Hi havia una vegada, en un raco llunya daquest mon, un pais on hi vivien nomes fruites.

Hi havia platans, taronges, les peres i les pomes. Pero resulta que cadscuna daquestes fruites vivia en una ciutat diferents i no es volien veure gens ni mica unes a les altres.

POMES

PLATANS

TARONGES

PERES

Unes deien que no volien saber res dels PLATANS perque eren massa alts i estirats i per aixo cap de les altres fruites mai els hi deia res si es trobaven en algun lloc.

De les PERES deien la resta que eren massa llefiscoses quan es treien la pell. Si no tenen la pell i les toques...ufff rellisquen de seguida de les mans!

I de les POMES que eres molt estranyes perque no eren pas totes iguals, nhi havia mes grogues, altres mes verdes i fins i tot algunes de vermelles... Eren ben rares aquestes pomes.,,,

I de les TARONGES deien que eren molt sucoses i acides i que si thi acostaves i tesquitxava una mica et podien picar els ulls.

Cadascu feia la seva vida a les seves ciutats, pero a vegades es trobaven pero senzillament no es deien res, ni es saludaven... Aquestes fruites tambe anaven a lescola i un dia van coincidir d excursi a la muntanya lescola dels platans, la de les peres i la de les pomes, pero no es van dirigir la paraula i cada escola va anar per la seva banda caminant per un bosc ple de flors, arbres i animalets molt simpatics.

Un pltan que era molt espavilat va comenar a crrer davant de la classe, es va escapar de la resta i es va perdre. Quan es va veure tot sol enmig de la muntanya es va posar a plorar molt i molt fort.

Una taronja de les mes rodonetes volia agafar una papallona que volava per sobre el seu cap i es va despistar del grup i tambe es va perdre al bosc.

A la classe de les peres nhi havia una que estava tan cansada de caminar que va decidir seure una estona damunt duna pedra que va trobar, pero resulta que quan es va donar compte, la resta de peres ja havien marxat i shavia quedat ben sola.

Al grup de les pomes n hi havia una que era molt entremeliada; va veure un cuquet i el va comenar a seguir i sieguir i quan es va donar compte el seu grup havia marxat i shavia quedat sola. Ai que fare jo sola aqui?- anava dient la poma cada cop mes espantada.

El pltan, la taronja, la pera i la poma estaven perdudes al bosc, les quatre caminaren i caminaren ns a trobar una font per beure aigua. Les quatre fruites van arribar al matix temps a la font. Es van sorprendre de trobar-se alla. La taronja els va explicar que lhi havia passat i la resta tambe van dir que els havia passat el mateix. Van seure a esperar a que alg les anes a buscar quan veiguessin que faltaven a la resta de grups. Mentrestant, van estar parlant molta estona unes amb les altres i es van adonar que el que deia la gent no era per tant, la taronja era rodoneta si, pero la poma tambe ho era. El platan era llarguerut, pero no nhi havia per tant. La pera es veritat que te les cames curtetes pero era molt graciosa i la poma no era tan estranya, era vermelleta pero no tan com deien.

De tanta estona que van passar les fruites parlant i jugant es van fer molt i molt amigues. Cada fruita va explicar a la resta de quin arbre sortien! Al cap duna estoneta, la resta de fruites les van trobar i tots salegraren tant que soblidaren que no es volien unes a les altres... I per celebrar que les havien trobadt i que ara els pltans, les pomes, les taronges i les peres eren totes amigues van fer una gran festa on ballaren i cantaren alegrament.

I conte contat, conte acabat!