El classicisme

Miriam Ruiz Toni Florensa 2012/2013 3r ESO A 3n trimestre

El classicisme

EL classicisme

1.Eix cronolgic
1750 Mort de Bach 1751Publicaci de lEnciclopdia, dirigida per Diderot i DAlambert 1753 Benjamin Franklin inventa el parallamps 1759 Charles Darwin publica la teoria de la evoluci de les espcies 1769 James Wat inventa la mquina de vapor 1770 Abolici de lesclavatge 1779 La declaraci dels drets humans (EEUU) 1785 Edmund Cartwright inventa el teler mecnic. 1789 La Revoluci Francesa 1789 Antoine Lavoisier publica el Tractat elemental de qumica

2.La societat
Polticament, la monarquia absolutista no solament continuava tenint el poder absolut sobre el poble, sin que lexercia duna manera exagerada (Despotisme illustrat). Pretenia el benestar i la cultura per al poble, per sense el poble, augmentat daquesta manera el poder del rei sobre la societat. Des del punt de vista social i econmic, va ser el moment de lauge de la burgesia (nova classe social formada per banquers, fabricants, comerciants, juristes, metges, com a conseqncia del desenvolupament del mercantilisme i de la Revoluci Industrial). Els burgesos es van convertir en els nous mecenes, en competncia amb els aristcrates. Amb la burgesia, els compositors van comenar a ser una mica ms lliures respecte al perode anterior. Caracterstiques socials: Des del XVIII existeix un moviment ideolgic que senfronta a la monarquia absoluta i lEsglsia Catlica. Es defensa la separaci de poders oposat al sistema absolutista. Sorgeix un moviment cultural. La Illustraci. Es divulguen idees filosfiques.

El creixement demogrfic provoca una renovaci econmica. Ms rutes, producci. Poder de la burgesia. Els illustrats ataquen labsolutisme de manera irnica. Les seves idees sestenen i es publiquen. lhome admirar la natura. Desenvolupament cientfic. Newton i la gravitaci. La felicitat s un concepte de la illustraci. Lhome t dret a ser feli. Es defensa un sistema poltic ideal basat en el poder LEGISLATIU (ministres). Poder JUDICIAL (tribunals). Neix lenciclopdia amb carcter antiabsolutista. Es nega el poder reial de dret div. Revoluci francesa.

CONTEXT HISTRIC SOCIAL I CULTURAL El classicisme comprn la segona meitat del s.XVIII. Les monarquies absolutes envoltades de luxe desapareixen amb la revoluci francesa i posen fi a labs de poder. La burguesia pren molta fora i promou un gran moviment cultural i progressista. La illustraci, moviment intellectual, promou els ideals digualtat i benestar per a tothom a travs de leducaci i el coneixement.

2.1. El classisme
Es coneix com a classicisme el perode musical que es desenvolup a Europa, entre els anys 1750 i 1830. El classicisme es troba entre el Barroc i el Romanticisme. A mitjans del Segle XVIII, els burgesos i racionalistes, prenen un major paper a la societat de l'poca. Aix fa que sorgeixi una nova msica."L'Estil Galant". Aquesta nova msica s meldica, lleugera i volia, especialment agradar. Amb el pas del temps, aquesta msica provoc la desaparici de la msica Barroca, van aparixer noves formes musicals senzilles d'escoltar. A la burgesia li agrada quedar-se a casa i sentir msica, feta per un clave i un instrument solista. Neix la msica que expressa sentiments, que comunica. s important l'aparici de la sonata. La sonata ser el punt de partida per la resta de formes musicals: la simfonia, el concert, els quartets. El domini de la Sonata provoc la desaparici de "L'Style Galant". Neix el classicisme. Els compositor dels classicisme varen investigar les possibilitats de molts instruments, aix provoc que les orquestres es fessin ms grans.

A la msica del classicisme li agrada l'equilibri, la unitat i la claredat a les composicions.

Aquest perode musical s dominat per la msica que es feia a Alemanya i a ustria. Primer a la cort de la ciutat de Mannheim, es van concentrar un gran nombre de msics.

2.2. La Illustraci
s el moviment cultural progressista francs creat per intellectuals com J. J.Rousseau, D.Diderot i DAlambert, entre daltres. Aquest corrent ideolgic defensa: La ra i el sentit com regeixen el mn ( Racionalisme). Gran desenvolupament de la investigaci i la cincia. Els ideals digualtat i benestar per a tothom saconsegueixen a travs de leducaci i el coneixement. Neoclassicisme: revaloritzaci dels cnons esttics de Grcia i Roma. Lobra principal de la Illustraci fou l Enciclopdia, dirigida per Diderot i DAlambert, un compendi de tots els coneixements cientfics, tcnics, ideolgics iculturals del moment. La Illustraci porta a la ruptura amb lantic ordre i a un nou concepte de ladignitat, la llibertat i la felicitat de lsser hum. Alguns fruits daquesta nova mentalitat van ser, per exemple: La declaraci dels drets humans (EEUU, 1776) La ruptura amb la vella societat estamental en la Revoluci Francesa. Labolici de lesclavatge, la crida a la tolerncia religiosa i la secularitzaci de la societat.

Aquests fets, com es pot suposar, signifiquen anys de convulsions profundes entots els mbits. De totes maneres, la fe en la capacitat intel.lectual de lsser hum comportava un optimisme davant del progrs

3. El llenguatge musical
MELODIA:

s lelement predominant. Dacord amb els ideals de lpoca, la melodia ha de ser senzilla, fcil de seguir i amb pocs ornaments. Estructuralment s molt clara i equilibrada, segons lideal clssic de la simetria. Les frases musicals sn quadrades, generalment de 8 compassos, dividides molt sovint en dos perodes iguals (de 4 compassos cadascun); a la vegada, cada perode queda dividit en dos subperodes de 2 compassos cadascun, fins arribar a lelement ms petit, que anomenem motiu. Les frases se separen les unes de les altres per cadncies. RITME: s regular, per no mecnic, busca la naturalitat i defuig les complicacions artificioses. Sestructura molt sovint subordinant-se a la melodia. HARMONIA: Es basa en la tonalitat, segons la qual hi ha una nota fonamental, la tnica, i lacord que produeix, que s leix on convergeixen totes les altres harmonies o acords. Daquesta manera, les obres comencen sempre amb la tonalitat principal i modulen (viatgen) cap a altres tonalitats properes (en un cercle de quintes). Aquest allunyament del centre tonal crea tensi, una tensi que es resol tornant a la tnica, ambla qual cosa es produeix la distensi. Sovint els compositors jugaven amb les expectatives del pblic retardant larribada a la tnica final i augmentant daquesta manera el desig del pblic de sentir-la. TEXTURES: La textura ms utilitzada s la polifnica homofnica, perqu es valora la verticalitat i perqu lobra es construeix a partir dels acords, i la monodia acompanyada, que es caracteritza per ls dun nou acompanyament, anomenat Baix dAlberti, que consisteix en desmuntar i articular els acords i repetir-ho sense aturar-se,amb la qual cosa es produeix una discreta ondulaci que dona major mfasi a la melodia. Aquesta nova forma dacompanyament va anar fent desaparixer el Baix Continu, tan tpic durant el barroc. La textura menys utilitzada fou la polifnica contrapuntstica, reservada a msica ms aviat seriosa, com la msica religiosa, tot i que en els seus darrers anys Mozart i tamb Beethoven es van interessar per lobra de J.S. Bach i van reflectir aquest inters emprant la polifonia contrapuntstica en algunes de les seves darreres obres.

