Linkat

Introducció a la
Jornada Tècnica∗
novembre 2006
Àrea TIC de Formació

formaciotic@xtec.cat
∗
Materials fets amb el sistema de processament de documents de codi lliure LATEX
2 Índex
Índex
1 Introducció 5
1.1 Què és GNU/Linux? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
1.2 Què és una distribució GNU/Linux? . . . . . . . . . . . 6
2 Història de Linux i el programari lliure 6

2.1 Orı̀gens del programari lliure. Richard Stallman . . . . . 6
2.2 GNU/Linux en l’actualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
3 Distribucions educatives 9
3.1 Distribucions educatives a l’estat espanyol . . . . . . . . 9
4 Instal·lació de la Linkat 12
4.1 Exploració tècnica de la Linkat . . . . . . . . . . . . . . 12
4.1.1 Requeriments de maquinari . . . . . . . . . . . . 13
5 La instal·lació dual 13
5.1 Introducció al concepte de DUAL . . . . . . . . . . . . . 13
5.2 Particions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
5.3 Nomenclatura dels discos durs a Linux . . . . . . . . . . 14
6 Sistemes de fitxers 15
6.1 Sistemes de fitxers a Microsoft Windows . . . . . . . . . 15
6.2 Sistemes de fitxers a GNU/Linux . . . . . . . . . . . . . 15
7 Inici de la instal·lació de la Linkat 16

7.1 Pantalla inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
7.2 Resolució de la pantalla . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
7.3 Opcions d’instal·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
7.4 Llicència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
7.5 Tria de l’idioma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
7.6 Modes d’instal·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
8 Particionament del disc 19

8.1 Mètode de partició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Índex 3
9 Configuració de la instal·lació de la Linkat 28
9.1 Programari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
9.2 Gestor d’arrencada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
10 Procés final de la instal·lació de la Linkat 29
10.1 Contrasenya de l’usuari arrel . . . . . . . . . . . . . . . 31
11 Configuració de la xarxa 31
11.1 Comprovació de la connexió a Internet . . . . . . . . . . 34
12 Configuració final i inici de la Linkat 35
12.1 Notes de la versió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
12.2 Configuració del maquinari . . . . . . . . . . . . . . . . 36
12.3 Inici de la Linkat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
13 Ajudes a la instal·lació 38
13.1 En cas de fallada, recuperació del MBR . . . . . . . . . 38
13.1.1 Amb windows 98/Me . . . . . . . . . . . . . . . . 38
13.1.2 Amb el windows XP/2000 . . . . . . . . . . . . . 38
13.1.3 Amb la consola de XP . . . . . . . . . . . . . . . 38
14 L’entorn d’escriptori: GNOME 40
14.1 Inici de la Linkat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
14.2 L’escriptori Linkat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
15 El navegador de fitxers: Nautilus 43
15.1 Descripció del navegador . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
15.2 Opcions del navegador . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
16 La gestió de fitxers 45
16.1 Copiar o moure fitxers o carpetes . . . . . . . . . . . . . 45
16.2 Reanomenar un fitxer o carpeta . . . . . . . . . . . . . . 46
16.3 Esborrar un fitxer o carpeta . . . . . . . . . . . . . . . . 46
16.4 Selecció múltiple de fitxers . . . . . . . . . . . . . . . . 46

4 Índex
17 La personalització de l’escriptori 47
17.1 Els quadres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
17.2 Les icones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
17.3 Enllaços directes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
18 Aplicacions del menú principal 49

18.1 Menú Programes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
18.2 Menú Sistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
19 Configuració de l’escriptori 51
19.1 Preferències Personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
19.1.1 Accessibilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
19.1.2 Dreceres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
19.1.3 Menús . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
19.1.4 Suport de tecnologia assistiva . . . . . . . . . . 54
19.2 Aparença . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
19.2.1 Estalvi de pantalla . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
19.2.2 Finestres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
19.2.3 Fons de l’escriptori . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
19.2.4 Fonts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
19.2.5 Tema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
20 Configuració de dispositius de la Linkat 56

20.1 Resolució de la pantalla . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
20.2 Ratolı́ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
20.3 Teclat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
20.4 Sistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
20.4.1 Associacions de fitxer . . . . . . . . . . . . . . . 57
20.4.2 Canvia la contrasenya . . . . . . . . . . . . . . . 58
20.4.3 Servidor intermediari de xarxa . . . . . . . . . . 58
20.4.4 So . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
21 Fes una còpia de la Linkat! 60

21.1 Gravar un CD o DVD de dades . . . . . . . . . . . . . . 60
5
1 Introducció
1.1 Què és GNU/Linux?
Per una banda, un ordinador és un conjunt de peces que es poden

veure i tocar com, per exemple, el teclat, el monitor, la torre, la dis-
quetera, la gravadora de DVD i també el processador, la placa base,
la memòria RAM, la tarja de xarxa, etc. Tot plegat té un nom: ma-
quinari. Per una altra banda, per tal de fer funcionar l’ordinador són
necessàries les aplicacions. Les aplicacions són els programes in-
formàtics que fan que la màquina ens sigui útil per realitzar accions
com ara processar textos, imatges, navegar per Internet, etc.
Concepte de Sistema El sistema operatiu d’un ordinador és el conjunt de programes que
Operatiu permet que el maquinari executi les ordres que li donen les aplicaci-
ons que nosaltres utilitzem. Per exemple, fan que, en prèmer una tecla,
aquesta us aparegui al monitor o que la tarja de xarxa transmeti al ca-
ble de xarxa els paquets que contenen parts d’un correu electrònic que
estem enviant per Internet. La tasca principal d’un sistema operatiu és
carregar a la memòria els programes emmagatzemats al disc dur i fer
que el processador executi aquests programes.
Amb aquestes explicacions, ja podem entendre que el Linux és un
sistema operatiu, com ho són també l’MS Windows XP, l’MS Windows
2003 o l’UNIX.
Definició de Linux Tècnicament, el Linux és un sistema operatiu multiusuari i multitasca,
cosa que significa que un mateix ordinador pot tenir més d’un usuari
connectat en un moment donat i que pot executar més d’un programa
alhora. Actualment, la major part dels sistemes operatius ho són, però
l’any 1994 quan va aparèixer el Linux no era això.
Figura 1: Tux, icona de Linux

6 2 Història de Linux i el programari lliure
1.2 Què és una distribució GNU/Linux?
A la Viquipèdia podeu llegir:
Una distribució de programari és el conjunt format per el nucli del sistema operatiu o kernel, un
seguit de programari amb el qual l’usuari pugui treballar i diferents aplicacions que permeten
fer la instal·lació, la configuració i el manteniment d’un sistema informàtic. Aquestes últimes
són aportades pels desenvolupadors d’aquella distribució i són els que la diferencien de les
altres. Inicialment les distribucions es limitaven a recopilar programari, empaquetar-lo en dis-
quetes o CD-ROM i redistribuir-lo o vendre’l. Ara les grans distribucions són potents empreses
que competeixen entre sı́ per incloure l’últim programari, amb instal·lacions gràfiques capaces
d’autodetectar el maquinari i que instal.len un sistema sencer en uns quants minuts.
Actualment les distribucions que fan servir Linux com a nucli del siste-
ma operatiu són les més nombroses. Hi han més de 300 en desenvo-
lupament actiu i la seva mida varia dràsticament, des d’un disc floppy
(1.44Mib) per efectuar tasques de rescat i manteniment fins varis DVDs
(més de 8Gib.) plens de programari addicional sovint amb llicències de
programari lliure i codi obert que permeten la seva redistribució amb
molt poques restriccions.
A més de les distribucions instal·lables de linux, també existeixen dis-
tribucions que es poden executar directament des del CD-ROM, sense
necessitat d’instal.lació. Són les anomenades Live-CD
Distribucions més Les distribucions més famoses de Linux són Debian, Suse, Red Hat,
populars Knoppix, Mandrake, Slackware i Gentoo, juntament amb les seves de-
rivades. Per exemple, Ubuntu és una distribució basada en Debian;
Fedora, en Red Hat; Kororaa, en Gentoo i, d’aquestes, en deriven
moltes altres, entre elles la Linkat que està basada en Suse.
2 Història de Linux i el programari lliure

2.1 Orı̀gens del programari lliure. Richard Stallman
Una mica de història Als orı́gens de la informàtica personal, el programari es distribuı̈a amb
el codi font, és a dir, el llistat d’instruccions que constituı̈en el progra-
ma, de manera que qui l’emprava el podia modificar i adaptar a les
necessitats pròpies.
Cap al 1980, les empreses d’informàtica, preocupades per la com-
petència, deixen de lliurar el codi font amb el programari i distribueixen
els seus productes sota llicències que restringeixen cada vegada més
els drets dels usuaris: prohibeixen la modificació i l’estudi del seu codi,
patenten qualsevol idea que es pugui utilitzar en un programa (com
l’hiperenllaç o la descàrrega de fitxers en una xarxa) i fan signar als
programadors acords de confidencialitat sobre el seu treball.
Richard M. Stallman En 1985, el fı́sic Richard M. Stallman perd la feina de programador al
laboratori d’intel·ligència artificial del MIT (Massachussets Institute of
2.1 Orı̀gens del programari lliure. Richard Stallman 7
Technology) per no voler signar un acord de confidencialitat i, preo-

cupat pel caire abusiu de les llicencies de programari, decideix crear
l’organització sense ànim de lucre Free Software Foundation (FSF).
La FSF es fixa com a objectiu el projecte de crear un clon del sistema
operatiu comercial Unix utilitzant sols programari lliure. Aquest projec-
te s’anomena GNU (GNU is Not Unix).
Figura 2: Richard M. Stallman
Per dotar el programari lliure d’un corpus legal, on s’estableixen els

