PROPOSTES DE DINAMITZACI AL VOLTANT DE LEXPOSICI

PROPOSTA

Amb aquest document volem donar eines i ms informaci per poder dinamitzar lexposici Espriu. Forma guardada. Al tractar-se duna exposici de format petit, sempre s difcil poder desenvolupar tot el contingut que es voldria en una mostra sobre un autor de la importncia dEspriu. Tot i tractar de manera expressa i volguda la seva obra des duna parcella concreta, hem cregut adient poder facilitar un material complementari, que ajudi i doni recursos per poder crear algunes activitats ms enll de lexposici. Amb la informaci que oferim es pot desenvolupar un club de lectura a partir dels temes que hem tractat dins lexposici de lobra dEspriu o oferir als visitants una llista de recursos en lnia per poder completar la informaci de la mostra. Aquest document est pensat per a les entitats que acolliu lexposici, per a que sadapti al format que cregueu ms adequat per als vostres visitants.

El document que us presenten desenvolupa propostes per acostar-se a la poesia dEspriu a travs dels dos temes que configuren lexposici aix com tamb altres aspectes recurrents en lexposici. Al final us adjuntem un annex amb els poemes que es citen en aquest document per a poder-hi treballar.

Aquest material que oferim est pensat per poder crixer i ampliar-se a mesura que lexposici avanci. Ens agradar molt poder reflectir-hi els suggeriments i experincies que ens vagin arribant a partir de la seva posada en prctica.

INTRODUCCI

En ocasi de lAny Espriu, que commemora el centenari del naixement de lescriptor, sha creat una exposici de carcter itinerant per a un pblic molt divers. Pensem que lobra literria i, ms especficament, la poesia pot ser ha de ser exposable, com ho s un llen o una escultura. En aquest sentit, sha orientat la proposta cap a una installaci on el visitant es trobi amb les paraules dEspriu. El mateix escriptor va dir, repetides vegades, que no noms no disposava de biografia, sin que sentia un immens desdeny per tots aquells que havien convertit la seva vida en pur exhibicionisme. Es deixa, doncs, a requeriment del mateix autor, la vida externa per apropar-nos en la mesura que ens sigui possible als seus versos, breus, tensos, posats al servei de la comunitat. La installaci pretn tenir present el modus faciendi, la circumstncia, del treball de Salvador Espriu. Volem situar-nos no tant en la seva taula de treball com en lespai mental on les diverses veus i formes, prpies i alienes, anaven de mica en mica constituint la seva obra. En un armari rober hi tenia el seus atuells personals i un fitxer on tenia guardades les citacions, els pensaments, els versos dels llibres que, a mesura que sels havia llegit, anava donant o regalant. Damunt duna taula neta, amb la fredor del vidre que protegia la fusta, Espriu treballava diligentment, ordenadament, a partir dunes poques i frgils paraules. Sovint, aquestes paraules provenien de clars insomnis al llarg dels quals havia redactat mentalment els poemes. Espriu va escriure: la meva poesia, en la molt arriscada suposici que ho sigui i aquesta no s falsa modstia, s tibant per senzilla, per a qui es molesti a envestir-la ordenadament i no oblidi el carcter cclic i en espiral que he procurat, durant ms de cinquanta anys dun aprenentatge que no he enllestit ni sha de cloure mai. En el cercle obsessiu dunes senzilles i tibants paraules, el poeta modest s a dir: hbil conreador de la ironia ens proposa un mn auster, despullat. El visitant dEspriu. Forma guardada es troba un monlit que guarda dues files de calaixos. Cadascuna delles gira al voltant dun eix que centra lobra dEspriu: el silenci i la ceguesa. Una poesia com la dEspriu, tan sensible a lobertura al mn, als sentits, es va fent al lmit duns conceptes que anullen no noms el poema, sin tamb la nostra prpia experincia. Com no pot ser daltra manera, en aquesta posici extrema, ran de la timba, ens aventurem per un cam difcil.

