Comparaci dels textos d'Al-Farab i Averrois

(Marc Puigdemont Ferrs)

Els textos que ens disposem a comentar pertanyen a dos pensadors claus pel que fa a la filosofia islmica. Al-Farab s considerat per Averrois com el segon mestre desprs d'Aristtil (el primer mestre) el qual s qui, en paraules d'Averrois, estableix definitivament les bases de la filosofia. AlFarab va nixer a l'actual pas de Turquestan l'any 872, mentre que Averrois va nixer a l'Espanya musulmana (Al-Andalus), ms concretament a Crdoba, l'any 1126. Tan els dos filsofs anteriors com altres filsofs rabs de l'poca medieval com Avicenna ( Abu-Al al-Hussayn ibn Abd-Allah ibn Sina) o Algatzell (Abu-Hmid al-Ghazal) estaven molt influenciats per Aristtil i el Neoplatonisme. L'influncia grega en el pensament islmic de l'poca medieval s'explica en gran part per l'arribada al poder l'any 750 de la dinastia de califes coneguts pel nom d'Abssides. Aquesta dinastia va fomentar l'aprenentatge i la difusi d'idees estrangeres que va provocar que l'Islam, per dir-ho d'alguna manera, es divids en dues parts: els ortodoxes i els heterodoxes (o disidents). Aix doncs, per part dels ortodoxes, la difusi d'idees d'altres terres va portar-los a pensar que s'estava qestionant l'autoritat de l'Alcor i van decidir defensar-lo d'una manera ms aferrissada per fent s de la cincia i la filosofia grega. Aix, dins els mateixos ortodoxes podem observar dues branques: els "professors de la paraula" (els ortodoxes que acabem d'esmentar) i els "mstics". Aquests darrers sn el que s'anomena la branca radical de l'ortodoxia rab i van sorgir com a protesta contra els "professors de la paraula" (o "Motacallimim"; els Telegs) i contra els "Motazilites" (els disidents o considerats heretges per els islmics ortodoxes). Els mstics creien que tota la veritat es trobava en les lectures i en la meditaci sobre l'Alcor, i no pas en l'estudi del platonisme i l'aristotelisme, estudi el qual era emprat per els telegs i pels considerats heretges. Pel que fa als dos autors que ens incumbeixen, en primer lloc ens centrarem en el filsof ms antic, s a dir, Al-Farab, i la seva obra anomenada el " Llibre de les lletres". Tal com l'autor exposa en el primer captol d'aquesta obra, la filosofia s la base de la religi, de la mateixa manera que les paraules sn la base de la filosofia. Aix doncs, veiem com Al-Farab posa en clar que la religi s posterior a la filosofia i alhora observem com aquest afirma que la font de la veritat est en la filosofia. Al-Farab creu que la religi s un fenmen natural, s a dir, creat per l'sser hum i relatiu a ell, i que serveix per instruir al poble sobre temes de tipus teric i prctic (moral). A ms a ms, mostra cert greu de preocupaci pel distanciament que s'estava donant entre filosofia i religi, ja que l'arribada de la teologia (posterior a la religi i a la filosofia) havia desbancat l'importncia de la

