Professional Documents
Culture Documents
Adaptacio Cdu
Adaptacio Cdu
Elaborat per: Merc Abey, Montserrat Gabarr, Anna Gasol i Alba Rebordosa Juny 2006
Departament dEducaci
INTRODUCCI Aquest document dadaptaci i actualitzaci de la Classificaci Decimal Universal (CDU) per a les biblioteques dels centres escolars deducaci infantil, primria i secundria est pensat per facilitar a les persones responsables de la biblioteca lorganitzaci dels documents i la localitzaci a les prestatgeries duna forma sistemtica i amb uns criteris unificats. La CDU permet classificar els coneixements en deu rees temtiques: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Obres generals Filosofia Religi Cincies socials Llengua Cincies pures. Cincies naturals Cincies aplicades Arts. Jocs. Esports Literatura Histria. Geografia
La divisi dels nmeros de cada una de les rees sha fet de manera simplificada, intentant no subdividir amb escreix i mantenir, aix, lagrupaci per conceptes ms globals o genrics. Per classificar el fons de ficci, tant de literatura infantil i juvenil com dadults, shan assignat les lletres que representen els diferents nivells de lectura (I*, I**, I*** i JN) i els diferents gneres (C, N, P i T). Alguns nmeros incorporen observacions per facilitar la catalogaci i precisar-ne el seu abast. Aquest treball sha realitzat tenint en compte els fons documentals de les biblioteques escolars de les diferents etapes educatives i els treballs fets tant en lmbit de la biblioteca escolar com en el de la biblioteca pblica. Ladaptaci sha fet a partir de les taules de la CDU que hi havia a laplicaci de gesti de biblioteques escolars Prgam 1.1 i sha treballat amb la bibliografia que es cita a continuaci. En el document sincorpora, tamb, una segona versi de la taula del 8 amb les rees de llengua i literatura per utilitzar-la en el cas que es vulgui deixar el nmero 4 buit. Sha comptat tamb amb la collaboraci de Nria Mul (Cap de la Unitat dAccs a la Informaci del Servei de Biblioteques de la Diputaci de Barcelona). Lobjectiu daquesta feina s la seva incorporaci a la nova aplicaci ePrgam.
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA
CDU. Clasificacin Decimal Universal. Edicin abreviada espaola. 6 edicin revisada y actualizada. Madrid: AENOR, 1991 CDU. Clasificacin Decimal Universal. Norma UNE 50001: 2004. Primera modificacin. Madrid: AENOR, 2004 Classificaci decimal: adaptaci per a les biblioteques catalanes; dirigida per Jordi Rubi i Balaguer. 4 ed. Barcelona: Teide, 1982 (Aportaci Universitria. Srie Mtodes) La nova biblioteca escolar. Assumpci Lissn (coord.); Concepci Martnez (coord.); prleg de Marta Mata. Barcelona: Edicions 62, 1999 (Llibres a labast; 342. Srie Rosa Sensat) McILWAINE. I. C. Guia para el uso de la CDU. Adaptada por Rosa San Segundo Manuel. Madrid: AENOR, 2003 Universal Decimal Classification : International Medium Edition. Part 1. Systematic tables. Londres : British Standards Institution, 1985
DOCUMENTS CONSULTATS DS INTERN Aplicaci de la classificaci decimal al servei de biblioteques de la Diputaci de Barcelona. Secci de processos tcnics. Catalogaci (Document ds intern) Document ds intern del programa de biblioteques de lIMEB
OBRES DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL RTOLS I Llibres per a parvulari I* Llibres per a cicle inicial I** Llibres per a cicle mitj I*** Llibres per a cicle superior JN Novella juvenil Llibres en altres llenges CDU
I I1 I2 I3 JN ID IE IF II Llibres dimaginaci a partir de 2 anys Llibres dimaginaci a partir de 6anys Llibres dimaginaci a partir de 8anys Llibres dimaginaci a partir de 10 anys Novella juvenil a partir de 12 anys Llibres dimaginaci en alemany (Deutsch) Llibres dimaginaci en angls (English) Llibres dimaginaci en francs (Franais) Llibres dimaginaci en itali (Italiano)
OBSERVACIONS
Els llibres dimaginaci/ficci es classifiquen per edats i el distintiu de color corresponent per facilitar als nens/nenes on trobar els llibres de la seva edat. El codi a utilitzar pot ser la I dimaginaci seguida del nmero que indica ledat o b seguida dasteriscos: I (blau clar), I1-I* (blau fosc), I2-I** (vermell), I3-I*** (verd) Tamb es poden classificar a N (novella) amb la indicaci de color (groc) per a juvenil Els llibres dimaginaci escrits en llenges estrangeres es classifiquen segons la llengua en qu estan escrits. A la I dimaginaci sha dafegir la lletra de la llengua corresponent. El codi de la llengua acostuma a ser la primera lletra del seu nom en la llengua original
CDU