El silenci El silenci s el punt ideal darribada de tota lobra dEspriu. Les veus, situacions o estridncies que sacumulen al llarg de la seva obra convergeixen en un silenci aclaparador. La propensi cap a laband de la paraula, cap al silenci, s tamb una de les caracterstiques ms pertinaces de la modernitat. La trobem en lepistemologia de Ludwig Wittgenstein, en lesttica dAnton Webern o de John Cage, i en la potica de Samuel Beckett. La paraula no dita, la msica no sentida s la paradoxa que ens recorda lideal: parlar s dir menys. El silenci s el punt ideal darribada de tota lobra dEspriu. Lexcs de soroll o lallau constant de lletra impresa sn una de les caracterstiques del mn modern. Els dubtes que des de lhumanisme es plantegen si aquesta proliferaci de literatura a qu ens veiem sotmesos no s, paradoxalment, una subversi del significat, semblen del tot justificats. La reiterada, generosa i quasi irresistible invitaci a la sopidesa i al silenci lhem dentendre, no com un efecte de contrapunt, sin de sntesi de tota lobra dEspriu. El silenci s laband del trnsit, del caminar i de la pols que enlairem. De la mort caminada. Per veure el paper del silenci en lobra dEspriu es pot fer una lectura transversal de Llibre de Sinera a partir del concepte de silenci. Prenent en consideraci, sobretot, els poemes: XXI, XXIV, XXVII, XXXIV, XXXV, XXXVIII, per acabar amb el XXXIX, una de les peces lriques cabdals de la potica dEspriu i que es troba en la installaci.

Silenci i can. El poeta obsedit pel silenci va tenir un altaveu privilegiat: Raimon. Cal fer una audici de Les canons de la roda del temps (1966), un clebre enregistrament que va popularitzar Espriu i que duia en la coberta del disc una illustraci de Joan Mir. El cantautor del comproms, del crit i del puny, va cantar uns poemes de tarann lric, sin metafsic. Valdria la pena assenyalar aquesta tria. Raimon, per exemple, no va incorporar poemes de La pell de brau, el poemari que esdevindria consigna de reconciliaci nacional per loposici poltica al rgim franquista. Us convidem a reflexionar sobre aquest fet: el difcil equilibri entre la denncia del real i la recerca de linefable, la justcia i la transcendncia, la acci i la quietud, el crit i el silenci.

En aquest enlla podeu consultar els poemes del disc:

http://www.upv.es/contenidos/RAIMON/info/751593normalv.html

i en la web de msica de poetes en podeu escoltar dues de les canons (Can de la mort albada i Can dalbada):
http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Recurs?autor=8 6&music=453&titol=580&recurs=275

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Recurs?autor=8 6&music=453&titol=581&recurs=277

La ceguesa El motiu del cec ens remet a la incapacitat de lhome dentendre el mn, dorientar-nos en la tenebra intellectiva. Lobra dEspriu explora a les palpentes els topalls ms rigorosos de la limitaci de lhome. Espriu va tenir present per molts motius i en diverses ocasions lobra del pintor flamenc Pieter Brueghel. Dentre els quadres daquest pintor, destaca La parbola dels cecs. Una cec encapala una corrua daltres cecs i tots ells van cam destimbar-se. Es pot interpretar aquesta imatge com una metfora de lestupidesa humana: els cecs (els homes) acaben trgicament el seu dest i no alteren el ms mnim lescenari plcid que els embolcalla. La dissort humana s resposta amb el silenci de Du.

En el segent enlla podeu veure el quadre de Brueghel:

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Pieter_Bruegel_d._%C3%84._025.jpg

Com en un palimpsest, es poden relacionar diversos textos espriuans a propsit del quadre La parbola dels cecs de Brueghel el Vell, amb un dels poemes que inaugura la modernitat: Les auvegles de Charles Baudelaire. Pel poeta francs, sn els artistes els qui, en concret, assumeixen la ceguesa en el nou ordre econmic i cultural. Sn ells, espectres urbans, els qui gosen travessar el negre illimitat, els qui sn germans del silenci etern. El poeta cec noms pot expressar la recerca a les palpentes dun absolut, dall que mai no arribar ni a albirar. Per a Jacques Derrida el dibuix dun cec s el dibuix dun cec, una constataci que tant ha de valer per a la pintura com per a la literatura. Els poetes, com la resta dels creadors, es troben privats del secular poder dels ulls privilegiats amb qu veien, preveien, descrivien, definien i legislaven sobre linvisible. Baudelaire els demana si encara estan buscant un cel. Guies dubtosos en un escenari dubts: la modernitat. Tot el poemari de Per al llibre de salms daquests vells cecs est basat en aquesta pintura de Brueghel. Podeu trobar ms informaci sobre aquest poemari a: http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/articles/84/151/0/0/0/salvadorespriu.html

Palimpsest. Hem parlat que entre La parbola del cecs de Brueghel, Les auvegles de Baudelaire i alguns dels textos presents a Espriu. Forma guardada sestableix una mena de palimpsest. Al darrera hi ha una brevssima parbola que es troba a levangeli de Mateu (Mt 15, 14) Deixeu-los estar: sn cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot. Intenteu reconstruir-la: com es pot engrandir i actualitzar el radi de significacions daquest ensenyament en Brueghel, en Baudelaire i en Espriu. Tingueu present que en el text del Proemi a les poesies de Rossell-Prcel que trobareu en la installaci hi ha tamb una referncia molt clara a Baudelaire. Cap escriptor de la modernitat, i Espriu ho s, sescapa del seu influx, dileg o contestaci.

