IMMACULADA MELIS MART. Mster de formaci de professorat de secundria de cincies naturals. Practicum a l IES Palams.

SEQNCIA DE BATXILLERAT ABSTRACT: La seqncia de Batxillerat es desenvolupara durant la fase d'intervenci autnoma del Practicum , entre el 4 i el 15 de mar del 2013. S'impartira a 1er de Batxillerat, al grup A. El tema a desenvolupar ser el de Gentica Mendeliana. La duraci de la seqncia ser de cinc sessions, cadascuna d'una hora. Els continguts s'impartiran a l'aula de forma contextualitzada a travs d'un cas real, un nen que se li diagnostica Fibrosi Qustica poc temps desprs de nixer. A partir d'aqu s'estudiar com es pot heretar la malaltia en el cas d'uns pares que sn portadors. Pel que fa a la metodologia, en la primera sessi s'introduir el tema de la gentica Mendeliana realitzant amb els alumnes una activitat reflexiva sobre els carcters heretats dels familiars i una pluja d'idees prvies sobre l'herncia dels carcters. Posteriorment, es realitzar l'anlisi del cas real de Fibrosi Qustica a traves d'un video i unes reflexions sobre el video. En la segona sessi, es treballara amb ms profunditat el cas de la Fibrosi Qustica amb un exemple concret i s'explicaran magistralment els conceptes de 1a llei de Mendel, Codominncia i 2a llei de Mendel. Tamb sel's assignara als alumnes l'estudi del cas d'una malaltia que es transmet genticament, amb la finalitat que els alumnes spiguen aplicar els conceptes terics a casos prctics de la vida real. En la tercera sessi, els alumnes faran l'exposici oral dels casos prctics que sel's ha assignat per fer la recerca amb la finalitat de treballar sobretot la competncia comunicativa-lingstica. Cada grup co-avaluara a un altre grup amb la finalitat d'aprendre a ser crtics amb el treball que han realitzat els seus companys. En la quarta sessi es realitzar l'activitat cuques, amb la finalitat de posar en prctica tots els coneixements apresos mitjanant la simulaci del creuament de dues cuques, estudiant diferents carcters genotpics i fenotpics. En la cinquena i ltima sessi es realitzar l'examen. Els objectius generals que es volen assolir en aquesta seqncia sn els de comprendre els conceptes fonamentals en l'estudi de l'herncia dels carcters i saber fer una recerca de l'estudi de l'herncia d'una malaltia determinada. Tamb saber aplicar les lleis de Mendel i la codominncia realitzant la recerca dintre d'un context. Es valorara el fet de treballar de forma cooperativa a l'aula. Penso que una de les dificultats que hi pot haver s que els alumnes no tinguin acabada la recerca el dia de l'exposici, en aquest cas portarem els alumnes a la sala d'ordinadors perqu treballin ms a fons en el seu cas i poder fer l'exposici un altre dia a l'aula. Pel que fa a l'avaluaci es tracta d'una avaluaci continuada, majoritriament es donar ms importncia als apartats de l'examen escrit i a la recerca i exposici dels casos prctics. Tamb es tindr en compte, per en un tant per cent ms baix, l'actitud dels alumnes a l'aula i a la realitzaci d'uns exercicis de refor a casa de forma voluntria. La seqncia de batxillerat contara un 10 % de l'avaluaci del trimestre. El producte final que s'obtindr en la seqncia de Batxillerat s saber a aplicar els conceptes terics a un cas prctic de la vida real i haver treballat sobretot la competncia en recerca, la qual la considero molt important per aprendre a ser autodidactes al llarg de la seva vida acadmica.

ASSIGNATURA: Biologia 1er de Batxillerat. Grup A.

TEMA: Herncia Mendeliana.