drets i deures dels usuaris i desenvolupadors de programari, la FSF
desenvolupà la llicència GPL (GNU Public License).
+ La llicència GPL es pot consultar en anglès a l’adreça http://www.gnu.org.
També es pot accedir a una traducció no oficial de la llicència a l’adreça
gnu.cat.
Les qüatre llibertats A tall de resum, la llicència GPL garanteix a les persones que s’hi
acullen les següents llibertats:
• Llibertat d’executar el programa en qualsevol lloc, amb qualsevol
propòsit i per sempre.
• Llibertat d’estudiar i modificar el programa per adaptar-lo a les
necessitats particulars de cadascú, aspecte que exigeix l’accés
al codi font.
• Llibertat de distribució de còpies del programa, cobrant o no.
• Llibertat de millora del programa, però amb la condició de fer
públiques les millores introduı̈des i distrubuir-les sota la llicència
GPL, aspecte que exigeix l’accés al codi font
Un dels èxits d’aquesta llicència rau en aquest últim punt, ja que les
millores d’un programa lliure donen com a resultat un altre programa
lliure, que pot ser estudiat i, successivament, millorat.
8 2 Història de Linux i el programari lliure
L’èxit del projecte GNU fou immediat i, el 1990, ja s’havien produı̈t sota
llicència GPL la major part de les aplicacions que calen perquè un sis-
tema operatiu com UNIX pugui ser utilitzable: editors de textos, com-
piladors i intèrprets de comandes. Però tots aquests programes sols
es podien executar sobre un sistema operatiu comercial UNIX, ja que
el projecte GNU no havia desenvolupat el kernel, el nucli del sistema
operatiu que gestiona el maquinari i permet executar els programes.
Linus Torvalds Al 1991, l’estudiant d’Enginyeria Informàtica finlandès, Linus Torvalds,
estudiava a la Universitat d’Helsinki el kernel de Minix, un sistema ope-
ratiu, obra del professor d’Arquitectura d’ordinadors i Sistemes Opera-
tius, Andrew S. Tanenbau, semblant a UNIX, però per a l’aprenen-
tatge acadèmic. Atret pel repte i per pur hobby, creà el seu propi
kernel, anomenat Linux, i el va distribuir per Internet sota llicència
GPL. Ràpidament, multitud de programadors milloraren aquest nucli
i, el 1994, aparegué la versió 1.0.
Figura 3: Linus Torvalds
2.2 GNU/Linux en l’actualitat
Richard Stallman continua el seu apostolat pel programari lliure, fent

conferències arreu del món en anglès, francès, espanyol o indonesi.
Linus Torvalds treballa per a la corporació sense ànim de lucre Open
Source Development Labs (OSDL), patrocinada, entre altres, per Intel,
IBM i HP, des d’on coordina el desenvolupament del kernel, ajudat per
uns 200 programadors voluntaris en tot el món.
9
El projecte GNU ha assolit el seu objectiu de desenvolupar un sistema

operatiu lliure. Actualment, s’ocupa de desenvolupar nou programari
lliure, com GNOME, un entorn gràfic d’ús intuı̈tiu.
La FSF vetlla per garantir els drets dels usuaris d’utilitzar, copiar, mo-
dificar i distribuir programes lliures amb l’objectiu de crear programari
que ajudi al desenvolupament dels pobles, l’accés universal a la cul-
tura i el dret a la lliure expressió. Darrerament ha coordinat, amb èxit,
la campanya de rebuig de l’aprovació de les Patents del Programari al
Parlament Europeu.
Linux és un sistema operatiu estable, senzill d’utilitzar, ràpid i segur. El
disseny no permet l’execució de virus ni programari espia. Anualment,
grans companyies de seguretat informàtica premien amb 15.000 euros
qualsevol persona que infecti amb un virus el sistema operatiu Linux i,
any darrere any, el premi continua desert.
3 Distribucions educatives
A banda de les grans distribucions que es desenvolupen arreu del

món, la filosofia del programari lliure permet que cada comunitat pu-
gui tenir una distribució adaptada a les seves necessitats concretes.
Aquestes distribucions parteixen d’una altra com Debian, Ubuntu, Red-
Hat, Fedora, Suse, etc. i l’adapten incloent-hi les aplicacions i eines
destinades a satisfer les necessitats pròpies de cada comunitat.
+ El cas de la Linkat és la distribució de Linux promoguda pel Depar-
tament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, que
està basada en la versió 9.1 de Novell SUSE.
A l’Estat Espanyol existeixen diferents distribucions de Linux orienta-
des a l’educació. Acostumen a ser promogudes per les administraci-
ons autonòmiques. Aquestes administracions aporten un capital inicial
per tal de promocionar la distribució fins que la comunitat d’usuaris és
prou gran i activa com per que s’automantingui. Entre altres, podem
destacar les distribucions de la Junta de Extremadura, la d’Andalusia,
València, Castilla La Mancha, Comunitat de Madrid. També tenen dis-
tribucions a Melilla amb el Melinux, a Euskadi amb Euslinux, i altres
que no han arribat a implantar-se satisfactòriament.
Actualment, des del MEC hi ha la tendència a coordinar les distribuci-
ons de les diferents comunitats per tal d’evitar la repetició innecessària
de tasques.
3.1 Distribucions educatives a l’estat espanyol
GNU/Linex : A Extremadura tenen GNU/LinEx. És un projecte de la Conse-

jerı́a de Educación, Ciencia y Tecnologı́a de la Junta de Extre-
madura. Es tracta d’una distribució basada en Debian i adaptada
per al seu ús en l’àmbit educatiu.
10 3 Distribucions educatives
Figura 4: GnuLinex
Guadalinex : A Andalusia tenen la Guadalinex. També està basada en Debian

i promoguda per la Junta de Andalucia. Té en funcionament un
seguit de fòrums i entorns wiki amb molta participació per part
de la comunitat d’usuaris. A més, també té una distribució no
educativa orientada a l’ús personal.
Figura 5: Guadalinex
LliureX : A València s’ha desenvolupat el LliureX. El LliureX és el projecte

de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat
Valenciana que té com a objectiu principal la introducció de les
noves tecnologies de la informació i la comunicació basades en
programari lliure en el sistema educatiu de la Comunitat Valenci-
ana. També està basada en la distribució Debian.
Figura 6: Lliurex
3.1 Distribucions educatives a l’estat espanyol 11
Max : A Madrid Max representa la distribució de la Consejerı́a de Edu-

cación de la Comunidad de Madrid. En aquest cas l’èmfasi s’ha
posat en el progamari destinat a impartir els continguts d’in-
formàtica dels currı́culums de l’educació no universitària, aixı́
com en els entorns que permetin al professorat no especialista
l’elaboració, l’ús i la distribució de continguts educatius en format
digital.
Figura 7: Max
Molinux : A Castilla-La Mancha tenen Molinux. En aquest cas la JCCM

ha fet una inversió amb uns objectius que van més enllà de l’e-
ducació. Pretén oferir un sistema operatiu amb les aplicacions
estàndars (processador de textos, full de càlcul, etc.) útil a em-
preses, individus i comunitat educativa.
Figura 8: Max
12 4 Instal·lació de la Linkat
4 Instal·lació de la Linkat
4.1 Exploració tècnica de la Linkat
Linkat, la distribució GNU/Linux del Departament d’Educació i Univer-

sitats de la Generalitat de Catalunya, disposa d’un portal (http://linkat.xtec.cat)
des del qual ja podeu accedir a informació sobre la distribució, a la
mateixa distribució i a materials associats i, sobretot, contactar amb la
comunitat d’ús i de desenvolupament a través del fòrum i accedir a la
zona de descàrrega.
Figura 9: Portal de la Linkat
Al projecte Linkat es treballa en el desenvolupament i posada en fun-

cionament de diferents elements. La distribució de GNU/Linkat Linkat
consta d’un conjunt inicial d’aplicacions entre les quals hi ha progra-
mes d’edició d’imatges, àudio i vı́deo, suite ofimàtica, eines d’internet i
altres utilitats, a més d’una selecció de programari educatiu. La distri-
bució es presentarà en quatre modalitats:
• Un Live-DVD, que permetrà engegar la Linkat sense que calgui

instal·lar res a l’ordinador ni modificar-ne el contingut del disc
dur. És ideal per començar a familiaritzar-se amb les possibilitats
d’aquest nou entorn operatiu. A més, permetrà fer la instal·lació
a disc dur.
• Una modalitat instal·lable al disc dur, configurada per treba-

llar de manera autònoma. L’instal·lador oferirà la possibilitat de
conservar els documents, les dades i l’entorn operatiu existent
a l’ordinador, de manera que l’usuari/ària pugui decidir en cada
sessió si desitja arrencar amb la Linkat o amb el sistema anterior.
• Un servidor de centre que guardarà la configuració i els docu-

ments dels usuaris i oferirà espais comuns d’allotjament de fit-
xers, semblants a les unitats S: i T: dels models actuals. També
podrà allotjar una intranet o el portal web del centre, entre molts
altres serveis. Els clients d’aquest servidor podran ser tant siste-
mes Linux com Windows.
13
• Un client de centre, semblant a la modalitat instal·lable al disc

dur, però dissenyat especialment per treballar conjuntament amb
un servidor de centre.
El portal de la Linkat, amb informació, fòrums, guies i secció de pre-

guntes freqüents, servirà per poder fer les imatges dels discos que
formen la distribució: Descàrrega de la distribució.
A més, es podrà participar en les comunitats d’usuaris i desenvolu-
padors. També emmagatzemarà una àmplia col·lecció de programari
addicional que es podrà afegir a la Linkat i serà el lloc des d’on es
podrà actualitzar regularment el sistema.
4.1.1 Requeriments de maquinari
Els requeriments mı́nims per fer la instal·lació són:

• Equip amb processador Pentium II o posterior i unitat de CD-
ROM amb capacitat d’arrencada de sistema.
• 3 GB d’espai en el disc dur (es recomana 4 GB).
• 128 MB de RAM (es recomana 256 MB).
• Targeta gràfica Super VGA o compatible.
• Targeta de xarxa (si teniu intenció de connectar-vos a la xarxa).
• Ratolı́ del tipus USB, PS/2 o sèrie.
5 La instal·lació dual
5.1 Introducció al concepte de DUAL
Una insta·lació dual proveeeix dos sistemes operatius diferents en un

mateix ordinador, de manera que l’usuari pot triar quin engegar quan
arrenca l’ordinador.
Si teniu instal·lats Windows i Linux, podreu accedir des del sistema
Linux als fitxers de la partició Windows (si el sistema d’arxius de Win-
dows és NTFS, hi ha alguna limitació: podreu llegir, però no escriure
els fitxers); en canvi, des de Windows, en principi, no es poden veu-
re els fitxers Linux. Aquest text us proposa, com a objectiu, convertir
una estació de treball amb Windows en un equip DUAL amb la possi-
bilitat d’escollir en el moment d’arrencar amb quin dels dos sistemes
operatius voleu treballar.
El disc dur El disc dur és el dispositiu encarregat d’emmagatzemar informació a
l’ordinador de forma persistent, és a dir, la informació hi roman encara
que s’apagui l’ordinador.
Normalment, quan s’engega l’ordinador, es realitzen una sèrie de tests
(de memòria, detecció de dispositius, etc.) i, a continuació, es carre-
ga en memòria els primers 512 bytes del disc dur, anomenats MBR,
14 5 La instal·lació dual
acrònim de Master Boot Record. L’MBR conté informació sobre la

taula de particions primàries i un programa que engega el sistema
operatiu o un programa gestor d’arrencada (com pot ser GRUB) que
ens permet triar quin sistema operatiu volem inicialitzar.
La tecnologia del disc dur pot ser:
IDE : Acrònim de Integrated Device Electronics: són els discos durs
més utilitzats i barats .
SCSI : Acrònim de Small Computer System Interface: són discos durs
d’alt rendiment per a servidors.
SATA : Acrònim de Serial Advanced Technology Attachment: són dis-
cos més ràpids que els IDE i menys que els SCSI.
5.2 Particions
Fer una partició d’un disc dur consisteix a dividir lògicament el disc en
diferents zones anomenades particions.
Les particions poden ser dels següents tipus:
Primàries : Aquelles de les quals té constància el MBR. Per qüestions
tècniques, n’hi pot haver un màxim de quatre.
Esteses : Tipus de partició primària que s’utilitza per a contenir particions
lògiques. Sols una partició primària pot ser estesa.
Lògiques : Particions dins de la partició estesa.
5.3 Nomenclatura dels discos durs a Linux
Linux utilitza la següent nomenclatura per referir-se als discos durs:
Discs durs IDE Nom en Linux hdx

Unitat de disc Secundària IDE 0 (esclau) hdb
Unitat de disc Primària IDE 1 (esclau) hdc
Unitat de disc Secund ària IDE 1 (esclau) hdd
Discs Durs SCSI Nom en Linux

Disc 1 sda
Disc 2 sdb
... ...
Discs Durs SATA Nom en Linux

Disc 1 sda
Disc 2 sdb
... ...
Addicionalmet, per referir-se a una partició d’un disc dur, s’escriu el

nom del disc i un número corresponent a la partició. Un exemple de
terminologia de les particions en un disc dur IDE amb la qual ens hem
d’anar familiaritzant és el següent:
15
/dev/hda Disc dur IDE com màster en el canal IDE 1

/dev/hda1 Partició primària 1 en /dev/hda
6 Sistemes de fitxers
Cada sistema operatiu emmagatzema la informació dels fitxers en una

estructura de dades. Sovint, cada sistema operatiu utilitza el seu sis-
tema propi de fitxers que només ell pot llegir o escriure. Sistemes de
fitxers en Microsoft Windows
6.1 Sistemes de fitxers a Microsoft Windows
Els sistemes de fitxers més habituals en Windows són:
FAT32 : Acrònim de File Allocation Table: Utilitzat en Windows 95 OSR2

o superior.
NTFS : Acrònim de New Technology File System: Utilitzat en Windows
NT, XP, 2000 o superior.
Actualment, Linux pot escriure i llegir sobre qualsevol sistema d’ar-

xius FAT32, a través del qual tindrem accés complet a les dades de
les particions Windows contingudes al nostre disc dur. Amb tot, si
la partició de Windows està formatada amb NTFS, només permetrà
llegir les dades, no pas modificar-les ni gravar-ne de noves. Malgrat
això, hi ha projectes, com el de Jan Kratochvil anomenat Captive, que
permeten, i sembla que amb força èxit, llegir i desar dades en par-
ticions NTFS per recuperar-les posteriorment amb un sistema Win-
dows 2000 o XP. Podeu fer un cop d’ull a la pàgina oficial del projecte:
http://www.jankratochvil.net/project/captive/
6.2 Sistemes de fitxers a GNU/Linux
Els sistemes de fitxer més habituals en Linux són:
Ext3FS i ReiserFS : Les diferències principals entre els dos sistemes es basen en
l’estabilitat, el temps de rearrencada després d’una caiguda del
sistema i la possibilitat de pèrdua de dades. Tots dos són del
tipus Journaling Filesystem. Un sistema d’arxius d’aquestes ca-
racterı́stiques es recupera molt ràpidament en cas d’una fallada,
perquè els processos d’escriptura són protocol·litzats mentre el
sistema és utilitzat. ReiserFS, a més a més, és molt eficaç a
l’hora de treballar amb grans quantitats d’arxius petits.
Swap : Linux utilitza aquesta tècnica per emular memòria RAM. Els pro-
grames van consumint memòria RAM i, quan aquesta s’exhau-
reix, Linux trasllada la part dels programes que no necessita al
disc dur i allibera RAM per a altres programes. Quan la paret
16 7 Inici de la instal·lació de la Linkat
dels programes que és al disc dur es torna a necessitar, Linux la

carrega de nou a la RAM. Com que no se sap quanta memòria
virtual necessita Linux abans d’instal·lar-se, s’aplica el següent
càlcul: destinar el doble de la capacitat de la RAM al sistema de
fitxers swap.
Com a sistema d’arxius per a les particions, Linkat utilitzarà per defecte
el sistema Ext3FS, tot i que la instal·lació permet canviar-lo pel sistema
que desitgem.
7 Inici de la instal·lació de la Linkat

7.1 Pantalla inicial
Per instal·lar la Linkat, cal que introduı̈m el CD o DVD o disquets d’ar-

rencada i reiniciem l’ordinador. Aleshores, el sistema operatiu Linkat
s’engegarà i apareixerà la següent pantalla de Benvinguda.
7.2 Resolució de la pantalla 17
7.2 Resolució de la pantalla
Activeu amb la tecla F2 la resolució de la pantalla adequada per al

vostre monitor.
Si Linkat no configura posteriorment de manera correcta la vostra tar-

geta de vı́deo, trieu l’opció VESA, acrònim de Video Electronics Stan-
dards Association.
7.3 Opcions d’instal·lació
La pantalla d’inici us mostrarà les diferents opcions d’instal·lació.

Podeu veure el significat de les diferents opcions d’instal·lació amb la
tecla d’ajuda F1.
Les opcions que podeu triar són:
• Arrenca des del disc dur: Aquesta opció inicia el sistema ope-
ratiu del nostre ordinador des del disc dur. Trieu aquesta opció si
us heu oblidat el CD o DVD dins de la unitat i no voleu instal·lar-hi
Linkat.
• Instal·lació: Aquesta opció inicia la instal·lació per defecte de
Linkat.
• Instal·lació - ACPI desactivat: Aquesta opció permet instal·lar
Linkat en ordinadors amb problemes amb ACPI, acrònim de ”Ad-
vanced Configuration and Power Interface”. ACPI és l’especifi-
cació estàndard per a l’estalvi energètic en alguns ordinadors.
Utilitzeu aquesta opció si Linkat no arrenca correctament o si no
es configuren alguns dispositius PCI.
18 7 Inici de la instal·lació de la Linkat
• Instal·lació - configuració segura: Aquesta opció permet ins-

tal·lar Linkat en ordinadors on troba problemes de maquinari.
• Instal·lació manual: Aquesta opció és només per a usuaris ex-

perts.
• Sistema de rescat: Aquesta opció arrenca una petita configura-

ció de Linkat en memòria i permet rescatar de forma manual un
sistema espatllat.
• Prova de memòria: Comprova els mòduls de memòria RAM i

altre maquinari.
7.4 Llicència
Linkat us mostrarà la llicència del programari. Aquesta llicència permet

la còpia i distribució del programari. La major part del programari que
forma el sistema operatiu Linkat es llicencia sota GNU General Public
License (GPL).
Premeu el botó Hi estic d’acord per validar la llicència per a l’usuari

final de Linkat.
7.5 Tria de l’idioma
Triareu l’opció Instalació per començar a carregar el programa Yast2,

l’assistent de configuració que ens guiarà en tot el procés.
El programa us dóna la benvinguda i ens permet triar l’idioma de la

instal·lació. Escolliu l’idioma Català (per defecte). Premeu el botó D’a-
cord i començarà el procés de detecció del maquinari i la proposta de
instal·lació que ens farà el Yast.
7.6 Modes d’instal·lació 19
7.6 Modes d’instal·lació
Arribat a aquest punt, Linkat us demanarà quin tipus d’instal·lació trieu:

• Ordinador autònom
• Servidor de centre
• Client de centre
8 Particionament del disc

8.1 Mètode de partició
Analitzeu el cas d’un ordinador de centre que va arribar amb tres par-
ticions fetes, una de les quals, tot i estar formatada amb un sistema
de fitxers de Microsoft (FAT32), tenia una de les particions anomenada
Linux.
Utilitzareu la partició anomenada Linux per instal·lar-hi la Linkat.
Suposeu que actualment teniu a la primera partició un MS Windows;
la segona partició, per a dades del MS Windows i la tercera buida o
amb dades que es poden eliminar.
En aquest supòsit, podeu fer la instal·lació completa des dels CD o
DVD d’instal·lació de la Linkat, perquè no heu de redimensionar cap
partició on hi ha instal·lat un sistema operatiu.
20 8 Particionament del disc
Al moment del procés de instal·lació en què arrivareu als paràmetres

de la instal·lació cliqueu a Mètode de partició.
El mètode de particionament de la Linkat us proposa les següents ope-

racions:
1. Redimensionar la partició Linux.
2. Crear una nova partició ampliada.
3. Crear una partició swap.
4. Crear una partició root.
5. Canviar els punts de muntatge de MS Windows per a la Linkat.
8.1 Mètode de partició 21
Enlloc d’acceptar la proposta tal com està, escollireu l’opció Fes la

partició de forma personalitzada.
A continuació, l’opció de Particions personalitzades per a experts:

Us apareixerà el llistat de les particions actuals al disc dur. Cal que

teniu en compte que el llistat de la imatge no és idèntic al que ens pot
aparèixer a nosaltres. Us assegureu de tenir seleccionada la partició
anomenada Linux i cliquem el botó Suprimeix.
Accepteu la confirmació de suprimir la partició.

