EMPIRISME l Origen del coneixement hum.:Tota idea procedeix de lexperincia. Nega les idees innates.

l Coneixement hum no s illimitat: lexperincia tamb ns: No podem anar ms enll de lexperincia. Nega la metafsica. l Tot coneixement s coneixement didees. All que la ment coneix directament sn les seves idees i el pensament es redueix a relacionar idees entre si. CONEIXEMENT Coneixem idees, no objectes. l IDEA: s tot tot all que la ment percep en si mateixa. Procedeixen noms de lexperincia interna o externa. La ment es una tabula rassa. NO idees innates. TIPUS DEXPERINCIA l SENSACI: Directa, basada en els sentits externs que ens donen les sensacions. (vista, oda, tacte..) l REFLEXI: Indirecte, basada sentits interns, que ens informa de les activitats de la prpia ment. (dolor..) CLASES DIDEES SIMPLES: l Ment passiva davant la sensaci o la reflexi, tota idea que arriba a la ment s de per si simple. l Fiables i reals. l No es poden descomposar en altres l arriben per separat pels diferents sentits l No poden ser ni fabricades ni destrudes per la ment. l l SENSACI (color, sorolls, espai, extensi) l REFLEXI (percepci) l SENS. I REF. (plaer, dolor) l QUALITATS PRIMRIES estan realment en les coses i les representen tal qual sn, com la solidesa, lextensi, la forma, el moviment. Sn objectives i reals. l QUALITATS SECUNDRIES no estan en les coses i no sn sin la manera com ens afecten les qualitats primries. Sn subjectives. Aquestes noms sn modes de les primries. COMPLEXES: l provenen de idees simples (de sensaci o reflexi) i les operacions de la ment. l combinar idees simples / relacionar dues o ms idees / separar unes idees daltres (abstreure-les). l Aix sorgeixen les idees complexes, les relacions i les idees generals. l l MODES: coses que no subsisteixen per si mateixes, sin en altres. (triangle) l SUBSTNCIES: combinacions didees simples que es prenen per a representar coses particulars que subsisteixen per si mateixes. l RELACIONS: el resultat de la comparaci duna idea amb una altra.

LA SUBSTNCIA s una idea que sorgeix en observar que determinat nombre didees simples sempre van unides, pertanyen a una mateixa cosa i s e les designa amb un nom com. Sorgeix per explicar la causa de la subsistncia i la connexio permanent didees simples, per ella queda com un supsit desconegut en si mateix (substrat dels m odes) LA IDENTITAT PERSONAL La ment sempre es present davant de si mateixa, per tant sempre es te consciencia de lexistencia propia i en aquesta consciencia de si es fonamenta la identitat personal que es la conscincia del propi passat. EL LLENGUATGE Les paraules son signes que representen idees , no coses. l Escollides per convenci: cada llengua t les seves paraules per representar-les. l Representen idees en general per economia mental. l Les essncies reals estan en les coses i les nominals en nosaltres, ja que recauen en les definicions. l

CONTROL PODER Divisi del poder legislatiu, executiu i poltic perque no es pugui abusar, el governant a dimpedir que es mati o sempresoni a gent ino cent i el sistema judicial o garanteix PROPIETAT La propietat privada es larrel de lavarcia i lambici. Per aix segons locke si tens propietat privada es pel treball que tu has fet. Nega que el goven pugi posar impostos ja que lataca i llavors els subdits estn sotmesos a lleis del pas. LLIBERTAT RELIGIOSA Religi com assumpte privat, amb un estat laic sense influncia en els individus. Cada individu pot tobar la seva propi religi (llei tolerancia religiosa), per sha de creure en algun du ja que si no hi ha deu tot es dissolt. DU Locke diu que noms una cosa existent pot fer-ne una altra dexistent. Per tant, si existeix el mn Du ha dexistir.A ms, la matria no pot explicar lexistncia del pensament perqu, tot i no ser inert, s irreflexiva. En altres paraules, els humans sn cos material, per no sn noms cos. Per tant, hi ha dhaver un sser etern que estigui pensant sempre lunivers i que seria Du. Segons Locke aquest ser etern hauria de ser immaterial, cosa que la matria no pot ser.

