MESTRE DEDUCACI INFANTIL DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR ALICIA GAMUNDI

Les conductes neuromotores: control postural i lateralitat

NDEX:
1. INTRODUCCI......................................................................................................
pg. 2

2. LES CONDUCTES NEUROMOTORES: CONTROL POSTURAL I LATERALITAT...........................................................................................................

pg. 3 2.1 Les conductes neuromotores ................................................................................................................................. pg. 3 2.2 El control postural ................................................................................................................................. pg. 3 2.3 La lateralitat ................................................................................................................................. pg. 3

3. RAONS PER PRACTICAR EXERCICI AMB NENS XICOTETS.....

pg. 5 3.1. Principis metodolgics bsics per a la prctica dexercicis amb nens petits ................................................................................................................................. pg. 5

4. EXERCICIS CONTROL POSTURAL I LATERALITAT.....................

pg.8 4.1. Fitxes exercicis psicomotricitat control postural ................................................................................................................................. pg.8 4.2 Fitxes exercicis psicomotricitat lateralitat ................................................................................................................................. pg.16 2

5. CONCLUSI ...........................................................................................................
pg. 24

6. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA..........................................................
pg.25

1. INTRODUCCI
Per tal diniciar el nostre treball primerament el que hem fet ha segut buscar i recopilar informaci de diferents fonts. Una vegada extreta la informaci important passem a fer la part escrita del treball. El treball consta duna breu definici dall que sn les conductes neuromotores i una explicaci, un poc ms detallada, del control postural i la lateralitat ja que s all que treballarem. A continuaci el que hem fet sn unes graelles amb exercicis per a nens, tant de lateralitat com de control postural. Finalment, per tal de poder exposar aquest tema als companys de classe hem fet un ppt explicant breument tot aquest tema i explicant la nostra experincia daquest treball.

2. LES CONDUCTES NEUROMOTORES: CONTROL POSTURAL I LATERALITAT

2.1 Les conductes neuromotores: Les conductes neuromotores depenen del desenvolupament de la maduraci del Sistema Nervis i dels centres que regeixen la funci neuronal del moviment i del control de lesquema corporal: la lateralitat. 2.2 El control postural: El control postural s una part integral del control motor, oferint estabilitat i un substrat per al moviment. La postura es defineix com lalineament de segments entre si i la seua posici a lespai. El control postural s lhabilitat per obtindre i mantenir postures durant activitats quasi esttiques i dinmiques. Inclou lhabilitat de redrear el cap, el tronc i les extremitats per mantenir i recobrar lequilibri. El control postural no es pot abordar des dun nic punt de vista, un bon control s fonamental per tots i cadascun dels moments, activitats i feines del dia. Des de les activitats dhigiene personal, el fet de vestir-se, lalimentaci, el transport... totes, necessitaran en alguna mesura de valoraci postural, perqu les feines siguin lo ms funcionals i gratificants possible. El fet destar assegut, s sense dubte la postura ms utilitzada i a la que sha de prestar una major atenci dins de lescola. 2.3 La lateralitat: La lateralitat podria plantejar-se en relaci amb lanlisi de la psicomotricitat fina, per, en el seu procs final, pot considerar-se un factor implicat en la consolidaci de lesquema corporal. Al procs de la lateralitat t una base neurolgica, donat que la dominncia lateral dependr de lhemisferi que predomini: ser dret o esquerr segons es tingui una dominaci hemisfrica esquerra o hemisfrica dreta. Des del punt de vista teric i, evidentment, en la prctica, la dominncia pot no ser total, es adir, no afecta a tots els elements dun costat (m, oda, peu; lateralitat creuada), ni donar-se la mateixa intensitat. Tamb s pot parlar de lateralitzaci absoluta (dretans o esquerrans absoluts de m, ull, peu, oda), de predominana lateral (en el cas de que les accions es facin majoritriament amb una extremitat o una altre per existeixi certa

alternana en les execucions) i la lateralitat creuada (en el cas de existir dominncia dretana o esquerrana duna de les parts i la dominncia contraria en les altres) . per tant, la variabilitat s alta. El procs de lateralitzaci pot donar-se de manera espontnia, des de les primeres conductes del beb, o de manera ms lenta a partir de la experincia i els assajos del nen en les seves primeres actuacions domstiques i escolars.

