M. Valerii Martialis (obiit c.

103) Epigrammata I, 3 Argiletanas mauis habitare tabernas, cum tibi, parue liber, scrinia nostra uacent. Nescis, heu, nescis dominae fastidia Romae: crede mihi, nimium Martia turba sapit. Maiores nusquam rhonchi: iuuenesque senesque 5 et pueri nasum rhinocerotis habent. Audieris cum grande sophos, dum basia iactas, ibis ab excusso missus in astra sago. Sed tu ne totiens domini patiare lituras neue notet lusus tristis harundo tuos, i, fuge; sed poteras tutior esse domi.
Prefereixes viure en les botigues Argietanes, encara que per a tu, tens a disposici, els nostres armariets, petit llibre meu. No saps, ai, desconeixes els gustos difcils, els Fastics de Roma creuen en la nissaga de Mart sap massa. Enlloc hi ha rondinaires ms grans: els joves, els vells i fins i tot els infants tenen nas de rinoceront. Quan hagis escoltat un gran aplaudiment, mentre encara llances petons, anirs propulsat des de un capot fins a les estrelles. Per tu no escoltis res, per tal de no patir les raspadures del teu amo, i la trista ploma severa no corregeixi les teves bromes, desitges enjugessat i voles pels aires, au ves, fuig, per podries quedar-te ms segur a casa.

10

aetherias, lasciue, cupis uolitare per auras:

I, 10 Petit Gemellus nuptias Maronillae et cupit et instat et precatur et donat. Adeone pulchra est? immo foedius nil est. Quid ergo in illa petitur et placet? tussit.

2
Petit Gemel pretn casar-se amb Maronila i ho desitja, no deleja lempatia, li prega i li fa obsequis. Tan bonica s ? No hi ha res ms de lleig. Qu hi ha doncs que latregui ? Que tos.

I, 19 Si memini, fuerant tibi quattuor, Aelia, dentes: expulit una duos tussis et una duos. iam secura potes totis tussire diebus: nil istic quod agat tertia tussis habet.
Si b recordo, tenies 4 dents, Elia: una tos ten va arrencar 2 i unes altres dues ms. Ja pots tossir tranquilla tot el dia. Una tercera tos no t res a fer en el teu cas.

I, 33 Amissum non flet cum sola est Gellia patrem, si quis adest, iussae prosiliunt lacrimae. Non luget quisquis laudari, Gellia, quaerit, ille dolet uere qui sine teste dolet.
Gellia no plora al seu pare quan esta sola. Si alg es troba all, li falten unes llgrimes forades. Aquell que cerca sent igual, no es lamenta, aquell que sense testimoni es dol.

I, 38 Quem recitas meus est, o Fidentine, libellus: sed male cum recitas, incipit esse tuus.
El llibret que recites s meu, Fidenti, per quan ho recites malament, comena a ser teu.

I, 47 Nuper erat medicus, nunc est uispillo Diaulus: quod uispillo facit, fecerat et medicus.
Fa poc era metge, Diaules, ara s enterramorts i quan era metge, era tal mal metge que els enterrava.

I, 73

Nullus in urbe fuit tota qui tangere uellet uxorem gratis, Caeciliane, tuam dum licuit: sed nunc positis custodibus ingens turba fututorum est: ingeniosus homo es.
En tota la ciutat no hi hagu ning que vulgues tocar la teva esposa gratis mentre fou possible. Per ara havent collocat gurdies, hi ha una gran quantitat de folladors, s un home ingenios.

II, 20

Carmina Paulus emit, recitat sua carmina Paulus. Nam quod emas, possis iure uocare tuum.
Paulus compra poemes. Paulus recita els seus poemes ja que all que hom compra amb tot dret ho pot dir seu.

II, 88

Nil recitas et uis, Mamerce, poeta uideri. quidquid uis esto, dummodo nil recites.
No recites res i vols semblar poeta, sigues all que vulguis ser mentre no recites res.