4. La msica vocal
4.1. Religiosa
La msica religiosa estar en decadncia en aquesta poca, ja que tant la msica instrumental com l'pera es convertiran en gneres molt ms sol licitats pel pblic en general. En el terreny de la msica religiosa, no cal assenyalar grans canvis musicals respecte a l'poca anterior. Es seguiran creant prcticament els mateixos gneres.

4.1.1.Misses

Hi ha dos tipus: Missa Brevis: Solia ser per als diumenges de l'ordinari i de vegades nicament contenia Kyrie i Gloria (Misses Brevis de Mozart). s una especialitat alemanya. Missa Solemnis: Per ocasions especials. De ms grans dimensions (sempre contenia totes les parts) i plantilla instrumental (Missa Solemnis de Beethoven, Rquiem de Mozart).

4.1.2. Motet
S'incloa desprs del Credo a la Missa. Ha dos tipus: Motet coral: Amb textos litrgics llatins (Au verum de Mozat) amb escriptura a l'estil de Palestrina. Motet cantata itali: sobre textos llatins amb ries, recitatius i alleluia final (Exultate Iubilate de Mozart)

4.1.3. Oratori
S'observa poc a poc una secularitzaci, s a dir la separaci de la funci litrgica, per tant la interpretaci d'aquests oratori, en nombroses ocasions tenien lloc fora de l'mbit de l'Esglsia, passant a les sales de concert. Precedents: El 1750 amb l'escola Napolitana Oratori angls (Haendel) Oratori Alemany

Tendncies: Italiana i Alemanya principalment. Oratori itali: Pren la seva base en la teoria de Metastasio on es concep la seva creaci per cantants i tot just cor. Es pren el tema bblic i es relata l'acci com la d'una pera (recitatius, ries, etc). Es interpretaven fora de les temporades d'pera, Advent i Quaresma. Destaquem els oratoris que fan referncia a la Passi de Setmana Santa. Oratori alemany: Es busca una major senzillesa. Es pren com a base la temtica de la Passi de Crist o el Nadal igualment. No amb la grandesa barroca sin amb una nova senzillesa que aspira a la universalitat. Destacar la producci de Haydn amb els seus dos grans oratoris. La Creaci i les Estacions. La profunditat del seu contingut aspira a una religiositat universal. Haydn, influt per les interpretacions de l'Oratori angls de Haendel durant els seus viatges a Londres va voler combinar la tradici coral anglesa amb el llenguatge simfnic

universal del classicisme desenvolupat per ell mateix en les seves simfonies, sobretot en les ltimes conegudes com simfonies de Londres. Beethoven escriuria Crist a la muntanya de les Oliveres, intent d'equiparar amb les obres de Haydn, per aquest seria un fet allat. Hem d'esperar al Romanticisme per veure una producci de Esplais tan importants com l'escrita per Haydn.

4.2. Profana
Lpera s, sens dubte, el gran gnere de la msica vocal del classicisme. Representa una de les manifestacions artstiques ms completes, perqu barreja la majoria de les arts: msica, literatura, pintura, teatre, etc. El lied (can, en alemany) va sorgir en aquesta poca, musicant poemes dautors reconeguts, com Goethe. Compositors de la talla de Haydn, Mozart, Gluck i tamb Beethoven van composar lieds. Tractarem aquesta forma vocal en el Romanticisme, moment en el que assoleix la plena maduresa.

4.2.1. pera 4.2.1.1. Lpera a Itlia

En general, a diferncia de lpera barroca, que utilitzava arguments de temtica histrica o mitolgica, lpera clssica prefereix arguments ms mundans. Amb lpera La Serva Padrona (1733), Pergolesi fou el primer demprar personatges de classe social baixa (servents) i de tractar les relacions amoroses de la vida quotidiana. Ms endavant en parlarem daquesta pera. En lpera del classicisme diferenciem els segents gneres: lpera seria (pera seriosa), que s la gran pera italiana del segle XVIII, influida per la can napolitana. El ms important en aquest tipus dpera s la msica: domina la cultura italiana del bel canto. Lpera seria est sotmesa a moltes reformes durant el Classicisme, perqu en certa manera segueix essent, adaptada a lestil clssic, lpera de lantic rgim, encarcarada, i adreada a lentreteniment i homenatge de laristocrcia decadent. Lpera seria t els segents continguts: o Molt sovint s al.legrica, plena de contingut i il.lusi, i representa la moral (justcia, generositat...), per tamb la passi i lamor. o o Pren com a tema preferent la mitologia antiga, dels clssics. El dest dels personatges o protagonistes t un caire heroic-pattic, i es caracteritza pels monlegs, el virtuosisme, la brillantor, i la descripci dels personatges s ms aviat arquetpica, de manera que no retrata la seva psicologia individual i nica.

