de tipus conceptual errnies.
PREGUNTA N 3
18 N ALUMNES 0 PRETEST POSTEST TIPUS DE QESTIONARI

OPCIO B OPCIO A

Grfic N3: Es mostren els resultats obtinguts en la pregunta n3 tant del qestionari pretest com del qestionari postest. La opci A, que s la incorrecte, correspon a respondre S. La opci B, que s la correcte, correspon a respondre NO. Analitzant les justificacions dels alumnes he obtingut les segents expressions en la PREGUNTA N 3 PREGUNTA N3 OPCI
PRETEST NO

IDEA QUE TRANSMETEN Conceptes de dominncia / recessivitat.

EXPRESSIONS DELS ALUMNES Perqu tots dos tenen gens recessius.

N A

4/18

PRETEST S

No raonen la pregunta o creuen que s el mateix raonament de la pregunta anterior. Conceptes de dominncia / recessivitat

Per la mateixa ra que la pregunta anterior.

14/18

POSTEST NO

Perqu el carcter per ulls blaus s un gen recessiu.

18/18

Perqu si es manifesta vol dir que s recessiu i que per tant els dos allels sn iguals.

Respecte lanlisi del TEXT CIENTFIC: Duna mostra de 18 alumnes el 100% dels alumnes han realitzat la tasca que els vaig encomanar, han fet la lectura i han contestat les preguntes relacionades amb el text, tant de forma individual com de forma cooperativa. Tamb han entregat la tasca el dia que estava pactat. Pel que fa a lanlisi de les preguntes: PREGUNTA N1: El meus objectius daquesta pregunta sn: -Trobar les idees principals del text. -Saber connectar les idees principals del text amb els casos prctics proposats en les segents preguntes. El 89% dels alumnes han sabut trobar quines eren les idees principals del text. Les respostes ms habituals que han donat els alumnes han estat relacionades amb els conceptes segents: -La variabilitat gentica. -Els experiments de Mendel realitzats amb la planta del psol. -Els set carcters de la planta del psol els quals es van fer els creuaments. -Els conceptes de dominncia i recessivitat. -Els conceptes dhomozigot i heterozigot.

PREGUNTA N2 I PREGUNTA N 3: El meu objectiu daquesta pregunta s: Saber respondre-la tenint en compte els conceptes de dominncia i recessivitat i homozigot i heterozigot. El 72% dels alumnes han contestat la pregunta tenint en compte els conceptes cientfics anomenats en els objectius, per tant, han aprs a relacionar les idees principals del text amb els casos reals que es plantejaven en el text..

PREGUNTA N4: El meu objectiu daquesta pregunta s: Saber proposar un exemple dun cas real relacionat amb la vida real que connecti amb els conceptes i les idees principals del text. El 67% dels alumnes han sabut posar exemples relacionats amb casos de la vida real, per tant, considero que han aprs a relacionar els conceptes terics del text amb situacions de la vida real. Aquesta ha estat la resposta que ms els ha costat als alumnes de respondre correctament, ja que eren ells mateixos qui tenien que plantejar una situaci en que sapliquessin els conceptes cientfics del text a un cas real.

Els exemples ms comuns han estat relacionats amb casos que veuen en les seves famlies i que ells mateixos ho experimenten. Aqu hi ha alguns exemples que han proposat:

-Lherncia del color dels ulls (blaus o marrons). -El lbul de lorella. (enganxat o no). -El color del cabell ( moreno o ros).

ANLISI RESPOSTES DEL TEXT CIENTFIC

18 N ALUMNES Resposta correcte Resposta incorrecte P1 P2 P3 P4 N PREGUNTA

Grfic n4: es mostren els resultats obtinguts respecte les qestions plantejades en el text cientfic. Sobserva que el percentatge de respostes correctes vers el de respostes incorrectes.

Les estadstiques recollides sobserven en aquesta taula:

Saben identificar les idees clau del text

16/18 89%

Relacionen idees del text amb les situacions plantejades en els casos prctics

13/18 72%

Han sabut trobar un exemple prctic relacionat amb els conceptes dhomozigot/heterozigot i dominncia /recessivitat.

12/18 67%

Els exemples proposats fan referncia a casos quotidians de la vida real.

12/18 67%

ANLISI DE LES PREGUNTES DEL DIARI DE RECERCA : 1.Quines evidncies has obtingut? Desprs dhaver aplicat el meu pla dacci a laula he obtingut els segents resultats: El 100% dels alumnes han realitzat les tasques que els vaig proposar i les han entregat dintre del termini establert. El 100% han intentat trobar una justificaci a les qestions plantejades, ja sigui encertada o errnia. No hi ha cap alumne que no hagi justificat alguna de les qestions,ni que hagi deixat cap pregunta sense respondre, tant pel que fa als qestionaris com al text cientfic. Per tant, tots han fet lesfor dintentar raonar les qestions. No hi ha cap alumne que no tingui idees prvies, ja siguin encertades o errnies.