III, 26 Praedia solus habes et solus, Candide, nummos, aurea solus habes, murrina solus habes. Massica solus habes et Opimi Caecuba solus, et cor solus habes, solus et ingenium. Omnia solus habes hoc me puta nolle negare! 5 uxorem sed habes, Candide, cum populo.
Tens noms per a tu finques i sols per a tu diners, cndid, els vasos dor sn teus, els vasos rumirs sn noms teus. Els vins mssics sn noms teus i els vins ccubs de lanyada de son noms teus, I el cor s noms teu i noms teva s la intelligncia. Ho tens tot per tu creu-me no vull pas negar, per cndid, tens la dona compartida amb tot el poble.

III, 51

Cum faciem laudo, cum miror crura manusque,

4 dicere, Galla, soles 'Nuda placebo magis'. Et semper uitas communia balnea nobis. Numquid, Galla, times ne tibi non placeam?
Quan faig lloances al teu rostre, quan et miro les teves cames i les teves mans, Galla, hem sols dir Nua tagradar ms I sempre habites banys comuns amb mi. Que pot ser, Galla, tens por de que jo no tagradi?

III, 85 Quis tibi persuasit naris abscidere moecho? non hac peccatum est parte, marite, tibi. stulte, quid egisti? nihil hic tua perdidit uxor, cum sit salua tui mentula Deiphobi.
Qui et va persuadir per tallar els nassos a ladlter? No s amb aquesta part que tha ofs, marit. Estpid, qu han fet? I amb aix no he perdut res la teva dona, ja que ha quedat sana i estalvia, Deifobi.

IV, 24

Omnes quas habuit, Fabiane, Lycoris amicas extulit: uxori fiat amica meae.
Licons, ha enterrat totes les amigues que ha tingut, Fabia. Tant de bo es faci amic de la meva dona.

IV, 41

Quid recitaturus circumdas uellera collo? conueniunt nostris auribus ista magis.
Perqu abans del teu recital, tenvolicas el coll amb una bufanda de llana? Ms aviat aquestes bufandes convenen a les nostres orelles.

V, 9 Languebam: sed tu comitatus protinus ad me uenisti centum, Symmache, discipulis. Centum me tetigere manus aquilone gelatae: non habui febrem, Symmache, nunc habeo.
Jo estava tou ( no trobar-se b): per tu, Simac, de seguida vas venir a visitar-me acompanyat de cent discipuls. Mhan palmat cent mans fredes com el vent Aquilo: No tenia febre, ara en tinc.

V, 43 Thais habet nigros, niueos Laecania dentes. Quae ratio est? emptos haec habet, illa suos.
Thais t les dents negres, Laecania les t com la neu. Quin s el motiu? Lultima t les dents postisses, laltre t les seves.

V, 76

Profecit poto Mithridates saepe ueneno toxica ne possent saeua nocere sibi. Tu quoque cauisti cenando tam male semper ne posses umquam, Cinna, perire fame.
Mitridates havent estat bevent ver, va aconseguir que les metzines molt intenses no li perjudiquessin tu tamb sopant sempre malament has procurat que mai morissis de fam.

V, 81

Semper pauper eris, si pauper es, Aemiliane. Dantur opes nullis nunc nisi diuitibus.
Sempre sers pobre, si ets pobre, Emili. Ara les riqueses no es donen a ning, tret dels rics.

VII, 3

Cur non mitto meos tibi, Pontiliane, libellos? ne mihi tu mittas, Pontiliane, tuos.
Qu perqu no tenvio els meus llibrets, Pontili? Perqu tu no menvies als teus.

IX, 10 Nubere uis Prisco: non miror, Paula: sapisti. Ducere te non uult Priscus: et ille sapit.
Vols casar-te amb Pris, no em sorprn, Paula: ets intelligent. Prisc no vol casar-se amb tu: ell tamb s gest.