Novelles en catal o castell Novelles en alemany (Deutsch) Novelles en angls (English) Novelles en francs (Franais) Novelles en itali (Italiano) Poesia Teatre
OBSERVACIONS
Shi classifica la literatura a partir del segle XIX. Lanterior al segle XIX va al 8 Shi classifiquen les novelles escrites en una llengua diferent del catal o castell, sigui quina sigui la procedncia de lautor/a. A la N de novella sha dafegir la lletra de la llengua corresponent. El codi de la llengua acostuma a ser la primera lletra del seu nom en la llengua original Shi classifica la poesia a partir del segle XIX. Lanterior al segle XIX va al 8 Shi classifica el teatre a partir del segle XIX. Lanterior al segle XIX va al 8
Poesia Teatre
CDU
OBSERVACIONS
OBSERVACIONS
Shi classifiquen tots els documents que contenen curiositats sobre el mn Shi classifiquen les obres que es refereixen a la documentaci en el seu sentit ms ampli, com a conjunt de documents; a la seva histria i la del llibre en general. Inclou les obres que parlen de lofici dautor o la producci editorial. La impremta va al 655 Les obres sobre altres suports documentals es classifiquen a la matria corresponent tenint en compte la tcnica de la seva realitzaci (vdeo, DVD) Shi classifiquen les obres que parlen dels fonaments de la informaci i la comunicaci i la seva utilitzaci educativa. Els aspectes tcnics i tecnolgics van al seu nmero corresponent
007 01 02
Teoria de la informaci i de la comunicaci Bibliografia. Selecci de documents Biblioteca. Organitzaci i serveis Animaci a la lectura Tcniques destudi, investigaci i recerca Enciclopdies generals Revistes generals Congressos. Jornades. Entitats Museus generals Periodisme Obres i estudis sobre literatura infantil i juvenil Obres sobre cmics Obres singulars
Les enciclopdies i els diccionaris generals es classifiquen al 03 i les especialitzades al nmero de la matria corresponent amb la subdivisi (03) Les revistes generals es classifiquen al 05 i les especialitzades al nmero de la matria corresponent amb la subdivisi (05) Les jornades i els congressos generals es classifiquen al 06 i els especfics al nmero de la matria corresponent amb la subdivisi (06) Els museus generals es classifiquen al 069 i els especfics al nmero de la matria corresponent amb la subdivisi (06) Shi classifiquen els documents que tracten de la premsa a lescola
087.1 Obres sobre literatura infantil 087.1 Obres sobre literatura juvenil
087.1 087.6 09
Els cmics es classifiquen amb C + les tres primeres lletres del cognom de lautor Shi classifiquen les obres que formen part del Fons Histric i/o altres que tenen un inters especial per al centre educatiu
CDU
Filosofia Diccionaris i enciclopdies de filosofia Didctica de la filosofia Histria de la filosofia Filosofia grega antiga Obres de filsofs/filsofes Metafsica. Esttica Essncia de la vida i de la mort Parapsicologia. Ocultisme Sistemes, doctrines i teories filosfiques Psicologia Diccionaris i enciclopdies de psicologia Histria de la psicologia Obres de psiclegs/psiclogues Sistemes, escoles i corrents psicolgics Psicomotricitat Emocions i sentiments Intelligncia Psicologia infantil Psicologia juvenil Lgica Filosofia de la cincia tica Educaci en valors Civisme i ciutadania Educaci per a la pau
OBSERVACIONS
1(A/Z) 11 128 13
Shi classifica tot all que es relatiu a un filsof/a: la seva obra, la seva vida i les obres sobre ell/a. Entre parntesi sindiquen les tres primeres lletres del cognom del filsof/a Shi classifiquen totes les obres que parlen de la vida i de la mort. Els costums i rituals entorn la mort van al 39 Shi classifiquen els corrents filosfics independentment dels filsofs que van a l1(A/Z)
Shi classifica tot all que es relatiu a un psicleg/a: la seva obra, la seva vida i les obres sobre ell/a. Entre parntesi sindiquen les tres primeres lletres del cognom del psicleg/a
Shi classifiquen les obres que tracten sobre solidaritat, tolerncia, interculturalitat
RTOLS
177 179
CDU
tica social Maltractaments i violncia
OBSERVACIONS
Shi classifiquen els documents sobre racisme i xenofbia i els que tracten sobre ltica als mitjans de comunicaci
OBSERVACIONS
Shi classifiquen les obres que tracten de les religions tribals, tniques, etc.
Religi Religions primitives Budisme Textos sagrats del budisme Mitologia Judaisme Textos sagrats del judaisme Cristianisme Textos sagrats del cristianisme Islam Textos sagrats de lIslam Altres religions
Shi classifica tot el que fa referncia a les religions de lantiguitat: Egipte, Mesopotmia, Grcia, Roma, etc.
