Annex 2.
El projecte Ametista (Sant Celoni)
Per què el nom d'"Ametista"... ?
1. Com a signe d'identificació geogràfica.
– Recordem que des que el gran poeta noucentista Guerau
de Liost publicà la seva obra, el massís que emmarca,
presideix i dóna nom al nostre institut canvia la rusticitat
de "Montseny" pel lirisme de "muntanya d'ametistes".
2. Com a signe d'identificació ideològica del Projecte:
– Segons la GEC, “...els cristalls d’ametista es troben a
l'interior de còdols que un cop oberts són molt apreciats
en joieria...". Creiem que, en sentit figurat, defineix força
92 bé el tipus d'alumnat a qui va adreçat el Projecte i en
2 què ha de consistir la nostra feina.
Com neix el Projecte...?
– Amb l’aplicació generalitzada de la LOGSE el curs 1996-1997,
es va fer evident al nostre IES que dintre l'etapa d’escolaritat
obligatòria hi havia alumnes amb una manca de motivació
i/o uns interessos bastant al marge del món acadèmic, que
no seguien el procés d'aprenentatge i el sistema curricular
de la classe i no responien amb els tractaments de la diversitat
tradicionals.
– L'edat crítica d'aquests d'alumnes (15 - 16 anys) i el seu
complicat entorn feien necessària una intervenció decidida
i arriscada que facilités la seva integració i els fes competents
socialment.
– Al nostre Centre no disposàvem d'instal·lacions, ni eines, ni
personal preparat per donar una resposta a les necessitats
d'aquests alumnes. És per això que vam idear un sistema
d'alternança que permetés compaginar l'activitat
estrictament acadèmica amb una experimentació pràctica
i real de “tastets” prelaborals, optimitzant i aprofitant els
recursos que ens brindava l’Ajuntament i un nombrós grup
de petites empreses i tallers familiars del poble.
– A començament del curs escolar 1997-1998 se'ns dota d'un
"professor UAC" (Sr. Agustí Lluch), llicenciat en Filosofia i
Ciències de l’Educació, amb una àmplia experiència educativa
en l’extingida EGB i bon coneixedor del poble i l’entorn. Amb
el suport, el seguiment i l'orientació de l'inspector de zona
(Sr. Salvador Grijalvo) i la Direcció del Centre (Sr. Lluís
Larrubia), concreta i dóna forma i contingut al PROGRAMA
AMETISTA.
– El mes de novembre de 1997 es presenta, s’aprova i es
comença a aplicar.
A quins alumnes s’adreça...?
El Programa Ametista està pensat per a un grup reduït
d’alumnes que no ultrapassi en tot cas els 12 -14 i amb una
estada màxima de dos anys. Els participants són alumnes
escolaritzats al segon Cicle d'ESO de l’IES Baix Montseny de
Sant Celoni i es caracteritzen per:
Rebutjar el marc excessivament teòric en què molt sovint es
desenvolupen les classes.
Buscar per a les seves activitats resultats immediats, tangibles
i aplicables.
Malgrat les seves mancances, tenen prou capacitats per assolir
els objectius generals de l'etapa i, en conseqüència, obtenir-
ne l'acreditació.
Presenten notables deficiències d'autoestima i motivació.
Valorar positivament l'aprenentatge d'un ofici per a una futura,
i preferentment immediata, integració en el món laboral.
Són alumnes amb tendència a l'absentisme i que valoren
negativament el marc escolar.
No responen amb les estratègies habituals de tractament de
la diversitat: reforços, agrupaments flexibles, crèdits específics,
etc.
Freqüentment tenen un ambient familiar poc favorable i
incapaç d'enfrontar-se a la situació d'haver d'ajudar llurs fills
a integrar-se en un procés educatiu que es va començar a
malmetre a l'educació primària.
En molts casos se'ls detecta bones aptituds manuals o
mecàniques, però la resta d'oferta d'atenció a la diversitat que
ofereix el Centre no els permet desenvolupar-les prou.
Objectiu del Programa
El fi últim i prioritari del Programa Ametista és contribuir a
l'assoliment de les competències bàsiques establertes per la
LOGSE als objectius generals d'etapa i capacitar-los per:
Poder seguir ensenyaments reglats i/o mòduls professionals...
(Pressuposa l'acreditació de l'ESO.)
Incorporar-se al món laboral, cursos de formació ocupacional,
plans de transició al treball, etc., amb unes condicions mínimes
d'èxit.
Com s’organitza...?
93
Malgrat la programació d'actuacions de caràcter singular per
a aquest grup d'alumnes, es té molt en compte la necessitat 2
d'integració al seu grup natural i al marc escolar.
El seu currículum i el seu horari estan distribuïts en 3 blocs:
a) Assignatures instrumentals (Matemàtiques i Llengües).
+ Coneixement de l’entorn natural, social i cultural:
Ocupa un terç del seu horari lectiu setmanal.
Es fa una adaptació curricular individual partint de la situació
inicial de cada alumne/a i ajustada als objectius del programa.
S'intenta que tinguin com a centre d'interès l'activitat que
l'alumne/a estigui realitzant al centre col·laborador amb
l’experiència prelaboral.
Les imparteix un únic professor (encarregat del Programa o
"professor Ametista").
 b) Assignatures comunes complementàries: (Educació Física;
Educació Artística: visual, plàstica i musical; Tecnologia;
Crèdits variables, etc.)
Ocupa un altre terç del seu horari setmanal.
No hi tenen adaptació curricular i, per tant, s'integren amb
normalitat al seu grup natural.
El control, seguiment, avaluació... està a càrrec dels diferents
professors de cada matèria.
c) Experiències o “tastets” prelaborals:
Ocupen la resta del seu horari setmanal.
Tenen la consideració de crèdits variables.
94 Es realitzen en diversos centres col·laboradors (petits tallers
2 i empreses familiars...) de Sant Celoni.
Tenen un contingut bàsicament procedimental i actitudinal.
– Experiències o “tastets” prelaborals...?1
Es regeixen per un “Conveni de col·laboració entre el
Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament de Sant Celoni
en matèria d’atenció educativa a la diversitat de l’alumnat
d’ensenyament secundari del municipi”, renovat anualment.
Dos matins a la setmana, o bé un matí i dues tardes (8 h setmanals),
els alumnes del Programa fan el seu crèdit variable en un centre
col·laborador del municipi. Això els permet tenir diverses
experiències al llarg del curs en diferents camps prelaborals.
Els centres participants són petits tallers i empreses familiars,
que poden dedicar una atenció individualitzada i tutelada als
nostres alumnes.
Alguns són centres que tenen una llarga experiència en
formació d'adolescents perquè ja havien col·laborat en diversos
programes dels serveis socials de l'Ajuntament de Sant Celoni
abans de l’aplicació de la LOGSE.
El ventall d’activitats dels centres col·laboradors és molt ampli
i obert, amb l’ànim de possibilitar que cada alumne pugui
"tastar" la professió o activitat que inicialment creu que més
s'adapta a les seves preferències o capacitats.
Actualment es compta amb centres dedicats a: mecànica i
serralleria, mecànica d’automòbils, fusteria, forn i pastisseria,
auxiliar administratiu, perruqueria i estètica, floristeria, cuina
i restauració, mecànica de motos, planxisteria i pintura, jardí
d’infància, electricitat, magatzem i estocs, fusteria d’alumini,
tapisseria, informàtica, etc.
Trimestralment l’alumne/a escull centre col·laborador; però,
un cop assignat, com a mínim s’hi ha d'estar un trimestre
seguit (un crèdit). En casos particulars, si es creu interessant
per a ambdues parts, pot “repetir” centre.
El professor encarregat del Projecte continua sent el
responsable de l'alumne mentre aquest està al centre
col·laborador i a ell li correspon fer-ne la programació, el
seguiment, el control i l'avaluació.
1
Emprem el terme “experiències o tastets prelaborals” i no el de “pràctiques”
perquè es tracta justament d’això: tenir diverses experiències al llarg del curs
en diferents camps laborals i amb el denominador comú marcat als objectius anteriors.
 • Adquirir consciència de la importància de vetllar per la
seguretat i la higiene laboral.
• Despertar interessos professionals.
• Revalorar la pròpia autoestima.
• Abordar amb renovada motivació el treball acadèmic al fer-
se paleses unes necessitats escolars imminents i reals de
llengua, matemàtiques, entorn social, cultural i natural, etc.