filosofia a l'hora de buscar veritats. L'autor considera que la teologia noms dna coneixement simblic o de coses relatives a la fe, a ms a ms de no corregir res de les ensenyances del credo religis sin amb mtodes i discursos persuasius1. Alfarabi tamb dirigeix la seva crtica cap els Alfaqus (experts en dret religis) pel fet que aquests utilitzen noms els principis que han prs d'all transms pel fundador de la religi (...), i [en canvi] el filsof utilitza els principis universalment admesos per tots i aquells que coneix per experincia. Per aix l'alfaqu s part de l'elit en relaci a una religi determinada i el filsof parteix de l'elit en relaci amb tots 2. Podem observar clarament com la posici d'Al-Farab s en favor de la relaci tradicional de filosofiareligi. En el captol cinqu3, Alfarabi, en primer lloc, explicita l'influncia aristotlica en la seva concepci del mn i de com es pot conixer. L'autor fa referncia a les arts silogstiques (mencionades per primera vegada per Aristtil en la seva obra anomenada Organon) com a mtode de justificaci cientfica. s a partir d'Aristtil que apareix d'una vegada una filosofia completa que pot ser ensenyada de manera cientfica (a travs de mtodes demostratius) i de manera popular (per mitj de mtodes dialctics, retrics o potics). Una aportaci important de l'autor en aquest captol s que les veritats de la filosofia no han de quedar noms dins l'elit (els filsofs) sin que tamb ha d'arribar al poble. Ja cap el final del captol l'autor explica breument com sorgeix la religi, a saber: quan s'han trobat els mtodes per transmetre els coneixements filosfics a la poblaci. La religi serveix per ensenyar i educar a la naci, a ms a ms de conduir-la cap a la felicitat. Tanmateix, l'autor explica tamb com apareix la teologia, i s quan la naci desitja descobrir els assumptes terics i les qestions prctiques que el fundador d'una religi no ha declarat. Aix doncs, la teologia estaria ms a l'abast del poble. En el captol sis4, l'autor procedeix a explicar una relaci que ens incumbeix directament en aquest comentari: la relaci entre la religi i la filosofia. En aquest captol, l'autor comena fent referncia a les religions falses o imperfectes que sn aquelles la filosofia de la qual s igualment errnea. Com ja ens ha exposat en els captols anteriors i com ja hem comentat, l'autor considera que una bona religi s'ha de formar a partir d'una bona filosofia. Aix doncs, si els que elaboren les lleis a partir d'una religi no tenen en compte la filosofia que hi ha al derrera pot passar que la religi en qesti s'assenti sobre unes bases dubtoses o errnies, i d'aqu sorgeixin unes lleis igualment equvoques. D'aqu la importncia, segons Al-Farab, d'escollir la millor filosofia (la qual portar a
1 2 3 4 El libro de las letras, Captol I, Pgina 60. El libro de las letras, Captol I, Pgines 60-61. dem, Pgina 83. dem, Pgina 89.

la millor religi) disponible en cada poca i no estancar-se en altres de ms antigues i que puguin ser susceptibles de tenir errors. A ms a ms, l'autor tamb comenta la possibilitat que en una naci existeixi una determinada religi la qual s'explicqui a partir de la retrica i la potica (com va passar en els principis de l'Islam), sense tenir en compte que hi ha una base filosfica al derrera. s a partir d'aquest fet que, segons l'autor, s'originen els conflictes religiosos i filosfics, amb conseqncies a vegades molt negatives per qui qestiona els temes religiosos. Ms concretament, els problemes solen derivar del fet que els seguidors de la religi l'entenen com a quelcom absolut i els partidaris de la filosofia simplement l'entenen com un conjunt d'elements purament persuasius que serveixen perqu el coneixement filosfic arribi a tot el poble. Ara b, pel que fa al text d'Averrois cal situar primer l'autor cap la primera meitat del segle XII a Crdova. Averrois a diferncia d'Al-Farab va trobar moltes ms traves pel que fa a la fluidesa del seu pensament i, fins i tot, va ser censurat. Tan va ser aix que el bisbe parisenc Etienne Tampier i tamb els bisbes d'Oxford i Canterbury van condemnar 219 tesis averroistes per incompatibilitat amb la doctrina catlica de l'poca. A ms a ms d'aix, l'any 1195 va ser desterrat pel califa de Crdova i enviat a Lucena, un municipi de la provincia de Crdova. El text d'Averrois que hem de comentar pertany al llibre anomenat " La Destrucci de la Destrucci", i ms concretament a la pregunta XX d'aquest mateix llibre. La qesti que el filsof est tractant en la pregunta XX gira entorn la ressurecci dels cossos per, tanmateix, podem extreure'n diverses idees que hi queden implcites i que podem relacionar i comprarar directament amb Al-farab. Abans de fer aix, cal explicar breument qui sn els "sabeus", els quals s'esmenten just comenar aquesta qesti XX. Aix doncs, els sabeus fren una "tnia religiosa", mencionada en l'Alcor, de monotestes protegits per la tolerncia divina i mereixedors de la salvaci. Com ja hem dit, es tractava ms aviat d'una tnia religiosa ja que van aixecar temples en honor a les "substncies intellectuals" (El temple de la Causa Primera i El temple de la Ra). Aix doncs i sota aquest context, podem detectar les primeres semblances entre el pensament d'Averrois i Al-Farab en el punt que aquest primer descriu la filosofia com l'eina per fer conixer la veritat a individus determinats (es refereix a les elits filosfiques, tamb presents en Al-Farab) i, en canvi, la religi (o, segons Averrois, les Revelacions) serveix per apropar a la massa popular a la felicitat i al coneixement. Averrois comenta en el punt sis de la qesti XX la problemtica que trobar el filsof quan qestioni la religi, el qual mereixer de ser qualificat com a infidel ms que ning altre i de veure com se li aplica la pena legal reservada a l'infidel en la comunitat