IX, 21

6 Artemidorus habet puerum, sed uendidit agrum; agrum pro puero Calliodorus habet. Dic, uter ex istis melius rem gesserit, Aucte: Artemidorus amat, Calliodorus arat.
Artemid t un vailet, per ha venut el seu cap, en canvi en comptes de un vailet, Caliodor t un cap. Digues, Aucte, quin daquests dos ha gestionat millor el seu patrimoni: Artemid estima, Calidor llaura.

X, 47 Vitam quae faciant beatiorem, iucundissime Martialis, haec sunt : res non parta labore sed relicta; non ingratus ager, focus perennis; lis numquam, toga rara, mens quieta; uires ingenuae, salubre corpus; prudens simplicitas, pares amici; conuictus facilis, sine arte mensa; nox non ebria sed soluta curis; non tristis torus et tamen pudicus; somnus qui faciat breues tenebras : quod sis esse uelis nihilque malis; summum nec metuas diem nec optes.
Les coses que fan la vida ms feli, estimadssim Martial, sn aquestes: una hisenda no obtinguda amb treball, sin deixada: un camp agrat, un foc sempre encs; mai un plet, poca toga, cap tranquil; un vigor natural i un cos saludable; un prudent senzillesa, amics iguals, un tracte fcil, una taula sense artifici, una vida no pas bria per lliure de preocupacions; un llit no pas trist i tanmateix decent; un son que faci breus les tenebres, que vulguis ser all que siguis i no prefereixis res; ni desitgis tampoc el darrer dia.

10

C. Valerii Catulli (c. 84 c. 54 aC) Carmina 5 Viuamus, mea Lesbia, atque amemus, rumoresque senum seueriorum omnes unius aestimemus assis. Soles occidere et redire possunt;

7 nobis cum semel occidit breuis lux, nox est perpetua una dormienda. Da mi basia mille, deinde centum, dein mille altera, dein secunda centum, deinde usque altera mille, deinde centum. Dein, cum milia multa fecerimus, conturbabimus illa, ne sciamus, aut ne quis malus inuidere possit, cum tantum sciat esse basiorum.
Visquem, Lesbia meva, estimem-nos, i els rumors dels vells massa severs, considerem-nos tots del valor dun sol as. Els sols poden pondrens i tornen a sortir; per nosaltres quan el nostre breu dia sha post un cop, hem de dormir una sola nit eterna. Besam mil cops, desprs cent, desprs mil, desprs uns altres cents, desprs mil ms encara, desprs cent. Desprs quan ens nhaurem fet molts milers, els barrejarem per no saber-los, o perqu cap envejs nos pugui fer mal, quan spiga que existeixen.

10

70 Nulli se dicit mulier mea nubere malle quam mihi, non si se Iuppiter ipse petat. dicit: sed mulier cupido quod dicit amanti, in uento et rapida scribere oportet aqua.
La meva estimada diu que amb ning ms que amb mi no voldria pas casarse, ni que li ho demans Jpiter mateix. Ho diu, per el que una dona diu al seu amant estimat escriureu en el vent, en laigua que corre.

84

Chommoda dicebat, si quando commoda uellet dicere, et insidias Arrius hinsidias, et tum mirifice sperabat se esse locutum, cum quantum poterat dixerat hinsidias. credo, sic mater, sic liber auunculus eius. sic maternus auus dixerat atque auia. hoc misso in Syriam requierant omnibus aures audibant eadem haec leniter et leuiter, nec sibi postilla metuebant talia uerba, 5

8 cum subito affertur nuntius horribilis, Ionios fluctus, postquam illuc Arrius isset, iam non Ionios esse sed Hionios.
"Chonvenients", deia Arri, quan volia dir "convenients", i "hemboscades" enlloc d'emboscades", i llavors creia que ell havia parlat meravellosament, quan tan com podia havia dit "hemboscades". Aix ho havia dit, crec, la seva mare, aix, afranquit, el seu oncle matern, i tamb aix, el seu avi matern i la seva via. Enviat aquest a Sria, van descansar les odes de tots, aquests mateixos mots se sentien suaument i lleugera, i de llavors ena no tenien por per ells, quan, de sobte, arriba una notcia horrible, el mar Jnic, des de que Arri hagus anat all, ja no s Jnic, sin "Hinic".

