Francesc Sala, primera edici, abril de 1996 ltima revisi, desembre de 2007

NDEX
1 2 3 4 5 6 7 8 9 DEFINICI PER A QU SERVEIX COM ES REPRESENTA PRIMER CONCEPTE ESCALA DE REDUCCI I ESCALA DAMPLIACI PROCEDIMENT DE CLCUL FORMATS NORMALITZATS MS CONCEPTES COM DETERMINAR LESCALA PER FER UN DIBUIX

10 SRIE DELS NMEROS NORMALS 11 EXEMPLE PRCTIC 12 CONCEPTES FINALS 13 EXERCICIS

1. DEFINICI Lescala es un factor de proporci que relaciona les mides que es poden prendre sobre el plnol i la seva correspondncia amb la realitat.
Mp Mr mida del plnol mida real

real

Escala =
Mr
Mp

Mp Mr

plnol

2. PER A QU SERVEIX Tot fent una aplicaci de lescala podem dibuixar proporcionadament qualsevol objecte en qualsevol format. 3. COMO ES REPRESENTA La forma dexpressar lescala s un factor de proporci que es representa amb dos nmeros separats per els dos punts de loperador de la divisi. mida plnol : mida real Exemple: Escala 1:50 1 s la mida sobre el plnol 50 sn les vegades que aquesta unitat es correspon amb la realitat 1 plnol s el factor de conversi 50 real

Aix:

Si amb la regla mesurem

1 mm sobre plnol, seran 1 cm sobre plnol, seran 1 dm sobre plnol, seran 1 m sobre plano, seran 3,5cm sobre plano, seran 50 mm reals 50 cm reals 50 dm reals 50 m reals 175 cm reals

Mp

Mr

Representaci Grfica Quan els dibuixos sn mapes, tamb hi ha lescala grfica. A travs dun comps o una regla podem determinar directament les mides reals. Exemple

4. PRIMER CONCEPTE
L ESCALA NO DEPEN DE LA UNITAT DE MESURA, ES LIMITA A RELACIONAR LES MIDES

5. ESCALA DE REDUCCI I ESCALA DAMPLIACI Quan el dibuix s ms petit que lobjecte real, fem una reducci i en aquest cas, a la mida sobre el plnol li correspon un 1. Exemples: 1:10 1:60 1:200.000 un armari una casa un mapa de carreteres

Quan el dibuix s ms gran que lobjecte real, fem una ampliaci, i en aquest cas a la mida real li correspon un 1. 10:1 50:1 200:1 un circuit electrnic un xip un microorganisme
4

6. PROCEDIMIENT DE CLCUL Lexpressi de lescala la podem escriure com un factor conversi

unitat del plnol unitat real

o b

unitat real unitat del plnol

Utilitzarem un o altre segons convingui al plantejar lequaci de les dimensions. Cal tenir en compte que es tracta de transformar mides de longitud. Exemple: Sobre un plnol a escala 1:25 mesurem 32 cm. Quina s la mida real?
25 cm real 1 cm plnol 3225 = 800 cm real 1

mida real = 32 cm plnol

Notes* - Hem dutilitzar el factor de conversi que t la unitat sobre plnol en el denominador perqu aix selimina amb la dimensi de la mesura a transformar. - En el factor de conversi podem posar qualsevol unitat de mesura, sempre que sigui la mateixa tant en el numerador com en el denominador. (Recordatori del primer concepte)

Canvi dunitat de mesura Moltes vegades per fer-nos una idea de la grandria que t lobjecte real, es convenient canviar dunitat de mesura. La conversi la podem al final del procediment incloent un altre factor de conversi a lequaci. Exemple: Sobre un plnol escala 1:50 mesurem 18cm. Quina s la mida real en m?

mida real = 18 cm planol

50 cm real 1 cm plnol

1m real 100 cm real

1850 = 9 m real 100

Exemples: Estem dibuixant un plnol a escala 1:75. Volem representar la mida real de 10,5 m. Quants millmetres haurem de posar sobre el plnol?
1 m plnol 10 mm plnol 10,5103 mida del plnol = 10,5 m real = 140 mm plnol = 75 1 m plnol 75 m real
3