TEMPORITZACI: 5 sessions d'una hora. - Primera sessi: Tractament de les idees prvies dels alumnes, introducci de l'herncia dels carcters mitjanant un context. Introduir un escenari d'un cas real d' herncia d'una malaltia, la Fibrosi Qustica, a travs del visionat d'un video, i posteriorment fent reflexions i un exemple prctic. - Segona sessi: Posar un exemple d'aplicaci dels continguts continuant amb el mateix context. A partir d'unes dades que sel's proporcionar als alumnes sobre uns progenitors portadors de Fibrosi Qustica hauran de fer els diagrames de Punnet i raonar quina possibilitat hi ha de tenir un fill amb Fibrosi Qustica. Breu introducci de qui era Mendel, definir la 1a llei de Mendel, la codominncia i la 2a. llei de Mendel. Proposar la tasca que hauran delaborar per la propera sessi i la tasca voluntria. - Tercera sessi: Exposici oral de la resoluci de casos, co-avaluaci entre grups, i confecci d'un mapa conceptual entre tots. - Quarta sessi: Activitat d'aplicaci de les lleis de Mendel cuques . A partir de l'estudi de 7 carcters fenotpics diferents de les cuques, els alumnes hauran de fer els creuaments entre dues cuques a l'atzar i veure quines caracterstiques genotpiques i fenotpiques t la cuca descendent. - Cinquena sessi: Examen amb preguntes obertes i exercicis prctics d'aplicaci.

CONTEXT: Context d'aprenentatge: A partir d'un cas real de malaltia de transmissi hereditria, la Fibrosi Qustica, s'estudia les lleis de Mendel i les seves aplicacions en l'herncia dels carcters. A fi de poder entendre i aplicar les lleis de Mendel, els conceptes fonamentals de l'estudi de l'herncia dels carcters ja estaran explicats abans de comenar la seqncia de Batxillerat. Sn els segents: Gentica, gen, genotip, cromosoma, locus, cromosoma homleg, allel, homozigot, heterozigot, dominant, recessiu, codominant, genotip, fenotip, diploide, haploide, herncia intermdia, lnia pura o raa pura.

Context d'aplicaci: Els alumnes hauran d'aplicar els conceptes apresos a travs d'una recerca per internet o altres fonts d'un tipus de malaltia hereditria, que posteriorment hauran d'exposar oralment a classe. Els tems ms importants que haur de contemplar la recerca sn els segents: Quin s l'origen de la malaltia, com es diagnostica, quins sn els seus signes i smptomes principals, possibles tractaments palliatius, quines conseqncies comporta a nivell personal, familiar i social patir la malaltia i estar al voltant del qui la pateix, i sobretot explicar com s' hereta la malaltia amb dels diagrames de Punnet, que s el tema que es treballa a l'aula.

COMPETNCIES:

Competncies generals de Batxillerat: - Competncia en recerca: Es detectar en la capacitat dels alumnes per desenvolupar la seva recerca en el tema proposat per cada grup i que posteriorment han de desenvolupar en la tercera sessi. - Competncia comunicativa-lingstica: Capacitat de saber-se comunicar oralment en les exposicions dels casos prctics, fent servir el propi cos i utilitzant un llenguatge cientfic adequat al context de l'assignatura de forma fluda i entenedora. Exposar els casos prctics projectant-los a classe amb l'ajuda de les TIC. Tamb es veur en la interacci i comunicaci entre els membres de cada grup per demostrar que saben treballar en equip en l'activitat cuques i en les posades en com a l'aula. - Tractament de la informaci i competncia digital: Gestionar la informaci des de com accedir-hi fins a la seva transmissi, tot usant diferents suports, incloent-hi l's de les TIC com element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se. Es veur en quins criteris de recerca han tingut per resoldre els casos prctics. Tamb en l's de les TIC per projectar el power point en l'exposici oral a classe. - Competncia personal i interpersonal: Es notar que els alumnes han de treballar de forma individual per desprs fer una posada en com del seu treball personal per adaptar-lo a un treball cooperatiu que es far dins i fora de l'aula. - Competncia amb el coneixement i interacci amb el mn: En el nostre cas es veur en la recerca dels casos prctics en que han de comprendre de quina manera afecta tenir una malaltia hereditria incurable a nivell personal, familiar i social. Tamb es veur en la comprensi de les lleis de l'herncia, i en la seva aplicaci en els casos prctics.

