Ressenyes

siderar la tierra como un gran fetichismo, haciendo hombres a la vez que hecho por los hombres, ni madre ni hija, sino divinidad construida y, no obstante, operante como tal. Michel Serres define la fenomenologa ya no como el decir o la razn de la apariencia, sino la palabra de la aparicin (p. 208). Pues, con Habiter, Serres nos propone ir hacia la aparicin, un evento encuentro, gracias a un morar suave, adaptativo y comprensivo. Referencias bibliogrficas C rang , Mike y T hrift , Nigel (eds.) (2000). Thinking Space . Londres: Routledge.

Serres, Michel (1993). La lgende des anges. Pars: Flammarion. (1993). Les origines de la gomtrie. Pars: Flammarion. (1994). Atlas. Pars: Julliard. (2008). Le mal propre: Polluer pour sapproprier? Pars: ditions le Pommier. Thrift, Nigel (1996). Spatial Formations. Londres: Sage. Brice de Reymaeker Universitat Autnoma de Barcelona Departament de Geografia BriceLionelCamille.DeReymaeker@uab.cat

Soja, Edward W. (2010) Seeking Spatial Justice Minneapolis: University of Minnesota Press, 256 p. ISBN: 978-0-8166-6667-6 (tapa dura), ISBN: 978-0-8166-6668-3 (butxaca)
Seeking Spatial Justice (Cercant la justcia espacial) sestructura en sis captols, per s possible albirar-hi dues grans parts constitutives: una primera que recull les reflexions i les teories que lautor considera tils per dissenyar la idea de justcia espacial, i una segona de verificaci emprica daquest concepte sobre un territori sovint objecte destudi dEdward Soja: la regi metropolitana de Los Angeles. Des de la urbanitzaci de la injustcia i el dret a la ciutat cap a la justcia espacial A la primera part, lautor hi posa en connexi dialctica constant els conceptes de ciutat, espai, justcia i geografia. Subratllant que les idees dinjustcia i de justcia tenen les prpies geografies associades que es retroalimenten i les prpies expres416 Documents dAnlisi Geogrfica 2013, vol. 59/2

sions espacials, Soja cita diferents autors que fan referncia a la qesti espacial. Entre tots, destaquen David Harvey, amb la idea durbanitzaci de la injustcia (1973), i Henri Lefebvre, amb el concepte de dret a la ciutat (1968). Partint daquests dos eixos interpretatius, Soja identifica la ciutat com a lloc privilegiat per a la creaci i laugment de les desigualtats socials i, alhora, com a font de forces generatives dacci collectiva autoorganitzada. Aquestes desigualtats i injustcies es veuen reflectides en la conformaci del paisatge de la ciutat, que, cada vegada ms, sest convertint en un seguit de zones segregades, al mig dels processos daway from the city, que crea comunitats tancades fora de la ciutat compacta, i back to the city, que engega mecanismes de gentrificaci. Els dos fenmens sn entesos per Soja com a formes dinjustcia espacial.

 Ressenyes

s important per lautor que es considerin escales diferents, des del cos fins al planeta, ats que les dinmiques de justcia i dinjustcia sn presents en totes. Per poder incidir sobre aquests processos, diu Soja, es necessiten accions socials i poltiques que intervinguin sobre lespai. Per aix esdev fonamental la cerca i la construcci de la justcia espacial. La idea de justcia adquireix definicions diverses i sovint s utilitzada com a concepte que mobilitza les persones que viuen en un lloc, quan aquestes sautoorganitzen per tal de defensar o aconseguir espais de vida justos i igualitaris. Aquesta idea de justcia s directament connectada, segons lautor, amb les nocions de democrcia i ciutadania. El concepte de justcia adquireix, doncs, segons el temps i les situacions, diferents significats. Entre daltres, un significat social (en referncia a alguns principis, com ara, per exemple, el digualtat) o un significat legal (en referncia a lestructura jurdica de lEstat). La justcia social seria, doncs, per Soja, complementria a uns altres tipus de justcies, entre les quals hi hauria lespacial. La mateixa conformaci de lespai s, sovint, causa i efecte de dinmiques generadores dopressi i injustcia, a partir de les decisions discriminatries que hi prenen els poders forts. s per aix que Soja invita a adoptar una perspectiva espacial crtica. Si el temps s bsic per a la histria, lespai sha de considerar tamb un eix determinant en lanlisi de dinmiques i fenmens. Encara que normalment sigui el temps el que ens defineix, tamb som ssers espacials. Lespai porta en si mateix forces que modelen les nostres vides. Operem contnuament naturalitzacions de la conformaci dels llocs on vivim, quan ens adaptem i ens acostumem a un ordre espacial opressiu determinat sense posar-lo en discussi. Per quan sengeguen fenmens o accions sobre lespai que trenquen aquestes lgiques, aquestes ruptures permeten posar