En el llibret de lpera seria s molt important el recitatiu, que es tracta de manera superficial, fins i tot de vegades simprovisa dalt de lescenari (recitativo

secco, acompanyat del clavec i el violoncel). El recitatiu, que fa avanar lacci i que pot utilitzar-se com a monleg o com a dileg entre personatges, s seguit per lria, que posa final a lescena i t la funci de fer de resum del recitatiu, de manera que el personatge expressa els seus sentiments o emocions davant dels fets dramtics ocorreguts o que han docrrer en el futur; s a dir, lria s ms aviat contemplativa que no pas dramtica. Cap a mitjans del segle XVIII lpera seria va comenar a ser questionada pels defensors de les idees de naturalitat, senzillesa i lliure expressi dels sentiments (tots ells ideals del Classicisme). Lpera bufa s lequivalent cmic de lpera seria i tamb sorigina en lescola napolitana. Es representa sola en un programa (en una sessi) i t un carcter burgs i alegre. Si lpera seria havia predominat durant als anys 1720-80, lpera bufa es configura a partir de mitjans de segle, desprs de lxit de La Serva Padrona de Pergolesi. Lpera buffa, com a comdia musical, est molt relacionada amb la msica preclssica i clssica. La seva culminaci la tenim en Mozart i sextingeix amb Donizzetti cap el 1830-1840. Els temes de lpera bufa sn triats de la vida quotidiana, des del ms cmic fins al ms sentimental o commovedor. La commedia dellarte hi va jugar un important paper. La commedia dellarte era el teatre dimprovisaci cmicburlesc del segle XVI, en el que les escenes i el contingut ja estaven fixats previament per la realitzaci es confiava als actors, que molt sovint la inventaven en el mateix moment de la representaci. Els personatges eren arquetipus, sempre interpretats amb les mateixes mscares i vestits. Entre aquests personatges trobem a Pulcinella, Arlecchino, Pantalone, Brighella, Isabella, Colombina, Capitano Spavento, Dottore, Magnifico i Zanni. Lpera bufa utilitza el llenguatge quotidi, sovint en dialecte (a Itlia nhi havia molts), expressions en llengua estrangera, referncies, pardies, un gil parlando, estossecs, estornuts, badalls, etc. En lpera bufa hi ha recitatius, canons, i ries. Per lessncia de la pera bufa com a comdia de la collectivitat s la msica polifnica. En lpera els personatges canten simultniament (concertante), i en aquest cant simultani trobem diferents actituds, malgrat la qual cosa saconsegueix harmonia i unitat. De vegades aquesta amalgama polifnica ens fa perdre una mica la comprensi del text, per sembla que aix no s del tot important. I en aquest fet radica la relaci que hi ha entre la msica instrumental del classicisme i lpera bufa, que es van influir mtuament.

4.4.1.2. Lpera a Frana

Hem de fer una especial atenci al cam que va prendre lpera a Frana, perqu precisament les reformes que havien de canviar el gnere operstic venen majoritriament daquest pas. Lequivalent a lpera seria italiana s lanomenada Grand Opra. s tamb un estil representatiu de laristocrcia i t com a temes lheroisme, la mitologia i la histria, molt lluny de la vida quotidiana, i tot plegat tractat amb molta brillantor. Les passions, els conflictes i els desenllaos sn, per, tractats amb molta racionalitat. La ciutat de Paris va comptar amb molts teatres dpera que oferien a la societat aristocrtica, amb els seus amplis vestbuls i escalinates, loportunitat de representar-se ella mateixa amb molt de luxe i poder. Cap el 1750 apareix la Opra comique, ms popular i burgesa. Aquest tipus dpera reflecteix els temes contemporanis de la vida burgesa i de la vida rural. Juntament amb els trets satrics i cmics apareixen progressivament daltres ms seriosos i, ms tard, elements romntics. Lopra comique consta de dilegs parlats i msica, sobretot canons (ariettes). Tamb hi ha cors, concertants, finals, danses, parts instrumentals programtiques o descriptives (tempestes, etc). Una particularitat daquest tipus dpera sn els vaudevilles, canons amb tornada (estribillo) que utilitzen melodies conegudes, publicades en moltes colleccions i insertades en moltes comdies. Durant molt de temps es va fer habitual reunir al final de lpera comique a tots els cantants en el vaudeville. Cadascun dells interpretava una estrofa, i tots junts entonaven la tornada, que tenia com a text la lli moral de la histria.

4.4.1.3. Lpera a Alemanya

En el segle XVIII lpera italiana dominava a Alemanya. No trobem cap equivalent de lpera seria, exceptuant alguns intents i el singspiel, equivalent a lpera bufa. Aquest fet va suposar la decadncia de lpera pblica, que va tancar aproximadament des del 1720 fins al 1770, mentre que a la cort es conreava lpera italiana com entreteniment preferit. Sinterpretava en la cort en els casaments, aniversaris, recepcions, etc. Es cridava a companyies ambulants italianes i tamb a compositors italians (Galuppi a la ciutat de Stuttgart, Salieri a la ciutat de Viena), cantants italians i de vegades a instrumentistes italians. Diferents compositors alemanys van composar peres italianes, entre ells Hasse, Gluck, Haydn i el mateix Mozart. Per aconseguir una pera seria alemanya hi havia dificultats, perqu faltava una cultura vocal que es pugus comparar al bel canto itali; a ms a ms, les corts no eren culturalment alemanyes, sin franceses (Berln) o italianes (Viena). Hi va haver alguns intents, per van ser pocs i no van tenir massa xit. El singspiel t el seu orgen en la ballad opera anglesa i lopra comique francesa. Va arribar a Alemanya mitjanant traduccions i companyies de teatre ambulants. J.A.Hiller (1728-1804) s considerat el fundador del singspiel alemany, amb dilegs parlats, canons, petites ries, concertants i un vaudeville final. El singspiel es va convertir en una moda. Fins i tot en Goethe va escriuren llibrets.

A la ciutat de Viena, on lemperador Josep II va fundar lany 1778 un singspiel nacional, va sorgir una tradici prpia. En el singspiel viens no intervenien actors sin cantants dpera, la qual cosa permetia un alt nivell musical. En laspecte temtic es combinaven contes, sorpreses, mgia, sentimentalisme, comdia, idealisme, etc. Van composar singspiels Haydn, Gluck, Wranitzky, Mller i Mozart.