Competncies especfiques de Batxillerat: Competncia en indagaci i experimentaci: Es veur en la capacitat de portar a terme una investigaci del cas d'una malaltia hereditria en el context de la cincia. Caldr fer una anlisi de les caracterstiques de la malaltia i treure les conclusions sobre quines repercussions comporta tenir aquella malaltia en concret. Competncia en la comprensi de naturalesa de la cincia: Es veur en les conclusions que extreguin els alumnes de l'estudi de cada malaltia en relaci en com la cincia pot influir en de la prpia malaltia i en els possibles tractaments palliatius que pugui tenir. Competncia de comprensi i capacitat d'actuar sobre el mn fsic: Es veur en les conclusions que puguin extreure els alumnes sobre com influeix en la societat conviure amb persones amb un a malaltia hereditria. Tamb es veur en la comprensi de les lleis de l'herncia i la seva aplicaci prctica.

OBJECTIUS: - Comprendre els conceptes fonamentals en l'estudi de l'herncia dels carcters. - Saber fer una recerca de l'estudi de l'herncia d'una malaltia determinada. - Aplicar les lleis de Mendel i la codominncia fent exercicis prctics dintre d'un context. - Treballar de forma cooperativa a l'aula. - Entregar les tasques dintre del termini establert.

CONTINGUTS: - La 1a llei de Mendel - l 'herncia intermdia en la primera llei de Mendel. La codominncia. - La 2a. llei de Mendel. - La Fibrosi Qustica. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES: Connexi amb matemtiques: clcul de probabilitats en els diagrames de Punnet. Connexi amb la llengua: capacitat per saber redactar un document, i per saber parlar correctament en pblic. MATERIAL: - Power point per dur a terme les classes. - Exemple d'aplicaci de les lleis de Mendel extret de la mateixa font que s'ha tret el context per iniciar el tema de gentica Mendeliana. - Exercicis prctics d'aplicaci. - Qestionari de preguntes de l'activitat cuques. - Examen amb preguntes obertes i exercicis prctics. - Graella d'avaluaci de grups.

GESTI D'AULA: Totes les sessions a l'aula estaran ajudades pel suport del power point que es projectara a l'aula. Es formaran grups de 4 persones, a l'haver en total 18 alumnes, es faran dos grups de 4 i dos grups de 5 alumnes Es mantindran durant tota la sequncia de Batxillerat a excepci de l'activitat cuques que es treballara per parelles. Per tractar la diversitat es faran grups el ms heterogeni possible, a fi de promoure que s'ajudin els uns als altres, i que spiguen treballar en equip respectant la manera de ser de cadasc. S'intentar posar en un mateix grup alumnes amb bones capacitats aptitudinals amb alumnes que tinguin dificultats per seguir els conceptes terica- prctics que s'expliquin a classe. Tamb s'intentar que en un mateix grup hi hagi alumnes que participen molt activament a classe amb alumnes que els costi parlar en pblic per timidesa o falta de fludesa, per intentar que aquests ltims rebin el suport i la motivaci dels primers per participar a l'aula quan es facin posades en com.

METODOLOGIA:

PRIMERA SESSI: 20 minuts: Fer-los confeccionar una llista a cadasc de forma individual en que han de posar una caracterstica fenotpica que que hagin heretat de la seva mare, una del seu pare i dues que siguin d'altres descendents ms llunyans que no siguin els pares. Posteriorment es far una reflexi en com entre tots en veu alta per veure quins han sigut els resultats en general. El motiu d'aquesta llista s que s'adonin que els carcters fenotpics no noms s's'hereten dels pares, sin que es poden heretar d'altres generacions, i que l'herncia dels carcters est lligada a un component probabilstic. A continuaci, posar-se en grups de 4 alumnes i confeccionar una nica llista per grup en la qual hi hagi els carcters que es repeteixen ms en el grup. P.ex. cabell moreno predomina sobre cabell ros. Fer una posada en com entre tots per veure quins sn en general els carcters dominants i els recessius en els alumnes. Un membre de cada grup dir quines caracterstiques ha posat a la llista. Es practicar la tcnica de l'escolta activa, no es podran repetir carcters. El motiu de la llista s que s'adonin que hi ha carcters que sn dominants respectes d'altres que sn recessius. 10 minuts: Fer una pluja d'idees prvies en forma de dileg a classe sobre qu en saben de gentica i de l'herncia dels carcters. Qu significa per ells que s'hereti un carcter, qu vol dir que un carcter domina sobre d'un altre. Aquesta pluja d'idees es far amb l'objectiu d'introduir la gentica Mendeliana, de connectar l'activitat inicial que han fet confeccionant les llistes de caracterstiques fenotpiques, i de veure quines motivacions i/o inquietuds tenen els alumnes per aprendre aquest tema.

