GARCA ANDREU, Sara 2n BATX.

-B Catal

TREBALL LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS. Grup 2

Personatges Laura Laura s una noia jove, dbil i molt sensible. Li agrada la literatura i la msica (sobretot el piano). A Barcelona vivia amb la seva cosina i la seva tieta Amlia ja que era rfena. Al casar-se amb Toms es muda a Comarquinal, on viu la famlia daquest. El seu aspecte fsic s amb els ulls blaus, amb bones lnies i de veu sense estridncies. Al comenament de lobra, Laura t molt entusiasme, s atrevida, est feli per est mal preparada per a la vida familiar. Aquesta vol crear bona impressi a la seva famlia i a tot el poble, a ms pensa que podr encaixar all. Ja hem arribat a Comarquinal; ja soc a casa meva. Si sabessis quin so tan dol t aquesta paraula! (pg. 77) Sembla ser una noia ben educada, respectuosa i independent que li agrada viure a la seva manera. Tal i com es pot observar, al llarg de lobra, Laura passa a ser una noia que lnic que vol s ser lliure i deixar de ser tant desgraciada. El canvi de Laura comena quan se nadona que no estima al seu marit. Alliberada daquell deler datraurel, de conquistar-lo per a ella sola, com a la primeria, sanava encongint sota la campana freda de la indiferncia. (pg. 146). Quan Laura es queda en cinta t una mica ms de felicitat ja que no es sent tant sola, per la seva filla mort fent aix que es converteixi en un altre persona. La Laura es reclogu en el seu dolor com dins una balma tenebrosa, freda, on ning no podia fer-li companyia, per tal com el dolor era lnica cosa seva en aquella casa (pg. 163) Pere fa que Laura torni a ser una noia feli per li acaba provocant patiment i dolor que junt amb les recriminacions de Teresa, fan que sacabi marxant de Comarquinal. Toms Marit de Laura i germ de Teresa, t 30 anys i s lhereu dels Muntanyola. s un home adinerat, segur, cregut, masclista i que passa molt temps amb els amics, per alhora reparteix bones propines i li encanta menjar de tot. Li agrada fer el que ell vol per sense ser criticat, encara que li agrada que li tinguin enveja i li agrada criticar els altres. s una persona egoista i no li agrada quedar en evidncia. Toms s el qui mana, no fa cas a ning, no est gens sotms i t el control sobre totes les situacions i persones. Li agrada presumir de la Laura, vol ser lenveja del poble i per tal de crear bona impressi fa el possible per a que vagi ben arreglada. Per Toms Laura s una dona florero, una dona per presumir i tenir fills. Quan sap que Laura est embarassada salegra molt per acaba canviant ja que s una nena. Quan aquesta mot no li afecta i anima a Laura dient-li que ja tindrien un noi fort i valent.

Pere Nebot del mossn Joan Serra, t 27 anys i s advocat. s educat, ser, tranquil i rodamn la qual cosa fa que sempre tingui alguna histria que explicar. No li agrada gaire Comarquinal que s el seu poble de la infantesa. Tots el dies, a les sis de la tarda, va a visitar la casa del Muntanyola on senamora de Laura i Toms comena a caure-li malament. Ell noms vol ser feli amb ella. El seu tiet li recomana que deixi estar a Laura ja que est casada per no aconsegueix allunyar-la del seu pensament i decideix lluita per ella. Quan t el problema amb Laura, ell dna la cara i no t por de ser sincer. Teresa Germana de Toms, t 40 anys i s molt assenyada, treballador, controladora i educada. Est molt dedicada a la religi, s verge i porta una vestimenta molt vella i fosca. s tancada, malpensada i manipuladora. Es comporta duna manera molt santoral per tal de no crear mala impressi encara que utilitza a la gent per a que facin coses o per assabentar-se de tot el que passa. s una bona mestressa i que no surt gaire de casa. ella no sortia si no era per complir els seus deures religiosos o per a les visites (pg. 156). Mai ha tingut ninguna experincia amorosa encara que li agradaria per ho reprimeix. T molta enveja del matrimoni del seu germ. La manca de contacte hum fa que pateixi molt. El fet de tenir tanta enveja de Laura provoca que Teresa es comporti de manera molt fosca (amb odi i sentiment de venjana) fet que junt el desamor amb Pere fa que acabi fugint del poble. Laura Toms Estan recent casats. Es van conixer a Barcelona i un cop casats es van mudar a Comarquinal. Al cap de tres mesos dhaver-se conegut es van prometre i al cap de res es va portar a terme lenlla. Dues causes que podrien explicar aquesta rapidesa s la necessitat del Toms per a tenir un hereu i la necessitat de Laura per a sortir de la pobresa. Quasi no es coneixien per estaven segurs que sestimaven i eren felios. Pensant-ho b, ella, qu sabia den Toms, daquell xicot sanguini que no veia mai quina cara fa la gent, com si fos sol al mn? I ell, qu havia valgut saber de la Laura, daquella desconeguda entrevista a casa duna amics de tots dos (pg. 68). Toms vol que li tinguin enveja per la dona que ha escollit i intenta que aquesta cre bona impressi. Quan Comarquinal parla sobre laventura de Pere i Laura decideix mostrar que el seu matrimoni es ferm. Al principi sn felios i alegres per el sentiment de superioritat que t Toms fa que ella es comenci a cansar daquesta relaci (la mana amb crits i la deixa molt so la). Aquesta intenta aguantar tota la situaci (la prdua de la seva nena i la manca dinters del seu marit). Desprs dhaver-se donat a conixer la seva relaci amb Pere, aquesta li comena a recriminar el seu tracte cap a ella. Per qu em vas abandonar aix, tan aviat? Tan avorrible em trobes, que em vas arraconar de seguida? (pg. 214)