5. La musica instrumental
5.1. Sinfonia
El gnere instrumental per excellncia d'aquesta poca s la simfonia. La seva composici ocupa els msics de totes les parts, encara que aviat comena a destacar l'Escola de Mil, ciutat en la qual treballa Giovanni Battista Sammartini (1700-1775). Hi ha cpies de les seves simfonies a Londres, Viena, Berln i Pars, el que permet fer-se amb una idea adequada de la importncia de la seva producci. Les seves obres, generalment estructurades en tres temps, es caracteritzen pels seus ritmes vivaces, pel contrast de textures i per la procuraci de l'equilibri. L'escola ms destacada d'aquests primers anys del Classicisme s la de Mannheim. En aquesta ciutat va residir el elector Karl Theodor, gran amant de les arts. Al costat de la seva regncia van acudir els msics ms excellents d'Europa, liderats pel compositor Johann Stamitz, que va ser director de l'orquestra des 1745 fins a la seva mort, en 1757.La cohesi i l'entesa existents entre el director i els intrprets va ser tal que la fama de l'Orquestra de Mannheim arriba fins als nostres dies. La transcendental importncia d'aquesta escola resideix en el fet que, a ms de fixar les parts de la simfonia, va dotar a l'orquestra d'una gamma de recursos expressius fins aleshores inexplorats, tant en l'aspecte tmbric, com en el dinmic (Eren clebres les seves crescendo). Les simfonies de Stamitz es caracteritzen per la delicada expressi del fraseig, la precisi de l'escriptura per les cordes i, sobretot, la importncia que el compositor li va atorgar a les dinmiques. Els compositors de l'escola vienesa de meitat del segle XVIII, debedora del llenguatge orquestral, creada per l'escola de Mannheim, solia fer s de la massa instrumental en les seves simfonies i, influts pel melodisme itali, mostren un clar inters per l'explotaci de motius curts. El gnere simfnic t tamb a Pars certes particularitats d'estil, si b va ser tan gran el prestigi de les composicions de Stamiz que, es van adoptar com a model pels

compositors francesos. Les simfonies franceses solen tenir tres temps, com en el model itali. La simfonia t quatre temps: l'allegro, que adopta la forma de sonata, el segon temps, lent, el tercer, un minuet, i el quart, allegro brillant.

5.1.1. Quartet de corda

Un quartet de corda s un conjunt instrumental de quatre instruments de corda, normalment dos violins, una viola i un violoncel, o b una pea musical escrita per a aquest conjunt. Encara que qualsevol combinaci de quatre instruments de corda pot ser qualificada de quartet de corda, en la prctica el terme es refereix a un conjunt consistent en dos violins (el "primer" viol, que habitualment es fa crrec de la lnia meldica en les notes ms altes del seu registre, i el "segon" viol, que es fa crrec de l'harmonia en notes ms baixes), una viola i un violoncel. Quan un compositor compon msica per a una combinaci diferent de quatre instruments de corda; per exemple tres violins i un contrabaix, o viol, viola, violoncel i guitarra; indicar especficament la instrumentaci. El quartet de corda estndard est considerat com una de les ms importants formes de la msica de cambra, i la majoria dels grans compositors, de de les darreries del Segle XVIII fins als nostres dies, han compost quartets de corda. Una composici per a quatre instrumentistes de corda pot presentar qualsevol forma, pero quan es parla simplement d'un Quartet de corda (amb o sense subttol), es tracta d'una composici habitualment en quatre moviments, amb una estructura semblant a la d'una simfonia. Els moviments extrems (primer i quart) sn tpicament rpids. Habitualment els moviments segon i tercer sn, respectivament, un moviment lent i un moviment amb ritme de dansa de qualsevol tipus, per exemple minuet, scherzo, furiant, etc. Alguns altres conjunts instrumentals de cambra poden ser considerats com variacions del quartet de corda, com per exemple el quintet amb piano, que s un quartet de corda ms un piano; el quintet de corda, que s un quartet de corda amb una viola, violoncel o contrabaix addicional; el trio de corda, amb un viol, una viola i un violoncel; i el quartet amb piano que s un quartet de corda amb un viol substitut per un piano. Histria La forma va comenar a utilitzar-se en la segona meitat del Segle XVIII. Les primeres obres de Franz Joseph Haydn per a quartet de corda tenien cinc moviments i s'assemblaven als divertimentos (un ttol que van portar en algunes edicions) o a les serenates. Per els quartets de l'Opus 9, composts entre 1769 i 1770, ja mostren l'estructura moderna que esdevindria estndard tant per a Haydn com per als

compositors segents: quatre moviments; un moviment rpid, un moviment lent, un minuet i trio, i un moviment final rpid. Ats que el seu exemple va ajudar a codificar una forma musical que tenia els seus orgens en la suite barroca, Haydn s sovint considerat el pare del quartet de corda. Ocasionalment Haydn va interpretar els seus quartes de corda en cerimnies de carcter social amb un conjunt improvisat de msics del que tamb va formar part Mozart. Des del temps de Haydn, el quartet de corda ha esdevingut una forma musical cada vegada ms prestigiosa, i ha estat considerada com la prova de foc de l'habilitat artstica d'un compositor. Aix es deu en part a que la paleta tmbrica s ms restringida que en cas de l'orquestra, forant al compositor a treballar en l'essncia musical abans que el color tonal, aix com en la tendncia contrapuntstica inherent en l's de quatre instruments de la mateixa famlia. Les composicions per a quartet de corda van florir en el classicisme musical, i tant Mozart com Beethoven van escriure clebres sries de quartets, considerats a la mateixa altura dels de Haydn. En el Segle XIX va haver-hi un - molt lleu - descens de l'atractiu del quartet, veient-se el curis fenomen de molts compositors clebres que noms van compondre un quartet; potser per fer pals que podien enfrontar-se al repte. Amb l'inici de l'era musical moderna, el quartet va tornar a aconseguir una gran popularitat entre els compositors.

5.2. Instruments 5.2.1. Piano

En 1709, a Florncia, un constructor de clavecins anomenat B. Cristofori havia donat a conixer pblicament l'invent d'un nou instrument, en qu la corda s copejada per un macillo articulat; aquest torna a caure desprs d'haver repercutit la corda, prviament alliberada i desprs apagada individualment. El macillo s recollit en un determinat moment de la seva caiguda, a punt per percudir de nou. s ja el principi que guia el mecanisme dels pianos moderns, el que converteix a l'invent de Cristofori en alguna cosa gaireb genial (a ms, el 1720 inventa el principi del "pedal celeste" que continua encara avui).

5.2.2. Clarinet

Denner va perfeccionar l'antic chalumeau francs, en cap moment va voler crear un nou tipus d'instrument. Quan Denner va trobar el Chalumeau, aquest noms tenia dos claus i produa nou notes, a ms de tenir la llengeta a l'interior del tub, de manera que el es tingus ms control sobre ella. Amb l'estudi i la investigaci Denner va aconseguir, donar forma a la boca, tenir la canya adossada a ella i per tant poder tenir control sobre la llengeta per part dels llavis de l'executant. A ms amb aquesta millora va trobar la manera d'ampliar la tessitura del clarinet cap al agut. Posant a la part posterior de l'instrument una clau (clau d'octava) que el que feia era en obrir aquesta escurar el tub i produir aix 1/12 per sobre de la nota fonamental. Ms endavant el fill de Denner en 1740 va allargar el tub i afegir una tercera clau amb el qual va aconseguir dues notes ms. Al 1760, Joseph Beer va augmentar en dos el nmero de claus del clarinet, i va passar a tenir cinc. El 1791 X. Lefvre li afegeix una sisena clau. El 1808 el francs Simiot afegeix 1/7 clau i el 1811, Iwan Mller perfeccionar el clarinet fins les tretze claus, el que es va considerar un considerat progrs en l'evoluci de l'instrument. Les primeres obres per a clarinet van ser: o o Concert per a clarinet en la major, K.622 (1791) de Wolfgang Amadeus Motzar. Obertura per a dos clarinets i trompa (1748) de Georg Friendrich Haendel.