10

86 Quintia formosa est multis; mihi candida, longa, recta est. haec ego sic singula confiteor; totum illud 'formosa' nego: nam nulla uenustas, nulla in tam magno est corpore mica salis. Lesbia formosa est, quae cum pulcherrima tota est, 5 tum omnibus una omnes surripuit Veneres.
Per a molts, Quintia, s bonica; per a mi s resplendent, prima i alta. Jo reconec aquestes atributs un rere laltre. Jo nego totalment lo de bonica: ja que en efecte no hi ha gens dencant, no hi ha gens ni mica de gracia en un cos tan gran. Lesbia s bonica, que tota ella s bellssima i a ms ha eclipsat a totes les altres.

87 Nulla potest mulier tantum se dicere amatam uere, quantum a me Lesbia amata mea est. Nulla fides ullo fuit umquam in foedere tanta, quanta in amore tuo ex parte reperta mea est.
Cap dona no pot dir que ha estat estimada de deb, tant com la meva Lesbia ha estat estimada per mi. En cap pacte no hi ha hagut mai cap fidelitat tan gran com he estat trobada per part meva.

92

Lesbia mi dicit semper male nec tacet umquam de me: Lesbia me dispeream nisi amat.

9 Quo signo? quia sunt totidem mea: deprecor illam assidue, uerum dispeream nisi amo.
Lesbia parla sempre malament de mi i mai no deixa de parlar de mi. Que em mori, si Lesbia no mestima. Com ho se? Perqu sn els mateixos smptomes, la maleeixo tot el dia, ara que em mori si no lestimo.

109

Iucundum, mea uita, mihi proponis amorem hunc nostrum inter nos perpetuumque fore. Di magni, facite ut uere promittere possit, atque id sincere dicat et ex animo, ut liceat nobis tota perducere uita aeternum hoc sanctae foedus amicitiae.
Massegures, vida meva, que aquest amor nostre ser entre nosaltres ple de goig i etern. Fem que aquesta promesa pugui ser de deb i que aix ho digui sincerament i dacord. Perqu ens sigui perms dur al llarg de tota la vida aquest pacte etern defecte inviolable.

Catullus et Martialis Catullus 3 Lugete, o Veneres Cupidinesque et quantum est hominum uenustiorum! passer mortuus est meae puellae, passer, deliciae meae puellae, quem plus illa oculis suis amabat: nam mellitus erat suamque norat ipsam tam bene quam puella matrem nec sese a gremio illius mouebat, sed circumsiliens modo huc modo illuc ad solam dominam usque pipiabat. Qui nunc it per iter tenebricosum illuc, unde negant redire quemquam. At uobis male sit, malae tenebrae Orci, quae omnia bella deuoratis: 10 5

10 tam bellum mihi passerem abstulistis. o factum male, o miselle passer, tua nunc opera meae puellae flendo turgiduli rubent ocelli.
Lamentem-nos, Venus i Cupidons, i tots els homes que siguin prou galants! El pardal de la meva noia sha mort, el pardal, delcies, de meva noia, al qual ella estima ms que als seus ulls: en efecte era dol com la mel i coneixia la seva mestressa tant b com una noia coneixia a la seva mare, i no es movia de la seva falda, saltironant ara cap aqu ara cap all noms a la seva mestressa piulava contnuament. I ara ell avana pel cam tenebrs, cap all don diuen que ning no torna. Per vosaltres maledes siguin maledes les tenebres del Orna, que devoren totes les coses boniques: mhan pres el pardal, tant bonic com era. Quina malifeta, pobre pardal, ara per culpa teva els ullets de la meva amiga senrogeixen infladets de tant plorar.

