Formes de culte religis

1. 2. 3. 4.

Cultes Cultes Cultes Cultes

individualistes xamanistes comunitaris eclesistics

Formes de culte religis

Cultes individualistes
1.

Cultes xamanistes
Hi ha un individu (xaman) encarregat dalgunes funciones religioses. No s especialista sols en religi (conseller, sanador). Mediador entre el mn del ms enll i el mn hum (mdium, trnsit). Pobles euroasitics (estepes).

2.

3.

4.

Tots els individus poden relacionar-se amb la divinitat. No cal un especialista en assumptes religiosos. El culte i la prctica religiosos no requereixen de participaci collectiva. Societats caadoresrecolectores.

Formes de culte religis

Inuit en kayak

Xaman nordameric

Formes de culte religis

Cultes comunitaris
1.

Cultes eclesistics
Hi ha un grup de professionals amb el monopoli del ritual religis. Grup social jerarquitzat (ordre sagrat) dins la societat. Establiment duna interpretaci oficial (ortodxia i heterodxia). Societats complexes amb divisi de treball.

2.

3. 4.

Un grup social organitza determinats rituals (clans, grups dedat, cofradies). No sn grups especialitzats, encara que pot haver experts (poetes, msics). Rituals de pas entre grups dedat. Societats complexes amb grups diferenciats.

Formes de culte religis

Ritus de pas: el xiquet sincorpora al grup social dels homes a travs dun ritual (circumcissi, covada, etc.).

Culte eclesistic: missa multitudinria a Valncia (2006).

Filosofia i crtica de la religi

Religi
Donar sentit al mn i la natura en general ms enll dels lmits de la ra humana: origen de lunivers, funcionament del mn, etc.

Dotar de sentit lexistncia humana: ordre moral, explicar el b i el mal, la finitud de la vida, etc.

Filosofia clssica
Cincia moderna Filosofia moderna

Filosofia i crtica de la religi

All on la divinitat es representa com si fos infinitament superior a la humanitat, aquesta creena, encara que solament quan suneix a terrors supersticiosos, tendeix a enfonsar la ment humana en la ms baixa submissi i vilesa i tamb a representar com a les niques qualitats acceptables les virtuts monacals de la mortificaci, la penitncia, la humilitat i el sofriment passiu. Per all on es concep que els dus sn solament un poc superiors a la humanitat, i que molts dells han progressat des daquesta condici inferior, ens trobem ms cmodes en les pregries que els dirigim i, fins i tot, sense caure en la profanaci, de vegades aspirem a rivalitzar amb ells i emular-los. Dac provenen lactivitat, lesperit, el valor, la magnanimitat, lamor de la llibertat i totes les virtuts que engrandeixen un poble (D. Hume, Histria natural de la religi, X). 1. Segons el text, quines virtuts tendeix a produir la creena en una divinitat molt allunyada i superior a la humanitat (teisme)? 2. Quines virtuts genera una religi antropomrfica i politeista? 3. Ests dacord amb la crtica de Hume en aquest text? Raona la teua resposta.

David Hume (1711-1776)

Filosofia i crtica de la religi

La miseria religiosa es, al mismo tiempo, la expresin de la miseria real y la protesta contra ella. La religin es el sollozo de la criatura oprimida, es el significado real del mundo sin corazn, as como es el espritu de una poca privada de espritu. Es el opio del pueblo. La eliminacin de la religin como ilusoria felicidad del pueblo, es la condicin para su felicidad real. El estmulo para disipar las ilusiones de la propia condicin, es el impulso que ha de eliminar un estado que tiene necesidad de las ilusiones. La crtica de la religin, por lo tanto, significa en germen, la crtica del valle de lgrimas del cual la religin es el reflejo sagrado. La crtica ha deshojado las flores imaginarias de la cadena, no para que el hombre arrastre la cadena que no consuela ms, que no est embellecida por la fantasa, sino para que arroje de s esa esclavitud y recoja la flor viviente (K. Marx, Intro. Contribuci a la crtica de la filosofia del dret de Hegel).
Karl Marx (1818-1883)

Qestions 1. Qu significa que la religi s lopi del poble? 2. La crtica de la religi s per a Marx un pas previ per a una crtica radical de la societat. En qu consisteix aquesta crtica, segons el text? 3. Pensa en lactualitat: quin seria lopi del poble hui en dia? Raona la teua resposta.

Filosofia i crtica de la religi

La religi adquireix aix un sentit i una ra que ni el racionalista ms intransigent pot ignorar. El seu principal objectiu no s propocionar als homes una representaci de lunivers fsic, ja que si la seua tasca fra aquesta, no sentendria com hauria pogut mantindres, perqu en aquest aspecte no s altra cosa que una trama derrors. Lluny daix, s abans que res un sistema de nocions mitjanant les quals els individus es representen la societat de la qual sn membres, aix com les relacions, obscures per ntimes que mantenen amb ella. [] La seua funci aparent es estrnyer els llaos que unixen el fidel amb el seu du, per, al mateix temps, estrenyen realment els llaos que unixen lindividu amb la societat de la qual forma part, ja que el seu du no es sin lexpressi figurada deixa societat (E. Durkheim, Les formes elementals de la vida religiosa). Qestions Quin s lobjectiu o funci princial de la religi, segons Durkheim? Podria haver una religi individualista, segons les idees de Durkheim? Raona la teua resposta. Si no hi haguera religi, quins fenmens socials podrien complir la funci daquesta?

mile Durkheim (1858-1917)

Filosofia i crtica de la religi

Les diverses religions influeixen en ltica del treball (oci, treball com a activitat forosa). El capitalisme modern sha desenvolupat en pasos on abunden esglsies protestants (Anglaterra, EE.UU., nord dAlemanya, Frana). Importncia de Luter i Calv: la vocaci professional com a destinaci divina (Beruf). Problema de la salvaci: lxit professional s senyal de la salvaci individual en el ms enll. Racionalitat econmica i cientfica t la seua arrel en el protestantisme (la conscincia individual davant la jerarquia). Europa moderna (s. XIX-XX): gbia dacer del capitalisme (divisi social entre classes i enfrontament), per sense lesperit de la religiositat protestant.

Max Weber (1864-1920)

Debat: la religi en lespai pblic, necessitat humana o manipulaci?