Per crear una nova partició ampliada cliquem el botó Crea i escolliu el
tipus de partició ampliada:
La partició estesa ha d’ocupar tot l’espai que ara és lliure del disc dur.
Acceptareu la proposta que se’ns presenta per defecte:
Torneu a clicar el botó Crea per crear una partició swap. A la finestra
que apareix, escollireu de l’opció Formatar — Sistema de fitxers la
Swap i la mida triarem +1GB al camp de text Fi de la mida, finalment
cliqueu el botó D’acord:
Torneu a clicar el botó Crear per crear una partició arrel. Escolliu el
sistema de fitxers Ext3, al camp de text on va la fi poseu la mida +5GB
i en el punt de muntatge /, finalment cliqueu el botó D’acord:
Torneu a clicar el botó Crear per crear una partició ”home”. Escolliu el
sistema de fitxers Ext3, a la mida deixarem el valor que us posa per
defecte als dos camps de text i el punt de muntatge /home, finalment
cliqueu el botó D’acord:
El llistat de les particions ens ha de quedar semblant al de la imatge.

Ha de contenir tres particions per a la Linkat, la swap, l’arrel, la / i la
/home. Un cop comprovat, cliqueu al botó Següent.
Ara seleccioneu la partició /dev/hda1, cliqueu sobre el botó Edita i

modifiqueu el punt de muntatge tal com es mostra a la següent imatge:
Fareu el mateix per a la partició /dev/hda2.

Preméu el botó D’acord per tornar a la pantalla anterior. Comproveu

que les modificacions s’hagin efectuat i preméu Següent.
Quan tornem a ser a la finestra dels paràmetres de la instal·lació po-

dreu comprovar que el mètode de partició us ha quedat com volieu:
Ara ja podeu continuar amb la instal·lació.

28 9 Configuració de la instal·lació de la Linkat
9 Configuració de la instal·lació de la Linkat

9.1 Programari
Si escolliu aquest opció podrem triar el tipus d’escriptori Linux que vo-
lem per defecte. En principi, l’opció escollida és el GNOME. Activant
el botó de la Selecció detallada, podrem escollir els paquets de pro-
gramari que volem instal·lar.
Podeu afegir els paquets que no estan activats per defecte fent clic
sobre la casella de verificació. La resta de programari que no és aquı́
podrà instal·lar-se més endavant.
9.2 Gestor d’arrencada
El tipus del carregador d’arrencada per defecte és el GRUB que ens
permet fer alguns canvis:
• Si ho voleu, podeu definir que per defecte arrenqui en primer lloc

el Windows. Per tal d’aconseguir-ho, seleccioneu l’opció Secció
predeterminada i, amb el botó Editar, marqueu la lı́nia Win-
dows i, a continuació, la valideu fent un clic sobre el botó Defi-
neix com a opció per defecte.
• Una altra modificació que podrı́eu fer és canviar el lloc d’ins-
tal·lació del gestor d’arrencada, de forma que l’arrencada del Li-
nux fos, per exemple, mitjançant un disquet (opció /dev/fd0). Per
defecte, s’instal·la al master boot record del primer disc dur.
• Amb l’opció Temps d’espera (timeout) es pot indicar el temps
que tindreu per seleccionar una de les opción al GRUB.
• El botó Edita els fitxers de configuració us permetrà veure com
quedaran els fitxers del GRUB després de les modificacions i
també us permetrà realitzar qualsevol configuració manual.
Un cop canviades totes les opcions que creieu necessàries de la pro-

posta d’instal·lació, podreu començar el procés fent clic al botó Accep-
ta de la pantalla de la proposta.
29
Us apareixerà un missatge de confirmació que caldrà contestar afir-

mativament.
10 Procés final de la instal·lació de la Linkat

Linkat començarà a instal·lar el sistema operatiu i els seus compo-
nents. Paciència!
30 10 Procés final de la instal·lació de la Linkat
Linkat reinicialitzarà l’ordinador per continuar amb la instal·lació. En

aquest punt és recomanable treure el CD o DVD del lector.
Quan es reiniciı̈ l’ordinador, Linkat s’engegarà des del disc dur.
En el cas que instal·leu Linkat des de CD, Linkat us demanarà que

canvieu el CD.
10.1 Contrasenya de l’usuari arrel 31
10.1 Contrasenya de l’usuari arrel
Arribats a aquest punt, Linkat ja s’ha copiat al disc dur. A continua-

ció, us demanarà que configureu alguns paràmetres, com la contrase-
nya d’arrel, l’administrador root del sistema que disposa de tots els
drets i permisos d’administració del sistema, anomenat root. Aquesta
contrasenya ha de ser suficientment complicada perquè no pugui ser
descoberta fàcilment i prou simple perquè la recordeu.
Podeu triar amb el botó Opcions avançades el mètode de xifratge de

la contrasenya. És recomanable utilitzar el mètode DES, encara que
d’aquesta manera les contrasenyes estan limitades a 8 caràcters.
11 Configuració de la xarxa
Linkat detectarà els dispositius de connexió a la xarxa del nostre or-

dinador. Per defecte, l’adreça IP de Linkat en la configuració com a
servidor de centre és l’adreça 192.168.0.201. La màscara per defecte
és 255.255.255.0 i la passarel·la 192.168.0.254. Si hem triat la confi-
guració com a Client de Xarxa o Estació Autònoma, la configuració de
xarxa la realitzarà automàticament un servidor DHCP
En principi, amb aquests paràmetres per detecte, la configuració de la

xarxa es realitza correctament.
Tot i això, cal modificar aquesta configuració en els casos següents:
• Si la configuració de Linkat és de servidor de centre i l’adreça

192.168.0.201 ja està ocupada per un altre ordinador. Aleshores,
si és possible, és recomanable canviar l’adreça IP de l’ordinador
192.168.0.201 per una altra i continuar la instal·lació per defecte
com a servidor de centre o bé, en cas de no ser possible, canviar
la IP del servidor de centre.
32 11 Configuració de la xarxa
• Si la configuració de Linkat és client de xarxa i teniu un servidor

DHCP que no és un Linkat configurat com a servidor de centre,
aleshores cal modificar la configuració d’aquest servidor DHCP
perquè el primer servidor de DNS dels clients sigui la IP del ser-
vidor de centre, o bé deshabilitar-lo, o bé assignar una adreça IP
estàtica al client de xarxa i en l’apartat de servidors DNS, afegir,
per ordre, les següents adreces IP: 192.168.0.201 (o la IP del
servidor de centre), 213.176.168.16 i 213.176.168.18.
Si heu de canviar la configuració de la xarxa, caldrà clicar damunt de

l’opció Interfı́cies de la xarxa.
Triareu el botó Canvia. Després el botó Edita. Ara podeu canviar els
paràmetres de xarxa com l’adreça IP, la màscara i altres.
33
Podeu editar el nom del nostre ordinador, aixı́ com els servidors DNS
que utilitzarà.
Podeu editar la passarel·la predeterminada.

34 11 Configuració de la xarxa
11.1 Comprovació de la connexió a Internet
Linkat us demanarà si voleu comprovar la connexió a Internet i descar-

regarà les actualitzacions més recents dels paquets.
Si la connexió ha estat possible, Linkat mostrarà el missatge Èxit.
En cas que la connexió a internet no funcioni correctament, Linkat

mostrarà el missatge amb: No s’han pogut descarregar les notes de
la versió més recent. En aquest cas, us caldrà actualitzar el sistema
quan acabi la instal·lació.
35
Podeu veure la configuració de les connexions de xarxa prement el

botó Visualitza els registres.
12 Configuració final i inici de la Linkat
12.1 Notes de la versió
Linkat us mostrarà un document sobre la versió del programari. Al ma-

teix document se us indicaran les accions que heu d’executar manu-
alment, una vegada finalitzada la instal·lació, per a la configuració del
servidor o dels clients. En aquest cas, ens indica que hem d’executar
el fitxer /etc/Linkat/Linkat.sh.
36 12 Configuració final i inici de la Linkat
12.2 Configuració del maquinari
Com a últim pas de la instal·lació, Linkat detectarà el maquinari del

vostre ordinador i configurarà la targeta de vı́deo, les impressores i
altres.
Una vegada finalitzada la instal·lació, premerem el botó Finalitza per

iniciar el sistema operatiu totalment configurat des del vostre ordinador.
12.3 Inici de la Linkat 37
El sistema arrencarà mostrant missatges al voltant de la configuració

del Linkat.
12.3 Inici de la Linkat
Linkat arrencarà en mode gràfic i us demanarà que us autentifiqueu

amb el nom d’usuari i contrasenya que heu introduı̈t abans.
Entrant el nom d’usuari i la contrasenya i fent clic al botó Accés, apa-

reixerà l’escriptori GNOME de Linkat.
38 13 Ajudes a la instal·lació
13 Ajudes a la instal·lació
13.1 En cas de fallada, recuperació del MBR
En el cas d’una instal·lació dual pot ser que falli alguna cosa, que no
puguem arrancar el sistema o que vulguem treure el linux de l’ordi-
nador. El primer pas serà recuperar el MBR (Master boot record)
lloc on el linux instal·la el Grub, programa que gestiona l’arrancada del
sistema.
13.1.1 Amb windows 98/Me
Arranqueu l’ordinador amb un disc d’arrancada de Windows 98 i des

del prompt de DOS teclejar fdisk /mbr i tot seguit la tecla Retorn.
Aquesta ordre sobreescriu el sector mestre d’arrancada i el deixa apte
per iniciar el Windows.
En acabar paseu el sistema del disquet al disc dur teclejant: sys c: a:
i tot seguit la tecla Retorn.
El mètode pot fallar si la partició Windows no està activada o és oculta.
En tal cas caldrà utilitzar un programa especı́fic de particionament per
solucionar el problema.
13.1.2 Amb el windows XP/2000
Arrancar l’ordinador amb el Cd del Windows XP/2000 i premeu la tecla

R (recuperació a XP) o K (a windows 2000), obtindreu la consola de
recuperació.
A continuació, seleccioneu de la llista la instal·lació que voleu reparar
(normalment serà una sola, seleccioneu 1) i premeu Retorn. Introduı̈u
la contrasenya del administrador, si no n’hi ha premeu Retorn.
En el prompt escriviu la comanda: fixmbr i premeu Retorn, tot se-
guit contesteu y (yes) a la pregunta de confirmació. També teclegeu a
continuació: fixboot c: i premeu Retorn per recuperar el sector d’ar-
rancada.
Finalment, escriviu exit per sortir i ja podeu retirar el cd i reiniciar l’e-
quip.
Per esborrar definitivament les particions linux del disc dur i formatar-
las de nou es pot fer servir l’administrador de discs del Windows XP o
el fdisk des del Win98.
13.1.3 Amb la consola de XP
Hi ha la possibilitat d’instal·lar la consola de recuperació en el nos-

tre sistema Windows XP per utilitzar-la com opció a escollir en l’ar-
rancada. Per fer això, amb el Cd del Windows XP executeu l’ordre:
\i386\winnt32.exe /cmdcons.
13.1 En cas de fallada, recuperació del MBR 39
Obtindreu una nova opció a l’arxiu boot.ini.