3. RAONS PER PRACTICAR EXERCICI AMB NENS XICOTETS

Molts nens s'estan movent contnuament durant el dia a dia, per tanmateix en moltes ocasions ajudem als nens a realitzar activitats com pujar les escales, a asseures b en el cotxeels hem de dedicar-los un temps i donar-los l'oportunitat de provar coses noves i aprendre, que ells mateixos experimentin el que significa fer exercici. Quan parlem d'exercici ens referim a la capacitat de despertar i mantenir el gust per l'activitat fsica i els esports, el plaer de l'esfor collectiu per a arribar a metes ms altes i per a superar dificultats. Les activitats motrius contribueixen al desenvolupament saludable del nen en mltiples aspectes. La prctica de moviments nous amplia la riquesa experimental del nen. D'aquesta manera s'estimula decisivament el desenvolupament tant dels rgans encarregats del moviment com tamb dels sentits. Els nens que tenen ocasi de reunir una mplia i variat espectre d'experincies motrius durant els primers anys presenten menys dificultats en l'aprenentatge de moviments fins complexos. Aix doncs, amb l'entusiasme dels nens a l'experimentar i al moure's estem assegut les bases per a una actitud positiva cap a l'activitat esportiva, factor decisiu per al manteniment de la salut, i per tant, en el tema que estem tractant, la postura i la lateralitat. 3.1. Principis metodolgics bsics per a la prctica dexercicis amb nens petits: 1. Espai suficient i bastants incentius (per no molts). Trobar un espai ampli i tenir preparats materials diversos i atractius. Quan ms espai disponible per fer exercicis tinguin els nens, ms lliurement podran desenvolupar-se. Els estmuls del seu propi entorn els convidaran constantment a experimentar, a enfrontar-se als obstacles i superar-los. 2. Motivaci i maduresa, condicions indispensables per aprendre. El nen ha dhaver adquirit la maduresa fisiolgica necessria que li permeti assimilar les informacions que va rebent i respondre amb una reacci. Per un altre costat, el nen ha de tindre un motiu que converteixi en avantatjs el fet daprendre un comportament determinat. El refor positiu o negatiu dun comportament s un motiu important en el procs daprenentatge. La implicaci i entusiasme de la persona de referncia (professor/a) suposa un motiu addicional ja que el nen adopta lactitud positiva cap als exercicis que ladult li transmet.

3. Suggerir alternatives s millor que fixar exercicis. El principi motor duna prctica til i positiva no s la repetici dels exercicis indicats, sin lestimulaci de limpuls natural del nen de moures i experimentar. Sha dintentar que el nen experimenti per ell mateix les seus possibilitats i el seu entorn. Les nostres propostes han danimar-lo a practicar amb nosaltres voluntriament i en ningun cas els hi hem dimposar res (molt menys obligar-los a fer exercicis). 4. Els medis sn ms importants que la fi. Sempre que sigui possible sha dindicar nicament lobjectiu i no la via de soluci, per exemple, com podem encestar la pilota? Aquest tipus de qestions contribueixen a augmentar lautoestima del nen. 5. Fomentar el pensament divergent. Sha dacostumar els nens des de petits a considerar alternatives i solucions que sapartin de la normalitat. Daquesta manera, el nen reunir diferents experincies i haur provat totes les alternatives. Lnica limitaci que shauria de posar en aquestes situacions s la seguretat del nen: tot est perms sempre que ning corri ningun risc. 6. Configurar lentorn lliurement. Deixar que el nen decideixi per si mateix. Loferta ha de ser suficientment mplia perqu pugi escollir diferents alternatives. 7. Ajudar significa amb freqncia impedir. Ajudar els nens a les situacions en les qu necessiten suport sol impedir la vivncia dexperincies importants. Els hem de deixar experimentar per ells mateixos per tal de no interrompre la seua independncia. 8. Sovint una altre pregunta s millor que una resposta. En comptes de respondre terminantment a les preguntes del nen, heu doferir-li la possibilitat de que trobi la resposta per ell mateix, encara que perdi ms temps. 9. Transmetre seguretat i confiana. s convenient transmetre al nen la sensaci de seguretat i confiana en tot moment, a lhora de fer els exercicis. duna manera independent. 10. No valen exigncies! 8 La ironia i el sarcasme provoca inseguretat, per lexcs de protecci anulla el seu instint denfrontar-se al mn

