Fisiologia Humana (20403) - Curs 2009-2010 - (UPF)

Page 1 of 8

Curs 2009-10

Fisiologia Humana (20403)

Titulaci/estudi: grau en Medicina Curs: 2n Trimestre: 2n Nombre de crdits ECTS: 8 crdits Hores dedicaci estudiant: 8 crdits en total, que consten de 88 hores d'activitats presencials i 112 hores d'activitats no presencials. Les activitats presencials es reparteixen en 40 hores de classes magistrals, 16 hores de seminaris i 32 hores de prctiques Llengua o llenges de la docncia: catal / castell Professorat: Francisco J. Muoz, Miguel A. Valverde, Jos M. Fernndez, Csar Fandos, Rubn Vicente, Mariano Sent, Joaquim Gea i Jaume Puig

1. Presentaci de l'assignatura
Aquesta assignatura se centra en l'estudi de la funci i la regulaci dels diferents sistemes que permeten el funcionament de l'individu: sistema cardiovascular, sistema respiratori, teixit sanguini, sistema digestiu, metabolisme hidrosal i funci renal, fisiologia hormonal i fisiologia de la reproducci.

2. Competncies a assolir
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Conixer Conixer Conixer Conixer Conixer Conixer Conixer la la la la la la la morfologia, morfologia, morfologia, morfologia, morfologia, morfologia, morfologia, l'estructura l'estructura l'estructura l'estructura l'estructura l'estructura l'estructura i i i i i i i la la la la la la la funci funci funci funci funci funci funci del sistema circulatori. de l'aparell respiratori. de la sang. de l'aparell digestiu. de l'aparell excretor. del sistema endocr. de l'aparell reproductor.

3. Continguts
Cada tema s'imparteix com a classe magistral d'una hora de duraci. I. Sistema cardiovascular (Dr. M. Sent) Tema 1. Propietats del mscul cardac Automatisme: origen del batec cardac en els marcapassos. Conducci de l'impuls cardac. Excitabilitat del cor. Interpretaci de l'electrocardiograma (ECG). Extrasstoles. Contractibilitat. Relaci tensi-llargria al mscul cardac. Control vegetatiu de la funci cardaca. Tema 2.El cor com a bomba El cicle cardac. Cavitats i vlvules cardaques. Mesura de la pressi i volum de les cavitats cardaques i anlisi dels seus canvis durant el cicle cardac. Correlacions temporals amb l'ECG. Funci valvular: sorolls cardacs. Canvis del cicle cardac ocasionats pels canvis de freqncia cardaca. Tema 3. Regulaci del batec cardac Control de la freqncia cardaca. To simptic i parasimptic com a determinants de la freqncia cardaca. Control de la fora de contracci. Regulaci intrnseca: llei de FrankStarling, regulaci per freqncia i potenciaci postextrasistlica. Regulaci extrnseca nerviosa i hormonal.

http://www.upf.edu/pra/3363/20403.htm

22/03/2010

Fisiologia Humana (20403) - Curs 2009-2010 - (UPF)