Les opcions d’inici es poden configurar des de la icona de El meu PC
i amb el botó dret: propietats i a continuació propietats avançades
triant l’opció inici i recuperació.
Escolliu el nombre de segons en l’arrancada del menú on ens mostrarà
les dues opcions d’arrancada: el Windows o la consola de recuperació.
Si entrem a la consola de recuperació podrem actuar com en el cas
anterior sense haver d’utilitzar el cd de Windows XP
40 14 L’entorn d’escriptori: GNOME
14 L’entorn d’escriptori: GNOME
14.1 Inici de la Linkat
En iniciar la distribució Linkat, trobeu una pantalla que us demana el

nom d’usuari i la contrasenya. Aquest nom d’usuari i contrasenya han
estat creats anteriorment per l’administració del sistema que us ha d’-
haver facilitat aquestes dades.
A la pantalla inicial d’inici de sessió (login), trobem quatre opcions:
Nom d’usuari : Espai on introduireu el nom d’usuari i la contrasenya per iniciar
una sessió.
Llengua : Us permet de seleccionar un idioma per a la sessió (per defecte,
és el català).
Sessió : Aquesta opció us permet escollir un escriptori per a la sessió.
Apareix una llista dels escriptoris disponibles i se n’escull un; si
no, tria l’últim utilitzat (per defecte, el Gnome).
Accions : Opció que permet seleccionar accions del sistema com ara atu-
rar el sistema o reiniciar-lo.
Una sessió és el perı́ode de temps que transcorre des que iniciem la
sessió (login) fins que la tanquem (logout). Les vostres tries tant de
llenguatge, de fonts, de colors, de configuració del ratolı́, de l’adminis-
tració d’arxius, de programes com l’OpenOffice en una sessió poden
desar-se per a altres sessions posteriors.
Per sortir d’una sessió, aneu al quadre principal i feu clic a Sistema /
Tanca la sessió Nom Usuari. Tot seguit, apareixerà una pantalla amb
la pregunta: Esteu segur que voleu sortir? i les opcions següents:
Desa la configuració actual : Si activeu aquest valor, es desen les preferències de la ses-
sió actual.
Surt : Retorna a la pantalla inicial de login (per defecte).
14.2 L’escriptori Linkat 41
Tanca : Atura l’ordinador.
Reinicia l’ordinador : Apaga i torna a engegar l’ordinador.
A la part inferior del quadre, hi ha els botons d’Ajuda, Cancel·la i

D’acord.
Es pot protegir una sessió fent clic a Sistema / Bloca la pantalla.

Aleshores, entra en funcionament el salvapantalles que cal tenir ac-
tivat (per defecte, ja ho està). En aquesta situació, la vostra sessió
queda protegida de visualització. Per desbloquejar aquesta pantalla,
cal moure el ratolı́, entrar de nou la contrasenya i prémer Retorn.
14.2 L’escriptori Linkat
Com a la majoria d’escriptoris actuals dels diferents sistemes opera-

tius, Linkat, que està basat en l’escriptori Gnome, utilitza icones que
apunten als arxius, carpetes o programes. Aquestes icones estan ubi-
cades als quadres de la part superior i inferior de la pantalla i al mateix
escriptori.
• Fent doble clic sobre qualsevol icona, s’obre l’acció o el programa

associat.
• Prement el botó dret damunt la icona, s’accedeix als menús ad-

dicionals.
Al quadre (o panell) superior de l’escriptori, es troba el menú principal

amb tres opcions:
Programes : En desplegar aquest menú, veureu les icones de la majoria de

les aplicacions incloses a la distribució agrupades per categories.
Sistema : En desplegar aquest menú, se us mostraran accions del sistema

operatiu com ara la configuració de l’escriptori o l’administrador
del sistema (Yast).
Ajuda : Conté el fitxer de documentació del sistema.

42 14 L’entorn d’escriptori: GNOME
Al costat de l’enunciació dels menús principals i separada per una lı́nia

vertical, hi ha una petita icona que detalla la connexió a Internet en cas
que tingueu la configuració realitzada. Al submenú que es deplega, hi
ha informació de la interfı́cie utilitzada, de la connexió i de la configu-
ració dels paràmetres de la xarxa.
A continuació, veieu les icones del Firefox (navegador web), Thunder-

bird (correu electrònic), OpenOffice (suite ofimàtica) i el Gimp (eines
de dibuix i retoc fotogràfic).
A la part dreta de la barra, tenim el selector de finestres, la icona del

so i la data del sistema (si feu clic al damunt, apareix el calendari del
mes actual).
Per defecte, la distribució Linkat, col·loca a la part esquerra de l’escrip-

tori tres icones: l’ordinador, el directori de l’usuari i la paperera d’arxius
esborrats. Si durant la instal·lació troba altres dispositius (disquetera,
particions de Windows del disc dur, CD-ROM o DVD...), també es mos-
traran aquestes icones.
Al quadre (o panell) inferior de l’escriptori, trobem, minimitzades, les

finestres de les aplicacions que tenim activades: Podem tornar a obrir-
les fent clic sobre el botó del nom corresponent. A la part dreta d’a-
questa barra inferior, hi ha, a l’extrem, el botó d’amagar totes les fi-
nestres obertes i, un mica abans, els botons dels quatre escriptoris
virtuals que es configuren per defecte. Es pot passar d’un escriptori a
l’altre fent clic sobre cadascun d’ells.
En prémer el botó dret del ratolı́ sobre un espai buit de l’escriptori,

apareixerà un submenú amb les opcions de creació de carpetes, noves
llançadores i documents. També facilita ordenar les icones per nom o
alinear-les. Per acabar, s’ofereix la possibilitat de canviar el fons de
l’escriptori.
43
15 El navegador de fitxers: Nautilus
Nautilus és una utilitat per a l’administració de fitxers. Permet veu-

re’ls i organitzar-los i, també, crear-ne tants com directoris, executar
seqüncies (scripts) i obrir llocs web. Fins i tot permet connexions ftp i
gravació de fitxers en CDs.
15.1 Descripció del navegador
Podem obrir el navegador de fitxers de les següents formes:
• Fent clic sobre el menú principal: Programes / Sistema / Nave-

ga podreu navegar pel sistema de fitxers.
• Fent doble clic sobre la icona de l’ordinador a l’escriptori.
• Fent doble clic sobre la icona del directori de l’usuari a l’escriptori.
Per defecte, el Nautilus obre una finestra amb les subcarpetes i fitxers
que conté la carpeta d’inici. Si es fa doble clic sobre una carpeta de la
finestra, aquesta s’obre. Haurem de seguir aquest mateix procediment
per anar obrint carpetes. Podem també accedir a la visualització del
navegador fent clic amb el botó dret sobre una carpeta i escollint l’opció
’Obre en una finestra nova’.
Per afegir o treure la visualització de la finestra la barra lateral de na-

vegació triarem l’opció del menú: Visualitza / Barres Laterals (F9)
Els elements que formen part del navegador de fitxers són:
Un menú : Enumera les tasques més comunes a realitzar
Una barra d’eines : Mostra les icones més comunes per navegar entre les carpetes i
els fitxers.
Una barra d’ubicació : Serveix per localitzar els fitxers o carpetes locals i els llocs web.
També conté els botons de zoom per augmentar o disminuir la
mida del contingut. Hi ha un botó per canviar la forma de visua-
lització del contingut: amb icones, amb llistes o com a catàleg.
Barra lateral : Per defecte, ofereix la vista de l’estructura en forma d’arbre, co-
sa que facilita la navegació entre carpetes. Aquesta vista es pot
canviar a la d’informació de la carpeta, distintius dels fitxers, his-
torial de llocs visitats i notes amb un clic sobre la fletxa negra del
botó superior de la barra lateral.
Panell central : Conté els fitxers i carpetes.
Barra inferior : Mostra el nombre de fitxers i l’espai lliure. Si teniu seleccionada

una carpeta, us informa del nombre total d’arxius que conté.
44 15 El navegador de fitxers: Nautilus
15.2 Opcions del navegador
Per canviar les preferncies del navegador es pot utilitzar l’opció del
menú: Edita — Preferències. S’obrirà la finestra de preferències de
gestió de fitxers. En aquesta finestra, hi ha les pestanyes correspo-
nents a :
Vistes : Opció que permet predeterminar les vistes generals, d’icones, de

llistes i d’arbre del navegador.
Comportament : Permet predeterminar la forma d’activació dels elements, fitxers
de text executables i la paperera.
Tı́tol de les icones : Facilita la tria de l’ordre d’informació dels noms de les icones.
Llista les columnes : Permet triar l’ordre i el tipus de la informació de la vista llista al
panell central.
Previsualització : Indica la mostra que es farà segons el tipus de fitxer.
Amb les opcions del menú:
• Fitxer / Crea una carpeta ( Maj + crtl + N ).