OBSERVACIONS
Estudis de gnere. Rol sexual Estadstica. Demografia Poltica Migracions. Societat intercultural Economia i comer Distribuci de la riquesa Treball. Mercat laboral. Sindicats Educaci per al consum Dret Institucions i organismes internacionals Dret constitucional i poltic Drets humans Dret penal. Delinqncia. Pena de mort Dret familiar. Adopcions Administraci pblica. Institucions Serveis socials. Associacions dajuda i de solidaritat Educaci. Poltica de leducaci Diccionaris i enciclopdies de pedagogia Histria de l'educaci Educaci a Europa Educaci a Espanya
Shi classifiquen tots els documents que fan referncia als grups socials segons ledat, caracterstiques tniques, llengua, sexe, ocupaci, classe social, estat civil Els documents que tracten sobre les caracterstiques fsiques dels diversos grups humans van al 572 Shi classifiquen els documents sobre estudis de gnere: rol sexual, feminisme, homosexualitat, transsexualitat La coeducaci va al 370.4 Shi classifiquen els documents que tracten sobre com es governa la societat i sobre la gesti dels afers pblics
Shi classifiquen les constitucions, lleis, estatuts Inclou tamb els drets dels infants
Shi classifica tot all que fa referncia als projectes i estudis europeus i de la Uni Europea Shi classifica tot all que fa referncia a la poltica i legislaci educativa del conjunt de lestat
RTOLS
37 (A/Z) 370 370.15 370.4 371 371.1 371.2
CDU
37(467.1) Educaci a Catalunya
OBSERVACIONS
Shi classifica tot all que fa referncia a poltica i legislaci educativa de Catalunya Shi classifica tot all que s relatiu a un pedagog/a: la seva obra, la seva vida i les obres sobre ell/a. Entre parntesi sindiquen les tres primeres lletres del cognom del pedagog/a
Obres de pedagogs/pedagogues Teoria i filosofia de l'educaci Sociologia de leducaci Coeducaci Organitzaci de l'educaci. L'escola i la comunitat educativa Professorat: habilitats, competncies, comunicaci, formaci Organitzaci escolar: plans d'estudi, currculum, avaluaci, reglament de rgim intern, projecte educatiu, consell escolar de centre Mtodes d'ensenyament. Didctica. Investigaci
Shi classifiquen els documents que fan referncia a les relacions escola/famlia i a les de lescola amb el seu entorn
Shi classifiquen tots els documents que fan referncia als projectes concrets de cada centre educatiu Shi classifiquen els documents sobre didctica general. Les didctiques especfiques de cada rea van al nmero de la matria corresponent
Tcniques daprenentatge i estudi. Metodologia de treball Sistemes i teories de l'educaci (Decroly, Escola Moderna, Montessori...) Orientaci i tutoria. Resoluci de conflictes. Mediaci escolar Edificis, mobiliari i material escolar Leducaci per a la salut va al 613 i leducaci viria al 656.1 Seguretat escolar i prevenci de riscos Vida escolar: colnies, festes, menjadors Necessitats educatives especials. Integraci escolar. Atenci a la diversitat Educaci per a la cohesi social. Acollida de lalumnat nouvingut Educaci infantil. Educaci primria Educaci infantil: escola bressol i parvulari Educaci primria Educaci secundria 10
373
RTOLS
373.1 373.5 373.6 374 378 379.8 38
CDU
Educaci secundria obligatria (ESO) Batxillerat Formaci professional Educaci de persones adultes i formaci permanent Ensenyament superior. Universitat Educaci per al lleure. Educaci no formal Botigues i mercats Costums. Tradicions Indumentria Festes populars Folklore Contes populars i tradicionals. Rondalles. Faules Llegendes Endevinalles, refranys i proverbis
OBSERVACIONS
39 Costums. Tradicions
Shi classifiquen els documents que fan referncia a Catalunya. En el cas que hi hagi documents daltres llocs es pot indicar la subdivisi geogrfica
11
CDU
Llengua 40 Lingstica i filologia 40(07) Didctica de la llengua 407 Sociolingstica. Bilingisme. Normalitzaci lingstica 407(07) Programes dimmersi 408 Llenguatge oral i escrit. Aprenentatge de la lectoescriptura 408(076) Jocs de llengua 409 Llenguatge no verbal 42 Llat 42(03) Diccionaris de llat 43 Llenges romniques 431 Francs 431(03) Diccionaris de francs
431(07) 431.2 431.6
OBSERVACIONS
Els diccionaris bilinges es classifiquen segons la llengua estrangera, objecte destudi: Ex. Diccionari catal-francs o francs-catal
433 Catal
434 Castell
Didctica del francs Llibres de lectura en francs Gramtica francesa Catal Diccionaris de catal Didctica del catal Llibres de lectura en catal Gramtica catalana Castell Diccionaris de castell Didctica del castell Llibres de lectura en castell Gramtica castellana Gallec 12
RTOLS
437 437(03) 437(07) 437.2 437.6 44
CDU
Itali Diccionaris ditali Didctica de litali Llibres de lectura en itali Gramtica italiana Llenges germniques Angls Diccionaris dangls Didctica de langls Llibres de lectura en angls Gramtica anglesa Alemany Diccionaris dalemany Didctica de lalemany Llibres de lectura en alemany Gramtica alemanya Llenges semtiques rab Diccionaris drab Berber Llenges eslaves Grec Diccionaris de grec Altres llenges Basc Llenges africanes: sonink, mandinga... Llenges asitiques: xins, japons...