Com queda regulat tot això...?

• Prenent com a base el “Conveni de col·laboració entre el

Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament de Sant Celoni
en matèria d’atenció educativa a la diversitat de l’alumnat 95
d’ensenyament secundari del municipi”, s’elabora el 2
“Document regulador de l’experiència formativa en centres
col·laboradors”, on s’hi reflecteixen tots els termes i clàusules
Quins són els objectius d’aquestes experiències prelaborals...? d’aquesta col·laboració de les entitats i l’Ajuntament amb
• Tenir un coneixement directe i real del funcionament del el Programa.
món laboral.
• Assumir responsabilitats i hàbits de puntualitat, educació • El document es presenta per triplicat, imprès en un sol full
i correcció de tracte, ordre, higiene... en un àmbit no acadèmic. i signat per la Direcció de l’IES, l’entitat col·laboradora,
l’alumne/a i els seus pares o representants legals.
• Habituar-se a seguir les indicacions del responsable laboral.
• Conviure amb companyoria i responsabilitat amb les
altres persones del centre col·laborador.
• Adquirir els coneixements bàsics i comuns a diferents oficis:
– Tipus d'eines i màquines.
– Utilització i manteniment d'eines i locals.
– Diferents materials i el seu tractament.
– Maneres de fer i estar en el lloc de treball.
 Control, seguiment i avaluació: Amb la mateixa periodicitat, els professors de l'equip docent
encarregats d'impartir-los el bloc "d’assignatures comunes
El “professor Ametista” és el tutor del grup i fa el seguiment complementàries" informen per escrit el tutor del Programa
dels alumnes tant al centre col·laborador com a l’IES i a l'aula dels progressos d'aquests alumnes. A més, diàriament
Ametista. És qui estableix els objectius i els termes del reflecteixen a l’agenda de l’alumne qualsevol incidència
document de col·laboració amb les entitats i vetlla per la seva (positiva o negativa) que hagi pogut passar a la seva classe.
correcta aplicació mitjançant visites freqüents als centres.
S’insisteix especialment en els aspectes següents: L'avaluació del procés d'aprenentatge és contínua, amb
observació sistemàtica del progrés de cada alumne i amb una
–L'alumne hi realitza feines tutelades per l'institut i, per visió integradora de les valoracions de tots els aspectes
tant, és aquest qui en marca les directrius i qui n'assumeix formatius.
el control i la responsabilitat.
–L'alumne/a és un "estudiant" i no un "treballador". Per Trimestralment reben un butlletí-informe on queden reflectits
96
els progressos realitzats en cadascun dels tres blocs del seu
2 tant, cal fer prevales en tot moment els aspectes formatius
i no els productius. currículum. Les anotacions s’hi fan literals i personalitzades
sense "notes" numèriques o quantitatives. Es valora el
–No se li permet realitzar activitats que suposin un risc per
compliment per part de l’alumne/a dels objectius proposats
a la seva integritat física o la seva salut.
a la seva ACI i els generals d'etapa.
–Ha de conèixer les diferents activitats relacionades amb
la professió i fugir de les feines reiteratives i poc formatives.
També de manera periòdica, el professor-tutor manté
entrevistes amb les famílies per tal d'informar-los de la marxa
Mentre està al centre col·laborador, l'alumne/a té una agenda
del programa i de les possibles incidències.
o "full de seguiment" on anota les feines realitzades, les
dificultats trobades, els incidents produïts... Aquest "full de
Si en acabar el cicle els informes són satisfactoris i es consideren
seguiment" porta el vistiplau diari de l'encarregat del
assolits els objectius generals d'etapa, els alumnes obtenen
centre col·laborador i és revisat pel professor-tutor. l'acreditació de l'ESO sense cap diferenciació especial.
Periòdicament, el tutor del grup demana als responsables dels
centres col·laboradors un informe escrit que reflecteixi tant
els hàbits (puntualitat, comportament, interès per la feina
ben feta, tracte del material, etc.) com els procediments.
Com s’hi accedeix a l’AMETISTA...? * Recursos materials:
Aula pròpia, personalitzada i dotada.
A les juntes d’avaluació del mes de juny i en funció del Accés a tots els recursos del centre: biblioteca, informàtica,
nombre de places disponibles, els equips docents de 2n, 3r i audiovisuals...
4t d’ESO fan les propostes raonades i prioritzades Cap restricció en l’ús de material de reprografia, impressió,
dels candidats. enquadernació...
Petita biblioteca d’aula amb llibres de lectura i amb material
El tutor del Programa obre un expedient per a cada de consulta: diccionaris, atles, llibres de text...
proposta, on s’hi recull tot tipus d’informació i Tot el material i instal·lacions pròpies de cada centre
valoracions: historial acadèmic, informes, ac tes col·laborador.
d’avaluació, entrevista amb l’alumne i amb la família,
i finalment ho presenta a la Comissió per al Tractament i
Atenció de la Diversitat del Centre, que és qui pren la RESULTATS ASSOLITS:
decisió final sobre admesos i exclosos. 97
* En qüestions d’Absentisme 2
Durant el curs també són els equips docents els
encarregats de recollir les diferents propostes fetes pels MITJANA D'ABSÈNCIES: HORES/ANY
tutors, l’equip psicopedagògic, l’EAP o els mateixos
alumnes o els seus pares... El procés i tractament posterior Justificades Justificades

és el mateix. 100
90
80
Quins recursos hi dediquem...? 70
60
* Recursos personals: 50
1 professor amb dedicació exclusiva. 40
Equips Docents de 3r i/o 4t d’ESO. (Imparteixen el “bloc de 30
comunes”.) 20
Professionals, encarregats i propietaris dels diferents centres 10
0
col·laboradors on van a fer el “bloc globalitzador” d’experiències ABANS D’ AMETISTA DURANT L’ AMETISTA
prelaborals. (Actualment són unes 30 empreses i entitats.)
Equip directiu, coordinadora pedagògica, psicopedagoga, EAP, etc.
 Quan entren al Programa Ametista s’observa una important
reducció de les absències, fins a uns límits similars a la resta
d’alumnes del seu curs.

Aquesta reducció és aproximadament uns 2/3 del còmput

total d’absències durant el curs immediatament anterior a la
seva incorporació; però és espectacularment exagerada en el
cas de les absències no justificades, les quals pràcticament
desapareixen...

* En temes d’actituds, valors i normes

98
2 Hi ha coincidència de tot l'equip docent que intervé en el
procés educatiu d'aquests alumnes a manifestar que
Foto: Agustí Lluch

s’observa un canvi positiu força remarcable en el seu

comportament, en la seva actitud davant l'estudi, els
professors, l'escola, etc., des del moment en què són
seleccionats per entrar al Programa Ametista.
ABANS D’ AMETISTA DURANT L’ AMETISTA
Tot i que una de les característiques del seu perfil és que no
són alumnes amb greus trastorns de conducta o 30
comportament, s'observa una notòria disminució de la seva
25
conflictivitat a les classes comunes. Concretament, si
20
comparem el nombre d'expulsions del centre o de l'aula
abans d'entrar al Programa Ametista i durant la seva estada 15
al P. Ametista, es fa evident aquesta diferència. 10
5
0
Del CENTRE De l’AULA
* Resultats acadèmics

Alumnes Acaben 4t d’ESO i acrediten Abandonen Acaben 4t sense acreditar

CURS sense acabar
curs
3r ESO 4t ESO Nombre % Inicien estudis PO Nombre % Continuen estudis

