HISTRIA DE LA FILOSOFIA MEDIEVAL 19/02/2013 Stira: barreja seriosa-humorstica. Stira menipea (de Menip).

Visi de la felicitat oposada a la tradici filosfica. L'antiga concepci per, continua present a les biblioteques. Els primers seran Cicer i Sneca. Autors que durant l'poca medieval son importants, llegits i copiats. Els manuscrits de Cicer circulen molt durant l'Edat Mitjana. A l'antiguitat, la filosofia era cosa de grecs. Dues llenges culturalment molt potents: llat i grec. Llenges molt especialitzades. La filosofia s'escrivia gaireb de manera exclusiva en grec. El grec era la llengua prpia de la saviesa. Per la majoria no sabien grec, ni les classes altes. Els que s'acosten a la filosofia a travs de traduccions. Es tradueixen les obres gregues antigues. N'hi havia poques. Es comena a traduir durant el s. IV. Boeci tradueix Aristtil i Plat. Llibres molt peculiars: Cicer. Cicer no s traductor, s alg que coneix molt b la filosofia i les diverses escoles i fa una mena de literatura filosfica exotrica (s'adreava a les escoles, al gran pblic). Tema de la vida feli. Les obres ms importants tenen present d'una manera o d'una altra. Obres: Sobre el b i el mal surem. Sobre els deures, Paradoxes estoiques. Inspiraci en Plat. Es basa en els dilegs. La major part de les seves obres seran dilegs. Segueix les passes de Plat. Per contraposici amb Plat, en les obres de Cicer no hi apareix Scrates. Sovint hi apareix ell mateix per seran majoritriament personatges coneguts a l'poca, contemporanis o anteriors a Cicer (s.I a. C.). Es reparteix els papers a les discussions, a on cadasc adopta un rol diferent (estoics, etc.). Es posa en qesti la visi de les diferents tesis de les diverses escoles sobre els temes. Mira de posar en evidncia quins sn els seus punts febles (els punts febles de cada corrent). Fa referncia tamb a l'Acadmia nova. El referent filosfic ms proper s Carneades, l'autor ms representatiu que fa un gir escptic de l'Acadmia platnica. Arcerislau en va ser un altre, per no tan influent per a Cicer. Abandonament de les posicions dogmtiques. Escola que qestiona tot all que diuen les altres escoles i no afirmen cap tesis sobre res. No tenim accs a la veritat, per es diferencien de l'escepticisme pirrnic ja que contemplen els conceptes de probabilitat i de versemblana. Escepticisme pirrnic suspensi de judici. Un judici s un enunciat que afirma o nega alguna cosa. La suspensi d'aquest judici s ni si ni no. Ni s'afirma ni es nega. Sext Empric, els esbosos pirrnics. Pirr es planteja la vida feli, si realment existeix o no. Se suspen el judici per assoliment de la tranquilitat d'esperit (historia del pintor sext empric). L'Acadmia Nova opta per all probable o versemblant: Arcerislau versemblant. Carneades probabilitat. All probable no s'ha d'entendre mai en sentit matemtic sin en all aprovable, que pot suposar aprovaci per a la major part de la gent. Cicer poltica. Filosofia d'mbit retric. Eloqncia. Gran tema de Cicer la saviesa i l'eloqncia han d'anar de la m (Plat / Grgies). El Scrates platnic estaria a l'altra

banda. El que defensa Grgies s, en el fons, la retrica feta des de la saviesa. La retrica sofista pretn arribar a les passions. A La Repblica s'insinua el mateix en un fragment. Obra de Cicer sobre la invenci retrica. El retric ha de construir els seus arguments. Problema de la vida feli i la felicitat qu ha de dir sobre aix el savi, el ciutad ideal. Llibre segon de les tascolanes - es defineix la oratria com un art, una tcnica, popular. L'eloqncia t com a objectiu l'aprovaci d'aquells que escolten. Retrica art popular del discurs cap al poble. La filosofia en canvi es contenta amb pocs jutges, fuig del que se'n burla o la mira amb recel. Cicer vol fer anar de la m dos discursos oposats. Oratria multitud, el poble. Filosofia s'adrea a uns pocs. Cicer simpatitza amb aquelles escoles filosfiques que diuen el que diuen preocupades per l'aprovaci per part del poble dels seus preceptes sobre la mort, la felicitat i la vida bona. Aquelles filosofies que expressen un discurs aprovable o convenient per a la multitud popular. No es preocupen tant per quina s la ms veritable, sin quina s la filosofia ms adient per a l'orador, per aquell que s'adrea als no filsofs. Crtiques a l'epicureisme i l'estocisme. El savi no es dedica a la poltica (contemporani de Juli Csar). Guerres civils, s'acaba la Repblica. L'epicureisme s una filosofia impertinent per aquells que es preocupen pel b pblic. L'estocisme s'allunya d'all com, cau en la paradoxa. 21/02/2013 Cicer el que agafa de l'Acadmia Nova. La filosofia ms apropiada s aquella que s'adrea al pblic, no al filsof. S'allunya dels estoics i dels epicuris. Amigitat mai acaba de decidir-se, quines qestions sn les ms correctes per si dna una pauta al poble. De fingus segueix el model d'un autor estoic, Paneci (defensor de determinats plantejaments paradoxals), intenta apropar aquesta obra, una filosofia estoica per als no estoics, no filsofs. Apropar-se a les creences de la majoria. Enlloc de parlar d'una virtut suficient per al a felicitat, planteja aquesta virtut d'una manera ms propera al poble. Llista de paradoxes estoiques Cicer en dedica una obra, totes les virtuts sn iguals entre s. Totes formen part de la mateixa manera moral. Sneca (s.II) Filosofia estoica edulcorada. Coneixia Cicer i planteja una filosofia conscient de les objeccions que fa aquest de l'estocisme i d'alguna manera vol apropar all ms paradoxal al poble. La virtut s l'nic b. Principis del segle VI Boeci El pensador ms important de l'antiguitat tardana llatina. Juntament amb Agust d'Hipona. Concepci radicalment diferent a la de Plat, malgrat compartir algunes coses. Proc - Pensador pag autor d'obra anticristiana, s segurament l'ltim autor pag. Mor abans del naixament de Boeci, per no gaire abans. Boeci era membre d'una familia patricia romana, una de les primeres que es va convertir al cristianisme. Boeci no s'adapta al nou rgim desprs de la caiguda de l'Imperi Rom.