OBSERVACIONS
Els diccionaris bilinges es classifiquen segons la llengua estrangera, objecte destudi: Ex. Diccionari itali-catal o catal-itali
441 Angls
441 441(03) 441(07) 441.2 441.6 442 442(03) 442(07) 442.2 442.6 45 452 452(03) 454 47 48 48(03) 49 493 496 498
Els diccionaris bilinges es classifiquen segons la llengua estrangera, objecte destudi: Ex. Diccionari catal-angls o angls-catal
Els diccionaris bilinges es classifiquen segons la llengua estrangera, objecte destudi: Ex. Diccionari catal-alemany o alemany-catal
Shi classifiquen els documents que tracten sobre les llenges que no es poden classificar en els altres nmeros
13
5 CINCIES PURES. CINCIES NATURALS RTOLS 5 Cincies pures. Cincies naturals CDU
5 5(03) 5(074) 5(A/Z)
OBSERVACIONS
Shi classifiquen tots els documents que fan referncia a la cincia en general
51 Matemtica
52 Astronomia
Diccionaris i enciclopdies de cincia Museus de cincia Biografies de persones cientfiques Matemtica Diccionaris i enciclopdies de matemtica Didctica de la matemtica Exercicis, problemes i jocs matemtics Aritmtica lgebra Geometria Trigonometria Astronomia Diccionaris i enciclopdies dastronomia Didctica de lastronomia Astronomia prctica (observatoris, telescopis) Astronomia descriptiva (univers, sistema solar, planetes, estrelles...) Shi classifiquen els documents que fan referncia a la distncia del La Terra com a astre. Estacions de lany Cronologia astronmica: dia, setmana, mes... Fsica i qumica Fsica Diccionaris i enciclopdies de fsica Didctica de la fsica Experiments i problemes de fsica Mecnica dels slids (pes...) Fluids, lquids. Hidrulica Pneumtica. Aerodinmica (gasos...)
53 Fsica
14
RTOLS
534 535 536 537 538 539
CDU
So. Acstica (ones...) Llum. ptica. Color Calor. Termodinmica Electricitat Magnetisme Fsica nuclear, atmica i molecular (radioactivitat...) Qumica Diccionaris i enciclopdies de qumica Didctica de la qumica Experiments i problemes de qumica Teories qumiques. Taula peridica dels elements Qumica analtica Qumica inorgnica Qumica orgnica Mineralogia Geologia Diccionaris i enciclopdies de geologia Didctica de la geologia La Terra. Geologia fsica Estructura general i origen de la Terra Geodinmica interna (terratrmols i volcans) Geodinmica externa (sedimentaci, erosi, glaceres, fiords) Geomorfologia (muntanyes, deserts, oceans i mars, rius) Meteorologia. Climatologia Estructura termodinmica de latmosfera Petrologia. Roques
OBSERVACIONS
54 Qumica
55 Geologia
15
CDU
56 561
OBSERVACIONS
Paleontologia. Fssils
57 Cincies naturals
570 Ecologia
Paleobotnica 562 Paleozoologia 57 Cincies naturals 57(026) Itineraris i guies de la natura 57(03) Diccionaris i enciclopdies de cincies naturals 57(07) Didctica de les cincies naturals 57 (074) Museus de cincies naturals 57(076) Experiments amb la natura 570 Ecologia. Educaci ambiental
572
Antropologia fsica (varietats humanes) Biologia Gentica. Evoluci. Herncia Biologia cellular. Citologia. Microbiologia Propietats de la matria viva. Bioqumica. Biologia molecular. Biofsica Tcnica biolgica Botnica Diccionaris i enciclopdies de botnica Jardins botnics Fisiologia vegetal (respiraci, nutrici, reproducci) Flora. Distribuci geogrfica de les plantes Criptgames (plantes sense flors) Fanergames (plantes amb flors) Gimnospermes (plantes amb llavors nues: pins, avets, xiprers...)