religiosa en el si de la qual ha estat educat5. s a dir, Averrois entn que el problema resideix en la discussi filosfica de persones incapaces de comprendre-la. s per aix, que Averrois distingeix tres categories d'homes: els filsofs, homes de demostraci els quals busquen proves riguroses; els dialctics, els quals es conformen amb arguments probables; i els retrics, homes que noms entenen la predicaci que prov de la imaginaci i les passions. Aquestes dues ltimes categories d'home sn les pertinents a la massa popular. D'aquesta manera, cadasc ha d'interpretar l'Alcor (llibre de les revelacions) segons el tipus de persona que sigui i aix s'eviten conflictes. Una altre semblana que trobem tot seguit6 s l'idea d'escollir, per part del filsof, la millor religi disponible en la seva poca ja que hauria de ser la que tindr ms validesa en ambds sentits, a saber, filosfic i religis. Les lleis que es deriven d'aquesta religi s'han d'analitzar amb la ra (observem aqu que tan Averrois com Al-Farab tenen una postura racionalista) i alhora amb la inspiraci. Averrois considera que unes lleis noms elaborades a partir de la ra serien ms defectuoses que unes lleis elaborades entre la ra i la inspiraci. A partir d'aix, Averrois considera que aquestes lleis sn les que han de conduir la vida prctica i terica de la naci, i s a partir d'aquestes lleis que un ha d'obrar i aix poder posser virtuts. Averrois, de la mateixa manera que AlFarab, recalca la importncia de la religi com a instructor teortic i prctic (moral) ja que a travs de les Revelacions s'incita a la prctica dels actes virtuosos. No obstant aix, podem observar com es tracta d'un sistema de recompences, s a dir: si tens una vida virtuosa (seguint les lleis de l'Alcor) arribars a la terra promesa per Mahoma; en canvi, si tens una vida basada en accions fora de la Llei sers castigat amb la ms gran de les penes. Ja cap al final del text d'Averrois es deixen clar un concepte compartit tamb per Al-Farab i que s'adopta de l'aristotelisme: l'existncia d'una vida ms enll del mn fsic (pressuposa l'existncia d'una nima, la qual es divideix en dues parts: la divina (immortal) i la individual (mortal) ). Averrois considera que tots els homes comparteixen en un nivell bsic la mateixa nima divina. Aquesta consideraci la trobem en Aristtil i s l'anomenada idea del monopsiquisme, la qual pressuposaria l'existncia d'una nima l'emanaci de la qual constituiria totes les nimes individuals en el mn (per aix les nimes individuals sn considerades mortals, ja que quan un sser mor aquesta nima deixa d'existir).

5 La Destrucci de la Destrucci, Qesti XX punt [6.]. 6 Punt [7.].