6. Biografies
6.1. F. J. Haydir (Rohrau, ustria, 1732 - Viena,
1809) Compositor austrac. Amb Mozart i Beethoven, Haydn s el tercer gran representant del classicisme viens. Encara que no va ser apreciat per la generaci romntica, que el considerava excessivament lligat a la tradici anterior, la veritat s que sense la seva aportaci l'obra dels dos primers, i desprs ells la de Schubert o Mendelssohn, mai hauria estat el que va ser. I s que a Haydn, ms que a cap altre, es deu el definitiu establiment de formes com la sonata i de gneres

com la simfonia i el quartet de corda, que es van mantenir vigents gaireb modificacions fins ben entrat el segle XX. Nascut en el si d'una humil famlia, el petit Joseph Haydn va rebre les seves primeres llions del seu pare, que, desprs de la jornada laboral, cantava acompanyant a l'arpa. Dotat d'una bella veu, el 1738 Haydn va ser enviat a Hainburg, i dos anys ms tard a Viena, on va ingressar en el cor de la catedral de Sant Esteve i va tenir oportunitat de perfeccionar els seus coneixements musicals. All va romandre Haydn fins al canvi de veu, moment en qu, desprs d'un breu perode com a assistent del compositor Nicola Porpora, va passar a servir com a mestre de capella a la residncia del comte Morzin, per a qui va compondre les seves primeres simfonies i divertiments. L'any 1761 es produiria un gir decisiu en la carrera del jove msic: va ser llavors quan els prnceps d'Esterhzy-primer Paul Anton i poc desprs, a la mort d'aquest, el seu germ Nikolaus-el van prendre al seu servei. Haydn tenia a la seva disposici una de les millors orquestres d'Europa, per a la qual va escriure la major part de les seves obres orquestrals, operstiques i religioses. La mort el 1790 del prncep Nikolaus i la decisi del seu successor, Paul Anton, de dissoldre l'orquestra de la cort va motivar que Haydn, fins i tot sense abandonar el seu crrec de mestre de capella, installs la seva residncia a Viena. Aquest any, i per mediaci de l'empresari Johann Peter Salomon, el msic va realitzar el seu primer viatge a Londres, al qual va seguir el 1794 un segon. A la capital britnica, a ms de donar a conixer les seves dotze ltimes simfonies, va tenir ocasi d'escoltar els oratoris de Haendel, l'empremta s perceptible en la seva prpia aproximaci al gnere amb La Creaci i Les estacions. Mort Paul Anton aquest mateix any de 1794, el nou prncep d'Esterhzy, Nikolaus, el va reclamar de nou al seu servei, i per a ell va escriure les seves sis ltimes misses, entre les quals destaquen les conegudes com Missa Nelson i Missa Mara Teresa. Els ltims anys de la seva existncia va viure a Viena, entre el reconeixement i el respecte de tot el mn musical. L'aportaci de Haydn va ser transcendental en un moment en qu s'assistia a l'aparici i consolidaci de les grans formes instrumentals. Precisament grcies a ell, dues d'aquestes formes ms importants, la simfonia i el quartet de corda, van adoptar l'esquema en quatre moviments que fins al segle XX les ha caracteritzat i definit, amb un primer estructurat segons una forma sonata basada en l'exposici i el desenvolupament de dos temes meldics, al qual seguien altre lent en forma d'ria, un minuet i un rond conclusiu. No s, doncs, estrany que Haydn hagi estat considerat el pare de la simfonia i del quartet de corda: encara que ambdues formes existien com a tals amb anterioritat, per exemple entre els msics de l'anomenada Escola de Mannheim, va ser ell qui els va donar una coherncia i un sentit que superaven el pur divertiment galant del perode anterior. Si transcendental va ser el seu paper en aquest sentit, no menor va ser el que

va tenir en el camp de la instrumentaci, on els seus nombroses troballes van contribuir decisivament a ampliar les possibilitats tcniques de l'orquestra simfnica moderna.

6.2. W. A. Mozart
Mozart va nixer el 27 de gener de 1756 a Salzburg (ustria) i va ser batejat com Johannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart, tot i que el coneixien per Wolfgang Amadeus. Va ser l'ltim fill de Leopold Mozart, msic al servei del prncep arquebisbe de Salzburg i la seva mare es deia Anna Maria Pertl. La casa natal de Mozart es troba en Getreidegasse nm. 9 de la ciutat de Salzburg. Es tracta d'una casa de tres plantes, que actualment s un museu amb gran quantitat d'objectes de l'poca i alguns instruments del Mozart nen. Wolfgang i la seva germana Maria Anna mostrar sorprenents facultats per a la msica des de petits. Wolfgang, als quatre anys practicava el clavicordi i componia petites canons i minuets, als sis, tocava amb destresa el clave i el viol. Podia llegir msica a primera vista, tenia una memria prodigiosa i una gran capacitat per a improvisar frases musicals. No era un nen com els altres. Leopold componia i donava classes de msica. L'any del naixement de Wolfgang va publicar un llibre sobre l'art del viol, que va tenir xit i el va fer fams. Desprs del naixement de fill, excepte les tasques prpies del seu crrec, va abandonar tot per dedicar-se de manera exclusiva a la formaci del seu fill. Va ser exigent com a pare i com a professor, en tot moment va estar al tant de la formaci personal i professional de Wolfgang Quan el nen va fer sis anys d'edat, Leopold va decidir exhibir els dots musicals dels seus fills davant les principals corts d'Europa. La seva figura autoritria i opressiva marcaria al jove Amadeus de per vida.