Laura Pere Laura i Pere s una parella la qual no pot ser feli per culpa del matrimoni d ella, linfluencia de Teresa i la gent del poble. Aquest roman comena a la segona part de la novella. Ell senamora al primer instant della. Ell lluita pel seu amor i noms vol conquistar-la fins que ho acaba aconseguint. Sadon de la tirania del pensament fix amb obstinaci en un sol sser, en aquell Pere Gifreda que omplia dencs una hora o dues de totes les seves tardes, mentre que la resta del temps sols li era bo per a enyorar labsncia daquell home i per a comptar les enormes estones que faltaven per a veurel novament (pg. 190 191) Pere fa que a Laura li retorni la felicitat per viure, per a sser feli (desprs de la mort de la seva filla). Per a ells dos s molt difcil dissimular la seva estima que s obvia per a tothom. s un amor impossible i per aix Laura va a Aulines per intentar fugir daquest pensament per li s impossible. A la retrobada dels amants, aquest insisteix per a reprendre sa relaci mentre ella no vol. Quan finalment Laura decideix cedir i li demana a Pere per a tornar junts sadona que el tenia massa idealitzat i que no shavia fixat en qui era el Pere realment. Laura Teresa Inicialment mantenen una relaci un tant distant per amb respecte mutu que sacaba convertint en una relaci violenta i dodi. Laura, al comenament, noms vol caure b en especial a sa cunyada per aquesta no sen fia dell i s molt distant. a mi ni mha agradat mai. T massa pretensions per ser una pobra (pg. 84) Poc a poc comencem a observar que el que realment li passa a la Teresa es que li t enveja ja que Laura s jove, guapa, amb amor i en canvi ella mai ha tingut una experincia amorosa i que li ser impossible aconseguir-ho. Es dedica a criticar-la i a fer ms grans els rumors que hi ha sobre aquesta, sense defensar-la. Un dia, Teresa comena a parlar amb Laura sobre els seus sentiments i en aquell moment Laura se nadona que no estima al seu marit. La Laura, que comenava a estranyar-se daquesta confessi incoherent, endevina la profunda ra que ns lorigen, la necessitat dexterioritzar uns greuges no formulats mai. (pg. 138) Teresa no li dna les claus de casa ja que s un lloc molt important per a ella. Teresa comen a odiar a Laura quan descobreix els seus sentiments envers Pere i aconsegueix que vagi a Aulines (tot per qu Teresa est enamorada de Pere). Ja que en Pere no ha de ser per a ella, per a la Teresa, tampoc no ha de gaudir-sen la Laura. Ella no caur a la xarxa parada per cap altra dona (pg. 182) Teresa s manipuladora i controladora envers Laura per quan aquesta decideix marxar es confessen tot el seu odi.

