Regi7

DIJOUS, 25 DABRIL DEL 2013 17

OPINI

EL CENTRE DE MANRESA
ARQUITECTURES

Mari Franco i Muntan

ARQUITECTE

ls redactors de la revisi del POUM ens pregunten quin s el centre de Manresa, i sorprenentment no acabem de posar-nos dacord. No dir cap disbarat si convenim que dins lestructura urbana el lloc per excellncia de centralitat sempre ha estat la plaa, com de direccionalitat ho s el carrer. La plaa afegeix sovint, a la seva funci bsica com a lloc destada, destinat al descans, la relaci o la festa, un paper representatiu, en donar identitat a la ciutat o al barri. Dit aix, sembla lgic pensar que el centre de la ciutat shauria de situar en una plaa. s clar que per esdevenir un punt neurlgic del traat urb s indispensable reunir altres condicions. Ser un lloc on conflueixen o sencreuen les principals vies de comunicaci, seria la primordial. Ocupar una posici urbana estratgica, vertebrant diferents peces de ciutat, en seria una altra. O tamb, acollir a lentorn edificis institucionals. A Manre-

sa, amb aquestes caracterstiques podem distingir la plaa Major, Sant Domnec, i la Bonavista. Curiosament el pes que exerceixen dins lestructura urbana s parallel al que poden tenir per a Barcelona la plaa de Sant Jaume, la plaa Catalunya, i la plaa de les Glries. La plaa Major resulta de la transformaci de la ciutat medieval i mant encara ledifici de lajuntament, per amb lexpansi de la ciutat el seu valor de centralitat queda plenament superat per la crulla urbana de Sant Domnec, on es troben el principal eix viari determinat per la cra. de Cardona, Muralla i cra. de Vic, amb el comercial que ve de lestaci, Alfons XII, Born, Passeig i Guimer, just en el punt de transici entre el teixit histric i el primer eixample. La Bonavista reuneix tamb les condicions dun lloc de centralitat important, ja que s el nus on conflueixen mltiples eixos viaris, i de fet on sarticula tot el trnsit cap a la banda est de la ciutat. La qesti s si tenim llocs que poden assumir el paper de centres de la ciutat. Com pot ser que encara ens preguntem on para? O dit ms exactament, com s que el lloc de centralitat indiscutible de Manresa, Sant Domnec, no es percebi clarament com a tal? Al meu entendre, per la manca de dues condicions bsiques. Una, per dimensi; laltra, ms subtil, que no es llegeix com un recinte tancat, unitari. Ni la desamortitzaci eclesistica,

ni els beneficis de la revoluci industrial no van deixar a Manresa cap plaa urbana amb una empremta i una escala proporcionada al seu pes histric i de poblaci. Larquitecte austrac Camillo Sitte (18431903), estudis de les places europees, estableix com a proporci ms repetida 58x142 m. Sant Domnec delimita un rectangle de 43x90 m. I per posar uns exemples, la plaa Major de Vic fa 77x83 m. La plaa Clar dOlot 97x124 m. I la plaa Catalunya de Barcelona arriba a 212x232 m. Sant Domnec s una plaa petita, per acollir i representar el conjunt de la ciutat. Feta de lagrupaci despais, sortits de diversos enderrocs, mant un aire de provisionalitat, que es tradueix en la forma i el disseny de la planta, que acaba dibuixant una curiosa forma de Z. De manera que, situats al centre de la plaa, no arribem mai a dominar completament el seu permetre, efecte que visualment lengrandeix per tamb ens incita al moviment. Aix fa llegir-la i sentir-la ms com un eixamplament del recorregut urb, com un espai de pas, i no tant com una gran plaa darribada, cmoda per estar-hi, i formalment ben delimitada. Sitte considerava essencial que la plaa forms un recinte tancat, per imprimir-li carcter i obtenir un espai urb de bellesa i qualitat. s evident que sense el Conservatori aquests inconvenients desapareixerien. De fet, s la seva posici, que distorsiona la unitat es-