30 minuts: Introduir el tema de gentica Mendeliana en context. (extret de la web del CDEC biologia en context, les malalties gentiques) Plantejar l'escenari d'un cas real, en Biel, un nen de 4 anys que va nixer aparentment sa, per desprs d'uns dies de nixer els seus pares reben una carta que ha sortit la tripsina augmentada en la prova del tal i cal repetir-la. Desprs de repetir la prova, els nivells de tripsina immunoreactiva continuen sent alts, i la pediatra decideix derivar el nen a l'Hospital Vall d'Hebrn. All, li fan la prova de la suor, que s la que determina si tens o no la malaltia. A en Biel li surt positiu. En Biel pateix de Fibrosi Qustica, una malaltia que no t curaci. Plantejar una pregunta a l'aula: Puc tenir un fill amb Fibrosi Qustica? Un cop sabut que la Fibrosi Qustica s's'hereta cal saber de quina manera ho fa. A continuaci visionarem el video del programa de televisi qu, qui, com de TV3 en que explica com s's'hereten els carcters. Veurem noms la part que ens interessa que s des del minut zero fins al minut setze. Aquest video ens ajudar a entendre la importncia de l'herncia dels carcters en l'sser hum i en com pot influir en la transmissi d'una malaltia.

SEGONA SESSI:

20 minuts: Continuant amb el context, posar un exemple d'aplicaci de les lleis de Mendel dins de la malaltia de la Fibrosi Qustica. A partir de la informaci que es detalla a continuaci els alumnes hauran de saber raonar en grup la segent pregunta: Pregunta: Poden aparixer individus afectats de Fibrosi Qustica a partir del creuament entre dos individus fenotpicament sans? Exemple: El gen de la Fibrosi Qustica es troba en dues formes alternatives o allels. L'allel normal es representa per la lletra F, i s el dominant. L'allel mutant es representa per la lletra f, i s el recessiu. Tenim tres tipus de genotips: FF: individu sa ff: individu amb Fibrosi Qustica. Ff: individu sense smptomes per portador de la malaltia. Els allels FF i ff sn homozigtics. L'allel Ff s heterozigtic.

Anlisi: Si fem el creuament obtindrem: Ff x Ff = 25% FF , 25% ff i 50% Ff. Conclusions: Un 25% dels descendents seran sans (FF) Un 25% dels descendents estaran afectats de Fibrosi Qustica. (ff) Un 50% dels descendents seran portadors de la malaltia (Ff) Per tant, contestant a la pregunta inicial, la probabilitat de tenir un fill amb Fibrosi Qustica entre el creuament de dos progenitors portadors de la malaltia s de . 30 minuts: A continuaci introduir el tema de gentica Mendeliana. Primer farem una petita introducci de qui era Mendel i a qu es va dedicar. Seguidament definir i explicar els segents conceptes: - Primera llei de Mendel. - L'herncia intermdia en la primera llei de Mendel. (Codominncia). - Segona llei de Mendel. 15 minuts: Explicaci als alumnes de la tasca que han de fer. - Encarregar als alumnes que facin una recerca per internet o altres fonts, llibres de text, articles, etc, que parlin dels segents temes i que posteriorment al dia segent hauran d'exposar oralment. L'exposici oral ser a travs d'un power point. - Grup1 (5 persones): Corea de Huntington. - Grup 2 (4 persones): Anmia falciforme. - Grup 3 (4 persones): Fenicetonria. - Grup 4 (5 persones): Hemofilia. De les 4 recerques hauran de buscar els segents apartats: Quin s l'origen de la malaltia, com es diagnostica, quins sn els seus signes i smptomes principals, possibles tractaments palliatius, quines conseqncies comporta a nivell personal, familiar i social patir la malaltia i estar al voltant del qui la pateix, i sobretot explicar com s'hereta la malaltia amb l'ajuda dels diagrames de Punnet, que s el tema que es treballa a l'aula. Proposar als alumnes una tasca voluntria. Sel's entregara un full amb 5 exercicis d 'aplicaci de les lleis de Mendel. Qui ho desitgi els pot fer i entregar-los el dia de l'examen. Si tots sn correctes se li sumar 0,5 punts a l'avaluaci final.