de manifest els mecanismes dopressi dels quals lespai s causa i, a la vegada, efecte. A partir del fet que la literatura va difondre el concepte de spatial turn, lespai va anar adquirint importncia i va comenar a ser considerat un producte social complex. Ara, historicality, spatiality i sociality passen a ser les tres puntes dun mateix triangle. Abans de parlar de Los Angeles, Soja fa referncia a diferents exemples on la injustcia adquireix un carcter marcadament espacial, com ara lapartheid de Sud-frica, locupaci de Palestina o el gerrymandering dels Estats Units, totes les quals sn situacions de control espacial que sostenen un sistema injust. Els guetos, les comunitats tancades, les privatopies fan el mateix. A escala molt ms macro, lanomenat subdesenvolupament contribueix a crear injustcia espacial. Daltra banda, a escala micro, com ara la del carrer, trobem geografies de poder i control segons lgiques urbanstiques obsessionades per la seguretat; per exemple: la localitzaci de serveis bsics, com ara aquelles escoles que afavoreixen espacialment les classes amb ms poder adquisitiu, perqu se situen en llocs on es pot anar noms amb transport privat. En definitiva, a qualsevol nivell, lorganitzaci espacial imposa i mant el control social, a ms de generar geografies socials de classe, a diferents escales, moltes vegades originades per distribucions desiguals dels recursos. Els mecanismes de la globalitzaci estan directament connectats amb les injustcies. Partim de la base que el capitalisme opera constantment i cclicament un spatial fix, una reordenaci de lespai segons les noves exigncies que es plantegen, perqu el capitalisme mateix es regeneri. Quan comencen els cicles de crisi (com en el moment actual), lespai canvia i es modela segons les noves necessitats que configura el capitalisme per poder seguir endavant. El capitalisme necessita, busca i devora espai per poder subsistir.
Documents dAnlisi Geogrfica 2013, vol. 59/2 417

Ressenyes

En una situaci de crisi que saguditza, la necessitat de justcia espacial esdev, doncs, ms forta i, a escala ms local, dins daquestes geografies opressives, es poden generar bretxes, geografies de resistncia, espais desperana. Lactivisme local connecta micro i macro, en el sentit que els mecanismes del capitalisme a escala macro agafen forma i es fan visibles a escala micro, als barris i a les ciutats. Daquesta manera, els moviments autoorganitzats, actuant sobre els seus propis territoris, aconseguirien influir, encara que de manera mnima, en el nivell macro. La idea de justcia espacial de Soja es refereix a lorganitzaci de lespai en concret, com tamb a les actuacions directes i concretes sobre lespai viscut. Donem constantment forma a i som formats pels espais que vivim i on vivim. Organitzem la nostra vida en relaci amb centres i amb nodes que o b generem nosaltres o b sn creats i imposats pels poders forts. El lloc on estem, on vivim, on actuem esdev, doncs, el nostre context poltic. En una era de total deslocalitzaci, els moviments localitzats adquireixen, doncs, per Soja, una potncia i una importncia fonamentals. Entre prctiques poltiques localitzades i teoria de lespai: el cas de Los Angeles Si es pren un espai o un lloc concret com a objecte danlisi, s possible, segons Soja, detectar-ne les dinmiques espacials. Lautor, en els tres captols finals que formen una segona part no explcita del llibre, proposa una aplicaci concreta de totes aquestes reflexions i idees teriques a la regi metropolitana de Los Angeles. Com en moltes altres ciutats, amb la implantaci progressiva de la new economy, lera industrial shi redefineix i els serveis shi configuren com a nou sector preponderant. La urbanitzaci dels suburbis, lalta densitat dhabitants, la complexa geografia tnica, una pobla418 Documents dAnlisi Geogrfica 2013, vol. 59/2