1997-1998 4 8 4 50% 1 0 4 50% 4 100%

1998-1999 2 10 5 50% 3 0 5 50% 3 60% 99

2
1999-2000 8 5 4 80% 2 2 1 20% 0 0%

2000-2001 5 12 5 42% 2 3 4 33% 0 0%

2001-2002 0 13 10 77% 8 1 2 15% 2 100%

2002-2003 0 12 12 100% 9 0 0 0% 0 0%

2003-2004 0 11 6 55% 4 3 2 18% 0 0%

TOTALS 19 71 46 65% 29/46 = 63% 9 = 10% 18 25% 9 50%

 Les xifres de la graella són prou eloqüents i justifiquen
sobradament la idoneïtat del Programa.
Destaquem:
– Ràtio força elevada per a un programa d’aquestes
característiques: 13 alumnes/curs.
– Alt percentatge de persistència i seguiment fins al final
de l’ESO: 90%.
– Significatiu percentatge d’acreditacions.
– Elevat nombre d’alumnes reinserits en el sistema acadèmic;
tant entre els que obtenen acreditació d’ESO com dels que
no ho aconsegueixen.
100
2 VALORACIÓ DELS RESULTATS
Es fa difícil avaluar i valorar el PROGRAMA perquè els resultats
de la seva aplicació no es limiten als relativament pocs alumnes
que hi participen d’una manera directa.
És evident, encara que no quantificable, el benefici que suposa
per a:
– La resta d’alumnes del curs al permetre una millor atenció
a la diversitat de l’aula.
– La convivència general a l’IES on tothom s’hi pot sentir
acollit i atès segons les seves necessitats.
– El benefici social per al municipi i les seves polítiques
integradores i preventives.
La valoració dels diferents col·lectius implicats en el Programa
Ametista queda reflectida així:
a) Dels alumnes participants:
– Redueixen considerablement el seu absentisme escolar. En
alguns casos, és espectacular.
– Canvia el seu comportament a les classes. No només a les
específiques del "grup Ametista", sinó també a les comunes
amb la resta del seu grup / classe.
– Canvia la seva percepció dels professors, de l'institut, el món
acadèmic, els estudis, etc.
• Els professors deixen de ser vistos com uns estranys o
com uns enemics i l'institut com una gàbia...
• En general se senten atesos en la seva individualitat, i al
millorar la seva autopercepció i l'autoestima, també
milloren la de l'entorn que ho ha fet possible.
– Se senten orgullosos de pertànyer al P. AMETISTA i, fins i tot,
en presumeixen davant dels seus companys. El Programa té
un prestigi que els mateixos alumnes s’han encarregat de
donar-li. Les causes són diverses:
• Continuen mantenint el grup d'amics i el seu referent al
curs on pertanyien. Participen en totes les activitats
extraescolars amb la seva colla, sense que hi tingui massa
a veure el fet de realitzar un currículum diferent.
 • Augmenta la seva autoestima al veure's capaços d'avançar 2. Si creus que NO el coneixes prou bé, les causes són degudes a:
i d'arribar a objectius similars als seus companys:
Tu mateix/a (No t’afecta aquest nivell educatiu, no t’hi
– Un alt percentatge acredita l’ESO.
has interessat...)
– La seva experiència en el món laboral compensa
algunes desigualtats intel·lectuals. Al Programa (No ha fet prou esforç per donar-se a
– Reben felicitacions quan progressen. (Alguns ja conéixer)
s’havien acostumat a fer-ho sempre tot malament...)
RESPOSTES:
• Tenen un “professor-còmplice” que els fa un seguiment
individual i els exigeix força, però en qui també poden 100
80
confiar i refugiar-s'hi quan van maldades a l'IES o a 89,3%
60
casa... 40
101
20
7%
2
b) Del claustre de professors: 0
3,6%
Tu mateix/a Al programa No contesta

– La valoració dels professors de l’IES queda reflectida en

aquesta enquesta d’opinió: (Si NO coneixes el Programa, no cal que continuïs l’enquesta, però entrega-la
igualment.)
1. Coneixement del Programa:
3. Globalment, creus que el Programa és útil per a l’IES?
Força bé Crec que bé No gaire o gens
Molt Bastant Tot ajuda... No gaire Poc o gens
RESPOSTES:
RESPOSTES:
50
40 64,3%

30 46,4% 50%
60
20 40
28,6%
10 3,6% 20
0 3,6% 0%
Força bé Crec que bé No gaire o gens 0
Molt Bastant Tot ajuda No gaire Poc o gens
 4. En quin grau en surt beneficiat: 0 2 4 6 8 10

a) L’alumne que hi participa directament

b) La resta de la classe (...pot treballar millor, són menys...)

c) L’IES (convivència, conflictivitat, reputació...)

d) Les famílies dels alumnes participants

e) El professorat d’instrumentals
102
2 f) La resta de professorat

RESPOSTES:

10
8 9,1%
8,1% 8,3%
6 7,2% 7,3% 6,3%
4
2
0
 5. En quins aspectes creus que hauria d’insistir: Més Menys Igual

a) Nivell acadèmic

b) Seguiment de l’alumne quan no està a l’aula Ametista

c) Experiències en el món laboral

d) Entorn personal i familiar de l’alumne

RESPOSTES: 103
2

Més Igual Menys

80

60

40

20

0
Nivell acadèmic Seguiment fora de l’aula Experiències món laboral Entorn personal i familiar
 c) Dels centres col·laboradors:

Si puntuem entre 0 i 10 li posaria un... 0 2 4 6 8 10

1. A la manera en què se us ha explicat i coneixeu els objectius i funcionament del Programa Ametista

2. Al seguiment per part del professor dels alumnes que us envia

3. Al grau de satisfacció amb els alumnes que han passat pel vostre centre

4. A aquest tipus d’experiència en què se us demana la vostra col·laboració

104 en la formació d’alumnes poc motivats per l’estudi
2
RESPOSTES:

10
8 9,1% 9,4%
6 7,6%
6,3%
4
2
0
1. Explicació 2. Seguiment 3. Satisfacció 4. Valoració
5. Qui creieu que en surt més beneficiat, d’aquesta experiència?
(Ordeneu les 5 possibilitats del més beneficiat (5 punts), al menys beneficiat (1 punt).

L’alumne Vosaltres Tots dos Ningú l’institut

RESPOSTES:

6
5
4
3,9
3,1
2
2 105
0
1 2
L’ alumne Vosaltres Tots dos Ningú L’ institut

Hi ha unanimitat en les qüestions següents:

– El més beneficiat n’és l’alumne.
– Tots atorguen un “1” a l’opció de cap beneficiat.

6. Quants anys fa que aquest centre col·labora amb el P. AMETISTA?

15
13
10
6
5 3
2 2
1
0
1r any 2n any 3r any 4t any 5è any 6è any
 7. Podem continuar comptant amb la seva col·laboració el proper curs?

RESPOSTES: SÍ: 100%

8. Si heu contestat NO a la pregunta anterior, us faria res explicar-ne els motius?

9. Què hauríem de posar, treure o canviar per millorar aquest PROGRAMA...?

– “Està molt bé, però no me’ls hauries de canviar tan sovint...”

– “Vosaltres us ho sabeu..., però jo crec que els podria ensenyar més si els fessis venir més dies...”
– “Encara que per a mi no em va tan bé, crec que això de fer-los passar per diferents feines està molt bé perquè la majoria veig
106 que no saben el que volen i això els ajuda a obrir una mica els ulls...”
2 – “A veure si l’any vinent me’n portes algun d’espavilat que el pugui ensenyar per quedar-me’l...”