Els documents que tracten sobre la higiene de laigua, de laire i el sol van al 614.7 i els que tracten sobre els serveis de la ciutat van al 628 Shi classifiquen tots els documents que tracten sobre les caracterstiques fsiques dels diversos grups humans Lantropologia social i cultural es classifica al 301
574 Biologia
574 575 576 577 578 58 58(03) 58(074) 581 581.9 582.1 584 584.2
En aquest nmero tamb shi classifiquen els documents que tracten de lorigen de la vida
58 Plantes 58 Botnica
16
RTOLS
585
CDU
59 59(03) 59(074) 591.1 591.5 591.9 592 593 593.9 594 595 596 597 597.6 598.1 598.2 599
OBSERVACIONS
59 Animals 59 Zoologia
Angiospermes (plantes amb llavors dins d'un ovari: cereals, arrs, roures, alzines) Zoologia Diccionaris i enciclopdies de zoologia Parcs zoolgics Zoofisiologia Costums i conducta dels animals Fauna. Distribuci geogrfica dels animals Invertebrats Protozous Equinoderms (erions, estrelles de mar) Molluscs Cucs i artrpodes (insectes, crustacis, arcnids) Vertebrats Peixos Amfibis Rptils Ocells Mamfers
17
OBSERVACIONS
Cincies aplicades Diccionaris i enciclopdies tcniques Invents en general Medicina Anatomia Fisiologia Circulaci sangunia Respiraci Digesti. Nutrici Glndules Salut. Educaci per a la salut Alimentaci. Diettica Drogues Sexualitat Salut pblica. Sanitat Prevenci de la contaminaci de laire, laigua i el sl Protecci contra els accidents. Primers auxilis Farmacologia. Medicaments Malalties Veterinria Enginyeria. Indstria. Energia Mecnica general. Fonts denergia Indstries energtiques Electrnica
Shi classifiquen els invents en general. Cada invent en concret va al seu nmero corresponent
Shi classifiquen els documents que tracten alhora sobre anatomia i fisiologia
613 613.2 613.83 613.88 614 614.7 614.8 615 616 619
Shi classifiquen tamb els documents que tracten sobre els trastorns alimentaris Shi classifiquen els documents que tracten sobre la fisiologia sexual; les relacions afectivo-sexuals; la reproducci; els costums i les conductes sexuals; la prevenci de malalties sexuals, etc.
Les malalties de transmissi sexual van al 613.88 i els trastorns de lalimentaci van al 613.2
Shi classifiquen les diverses fonts denergia: hidrulica, pneumtica, elica, elctrica, solar, nuclear, geotrmica, i renovable Shi classifiquen els documents que tracten sobre els elements fsics
18
RTOLS
621.39 622 624 628
CDU
Telecomunicaci (telegrafia, telefonia, rdio, televisi) Indstries mineres Enginyeria civil. Obres pbliques Serveis: enllumenat, clavegueres, deixalles... Vehicles
OBSERVACIONS
denginyeria electrnica o denginyeria de les telecomunicacions
Shi classifiquen tots els documents que tracten sobre la construcci dobres pbliques: ponts, carreteres, tnels, ports, serveis, etc. El tractament dels residus va al 614.7 Shi classifiquen els documents que tracten sobre la fabricaci i lexplotaci de vehicles. Lorganitzaci del transport i les comunicacions va al 656
629 Vehicles
63 Agricultura
Vehicles terrestres: de tracci animal, bicicletes, autombils, tractors... Navegaci. Vaixells Aviaci. Aeronutica Astronutica. Satllits artificials. Vehicles espacials Ferrocarrils Agricultura Malalties i protecci de les plantes Shi classifiquen els documents que tracten sobre els cereals, els Conreus herbacis
farratges, les plantes estimulants, les txtils, les aromtiques i les medicinals
Arboricultura. Arbres fruiters. Viticultura. Boscos Silvicultura. Protecci de boscos Horticultura. Jardineria Explotaci i cria danimals domstics Productes dels animals domstics Cria dinsectes: abelles, cucs de seda, etc. Inclou tamb els documents sobre aquaris, terraris, gabials, etc. Caa. Pesca Shi classifiquen els documents que tracten sobre les dependncies La casa
de la casa, lutillatge, el mobiliari, etc.