• Fitxer / Crea un document / Fitxer buit
es poden crear carpetes i fitxers (documents buits) dins de la finestra

seleccionada.
Si preméu el botó dret sobre una carpeta o fitxer seleccionat, s’obté
un submenú des del qual s’accedeix, entre d’altres, a les següents
opcions:
• reanomenar la carpeta o el fitxer

• copiar, retallar i enganxar la carpeta o el fitxer
• moure a la paperera la carpeta o el fitxer
45
16 La gestió de fitxers
El navegador Nautilus, a més de visualitzar els fitxers i les carpetes,
també permet manipular-los. S’hi poden realitzar les tasques més ha-
bituals amb fitxers i carpetes com copiar, moure, reanomenar o esbor-
rar.
Aquestes accions es poden fer de diferents maneres, es pot fer servir
els menús de les barres, el menú contextual, les tecles ràpides o en
algunes situacions es pot arrossegar directament amb el ratolı́.
16.1 Copiar o moure fitxers o carpetes
Per fer la còpia cal procedir de la forma següent:
1. Seleccioneu el fitxer o carpeta que s’ha de copiar amb un clic

sobre l’element.
2. L’acció de còpia es pot fer de diverses maneres:
(a) Des de la barra de menús: Edita / Copia el fitxer.
(b) Des del menú contextual: Amb botó dret i l’opció Copia el
fitxer.
(c) Mitjançant el teclat: Amb la combinació de tecles: Ctrl + C.
3. A continuació navegueu fins la carpeta on voleu copiar el fitxer o
la carpeta seleccionada.
4. L’acció d’enganxar es pot realitzar també de diverses maneres:
(a) Des de la barra de menús: Edita / Enganxa els fitxers.
(b) Des del menú contextual: Amb el botó dret i l’opció Engan-
xa el fitxer.
(c) Mitjançant el teclat amb la combinació de tecles: Ctrl + V.
L’acció de moure un fitxer o una carpeta es fa de forma similar a la

de copiar. L’única diferència que hi ha és que, en lloc de seleccio-
nar l’opció de Copia el fitxer, cal utilitzar l’opció Retalla el fitxer. La
combinació de tecles que cal utilitzar serà en aquest cas Ctrl + X.
Una altra forma de realitzar aquest procés seria utilitzant el ratolı́ per
arrossegar els elements. Per fer-ho, cal tenir dues finestres obertes;
l’una amb el fitxer o carpeta origen que voleu copiar o moure i l’al-
tra amb la carpeta de destı́ cap on voleu copiar o moure. També és
possible, si tenim el panell lateral a la vista tipus Arbre, fer l’acció d’ar-
rossegar de la finestra de visualització a una carpeta de l’arbre.
Per moure amb el ratolı́ un fitxer o carpeta, podeu fer-ho de la forma
següent:
1. Seleccioneu el fitxer o carpeta que s’ha de copiar amb un clic

sobre l’element.
46 16 La gestió de fitxers
2. Feu clic amb el botó esquerre del ratolı́ i arrossegueu (desplaceu

el punter sense deixar de pressionar el botó del ratolı́) fins a la
carpeta destinació.
3. Deixeu anar el botó del ratolı́.
16.2 Reanomenar un fitxer o carpeta
Per canviar el nom d’un fitxer o una carpeta, heu de seguir els passos
següents:
1. Seleccioneu el fitxer o carpeta que s’ha de copiar, fent clic sobre

l’element.
2. L’acció de reanomenar es pot fer de diferents maneres:
(a) Des de la barra de menús: Edita / Reanomena...
(b) Des del menú contextual: Amb botó dret i l’opció Reano-
mena...
(c) Mitjançant el teclat: Amb la tecla F2.
3. A continuació, s’activarà el nom del fitxer o carpeta perquè hi
introduı̈m el nom nou. Picant a la tecla Retorn, es desaran el
canvis realitzats.
16.3 Esborrar un fitxer o carpeta
Per esborrar un fitxer o carpeta, seguiu els passos següents:

1. Seleccioneu el fitxer o carpeta que s’ha d’esborrar fent clic sobre
l’element.
2. L’acció d’esborrar es pot fer de diverses maneres:
(a) Des de la barra de menús: Edita / Mou a la paparera.
(b) Des del menú contextual, prement el botó dret i l’opció
Mou a la paperera.
(c) Mitjançant el teclat, prement la tecla Supr o amb la com-
binació de tecles Ctrl + T.
3. Observeu que no es demana confirmació per realitzar l’operació.
Cal tenir en compte que, si no teniu permı́s d’escriptura sobre el fitxer
o carpeta, l’opció de Mou a la paperera apareixerà deshabilitada.
16.4 Selecció múltiple de fitxers
Totes les operacions sobre fitxers i carpetes, com ara copiar, moure
i suprimir es poden realitzar sobre un conjunt de fitxers o carpetes i
no solament sobre un únic fitxer o carpeta. Per seleccionar diversos
fitxers o carpetes, es poden utilitzar diferents mètodes en funció dela
47
vista que utilitzem (Visualitza com a icones o Visualitza com a llista).

Per defecte, tenim activada la vista com a icones.
1. Selecció amb la vista com a icones:

(a) Amb un requadre: S’ha de fer clic sobre el fons del panell
de visualització i arrossegar. Es va definint un requadre;
tots els fitxers dins del requadre se seleccionaran.
(b) Amb el ratolı́: També es poden seleccionar individualment
fitxers o carpetes fent clic sobre l’element mentre es manté
pressionada la tecla Maj o la tecla Ctrl.
2. Selecció amb la vista com a llista:
En aquest cas no hi ha gaire diferència. Per seleccionar fitxers solts,

s’ha d’anar seleccionant fitxers mentre es manté pressionada la tecla
Ctrl. Si es volen seleccionar fitxers contigus, cal seleccionar el pri-
mer de la llista i, mantenint la tecla Maj, seleccionar l’últim de la llista.
Automàticament, se seleccionaran també tots els fitxers del mig.
Per seleccionar tots els fitxers, s’ha de triar l’opció del menú de barra:
Edita / Selecciona tots els fitxers o la combinació de tecles Ctrl + A.
17 La personalització de l’escriptori
17.1 Els quadres
De forma general, els dos quadres que per defecte col·loca la distribu-
ció a la part superior i inferior de la pantalla solen cobrir les necessitats
de l’usuari/ària. Però hi ha la possibilitat d’afegir més quadres a l’es-
criptori i poder personalitzar-los amb icones.
Per afegir un nou quadre cal fer clic amb el botó dret sobre un dels
quadres superior o inferior.
Apareixerà un submenú amb l’opció: Nou quadre.
Es poden emplenar els laterals amb nous quadres segons les vostres
necessitats. Per esborrar un quadre, heu de fer clic amb el botó dret al
damunt i trieu l’opció: Elimina aquest quadre.
48 17 La personalització de l’escriptori
Si voleu afegir una icona d’una aplicació a un dels quadres, hi feu clic
amb el botó dret al damunt i trieu l’opció: Afegeix al quadre.
Apareixerà un nou submenú amb una gran quantitat d’aplicacions or-

denades per categories que podeu seleccionar i afegir amb un clic del
vostre ratolı́.
També podeu veure i personalitzar les caracterı́stiques del quadre amb

l’opció: Propietats. Aquı́ podreu triar dues pestanyes:
General: : Permet canviar el nom, l’orientació i mida del quadre.
Fons: : Permet acolorir o posar una imatge de fons.
Existeix la possibilitat de traslladar qualsevol quadre d’ubicació. Per

exemple, podeu arrossegar amb el ratolı́ el quadre superior i situar-lo
a la part inferior. Per poder realitzar aquesta acció, cal desbloquejar
el quadre en cas que estigui protegit contra desplaçament. Es pot
aconseguir amb l’opció: Lock panel Position que commuta a Unlock
panel Position (l’opció activa és la contrària a la que es visualitza al
menú).
17.2 Les icones
Una forma ràpida d’afegir una icona d’una aplicació que es fa servir
molt sovint consisteix a desplegar el menú principal i localitzar la icona
que fa de llançadora de l’aplicació. Un cop està seleccionada, s’ar-
rossega la icona amb el ratolı́ sobre l’escriptori i es deixa anar al lloc
desitjat. Per esborrar qualsevol icona de l’escriptori, amb el botó dret
del ratoı́ s’escull l’opció: Mou a la paperera.
17.3 Enllaços directes
Per crear una llançadora d’aplicació a l’escriptori, si coneixem la loca-

lització de l’aplicació, es prem el botó dret del ratolı́ sobre un espai en
blanc de l’escriptori i es tria l’opció: Crea una nova llançadora. Apa-
reixerà una pantalla on podrem escriure-hi el nom, nom genèric, un
comentari, l’ordre d’execució, el tipus i, finalment, afegir una icona.
49
De forma fàcil, podem copiar qualsevol icona de l’escriptori cap a qual-

sevol dels quadres amb l’acció d’arrossegar-la amb el ratolı́.
18 Aplicacions del menú principal
L’estructura de programari i aplicacions que es poden utilitzar un cop

acabada la instal·lació del sistema operatiu Linkat, es desplega en di-
ferents menús que arrenquen del principal al quadre superior.
A causa de la densitat d’accions i programari que s’hi contenen, per

veure les prestacions d’aquests menús desplegables, farem un recor-
regut dividit en les tres opcions del menú principal: Programes, Siste-
ma i Ajuda. Incidirem en aquells programes i eines més interessants
des del punt de vista d’utilitat a l’usuari/ària i la gestió que en podem
fer.
18.1 Menú Programes
En aquest menú desplegable és on es concentren la majoria de pro-

grames i aplicacions del sistema. Com es pot observar, està dividit en
vuit seccions: Accessoris, Educatius, Jocs, Gràfics, Internet, Mul-
timèdia, Oficina i Sistema. Disposem, també, d’un parell d’icones
d’accés directe als programes Evolution i Firefox.
Accessoris : Llista de les principals aplicacions i utilitats per gestionar el sis-

tema com ara un calendari (Evolution), un diccionari, un gestor
de fitxers (Nautilus), un terminal de lı́nies d’ordres Gnome, un
editor de text (Gedit), etc.
Educatius : Una llista de programes de caràcter educatiu com ara Dr Geo,

L’editor de partitures Denemo, Geogebra, Jclic, etc.
50 18 Aplicacions del menú principal
Jocs : Una llista de jocs o passatemps pels moments de descans com

ara el joc de mines, un solitari, blackjack, gnometris, etc.
Gràfics : Diferents programes per a l’edició de grà;fics com ara editor de

diagrames (Dia), editor d’imatges com GIMP, Blender, Inskaca-
pe, visualitzador d’arxius pdf i altres.
Internet : Eines de navegació per Internet, clients de correu electrònic i

missatgeria com ara el navegador Firefox, correu electrònic Evo-
lution, missatgeria instantània Gaim, Thunderbird, videocon-
ferència GnomeMeeting, client de FTP, etc.
Multimèdia : Diferents reproductors d’audio i vı́deo com ara Cinelerra, Real-

Player 10, reproductor de vı́deo Totem, gravadora de CD’s i DVD
K3b, Audacity, etc.
Oficina : Programes d’edició de textos, presentacions i eines ofimà;tiques

com ara OpenOffice 2.0, PDF Viewer Adobe Reader 7, full de
càlcul Gnumèric, gestor de projectes Planner.
Sistema : Programes especials de gestió del sistema com ara arxius de

fitxers File Roller, formatació de disquets, resolució de pantalla,
terminals de lı́nia d’ordres i monitor del sistema.
18.2 Menú Sistema
Al segon menú desplegable, trobareu eines i programes per configurar

el sistema:
Configuració de l’escriptori : Es tracta d’un centre de control per personalitzar l’aspecte

personal, l’aparença, el maquinari i el sistema.
Administració del sistema : és la principal eina de configuració de tot el sistema, el Yast,
a la qual dedicarem les properes pràctiques del mòdul.
Cercar fitxers... : Apareixerà; una pantalla per fer la recerca de documents i apli-
cacions als directoris de la distribució.
Arxius recents : Una llista del arxius utilitzats darrerament, als quals podem ac-
cedir de nou fent clic sobre el nom.
Actualització de programari : Calen drets d’administració (root) per accedir a la pantalla

d’actualització de versions de la distribució.
Executar un programa : Per a l’execució de programes des de la lı́nia d’ordres. També

mostra una llista de les aplicacions més conegudes que es poden
executar.
Bloca la pantalla : Protegeix l’escriptori de mirades indiscretes durant la nostra

absència. Per retornar-hi, cal entrar la contrasenya d’usuari.
Tanca la sessió usuari/ària local : Per sortir de l’escriptori i tancar sessió.