10. La nota global que li posaria a aquest Programa és un

RESPOSTA: Mitjana: NOTABLE

d) De les famílies dels alumnes participants:

– Les famílies sempre s’han mostrat molt agraïdes per l’atenció individualitzada que se’ls dedica i miren d’oferir la seva total
col·laboració. Al començament cal trencar la malèfica associació que fan entre: “parlar amb el professor = malifeta del meu fill...”.
(Per a molts, el fet de no haver d’anar gaire a l’institut és un “bon senyal”). Però amb insistència i molt tracte col·loquial i
personal, acaba generant-se una confiança en el Programa i en les capacitats dels seus fills.
Qüestions a valorar del P. AMETISTA 0 2 4 6 8 10
1. Explicació del Programa abans de decidir començar
2. Informació rebuda sobre l’evolució que anava fent el vostre fill/a durant
el curs: informes, entrevistes, avisos, telèfon...
3. Les experiències en tallers i centres col·laboradors
4. Nota global que posaríeu al Programa
RESPOSTES:

5. Què hauríem de posar, treure o canviar per millorar aquest PROGRAMA...?

– “...Al Programa res. Si de cas, suposo que falten més coses a nivell general de l’IES”.
–“... Alguna reunió més amb els pares durant el curs...” 107
–“ ... Pel que em diu el fill, Internet a l’aula...”
Canvis produïts en el vostre fill o filla SÍ NO Igual
2
1. Heu notat un canvi general d’actitud respecte a l’any passat? 100% --- ---
2. Té més ganes de venir a l’institut aquest any? 78% 11% 11%
3. Parla més, es mostra més comunicatiu a casa...? 75% --- 25%
4. Ha treballat més, ha fet més deures, li preocupa més l’estudi...? 67% --- 33%
5. Creieu que ha anat a gust als centres col·laboradors ? 89% --- 11%
6. Creieu que li han estat útils les experiències al món laboral? 100% --- ---
7. Està il·lusionat per fer coses quan acabi l’institut? 89% --- 11%
8. El veieu més responsable i amb personalitat? 67% 11% 22%
9. Creieu que sense el P. AMETISTA, si s’ho hagués proposat les coses li haurien anat més o menys igual...? 37% 63% ---
10. Comenteu-me tot allò, bo o dolent, que voldríeu dir-me o valorar i no us ho he preguntat. (També podeu utilitzar la part del darrere)
– “...Crec que està molt bé perquè aquí aprenen i a la classe no...”
– “...Dolent no té res, perquè tal com era abans Xxxxxxx i com és ara, el canvi és espectacular. Passar pel taller li ha anat molt bé. Ells es pensava
que això de treballar tot era bonic i ara ho ha descobert realment i ha vist la importància d’estudiar... Moltes gràcies pel canvi que heu fet en Xxxxx...”
– “...Ha estat molt bo per al meu fill...”
 e) Dels exalumnes:
–Crida especialment l’atenció el fet que pràcticament tots
els exalumnes del Programa aprofitin qualsevol ocasió o
excusa per acostar-se a l’IES i entrar a “l’aula Ametista” a
saludar el professor, demanar ajuda o consell... És la prova
més evident que s’ha aconseguit canviar la percepció
negativa que tenien de l’institut i el seu entorn acadèmic...
CONCLUSIONS I PERSPECTIVES DE CONTINUÏTAT
Ens plau reconèixer que el Programa Ametista, des del primer
108 moment en què es va presentar a la Direcció General
2 d’Ensenyament –Ordenació Curricular i Innovació Educativa-,
(novembre de 1997), va ser considerat pioner i innovador i no
ha parat de rebre lloances i felicitacions. A tots els fòrums i
trobades sobre tractament de la diversitat a l'ESO als quals
hem assistit, ha estat reconeguda i cobejada la nostra
experiència...
Ens satisfà constatar que ha servit d’inspiració, de model, de
referent, d’estímul... a altres idees que actualment s’apliquen
o que estan en procés de fer-ho a molts IES de Catalunya, i és
amb aquest propòsit què contribuïm en la seva difusió.
PUBLICACIONS I REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Publicacions del Programa AMETISTA, editades a l’IES Baix
Montseny; Sant Celoni:
- AMETISTA. Projecte de Tractament de la Diversitat; 1997
- Agenda trimestral; 1997 i cada 3 mesos successivament.
- Memòria. Curs 1997-1998; Memòria. Curs 1998-1999 Memòria.
Curs 1999-2000, Memòria. Curs 2000-2001, Memòria. Curs
2001-2002, Memòria. Curs 2002-2003, Memòria. Curs 2003-
2004.
Vídeo: Projecte AMETISTA; fet pel PMAV del Departament
d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya; sèrie L’escola
a casa; Col. : Mira què fem !; any 2000
JP i SR “Una alternativa para alumnos con dificultades”; Revista
del Vallès; (28/3/2002); pàg. 10-11
A. Figueras i J. Aparicio: “ESO i món laboral”; Rev. Docència;
USTEC-STEs; maig 2002; pàg. 18-22
AGUSTÍ LLUCH