En un microscopi mesurem la longitud dun microorganisme que resulta ser de 1,2510-4 m. Quina ser la mida sobre el plnol posada en mm, si utilitzem una escala de 200:1?
-4 3 200 m plnol 10 mm plnol 1,2510 20010 mida del plnol = 1,2510 m real = = 25 mm plnol 1m real 1 m plnol 1 -4 3

7. FORMATS NORMALITZATS El format ms gran s lA0 (1.188X840), i els segents es determinen dividint el full en dues parts iguals pel costat ms llarg, aix: A0 D 1.188 x 840 A1 D 841 x 594 A2 D 594 x 420 A3 D 420 x 297 A4 D 297 x 210 A5 D 210 x 148,5 A6 D 48,5 x 105
*les mides sn en mm

8. MS CONCEPTES
EN LA NOTACI DELS FACTORS DESCALA, EL PRIMER TERME ES REFEREIX A LA MIDA SOBRE EL PLNOL, I EL SEGON LA SEVA CORRESPONDNCIA AMB LA REALITAT. EN UNA ESCALA DE REDUCCI, PER DETERMINAR LES MIDES REALS, CAL MUTIPLICAR LA MESURA PRESA SOBRE EL PLNOL PEL DENOMINADOR DE LESCALA. EN UNA ESCALA DAMPLIACI PER DETERMINAR LES MIDES REALS, CAL DIVIDIR LA MESURA PRESA SOBRE EL PLNOL PEL DENOMINADOR DE LESCALA. PER FER CANVIS D UNITAT DE MESURA, PODEM USAR ELS FACTORS DE CONVERSI. EN TOTES LES REPRESENTACIONS GRFIQUES QUE DONEN INFORMACI SOBRE LES MIDES, CAL ESPECIFICAR LESCALA. SEMPRE HEM DUSAR ELS FACTORS DESCALA QUE PERTANYEN A LA TAULA DELS NMEROS NORMALS PREVISTOS PER AQUESTA FINALITAT. PER SABER QUIN FACTOR DESCALA S EL MS ADEQUAT CAL TENIR EN COMPTE EL FORMAT SOBRE EL QUAL VOLEM DIBUIXAR. TAMB CAL CONSIDERAR UNA DIMENSI RAONABLE SOBRE EL DIBUIX DE LA PART MS PETITA QUE SHAGI DE REPRESENTAR. EN UNA FOTOGRAFIA FETA SOBRE UNA SUPERFCIE, SI CONT UN OBJECTE QUE CONEIXEM LA SEVA DIMENSI REAL, PODEM DETERMINAR EL FACTOR DESCALA, I EN CONSEQNCIA LES DIMENSIONS DE TOTS ELS ALTRES OBJECTES COLLOCATS EN LA MATEIXA SUPERFCIE.

9. COM DETERMINAR LESCALA PER FER UN DIBUIX Per determinar lescala adient, cal saber: - Las mides dalada i amplada de lobjecte que volem dibuixar - Las mides dalada i amplada del format o del rectangle a on el volem incloure Mtode 1. A lalada i lamplada del rectangle disponible del dibuix se li ha de restar els marges mnims. Normalment ser 10mm. 2. Determinar un factor descala amb lalada mxima de lobjecte i lalada del plnol, posant el nmero ms gran en el numerador, mantenint la mateixa unitat en lexpressi. Determinar un factor descala amb lamplada mxima de lobjecte i lamplada del plnol, posant el nmero ms gran en el numerador, mantenint la mateixa unitat en lexpressi. Del resultat de les divisions dels dos factors anteriorment determinats, escollirem el ms gran si s una escala de reducci i el ms petit si es tracta duna escala dampliaci.

3.

4.

5. El nmero obtingut el contrastem amb la srie dels nmeros normals que shan dutilitzar com a factors descala. Si es tracta duna escala de reducci escollirem de la taula el ms proper en ordre ascendent. Si es tracta duna escala dampliaci ser tamb el nmero ms proper, per en ordre descendent. 6. El nmero finalment escollit de la taula, s el factor descala que el posarem en el denominador (cas de reducci), o en el numerador (cas dampliaci).