EMPIRISME

l Origen del coneixement hum.:Tota idea procedeix de lexperincia. Nega les idees innates. l Coneixement hum no s illimitat: lexperincia tamb ns: No podem anar ms enll de lexperincia. Nega la metafsica. l Tot coneixement s coneixement didees. All que la ment coneix directament sn les seves idees i el pensament es redueix a relacionar idees entre si. CONEIXEMENT:Coneixem idees, no objectes. l IDEA: s tot tot all que la ment percep en si mateixa. Procedeixen noms de lexperincia interna o externa. La ment es una tab ula rassa. NO idees innates. TIPUS DEXPERINCIA l SENSACI: Directa, basada en els sentits externs que ens donen les sensacions. (vista, oda, tacte..) l REFLEXI: Indirecte, basada sentits interns, que ens informa de les activitats de la prpia ment. (dolor..) CLASES DIDEES SIMPLES: l Ment passiva davant la sensaci o la reflexi, tota idea que arriba a la ment s de per si simple. l Fiables i reals. l No es poden descomposar en altres l arriben per separat pels diferents sentits l No poden ser ni fabricades ni destrudes per la ment. l l SENSACI (color, sorolls, espai, extensi) l REFLEXI (percepci) l SENS. I REF. (plaer, dolor) l QUALITATS PRIMRIES estan realment en les coses i les representen tal qual sn, com la solidesa, lextensi, la forma, el moviment. Sn objectives i reals. l QUALITATS SECUNDRIES no estan en les coses i no sn sin la manera com ens afecten les qualitats primries. Sn subjectives. Aquestes noms sn modes de les primries. COMPLEXES: l provenen de idees simples (de sensaci o reflexi) i les operacions de la ment. l combinar idees simples / relacionar dues o ms idees / separar unes idees daltres (abstreure -les). l l Aix sorgeixen les idees complexes, les relacions i les idees generals. L l MODES: coses que no subsisteixen per si mateixes, sin en altres. (triangle) l SUBSTNCIES: combinacions didees simples que es prenen per a representar coses particulars que subsisteixen per si mateixes. l RELACIONS: el resultat de la comparaci duna idea amb una altra. LA SUBSTNCIA s una idea que sorgeix en observar que determinat nombre didees simples sempre van unides, pertanyen a una mateixa cosa i se les designa amb un nom com. Sorgeix per explicar la causa de la subsistncia i la connexio permanent didees simples, per ella queda com un supsit desconegut en si mateix (substrat dels modes) LA IDENTITAT PERSONAL La ment sempre es present davant de si mateixa, per tant sempre es te consciencia de lexistencia propia i en aquesta consciencia de si es fonamenta la identitat personal que es la conscincia del propi passat. EL LLENGUATGE Les paraules son signes que representen idees , no coses. l Escollides per convenci: cada llengua t les seves paraules per representar-les. l Representen idees en general per economia mental. l Les essncies reals estan en les coses i les nominals en nosaltres, ja que recauen en les definicions. l NOMINALISME: lexplicaci + simple s la millor. Lenteniment pensa en les essencies nominals qe no corresponen a la realitat, noms hi ha coses individuals, noms existeixen a la ment, es funden en les semblanes de les coses i per tan les hem de relacionar i les podem relacionar malament. LA SOCIETAT I LESTAT Crtica que el poder sigui garantitzat per Du. (no a la monarquia del dret div) Lorigen bsic de la societat s un pacte on el governant fa que els sudits segueixen uns limits per establir tranqulitat, per aquests poden revelar-se si aquest abusa del poder. Parteix de la LLEI NATURAL (llei de Du i de la ra): vida, llibertat i propietat. (com vivien abans del pacte) Aquests homes que decideixin viure en societat han de tenir un governant que garantexi