656.1
Receptaris de cuina Organitzaci dempreses. Tcnica del comer Impremta. Arts grfiques Transports. Correus Circulaci. Educaci viria
19
RTOLS
659
CDU
Publicitat. Relacions pbliques 66 Indstries i productes qumics 662 Indstries dexplosius i combustibles 663 Indstries de begudes i productes estimulants 664 Indstries de lalimentaci 669 Metallrgia. Siderrgia 67 Indstries diverses. Manufactures 674 Indstries de la fusta. Serradores 676 Indstries del paper i del cart 677 Indstries txtils i de corderia. Fibres dorigen vegetal, animal, sinttiques 678 Cautx. Plstics 68 Arts i oficis. Indstries de precisi 681 Rellotgeria. ptica, etc. 681.3 Informtica. ordinadors 681.3(A/Z) Programari i manuals dusuari 681.5 Robtica 689 Treballs tcnics o manuals. Bricolatge 69 Construcci de cases
OBSERVACIONS
El dibuix publicitari va al 74
66 Indstries
Els treballs manuals escolars van al 745 Shi classifiquen els documents que fan referncia a la indstria i als oficis de la construcci
20
CDU
Arts en general Diccionaris i enciclopdies dart Catlegs dart Didctica de lart i educaci artstica Museus dart Filosofia i teoria de lart. Esttica Histria de lart. Estils artstics Art primitiu Art antic i oriental Art egipci Art rom Art grec Art precolomb Art medieval. Romnic. Gtic Renaixement. Barroc. Rococ Neoclassicisme. Romanticisme Realisme. Naturalisme. Impressionisme Modernisme. Noucentisme. Expressionisme. Cubisme. Art abstracte. Surrealisme. Pop-art. Expressionisme abstracte. Art ptic. Informalisme. Hiperrealisme. Art conceptual Neoavantguardes (land art, body art, art povera, art dacci o happening, etc.) Urbanisme. Parcs i jardins Arquitectura Obres darquitectes Arquitectura civil i industrial
OBSERVACIONS
703 703.1 703.2 703.22 703.27 703.28 703.29 703.3 703.4 703.5 703.6 703.7 703.8 703.9
En aquest nmero shi classifiquen els documents que tracten de lart de les societats no industrials i no europees Els documents que tracten sobre lart prehistric van al 9(12)
Els documents daltres estils artstics desenvolupats principalment durant el segle XIX es classifiquen en aquest mateix nmero Els documents daltres estils artstics desenvolupats principalment durant la primera meitat del segle XX es classifiquen en aquest mateix nmero Els documents daltres estils artstics desenvolupats principalment durant la segona meitat del segle XX es classifiquen en aquest mateix nmero
71 Urbanisme 72 Arquitectura
21
RTOLS
726 728
CDU
Arquitectura religiosa Arquitectura dinteriors Escultura. Numismtica. Cermica. Mosaics. Orfebreria Obres descultors/escultores Numismtica Cermica Joieria Dibuix i dibuix publicitari Dibuix de cmic. Acudits. Caricatura Dibuix de llibre infantil i juvenil Dibuix lineal i geomtric Treballs manuals Art del vidre. Vitralls Decoraci, illuminaci i mobiliari artstics Pintura Obres de pintors/pintores Tcniques pictriques Fotografia Aparells, equipaments i materials fotogrfics Tcniques fotogrfiques Tcnica del cinema i fotografia per a dibuixos animats Msica Obres de compositors/compositores Diccionaris i enciclopdies de msica Didctica de la msica Filosofia i esttica musical Histria de la msica Audicions. Concerts
OBSERVACIONS
73 Escultura
74 Dibuix
75 Pintura
75 75 (A/Z) 750.2
77 Fotografia
78 Msica
22
RTOLS
781 782 782.85 783 784 785 786 79 790 791.3
CDU
Llenguatge musical (teoria, harmonia, composici...) Msica dramtica. pera. Musicals Msica de pellcules Msica religiosa Msica vocal Msica instrumental. Orquestres. Bandes Msica per a instruments individuals Jocs i esports Aspectes generals de loci i lleure. Animaci cultural. Vetllades. Grups desplai Circ Audiovisuals Didctica dels audiovisuals. Educaci en comunicaci audiovisual Cinema. Etapes de levoluci del cinema Rdio Televisi i vdeo Titelles. Ombres xineses Mim. Coreografia. Dansa. Escenografia teatral Jocs i joguines. Jocs i diversions per a festes Jocs dinterior Jocs de clcul i precisi Educaci fsica i esports Jocs olmpics Didctica de leducaci fsica
OBSERVACIONS
791.4 Audiovisuals
791.4 791.4(07) 791.43 791.44 791.45 791.5 792 793 793.4 794
23
CDU
Literatura 8(03) Diccionaris dautors/autores i obres 8(07) Didctica de la literatura 803 Histria i crtica de la literatura universal 82 Literatura llatina 83 Literatures romniques 831 Literatura francesa 832 Literatura provenal 833 Literatura catalana 833(03) Diccionaris de literatura catalana 833(07) Didctica de la literatura catalana 833.0 Antologies de la literatura catalana 833.3 Histria i crtica de la literatura catalana 833.3(A/Z) Histria i crtica descriptors/escriptores N 833 Literatura catalana. Prosa P 833 Literatura catalana. Poesia T 833 Literatura catalana. Teatre