Page 2 of 8

Tema 4. Organitzaci general de l'aparell circulatori Circulaci major i circulaci menor. Caracterstiques funcionals de cadascun dels trams de l'aparell circulatori. Pressi, volum i velocitat de la sang a cada tram. Tema 5. Hemodinmica Concepte. Mesura i interrelacions entre pressi, flux i resistncia. Factors de qu depenen les resistncies perifriques: llei de Poiseuille. Flux en tubs elstics. Concepte de pressi crtica de tancament. Capacitncia arterial i venosa i la seva importncia funcional. Tema 6. Circulaci en grans artries Funcions de les artries. Artries musculars i artries elstiques. Pressi arterial. Tcniques de mesurament i oscillacions durant el cicle cardac. Anlisi dels factors que modifiquen la pressi arterial mitjana i la pressi del pols. Mesura de la pressi arterial en l'sser hum. Valors normals i variacions fisiolgiques. Pols arterial. Tema 7. Circulaci capillar Caracterstiques generals i funci del flux capillar. Tipus de capillars. Intercanvi de substncies al nivell dels capillars. Difusi de soluts. Moviments nets de fluid. Filtraci capillar. Equilibri de Starling. Importncia dels vasos limftics en la reabsorci capillar. Edema. Tema 8. Circulaci venosa Caracterstiques generals. Pressi venosa central i pressi venosa perifrica: mesurament i factors de qu depenen. Factors generals que faciliten la circulaci venosa. Tema 9. Circulaci perifrica i el seu control Control de la perfusi tissular: factors locals i autoregulaci del flux. Control de la pressi arterial com a determinant de la perfusi tissular: paper central del reflex baroreceptor. Altres reflexos cardiocirculatoris. Factors hormonals. Sistema renina-angiotensina. Paper del rony en el control de la pressi arterial a llarg termini. Tema 10. Control del volum/minut cardac i acoblament entre el cor i les venes Mtodes de mesura, valors normals i variacions fisiolgiques del volum/minut cardac. Factors de qu depn el volum/minut cardac. Factors cardacs: corbes de funci cardaca. Factors vasculars: corbes de funci vascular. Anlisi de les modificacions del volum/minut cardac que s'esdevenen en diverses circumstncies. Tema 11. Circulacions especials Circulaci coronria. Caracterstiques generals. Mesurament del flux sanguini coronari. Valors normals i variacions fisiolgiques. Canvis de pressi i flux dels vasos coronaris durant el cicle cardac. Regulaci del flux sanguini coronari. Circulaci cerebral. Circulaci mucocutnia. II. Sistema respiratori (Dr. J. Gea) Tema 12. Funcions generals de l'aparell respiratori Estructura funcional: vies aries i unitats respiratries. Mecnica dels moviments respiratoris. Msculs respiratoris. Mesurament del volum i de la capacitat pulmonar. Funcions de defensa i metabliques de l'aparell respiratori. Tema 13. Propietats mecniques esttiques del pulm i de la caixa torcica Propietats elstiques del pulm: relacions pressi-volum en el pulm allat. Tensi superficial als alvols: surfactant pulmonar. Propietats elstiques de la paret torcica. Propietats elstiques del sistema pulm-paret torcica. Espai pleural. Estudi de les corbes de compliana pulmonar, de la caixa torcica i del sistema pulm-caixa torcica: posici de reps del sistema.

http://www.upf.edu/pra/3363/20403.htm

22/03/2010

Fisiologia Humana (20403) - Curs 2009-2010 - (UPF)

Page 3 of 8

Tema 14. Propietats mecniques dinmiques del pulm i de la caixa torcica Resistncies al flux d'aire: distribuci al llarg de la via aria. Efectes del volum pulmonar i to bronquial. Dinmica del cicle ventilatori. Mesura de les resistncies a la via aria. Compressi dinmica de la via eria. Estudi de les corbes del flux respiratori i el volum pulmonar i les del flux respiratori i la pressi pleural. Treball respiratori. Tema 15. Ventilaci alveolar Espai mort anatmic. Mesura de la ventilaci alveolar. Espai pleural. Efectes de la gravetat i diferncies regionals en la ventilaci. Composici del gas a les vies aries i als alvols. Factors que modifiquen la composici del gas alveolar. Tema 16. Intercanvi gass als pulmons Difusi de gasos. Estructura de la membrana respiratria. Limitants en el procs de difusi a la membrana alveolocapillar. Difusi de O2 i de CO2 a la membrana capillar pulmonar. Tema 17. Relaci ventilaci-perfusi Mesures de les alteracions del quocient ventilaci-perfusi: clcul del xunt fisiolgic i de l'espai mort fisiolgic. Diferncies regionals del quocient ventilaci-perfusi. Causes d'hipxia tissular. Tema 18. Transport d'oxigen i dixid de carboni per la sang Estructura i propietats de l'hemoglobina. Corba de dissociaci de l'oxihemoglobina. Crrega i descrrega de O2 de la sang. Factors que modifiquen l'afinitat entre l'hemoglobina i l'oxigen: factors normals i intoxicaci per monxid de carboni. Anmia i hemoglobines anormals. Transport de CO2 a la sang. Corba de dissociaci del CO2. Efectes de Bohr i de Haldane. Reaccions i canvis associats amb els moviments de CO2 de la sang. Paper del CO2 en l'equilibri cid-base. Tema 19. Control de la ventilaci pulmonar Control nervis. Centres respiratoris. Generaci del ritme respiratori. Reflexos respiratoris pulmonars i extrapulmonars. Quimioreceptors centrals i perifrics. Respostes integrades davant de la hipxia, la hipercpnia i l'acidosi. Resposta respiratria a l'exercici. Adaptaci a ambients especials: aclimataci a l'altura. III. Fisiologia de la sang (Dr. M. Sent) Tema 20. La sang Composici. Protenes plasmtiques. Propietats fsico-qumiques: viscositat, velocitat de sedimentaci globular i volmia. Eritropoesi. Regulaci de l'eritropoesi. Factors de maduraci de l'eritrcit. Fisiologia de l'eritrcit: estructura i funci. Hematcrit i ndexs eritrocitaris. Metabolisme de l'hematia. Mecanismes de degradaci de l'eritrcit. Metabolisme del ferro. Tema 21. Propietats antigniques de l'eritrcit Grups sanguinis: sistema AB0 i sistema Rh. Proves de determinaci de grup. Incompatibilitat sangunia. Fisiologia de les plaquetes. Coagulaci plasmtica: factors de la coagulaci; vies de la coagulaci; regulaci; proves clniques. Fibrinlisi. IV. Sistema digestiu (Dr. F. J. Muoz) Tema 22. Motilitat digestiva I Mscul llis intestinal: caracterstiques funcionals. Integraci i control de l'activitat motora intestinal. Masticaci. Degluci. Organitzaci nerviosa de la degluci. L'esfag i control dels esfnters esofgics. Tema 23. Motilitat digestiva II Motilitat gstrica en les diferents etapes de la digesti. Buidatge del contingut gstric. Vmit. Motilitat intestinal. Reflexos intestinals. Defecaci.