51
19 Configuració de l’escriptori
Es pot canviar l’aspecte i el funcionament de la Linkat per fer que s’a-

justi a les nostres preferències i necessitats. Podem canviar, per exem-
ple, el fons de l’escriptori, la configuració del teclat i el ratolı́, el so i les
associacions dels arxius, etc.
Per fer aixó, en primer lloc cal anar a : Sistema / Configuració de

l’escriptori.
A continuació, seleccionarem els valors de la configuració que volem

modificar.
Es troben repartits en quatre categories de preferències:
• Personal
• Aparença
• Maquinari
• Sistema
19.1 Preferències Personals
19.1.1 Accessibilitat
Els valors de configuració d’aquest módul faciliten l’ús del teclat als
usuaris amb problemes de mobilitat. El módul té tres pestanyes:
• Bàsic
• Filtres
• Tecles de ratolı́
Abans de modificar els valors de configuració cal activar l’opció: Habi-

lita les funcionalitats d’accessibilitat del teclat amb un clic sobre la x de
la casella de verificació, obtindrem el sı́mbol de confirmació.
52 19 Configuració de l’escriptori
• A la primera pestanya: Bàsic
Funcionalitats : Les funcions d’accessibilitat del teclat es poden desacti-

var automàticament al cap d’un temps. Per fer aixó cal
desplaçar la barra de control dels segons que limita el
temps. El sistema també permet fer una senyal auditiva
quan activem o desactivem les funcions d’accessibilitat.
Habilita les tecles enganxoses : Algunes dreceres del teclat requereixen que es
mantingui premuda una tecla (anomenada modificadora)
constantment (Alt, Ctrl o Mayús) mentre s’escriu la resta de
la drecera. Si fem servir les tecles enganxoses, el sistema
considera que es manté premuda després de fer l’acció un
sol cop. Podem fer un avı́s sonor cada vegada que es premi
una tecla modificadora activant l’opció Fes un avı́s sonor
quan es pressiona el modificador Si seleccionem l’opció In-
habilita, en el cas que es pressionen dos tecles a l’hora, les
tecles deixen de ser enganxoses si es premen alhora. Ales-
hores, el sistema pressuposa que s’ha introduı̈t la drecera
complerta.
Habilita les tecles del ratolı́ : Es pot configurar el retard en milisegons i la veloci-
tat en caràcters/segon del teclat. D’aquesta manera s’es-
pecifica el perı́ode de temps durant el que cal prémer una
tecla per tal que s’activi la funció de repetició del teclat au-
tomàtic i la velocitat en la que els caràcters son escrits. Es
pot realitzar una prova de l’efecte del valors configurats en
la part inferior del requadre de diàleg Teclegeu per a provar
els paràmetres.
• A la segona pestanya: Filtres

19.1 Preferències Personals 53
Habilita les tecles lentes : Per evitar una escriptura accidental es pot definir un
temps mı́nim durant el qual cal prémer i deixar anar una
tecla abans que el sistema la reconegui com una entrada
de dades vàlida. Es pot fer un avı́s sonor quan la tecla sigui
pressionada, acceptada o denegada.
Habilita les tecles de salts : Per evitar l’escriptura repetida de caràcters, es pot de-
finir un temps mı́nim per tal que el sistema accepti dues
pressions de la mateixa tecla seguits com una entrada de
dos caràcters individuals. Si es vol es pot activar l’avı́s so-
nor quan la tecla és denegada.
Tecles de commutació : Es pot sol·licitar una resposta acústica del sistema quan es
premi una tecla modificadora de majúscula o minúscula. Po-
dem realitzar una prova dels paràmetres configurats en la
part inferior del requadre de diàleg Teclegeu per a provar
els paràmetres.
• A la tercera pestanya: Tecles de ratolı́
Habilita el ratolı́ del teclat : El punter del ratolı́ es controla mitjançant les tecles de
fletxa del teclat numèric. Es poden utilitzar les barres de
control per definir la velocitat màxima del punter del ratolı́,
el temps d’acceleració fins obtenir la velocitat màxima i el
retard entre la pressió d’una tecla i el moviment del cursor.
19.1.2 Dreceres
Es pot utilitzar aquest mòdul per gestionar totes les combinacions de

teclat. Es possible especificar les combinacions de tecles que es faran
servir durant l’entrada de dades i les combinacions pels objectes de
l’escriptori. La finestra de descripció general Dreceres de teclat mostra
una llista de totes les accions disponibles junt amb les dreceres del
teclat. Per desactivar o canviar una drecera del teclat, cal fer clic en
l’entrada de la drecera corresponent. A continuació, s’introdueix la
nova drecera o es pot suprimir l’actual amb la barra espaiadora. Els
canvis són d’efecte automàtic. Per restaurar la drecera del teclat actiu,
s’ha de fer clic en l’entrada corresponent i sortir del requadre de diàleg
amb el botó Tanca.
19.1.3 Menús
Els valors de configuració d’aquest mòdul afecten als menús i a les bar-
res d’eines de totes les aplicacions compatibles amb l’entorn GNOME.
L’accés amb el navegador Nautilus a la carpeta applications:facilita
l’edició del menús. La personalització d’aquest menús està explica-
da en la pràctica anterior.
54 19 Configuració de l’escriptori
19.1.4 Suport de tecnologia assistiva
Inclou tecnologies d’assistència per usuaris amb necessitats especi-

als. Entre les quals es troben un lector de pantalla, una lupa i un teclat
en pantalla. Per habilitar aquesta tecnologia caldrà marca la casella:
Habilita les tecnologies assistives. A continuació, s’han de marcar les
caracterı́stiques que es vulguin fer servir.
19.2 Aparença
19.2.1 Estalvi de pantalla
El módul per configurar l’estalvi de pantalla té dues pestanyes: modes

de visualització (Display modes) i avançada (advanced).
Es pot triar a la primera pestanya el mode de visualització entre les
opcions: deshabilitada, pantalla buida, un sol protector o protector
aleatori.
El protector de pantalla seleccionat surt a la pantalla de vista prèvia.
Amb el botó Preview es pot visualitzar a pantalla complerta, la qual es
pot tancar prement qualsevol tecla. Amb clic en els triangles inferiors
de la llista es poden seleccionar i visualitzar tots els protectors exis-
tents. El protector de pantalla aleatori fa una selecció entre una llista
predeterminada de protectors que es van alternant.
Amb els controls Blank After (Buida desprès de) i Cycle After (Cicle
desprès de) es pot especificar en minuts el temps que ha de passar
fins que s’activa l’estalvi de pantalla i el temps de cicle de cada estalvi
aleatori.
També es pot especificar el temps de bloqueig de pantalla amb el se-
lector Lock Screen After (bloqueig desprès de).
19.2 Aparença 55
La pestanya Advanced conté opcions especı́fiques que normalment

no cal modificar. Es pot mostrar per exemple, un directori nou que
contingui imatges per fer selecció d’estalvi de pantalla aleatória.
19.2.2 Finestres
Aquest módul permet controlar el funcionament de les finestres de les

aplicacions i com ha de reaccionar la finestra quan el ratolı́ passa per
damunt. Si se selecciona la primera opció, en el cas d’haver varies
finestres en l’escriptori, al passar el ratolı́ sobre una de les finestres
aquesta queda activada. Si es vol, es pot indicar el temps que cal
passar el ratolı́ per damunt per activar-la, per fer aixó hem de marcar
l’opció Alça les finestres seleccionades després d’un interval.
19.2.3 Fons de l’escriptori
Es pot seleccionar un fons d’escriptori dins de la llista. Si no es vol cap

fons d’escriptori es pot seleccionar la primera opció Sense paper de
fons i escollir un color d’escriptori.
Per utilitzar una imatge com a fons es pot arrossegar la imatge des del
gestor d’arxius i deixar-lo anar sobre la llista. Com alternativa es pot
seleccionar el botó Afegeix un paper de fons i triar-lo del requadre
de diàleg.
L’opció Estil permet adaptar la imatge a la resolució de la pantalla amb
les opcions: Omplint (per defecte), Centrat, Escalat o Mosaic.
19.2.4 Fonts
Aquı́ podem definir el tipus de font que s’utilitzarà en l’escriptori. També

podem habilitar els efectes opcionals que milloren la qualitat de la font.
La part superior del requadre indica el tipus de font seleccionada pels
casos següents:
• Tipus de font de les aplicacions
• Tipus de font de l’escriptori
• Tipus de font del tı́tol de les finestres
• Tipus de font de la lletra del terminal.
19.2.5 Tema
Els valors de configuració del color d’escriptori i de les aplicacions es

controlen mitjançant els temes. Es pot escollir de la llista de temes i
aquest s’aplica immediatament. L’opció del botó Detalls del tema per-
met obrir un requadre de diàleg que permet personalitzar els elements
del tema per separat: els controls, els costats de les finestres o les
icones.
56 20 Configuració de dispositius de la Linkat
Si es modifica alguna opció es pot guardar el tema amb un nou nom

personalitzat.
A internet es poden trobar temes addicionals en arxius .tar.gz per l’es-