Qualsevol tipus dexigncia o ambici s totalment perjudicial. No existeix ningun exercici que el nen hagi de complir obligatriament en un moment determinat. 11. Tan sovint com sigui possible. s preferible que la classe de psicomotricitat tingui lloc amb freqncia i duna manera regular, per exemple tres vegades a la setmana. Quan ms petit s el nen, ms important s la regularitat en la seua rutina diria ja que la seua sensaci de seguretat depn directament de lestabilitat del seu entorn. 12. La classe de psicomotricitat no s una festa. Practicar exercici ha de ser divertit. Igualment els exercicis no sn senzillament un joc, sin que t com objectiu final reunir experincies sensorials i motrius.

4. EXERCICIS CONTROL POSTURAL I LATERALITAT

4.1. Fitxa exercicis psicomotricitat control postural Nom La torre ms alta Edat 5-6 anys Objectius Desenvolupar lequilibri. Coordinar en els moviments. Tenir un bon control postural. Material Cap Desenvolupament del exercici Els nens han daixecar els braos i estirar el cos el mxim possible, es posaran de puntetes i comenaran a caminar tractant de no flexionar les cames. Tipus dagrupament Tota la classe. Lloc Al pati de lescola o a laula de psicomotricitat. Imatge:

10

Nom El cam Edat 4-5 anys Objectius Desenvolupar lequilibri. Tenir un bon control postural. Material Cadires. Pilotes. Aros. Blocs de fusta. Pals. Desenvolupament del exercici Indicarem als nens que recorrin un cam franquejant els segents objectes: cadira, pilota, aro, blocs de fusta i un pal. Tipus dagrupament Individualment. Lloc Aula de psicomotricitat. Imatge:

11

Nom Salt amb corda. Edat 3-4 anys Objectius Desenvolupar lequilibri. Tenir una correcta coordinaci Tenir un bon control postural. Material Corda. Desenvolupament del exercici Es collocar la corda ben estirada i recta sobre el terra, el nen haur de saltar amb els peus junts a un costat i a laltre de la corda. El mestre al comenament els donar la m, en cas de que fos necessari. Tipus dagrupament Individualment. Lloc Aula de psicomotricitat. Imatge:

12

Nom Dues files de blocs. Edat 3-4 anys Objectius Desenvolupar lequilibri. Tenir una correcta coordinaci Tenir un bon control postural. Material Blocs. Desenvolupament del exercici Shan de fer dos files de blocs i per parelles cada nen caminar per damunt de cada una delles, donant-se la m. Tipus dagrupament Parelles. Lloc Aula de psicomotricitat. Imatge:

13

Nom Amb les mans Edat 5-6 anys Objectius Mantenir lequilibri amb lajuda dun company. Agafar confiana amb els companys.

