Pena de mort a Enrique Iglesias

Aquest és un text extret d’ “El tema del tema”, escrit per Quim Monzó a Barcelona a
l’any 2003. A la presentació del nou disc de Sabina “19 días y 500 noches”, el cantant va afirmar
que imposaria la pena de mort als artistes hispans que canten en anglès. Aleshores, un músic del
vell progressisme s’ha declarat a favor de la pena de mort, i no per motius publicitaris. D’ésser així,
es condemnaria un gran nombre de gent. Imaginen si un català haguera dit que imposaria la pena
de mort als cantants catalans que canten en espanyol? Aquesta afirmació provocaria nombrosos
titulars, denúncies i l’haurien acusat de xenòfob. En canvi, Sabina no ha provocat res.
El tema del text és el tracte desigualitari de qui diu que està a favor de la pena de mort.
El títol és remàtic, ja que apel·la a Enrique Iglesias en una part del text, encara que la
pena de mort està present durant tot el text.
Presenta una estructura externa de quatre paràgrafs, i una interna composta per: una
introducció, un desenvolupament i una conclusió. La introducció comença a l’inici del text i finalitza
a la línia 7 (Aquesta setmana...anglès”), i l’autor comença el text dient que Sabina va dir que
imposaria la pena de mort als artistes hispans que canten en anglès. A continuació, el
desenvolupament comença a la lín. 8 i finalitza a la lín. 36 (“Déu n’hi do...rebombori”), i en aquest
l’autor diu que és curiós que un músic del vell progressisme es posara a favor de la pena de mort, i
posa exemples de com seria aquesta aplicada a Enrique Iglesias. Finalment, la conclusió comença
a la lín. 36 i finalitza a la lín. 38 (“de la qual...al·luvió”), i l’autor finalitza el text dient que si un català
haguera dit el que ha dit Sabina, s’hauria armat un rebombori dels mitjans de comunicació, encara
que si ho diu una persona com Sabina, no hi passa res. Aquesta estructura és inductiva, ja que la
tesi del text està al final, i té una progressió temàtica constant, ja que PUIX el tema és el mateix
durant tot el text.
En quant a l’adequació, el seu àmbit d’ús és periodístic i, òbviament, el gènere és d’opinió,
ja que critica la desigualtat de les persones en quant a la seua opinió. Al tractar-se d’un text
argumentatiu, ja que tot el text és una ironia, la seua finalitat és fer-nos reflexionar sobre aquesta
qüestió. La varietat lingüística predominant és el dialecte occidental, que s’aprecia amb els verbs
en subjuntiu (hagués, lín.32). el registre és formal, propi dels texts argumentatius, i amb llenguatge
general. Al text participen: l’emissor reial, Quim Monzó, i un emissor model, un home que critica el
tracte desigual dels catalans i la resta dels espanyols; el receptor REAL nosaltres mateixos, i el
model, tot el públic interessat. Al text trobem diverses frases intertextuals, com “Encara...anglès”
(lín.4), dita per Sabina i sobre la gira el text, i la antítesi de la frase a la lín.32
(“Imposaria...espanyol”), dita per un català. També observem pressuposicions de noms com:
“Francisco Ayala” (lín.3), “Pirata Drake” (lín. 16), i “Cid” (lín.17), ja que suposa que els lectors ja els
coneixen.
 En quant a la funció lingüística, la predominant és l’expressiva, pròpia dels texts
argumentatius.
La modalitat oracional és l’enunciativa afirmativa i, al ser un text argumentatiu,
la modalització marca subjectivitat, la qual apreciem amb expressions com: “Déu n’hi do” (lín.7), i
amb qüestions com: “Per què...” (lín. 10), o “S’imaginen...” (lín. 35).
En quant a cohesió lèxica, trobem sinònims com “llengua”, “idioma” (lín.4 i 5), mots
fonamentals pel tema del text. En quant a relacions d’hiponimia-hiperonimia, veiem l’hiponim
“cantant” (lín. 2), de l’hiperonim “artistes” (lín. 7), “anglès” i “espanyol” (lín. 7 i 33) de “idioma” (lín.
6), i els hipònims “porto-riquenys, cubans, espanyols” (lín. 15) de l’hiperonim “hispans” (lín. 14),
entre altres.
Parlant de cohesió gramatical, veiem elements el·líptics nominals a la lín. 4 (“«jo» he
arribat...”), amb la qual es manifesta la subjectivitat del autor, i a la lín. 32 (“imaginen «vostès»...”)
amb el qual crida a la gent a reflexionar. També veiem el·lipsi verbal en meitat del segon paràgraf,
quan oculta el verb “format”, en el moment on està dient tots els membres que conformarien el
jutjat que condemnaria de mort a Ricky Martin per cantar en anglès i no en castellà.
Veiem anàfores al pronom????? NO S’ENTÉN A QUE FAS REFEPÈNCIA JA QUE EL QUE HI
HA ENTRE PARÈNESI ÉS UN RELATIU CONNECTOR “que”, el qual actua com a subjecte,
durant tot el text. L’autor a més utilitza els següents connectors: per a encetar un tema nou (“amb
aquest motiu”, lín. 2), per a continuar sobre el mateix punt (“a més”, lín. 14), així com per a
estructurar les idees utilitza connectors per a indicar condició (“posem per cas”, lín. 27), oposició
(“en canvi”, lín. 36), i objecció (“encara que”, lín.6).
Finalment, veiem dixis al llarg del text, com dixi espacial: “pel món” (lín. 11), i es refereix a
tots els llocs on hi han “Ynestrillas”; dixi temporal: “aquest any” (lín. 27), que era l’any 2003, quan
es va escriure el text; i dixi personal, amb el pronom “jo” que apareix a les línies 18 i 26.
Aquest text té dos temes fonamentals: la pena de mort i la persona que ha declarat que
està a favor que s’imponga als artistes hispans que canten en anglès. En primer lloc pense que la
pena de mort es immoral, ja que ningú té la potestat de decidir si una persona no té dret a viure,
encara que haja matat a moltes persones. En segon lloc, estic d’acord amb l’autor quan diu que si
l’afirmació “Imposaria la pena de mort als artistes hispans que canten en anglès”, l’haguera dit un
català, hauria molt rebolic, i a la persona que l’haguera dit seria acusat de xenòfob i nacionalista.
Aquest tema dona de A ENS FA pensar que els catalans han de tindre compte amb les seues
paraules, mentre que la resta d’espanyols (excepte els bascs) poden dir el que vulguen sense cap
conseqüència.
Jeny R col.labora Antonia M.