El desplegament del currículum per al

desenvolupament de les competències

bàsiques:

LA PRESA DE DECISIONS
ROSER CANALS CABAU
Abril-08
De què parlarem avui…?

Què entenem per currículum i

competències bàsiques

La presa de decisions i les programacions

Exemplificació a través de la seqüència

didàctica
CURRÍCULUM: Conjunt de competències bàsiques, objectius,
continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació

Qui pren decisions sobre el currículum?

 El govern de l’estat: Estableix els aspectes bàsics del

currículum o ensenyaments mínims per a tot l’estat Llei
Orgànica d’Educació del 2006

 Generalitat de Catalunya: Estableix l'ordenació dels

ensenyaments de l'educació obligatòria a través de
Decrets 142 i 143/2007, de 26 de juny.

 Centres educatius: En el marc de la seva autonomia

elaboren el seu propi projecte curricular per adequar-lo a
les necessitats concretes de l’alumnat.
Capacitat d’utilitzar
coneixements i habilitats per exercir com a ciutadà i
de manera transversal i resoldre situacions i problemes
interactiva en contextos i de la vida quotidiana.
situacions diversos

Competències Bàsiques

Contingutsactituds,
conceptes valors i
procediments normes

Les competències es desenvolupen a partir dels continguts.

Els continguts canvien quan canvia el referent científic i/o cultural,
en canvi les competències són més estables i possibiliten
aprendre al llarg de la vida.

No tots els continguts afavoreixen aprenentatges competencials
(coneixements estratègics)
 Les finalitats de
l’educació obligatòria
Tinguin Puguin
coneixement educar persones que
habitar-lo
sobre el món I millorar-lo
Disposin de
Les eines per
Comprendre’l

Cal revisar, actualitzar i replantejar...

Els coneixements que són rellevants

Les metodologies i estratègies d’aula

Els criteris d’avaluació
El currículum ha de garantir que a l´acabar l´ensenyament obligatori
tot l’alumnat tingui un bon domini de certes competències

COMPETÈNCIES 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

COMUNICATIVES 2. Competències artística i cultural

COMPETÈNCIES 3. Tractament de la informació i competència digital

METODOLÒGIQUES 4. Competència matemàtica
5. Competència d’aprendre a aprendre

COMPETÈNCIES
6. Competències d’autonomia i iniciativa personal
PERSONALS

COMPETÈNCIES 7. Competència en el coneixement i la interacció amb

ESPECÍFIQUES el món físic
PER CONVIURE I 8. Competència social i ciutadana
HABITAR EL MÓN

Referents clau per al desplegament del currículum per

competències:
TRANSVERSALITAT, FUNCIONALITAT, AUTONOMIA
TRANSVERSALITAT:
Entesa com el criteri per a la selecció de continguts i
opcions metodològiques que generin contextos globals
d’aprenentatge des d’un enfocament interdisciplinàri de
les àrees
FUNCIONALITAT:
Entesa com el criteri per establir prioritzar opcions
metodològiques que fomentin l’aplicació dels
aprenentatges en diferents situacions i contextos reals,
concrets i propers a l’alumnat
AUTONOMIA DE L’ALUMNAT:
Entesa com el criteri que afavoreixi les estratègies
didàctiques que facin protagonista a l’alumnat com ara:
la comunicació d´objectius, la presa de decisions, la
corresponsabilitat en l’avaluació en les activitats
d’ensenyament/aprenentatge...
COMPETÈNCIA = capacitat per a realitzar una tasca de forma eficient