Ms propostes El fitxer. A la installaci Espriu. Forma guardada sha utilitzat un parell de citacions extretes del fitxer de Salvador Espriu. El nostre autor era un vora lector. Durant uns anys va dur un registre de citacions de les seves lectures. Aquesta s la base daquest fitxer que actualment es pot trobar digitalitzat a la Ctedra Mrius Torres de la Universitat de Lleida: http://www.catedramariustorres.udl.cat/materials/manuscrits/_autors/espr/fitxer/index.php Us proposem un recorregut per aquestes citacions. Autors, temes, llenges o pensaments semblen discrrer per viaranys difcils de confluir. Intenteu fer lexercici dextreure alguna citaci que us suggereixi un text dEspriu. El silenci o la ceguesa, com veureu, hi sn presents, aix com daltres temtiques que us permetran abordar des de diverses perspectives lobra dEspriu.

Espriu i Fenosa. En la installaci Espriu. Forma guardada hi trobareu lobra dalguns artistes plstics relacionats amb lobra dEspriu entre els quals destaca de manera evident la figura dApelles Fenosa. Escultor, artista integrant de lanomenada escola de Pars, va contactar ja gran amb el poeta. Fruit daquesta relaci s un dels darrers poemaris dEspriu: Formes i paraules. Us convidem a visitar la seva casa museu de lescultor al Vendrell i a visitar-la virtualment a: http://www.fundaciofenosa.org/ Entre aquesta dos artistes es van establir rpidament una srie de complicitats. Podeu per exemple, comparar ls del mite que fan tots dos artistes. Busqueu la recreaci ulissaca o linters pertina per les transformacions, lextrema fragilitat i ambigitat de lsser hum i el seu reflex mtic. Un altre element destacat s lafinitat de tots dos artistes per lart i la filosofia japonesa.

Recursos web: Al web de lAny Espriu es pot trobar una completa webgrafia on hi ha recursos textuals, imatges, recursos biogrfics, comentaris, etc. http://www.anyespriu.cat/l-autor/webgrafia Destaca el treball de visat.cat on, a ms duna visi panormica de lescriptor, una biografia molt completa i disposeu de comentaris ms especfics de prcticament tot els seus llibres. http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/autor/151/salvador-espriu.html

POEMES I TEXTOS CITATS EN EL DOCUMENT:

Salvador Espriu, Llibre de Sinera Primera edici: dins Obra potica, Barcelona, Albert, 1963
Selecci de poemes XXI Quan sabaltia el sol, ben ajaat en lalta heura de la paret regalimosa del jard, ens duien mans humils davant les velles dames que coneixien els noms i els pecats dels morts i dels vivents. En el reps parlaven amb allunyat afecte, sense esperar resposta, noms el dring dels mots. Una delles, per, amb els seus ulls tan clars ens mirava, callada, des de la saviesa, i feia que el silenci plans damunt els caps, parat vol de cigonya dalt del vespre dun cel castell. En esguardar-la al mig de lamplssima estana, donant-li senyoria tota la nostra por, ens era bon refugi el somriure ms lleu. Desprs he vist lantiga porcellana trencada enll dels dies buits, i el mar molt mullat per la pluja, i la llum que a poc a poc satura en el son del drag, i com rares paraules, recapte daquell temps, mendinsen ensorrant-me per lenclotat cam.

XXIV Quan la llum pujada des del fons del mar a llevant comena just a tremolar, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan per la muntanya que tanca el ponent el falc senduia la claror del cel, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Mentre bleixa laire malalt de la nit i boques de fosca fressen als camins, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan la pluja porta lolor de la pols de les fulles aspres dels llunyans alocs, he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra. Quan el vent es parla en la solitud dels meus morts que riuen destar sempre junts, he mirat aquesta terra, he mirat aqueta terra. Mentre menvelleixo en el llarg esfor de passar la rella damunt els records, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan lestiu ajaa per tot ladormit camp lample silenci que estenen els grills, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Mentre comprenien savis dits de cec com lhivern despulla la son dels sarments, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan la desbocada fora dels cavalls de laiguat de sobte baixa pels rials, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.