10. SRIE DELS NMEROS NORMALS Taula per a ser utilitzada com factors descala

1 10 100 1.000 10.000

2 20 200 2.000 20.000

2,5 25 250 2.500 25.000

3 30 300 3.000 30.000

4 40 400 4.000 40.000

5 50 500 5.000 50.000

6 60 600 6.000 60.000

7 70 700 7.000 70.000

7,5 75 750 7.500 75.000

8 80 800 8.000 80.000

9 90 900 9.000 90.000

100.000 200.000 250.000 300.000 400.000 500.000 600.000 700.000 750.000 800.000 900.000

11. EXEMPLE PRCTIC Volem determinar lescala adequada per dibuixar en un format A4, el plnol duna casa que t 8,5m damplada per 11m de llargada. Determinaci de la llargada i amplada disponible de dibuix
10 10 210 190 10

A4 297x210 mm Llargada disponible 297 35 20 = 242 mm

marges superior i inferior

297

242

alada del caixet

Amplada disponible 210 - 20 = 190 mm

10 35

marges mnims 10 +10 mm

Determinaci dels factors de escala Alada

10 3 mm 3 mida real = 11 m = 1110 mm 1m f= 1110 3 mm = 45,4 242 mm

Amplada
mida real = 8,5 m
3 10 mm = 8,510 mm 1m 3

f=

8,510 3 mm = 44,7 190 mm

Factors Escollirem el 46 (arrodoniment a lala). Perqu s una reducci, farem una aproximaci ascendent. Segons la taula dels nmeros normals, lescala ser 1:50 12. CONCEPTES FINALS
CAL UTILITZAR EL MXIM DE LA SUPERFCIE DISPONIBLE DE DIBUIX, RESPECTANT ELS MARGES MNIMS. TANT EN UNA ESCALA DE REDUCCI COM EN UNA DE AMPLIACI, EN AUGMENTAR EL NMERO DE RELACI DEL FACTOR, EL DIBUIX ES FA MS PETIT. 8

13. EXERCICIS 1 Quina s lalada real dun armari que dibuixat a escala 1:100, t una mida sobre plnol de 22mm? Quina distncia hi ha en lnia recta entre dues poblacions, si mesurem en un mapa a escala 1:50.000, una longitud de 4,5cm? Donar el resultat en Km. Quina s la mida real entre les puntes de les ales duna papallona si en un dibuix a escala 3:1 mesurem 17cm? Volem determinar el dimetre dun fil que mesura 32 mm sobre la pantalla dun pantgraf calibrat a 250 augments. Quin s el dimetre real en m? Utilitzar la notaci cientfica en el resultat. Quina s lescala de dibuix duna torre que t una alada sobre el plnol de 280mm i sabem que en la realitat fa 112m dalada? Quina s lescala de la imatge duna cllula, que en una fotografia mesura 4mm de llargada i en la realitat fa 20m? Quina s lescala adequada per dibuixar sobre el format A4 (297x210 mm), una finca de 200x90 m? Considerar un marge mnim de 15mm. Quina s lescala adequada per dibuixar sobre el format A3 (420x297), una pea mecnica de mides mximes 30x120 mm? Considerar un marge mnim de 10mm. Quina s lescala adequada per dibuixar un eix de 25x70 mm en un format A4?. Cal tenir en compte les dimensions del caixet i tamb incloure cinc cotes que incrementen la longitud del dibuix 10mm cadascuna. Considerar un marge mnim als extrems del dibuix de 10mm.

10 Quina s lescala i el format normalitzat adequat per dibuixar el plnol duna casa que en planta mesura 5,25x13m? Tenim com a condici de dibuix que la distncia real dun metro no pot ser inferior a 2cm sobre el plnol. 11 En una foto darqueologia veiem un regle de 20cm, sobre la imatge daquest regle mesurem 12,5 cm en correspondncia. Tamb mesurem 77 mm com amplada total duna pea arqueolgica. Quina s lescala de la fotografia i lamplada real de la pea arqueolgica?