Primer viatge (1762-1763)

El 12 de gener de 1762, tota la famlia va partir cap a Munic; van tocar davant l'emperador Maximili Josep II i van continuar fins a Viena. La permanncia en aquesta ciutat va culminar amb dos recitals davant la famlia imperial al palau de Schnbrunn. Wolfgang causava sensaci a cada concert. Aquest va ser com el seu viatge de prova, ja que va rebre una gran quantitat d'elogis. El 5 de gener de 1763, els Mozart van retornar a Salzburg.

El gran viatge (1763-1766)

Aquest viatge va comenar el 9 juny 1763 i durant tres anys i mig, els Mozart van recrrer les principals ciutats d'Europa, collint grans xits. A Viena van ser cridats a palau per l'emperadriu Maria Teresa i aquesta va quedar encantat amb el nen.

A Versalles, els Mozart van tocar davant el monarca Llus XV. A Londres van causar l'admiraci del rei Jordi III; durant aquest viatge el jove msic va compondre la seva primera simfonia i va conixer a Johann Christian Bach, fill petit de Johann Sebastian Bach. A Holanda va enlluernar tocant l'rgan ms gran i complicat del mn, i va compondre el seu primer oratori, als nou anys d'edat. Cada presentaci del jove Wolfgang Amadeus era una exhibici del seu virtuosisme amb el clave i el viol (s'explica que ja en aquesta poca podia tocar el teclat amb els ulls embenats), i deixava als espectadors meravellats improvisant sobre qualsevol tema que li proposaven. Mozart dedicava a les dames de la noblesa les seves primeres sonates per a viol i clau. La famlia va tornar a Salzburg el 30 de novembre de 1766.

Les seves primeres peres (1766-1769)

Al setembre de 1767, Mozart va viatjar a Viena acompanyat pel seu pare i la seva germana Nannerl, per desenvolupar les seves facultats de compositor. En aquesta ciutat va desenvolupar una intensa activitat: va escriure concerts, simfonies, misses, oratoris, cantates i tamb les seves primeres peres, com la que va fer per encrrec de Josep II: l'pera bufa La finta semplice ('La fingida ximple'). Els msics de l'poca a Viena van veure en el talent del nen una amenaa per als seus llocs i van comenar les intrigues. No creien que noms amb onze anys pogus escriure tan bona msica i deien que el seu pare era el veritable autor d'elles.

Un cavaller de 14 anys (1769-1770)

En 1769, Mozart va guanyar a Salzburg la plaa de mestre de concerts, per sense rebre un sou. Se li va finanar un viatge d'estudis a Itlia, on Leopold pensava que Wolfgang Amadeus triomfaria component peres. Pare i fill van arribar a Roma l'11 d'abril de 1770. Al Vatic, Wolfgang Amadeus va escoltar el Miserere de Gregorio Allegri. Aquesta obra tenia carcter secret, doncs noms podia interpretar a la Capella Sixtina i la seva publicaci era prohibida. No obstant aix, el jove compositor penes va arribar a la posada on s'allotjava, va escriure de memria una versi molt aproximada de la partitura completa. El Papa Climent XIV, admirat pel talent del msic de catorze anys, el va nomenar Cavaller de l'Ordre de l'Esper d'Or, per aquest ttol no li va interessar. Un altre gran triomf va ser l'estrena de l'pera Mitrdates, rei del Ponto, estrenada el 1770, a Mil. Aprovant un examen que a la resta dels participants els va portar tres hores ell va resoldre en mitja hora, va ser adms com a compositor a l'Acadmia Filharmnica de Bolonya. L'ingrs de Mozart a l'Acadmia va ser extraordinari, ja que encara li faltava molt per als vint anys, edat mnima exigida pel reglament. Aqu va conixer al pare Giovanni Martini, important teric de la msica en aquell temps, i pel qual Mozart sempre tingu un gran afecte.

El nou prncep-arquebisbe (1770-1772)

Mozart va realitzar un segon viatge a Itlia, per assistir a l'estrena de la seva pera Ascanio en Alba. En 1771 va tornar amb la seva famlia a Salzburg, que per llavors era un principat eclesistic regit per un prncep-arquebisbe. Es van assabentar de la mort de l'arquebisbe Schrattenbach, que sempre els havia recolzat. Va comenar llavors una nova etapa, molt ms difcil. Colloredo, el nou prncep-arquebisbe de Salzburg, es va mostrar autoritari i inflexible amb el compliment de les obligacions imposades als seus subordinats. Mozart va ser confirmat en el seu lloc de mestre de concerts; rebent un modest sou, per la seva llibertat mica en mica disminuiria, fins al punt de sentir-se esclavitzat.

Anys de lluita (1772-1778)

Mozart i Leopold van anar a Itlia per ltim cop el 1772. A Mil, Wolfgang va estrenar una pera i va escriure el motet Exultate-jubilate. Va buscar un lloc digne i estable, per en va. Va haver de tornar a Salzburg. Als 17 anys, Wolfgang ja no podia passar per nen prodigi. Comenava ara la lluita per la vida. En 1773 va fer un viatge a Viena, sense resultats prctics, per positiu per al seu art, ja que va conixer el nou estil viens a travs de la msica de Joseph Haydn. Al gener de 1775 Mozart va estrenar amb gran xit a Munic la seva pera La falsa jardinera. Van ser bons anys per a Mozart: va escriure peres, sonates per a piano, concerts per a viol, divertiments, quartets i molta msica sacra per encrrec del seu nou patr. No obstant aix, Mozart se sentia presoner, sentia que no progressava ia l'agost de 1777 va reclamar a l'arquebisbe Colloredo la llibertat per abandonar el seu lloc. Ms tard, acompanyat per la seva mare, va iniciar un llarg viatge a Pars. En una escala a Munic, va conixer la famlia Weber i es va enamorar de la filla gran, Aloysa. En Mannheim va fer amistat amb un grup de compositors d'aquesta ciutat.

Opressi i alliberament (1778-1781)

Wolfgang Amadeus Mozart va romandre a Pars entre el 23 de mar i el 26 de setembre de 1778, sense guanyar massa fortuna, per arribant a estrenar obres com la simfonia Pars. El 3 de juliol la seva mare va morir d'una infecci. Deprimit per aquesta mort i alguns fracassos, Wolfgang decideix retornar al servei de Colloredo. Melanclic, es va aturar a Munic per proposar-li matrimoni a Aloysa Weber, per ella ho va rebutjar. Va tornar a Salzburg el gener de 1779. Colloredo li va augmentar el salari, per tamb les seves obligacions: havia de dedicar molt ms temps al seu crrec. Aquest mateix any va escriure la Missa de la Coronaci. Al gener de 1781 va estrenar a Munic Idomeneu, rei de Creta, la seva primera gran pera. Estava a Augsburg quan va ser cridat per Colloredo. Desprs dels seus ltims triomfs i de relacionar-se amb quasi d'igual a igual, el tracte que li donava l'arquebisbe era humiliant per a ell. Les seves obres ja eren apreciades a tot Europa, per Colloredo es complaa a subestimar, tractant-lo com a un vulgar criat. Finalment, Mozart es va rebel lar; desprs d'una agra discussi, va decidir renunciar. Aix acabaven deu anys, de 1771 a 1781, de tensions i disputes quasi permanents.