Aquest és el 8è any de funcionament (curs 2004-2005), i fins

ara NO hem hagut de fer canvis (tret de les lògiques adaptacions
a cada curs concret...). Això ens proporciona confiança i ens fa
pensar que ho estem fent bé i que cal continuar en la mateixa
línia sense introduir-hi grans innovacions.
El projecte aula de natura “La Galaieta”
(Sant Feliu de Codines)
Com neix i a quins alumnes s’adreça
Des dels seus inicis, el SES Manuel Carrasco i Formiguera ha
estat un centre que ha acollit tot l’alumnat procedent de la
zona en què està ubicat i que ha optat per un ensenyament
públic.
Tal com passa arreu, l’alumnat és divers com diversa és la
població. En el cas de Sant Feliu de Codines, però, cal tenir en
compte també un altre aspecte: la presència d’un centre
d’acollida al municipi. Una part important dels nois i noies
que hi estan acollits estan escolaritzats al nostre institut. El
perfil d’aquests alumnes és, evidentment, variat, però sí que
s’han de tenir en compte alguns aspectes especials com per
exemple la seva situació familiar, cosa que, sovint, afecta la
seva conducta i la seva actitud davant la tasca escolar i davant
els companys i professors.
El Claustre i el Consell Escolar del Centre han constatat i han
informat la Delegació Territorial del nombre i les
característiques dels alumnes amb necessitats educatives
especials que atenem en els diferents grups i nivells, incloent-
hi indistintament els alumnes procedents d’unes o altres
famílies.
En diverses reunions d’equip docent realitzades s’ha estat
observant la necessitat de preveure una oferta diferent , de
proporcionar una resposta educativa alternativa, en part, per
a aquest alumnat durant el segon cicle de l’ESO.
El projecte neix, doncs, a partir d’una necessitat, la d’atendre
aquells alumnes que durant el primer cicle han seguit
programes d’atenció a la diversitat dins i fora de l’aula amb
una nova perspectiva d’objectius per al segon cicle, cercant
una forma d’atendre les seves necessitats educatives i
formatives d’una manera més pràctica i motivadora.
El projecte s’adreça als alumnes de 4t d’ESO i de 3r d’ESO, que,
seguint el currículum comú, no assolirien l’etapa d’ESO i que
presenten unes aptituds, motivació i interessos que els
permetran, amb l’adaptació curricular de l’Aula de natura,
assolir els mínims necessaris per acreditar l’etapa. 109
2
Objectius i principis en els quals es fonamenta
Hi ha hagut molts elements que ens han conduït directament
a l’elaboració d’aquest projecte que neix amb l’objectiu
d’atendre les necessitats de l’alumnat amb un perfil adequat
per fer un treball molt més empíric i centrat en una temàtica
propera al nostre entorn: la natura. La natura enfocada des
dels vessants més diversos: l’agricultura, la jardineria, el món
forestal, les reserves d’aigua, l’ecologia, etc.
També comptem amb la col·laboració i la implicació d’altres
estaments educatius com l’Ajuntament o l’EAP per tal de
preparar i oferir un proposta i un projecte atractiu i engrescador
que pugui motivar aquest alumnat, amb possibilitats d’assolir
les competències bàsiques, a accedir a l’acreditació de l’etapa
d’ESO i, per tant, a l’obtenció del Graduat.
 Objectius generals del projecte
1. Potenciar el desenvolupament dels diferents tipus de
capacitats de l’alumnat: cognitives, motrius, d’equilibri
personal i d’inserció social.
2. Possibilitar que els alumnes puguin acreditar l’etapa
d’ESO.
3. Afavorir el treball d’aspectes actitudinals com
l’autoestima, el respecte, la tolerància, la capacitat de
col·laboració i el sentit de la responsabilitat a través del
desenvolupament d’una tasca en la qual se sentin
110 realitzats.
2 4. Fomentar l’actitud d’esforç i de plaer pel progrés del
propi aprenentatge.
5. Combinar l’aprenentatge teòric i el pràctic.
6. Deduir, a partir de la pràctica, aspectes teòrics de les
matèries treballades.
7. Assolir els procediments bàsics necessaris per tal
d’aconseguir l’autonomia personal (prendre mesures,
buscar informació en enciclopèdies o a través d’Internet,
interpretar les instruccions d’un aparell, etc.).
8. Aprofundir en el coneixement del medi a través del
desenvolupament d’activitats relacionades amb la
natura: agricultura, jardineria, ecologia, el medi urbà
(gestió dels recursos naturals), recuperació d’espais
degradats i seguiment d’un riu proper (Projecte Rius).
9. Assessorar les famílies i aconseguir el seu compromís i
implicació en relació amb el projecte.
10. Facilitar l’orientació professional de l’alumnat un cop
acabada l’etapa d’ESO i que s’incorpori en el món del
treball.
Com s’organitza i recursos emprats
a. Organització curricular
El projecte curricular tindrà els següents eixos:
Conceptuals
–Estudi d’un ecosistema:
• cicle de matèria (nutrients, aire, aigua, sòl)
• necessitats energètiques (flux d’energia)
–Exemples d’ecosistemes terrestres i aquàtics (aigua
continental i marina)
–Activitats humanes i el seu impacte en el medi:
• degradació del sòl (desertització)
• contaminació de l’aire i els seus efectes locals i en
l’atmosfera en general
• contaminació de l’aigua (rius, llacs, mar)
• abús en el consum d’aigua i energia
• efecte de les obres de construcció, espigons i ports,
autopistes, embassaments, etc.
• contaminació acústica
• incendis forestals
 –Activitats de millora del medi: Tots aquests conceptes, excepte els més generals, s’aplicaran
• depuradores d’aigües residuals a l’àmbit local i a les característiques de Sant Feliu de Codines
• abocaments controlats, plantes de compostatge estudiant la seva realitat natural.
• recollida selectiva i reciclatge
• filtres i catalitzadors
• pantalles esmorteïdores del soroll Procedimentals
• repoblació
– Creació d’una possible zona protegida a la rodalia de
• recuperació d’espais degradats
Sant Feliu:
• protecció d’espais naturals
Ús de mapes per localitzar una possible zona (Sant
–L’ús sostenible dels recursos, estalvi d’aigua i energia: Sadurní, Solanes, etc.)
• càlcul de consum domèstic, industrial i municipal Estudi de la vegetació i de la fauna de la zona
–Energies renovables i no renovables Estudi dels usos i de l’explotació actual dels recursos
Estudi dels usos i de l’explotació que havia tingut 111
Jardineria i agricultura: tradicionalment la zona
Enquesta a la població afectada
2
–concepte de fotosíntesi
Tractament informàtic de les dades, creació de gràfic,
–necessitats bàsiques de les plantes:
càlcul de percentatges.
nutrients
llum – Creació d’itineraris pel poble dels arbres ornamentals
humitat i algun de la zona a protegir.
–adaptacions de les plantes a diferents condicions ambientals
–característiques dels diferents tipus de sòls – Orientació al mapa i a la realitat amb l’ús de brúixoles i
altres sistemes d’orientació.
–selecció de les millors espècies per a cada ambient (segons
el tipus de sòl, temperatures, humitat, llum) – Lectura i comentari de notícies de la premsa relacionades
–poda i creixement amb el medi (Cimera de Kioto, protecció de cetacis i creació
–malalties de les plantes de santuaris de balenes, aplicació de l’ecotaxa, disminució
de la sorra de les platges per llevantades i la seva
–plagues i la seva eliminació
regeneració, etc.)
–insecticides i pesticides
–jardineria i agricultura biològica (avantatges i inconvenients) – Redactar informes i dossiers dels treballs que es van creant.
 – Ús de mapes i plànols del poble i rodalias per localitzar i
identificar espais degradats que s’hagin de recuperar.
– Creació d’un viver de plantes autòctones per a repoblacions.
– Estudi del tipus de sòl a Sant Feliu.
– Repoblar un espai degradat (espai cremat, antic
abocador, etc.)
– Fabricació de compost a partir de residus orgànics vegetals.
Actitudinals
112 El coneixement del medi que han d’aconseguir els alumnes
2 d’aquesta aula els ha de permetre:
– Aconseguir una sensibilitat personal a través del respecte
al medi ambient, la seva protecció i millora.
– Alimentar l’interès per treballs de millora social que els
pugui induir a una labor de voluntariat en un futur proper.
– Aprofundir en un camp (medi ambient, jardineria) que els
pot obrir un futur professional.
– Millorar la seva capacitat crítica en situacions negatives
per poder trobar solucions.
– Augmentar la seva capacitat de treball gràcies a una
motivació adequada.
– Tenir interès per l’actualitat local, nacional i internacional
per ser persones informades.
– Tenir la capacitat de dialogar i comentar sobre aquesta
realitat.
b. Organització horaria i de professorat
L’horari dels alumnes s’organitza en:
– Matèries adaptades a l’aula
Els alumnes segueixen una adaptació curricular en les
àrees instrumentals, català, castellà i matemàtiques i, en
les àrees de ciències socials i experimentals, tecnologia,
música i llengua anglesa, així com una hora setmanal de
tutoria del grup. Aquestes assignatures se segueixen dins
l’aula de natura amb 4 professors.
– Matèries comunes
Els alumnes segueixen el currículum comú del curs
corresponent en les àrees d’educació física, plàstica i
crèdits variables.
– Experiències fora del centre
Les dues tardes setmanals, dimarts i dijous, els alumnes
de l’aula es desplacen al Centre Obert “Can Buixó”, on
realitzen activitats de natura, jardineria, hort, reciclatge,
muntatge, etc., amb el professor tutor.
c. Recursos materials i espais
Per tal de dur a terme aquest projecte disposem d’una aula
del SES per fer totes les activitats matinals i que suposen
l’adequació del currículum de segon cicle. El professor
encarregat del projecte creu que és altament convenient el
fet que aquests alumnes disposin de la seva pròpia aula al
SES. Cal que en aquesta aula ells hi tinguin a mà el seu material
curricular, el seu espai (sovint es tracta d’alumnes que, no
disposen ja ni del seu propi espai a casa seva), així com que
l’aula també disposi d’un ordinador. Aquesta aula disposa
d’aigua corrent i de connexió per a l’antena de TV.
Per fer les activitats d’educació física, disposem del Pavelló
Esportiu de la localitat.
Per a les àrees comunes amb el seu curs, els alumnes utilitzen
els espais comuns del centre.
En segon lloc proposem l’espai que ens ofereix l’Ajuntament
de Sant Feliu al Centre Social Maria Roca Umbert, el Centre
Obert, ja que es tracta d’alumnes a qui, en la major part dels
casos, se’ls fa molt llarga tota l’estada habitual al SES i que
constatem que se’n surten molt bé quan es tracta de realitzar
activitats dites manipulatives.
El Centre Obert obre les seves portes als nois i noies de Sant
Feliu cada dia, en acabar la jornada escolar. Nosaltres faríem
servir aquest espai dues tardes, de 15.00h a 17.00. Es tracta
d’una aula prefabricada, d’uns 33m2 amb aigua llum i
calefacció, annexa al Centre Social. Els serveis són els serveis
del Centre Obert; per tant disposem de WC i serveis de
reprografia, si ens cal.
L’Ajuntament ens ha cedit els terrenys que envolten el Centre
Obert per tal de dur a terme les activitats del projecte Natura
(conreu i planter).
L’equip directiu i l’AMPA del SES adjudiquen una part del
pressupost per tal de dotar l’aula de material. L’Ajuntament
de Sant Feliu dota d’utillatge i de material.
Per iniciar el projecte es disposava de material com: aixades,
rasclets, pales, tisores de podar, paletes de sembrar, mànega,
regadores, germinadors, una compostadora, una estació
meteorològica, una caseta per guardar-hi el material, etc.
També compta amb material fungible com terra, adob, plantes,
etc.
d. Recursos humans
La comissió de l’aula de natura la formen 4 persones:
–1 professor tutor a horari complet dins l’aula que imparteix
les àrees d’experimentals, matemàtiques i tecnologia.
També porta les experiències formatives fora del centre. 113
–1 professor de suport a mitja jornada que imparteix llengua
2
catalana, llengua castellana i socials.
–La psicopedagoga del centre que, a més de les funcions
pròpies, imparteix anglès i orientació.
–La coordinadora pedagògica.
Altres professors implicats:
El professor d’educació física, la professora de música i la
professora de plàstica imparteixen les seves àrees també als
alumnes de l’aula de natura.
També el professor d’informàtica acull els alumnes de l’aula.
Altres professors del centre imparteixen trimestralment alguna
matèria o fan suport.
 Elements més significatius del projecte
Tutoria
Els alumnes tenen un seguiment i orientació tutorial per part
del seu tutor d’aula. També comparteixen activitats amb els
companys de curs (sortides tutorials, lúdiques, viatge de final
de curs, crèdit de síntesi, etc.).