Teresa Pere Sn amics dinfncia. Quan Teresa se nassabenta de larribada de Pere vol estar i ser perfecte. Aquesta sempre espera amb gran entusiasme la visita den Pere fins que sadona que est enamorada dell fins el cor sembla que vulgui aturar-se-li (pg. 180). Aquest amor s tan fort i trgic que la porta a sagnar-se quan olora la copa amb la que ell havia begut minuts abans. Teresa sobsessiona amb Pere, noms pot pensar en ell, per aquest amor no s correspost per a diferents factors. Per aix decideix ser la seva protector i intentar que ninguna dona li faci mal. Ser lngel protector daquell xicot, del seu Pere! (pg. 182) Far tot el possible per a que lamor de Laura i Pere fracassi. Teresa Toms Sn germans, ella s la ms gran i mestressa de casa i ell s lhereu. Aquest s el amo, t el poder, s superior i t autoritat sobre Teresa la qual li t por. Teresa s molt envejosa, fins i tot del seu propi germ. No podent esmerar la seva virtut de resignaci i de respecte a la divinitat dun marit o dun hereu, la Teresa va aplicar-la en una adoraci muda, a una obedincia passiva a la voluntat del germ (pg. 131) La relaci entre ambds s ms tirant a depreciativa, no es tenen massa estima. Teresa i Toms estan dacord sobre la Laura, ja que aquesta el manipula. Acaben provocant la marxa de Laura.

La figura de la dona El paper de la dona era el del model tradicional de la dona, s a dir, una dona educada, submisa, inferior, dependent, bona mare, bona mestressa de casa, bona religiosa, etc. Hi havia molta desigualtat entre homes i dones, ja que aquestes no tenien drets. Si una dona cometia adulteri era castigada i no li estava perms demanar el divorci. Els homes eren autoritaris i superiors i pensaven que podien fer el que volguessin amb les dones, com per exemple el maltracta a la dona estava perms. La Teresa tamb obeeix en silenci, cuitosa, perqu ho mana lamo, el germ, lhereu de la casa, un home, i els homes sempre han de tenir la ra (pg. 259) En el llibre troben diferents tipus de dones amb diferents caracterstiques com somiadores, innocents, les reprimides a la religi, les que no mostraven els seus sentiments i les que simplement volien ser lliures per viure. Laura i Teresa sn dos models que tenen algunes de les diferents caracterstiques. Laura s una dona incomprenguda pel seu home per amb molta esperana i ganes de viure. Lactitud de Laura s ms positiva i especial, com per exemple s molt estrany que llegeixi el diari de la forma que ho fai podem observar com aquesta intenta reivindicar la seva voluntat per lentorn no ho permet.

Teresa est reprimida tant sentimentalment com religiosament cosa que fa que sigui conservadora, tradicional i tmida. Ella no t grans expectatives, s ms aviat conformista i sembla que li agradi ser mestressa de casa. Lull/els ulls Els ulls i la mirada sn elements que van apareixent al llarg de la novella i del qual es pot extreure ms dun significat. En les persones del poble que vigilen i observen a amagades que critiquen i donen la seva opini. Sentia angnia fins dacostar-se a les coses inanimades, com si pertot arreu la sotgs aquell ull malicis (pg. 255) Fcilment es pot mal interpretar ja que s una realitat subjectiva. Els ulls sn un mitj de comunicaci. De fil honorable i amb enormes brodats a la gira, primaris per que estimeu de seguida mirant-los amb ulls de bona voluntat (pg. 91) Tamb poden avisar-nos que passar i dels sentiments. De sobte, la Laura sadona dun rengle dulls, iguals, que la fixen insistentment, una mica esparverats. La famlia. Sn ulls rodons, de color dacer, que fiblen; miren terriblement tristos, seriosos, mentre la cara somriu amb falagueria (pg. 72) La mirada pot ser ms sincera que el propi cos. No li has vist els ulls? Aquesta manera tan clara com mira! Diu la veritat. (pg. 97) Tamb poden comunicar algun sentiment. Els ulls li lluen entendrits com els dun gos davant lamo que li vol pegar (pg. 101)

Observaci sobre el narrador. Tcnica narrativa El narrador est en tercera persona i s extern i omniscient. Mentre narra dna alguns comentaris i judicis. La omniscincia s restringida, s a dir, s focalitza en un punt de vista intern, el de Laura especialment (veiem la realitat a travs de la seva mirada). Utilitza una srie de tcniques narratives que utilitza sn lestil directe, lestil indirecte, lestil indirecte lliure (el que diu el personatge es troba dins del discurs del narrador) i un monleg interior. El narrador fa moltes descripcions de personatges, paisatges, moments, dilegs, etc. Tamb utilitza flashbacks per tal dexplicar fets anteriors al moment, com records. Podem observar que el narrador es dirigeix en mltiples ocasions a nosaltres.