Matrimoni malgrat tot (1781-1784)

Mozart s'instal l a Viena i visqu un any feli. Va intervenir en concerts, va impartir classes i va escriure nombroses obres. 1782 va ser l'any d'una altra pera triomfal: El rapte en el serrall. En aquest any va conixer a travs del bar Gottfried Van Swieten l'obra de Georg Friedrich Hndel i Johann Sebastian Bach. Pren contacte amb els oratoris de Hndel i algunes obres de Bach, entre elles El clavec ben temperat. Mozart va assimilar les maneres de composici d'ambds, fusionant amb el mateix, donant a la majoria de les obres d'aquest perode un toc contrapuntstic, apreciable en les transcripcions que va fer d'algunes fugues d'El clavec ben temperat, les fugues per a piano .. Per per sobretot, podrem veure la influncia de Hndel i Johann Sebastian Bach a la Missa en do menor. Desprs del seu fracs sentimental amb Aloysa Weber, va trobar consol en Constanze, la germana menor. Per sabia que el seu pare Leopold no apreciava aquella famlia. Va voler viatjar a Salzburg per presentar-li formalment la seva parella, per diversos esdeveniments van endarrerir el temut viatge. El 4 d'agost de 1782, sense el consentiment patern, Wolfgang Amadeus i Constanze es van casar a Viena. Per celebrar la uni i per calmar al seu pare, Mozart va compondre la Missa en do menor. Pensava estrenar-la a Salzburg amb Constanze com a primera soprano solista. Noms va poder fer l'agost de 1783, per seria intil. Desitjava demostrar a la seva famlia que havia escollit correctament, per Leopold i Nannerl mai van acceptar a Constanze. Dels set fills que Wolfgang Amadeus va tenir amb Constanze-Raimund Leopold (1783), Karl Thomas (1784), Johann Leopold (1786), Theresia (1787), Anna (1789) i Franz Xaver Wolfgang (1791) - noms dos van sobreviure: Karl Thomas i Franz Xaver Wolfgang.

El ms gran compositor (1784-1787)

Per a desembre de 1784, Mozart va ingressar a la francmaoneria, en la qual va trobar un ideal filosfic. 1785 va ser un any de gran activitat artstica i social. Wolfgang es va sentir entusiasmat davant l'aplaudiment que els vienesos van dispensar a la seva msica. Per llavors va dedicar a Joseph Haydn alguns quartets de corda. L'ancdota compte que, en sentir-los, Haydn va manifestar a Leopold davant Du que Wolfgang Amadeus era el ms gran compositor que hagus conegut. En 1786 Mozart era al cim, aquest perode va ser molt important per al compositor. Va estrenar l'pera Le nozze di Figaro (Les noces de Fgaro) amb gran xit i en 1787, a Praga Don Giovanni. No obstant aix, en aquest mateix any, mor a Salzburg seu pare Leopold. Aix ho deixa molt trist, ja que el seu pare havia estat el seu millor conseller i amic. L'pera Don Giovanni, al contrari del que ha passat a Praga, va resultar un rotund fracs a Viena i poc a poc, aquesta ciutat aniria perdent l'inters musical per Mozart, probablement per l'adveniment d'altres pianistes amb una tcnica molt ms aguerrida, com en el cas de Muzio Clementi, amb escales a terceres i acords ms sonors, ideals per als pianos de construcci anglesa d'una sonoritat ms robusta, al contrari dels de sonoritat delicada vienesa, aptes per a les escales i subtileses del pianisme mozarti. Els seus acadmies o concerts per subscripci, que havien estat en tota la seva estada a Viena una de les millors fonts d'ingrs i van comenar a perdre audincia, i disminuir els seus beneficis econmics.

Temps de crisi (1787-1791)

La missa de difunts (1791) (Rquiem en Re menor)

Al mar de 1791, Mozart va oferir a Viena un dels seus ltims concerts pblics. Pocs dies abans es va presentar a casa seva un desconegut, vestit de gris, que no va voler identificar-se i que va encarregar a Mozart la composici d'un rquiem. Li va donar un avanament i van quedar que tornaria en un mes. Per el compositor va ser cridat des de Praga per escriure l'pera La clemncia de Tito, per a festejar la coronaci de Leopold II. Quan pujava amb la seva esposa al carruatge que els portaria a aquesta ciutat, el desconegut es va presentar una altra vegada, preguntant pel seu encrrec. Aix va alterar el compositor. Ms tard es va saber que aquell obscur personatge era un enviat del comte Franz Walsseg, l'esposa havia mort. El vidu desitjava que Mozart compongus la missa de rquiem per als funerals de la seva dona, per volia fer creure als altres que l'obra era seva i per aix romania en l'anonimat. Mozart, obsessionat amb la idea de la mort des de la del seu pare, debilitat per la fatiga i la malaltia, molt sensible al sobrenatural per la seva vinculaci amb la francmaoneria i impressionat per l'aspecte de l'enviat, va acabar per creure que aquest era un missatger del Dest i que el rquiem que compondria seria per al seu propi funeral. Mozart abans de morir, va aconseguir acabar tan sols 2 obres, de la resta noms va deixar esbossos i notes per al seu deixeble.

El final d'una vida trgica (1791)

La salut del geni va comenar a empitjorar i la seva concentraci disminua. La clemncia de Tito va ser acollida amb fredor pel pblic. En tornar a Viena, Mozart es va posar a treballar en el rquiem encarregat i va preparar, en companyia de l'empresari teatral i cantant Emanuel Schikaneder, els assajos de l'pera La flauta mgica. Aquesta es va estrenar amb enorme xit el 30 de setembre de 1791, amb el mateix Mozart com a director. Un msic rival, Antonio Salieri, es trobava entre el pblic. En aquells dies Mozart va escriure el Concert per a clarinet. L'octubre de 1791 la seva salut va empitjorar, caminava amb la seva dona per un parc quan de sobte va seure en una banca i molt agitat va comentar a Constanze que alg l'havia enverinat. Al poc temps va quedar postrat al llit. Mozart sentia que ja no tornaria a aixecar-se, per volia acabar la seva prpia missa de difunts i va dictar a Sssmayer, el seu deixeble, les indicacions per completar el Rquiem. Per no li va arribar el temps. El 5 de desembre de 1791, Mozart va morir a Viena als 35 anys d'edat. Recents investigacions demostrarien que Mozart va morir per una febre reumtica. A causa dels seus problemes econmics, va ser enterrat en una fossa comuna i mai se'l va poder ubicar.

