NIETZSCHE 4 ETAPES: PRIMERA ETAPA: La tragdia grega.

Reflexi trgica sobre la condici humana: lhome viu entre la tensi que representa Apollo i Dions. ETAPA SEGONA: La poca illustrada. La cincia moderna ens ensenya que all que passa s perqu s. La cincia moderna atorga el paper de donar sentit a la realitat. El paper dominador. TERCERA ETAPA: Aix parl Zaratrusta. Mort de Du, anunci del superhome, afirmaci de la voluntat de poder, doctrina de letern retorn. QUARTA ETAPA: Tota creaci ve precedida duna destrucci. Nietzsche creu que la Illustraci i la ra han portat el mn el darrer Home, que s el tipus ms despreciable dhome. Lhome contemporani viu la felicitat com la igualtat de tots. Nietzsche creu que aquesta felicitat s una mentida. La mentida radica precisament en tot sistema, en tota estructura de pensament que vulgui donar comptes de la vida. La vida decadent i la vida ascendent Nietzsche entn per decadncia el rebaixament de lhome que ve donat per l igualitarisme. Denncia del socialisme. Per no del sistema sin de lhome. Nietzsche defensa un sistema aristocrtic: no tots els homes sn igual de valuosos. Quin tipus de vida s superior? Destrucci del tipus de vida pernicis! Lhome s lanimal encara no fixat, s lanimal acabat. Lhome no t una naturalesa fixada. Lhome t 2 possibilitats: 1) Rebaixar el valor de la serva vida. 2) Elevar-la. Els que viuen la vida de forma ascendent sn els que diuen s a qualsevol vivncia amb fora. Els que justifiquen la vida en la vida mateixa. Els que viuen aquesta vida amb la promesa duna altra per ordres dun Du o duna Ra o dun Estat sn els que viuen de forma decadent.

Els primers manen i els segons obeeixen. On radica la felicitat contempornia? En el fet dhaver posat el pes de la nostra vida fora de nosaltres mateixos: la Cincia, lEstat o lEscola. Altra socupa mentre jo gaudeixo. Per qu ens creiem amb els mateixos drets? Els segons han degenerat la seva vida. Cap pastor i un sol ramat. Som a ledat del nihilisme. Governa el no-res. Noms un nou legislador, un nou home poders, podr torna a justificar la vida: Nietzsche s aquest home!

El progrs del saber cientfic, que ha explicat lhome fa que ens avorrim. Lavorriment noms es combat amb la distracci. La moral dominant. La mort de Du i el perspectivisme vital. El sentit trgic de la vida: Apollo i Dions La llibertat kantiana s vista per Nietzsche com a quelcom que empetiteix lhome, que loprimeix des de dins de lhome mateix. (ALIENACI DE MARX)