15

Martialis I, 109 Issa est passere nequior Catulli, Issa est purior osculo columbae, Issa est blandior omnibus puellis, Issa est carior Indicis lapillis, Issa est deliciae catella Publi. 5

11 Hanc tu, si queritur, loqui putabis; Sentit tristitiamque gaudiumque. Collo nixa cubat capitque somnos, ut suspiria nulla sentiantur; Et desiderio coacta uentris gutta pallia non fefellit ulla, sed blando pede suscitat toroque deponi monet et rogat leuari. Castae tantus inest pudor catellae, ignorat Venerem; nec inuenimus dignum tam tenera uirum puella. Hanc ne lux rapiat suprema totam, picta Publius exprimit tabella, in qua tam similem uidebis Issam, ut sit tam similis sibi nec ipsa. Issam denique pone cum tabella: aut utramque putabis esse ueram, aut utramque putabis esse pictam.
Issa s ms desvergonyida que el pardal de Ctul, Issa s ms pura que el pet de una coloma, Issa s ms tendre que totes les noies, Issa s ms preciosa, que les perles de lIndia, Issa s la gosseta de Publi. Si es queixa, tu pensars que ella parla; sent la tristor i la joia. Repenjant en el coll, jeu i sadorm, de tal manera que ni se la sent respirar. A vegades obligada per la necessitat del ventre, mai no la deixa cap taca als llenols. Amb la seva poteta falaguera et desperta, lavisa de que sigui baixada del llit i et prega de alleujar-se. Tanta s la pudor daquesta gosseta casta. Desconeix els plaers de Venus i daltra banda no trobem un mascle digne de cap tendre donzella, Per tant que el darrer dia no lha arrabassi del tot Publi lha fet fer un retrat en un quadre. En aquest quadre veurs una Issa tan semblant que ni la mateixa Issa sha sembla tant a ella mateixa. En fi posa Issa al costat del quadre: pensars que totes dues sn reals o que sn pintades.

10

15

20

Catullus 13 Cenabis bene, mi Fabulle, apud me paucis, si tibi di fauent, diebus, si tecum attuleris bonam atque magnam cenam, non sine candida puella et uino et sale et omnibus cachinnis. 5

12 Haec si, inquam, attuleris, uenuste noster, cenabis bene; nam tui Catulli plenus sacculus est aranearum. Sed contra accipies meros amores seu quid suauius elegantiusue est; donarunt Veneres Cupidinesque, quod tu cum olfacies, deos rogabis, totum ut te faciant, Fabulle, nasum.
Sopars b, estimat Fabul, a casa meva un dia daquests si els deus et sn favorables. Aix si, thaurs de portar un sopar bo i abundat, i no et deixis pas una amiga bonica, el vi, la gracia, i les ganes de riure. Si ho portes tot aix, tasseguro, gentil amic, que sopars b; resulta que la bosseta del teu Catul es plena de teranyines. Per a canvi, rebrs plaers autntics o com que es ms refinat i exquisit encara, que et regalar un perfum que les Venus i els Cupidons van donar a la meva amiga. Que quan lolorars, demanars als deus que et facin tot tu un nas.

10

nam unguentum dabo, quod meae puellae

Martialis III, 12

Vnguentum, fateor, bonum dedisti conuiuis here, sed nihil scidisti. res salsa est bene olere et esurire. Qui non cenat et unguitur, Fabulle, hic uere mihi mortuus uidetur. 5

Ho reconec, ahir vas donar un bon perfum als teus convidats, per no vas trinxar res. s una cosa graciosa aix de fer bona olor i patim fam. Qui no sopa i es perfumat Fabul, aquest s vist per a mi un difunt.

Catullus 78 Gallus habet fratres, quorum est lepidissima coniunx alterius, lepidus filius alterius. Gallus homo est bellus: nam dulces iungit amores, cum puero ut bello bella puella cubet.