La figura del tutor és essencial tant pel que fa a la relació amb

els alumnes com amb les famílies i el claustre del centre sent
l’enllaç en la implicació de tots els estaments educatius en el
projecte.
114
2 – Tutoria amb els alumnes: incideix tant en la relació Foto: Ferran González
entre els companys i formació personal, com en l’orientació
professional i acadèmica dels alumnes.
– Tutoria amb els pares: l’acció tutorial amb els pares i
famílies dels alumnes de l’aula és molt important i decisiva
per al funcionament del projecte i l’assoliment dels objectius
principals. Per tant, es demana la col·laboració i implicació
dels pares en totes les activitats i en la valoració dels
resultats dels alumnes.

Avaluació
L’avaluació dels alumnes de l’aula es realitza seguint els criteris
propis de l’avaluació del centre.
En primer lloc es porta a terme una preavaluació:
Foto: Ramon Coma
Autoavaluació dels alumnes. Partint d’un qüestionari que L’avaluació que n’han fet els pares també ha estat molt positiva,
omplen els mateixos alumnes. pel que fa a l’interès dels seus fills, la participació en les
activitats i la seva actitud en general.
–Avaluació dels professors per matèries, avaluació formativa
i sumativa de cada àrea.
Pel que fa al centre i el claustre, els nois/es que prenen part
–Avaluació dels pares. Qüestionari avaluatiu que els pares en el projecte han mostrat menys conductes disruptives en
han d’emplenar responent a les actituds respecte a l’aula el funcionament del centre, menys absentisme i més
observades i valorades pels mateixos pares des de casa. entusiasme en la participació i han manifestat iniciatives en
algunes activitats.
L’avaluació es realitza respecte als objectius concretats en
l’adaptació curricular per a cada àrea i, per tant, les àrees de La valoració global de funcionament del projecte ha estat en
llengües, matemàtiques, ciències experimentals, tecnologia, general molt positiva, encara que hi ha aspectes que cal canviar
i socials s’avaluen segons l’adaptació curricular. Les de plàstica, i millorar. 115
educació física i música s’avaluen segons la programació del
currículum del centre.
2
FERRAN GONZÁLEZ
Els resultats de l’avaluació es trameten als pares mitjançant
ROSÓ VENTURA
un informe on es comenten les actituds, els procediments i
els continguts de cada un dels àmbits:
– Llengües
– Social
– Científic
– Expressió
– Experiències fora del centre

Resultats assolits i valoració

Durant els dos anys de funcionament s’ha evidenciat una
millora d’actitud dels alumnes envers l’aprenentatge, també
un avenç de les seves habilitats socials i un canvi d’actitud cap
al centre.
 El projecte Roda (les Franqueses del Vallès)
Com neix i a quins alumnes s’adreça
L'IES Lauro és un centre d'ensenyament secundari de titularitat
pública. Es troba ubicat al terme municipal de les Franqueses
del Vallès, als terrenys municipals corresponents al capdamunt
del turó de Bellavista. El nostre centre és l'oferta educativa de
secundària amb què compta el municipi.
L'alumnat de l'IES Lauro prové dels quatre pobles que integren
el municipi: Corró d'Amunt, Corró d'Avall (on es troba el barri
Bellavista), Marata i Llerona. Aquesta configuració municipal
dispersa comporta que l'alumnat mostri molt poc
116 reconeixement de la identitat municipal. El seu sentiment de
2 pertinença s'identifica més amb el poble o el barri, que no pas
amb l'entitat municipal de les Franqueses. D'altra banda, la
diversitat geogràfica en molts casos també implica diversitats
culturals i socioeconòmiques que compliquen la difícil tasca
de conviure plegats, a partir d'unes normes acordades i
compartides per tots.
La majoria de l'alumnat del nostre centre procedeix de les tres
escoles de primària del municipi CEIP Joan Camps, CEIP
Bellavista, CEIP Joan Sanpera i Torras. Una tercera part d'aquest
alumnat prové d'una d'elles que és d'atenció educativa
preferent.
El curs 1996-1997 s'encetaren les activitats docents del centre
de nova creació, provisionalment instal·lat en mòduls
prefabricats. La implantació de l'ESO es va fer amb els cursos
de primer i tercer.
Durant el curs 1997-1998 es completà l'oferta amb els cursos
de segon i quart i el curs següent s'inicià el segon curs de
batxillerat de l'etapa postobligatòria.
En el curs 2002-2003 es matriculen al centre 453 nois/noies,
dels quals un 72% són de famílies d'origen no catalanoparlants
i un grup de 38 alumnes procedeix d'altres cultures ,
majoritàriament del Magreb. El percentatge d'alumnes de
cultures foranes es preveu que anirà en augment en els propers
cursos.
En el transcurs d'aquest temps de posada en marxa del centre
hem detectat un percentatge aproximat del 30% d'alumnes
amb dificultats d'aprenentatge i d'inserció social. Aquest alt
nombre d'alumnes que necessiten d'una atenció i adaptació
en grup o individualitzada de les diferents àrees curriculars,
requereix que tinguem professorat per poder dur a terme el
projecte RODA, que l'equip directiu del centre juntament amb
l'EAP i l'àrea de psicopedagogia del centre, hem dissenyat per
donar respostes a les necessitats detectades. La Comissió
d'Atenció a la Diversitat n'ha donat el vistiplau.
Arran d'haver detectat les necessitats esmentades enguany
s'està duent a terme de manera satisfactòria un projecte
d'adaptació curricular.
Aquest projecte s'adreça a aquells alumnes que presenten un
nivell d'aprenentatge molt baix, acompanyats de
desajustaments conductuals amb absentisme o sense de 2n
cicle d'ESO.
Els alumnes proposats presenten dificultats d'aprenentatge
a causa de la seva manca d'adaptació al ritme de treball i
compromís que exigeixen els crèdits comuns, sigui per
problemes de capacitats o bé actitudinals.
Objectius i principis en els quals
es fonamenta
Els principis d'aquesta unitat per ordre de gradació els podríem
concretar de la següent forma:
1. Ensenyar els continguts fonamentals bàsics i alhora
obligatoris per a l'alumnat i ajudar a integrar-lo dins de la
societat, possibilitant la seva inserció laboral i l'acreditació
de l'ESO que d'altra manera no seria possible.
2. Facilitar a l'alumne un mínim d'independència per tenir
accés als elements bàsics de la cultura i de desenvo-
lupament personal.
3. Ajudar els alumnes en el desenvolupament de les pròpies
capacitats.
Objectius generals del Projecte que es concreten en:
1. Proporcionar a l'alumnat el desenvolupament d'actituds
socials bàsiques i d'autonomia com:
– l'autocontrol
– coneixement d'un mateix
– participació activa, autònoma i amb iniciativa en
activitats de grup
– assumpció de responsabilitats socials
2. Atribuir sentit al fet d'aprendre proporcionant estratègies
per millorar en l'aprenentatge de les diferents àrees
curriculars i possibilitar la regulació de la pròpia acció i del
propi aprenentatge.
3. Afavorir la maduresa dels alumnes principalment en
referència a l'autoestima, la valoració de l'esforç i la
superació de les dificultats.
4. Contribuir a l’assoliment dels objectius generals d’etapa
i de les competències bàsiques per part de l’alumnat.
Capacitar-los per:
117
– Poder seguir ensenyaments i/o mòduls professionals
– Incorporar-se al món laboral: cursos de formació
2
ocupacional, programes de garantia social amb unes
condicions mínimes d’èxit.
Objectius de l'activitat de formació fora del centre
• Tenir un coneixement directe del món laboral.
• Assumir responsabilitats en un àmbit no acadèmic.
• Habituar-se a seguir indicacions del responsable laboral.
• Conviure amb companyonia i responsabilitat amb les altres
persones del taller.
• Adquirir els coneixements bàsics de planxisteria i pintura
de l’automoció.
• Conèixer el tipus d’eines i màquines.
• Utilitzar i mantenir les eines i el local.
 • Conèixer diferents materials i el seu tractament.
• Acostumar-se a maneres de fer i estar en el lloc de treball.
• Adquirir consciència per vetllar per la seguretat i la higiene
laboral.
• Despertar interessos professionals.
• Revaloritzar la pròpia autoestima.
Horari
La previsió per al proper curs 2003-2004 és la següent :
Alumnes amb taller extern, horari:
Matins: de dilluns a divendres, de 8:15 a 12:45 h.
Tardes: dilluns, dimarts i dimecres de 15:15 a 18:15 h, al taller
Centre Tècnic Vallès.