TERCERA SESSI: 40 minuts: Exposici oral de la resoluci de casos. Cada grup disposar de 10 minuts per fer la seva exposici. S'hauran d'haver posat d'acord prviament en com es fa la gesti del temps a fi que cada membre d'un equip hagi fet la seva intervenci oral a classe.

Els grups es co-avaluaran entre ells. Disposaran d'una graella de preguntes per fer la co-avaluaci d'un altre grup i posteriorment s'intercanviaran les graelles perqu puguin reflexionar sobre els comentaris del grup que els ha co-avaluat. El grup 1 co-avaluar al grup 2, el 2 al 3, el 3 al 4 i el 4 a l'1. 20 minuts: Al finalitzar les exposicions es realitzar una posada en com a la pissarra de tots els conceptes apresos per confeccionar un mapa conceptual que reculli les idees ms importants de l'herncia dels carcters.

QUARTA SESSI: 1 hora. Prctica d'aplicaci de conceptes. Es proposa als alumnes l'activitat cuques Es proporciona el material als alumnes perqu facin el entre dos individus i vegin quins carcters genotpics i fenotpics tenen dos descendents d'aquestes cuques progenitores. Es creuen les cuques en funci de 7 carcters. Cal omplir un qestionari amb 8 preguntes inicials, i desprs fer una reflexi sobre quines caracterstiques comuns tenen les cuques filles amb les seus progenitors i en qu s'assemblen 2 cuques filles entre elles.

CINQUENA SESSI: 1hora: Examen amb preguntes obertes i exercicis prctics d'aplicaci. Cal entregar un power point per grup sobre la recerca del cas prctic, un document word per grup amb les preguntes i la reflexi de l'activitat cuques i els exercicis prctics noms qui els hagi volgut fer.

AVALUACI: Es tracta d'una avaluaci continuada. La nota final que s'obtingui contar un 10% de la nota del trimestre. En el cas que no entreguin alguna part no seran avaluats. (excepci dels exercicis voluntaris) 50% Examen amb preguntes obertes i exercicis d'aplicaci. Es faran 5 preguntes i cadascuna valdr 2 punts. 30% Recerca de casos prctics, exposici a l'aula. L'exposici oral contar un 20% i la presentaci en power point un 10%. 10% Activitat cuques En un document word s'hauran de posar els dos apartats segents: Contestar a les 8 preguntes inicials de l'activitat. Fer una reflexi de quines caracterstiques genotpiques i fenotpiques s'han obtingut desprs de fer el creuament i obtindr la F1.

10% Actitud. Es valorar l'actitud segons la segent pauta d'anlisi: Han d'haver assolit un mnim del 50% dels tems per tenir el 10% de la nota. Han sabut treballar en equip a l'aula posant-se d'acord amb la distribuci de tasques tant en l'exposici oral com en l'activitat cuques? (si/no) S'han comportat correctament escoltant al professor, i respectant els torns de paraules? (1/2/3) Han participat activament a l'aula en les exposicions orals i en les posades en com? (1/2/3) Han presentat les tasques el dia que estava pactat? (si/no). Exercicis prctics individuals efectuats a casa voluntriament (0,5 punts). Si els cinc exercicis sn correctes sumaran 0,5 punts a l'avaluaci final.