Un cabdill brbar fa fora Rmul August. Els bizantins fan fora el brbar, i per tant, el substitueixen. Rei ostrogot, Teodoric. Eren catlics. Boeci, es confesaven al creador de Nicea (durant el regnat de Constant), afirmaci del pare i el fill. 21/03/1013 Facultats de la universitat a l'Edat Mitjana: art, dret, medicina, teologia. Es podien passar estudiant fins a 15 anys. A Teologia es treballava amb dos llibres: la Biblia i les Sentncies de Pere Llombart obra de la segona meitat del segle XII. Qestions referides a problemes teolgics. Es sistematitzava all que deien les autoritats a propsit d'aquestes qestions (salvaci, trinitat, etc.). Toms d'Aquino Tractat suma teologia. Esglsia catlica i romana: Ambrs de Mil, Jeronim, Agust d'Hipona. Un papa que va escriure molta obra teolgica Gregori el Gran. s. XIII. La Teologia cada vegada s ms important. Grau mxim ser mestre. Per ser-ho s'havia d'haver llegit o fet el comentari de les Sentncies de Pere Llombrat. Tots els grans filsofs tenen un comentari d'aquesta obra. Per a un teleg s intocable la Biblia, no se'n poden qestionar els continguts. Boeci de Dacia (autor medieval, segle XIII) professor de filosofia aristtelica. El B Suprem. Opuscle important sobre l'eternitat del mn. Ens permet entendre de quina manera entenia la seva feina i la seva propia filosofia. Principi bsic de la filosofia no contradir-se. Segons els principis de la fsica natural el mn s etern. No es pot renunciar cap tema que pugui ser tractat racionalment, ni s'ha d'abandonar en cap moment, el tractament racional d'aquest tema. Tractat sobre el b suprem, filosofia absolutament apratada de la teologia. Deixeu-nos argumentar racionalment sobre all que es pot tractar racionalment. El filsof no contradiu la fe, es basa en uns principis diferents als de la teologia. Albert el Gran - Quan parlo com a filsof, deixo de banda els miracles. Abans i desprs del pensament medieval. Assumir que no es pot fer d'altra manera. No es pot ajuntar filosofia amb cristianisme. L'Islam era superior i la seva superioritat tenia a veure amb la filosofia. Boeci de Dacia hi circula, d'una manera particular, amb l'orgull de filsof. L'eternitat del mn Tampoc trobem aquesta filosofia en Toms d'Aquino, discurs sobre la felicitat, molt diferent, malgrat usar els dos com a base.La filosofia aristotlica. En els dos textos de Boeci hi ha una juxtaposici prudent entre filosofia i teologia, no hi ha realment una separaci. Protptic gnere oratori a on el mestre fa propaganda per captar alumnes. Sembla que Aristtil va ser autor protrptic, fragments que van fer sorgir posteriorment aquest corrent. Aubry de Reims ms radical que Boeci de Dacia. Averrois sobre el llibre VIII de la fsica d'Aristtil. Fallcia basada en la equivocitat. La vida filosfica que es defensa a la facultat d'art, es valoren unes virtuts, una concepci de la felicitat contraria a la que expressen els telegs. La Teologia cristiana convida als creients a una felicitat basada en Du. En canvi els filsofs es distancien d'aquesta concepci.