Alumnes sense taller extern, horari:

Com s’organitza i recursos emprats Matins: dilluns, dimecres i divendres, de 8:15 a 13:45 h.
dimarts i dijous, de 8:15 a 12:45 h.
Tardes: dilluns, dimarts i dimecres, de 15:15 a 17:15 h.
Tipus d'agrupaments
118
2 Proposem que l'agrupament sigui estable al llarg del curs
Alumnes que Alumnes que
perquè són alumnes als quals les accions prèvies i adaptacions realitzen no realitzen
activitats fora activitats fora
proposades i desenvolupades en els cursos anteriors han estat del centre del centre
avaluades com a insuficients en la seva realització. 1 2 Tutoria J
2 4 Educació Física P
Els alumnes formaran un grup de Projecte RODA. Aquest grup 2 2 Experimentals P
no tindrà un nombre superior a 12-14 alumnes perquè el grup 2 2 Socials
petit i la vinculació i seguiment del professor són cabdals. 4 4 Català J

3 3 Matemàtiques N
Podran gaudir del recurs de l'activitat formativa fora del centre
1 1 Anglès T
aquells alumnes que prèviament hagin estat proposats per
2 2 TIC
l’equip de nivell i valorats per l’equip psicopedagògic del centre T
2 Tecnologia
com a alumnes que compleixen el perfil per portar a terme
4 4 Castellà F
l’activitat. Això vol dir que no necessàriament tots els alumnes
3 Crèdit variable
d’aquest projecte participaran de les activitats formatives fora
9 Taller
del centre.
29 29
Recursos humans i materials necessaris
Perfil del professorat que atendrà el Projecte
RODA
El tutor del grup serà qui atendrà, bàsicament, els alumnes
seleccionats, per tal de contemplar els aspectes motivacionals,
afectius i relacionals implicats en el procés d'ensenyament-
aprenentatge.
El professorat que participa en el projecte promourà el
protagonisme i la implicació dels alumnes, a través del treball
cooperatiu individual o de projectes.
Els professors del centre que s’impliquen en el projecte s’han
esmentat a la graella del punt anterior.
Altres professionals que hi intervindran, seran, de manera
indirecta, el professorat de l’àrea de psicopedagogia del centre
i l'EAP.
Espais i equipament de què disposa el centre per
a aquesta unitat:
L'institut disposa d'un espai físic concret per al Projecte RODA.
La utilització d'aquest espai serà diversa i flexible, esdevenint
el marc d'acció on els alumnes desenvoluparan el projecte,
però també es podrà fer servir com a sala d'exposicions i aula
de treball d’altres crèdits variables si es creu convenient.
Elements més significatius del projecte
Tutoria
El grup té una hora setmanal de tutoria en la mateixa franja
horària que la resta de grups del cicle. A més, els alumnes que
no realitzin activitats fora del centre tindran una altra hora
de tutoria.
El tutor del grup disposa d’una hora setmanal de tutoria
individualitzada amb els alumnes; en aquesta hora el tutor
manté entrevistes amb els alumnes per anar valorant el seu
procés i juntament amb l’alumne/a va prenent acords i 119
compromisos o bé els revisa durant un període curt de temps,
per exemple una setmana.
2
El tutor setmanalment farà un seguiment dels alumnes que
realitzen les activitats fora del centre en el mateix lloc on es
porta a terme l’experiència per tal de coordinar-se els diferents
professionals.
Tots els professionals que intervenen en el projecte exerceixen
la funció de tutors si en un moment determinat es requereix.
Es demanarà la intervenció dels alumnes per valorar les
respostes i comentaris de cadascú per tal de proposar millorar
en el seu ensenyament/aprenentatge.
Les activitats realitzades conjuntament s'inclouran en el
dossier de treball personal que es guardarà a l'aula.
 Criteris d'avaluació dels alumnes
L'avaluació tindrà com a referent l'adaptació dels criteris
establerts amb caràcter general sobre l'avaluació de les àrees,
en funció de les capacitats i continguts seleccionats i realment
treballats amb els alumnes.
Com a referent últim es tindran en compte els objectius
generals de l'etapa.
S'establiran criteris avaluatius que permetin detectar graus
diferents de progrés en una determinada capacitat, cosa que
implica:
120
– la diversitat de situacions o problemes en què la capacitat
2 pugui utilitzar-se
– familiaritat de l'alumne en aquestes situacions o problemes
– grau de complexitat
– varietat de contextos en què l'alumne la pot fer servir
– tipus i graus d'ajudes tant instrumentals com personals
que necessita fent-ne un ús correcte.
Es vetllarà perquè hi hagi coherència i continuïtat entre les
decisions i els criteris d'avaluació dels alumnes del projecte i
les decisions que es prenguin sobre la seva promoció i
acreditació.
Per tal de garantir que l'avaluació tingui un caire globalitzador,
continu, integrador i individualitzat es farà un seguiment
periòdic a les reunions setmanals de l'equip docent implicat
en el projecte.
Els alumnes que assoleixin els objectius establerts en el
currículum adaptat que hagin cursat en el projecte i mostrin
un grau d'adquisició del conjunt de capacitats a què fan
referència els objectius generals d'etapa acreditaran l'etapa
i se'ls orientarà de cara al seu futur professional.
Cada trimestre es lliura a la família un informe qualitatiu i un
de quantitatiu, on queda reflectit que els alumnes segueixen
una ACI.
Acreditació de l’ESO
L’objectiu prioritari del projecte RODA és que els alumnes
puguin aconseguir l’acreditació de l’ESO. En el moment de
l’avaluació de final de l’etapa es tindrà en compte la superació
dels objectius generals de l’etapa.
Es procedirà a analitzar la superació de l’etapa, per part de
cada alumne/a, prenent com a referent els criteris bàsics
següents que resumeixen els objectius generals d’acord amb
les finalitats de l’etapa:
• Haver assolit el grau necessari de comprensió i expressió
oral i escrita, en català i en castellà, per a la
incorporació a la vida social i professional.
• Saber utilitzar les eines matemàtiques necessàries en
situacions i problemes de la vida quotidiana.
• Disposar dels elements bàsics de comprensió del món en
els seus aspectes científic, social, tècnic i artístic.
 • Haver aconseguit el creixement personal necessari per
viure de manera autònoma en les dimensions social i
individual.
Criteris d'assignació dels alumnes que
conformaran el grup base del projecte
Aquells alumnes que al llarg del primer cicle d'ESO han
presentat una resposta desadaptada, tant en l’àmbit general
de l'aula com respecte a les mesures organitzatives que s'han
donat per atendre la diversitat individualment o en petit grup.
Després d'analitzar el nivell d'aprenentatge assolit fins al
moment de superar el primer cicle d'ESO, ja sigui per les seves
possibilitats d'aprenentatge real, pel seu grau de
desenvolupament, per la seva manca de vinculació amb
l'entorn proper, o bé per la valoració negativa del marc escolar
tradicional, es considera que la resposta a les seves necessitats
educatives es troba en el projecte RODA.
Criteris d'incorporació i permanència
dels alumnes al projecte
El procediment d'incorporació d'alumnes al Projecte RODA
serà el següent:
La proposta d'atenció es farà per escrit a la reunió de
coordinació de nivell juntament amb l'equip psicopedagògic
de l'institut i l’EAP.
Tota la informació serà presentada a la Comissió de Tractament
de la Diversitat, la qual analitzarà cadascuna de les peticions
i farà la selecció de l’alumnat que més s’adeqüi al Projecte.
Correspon a Coordinació Pedagògica donar-hi el vistiplau,
organitzar els recursos humans disponibles i fer-ne una
avaluació contínua.
Una vegada realitzada la selecció, el tutor, l’equip
psicopedagògic, el director de l’institut i un representant de
l’àrea d’Ensenyament i Cultura de l’Ajuntament de les
Franqueses del Vallès realitzaran entrevistes amb els alumnes
i les seves famílies per tal d’informar-los de les característiques
del Projecte i demanar-los la conformitat.
L’interès que mostri l’alumne per portar a terme l’activitat 121
proposada. 2
Decisió sobre quins alumnes han de participar
en el projecte
La selecció dels alumnes que han de participar en el projecte
RODA es farà a partir de la recopilació d’informació sobre
l’alumne i el seu procés en l’ensenyament / aprenentatge del
primer cicle d’ESO i del 1r curs del segon cicle.
El tutor del darrer nivell que hagi cursat i l’equip de nivell,
valorant el seguiment de l’alumnat, farà una proposta concreta
de nois/es que puguin gaudir del recurs.
Si es creu convenient, l’equip psicopedagògic del centre també
valorarà la conveniència que l’alumne assisteixi al Projecte.
 Tota la informació serà presentada a la Comissió de Tractament Resultats acadèmics
de la Diversitat, la qual analitzarà cadascuna de les peticions
i farà la selecció de l’alumnat que més s’adeqüi al Projecte.