http://www.upf.edu/pra/3363/20403.htm

22/03/2010

Fisiologia Humana (20403) - Curs 2009-2010 - (UPF)

Page 4 of 8

Tema 24. Secreci digestiva I La saliva: composici, funcions i la seva regulaci. La secreci gstrica: tipus, funcions i la seva regulaci. Tema 25. Secreci digestiva II La secreci pancretica: composici, funcions i la seva regulaci. La secreci biliar: composici i funcions. La secreci intestinal: composici, funcions i la seva regulaci. Tema 26. Absorci digestiva Digesti i absorci d'hidrats de carboni, lpids, protenes, vitamines, aigua i electrlits. V. Metabolisme hidrosal i funci renal (Dr. R. Vicente) Tema 27. Volum i composici dels lquids corporals Estructura funcional del rony. La nefrona, el crtex i la medulla renal. Generalitats funcionals. Funci excretora (conceptes de filtraci, reabsorci i secreci), homeosttica i endocrina. Micci. Transport de l'orina. Fisiologia de la bufeta. Control de la micci. Tema 28. Funci glomerular Flux renal, regulaci nerviosa i hormonal i autoregulaci. Factor natriurtic. Filtraci. Pressi hidrosttica i colloidosmtica. Grandria i propietats de les partcules. Permeabilitat. Composici del filtrat. Avaluaci de la funci renal. Concepte de depuraci (clearance). Filtraci glomerular. Depuraci de creatinina, urea i inulina. Tema 29. Funci tubular Reabsorci i secreci. Reabsorci activa i passiva. Gradients elctric, qumic i osmtic. Topografia de la reabsorci. Secreci activa i passiva. Topografia de la secreci. Concentraci de l'orina: tbul proximal, nansa d'Henle, segments descendent i ascendent, tbul distal i collector. Tema 30. Regulaci renal de l'equilibri cid-base Concepte. Sistemes reguladors. Secreci de H+, reabsorci i excreci de bicarbonat. Alteracions d'origen metablic. VI. Fisiologa hormonal (Dr. J. Puig) Tema 31. Introducci a la fisiologia endocrina Definici d'hormona i receptor. Tipus d'hormones i receptors. Modalitats generals de sntesi, secreci, acci i regulaci hormonal. Glndules endocrines. Sistemes endocr, paracr i autocr. Transport i degradaci hormonal. Tema 32. Hipfisi i hipotlem Ves neurosecretores. Sistema portal. Eix hipotalamohipofisari. Factors hipofisaris. Hormones hipotalmiques. Adenohipfisi: TSH, ACTH, gonadotrofines, GH i prolactina. Neurohipfisi: hormona antidirtica i oxitocina. Tema 33. Glndula tiroide Metabolisme del iode. Hormones tiroides. Sntesi, transport i accions. Regulaci i exploraci funcional de la tiroide. Tema 34. Pncrees endocr i altres hormones del tracte digestiu Sntesi i secreci d'insulina. Accions. Regulaci. Avaluaci funcional. Glucag, sntesi i secreci. Accions i mecanismes. Regulaci. Avaluaci. Homestasi de la glucosa. Incretines: GIP i GLP-1. Tema 35. Hormones relacionades amb el metabolisme ossi (calci i fsfor) Paper dels ions minerals. Breu reps del metabolisme del calci i del fsfor. Fisiologia metablica de l'os i homestasi mineral. Paratohormona: sntesi i secreci. Accions i

http://www.upf.edu/pra/3363/20403.htm

22/03/2010

Fisiologia Humana (20403) - Curs 2009-2010 - (UPF)