Prendre conscincia del concepte avall. Material Cap. Desenvolupament del exercici Collocar als nens front a front agafats de les mans. Un dells es quedar amb un peu suaument alat cap enrere i laltre tira del nen cap ell i cap avall (fig.1). El resultat s el que el primer queda horitzontalment al terra, sostingut sobre una sola cama (fig.2). Desprs el company li fa tornar a la seua posici. Repetir lexercici a un time no molt rpid, i efectuar-lo unes quantes voltes, es canvia de paper. Tipus dagrupament Per parelles. Lloc A laula de psicomotricitat Imatge:

Nom El monstre de dos caps

14

Edat 5-6 anys Objectius Mantenir lequilibri amb lajuda del company. Prendre conscincia de quina s la cama exterior i amb quina m agafen la

cama corresponent. Material Cap. Desenvolupament del exercici Per parelles, de costat, els nens es passaran uns a altres un bra al voltant del coll. Cada un dells sostindr amb la m la seua cama exterior doblada pel genoll cap enrere; en aquesta posici intentaran caminar a salts amb les seues cames lliures. Tipus dagrupament Per parelles. Lloc Al pati o a laula de psicomotricitat. Imatge:

Nom Segments Edat Depn de la posici o moviment

15

Objectius Tenir una bona coordinaci.

Respectar les ordres del mestre. Material Cap Desenvolupament del exercici Ordenar als nens les posicions i moviments segents: De peu, peus junts, braos al voltant del cos. (3-4-5 anys) Anar a la cama coixa cap endavant. (5-6 anys) Caminar de rajola en rajola sense trepitjar la lnea. (3-4-5 anys)

Anar de puntetes. (3-4-5 anys) Tipus dagrupament Individualment. Lloc Al pati o a laula de psicomotricitat. Imatge:

Nom Llegums al cap Edat 5-6 anys

16

Objectius Treballar lequilibri.

Treballar el control postural. Material Bossa de llegums Desenvolupament del exercici El nen shaur dasseure amb la bossa de llegums damunt del cap i aixecar-se sense que es caigui. Tipus dagrupament Individual Lloc A laula de psicomotricitat. Imatge:

4.2 Fitxa exercicis psicomotricitat lateralitat Nom Sol i ombra. Edat 4-5 anys

17

Objectius Coordinaci dinmica global. Tenir nocions de posici: de lateralitat (una banda i laltra), de direcci (endavant i endarrere) Saber atendre a les ordres verbals. Material Un guix. Desenvolupament del exercici Dibuixarem una lnia a terra: una banda de la lnia s el sol i a laltra lombra. Els nens salten amb els peus junts (el salt de peus junts potser noms endavant, endavant i endarrere, o b de costat), a una banda o altra, segons lordre que reben del que dirigeix el joc (ex: sol, ombra, sol, sol, ombra...) Poden donar-se altres noms que impliquen oposici: nit-dia, blanc-negre... Tipus dagrupament Tota la classe. Lloc Al pati de lescola. Imatge:

Nom Xanques Edat 5-6 anys Objectius Coordinaci de moviments per aguantar lequilibri. Tenir nocions de lateralitat en haver de posar atenci i accentuar el moviment dun costat i de laltre del cos. 18

Conixer lesquema corporal a partir duna situaci desconeguda (caminar sobre les xanques) que prolonga els membres inferiors i transforma el coneixement

habitual de lestructura corporal. Material Xanques Desenvolupament del exercici Els nens agafaran les xanques i sels collocaran sota els peus, el nen haur daixecar el peu i el caminador, tot alhora, estirant la corda amb la m. Tipus dagrupament Tota la classe. Lloc Al pati de lescola o laula de psicomotricitat. Imatge:

Nom Imitaci de moviments Edat 5-6 anys Objectius Tenir sensaci propioceptiva de la lateralitat del cos. Treballar el creuament de leix mitj corporal.

Conixer les parts del cos que sanomenen. Material Cap.