13 Gallus homo est stultus, nec se uidet esse maritum, 5 qui patruus patrui monstret adulterium.
Gal t dos germans, l'un d'ells t una muller d'all ms encantadora, l'altre un fill encantador. Gal s tot un senyor: que trama uns dolos amors, de manera que fa que la senyoreta jegui amb el senyoret. Gal s un estpid, i no veu que tamb ell s un marit que com a oncle tamb ensenya l'adulteri d'un oncle.

Martialis III, 63 Cotile, bellus homo es: dicunt hoc, Cotile, multi. Audio: sed quid sit, dic mihi, bellus homo. Bellus homo est, flexos qui digerit ordine crines, balsama qui semper, cinnama semper olet; cantica qui Nili, qui Gaditana susurrat, inter femineas tota qui luce cathedras desidet atque aliqua semper in aure sonat, qui legit hinc illinc missas scribitque tabellas; pallia uicini qui refugit cubiti; Hirpini ueteres qui bene nouit auos. Quid narras? hoc est, hoc est homo, Cotile, bellus? res pertricosa est, Cotile, bellus homo.
Cotil, ets un dandi per mi, molts ho diuen: Cotil. Jo ho sento: per digues mho que es un dandi. Un dandi s un home que es posa en ordre els cabells rinxolats, que sempre fa olor a balsa i a cinamo; tararea canons del riu Nil, que mou els seus braos depilats de manera diversa, que se seu tot el dia entre els malucs de les dones i sempre murmura en alguna orella de dona, es n que llegeix missatgets daqu i all i els respon; un que sap qui estima quina, que corre pels banquets: un que coneix els avantpassats ms recents dHirp, Que em dius? Cotil, aix es un dandi? s un bon pal ser aix dun dandi.

qui mouet in uarios bracchia uulsa modos;

10

qui scit, quam quis amet, qui per conuiuia currit,

Martialis II, 7 Declamas belle, causas agis, Attice, belle; historias bellas, carmina bella facis;

14 componis belle mimos, epigrammata belle; bellus grammaticus, bellus es astrologus, et belle cantas et saltas, Attice, belle; bellus es arte lyrae, bellus es arte pilae. Nil bene cum facias, facias tamen omnia belle, uis dicam quid sis? magnus es ardalio.
Declames amb glamur tic, amb glamur pledeges; escrius histries glamuroses i poesies glamuroses; amb glamur compons mims, amb glamur compons epigrames; cantes amb glamur i balles amb glamur, tic; ets glamuros en l'art de la lira, ets glamuros en l'art de la pilota. Encara que no fas res b, ho fas tot amb glamur, vols que et digui qu ets? Ets un manefla.

Catullus 85 Odi et amo. quare id faciam, fortasse requiris. nescio, sed fieri sentio et excrucior.
Odio i estimo. Potser et preguntes com ho faig. No ho s, per sento que em passa i em turmento.

Martialis I, 32 Non amo te, Sabidi, nec possum dicere quare: hoc tantum possum dicere, non amo te.
No t'estimo, Sabidi, i no et s dir perqu: noms et puc dir aix, no t'estimo.

Catullus 101 Multas per gentes et multa per aequora uectus aduenio has miseras, frater, ad inferias, ut te postremo donarem munere mortis et mutam nequiquam alloquerer cinerem, quandoquidem fortuna mihi tete abstulit ipsum, 5 heu miser indigne frater adempte mihi. Nunc tamen interea haec, prisco quae more parentum tradita sunt tristi munere ad inferias, accipe fraterno multum manantia fletu,

15 atque in perpetuum, frater, aue atque uale! 10

Desprs d'haver travessat molts pobles i molts mars, arribo, germ, a aquesta dissortada tomba per tal de fer-te la darrera ofrena fnebre, i parlar en debades a la cendra muda, ja que la fortuna m'ha arrabassat de tu, oh dissortat germ, que mhas estat pres immerescudament. Tanmateix ara mentrestant les coses que segons l'antic costum dels pares han estat lliurades a la tomba com a trista ofrena, accepta-les xopes del plor del teu germ i per sempre germ meu salut i adu.