Aquestes idees prvies o preconcebudes, es formen en la ment dels alumnes, segons la bibliografia consultada, com a conseqncia de les experincies viscudes al llarg de la seva vida i de les fonts dinformaci externes que els influeixen (rdio, televisi, premsa, converses amb altre gent) i tamb fruit dhaver-les treballat anteriorment en altres cursos de lensenyament secundari.( Pozo, 1989). El 78 % dels alumnes tenen idees prvies errnies sobre el tema de gentica Mendeliana. Les idees prvies errnies que tenen els alumnes sn de tipus conceptual tal i com he trobat en la bibliografia consultada.( Pozo 1991). Els alumnes que tenen idees prvies errnies, lerror ms habitual que fan s confondre els termes de dominncia i recessivitat amb els termes de homozigot i heterozigot. Respecte el qestionari pretest, els alumnes intenten justificar les preguntes n 2 i n 3 relacionant la pregunta amb situacions de la vida quotidiana que hagin viscut anteriorment en les seves vides. Respecte el qestionari posttest, els alumnes justifiquen les preguntes n 2 i n 3 duna manera molt diferent a la del qestionari pretest, intenten donar una justificaci de carcter ms aviat cientfic, tenint en compte els conceptes treballats en el text, i no pas de carcter quotidi. Respecte lanlisi del text, el 89% dels alumnes saben trobar les idees principals del text, el 72% dels alumnes saben relacionar els conceptes cientfics amb situacions quotidianes de la vida real que els planteja el propi text, i el 67% dels alumnes saben trobar un exemple real relacionat amb les idees principals del text.

2.Com contrastaries la teva hiptesi amb les evidncies obtingudes? La meva hiptesi inicial era la segent: Podria ser que els alumnes tinguin idees prvies errnies sobre el tema de gentica Mendeliana, i aquest fet impliqui un impediment en lassimilaci del nou coneixement .

Penso que quasi tots tindran possibles dubtes en contestar el qestionari inicial i que en una de les tres preguntes que els hi plantejo cometran errors de tipus conceptual. Tamb crec que en el qestionari que realitzaran els alumnes desprs daplicar el meu pla dacci hauran estat capaos de corregir els seus errors conceptuals i contestar les preguntes amb xit. Respecte la meva hiptesi inicial, certament hi ha hagut un 78% dalumnes que tenien idees prvies errnies, que correspon als alumnes que han resps incorrectament la pregunta n3 del qestionari pretest. Pel que fa a la relaci dels alumnes amb idees prvies errnies vers dimpediment de lassimilaci dels conceptes de la unitat de Batxillerat, no sha pogut demostrar que aquests alumnes tinguin dificultats per assimilar els conceptes, ja que he aplicat el meu pla dacci al mateix temps que es desenvolupava la unitat de Batxillerat, amb lobjectiu de poder corregir aquestes idees prvies errnies. Pel que fa a la resoluci del qestionari postest el 78% d alumnes que tenien idees prvies errnies les han corregit, i han resps correctament el qestionari donant unes justificacions en termes e dominncia i recessivitat, que era lobjectiu plantejat inicialment. Segons la meva opini, considero que lalumne que ha aconseguit un aprenentatge significatiu s aquell que ha sabut relacionar els conceptes apresos en lanlisi del text cientfic, amb situacions quotidianes de la vida real.( Cherkasky, S.M., 1995). Per tant, en aquest ltim cas lalumne aprn a fer una significaci psicolgica ( Coll 2004) que es definiria com la capacitat que t lalumne per donar un significat a all que ha daprendre. Aquesta capacitat est en funci del grau de connexi que s capa de fer entre els coneixements nous i els que ja t cognitivament.

Els alumnes que han aprs a fer aquesta connexi han estat un 67%, que sn els alumnes que van contestar correctament la pregunta n4 del text cientfic. Els alumnes que han sabut fer aquesta connexi a travs de laplicaci del meu pla dacci han sabut respondre les justificacions de la pregunta n3 del qestionari postest, en base als conceptes de dominncia i recessivitat. A ms, peno que segurament han assolit un aprenentatge ms slid, que perdura per molt de temps.( Mart, E. Onrubia, J, 2004).