Juntament amb Boeci de Dcia, l'altre autor, contemporniament important Siger de Brabant. Aristotlics radicals. Supremacia de la virtut, humilitat teolgica petitesa / contrast. Noblesa de la intelligncia, la saviesa. Concepci aristocrtica. Dante El Convivio. Aquest pensament xoca amb les autoritats eclesistiques. Esteve Tempier condemna la salvaci de determinades tesis filosfiques contradictries (l'eternitat del mn que es desprn dels principis de la filosofia, o no hi ha estatus ms excellent que dedicar-se a la filosofia, o tot el b en l'home consisteix en el coneixement intellectual. 11/04/2013 Toms d'Aquino tractat sobre la felicitat. Principis de l'ontologia neoplatnica. Relaci entre les causes i els seus efectes. L'efecte s'assembla a la causa. Platonisme si a s b, a participa de b. Si en Pere s just, s perqu participa de la justcia. Els efectes es relacionen amb les causes de la mateixa manera que els individus es relacionen amb aquells adjectius que els hi apliquem. Concepte clau: el b. Per tal d'explicar la xarxa de causes i efectes. B suprem, el que prov d'ell hi participa. Qesti tercera. Tractament teolgic de la qesti de la felicitat. Distinci entre felicitat perfecta i felicitat imperfecta. tica nicmac, Aristtil felicitat imperfecta. Toms d'Aquino parla de la felicitat perfecte, noms es podria assolir en l'altra vida. Albert el gran. Toms d'Aquino ocupa un lloc important. Est entre un aristotelisme i un agustinisme. Qesti quarta. Felicitat teolgica, la de l'altra vida. Aqu ja no hi ha lloc per la felicitat imperfecta. Relacionar amb un text d'Agust sobre la felicitat - la ciutat de Du. Felicitat teolgica de carcter pstum. La filosofia no hi sol accedir, no en parlen. Depn de la fe i de la grcia. Conceptes no aptes per a filsofs. Per Toms d'Aquino aquesta felicitat la tenim per la fe. La filosofia ens permet pensar i entendre moltes lgiques que intervenen al darrera. Es planteja el coneixement d'aquesta felicitat filosficament. Llibre des de l'tica nicmac el plaer s provingut per l'intellecte. Com ms s'exercita l'intellecte ms plaer se sent. Per a aquells que no sn filsofs s important la idea de la felicitat a travs de la virtut, amb una motivaci. Aprofitament teolgic del pensament aristotlic activitat intellectual = plaer. Conixer l'existncia d'alguna cosa no s comprendre. Toms distingeix dues maneres de comprensi. Un subjecte limitat no pot concebre un concepte limitat com pot ser Du. Qesti cinquena important per saber a on desemboca tota la lectura d'aquest tema. Es conclou, recordant el que deia Agust, que l'home que pot assolir, la seva felicitat imperfecta per mitj de les facultats fsiques. En canvi, a travs d'aquestes facultats no es pot accedir a Du. Ha de ser aquest el que ens guii. Tots els ssers humans tendim cap la felicitat. Miracle acci divina (normalment) que se salta les lleis de la naturalesa. Excepci de la llei natural. Fa possible all impossible per les lleis de la natura. La felicitat perfecta noms es pot assolir per un miracle. Tema important de Toms d'Aquino la grcia divina completa la naturalesa. L'nica diferncia entre una vida i l'altre s l'assoliment de la felicitat perfecta. D'aqu la influncia d'Aquino en el cristianisme. La teologia s molt important pels pensaments, principis morals de l'esglsia. Concepci teolgica de la naturalesa humana.

L'nima intellectual s una nima lligada a un cos. El dogma catlic s la resurrecci dels cossos. Tot i que la tradici catlica accidental ho tendeix a eliminar. Un bon cristi hi hauria de creure. La Bblia - el fet dels apstols. Pau. Desprs de la seva conversi fa un discurs davant dels jueus. I de filsofs epicuris i estoics. Sant Pau s'aprofita d'una esttua d'un Du desconegut. Desperta l'inters fins que fa referncia a la resurrecci dels cossos, a on els filsofs comencen a riure i ja no li fan cas. Dions, en canvi, diuen que es podria haver convertit, precisament en aix. Aquesta concepci de la felicitat perfecta t una lgica dins de determinats moments de la repblica de Plat. Article set de la qesti quarta els sants sn tots aquells que assoliran la felicitat perfecta (Lluc i Mateu). Entre les tesis condemnades es troben dues tesis: Els discursos dels telegs es basen en faules. La religi cristiana est plena de faules i falsedats, com en la resta de religions. Una altra no se sap res de nou pel que fa a la teologia. Important protagonisme de la grcia divina. Part important de mrit previ. Els neoagustunuans tenien una concepci molt ms efectiva. Sant Toms t una visi ms intellectual. Importncia de la caritat, Du ajuda amb la seva grcia gratuta, a aquells que el posen com a objecte del seu amor. No hi ha necessitat de la fe, sin d'aquella felicitat que es mereix amb la fe.