Page 5 of 8

regulaci. Mtodes d'avaluaci. Calcitonina: sntesi i secreci. Accions i regulaci. Mtodes d'avaluaci. Vitamina D: sntesi i aportaci exgena; transport i metabolisme. Accions i regulaci. Avaluaci funcional del metabolisme mineral. Tema 36. Hormones de la glndula adrenal Crtex suprarenal. Glucocorticoides: sntesi i secreci; transport i metabolisme. Accions. Regulaci. Exploraci funcional. Mineralocorticoides: sntesi, secreci, transport i metabolisme. Accions. Regulaci. Avaluaci funcional dels sistemes glucocorticoide i mineralocorticoide. Tema 37. Hormones de la glndula adrenal II Medulla suprarenal. Catecolamines: sntesi, accions i mecanismes. Avaluaci de l'activitat simptico-adrenal. Regulaci del pes corporal. Regulaci de la ingesta i de l'homestasi de l'energia per part del sistema nervis central. Regulaci de les despeses energtiques. L'adipcit com a cllula endocrina. Leptina. VII. Fisiologa de la reproducci (Dr. J. Puig) Tema 38. Fisiologia de la reproducci I Modalitats. Reproducci sexual. Aspectes del sistema reproductor femen. Hormones femenines (adrenals i gonadals). Sntesi, secreci i accions. Cicle ovric. Migraci de l'vul. Cicle endometrial. Orgasme femen. Funcions mamries. Regulaci hormonal hipofisiria i hipotalmica. Mtodes d'avaluaci funcional. Pubertat i menopausa. Tema 39. Fisiologia de la reproducci II Sistema reproductor mascul. Estructura. Espermatognesi i elaboraci seminal. Funci testicular. Hormones masculines (adrenals i gonadals). Sntesi, secreci, accions i regulaci. Mtodes d'avaluaci funcional. Erecci i ejaculaci. Regulaci hormonal i vascular. Orgasme mascul. Mtodes d'avaluaci. Pubertat i andropausa. Tema 40. Fecundaci i gestaci La placenta com a glndula endocrina: betaHCG i lactogen placentari. Particularitats hormonals, metabliques, respiratries i cardiovasculars de la dona gestant. Fisiologia del part. Prctiques Les prctiques es fan en grups de 15 alumnes per prctica. En funci del tipus de prctica tenim diferent nombre de subgrups. Prctica 1. Electrocardiografia I (Dr. R. Vicente) Interpretaci de l'electrocardiograma. Relaci de l'activitat elctrica del cor amb els esdeveniments mecnics que es produeixen durant el cicle cardac. Observaci dels canvis en el ritme cardac associats a canvis posturals. Anlisi i interpretaci dels resultats obtinguts (4 hores). Aquesta prctica es fa amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun. Prctica 2. Electrocardiografia II (Dr. R. Vicente) Registres simultanis de derivats precordials i pols arterial. Utilitzaci del pletismgraf per avaluar canvis en la pressi arterial perifrica. Anlisi i interpretaci dels resultats obtinguts (4 hores). Aquesta prctica es fa amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun. Prctica 3. Cicle respiratori (Drs. de Fisiologia) Registre de ventilaci pulmonar utilitzant un pneumgraf i transductors del flux de l'aire ventilat. Anlisi i interpretaci dels resultats obtinguts (4 hores). Aquesta prctica es fa amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun. Prctica 4. Fluxos pulmonars (Drs. de Fisiologia) Determinaci de la capacitat vital forada, volum expiratori forat i ventilaci voluntria

http://www.upf.edu/pra/3363/20403.htm

22/03/2010

Fisiologia Humana (20403) - Curs 2009-2010 - (UPF)