pacial de la plaa, barrejada amb lopacitat de la faana, que la fa incapa de potenciar-la i presidir-la com cal. Un aspecte que, si es mantingus ledifici, requeriria una transformaci radical de la imatge exterior, amb un cost que, sumat a la reforma integral que necessitaria si es vol convertir en un equipament modern i funcional, resulta del tot inassumible en la situaci econmica actual i probablement per molts anys. Ha passat un segle des que es va imaginar per primer cop la plaa Sant Domnec lliure dedificis. Potser en el temps de les ciutats, ja s un perode prou llarg perqu es faci realitat una gran plaa que situ duna vegada aquest centre desorientat. Poc abans, en un daquells moments desplendor manresana, es va projectar el Passeig, magnfic carrer, que tants anys desprs encara espera rebre un digne colof, per una punta i per laltra. Estem en temps de crisi i transformaci, de canvis que portaran a recuperar amb fora el protagonisme de lespai pblic com a lloc essencial de relaci i manifestaci. A una societat, comunicada contnuament i instantniament sense necessitat de moures del seu petit reducte privat, li sn imprescindibles llocs de referncia, per expressar-se, per compartir i participar collectivament. Una gran plaa a Sant Domnec, neta dedificis, segur que seria el millor escenari per estrenar nous temps i nous esdeveniments.

Cartes
ROSA M. PINT. MANRESA

Les cartes han de ser mecanografiades, portar nom i cognoms de lautor, signatura, adrea, telfon i fotocpia del DNI. No es poden signar amb pseudnim o inicials. Regi7 publica totes les cartes que rep, per lespai s limitat i no sempre s possible publicar-les en un termini breu. Els textos de menys de 20 lnies tenen preferncia i els ms llargs poden ser resumits. Sexclouen les cartes injurioses.
LES CARTES ES PODEN ENVIAR PREFERENTMENT PER CORREU ELECTRNIC, A L'ADREA cartesdirector@regio7.cat

Agrament a Regi7 i a lhotel Salat Resort

Fa uns dies ens vrem allotjar a l'hotel Salat Resort de les Borges Blanques, resultat dhaver guanyat un sorteig de Regi7. Hi anvem amb un cert neguit, perqu per Internet havem llegit comentaris no gaire bons del hotel. Res ms lluny de la realitat.

D'entrada la recepcionista era molt amable i ens va informar d'on anar i qu visitar. L'hotel era net, correcte i tranquil. Voldria agrair en tot moment l'atenci rebuda tant per Regi7 com per part de l'hotel. Moltes grcies.

Hi havia una vegada...

JORDI FIGUERAS. ACTOR

Una Manresa harmnica en ella mateixa, amb interessos de creixement majori-

triament justos, per mantenint a ratlla les poques essncies que queden de la ciutat. Hom creia que tot estava fet, que s'havia treballat b i els estaments es relaxen... per no la cobdcia del diner, que sempre treballa. Aquesta cobdcia ha fet que per quatre peles perdem un referent, un centre social, cultural i doci, dun munt de manresans i manresanes de tots colors, ntimament implicats molts dells en la ciutat que tant estimem... Perdem el Quiosc del Quimet, aquella ciutat harmnica, el Jep i larribada de

lestiu que ens servia tan b, el bon fer dun professional amb un aval de vuitanta anys de restauradors en la seva famlia, perdem el color, la calor, les ganes de viure, de lamor, perdem una mica de tot. No hi ser per Sant Jordi aquest any, no mhi trobareu, estic massa disgustat a Manresa... Quina salvatjada!... A parir panteres amb els responsables daquest escarni. Amics, ull amb la perversi del cal!!! Petons... Per cert, que canvin el nom de Quiosc del Quimet. Mantenir-lo quasi seria un pecat.