834
OBSERVACIONS
Es classifica en aquests nmeros tota la producci literria dautors/es anteriors al segle XIX i la prosa dautors/es contemporanis que no sigui del gnere de novella: articles, assaigs, etc. La novella, la poesia i el teatre posteriors al segle XIX es classifiquen a lapartat de ficci
Literatura castellana i hispanoamericana Diccionaris de literatura castellana 834(07) Didctica de la literatura castellana 834.0 Antologies de la literatura castellana 834.3 Histria i crtica de la literatura castellana 834.3(A/Z) Histria i crtica descriptors/escriptores N 834 Literatura castellana. Prosa P 834 Literatura castellana. Poesia T 834 Literatura castellana. Teatre
834(03) 835 837
Es classifica en aquests nmeros tota la producci literria dautors/es anteriors al segle XIX i la prosa dautors/es contemporanis que no sigui del gnere de novella: articles, assaigs, etc. La novella, la poesia i el teatre posteriors al segle XIX es classifiquen a lapartat de ficci
Altres literatures
RTOLS
84 841 842 85 87 88 89
CDU
Literatures germniques Literatura anglesa Literatura alemanya Literatures semtiques (hebraica i arbiga) Literatures eslaves (russa, polonesa, txeca...) Literatura grega Altres literatures
OBSERVACIONS
25
CDU
Histria Diccionaris dhistria Didctica de la histria Museus dhistria Histria universal Prehistria. Art prehistric Histria del mn antic Histria de lantic Egipte Histria de lantiga Roma Histria de la Grcia clssica Histria de lAmrica precolombina Histria dEuropa Histria dEspanya Histria de Catalunya Histria de la localitat
OBSERVACIONS
Es pot subdividir la histria d Europa, Espanya, Catalunya i la prpia localitat per grans perodes de temps: 04/14; 15/17; 18/19, etc. Ex.: Histria de Catalunya a ledat mitjana: 9(467.1)04/14 XXX La localitat sindica amb les tres primeres lletres a continuaci de la subdivisi de lloc. Ex.: Histria de Mollerussa: 9(467.1Mol) XXX. Els districtes o barris es classifiquen de la mateixa manera que les localitats
91 Geografia
91 91(026)
Histria dsia Histria dfrica Histria dAmrica del Nord Histria del continent americ Histria dAmrica Central i del Sud Histria dOceania Histria de les Terres Polars Filosofia i metodologia de la histria Arqueologia Museus darqueologia Geografia Itineraris
26
RTOLS
91(03) 91(07) 91(100)
CDU
Diccionaris de geografia Didctica de la geografia Geografia universal Geografia dEuropa Geografia dEspanya Geografia de Catalunya Geografia de la comarca Geografia de la localitat Geografia dsia Geografia dfrica Geografia dAmrica del Nord Geografia del continent americ Geografia dAmrica Central i del Sud Geografia dOceania Geografia de les Terres Polars Viatges, expedicions i travesses Atles histrics Atles de geografia. Mapes i plnols Biografies generals
OBSERVACIONS
La comarca sindica amb les lletres en majscula. Cal consultar les subdivisions geogrfiques. La localitat amb la primera en majscula i les altres en minscula. Ex.: Comarca del Barcelons 91(467.1BA). Barcelona ciutat 91(467.1Bar)
Shi classifiquen les biografies collectives. La biografia duna persona es classifica al nmero que correspon a lactivitat per la qual s ms coneguda + les tres primeres lletres del seu cognom entre parntesi. Les autobiografies dels escriptors/es van a la prosa de lautor/a
27
(66)
Universal Prehistria Mn antic Egipte Roma Grcia clssica Amrica precolombina Europa Irlanda Gran Bretanya Alemanya Frana Itlia Espanya Catalunya Barcelona Rssia Escandinvia Grcia sia Xina Jap Arbia ndia Afganistan frica frica septentrional (amb el Magrib, Tunsia i Lbia) Egipte. Sudan Etipia. Abissnia Marroc. Ceuta. Melilla. Illes adjacents. Shara occidental Algria
frica occidental del nord i Guinea. Shara en general. Mauritnia. Sudan en general. Mal. Senegal. Sierra Leona. Gmbia. Guinea en general. Illes de Cabo Verde. Costa dIvori. Ghana. Benn. Nigria
SUBDIVISIONS GEOGRFIQUES
(67)
frica central i equatorial. Guinea meridional. Camerun. Guinea equatorial. Gabon. Repblica del Congo. Angola. Repblica centrafricana. Txad. Zaire. Rwanda. Burundi. frica oriental en general. Uganda. Kenya. Somlia. Tanznia. Zanzbar. Tanganika. Moambic frica del sud. Repblica Sud-africana. Zimbabwe. Zmbia. Malawi. Illes de lndic i de lAtlntic sud Amrica del Nord Amrica del Sud Oceania Terres Polars