Page 6 of 8

mxima. Anlisi i interpretaci dels resultats obtinguts (4 hores). Aquesta prctica es fa amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun. Prctica 5. Grups sanguinis (Dr. M. Sent) Extracci de mostres de sang per al seu processament i la determinaci dels grups sanguinis i el factor Rh. Anlisi i interpretaci dels resultats obtinguts (2 hores). Aquesta prctica es fa amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun. Prctica 6. Resposta galvnica de la pell i el polgraf (Drs. de Fisiologia) S'estudiar la resposta bioelctrica de la pell, la qual canvia depenent dels nivells de sudoraci (control simptic). El polgraf (detector de mentides) associa el registre de la resposta galvnica amb altres variables fisiolgiques com ara freqncies respiratries i cardaca, el control de les quals depn del sistema vegetatiu. Anlisi i interpretaci dels resultats obtinguts (4 hores). Aquesta prctica es fa amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun. Prctica 7. Dany vascular (Dr. F. J. Muoz) Aquesta prctica estudia una part del dany vascular que es produeix en els processos aterognics. Consisteix en la inducci in vitro d'un dany per nitraci en les protenes plasmtiques (albmina) amb un donador de peroxinitrit i posterior avaluaci de la nitraci de la protena mitjanant la mesura de l'absorci a 412 nm de les nitrotirosines. Anlisi i interpretaci dels resultats obtinguts (4 hores). Aquesta prctica es fa amb 8 subgrups de 2 alumnes cadascun. Prctica 8. Funci renal (Dr. R. Vicente) Simulaci de la funci renal mitjanant models informtics. Anlisi i interpretaci dels resultats obtinguts (4 hores). Aquesta prctica es fa amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun. Prctica 9. Avaluaci de l'aprenentatge prctic de l'assignatura (2 hores). (Dr. R. Vicente) Seminaris Els seminaris es fan en grups de 30 alumnes i consisteixen en la discussi de casos reals en subgrups de 6-8 estudiants, amb l'objectiu de facilitar la revisi dels principals conceptes fisiolgics aix com demostrar de manera prctica com la patologia s essencialment el resultat de l'alteraci de la fisiologia. La capacitat de discussi dels casos s'avaluar en el seminari 8, que consistir en un problema prctic realitzat i amb dues preguntes que s'han de contestar individualment. Cada seminari dura dues hores. Seminari 1. El cor com a bomba (Dr. M. A. Valverde) Seminari 2. El sistema arterial (Dr. J. M. Fernndez) Seminari 3. Alteracions de la ventilaci (Dr. J. Gea) Seminari 4. Intercanvi de gasos (Dr. J. Gea) Seminari 5. Osmolalitat i regulaci inica del rony (Dr. R. Vicente) Seminari 6. Hipersecreci d'hormona de creixement i d'hormona tiroidea (Dr. F. J. Muoz) Seminari 7. Hipersecreci de cortisol (Dr. F. J. Muoz) Seminari 8. Avaluaci de l'aprenentatge en la resoluci de problemes amb apunts i llibres (Drs. de Fisiologia)

4. Avaluaci
L'avaluaci del rendiment acadmic s'efectuar de la forma segent (sobre un total de 10 punts): - Prova d'elecci mltiple en qu s'inclouran els continguts del temari teric i s'avaluar fins a 2 punts de la nota total. - Prova escrita terica amb dues preguntes curtes per cadascun dels blocs temtics.

http://www.upf.edu/pra/3363/20403.htm

22/03/2010

Fisiologia Humana (20403) - Curs 2009-2010 - (UPF)

Page 7 of 8

Caldr contestar una pregunta curta per cada bloc temtic escollida entre dues en una cara d'un foli, com a mxim. S'avaluar fins a 5 punts de la nota total. - Prova de prctiques: avaluaci del coneixement dels continguts de les classes prctiques. S'avaluar fins a 1 punt de la nota total. - Prova de seminaris que consistir en la resoluci d'un problema amb apunts i llibres. S'avaluar fins a 1 punt de la nota total. - Avaluaci formativa: la Facultat de Cincies de la Salut i de la Vida, seguint el seu programa d'avaluaci contnua, realitza un examen dels coneixements impartits a meitat del trimestre. Fins a 1 punt es sumar a la nota final. REQUERIMENTS - s recomanable un bon nivell d'angls per a la realitzaci de l'assignatura. - Els apunts corresponents a cada tema, aix com els guions de prctiques i els seminaris estan disponibles en l'Aula Global des de principis del curs acadmic. - L'assistncia a les prctiques s obligatria i l'absncia requereix d'una justificaci oficial. - Els alumnes de seminaris i prctiques no poden canviar-se de grup sense que els canvis, consistents en la permuta per un altre alumne, siguin prviament aprovats per la Secretaria de la Facultat. - Els alumnes hauran de portar el gui de prctiques o del seminari a cadascuna de les prctiques i seminaris. - Els alumnes hauran de portar bata de laboratori per a la realitzaci de les prctiques. - L'examen de setembre ser una nica prova que inclour preguntes de teoria, seminaris i prctiques. - A la convocatria de setembre la nota final ser exclusivament la nota obtinguda a l'examen sense sumar les notes obtingudes durant el curs a l'avaluaci formativa, seminaris i prctiques. - Els repetidors de l'assignatura no hauran de repetir les prctiques i seminaris per hauran de realitzar un nou examen prctic i de seminaris..