L’escassetat de l’aigua
en relació amb el canvi
CAPACITATS Adquisició i SABER
climàtic
comprensió de
(SUBSTANTIU)
coneixements
Obtenir i interpretar
dades sobre la
Aplicació dels
pluviometria de la
HABILITATS coneixements a SABER localitat en una
diferents FER seqüència de temps
situacions i (VERB)
contextos
Realitzar accions
concretes per a l´estalvi
ACTITUDS I Transferència SABER
d´aigua en la vida diària
ACCIONS dels SER I
(VERB)
coneixements a ESTAR
l´acció
Desenvolupar accions quotidianes per a un ús racional de l´´aigua, a
partir de la problemàtica dels nostre entorn, com a conseqüència de la
comprensió del problema del canvi climàtic.
 Desenvolupament de les
COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Respon a una concepció

determinada sobre
les finalitats de
l´educació obligatòria

ÀMBIT SOCIAL ÀMBIT

INTERPERSONAL

Contribuir al ple desenvolupament

d´infants i joves en tots els
àmbits de la vida
ÀMBIT
PERSONAL ÀMBIT
PROFESSIONAL
Model didàctic crític fonamentat en les teories socioconstructivistes

QUÈ SABEM? AVALUACIO

INICIAL

QUÈ VOLEM SABER? OBJECTIUS

CONTINGUTS
PER A QUÈ?
COM METODOLOGIA I
ESTRATÈGIES
APRENEM? D’ENSENYAMENT
ACTIVITATS
FINALITATS D’APRENENTATGE
Desenvolupament de
les competències AVALUACIO
QUÈ HEM APRÈS?
bàsiques FORMATIVA I
QUÈ SABEM?
SUMATIVA
Per desplegar el currículum el professorat ha de
prendre decisions i acords compartits que
garanteixin la coherència del projecte educatiu.
Aquestes decisions es concreten en els
diferents nivells de programació
La programació és...
Conjunt de decisions planificades
pel professorat dels elements que
intervenen en el procés
d’ensenyament-aprenentatge,
d’acord amb les finalitats
expressades en el Projecte
Educatiu del Centre i en funció de
les necessitats educatives de
l’alumnat.
Diferents nivells de programació

• Programació d’un projecte

o pla de centre
b) Programació d’una àrea o matèria
per a un curs o un cicle

c) Programació de la unitat didàctica

d) Programació d’aula
(seqüència didàctica)

•

 La programació de la unitat didàctica és ...

Un instrument flexible, obert, en construcció...

perquè:

 S’ha de contextualitzar en funció de les necessitats

educatives de l’alumnat a qui va adreçada

 A mesura que es va construint es va autoregulant pequè

tingui coherència interna

• La planificació del professorat en relació amb cinc

preguntes clau:
 CONSELL ESCOLAR
PROJECTE EDUCATIU

COMISSIÓ PEDAGÒGICA
> Cap d’estudis
PROJECTE PROGRAMACIÓ
> Coordinadors de cicle ANUAL CENTRE
CURRICULAR

ED. INFANTIL CICLE INCIAL CICLE MITJÀ CI. SUPERIOR

Equip docent Equip docent Equip docent Equip docent

ACORDS DE CICLE / DISSENY PROGRAMACIONS

PROGRAMACIÓ D’AULA
 PROJECTE PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ
COMPETEN- EDUCATIU CENTRE D’AULA
CIES ÀREA /PROJECTE MATÈRIA/PROJECTE/C. PROFESSORAT
BÀSIQUES COMISSIÓ PEDAGOGICA (Cicle, intercicle…) S(Departament, Equip D.
E.V.P. C. naturals C. Socials ... Unitat didàctica…L’aigua

1. Competència Interactuar i dialogar amb els altres

comunicativa Produir diferents tipus de text adequats a
lingüística la situació comunicativa
i audiovisual
2. Competències Expresar-se a través dels mitjans artístics
artística i cultural

3. Tractament de Cercar informació mitjançant l'ús de les

la informació i TIC
comp. digital Comunicar informació mitjançant l'ús de
les TIC
Representar informació a través d’eines
4. Competència matemàtiques: gràfics, estadístiques…
matemàtica Utilitzar la mesura, la proporcionalitat i el
càlcul en situacions pràctiques