ci treballadora en gran part per sota del llindar de la pobresa, una desindustralitzaci que va causar grans prdues de llocs de treball i una reindustrialitzaci sota les noves normes de lanomenada destrucci creativa sn tots fenmens que han contribut a la autoorganitzaci i al plantejament de lluites heterognies partint dels Watts Riots de 1965, quan comenaren a crear-se organitzacions sindicals amb base comunitria, seguits pels Justice Riots de 1992, que aguditzaren el nivell de conflictivitat social, i les iniciades desprs de l11 de Setembre, a partir de quan es va produir una prdua ingent de llocs de treball, juntament amb retallades justificades oficialment per la necessitat de finanar mesures de seguretat ms efectives. Soja posa molts exemples de moviments reivindicatius a Los Angeles. Entre tots, destaca el cas de la Bus Riders Union, un sindicat de treballadors del transport pblic que va promoure reivindicacions concretes, davant dun sistema metropolit de transports que privilegiava espacialment la poblaci blanca de classe alta. A travs de moltes organitzacions semblants, Los Angeles ha esdevingut bressol del moviment de desenvolupament comunitari, que t com a base lenfrontament directe arran dels localized issues. Soja incita a promoure una connexi ms profunda entre lAcadmia i els moviments socials, per tal de tenir en consideraci aquests fenmens espacials, que produeixen injustcies, i les respostes que provoquen, que sovint arriben des de lautoorganitzaci. La connexi de la Universitat de CalifrniaLos Angeles (UCLA) amb aquests moviments per tal de dissenyar un planejament urb de la ciutat va ser, segons lautor, un exemple molt bo dactuaci conjunta. Finalment, Soja anima a prestar atenci a les lluites no noms contra el capitalisme, sin tamb contra el racisme, el sexisme i altres formes dopressi.

 Ressenyes

Si, durant tot el llibre, lautor sembla que indiqui implcitament que aquestes formes dopressi estan directament vinculades amb el capitalisme, aquesta afirmaci final sembla que qestioni aquesta idea. En resum, lautor aconsegueix destacar la importncia de saber llegir lespai a lhora danalitzar els fenmens socials. Presenta una idea potser encara embrionria de justcia espacial que, si en el futur es dota de ms definici i claredat, pot representar una nova manera de llegir i danalitzar les realitats socials i llurs connexions amb lespai on estan arrelades1. Referencias bibliogrficas Harvey, David (1973). Social justice and the city. Atenes: University of Georgia Press.

Lefebvre, Henry (1968). Le droit a la ville. Pars: Anthropos. Scott, A. J. i Soja, E. W. (1996). The City: Los Angeles and Urban Theory at the End of the Twentieth Century. Berkeley: University of California Press. Soja, E. W. (1996). Thirdspace: Journeys to Los Angeles and Other Real-andImagined Places. Oxford: Basil Blackwell. Aurora Lonetto Universitat Autnoma de Barcelona Departament de Geografia Observatori de la Urbanitzaci auroralonetto@gmail.com

1. Si es volguessin aplicar aquestes idees a la recerca de la injustcia i de la justcia espacial a la ciutat de Barcelona, el fenomen del turisme seria un bon objecte destudi, ats que es tracta dun fet social fill del capitalisme que reorganitza lespai de la ciutat i que pot representar una causa dinjustcia espacial i ats que s una de les forces de les quals disposa el capitalisme per modificar el lloc segons lgiques de benefici.

Vera, J. Fernando (coord.); Lpez Palomeque, Francisco; Marchena, Manuel J. y Antn, Salvador (2011) Anlisis territorial del turismo y planificacin de destinos tursticos Valencia: Tirant Lo Blanc. Coleccin Crnica, 473 p. ISBN: 978-84-9004-228-1
En la actualidad, en un mundo globalizado, con ms disponibilidad de tiempo libre, mayor poder adquisitivo y ms capacidad de consumo, la poblacin del Primer Mundo ha conquistado tiempo para el ocio y el turismo. Estas condiciones, junto con las importantes mejoras producidas en los transportes y en las comunicaciones, han provocado una gran movilidad espacial y del acceso a la informacin, con lo cual el turismo se ha desarrollado de forma exponencial, bajo el amparo de los grandes intereses econmicos y laborales, de manera que los turistas son cada vez ms experimentados y presentan unas motivaciones y unas necesidades que demandan una oferta personalizada. Ello, junto con la mayor competencia entre los destinos, ha producido un cambio sustancial en el sector, con lo cual el turismo se ha convertido en un importante factor en la formacin de una nueva sociedad y un nuevo modelo territorial. Este escenario necesita conocimiento para la produccin y el consumo de los
Documents dAnlisi Geogrfica 2013, vol. 59/2 419