XXVII

A la veu de la pluja varen emmudir les vides tan petites que es parlen en la nit. Quan fa bon temps, es criden ben endins de la foscor. Comencen molt cautament subtils, montons, lents dilegs sense fi. Laire ms prim, la menta, laigua del rec, el grill es cerquen i sapleguen en un mateix cam de fressa compassada, de silenci tranquil. Per com que la pluja

deixa tota la nit arran del mar deserta, avui no el puc sentir.

XXXIV Aiges tranquilles, olioses, brutes. Anem entrant a port, en aquest refugi, molt a recer de la difcil mar. Evitar lesglaiadora boia que es mou entre deixalles al davant. Els ulls entreoberts miren fix i no veuen la roda alta de proa, coronada amb un inclinadssim cap de mort. Conec com sacomplia tot el temps de la navegaci i el seu retorn, mentre satansen a poc a poc vers la barca, des de lesclat de la llum aturada, del clos silenci estant, llises parets de moll.

XXXV Acaba aqu el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com s al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates despgol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de lora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Lmits estrictes duna vella terra: el seguici dels xiprers rera el carro del sol que sen va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de lhoritz de ponent. He donat la meva vida pel difcil guany dunes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas.

XXXVIII Ordenat, establert, potser intelligible, deixo el petit mn que duc des de lorigen i menvolta des dell, car arriben de sobte els neguitosos passos al terme del cam. Concedida als meus ulls lestranya fora de penetrar tot aquest gruix del mur, contemplo els closos, silenciosos, solitaris conceptes que van creant i enlairen

per a ning les agitades mans del foc. Ah, la diversa identitat davallada dels pous, tan dolors esfor per confegir i aprendre, una a una, les lletres dels mots del no-res! Acs del vent albard entorn de la casa. Vet aqu lhome vell, al davant de la casa, com ala poc a poc la seva pols en un moment, rid i nu, desttua. Terra seca desprs, ja per sempre fora del nombre, del nom, trossejada a les fondries per les rels de larbre.

XXXIX Vinc a la nua sequedat de la terra. Sc ja silenci aprofundit. Mallunyo duna pols enlairada.

Salvador Espriu, Per al llibre de salms daquests vells cecs 1967

Selecci de poemes I Qui fa de guia s el ms cec. Alvem al sol les nines.

IV Palpem adversos murs de llum, cel de pluja, pell de la fosca.

XXVI Brilla, dins lnic coneixement del negre, lor del meu somni. Brilla, dins lnic coneixement del negre, lor del meu somni.

XXVII Groc, blau, verd, mangra: aprenc colors diversos de la mentida.

XXXIV Cervell, despullam pensaments que no vnen nus als meus llavis.

XXXVIII Sentem prxim aquell corrent tan rpid, on hem de caure.

Salvador Espriu Proemi a lObra potica (1949) de Bartomeu Rossell-Prcel

El vident i el brbar tinterdiren els camins del savi antic, el problemtic cnon de serenor que la teva modernitat enyora, i cremes sense passions, enmig de les runes germanades del frum i la catedral, del parlament i lescola, en la flama imitada del teu cervell. Com introduiries la teva vida, tan malmesa, en latmosfera de la poesia? O com oposaries la teva posta a lalba, sempre renovada, de la violncia i el crim? Avances sense argument cap a la timba, interrogant la teva nima emmudida sobre la magna qesti de tu mateix. I quan al mirall no hi ha cap imatge del teu enigma, alg et pregunta qui va ser el teu amic, el teu semblant, aquest o aquell, lestrany allunyat rera el ress de tambors, endinsat en el vent nocturn, tot anullat en apagada pluja. I tu thas desquitllar per lofici o per lancdota, rid, temors del mur, sentint al teu entorn les ferides del gla.

Charles Baudelaire. Les aveugles, Les Fleurs du mal Els cecs, versi de Pere Rovira
Aix s com travessen la negror illimitada, germana de letern silenci. Oh ciutat! Mentre tu, al voltant nostre, rius, i brames, i cantes, entregada al plaer fins latrocitat, jo tamb marrossego!, mira!, i ms perdut que ells, em pregunto: qu busquen al Cel tots aquests cecs?