Una vegada realitzada la selecció, el tutor, l’equip 3r TRIMESTRE

ALUMNES 2003-2004 Recuperacions Graduat
psicopedagògic, el director de l’institut i un representant de 7 crèdits
l’àrea d’Ensenyament i Cultura de l’Ajuntament de les
Franqueses del Vallès realitzaran entrevistes amb els alumnes
i les seves famílies per tal d’informar-los de les característiques Suspeses Aprovades Suspeses Aprovades
del Projecte i demanar-los la conformitat.
I.A. 3 4 2 5 No

V.B. 0 7 Sí
Solucions organitzatives per portar a terme
122 el Projecte RODA F.B. 0 7 Sí

2 Per a la realització de les activitats fora de l’institut, es compta A.C. 1 6 0 7 Sí

amb el Centre Tècnic del Vallès, a través de l’Ajuntament de M.D. 4 3 1 6 Sí

les Franqueses.
J.G. 5 2 5 2 No

Aquest centre està ubicat al nostre municipi i, en conveni amb A.G. 0 7 Sí

l’Ajuntament de les Franqueses, fa una oferta per tal que es J.J. 2 5 0 7 Sí
pugui portar a terme aquest projecte d’atenció a la diversitat.
T.J. 2 5 0 7 Sí
El tutor del grup serà el responsable dels alumnes mentre C.J. 1 6 0 7 Sí
aquests fan l’estada al taller i serà l’encarregat del seu
seguiment, control i avaluació juntament amb la Comissió de J.M. 1 6 0 7 Sí

Tractament a la Diversitat. S.O. 0 7 Sí

D.P. 2 5 1 6 Sí
Resultats assolits
M.R. 1 6 0 7 Sí
Un cop implementada la primera promoció amb un total de
C.T. 0 7 Sí
15 alumnes, 9 nois i 6 noies, s’ha arribat als següents resultats:
Finalització etapa alumnes de 4t ESO Valoració dels resultats acadèmics

Els resultats obtinguts són molt satisfactoris perquè tots els

Acrediten l’etapa i fan Cicles formatius 30% alumnes han millorat en l’àmbit curricular i amb relació a la
seva pròpia autoestima.
Incorporació món laboral 10%
* Valoració del grau de satisfacció i autoestima dels alumnes
A final de curs es va passar l’enquesta següent als alumnes
Destí desconegut % del projecte per avaluar-ne el funcionament. Els resultats són
prou significatius:
Continuen formació
50%
ocupacional al CTV Resultats/
PREGUNTES 2 4 6 8 10 Puntuació 123
No acrediten
l’etapa i fan:
Repeteixen curs % 1. La teva actitud envers l’estudi
ha canviat respecte al curs passat? 8,5 2
2. Has treballat més i has 7
PGS % fet més deures?
3. L’horari fix d’estudi marcat en 7
el full l’has complert?
Incorporació món laboral %
4. Els aspectes de tutoria per
treballar a l’IES i a casa han estat 7,5
adients per al teu creixement?
Destí desconegut 10%
5. Com valores les entrevistes
mantingudes amb el tutor i les 9,5
trucades telefòniques?
Obtenen el Graduat en Secundària Obligatòria amb adaptació 6. Ets més autònom per prendre
7,5
curricular 13 alumnes dels 15 que participen en el Projecte: decisions?
7. La relació amb els companys/es
de l’aula la valores amb un... 8
6 alumnes faran el cicle formatiu de grau mitjà 8. Aquest programa com t’ha ajudat
1 alumne s’incorporarà al món laboral en l’assoliment dels objectius i 8
8 alumnes continuaran la formació ocupacional al CTV; compètencies bàsiques de l’ESO?
d’aquests 6 han obtingut el graduat i 2 no 9. Nota global que posaries al curs 8,5
 Participació dels pares en el projecte
A final de curs es va passar l’enquesta següent als pares per
avaluar el funcionament del Projecte.
2 4
PREGUNTES
1. Heu notat un canvi d’actitud
respecte al curs passat?
Valoració dels resultats
El projecte és valorat positivament tant per l’equip de nivell,
resta de professorat i pels pares perquè és una resposta
educativa que afavoreix l’aprenentatge des d’una perspectiva
més individualitzada però dins d’un mateix grup d’iguals, i a
Resultats/ la vegada possibilita que cada alumne, segons el seu progrés
6 8 10 Puntuació personal i dins el grup, pugui aconseguir l’acreditació.
7

2. Ha treballat més i ha
7
Conclusions i perspectives de continuïtat
fet més deures?
124 Les nostres perspectives de futur són les de donar continuïtat
3. L’horari fix d’estudi marcat en
2 el full l’ha complert?
6 al projecte iniciat aquest curs amb el Centre Tècnic del
Vallès/Ajuntament de les Franqueses i, si és possible, ampliar
4. Els aspectes de tutoria per l’oferta a un nombre més elevat d’alumnes. També continuar
treballar a l’IES i a casa han estat 7,5
adients per al seu creixement personal? i millorar el projecte respecte a l’elaboració de materials que
possibilitin un aprenentatge més funcional.
5. Com valora el seu fill les
entrevistes mantingudes amb el 9
tutor i les trucades telefòniques?

6. Es mostra més autònom per

TERESA GARRELL
6
prendre decisions?

7. La relació amb els companys/es

de l’aula la valoreu amb un... 8

8. Aquest programa com ha ajudat

el vostre fill/a en l’assoliment
8
dels objectius i competències
bàsiques de l’ESO?

9. Nota global que posaríeu al curs 7