I n t r o d u c c i P r e s e n t a c i d e l l l i b r e d e

l a

m e t o d o l o g i a M a r i a M a r t M a l l o l

d e l

d i s s e n y :

e l

p r o t a g o n i s m e U n i v e r s i t a t d e l 0 d e

d e

l a r t e f a c t e B a r c e l o n a . 1 9 9 9

J o s e p

F o n t . i

E d i c i o n s

B a r c e l o n a .

M i q u e l

E s q u e f a .

J u n y - j u l i o l

Introducci a la metodologia del disseny: el protagonisme de lartefacte.

Presentaci del llibre de Josep Maria Marti Font: Introducci a la metodologia del disseny. Edicions de la Universitat de Barcelona. Barcelona, 1999.

A mitjans dels anys setanta, els detractors de la metodologia del disseny creien tenir guanyada la seva intensa lluita contra aquesta forma de reflexi dels processos projectuals. Amb vehemncia, feien servir els arguments dartificialitat, dineficcia i de por a la realitat, per acabar duna vegada per totes amb la idolatria del rigor metdic. No els hi mancaven motius per intentar el seu desmantellament: ja shavia acabat lencant del mtode com a eina indispensable per a un progrs material sense fi, el mercat ja no podia creure amb el perfeccionament constant de la indstria com garantia de continutat comercial indefinida. La imatge del mtode ja no servia per integrar les inquietuds culturals dels dissenyadors en el nou marc productiu, al contrari, les descomponia en interminables i complicades normatives procedimentals. Va caldre, per, que la censura fos enrgica: en primer lloc, perqu la metodologia havia estat un dels estmuls terics ms influents per assolir la definici social i cultural del disseny; i, en segon lloc, perqu shavia emparat en la reconeguda autoritat de la normativa cientfica, tot i que no corresponia a la seva vertadera dinmica. Tot i aix, el que havia estat noms una opci transitria i finalment superada deixava un valus llegat pel disseny i per altres activitats projectuals relacionades amb les arts plstiques, larquitectura o la mateixa enginyeria: la constataci del carcter indispensable de la recerca sobre el procs projectual en totes aquestes activitats. Els detractors de la metodologia dels anys setanta van aconseguir assenyalar lerror de lantiga metodologia del disseny; per, precisament pel carcter metodolgic que cont el seu rebuig contra lactitud normativa, van obrir el pas a un altra tipus de recerca sobre els vertaders procediments i la seva capacitat crtica fonamentadora. Ni la defensa de la creativitat ni el totalitarisme semitic han pogut, desprs, desplaar la capacitat crtica daquesta nova forma de reflexi sobre el projecte. Noms cal atendre a la gran quantitat de terminologia sobre el procs que, amb assidutat, sutilitza avui en mbits professionals, productius i acadmics per comprovar fins a quin punt s imprescindible actualment aquesta forma dinvestigaci.

 I n t r o d u c c i P r e s e n t a c i d e l l l i b r e d e

l a

m e t o d o l o g i a M a r i a M a r t M a l l o l

d e l

d i s s e n y :

e l

p r o t a g o n i s m e U n i v e r s i t a t d e l 0 d e

d e

l a r t e f a c t e B a r c e l o n a . 1 9 9 9

J o s e p

F o n t . i

E d i c i o n s

B a r c e l o n a .

M i q u e l

E s q u e f a .

J u n y - j u l i o l

El text Introducci a la metodologia de disseny de Josep Maria Mart Font s expressi de la recerca i de lassaig professional i acadmic en aquesta forma crtica de la metodologia. El fet de ser el resultat duna intensa labor, que va des daquells normativistes anys seixanta fins avui, el converteix en un dels textos fonamentals daquesta nova forma de reflexi sobre els processos projectuals. Els seus quatre captols representen respectivament quatre constants que shan anat assentant al llarg dels ms de trenta anys en aquesta especialitat: artefacte, projecte, mtode i unitat. En primer lloc lelaboraci de nocions fonamentals pel qu fa al mateix disseny en tant que activitat projectual i productiva dartefactes ds. Ja no sintenta portar a terme una determinaci conceptual que hagi de rendir comptes a una illusi terica ms o menys vigent, ms aviat al contrari, es procura confeccionar un esbs del que ha quedat de tants plantejaments terics consumits pel disseny i per la seva promoci. El protagonista s lartefacte, lobjecte material fruit dun procs projectual i productiu i per una sempre ambigua finalitat ds. A partir dell, es poden desgranar les confusions de la situaci del disseny respecte daltres activitats projectuals i dels conceptes de forma, utilitat, decisi lliure en el projecte, ornament, etc. En segon lloc, la concreci de nocions fonamentals del procs projectual, amb una proposta oberta per a una tipologia de processos i el debat per a la construcci dun model del procs projectual de disseny. En tercer lloc, ja duna manera ms concreta i extensa, el problema del mtode en el procs projectual de disseny, centrant latenci sobre els conceptes de model i tipus, des de la tradici en la cincia i larquitectura a la visi especfica per lartefacte industrial. Per ltim, en el darrer captol i amb imatges comentades, es retroba lartefacte; com un recordatori de tot el que sha elaborat fins aquest punt i la constataci del seu protagonisme fonamental. Si s habitual que les publicacions de disseny vagin plenes de vistes descor i de detalls exemplificadors a fi de persuadir dalgun miratge o encant, en canvi Mart proposa les imatges daquest darrer captol per recuperar la necessitat del dileg entre els continguts terics tractats i la complexa presncia global de lartefacte en la seva elaboraci, producci i s. Aquest pot ser el final del recorregut de la nova metodologia que ha anat des de la normativa dels anys seixanta fins lactualitat, per, tamb el comenament duna nova exigncia per una nova crtica metodolgica que cal emprendre.