19

Desenvolupament del exercici El mestre, collocat davant dels nens els invitar a que imiten els seus moviments. Desprs proposar els mateixos moviments sense model, noms en demanada verbal. Els nens poden estar drets o asseguts. Ex: el mestre els podria dir: que es toquen am la m lorella del mateix costat de la m o amb laltra m, laltra orella o amb les dos mans, les dos orelles a lhora, i aix successivament amb diferents parts del cos. Tipus dagrupament Tota la classe. Lloc Al pati de lescola o laula de psicomotricitat. Imatge:

Nom Goma elstica Edat 4-5 anys Objectius Treballar la noci de direcci lateral amb creuament del eix mitj del cos. Treballar lesquema corporal, coneixement propioceptiu dels membres superiors. Treballar la representaci grfica (transposici a lespai objectiu) dun moviment del propi cos.

20

Material Una tira de goma elstica, duna llargada lleugerament inferior a la distncia dels dos braos en extensi. Desenvolupament del exercici El nen estendr lateralment un bra, amb la m aguantar la goma elstica en un extrem, la m contrria anir a buscar a laltre extrem de la goma (que queda penjant). Lentament i sense flexionar el bra que estava en extensi, estirant-la fins tenir tots dos braos en extensi. Shan de fer els mateixos moviments, primer en una m desprs amb laltra. Tipus dagrupament Individual. Lloc Al pati de lescola o laula de psicomotricitat. Imatge:

Nom Corda tensa Edat 4-5 anys Objectius Treballar la noci de lateralitat a nivell de membres superiors. Treballar la noci de direcci lateral amb creuaments de leix mitj del cos. Treballar el control muscular i equilibri per mantenir la postura.

21

Material Una corda duna llargada lleugerament superior a la distncia que donen els braos oberts dun nen. Una galleda.

Arrs. Desenvolupament del exercici Dos nens aguantaran la corda collocada a lalada dels ulls. Un altre nen far passar dun extrem a laltre de la corda un objecte penjant (una galleda) ple dalgun material no gaire pesant (arrs). Sha de fer passar amb una sola m, i a larribar a lextrem cal tornar al punt dorigen, utilitzant en aquest segon cas la m no utilitzada la primera vegada. No pot caure a terra el contingut de la galleda. Tipus dagrupament Un petit grup de 3. Lloc Al pati o a laula de psicomotricitat. Imatge:

22

Nom Cm es mouen els animals Edat 5-6 anys Objectius Prendre conscincia del conceptes esquerra i dreta.

Mantenir lequilibri. Material Cap Desenvolupament del exercici Es tracta de realitzar desplaaments sobre mans i peus, recolzats al terra, a quatre cames, amb diferents combinacions: avanar primer les mans, simultniament o una darrere de laltra i desprs els peus. -Laranya : avanar per aquest ordre: cama esquerra; peu dret; m dreta i peu esquerre. (fig.1) - El conill: avanar posant les palmes de les manes davant i saltant amb els peus junts, per caure amb les puntes dels peus i els genolls flexionats. (fig.2) -El topo : caminar sobre els genolls i avantbraos. (fig.3) Tipus dagrupament Individualment Lloc Al pati o a laula de psicomotricitat Imatge:

23

Nom Resseguir a la pissarra Edat 4-5 anys Objectius Treballar la noci de la lateralitat. Treballar el creuament de leix mitj corporal. Treballar la precisi al resseguir la ratlla, que suposa una coordinaci culomanual. Material Pissarra.

Guix. Desenvolupament del exercici Els nens han de repassar amb el dit un dibuix a la pissarra (ratlles, redones, etc) situantse en el centre del dibuix, sense canviar els peus del lloc. Cal que el dibuix sigui prou gran, en repassar-lo, creuin leix mitj del seu cos. Per fer aquest exercici, els nens poden utilitzar tan la m dreta com lesquerra, per noms una cada vegada. Conv que vagin variant de m, tenint en compte de seguir sempre la direcci dins-fora ( del propi cos), s a dir, fer el moviment de manera que amb la m no es tapin la part resseguida. Tipus dagrupament Individual o petit grup. Lloc A laula. Imatge:

24

Nom Pintor Edat 5-6 anys. Objectius Treballar la noci de lateralitat a nivell de membres superiors. Treballar la noci de direcci lateral amb creuament de leix mitj del cos. Treballar el control muscular i equilibri per mantenir una postura (dret i amb els peus junts). Material Pots de pintura. Pinzells. Blocs.