criptori GNOME que es poden instal·lar amb l’opció del botó Instal·lar
un tema...
20 Configuració de dispositius de la Linkat
20.1 Resolució de la pantalla
Utilitzarem aquest mòdul per definir els valors de configuració de la

resolució de pantalla i la seva ràtio de refresc. Si no trobem els valors
que volem definir potser caldrà redefinir els valors de configuració de
la targeta gràfica fets per l’administrador del sistema.
20.2 Ratolı́
Aquı́ podeu configurar les preferències del ratolı́. Consta de tres pes-
tanyes: Botons, Cursors i Moviment, en les quals es poden definir:
• l’orientació del ratolı́ per esquerrans
• el temps d’espera del doble clic
• la mida del cursor
• la localització del punter
• la velocitat d’acceleració i sensibilitat a més del llindar d’arrosse-

gar i deixar anar.
20.3 Teclat 57
20.3 Teclat
En el mòdul de teclat podem controlar els valors de configuració en

quatre pestanyes:
• Teclat: En la primera podem activar els valors de retard i velocitat

de les tecles de repetició. També la velocitat de parpelleig a les
caixes i camps de text. Podem fer la simulació de l’efecte a la
caixa de prova.
• Descans de tecleig: En la segona podem blocar la pantalla per
a forçar un descans de tecleig per evitar problemes en l’ús ex-
cessiu de la repetició de tecles.
• Disposicions: En la tercera podem escollir el model de teclat i
les disposicions disponibles.
• Opcions de la disposició: A la quarta podem afegir les opcions
disponibles de teclat.
20.4 Sistema
20.4.1 Associacions de fitxer
Permet especificar com es mostren i editen els diferents tipus d’arxius

del sistema i també permet associar una aplicació com un servei a fi
58 20 Configuració de dispositius de la Linkat
de que aquest realitzi una tasca que el servei requereix.
Es pot doncs amb el primer botó Afegeix un tipus de fitxer associar un

tipus d’arxiu a una aplicació determinada i amb el segon Afegeix un
servei descriure un protocol i determinar el programa que l’executarà.
20.4.2 Canvia la contrasenya
Com el seu nom indica permet canviar la contrasenya de l’usuari ac-

tual indicant la contrasenya actual i teclejant dues vegades la nova
contrasenya.
20.4.3 Servidor intermediari de xarxa
El mòdul permet configurar el proxy de la xarxa de forma que el siste-

ma utilitzi un servidor intermediari (proxy) quan es connecti a internet.
Es poden triar diferents configuracions entre les quals podem utilit-
zar: una configuració manual del servidor intermediari d’HTTP,
d’HTTP segur, d’FTP i de socks aixı́ com els ports a utilitzar.
20.4.4 So
Aquest mòdul permet associar certs esdeveniments del so i alertes de

les aplicacions amb senyals sonors caracterı́stics. Es composa de tres
pestanyes: General, Events de so i Efecte sonor.
20.4 Sistema 59
General : Cal activar les dues caselles de verificació per utilitzar les senyals
de so en el servidor i en els esdeveniments de l’escriptori. Si no
es vol cap so caldrà desmarcar-les
Events de so : Permet especificar els sons associats a les alertes de les apli-
cacions i a esdeveniments determinats. Es pot seleccionar un
esdeveniments i reproduir amb el botó reprodueix el so definit.
També podem canviar el so definit teclejant el nou arxiu de so o
de forma alternativa utilitzant el quadre de diàleg que s’obté fent
clic al botó Vés a...
Efecte sonor : Per establir si cal fer sonar un senyal per exemple un bip per
indicar un error de teclat o bé una resposta visual.
60 21 Fes una còpia de la Linkat!
21 Fes una còpia de la Linkat!

Una de les feines que es fan més habitualment en l’ordinador és gra-
var CD o DVD. La configuració hardware de la majoria dels ordinadors
actuals inclouen una regravadora de CD o DVD. La Linkat disposa del
software necessari per poder realitzar aquesta feina amb la regrava-
dora del nostre ordinador.
El programa adequat per gravar CD i DVD és el K3b. Per executar
aquest programa anem a : Programes / Multimèdia / K3b .
El primer cop que el feu servir, us demanarà comprovar la correcta
estimació de la velocitat de la gravadora. Podeu modificar-la si no és
la correcta. En la majoria dels casos, accepteu la proposta per defecte.
21.1 Gravar un CD o DVD de dades
Si voleu gravar les dades en un CD gravable, fareu clic sobre l’opció:

Nou projecte per a Cd de dades. Si voleu fer un DVD, triareu: Nou
projecte per a DVD de dades.
A continuació, triareu les dades que volem gravar en el disc. En l’ex-
plorador del K3b escollim la carpeta o arxiu en la que es troben les
dades a copiar i la seleccionarem a la finestra de la part dreta. Per
afegir-la a la compilació només caldrà arrossegar-la a la part inferior
de la finestra del K3b. També amb un doble clic sobre la carpeta o
arxiu es fa el mateix.
Podem repetir això amb tots els arxius i carpetes que desitgem copi-
ar. Es important observar la barra inferior que ens indica la quantitat
21.1 Gravar un CD o DVD de dades 61
de dades que es volen gravar (color verd) i avisa si sobrepassem la

capacitat del disc (color vermell).
Quan heu acabat d’afegir les dades, podeu prémer el botó Burn... de
la part inferior dreta de la finestra.
En la nova finestra que s’obre del projecte de dades, podreu realitzar

alguns ajustaments de la gravació, per exemple:
A la pestanya Escriptura : podeu seleccionar la velocitat a la que voleu que es copiı́ el

disc. Per suposat no es pot escollir una més gran que la indica
en el disc de gravació.
A la pestanya Arranjamen : podeu seleccionar que el disc Comença la multisessió si

preteneu tornar a gravar més dades en el Cd o Dvd. Si voleu
afegir dades en un Cd o Dvd que ja està gravat amb dades ante-
riorment, podeu seleccionar Continua la multisessió.
A la pestanya Etiqueta del volum : podeu escriure un nom a la compilació omplint les
caselles del Nom del volum i Editor.
A la pestanya Sistema de fitxers : per tal que el disc pugui llegir-se també a Windows,
marcareu la casella Genera extensions joliet.
62 21 Fes una còpia de la Linkat!
En el moment de finalitzar la configuració de la gravació, ja podeu

col·locar un CD o DVD a la gravadora, i prèmer el botó Crema per tal
que comenci la gravació.
Quan s’hagi acabat veureu un missatge de gravació completa i temps
transcorregut al mateix temps que s’obre la safata de la unitat de gra-
vació.

Linkat

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Linkat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Introducció a la

Àrea TIC de Formació

2 Història de Linux i el programari lliure 6

7 Inici de la instal·lació de la Linkat 16

8 Particionament del disc 19

9 Configuració de la instal·lació de la Linkat 28

9.2 Gestor d’arrencada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

10 Procés final de la instal·lació de la Linkat 29

10.1 Contrasenya de l’usuari arrel . . . . . . . . . . . . . . . 31

11.1 Comprovació de la connexió a Internet . . . . . . . . . . 34

12 Configuració final i inici de la Linkat 35

12.1 Notes de la versió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

12.2 Configuració del maquinari . . . . . . . . . . . . . . . . 36

12.3 Inici de la Linkat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

13.1 En cas de fallada, recuperació del MBR . . . . . . . . . 38

13.1.1 Amb windows 98/Me . . . . . . . . . . . . . . . . 38

13.1.2 Amb el windows XP/2000 . . . . . . . . . . . . . 38

13.1.3 Amb la consola de XP . . . . . . . . . . . . . . . 38

14 L’entorn d’escriptori: GNOME 40

14.1 Inici de la Linkat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

14.2 L’escriptori Linkat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

15 El navegador de fitxers: Nautilus 43

15.1 Descripció del navegador . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

15.2 Opcions del navegador . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

16.1 Copiar o moure fitxers o carpetes . . . . . . . . . . . . . 45

16.2 Reanomenar un fitxer o carpeta . . . . . . . . . . . . . . 46

16.3 Esborrar un fitxer o carpeta . . . . . . . . . . . . . . . . 46

16.4 Selecció múltiple de fitxers . . . . . . . . . . . . . . . . 46

18 Aplicacions del menú principal 49

20 Configuració de dispositius de la Linkat 56

21 Fes una còpia de la Linkat! 60

Per una banda, un ordinador és un conjunt de peces que es poden

Figura 1: Tux, icona de Linux

1.2 Què és una distribució GNU/Linux?

A la Viquipèdia podeu llegir:

2 Història de Linux i el programari lliure

Technology) per no voler signar un acord de confidencialitat i, preo-

Figura 2: Richard M. Stallman

Per dotar el programari lliure d’un corpus legal, on s’estableixen els

Figura 3: Linus Torvalds

2.2 GNU/Linux en l’actualitat

Richard Stallman continua el seu apostolat pel programari lliure, fent

El projecte GNU ha assolit el seu objectiu de desenvolupar un sistema

A banda de les grans distribucions que es desenvolupen arreu del

3.1 Distribucions educatives a l’estat espanyol

GNU/Linex : A Extremadura tenen GNU/LinEx. És un projecte de la Conse-

Guadalinex : A Andalusia tenen la Guadalinex. També està basada en Debian

LliureX : A València s’ha desenvolupat el LliureX. El LliureX és el projecte

Max : A Madrid Max representa la distribució de la Consejerı́a de Edu-

Molinux : A Castilla-La Mancha tenen Molinux. En aquest cas la JCCM

4.1 Exploració tècnica de la Linkat

Linkat, la distribució GNU/Linux del Departament d’Educació i Univer-

Figura 9: Portal de la Linkat

Al projecte Linkat es treballa en el desenvolupament i posada en fun-

• Un Live-DVD, que permetrà engegar la Linkat sense que calgui

• Una modalitat instal·lable al disc dur, configurada per treba-

• Un servidor de centre que guardarà la configuració i els docu-

• Un client de centre, semblant a la modalitat instal·lable al disc

El portal de la Linkat, amb informació, fòrums, guies i secció de pre-

4.1.1 Requeriments de maquinari

Els requeriments mı́nims per fer la instal·lació són:

Una insta·lació dual proveeeix dos sistemes operatius diferents en un

acrònim de Master Boot Record. L’MBR conté informació sobre la

5.3 Nomenclatura dels discos durs a Linux