5. Bibliografia i recursos didctics

5.1. Bibliografia bsica
- Bases biolgicas y fisiolgicas del movimiento humano. M. Guilln y D. Linares. Ed. Mdica Panamericana, Madrid; 2002. - Cell Physiology Source Book. N. Sperelakis. Ed. Academic Press, New York; 1998, 2a. edici. - Cognition, brain, and consciousness: introduction to cognitive neuroscience. B.J. Baars & N.M. Gage. Ed. Elsevier Academic Press, Boston; 2007 - El entrenamiento de la fuerza: bases tericas y prcticas. R.Manno. Ed. INDE, Barcelona; 1999. - Essentials of Neural Science and Behavior. E.R. Kandel, J.H. Schwartz & T.M. Jessell. Eds. Appleton & Lange, Norwalk; 1995. - Fisiologa del ejercicio fsico y el entrenamiento. J.R. Barbany. Ed. Paidotribo, Barcelona; 2002. - Fisiologa del ejercicio. J.Lpez y A.Fernndez. Ed. Mdica Panamericana, Madrid; 2006, 3a. edici. - Fundamental Neuroscience. L.R. Squire. Ed. Academic Press, Burlington; 2008, 3a. edici. - Fundamentos de Fisiologa de la actividad fsica y el deporte. A.Mer. Ed. Mdica Panamericana, Madrid; 2005. - Hippocampal place fields: relevance to learning and memory. S.J.Y. Mizumori. Ed. Oxford University Press, Oxford; 2008. - Memory: from mind to molecules. L.R. Squire & E.R. Kandel. Ed. W.H. Freeman & Co, Nova York; 2000. - Neurociencia. D.Purves. Ed. Mdica Panamericana, Buenos Aires; 2006, 3a. edici. - Neuroscience: exploring the brain. M.F. Bear, B.W. Connors & M.A. Paradiso. Ed. Lippincot

http://www.upf.edu/pra/3363/20403.htm

22/03/2010

Fisiologia Humana (20403) - Curs 2009-2010 - (UPF)

Page 8 of 8

Williams & Wilkins, Filadlfia; 2007, 3a. edici. - Prescripcin de ejercicio fsico para la salud. R.S. Grima y C.B.Calafat. Ed. Paidotribo, Barcelona; 2004. - Principios de Anatoma y Fisiologa. G.J. Tortora & B. Derrickson. Ed. Mdica Panamericana, Buenos Aires; 2006, 11a. edici. - Principios de Fisiologa Animal. Moyes CD y Schulte PM. Pearson (Addison-Wesley), 2007. - Principios de Neurociencia. D.E. Haines. Ed. Elsevier Science, Barcelona; 2003, 2a. edici. - Principios de Neurociencia. E.R. Kandel, J.H. Schwartz & T.M. Jessell. Ed. McGraw-HillInteramericana, Madrid; 2001, 4a. edici. - Principles of Neural Science. E.R. Kandel, J.H. Schwartz & T.M. Jessell. Ed. McGraw-Hill, Nova York; 2000, 4a. edici. - Principles of Physiology. M.N. Levy, B.A. Stanton & B.M. Koeppen. Eds. R.M. Berne & M.N. Levy, St. Louis; 2006, 4a. edici. - Synapses. W.M. Cowan, T.C. Sdhof & C.F. Stevens. Ed. Johns Hopkins University Press, Baltimore; 2001.

5.2. Bibliografia complementria

5.3. Recursos didctics

6. Metodologia

7. Programaci d'activitats

22/01/10 Universitat Pompeu Fabra, Barcelona

http://www.upf.edu/pra/3363/20403.htm

22/03/2010