2

REVISTA LA FESTA DEL XAI DES DE DINS

DISSABTE, 12 DE NOVEMBRE DEL 2011 | Regi7

La comunitat islmica del Bergued ha volgut esquivar els problemes que han tingut els musulmans daltres indrets de Catalunya per celebrar la festa del xai. Els anyells es van sacrificar a lescorxador de Navs amb totes les garanties sanitries i es van repartir entre els fidels. Regi7 ha entrat a casa de famlies que mantenen viva la tradici mahometana. Per Abel Gallardo Soto

Tradicimusulmana

AFERRATS A LA FESTA DEL XAI

a festa del xai, que es va celebrar diumenge passat, ha despertat tensions entre alguns grups de musulmans del pas i les administracionselsdarrersanys.Lesnormatives sanitriesprohibeixenelsacricidanimals fora dels escorxadors. Les lleis del pas xoquen amb la tradici musulmana de matar el xai a casa i en famlia, tal com es fa als pasos de majoria islmica. Les prctiques religioses dels que volen mantenir viu el recorddelestradicionsquehanvistdesdepetitsescontraposenamb lEstat,totiviureen un pas aconfessional i amb llibertat de culte. I sha de tenir en compte que els musulmans segueixen ferventment els costums, que es perpetuen amb el pas del segles. La religi impregna la vida dels dels a All. Una bona part de la comunitat islmica del Bergued sha volgut curar en salut i per aquestmotiuvaarribaraunacordambuna granja i un escorxador del municipi de Navs perqu se sacriquessin els xais amb el ritu marcat per la xaria la llei islmica i es repartissin per diferents nuclis de la Catalunya central. Regi7 ha viscut la celebraci amb la comunitat musulmana de la capital berguedana per veure les interioritats de la festa i mesurar com ns, dimportant, la religi entre els seus membres. No s el mateix. La celebraci tal com es fa al Marroc difereix de la manera com la fem aqu, comenta Abderrazak Abakuy, president de lAssociaci Islmica de Berga. La seva memria es remunta a la seva joventut, dcades enrere, a la seva vida a Al-Hoceima (al nord del Marroc). Explica que en el seu pas dorigen la festa del xai s una jornada molt important. Els seus pensaments rememoren que la famlia porta un xai a la llar i el maten davant un nombrs grup de parents. s un dia per felicitar els familiars, per xerrar amb ells, passar-ho b i fer les paus amb aquells amb qui shavien enemistat. Fins i tot els infants es xen atentament, amb ulls observadors i perplexos, com es mata lanimal. Aqu no s complet. No ho fem igual. Per val ms aix que res, sentencia el representant de la comunitat islmica. I s que els membres de lentitat que lidera, que sumen 150 persones, volen estalviarse problemes. Prefereixen variar els costums, per centenaris que siguin, que haver de pagar una multa. Una altra de les diferncies de celebrar el dia del xai a Catalunya s que noms hi viu una part de la famlia i els tumults de persones que hi ha a les cases marroquines no es veuen a aqu. Ms de cent magribins es van aplegar diumenge passat a les proximitats de la plaa de la Font del Ros. Era el punt on el ramader Isidre Vila havia darribar amb el seu cami per repartir els anyells. No va ser lnic viatge que va fer al llarg de la jornada. Ms
ABEL GALLARDO

Ahmed Akhazzan arriba a casa amb el xai

tard havia de tornar a Navs, carregar de nou el cami amb xais i desplaar-se, aquest cop, a Gironella i a Navs. Vila parla de la quantitat de feina que hi ha al llarg de la jornada i dels entrebancs amb el departament de Salut. Hi ha una quantitat de feina molt important. s impossible que un escorxador pugui assumir tota la feina que sacumula en la celebraci. I per aquest motiu estic convenut que en altres indrets no se segueix la normativa, explica. Ell mateix va proposar a la Generalitat que sobrissin escorxadors que sn tancats, o installar veles sota els vistiplau del departament de Salut perqu tots els musulmans puguin fer la celebraci seguint les normatives sanitries. Per la resposta ha estat negativa. Si no hi ha iniciatives com les que dic, hi haur membres de la comunitat que continuaran celebrant el dia del xai illegalment, sentencia. El cami amb els xais arriba ms tard del previst, precisament per la quantitat de feina. I s que calen dues persones per sacricar els anyells. A mig mat, desprs de fer loraci matutina a la mesquita que hi ha a la carretera de Ribes la jornada ha comenat dhora, a les 8 del mat, dos membres de lentitat islmica es desplacen ns a Navs. Un ha de pronunciar les paraules Besami Alah i Alah Akbar (paraula dAll, All s gran), i laltre sacricar el xai tot orientant-lo cap a la Meca. Hi ha dos-cents xais i la tasca que tenen s laboriosa. Tarden unes cinc hores a completar la feina. A la mesquita, limam ha recordat el sentit de la festa, que rememora lepisodi alcornic que tamb es pot llegir a la Bblia en qu All va ordenar a Abraham que sacriqus un ll seu per ell. Quan estava a punt de fer-ho, All el va aturar i va permetre que sacriqus un xai. A lescorxador de Navs hi ha Kerkiri Rachid, de 39 anys, i Raissi Abdelhak, de 33.