5. Competència Saber autoevaluar-se per a aprendre dels

d’aprendre a encerts i dels errors
aprendre
6. Competència Elegir amb criteri propi i prendre decisions
d’autonomia i Adquirir consciència del què se sap, què
iniciativa personal cal aprendre i com s’aprèn

7. Competència Emprar els procediments d’indagació

coneixement i in- científica: plantejar problemes, fer
hipòtesis, cercar dades…
teracció món físic

1r curs
Cooperar, participar i dialogar en la
resolució de problemes
2n curs 3r curs
8. Competència
social i ciutadana expresar reflexions o judicis propis a través
d’una comprensió crítica del propi entorn
social
Exemple de graella de programació dinàmica
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
OBJECTIUS CONTINGUTS ACTIVITATS ACTIVITATS
DIDÀCTICS ENSENY/APRE AVALUACIÓ
SABER CONCEPTUALS

SABER FER PROCEDIMENTALS

SABER SER I ESTAR ACTITUDINALS

 La programació d’un projecte, pla de centre, àrea/matèria
per a un cicle o curs
Els referents normatius són el Decret 142/2007 (Educació Primària) i
el Decret 143/2007 (ESO)
• CONTEXT: Característiques de la matèria/de l'alumnat
• OBJECTIUS DIDÀCTICS
• CONTINGUTS D’APRENENTATGE
• ACTIVITATS D’ENSENYAMENT/APRENENTATGE I D´AVALUACIÓ
• ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
• CRITERIS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I ADAPT. CURRICULARS
• CRITERIS I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ I RECUPERACIO
• CONTRIBUCIÓ DEL PROJECTE/ÀREA/MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ
DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
• CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES (secundària)
• ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE L´ESPAI I EL TEMPS

Justificació teòrica o referent didàctic i pedagògic que

explicita les intencions educatives i les seves finalitats
 La programació d’aula
la planificació de cada docent ajustada a les sessions programades
per un grup concret d’alumnes a partir dels criteris i decisions presos
en la programació de l’àrea o matèria en el cicle/departament (abans
s’anomenava tercer nivell de concreció)

Convé que la programació d’aula respongui a la

lògica de les fases didàctiques:
 3. Estructuració coneixements
Abstracte Integració del nous coneixements a la
xarxa existent mitjançant explicacions i
activitats estructurades.

2. Introducció nous continguts S’estableixen noves connexions entre

conceptes que permeten elaborar idees
Presentació de nous coneixements com a més complexes i originals
més útils de forma provocadora i
participativa.Es tracta que l’alumnat obtingui
nova informació “significativa” per afavorir la
construcció de nou coneixement.

Es pot intentar qüestionar les idees prèvies

provocant el dubte per aconseguir un canvi
conceptual o aconseguir reestructurar el
coneixement incorporant nous elements. 4. Aplicació del coneixement
Transferència del coneixement
1. Exploració idees prèvies après i aplicar-lo a la resolució d’un
problema o una situació pràctica en
Tracta d’evindenciar quines són les idees prèvies i diferents contextos.
descobrir les estructures d’acolliment a partir de les
quals es podran introduir nous coneixements. Es consoliden els nous
aprenentatges i es reconeix la seva
També permet explicitar i negociar els objectius utilitat.
d’aprenentatge perquè l’alumnat se’ls representi.

Concret
Complex
Simple
 Concepte
social clau:

CANVI I
CONTINUITAT
Abstracte
Concepte social clau: canvi i continuïtat
3. Estructuració coneixements
2. Introducció nous continguts
Explicació i activitats per: introduir els
conceptes de canvi i continuïtat:
-Quines coses canvien? Com canvien? Per
què canvien? I quines no? Per què?
- Els canvis són aventatjosos? Sempre?
1. Exploració idees prèvies
A partir de dues imatges del poble o barri, una
antiga i una actual, es genera un diàleg per
extraure’n les diferències a través de
l’obsevació, la descripció, la comparació,
l´anàlisi i l´interpretació.
Concret
Simple
-Elaboració d´un mapa conceptual sobre
canvi-continuïtat dels aspectes
treballats.
- Redacció d´un text interpretatiu sobre
els canvis i continuïtats a partir de
l´activitat de les fotografies.
4. Aplicació del coneixement
Investiguem com vivien el nostres avis quan
eren petits.
-Elaboració d’un qüestionari de preguntes en
grups de tres per entrevistar els avis. (on
vivien, a què jugaven, com era la seva
escola…).
- Estructuració de la informació
- Debat a l´aula: quins aspectes han canviat i
quins no en relació amb la manera de viure
dels nens d´ara? Què ha millorat i què no?
Complex
Abstracte Concepte social clau: canvi i continuïtat

3. Estructuració coneixements

-Elaboració d´un mapa conceptual sobre

2. Introducció nous continguts
Explicació i activitats per: introduir els
conceptes de canvi i continuïtat:
-Quines coses canvien? Com canvien? Per
què canvien? I quines no? Per què?
- Els canvis són aventatjosos? Sempre?
canvi-continuïtat dels aspectes
treballats.
- Redacció d´un text interpretatiu sobre
els canvis i continuïtats a partir de
l´activitat de les fotografies.
4. Aplicació del coneixement

1. Exploració idees prèvies

Concret
Complex
Simple
 Treballar
Escoltar individualment Transmissió i
reproducció del
en silenci coneixement

copiar
contestar
parlar Treball
cooperatiu
Reconstrucció
compartida del
coneixement

discutir
preguntar
 COMPETÈNCIES BÀSIQUES
1. Competència - Comunicació oral i escrita del coneixement i del propi pensament
comunicativa - Desenvolupament de les capacitats cognitivolingüístiques (descriure,
lingüística explicar, justificar, interpretar, argumentar)
2. Competències - Protecció del patrimoni artístic i mediambiental
artística i audiov.
3. Tractament de - Recerca, obtenció i tractament de la informació a partir de fonts diverses
la informació i (observació, lectura d’imatges, entrevista).
competència - Distinció entre informacions rellevants i anecdòtiques, objectives i
digital subjectives, reconeixent la intencionalitat dels missatges
4. Competència -Càlcul de períodes de temps de diferent durada
matemàtica -Representació gràfica del temps històric (successió i durada)
5. Competència - Plantejament de preguntes: Què?, per què?, com?
d’aprendre a - Desenvolupament d´estratègies per organitzar i recuperar la informació
aprendre (resums, esquemes, mapes coneptuals...)
6. Competències -Estratègies per a la planificació i execució de tasques (qüestionari)
d’autonomia i - Presa de decisions (treball cooperatiu)
iniciativa personal

7. Coneixement i - Coneixement i interacció amb l´entorn (poble, famíllia)

inter. amb el món - Percepció del canvi com a resultat de la interacció de l'ésser h. amb el medi
8. Competència - Comprensió de la realitat social actual i històrica i la seva projeccció el futur
social i ciutadana - Valoració i exercici del diàleg, l´empatia, la cooperació com a mitjans per
exercir la ciutadania democràtica
 Algunes lectures…

Colecció dirigia per Álvaro Marchesi “Competencias básicas en
educación”(2007). Alianza Editorial. (Hi ha un volum monogràfic per a
cada competència).

Zabala,A. i Arnau,L. (2007). “Como aprender y enseñar competencias”.

Ed. Graó.

Casas, M. (coor.) (2005) “Competencies bàsiques per parlar i escriure

ciència a l’educació primària”. Editat per Rosa Sensat.

Canals, R. “Un currículum per a l’adquisició de competències. De l’aula

al món i del món a l’aula”. Perspectiva Escolar, 321. Gener, 2008. Pàg.
74-85

Desplegament del currículum a l´educació primària. Dep. Educació.

http://www.xtec.cat/estudis/primaria/06_curriculum_2007/desplegament_pri.pdf