3.Quins aspectes han funcionat b de la teva proposta? Lobjectiu principal del meu pla dacci era corregir les idees prvies errnies dels alumnes, a travs de promoure el canvi conceptual. Aquest canvi lhe pogut comprovar en dos aspectes principalment: 1.Les respostes que he obtingut en la pregunta n 4 del text cientfic, en que es demanava que posessin un exemple que coneguessin els alumnes de la vida quotidiana, en relaci amb els conceptes de dominncia i recessivitat i homozigot i heterozigot, que sn els conceptes ms treballats en el text cientfic. Ho han realitzat amb xit un 67% dels alumnes.

En aquest cas considero que aquests alumnes han assolit un aprenentatge significatiu, que perdurar per molt ms temps que no pas un aprenentatge memorstic. Tamb considero que el text cientfic ha ajudat als alumnes a promoure el canvi conceptual i a ajudar a assimilar millor els conceptes de dominncia/recessivitat i homozigot /heterozigot.( Grau, 1993). La ra per la qual ho considero s que vaig realitzar el qestionari postest abans de realitzar lexamen escrit de lavaluaci de Batxillerat, i els resultats van ser satisfactoris.

2.Les correcci que han fet els alumnes en la pregunta n3 del qestionari pretest, en que un 78% dels alumnes lhan resps incorrectament i desprs en el qestionari postest lhan resps correctament. Per tant, considero que el qestionari s una bona eina per esbrinar quines sn les idees prvies dels alumnes sobre qualsevol tema.(Estratgies didctiques, IRE, 2013).

4.Quins aspectes es podrien millorar? Els aspectes que hagus pogut millorar en el meu pla dacci sn els segents: 1.Proposar bibliografia complementria als alumnes sobre el tema de gentica Mendeliana. Lobjectiu de proposar bibliografia s ajudar als alumnes a trobar quines sn les idees principals del text cientfic. Tamb poder reforar els coneixements i fins i tot ampliar-los. 2.Proposar una activitat dautoavaluaci i de co- avaluaci entre els alumnes un cop realitzada la tasca amb la finalitat que spiguen quines millores podrien haver fet , i aix aconseguir que la tasca sigui ms enriquidora. Tot i haver fet una posterior posada en com a laula, en la qual es van analitzar cadascuna de les qestions del text perqu tots sabessin quines eren les respostes correctes, no es va realitzar cap activitat dautoregulaci.

Aspectes a treballar en el futur professional: En el meu futur professional com a professora de cincies considero important el fet de treballar les idees prvies en tots els nivells de secundria, ja que ser una ajuda per establir quin ha de ser el meu punt de partida per comenar a impartir a laula una unitat nova. Aquestes idees prvies es poden treballar tant de forma verbal mitjanant un debat a laula a linicia de la unitat, o de forma escrita mitjanant ls del qestionari. Es possible que es trobin idees prvies errnies, i per tant, s beneficis que es corregeixin. Aquesta correcci de les idees prvies es pot realitzar amb varies eines, una delles la consulta de bibliografia complementria i posteriorment fent una posada en com a

laula treballant els conceptes consultats en els llibres o pgines web consultades de forma cooperativa. Tamb considero rellevant el fet que el docent comprovi si ha aconseguit promoure aquest canvi conceptual i ha ajudat a lalumne en el llarg cam de l aprenentatge. Una de les maneres per treballar-ho a laula seria mitjanant les exposicions orals en grup, ja que considero que una de les maneres per comprovar que una persona comprn un concepte s quan ho sap transmetre als demes de forma verbal.

BIBLIOGRAFIA:

-Coll,C. ( 2004).Psicologia de la Instruccin: la enseanza y el aprendizaje en la educacin secundaria. Barcelona: Horsori-ICE UB ( pp 21- 65; pp 53-60; pp105-136). -Chercasky, S.M. (1995) Actividades para conocer las ideas previas de los alumnos. Instituto superior de formacin docente TERRAS. - Grau Snchez, R. (1993). El anlisis de textos histrico-cientficos en el rea de la evolucin. Una estrategia para promover el cambio conceptual. Enseanza de las Ciencias: revista de investigacin y experiencias didcticas.Vol 11, N Extra 1.pp 73-74 -Mart, E. & Onrubia, J. ( 2004). Les teories de laprenentatge escolar. A.C. Coll ( coord). Psicologia de la Instrucci. Barcelona: UOC. Mdul 3 pp. 54-61. -Pozo, J.I. (1989) : Teorias cognitivas del aprendizaje. Morata. Madrid. http://ihm.ccadet.unam.mx/ideasprevias/presentacion.htm Pgina web sobre lestudi de les idees prvies dels alumnes