MESTRE DEDUCACI INFANTIL DESENVOLUPAMENT DEL PENSAMENT MATEMTIC I LA SEUA DIDCTICA M.

PILAR ESCODA INIESTA

CURS 2009/2010 TORTOSA, 15 DE NOVEMBRE DE 2009

Hi ha tres raons principals que provoquen la vocaci per ensenyar: juliol, agost i setembre. (pg.15) Estic totalment en contra daquesta afirmaci. Pot ser si que hi haja persones que volen dedicar-se a ensenyar per aquestes raons, per pense que si realment no hi ha inters, no hi ha vocaci no ve de gust ser mestre. Pense que la vocaci de mestre s veure que els teus alumnes aprenen all que tu els ensenyes. A mesura que avana laprenentatge de la matemtica en el seu nivell obligatori pot augmentar el nivell dinseguretat i, per tant, de por. (pg.17) A mi em passava, cada vegada que anava incrementant la dificultat de la matria tenia por que em sortiren mal els exmens, notava certa inseguretat a lhora de sortir a la pissarra a corregir un exercici, simplement per por a tenirlo malament. Per aix no vol dir que noms siga en aquesta matria, pot ser, hi ha persones que tenen por a les llenges, a la fsica... Si b lensenyament de la m atemtica es far en la llengua prpia en qu es fan tots els estudis... .(pg.27). Pense que si un mestre de mates vol donar les classes en catal ha de tenir un bon coneixement de la llengua perqu els alumnes, tot i ser una classe de mates, estan aprenent molt de vocabulari. Avui i ac el tema davaluaci en matemtiques va associat quasi nicament a la realitzaci dexmens escrits per part de lalumnat. (pg.29). Pense que en matemtiques tamb seri convenient realitzar una avaluaci dobservaci directa per tal de seguir els aprenentatges dels nostres alumnes dia a dia. <<Viure>> la matemtica no depn pas del programa o dels continguts. (pg.35). Les matemtiques sn molt importants, important tenir uns coneixements, encara que siguen mnims. A ms, puc afirmar que estem envoltats de matemtiques, com b ens diuen al text veiem els nombres naturals al portal de cada casa, sumem les factures... Durant aquest cicle s important vetllar perqu els nens i les nenes organitzin el coneixement que tenen de les coses que els envolten. (pg.46). A travs de lobservaci dall que els envolta els nens i nenes aprenen millor, els hem de donar exemples de coses de la vida quotidiana.

Considerar els aspectes lgics, els de mesura, els de la quantitat, els nombres i les operacions ...(pg.53). Cal treballar tots els temes matemtics a laula per fer un aprenentatge global, no sols centrar-nos amb els nombres i les operacions. Generalment aquest tipus dorganitzaci consisteix a deixar a labast dels nens i les nenes diverses opcions de treball... (pg.77). El treball per racons s un bon mtode per treballar les mates. Els hi podem donar loportunitat dexperimentar ells sols els diferents racons, encara que seria convenient que els guiarem perqu passaren per tots. Un altre tipus dorganitzaci es el treball dirigit per la mestra o el mestre i adreat a tot el grup classe. (pg.78). s tamb un bon mtode per en aquest cas per treballar conceptes que no shan treballat mai, o per explicar alguna cosa a tot el grup classe. Consisteix en lelecci dun tema de treball per part dels infants, del qual en primer lloc es fa un recull del que ja se sap i a continuaci una llista dall que es vol saber.(pg.78). Daquesta manera es treballa el que ells volen saber o volen tenir ms informaci sobre algun tema en concret; per tant el mestre o la mestra busquen activitats relacionades amb el tema escollit pels nens i nenes. Ls del llibre de text o b de fitxes individuals s una estratgia mpliament utilitzada.(pg.79). Pot ser, com b ens diu al text, s convenient treballar amb aquest mtode per tal de veure que han aprs els nostres nens, utilitzar-los per tal de fer una avaluaci. Cal no oblidar que una altra estratgia molt til s intervenir en situacions espontnies de joc, dobservaci, de recerca, etc . s convenient mentre que els deixem aprendre ells soles, sense la nostra ajuda, hem danar observant all que fan perqu en algun moment determinat podem plantejar-los alguna pregunta per tal que pensen sobre el que estan treballant. Ens referim justament a la necessitat datendre laprenentatge amb una visi mplia comptant que hi ha nens i nens amb tendncies, capacitats i habilitats diferents....(pg.81). El tenir en compte latenci a la diversitat a laula s molt important, perqu a lhora de programar cal tenir present totes les capacitats, habilitats i tendncies de cada un dels nostres nens i nens per preparar activitats que puguem adaptar a tots. 3

A final de cicle de parvulari, doncs, haurem de fer una valoraci ms qualitativa que no pas quantitativa. (pg.89). Seria convenient que a larribar al final del parvulari mirarem no sols que s tot el que ha aprs sin tamb mirar si ha aprs a comunicar-se amb els companys, si ha aprs a raonar, com senfronta als problemes... Tot el que haguem pogut conixer els infants a parvulari s interessant que ho passem al professorat que inicia la primria. Haurem de procurar, per, no etiquetar el nostre alumnat. (pg.92). Seria convenient comunicarse amb els mestres del cicle inicial per tal de fer-los arribar que s el que hem estat treballant a classe perqu es facen una idea des don poden comenar, parlarem dels nostres alumnes duna manera global, tot i que si tenim algun nen amb algun problema, comunicar-lo tamb per fer-los saber que amb aquest nen hauran de tenir especial atenci. Per no ens hem doblidar que no hem detiquetar els nostres nens. Opini personal: Aquesta lectura mha semblat molt interessant ja que a part de fer una breu introducci sobre com mirem i com es miraven anteriorment les matemtiques tamb ens han donat pautes de com poder enfocar les matemtiques a les aules deducaci infantil. Pot ser aquesta ltima part de la lectura ha sigut, per a mi, la ms interessant pel fet que ens han explicat diverses metodologies (treball per racons, projectes...) de com treballar les mates a laula, quins materials podem fer servir, etc. Ha sigut una lectura molt enriquidora ja que a la segona part, com b acabe de comentar, ens donen tota eixa classe de propostes i tipus dactivitats que mai haguera pogut pensar, ja que amb molts objectes quotidians podem treballar les mates duna manera divertida, ja que els nens estaran ms motivats al veure que amb un objecte que normalment tenen vist diriament, poden aprendre moltes coses sobre les matemtiques.