SUBDIVISIONS DE FORMA
(01) (026) (03) (064) (07) (074) (075) (076) (09)
Teoria general Guies i itineraris Enciclopdies i diccionaris Catlegs dexposicions Didctica Museus Llibres de text Llibres dexercicis, problemes i jocs Histria
28
Anoia Vall dAran Barcelons Bergued Bages Alt Camp Baix Camp Conca de Barber Cerdanya Baix Ebre Alt Empord Baix Empord Garrigues Garraf Girons Garrotxa Baix Llobregat Montsi Maresme Noguera Osona
Pallars Juss Pallars Sobir Alt Peneds Baix Peneds Pla de lEstany Priorat Pla de lUrgell Ribera dEbre Alta Ribagora Ripolls Segarra Segri Selva Solsons Tarragons Terra Alta Urgell Alt Urgell Valls Occidental Valls Oriental
29
VERSI DE LA TAULA DEL 8 (4 buit) 8 LLENGUA. LITERATURA RTOLS 8 Llengua. Literatura CDU
8
OBSERVACIONS
802.0 Angls
Llengua. Literatura 80 Lingstica i filologia 800(07) Didctica de la llengua 800(076) Jocs de llengua 800.73 Sociolingstica. Bilingisme. Multilingisme. Normalitzaci lingstica 800.73(07) Programes dimmersi 800.85 Llenguatge oral i escrit. Aprenentatge de la lectoescriptura 800.95 Llenguatge no verbal 802.0 Angls 802.0(03) Diccionaris dangls
802.0(07) Didctica de langls 802.0(075) Llibres de lectura en angls 802.0-5 803
Els diccionaris bilinges es classifiquen segons la llengua estrangera, objecte destudi: Ex. Diccionari catal-angls o angls-catal
Els diccionaris bilinges es classifiquen segons la llengua estrangera, objecte destudi: Ex. Diccionari catal-alemany o alemany-catal
Els diccionaris bilinges es classifiquen segons la llengua estrangera, objecte destudi: Ex. Diccionari catal-francs o francs-catal
30
RTOLS
804.0-5
CDU
804.99 804.99(03) 804.99(07) 804.99(075) 804.99-5 805.0 805.0(03)
OBSERVACIONS
804.99 Catal
Gramtica francesa Catal Diccionaris de catal Didctica del catal Llibres de lectura en catal Gramtica catalana Itali Diccionaris ditali
Els diccionaris bilinges es classifiquen segons la llengua estrangera, objecte destudi: Ex. Diccionari itali-catal o catal-itali
806.0 Castell
806.0 806.0(03) 806.0(07) 806.0(075) 806.0-5 806.99 807.1 807.1(03) 807.5 807.5(03) 808 809 809.169
Gramtica italiana Castell Diccionaris de castell Didctica del castell Llibres de lectura en castell Gramtica castellana Gallec Llat Diccionaris de llat Grec Diccionaris de grec Llenges eslaves Altres llenges
Shi classifiquen els documents que tracten sobre les llenges que no es poden classificar en els altres nmeros
Basc 809.2 Llenges semtiques 809.27 rab 809.27(03) Diccionaris drab 809.33 Berber 809.5 Llenges asitiques: xins, japons... 809.6 Llenges africanes: sonink, mandinga... 31
RTOLS 82 Literatura
82 82(03) 82(07) 82(09) 820 830 84 840 849.0
CDU
Literatura Diccionaris dautors/autores i obres Didctica de la literatura Histria i crtica de la literatura universal Literatura anglesa Literatura alemanya Literatures romniques Literatura francesa Literatura provenal Literatura catalana Literatura catalana. Prosa Literatura catalana. Poesia Literatura catalana. Teatre
OBSERVACIONS
Es classifica en aquests nmeros tota la producci literria dautors/es anteriors al segle XIX i la prosa dautors/es contemporanis que no sigui del gnere de novella: articles, assaigs, etc. La novella, la poesia i el teatre posteriors al segle XIX es classifiquen a lapartat de ficci
849.9(03) Diccionaris de literatura catalana 849.9(07) Didctica de la literatura catalana 849.9(082) Antologies de la literatura catalana 849.9(09) Histria i crtica de la literatura catalana 849.9(A/Z) Histria i crtica descriptors/escriptores 850 860 N 860 P 860 T 860 860(03)
Literatura italiana Literatura castellana i hispanoamericana Literatura castellana. Prosa Literatura castellana. Poesia Literatura castellana. Teatre
Es classifica en aquests nmeros tota la producci literria dautors/es anteriors al segle XIX i la prosa dautors/es contemporanis que no sigui del gnere de novella: articles, assaigs, etc. La novella, la poesia i el teatre posteriors al segle XIX es classifiquen a lapartat de ficci
Altres literatures
Diccionaris de literatura castellana 860(07) Didctica de la literatura castellana 860(082) Antologies de la literatura castellana 860(09) Histria i crtica de la literatura castellana 860(A/Z) Histria i crtica descriptors/escriptores 869.0 Literatura galaicoportuguesa 871 Literatura llatina 875 Literatura grega
32
RTOLS
882 890 892
CDU
Literatures eslaves (russa, polonesa, txeca...) Altres literatures Literatures semtiques (hebraica i arbiga)
OBSERVACIONS
33