Sn dos treballadors musulmans de les installacions. Sn parents i treballen aquest dia. Primer s la feina, comenten com a mostra que a casa nostra leconomia regeix molt ms la seva vida que no pas la voluntat divina, tot i creure en All. Per els agrada explicar en qu consisteix la festa i qu shi fa al Marroc. Tot i aix, en algun moment del dia es reuniran amb altres familiars que viuen en poblacions del voltant per celebrar la jornada. Per, per qu es continua fent la celebraci amb rituals que es remunten a segles enrere? A casa nostra celebracions com el dia de Nadal i la Pasqua han perdut un cert sentit religis i shan modernitzat. Perqu per a nosaltres la religi s molt important. s la base del que som, contesten. Mohamed El Harchaoui s un dels responsables de lAssociaci Islmica de Berga. s un dels ltims dagafar el seu xai. Repeteix el que ha fet la resta de persones: carregar lanimal sacricat al maleter del cotxe, i cap a casa. Un cop hi arribi ho aprotar per trucar a parents que viuen al Marroc per felicitar-los. Tamb es desplaar a casa daltres parents per saludar-los. En la muni de persones que han anat a recollir lanyell, no hi ha dones. Elles no han vingut perqu tenen molta feina. Han de preparar les pastes. Sn molt bones i sn molt treballades. Passen una bona estona per fer-les i ja fa dies que les preparen. Si es visita una famlia musulmana, es pot veure una taula plena de viandes. s un dia de festa i lestmac i el paladar ho han de celebrar. La celebraci del xai enguany sha escaigut en diumenge. Ha anat com lanell al dit. Molts membres de la comunitat islmica intenten fer festa en aquesta jornada, per aquest any no ha calgut. Sn un grup nombrs a la Font del Ros i estan distrets agafant els seus xais. No es xen que hi ha mirades escrutadores de persones que volen saber qu fan. Les tradicions islmiques poden sorprendre els qui no segueixen els seus costums. Abdelmajid El Kadaoui fa uns vint anys que s a Catalunya. De vegades hem de fer front a aquestes mirades. Sobretot quan sortim de la mesquita. Per cada cop menys. La gent shi va habituant. Sha dentendre que integrar-se no s assimilar. Jo estic integrat, per no deixar de ser musulm i de celebrar les meves tradicions, arma aquest ve de la capital berguedana. Els immigrants musulmans volen mantenir ferventment el calendari mahomet. Per entre la comunitat comena a haverhi noves visions. La de joves que han crescut al si de famlies nouvingudes, per que han nascut a aqu. Adolescents que, segons comenten, continuaran celebrant les diferents festivitats del calendari religis, per que no les seguiran tan estrictament com en els pasos de majoria musulmana.

s el nombre de xais repartits entre Berga, Gironella i Navs

200

Ms de 50 euros
s el que sha apujat aquests dies el preu de lanyell

Fins a 10 mesos
s el temps que ha tardat la granja Ovila a criar els xais

Regi7 | DISSABTE, 12 DE NOVEMBRE DEL 2011

LA FESTA DEL XAI DES DE DINS REVISTA

ABEL GALLARDO

EL XAI ES COTITZA A LALA PER LA CELEBRACI ISLMICA

Els musulmans han de mirar b quant costa el xai aquests dies. Com si es tracts del marisc per Nadal, laugment de la demanda en fa pujar els preus. s un dels temes de tertlia entre la comunitat musulmana. Han de tenir el xai per mantenir viva la tradici. Per les entitats islmiques ja fa mesos que van contactar amb algun ramader o altre per assegurar-se que lanyell ser a casa pel dia de la celebraci. Aquests dies ens podem trobar ns i tot que els preus sapugen ns a dos-cents euros, comenten. I s que els cost del be oscilla entre els 90 i els 100 euros. La majoria entn que el xai es cotitzi a lala aquests dies, per consideren que apujar el preu per sobre dels 150 euros s abusiu. A ms, nhi ha que sospiten que noms sapuja el preu per als musulmans. Deixant de banda les elucubracions, els grangers reconeixen que el preu sapuja perqu hi ha ms demanda, per afegeixen altres arguments per explicar el moviment que hi ha en el mercat ov durant la festivitat islmica. El ramader de la granja Ovila, Isidre Vila, assegura que no especula amb el preu dels xais, sin que el cost reecteix els esforos per cuidar els animals. Ell els ha venut per 140 euros. Ja fa mig any que van contactar amb mi perqu cuids els animals, arma. Els representants musulmans sapropaven a la granja de vegades per veure com es mantenien els anyells. Ovila pertany a lassociaci Selexai, un grup de cinquanta empreses ramaderes que t el certicat que garanteix que els xais sn criats a Catalunya i amb productes naturals. He cuidat tots els animals durant ms mesos que la resta. Normalment no es cuiden tant temps. Els que vaig repartir, uns dos-cents entre Berga i Gironella, els he tingut entre vuit i deu mesos a la granja. Els he cuidat durant tot aquest temps. Aix comporta un cost per a mi i per aquest motiu sencareix, indica. A ms a ms, shi ha dafegir que el preu del cereal sha encarit i per aquesta ra Vila ha hagut dinvertir ms per comprar pinso, la base alimentria dels ovins. Tot i lincrement en les vendes de 40 i 50 euros respecte al cost habitual, considera que el preu s just. Per tamb comenta que sap de ramaders que venen els xais ns i tot a 250 euros. Com que els anyells han estat criats durant ms temps del que s habitual, han arribat a ser grans i a pesar uns 25 quilos.

El ramader Isidre Vila reparteix els xais entre els musulmans congregats al prquing de la plaa de la Font del Ros