que aquestes lleis naturals existeixen a travs dun sistema jurdic i judicial. En la societat natural, cada home es lliure i t els mateixos drets(pau, bona voluntat, conservaci) per no hi havia organitzaci i hi havia homes degenerats que feien coses corruptes i els dbils temien els forts. De la societat natural a la civil es pasa per un contracte social, perque volen protegir la seva llibertat . Aquesta nova societat necessita un dret natural perque es mantegui lestat de la natura o hi hagi un jutge i que es prenguin decisions adequades. Per aix Locke creu que el poder no es absolut i definitiu i si es perd la cnfiana en ell els subdits es poden revelar. CONTROL PODER Divisi del poder legislatiu, executiu i poltic perque no es pugui abusar, el governant a dimpedir que es mati o sempresoni a gent inocent i el sistema judicial o garanteix PROPIETAT La propietat privada es larrel de lavarcia i lambici. Per aix segons locke si tens propietat privada es pel treball que tu has fet. Nega que el goven pugi posar impostos ja que lataca i llavors els subdits estn sotmesos a lleis del pas. LLIBERTAT RELIGIOSA Religi com assumpte privat, amb un estat laic sense influncia en els individus. Cada individu pot tobar la seva propi religi (llei tolerancia religiosa), per sha de creure en algun du ja que si no hi ha deu tot es dissolt. DU Locke diu que noms una cosa existent pot fer-ne una altra dexistent. Per tant, si existeix el mn Du ha dexistir.A ms, la matria no pot explicar lexistncia del pensament perqu, tot i no ser inert , s irreflexiva. En altres paraules, els humans sn cos material, per no sn noms cos. Per tant, hi ha dhaver un sser etern que estigui pensant sempre lunivers i que seria Du. Segons Locke aquest ser etern hauria de ser immaterial, cosa que la matria no pot ser. LOCKE VS PLAT DIVISI PODERS: L: Executiu, poltic i judicial P: No divisi CLASSES SOCIALS:L: Per possessi de propietat P: Comunista TICA/POLTICA: L: Inseparable P: Inseparable CANVI DE GOVERN: L: buscar ms drets, moviment progressiu. P: per decadncia, moviment cclic. FORMA PENSAR: L: Empirista P: Idealista, per la ra EXISTNCIA D'IDEES INNATES: L: No existeixen P: Si existeixen ESTAT: L: Legtim basat en divisi poders, derivat de exigncia de preservar drets individuals, Propietat privada fonamental i prov del treball. Possibilitat de revisar i canviar estat. Estat resultat contracte social. P: Ordenat segons funcions que per naturalesa estan disposats els seus ciutadans. Identitat entre societat i estat, no reconeixement individualitat. Abolici propietat privada. Estat immutable. Estat que els ssers humans tendeixen per naturalesa.

LOCKE VSHOBBES ESTAT DE NATURA: L: Deures i drets morals, autoritat reconeguda, igualtat moral. H: No deures morals, autoritat no reconeguda, igualtat moral per tothom dret a tot. CONSEQNCIES: L: persones estableixen govern que crea lleis per b com, democrcia. H: persones acceptar qualsevol forma que el tregui d'estat natura. Qualsevol poder poltic es justificat i autoritat illimitada. DESCARTES VS. LOCKE TIPUS DE CONEIXEMENT: L: Tenim un coneixement probable i per aix ens basem en la percepci sensible D: Busquem certesa absoluta, veritat inductable i no ens fiem dels sentits sin de la ra. PROCS PER CONIXER: L: Coneixem per experincia, sensaci, reflexi, intuci i demostraci. D: Coneixem per deducci ex: Cgito Du. IDEES: L: No hi ha idees innates, la ment s un paper en blanc que omplim amb la experincia D: Noms podem no dubtar de les idees innates com du o cogito. JO: L: la identitat personal es correspon amb la conscincia de fets, passat-pres.-futur. D: Cogito ergo sum, soc quelcom pensant.