Mural. Desenvolupament del exercici El nen est a terra sobre un bloc davant duna superfcie (com pot ser un mural) duna amplada abastable amb els dos braos amb extensi. Ha dimaginar-se que s dalt duna superfcie pintant una paret i que no pot moure els peus. El pot de la pintura, el t al costat de les cames. Pot tenir-lo una estona a la dreta i una altra a lesquerra. El nen ha de pintar tot el tros de paret que li permeti al seu bra estirat. La finalitat s que el nen creui leix mitj del cos realitzant un treball situat a la banda oposada de la m amb que treballa. Tipus dagrupament En petits grups, per de manera individual. Lloc A laula de manualitats. Imatge:

25

5. CONCLUSIONS
La definici de la lateralitat no sempre s total, tamb pot ser creuada o tenir diferents intensitats, a ms parlem tamb de lateralitat absoluta o de predominana lateral. Aquest procs de lateralitzaci pot donar-se de manera espontnia o de manera ms lenta a travs de les experincies. Cal dedicar temps als infants i donar-los loportunitat de provar coses noves i de que aprenguin per ells mateixos experimentant el que significa fer exercici. s important que siguem concients de que les activitats motrius contribueixen al desenvolupament saludable de linfant per tant els moviments nous augmenten la riquesa experimental de les criatures. s bsic que per al desenvolupament de les activitats motrius els infants tinguin un espai ampli i amb gran diversitat de recursos que a ms, cal que siguin atractius, ja que daquesta manera podran moures amb ms llibertat i se sentiran ms motivats per a realitzar activitats. En el procs daprenentatge el refor positiu o negatiu dun comportament s important per a linfants, a ms lentusiasme de la persona de referncia suposa un motiu addicional per a la criatura. La repetici dels exercicis indicats no s la forma ms til i positiva, sin que s millor lestimulaci de limpuls natural del nen de moures i experimentar. Hem de tenir en compte que s molt ms positiu que linfant experimenti per ell mateix i aprengui les seves possibilitats i el seu entorn, lnica limitaci que haurem de considerar s la de la seguretat, tot est perms sempre que ning corri ningun risc. s positiu per a linfant que no responguem sempre les seves preguntes directament sin ensenyar-li a trobar la resposta per ell mateix encara que tardi ms. Per tal de que el nen o nena es desenvolupi amb naturalitat i tranquilitat cal que li transmetem una sensaci de seguretat i confiana en tot moment, a ms cal afegir que qualsevol classe dexigncia o ambici s perjudicial per a la criatura. s preferible que la classe de psicomotricitat tingui lloc amb freqncia i duna manera regular

26

6. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
BIBLIOGRAFIA COMELLAS, Mara Jess, La psicomotricidad en preescolar. Barcelona: Ceac, 1984. MARTNEZ LPEZ, Pedro, Psicomotricidad y educacin preescolar. Madrid: Nuestra Cultura, 1978. DESROSIERS, Pauline, Psicomotricidad en el aula. Barcelona: Inde, 2005. ARNIZ SNCHEZ, Pilar, La psicomotricidad en la escuela. Archidona: Aljibe, 2008. RIED, Bettina, Juegos y ejercicios para estimular la psicomotricidad: cmo fomentar en los nios una actitud positiva. Barcelona: Oniro, cop.2002. WEBGRAFIA http://www.efdeportes.com/efd102/postural.htm http://www.cosasdelainfancia.com/biblioteca-psico15.htm http://www.espaciologopedico.com/articulos2.php?Id_articulo=219 http://terapiaocupacional50.files.wordpress.com/2007/12/ejercicios-de-controlpostural-para-ninos.pdf

27