Martialis V, 34 Hanc tibi, Fronto pater, genetrix Flaccilla, puellam oscula commendo deliciasque meas, paruola ne nigras horrescat Erotion umbras oraque Tartarei prodigiosa canis. Inpletura fuit sextae modo frigora brumae, 5 uixisset totidem ni minus illa dies. Inter tam ueteres ludat lasciua patronos et nomen blaeso garriat ore meum. Mollia non rigidus caespes tegat ossa nec illi, terra, grauis fueris : non fuit illa tibi. 10

A tu, pare meu Front, a tu mare meva Flascllia, jo us encomano aquesta nena els meus petons i les meves delcies, per tal que la petita Hertion no s'esgarrifi davant les negres ombres ni la gola descomunal del gos del Trtar. Estava a punt de complir els freds del seu sis hivern, si ella no hagus viscut de menys el mateix nombre de dies. Que jugui l'esquiva trapella enmig d'uns patrons tan ancians i que xerri el meu nom amb veu velocient. Que una gespa no pas rgida cobreixi els seus ossos tendres, i tu terra, no li siguis feixuga: ella no ho ha estat per a tu.

P. Ouidii Nasonis (43 aC 17) Amores I, 5 Aestus erat mediamque dies exegerat horam; adposui medio membra leuanda toro. pars adaperta fuit, pars altera clausa fenestrae, quale fere siluae lumen habere solent, qualia sublucent fugiente crepuscula Phoebo,

16 5 aut ubi nox abiit nec tamen orta dies. illa uerecundis lux est praebenda puellis, qua timidus latebras speret habere pudor. ecce Corinna uenit, tunica uelata recincta, candida diuidua colla tegente coma, dicitur et multis Lais amata uiris. deripui tunicam; nec multum rara nocebat, pugnabat tunica sed tamen illa tegi; quae, cum ita pugnaret tamquam quae uincere nollet, uicta est non aegre proditione sua. ut stetit ante oculos posito uelamine nostros, in toto nusquam corpore menda fuit: quos umeros, quales uidi tetigique lacertos! forma papillarum quam fuit apta premi!20 quam castigato planus sub pectore uenter! quantum et quale latus! quam iuuenale femur! singula quid referam? nil non laudabile uidi et nudam pressi corpus ad usque meum. cetera quis nescit? lassi requieuimus ambo.25 proueniant medii sic mihi saepe dies!
Feia calor i el dia havia passat el meitat del curs; em vaig estirar al llit per descansar. Un portic de la finestra estava obert, laltre estava tancat, hi havia un llum com la que hi solt haver-hi als boscos, com la llum sumorta que hi ha als capvespres al fugir Febus, o com quan la nit sen va i tanmateix no ha nascut el dia. s la llum que cal donar a les noies vergonyoses, perqu el seu tmid pudor espera trobar-hi refugi. Vet aqu que ve Corina, vestida amb una tnica solta, la cabellera amb els cabells a banda i banda cobrint el coll resplendent. Tal com es diu entrava al talam la bella Seminaris i Lais estimada per tants homes. Li vaig arrencar la tnica, no feia gaire nosa fina com era per malgrat tot, Corina es defensava per cobrir-se amb la tnica, com que lluitava com la que no vol vncer, amb la seva complicitat fcilment va ser venuda. Quan la vaig tenir davant els meus ulls, sense el vestit, no hi vaig trobar cap defecte, es tot

10

qualiter in thalamos formonsa Semiramis isse

15

17
exaltaci: quines espatlles, quins braos que vaig veure i que vaig tocar. Com era la forma de les mamelles, idnia per tocar, quin ventre ms llis sota el seu pit tibant!, que amples i fantstics els malucs i que juvenils les cuixes! Perqu contar tot, cosa per cosa? Si no vaig veure res que fos indigne de lloana. I desprs daix, la vaig prmer contra el seu cos. Qui no sap el que ve desprs? Esgotats reposarem tots dos. Tan de bo, que els meus migdies siguin aix.