6.3. C. W. Glock

Un dels grans mestres de l'pera del segle XVIII, (Erasbach, actual Alemanya, 1714Viena, 1787) Compositor i teric alemany. Gluck s conegut per la seva elegant sntesi de les tradicions operstiques francs i itali, exemplificat per obres tan notables com Orfeo ed Euridice i Alceste. Nascut a l'Alt Palatinat, Gluck va estudiar per primera vegada amb el violoncellista i compositor txec (i frare francisc) Bohuslav ernohorsk, ms tard va continuar els seus estudis amb Sammartini a Itlia. Ja conegut com a compositor d'pera en els anys 1740, Gluck va visitar Pars i Londres, on va conixer a Hndel. Es va casar el 1750, establint a Viena com a director de pera.En 1762, Gluck va escriure la seva Orfeo ed Euridice, que anuncia una nova era en la histria de l'pera. La combinaci dels ideals clssics de la bellesa i la senzillesa amb un sentit innat d'impuls dramtic, va trencar moltes de les convencions formals sobreexcitada del Barroc i va fixar l'estndard per a tota una generaci de compositors d'pera. En molts sentits, l'pera al segle XIX va tenir la seva concepci en les obres de Gluck.Mientras Gluck va aconseguir la fama en el seu propi temps, les seves obres sn poc comuns en els teatres d'pera d'avui, ell s sobretot recordat com un reformador i revolucionari. En la seva dedicaci a Alceste, de Gluck va escriure que hagus "buscat limitar la msica a la seva veritable funci de servir la poesia d'expressar els sentiments i les situacions de la histria sense interrupci i de reflexi de l'acci a travs d'adorns intils i superflus ". Aquesta declaraci ha estat sovint interpretat com un desig de subordinar la msica a la poesia, per, el que va inspirar la reforma de Gluck va ser la seva creena que els guanys de msica en l'expressivitat quan est ben equilibrat amb la poesia. Aix, per exemple, mitjanant la supressi de la tradicional separaci estricta de recitatiu i ria, Gluck van utilitzar la msica com un mitj per mantenir un flux ininterromput de l'acci dramtica. llibretista de Gluck Orfeo ed Euridice, Alceste i Paride ed Elena - les obres que representen tres millors seves idees reformistes - va ser Raniero de Calzabigi, poeta i crtic que va anticipar algunes de les idees fonamentals del compositor sobre la poesia i la msica. Per exemple, Calzabigi s'oposen a l'enfocament tradicional de la mitologia potica, exemplificada per Pietro Metastasio, el major llibretista de l'pera seriosa de la tradici. Mentre que les figures mitolgiques de Metastasio apareixen com personatges gaireb disfressada del segle XVIII, la poesia Calzabigi s s'esfora per crear una atmosfera de temporalitat, que adapta perfectament les

intencions artstiques de Gluck. En essncia, la victria de Gluck sobre els seus adversaris va ser el triomf de la msica. Les seves obres sn considerades com contribucions seminals al drama musical, i les seves idees van ser acceptades gradualment, primer per Piccinni si mateix, i ms tard per Cherubini, que va florir com a compositor d'pera en els anys 1800 i principis de 1790. Al segle XIX, l'enfocament de Gluck a l'pera ha estat aprovat per Spontini, que al seu torn va influir Berlioz com a compositor d'pera. Desprs de dur a bon terme les seves reformes, Gluck va tenir diverses noves obres produdes a Pars. El ms notable d'aquestes obres s Armide (1777), basada en un llibret d'edat per Philippe Quinault, que Lully utilitzats pel seu treball homnim el 1686. Vist pels conservadors com un atac a la tradici musical francesa i literries, peres de Gluck van ser blanc d'una conspiraci literria, que va decidir abraar Niccol Piccinni, un compositor respectat d'peres cmiques, com abanderat. En una disputa literria recorda a la "querella dels bufons" el 1752, els tradicionalistes proclamar la superioritat dels tradicionals (s a dir: itali, o, ms exactament, Metastasian) opera ms de l'pera francesa, representada pel iconoclasta Gluck. Cal assenyalar que els dos compositors, que respectaven mtuament, es va negar a participar en la guerra de paraules, deixant la polmica a la pseudo-intellectuals parisencs.

Bibliografia
http://teleformacion.edu.aytolacoruna.es/WAM/document/Wolfgang_Amadeus_M ozart/vida_de_mozart.html http://blogclasico.blogspot.com.es/2010/05/christoph-willibald-gluck-maestro.html http://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/haydn.htm http://es.scribd.com/doc/98220648/TEMA-5-EL-CLASSICISME-MUSICAL http://www.germansanantonio.com/departamento_musica/hem/clasicismo/clasicis mo_vocal.PDF http://html.rincondelvago.com/piano_9.html

INDEX
1.Eix cronolgic ............................................................................................................. 1 2.La societat .................................................................................................................. 1 2.1 Classicisme .............................................................................................................. 2 2.2 la Illustraci ............................................................................................................ 3 3. El llenguatge musical ................................................................................................. 3 4. La musica vocal .......................................................................................................... 4 4.1 Religiosa ................................................................................................................... 4 4.1.1. Misses .................................................................................................................. 4 4.1.2. Motet ................................................................................................................... 6 4.1.3. Oratori ................................................................................................................... 6 4.2.1. Lpera .................................................................................................................. 6 4.2.1.1. Lpera a Itlia .................................................................................................. 6 4.2.1.2. Lpera a Frana................................................................................................. 7 4.2.1.3. Lpera a Alemanya .......................................................................................... 8 5. La msica instrumental ............................................................................................. 9 5.1. Simfonia .................................................................................................................. 9 5.1.1. Quartet de corda ............................................................................................... 10 5.2. Instruments .......................................................................................................... 10 5.2.1. Piano .................................................................................................................. 11 5.2.3. Clarinet ................................................................................................................ 11 6. Biografies ................................................................................................................. 12 6.1. F.J. Haydn ............................................................................................................... 12 6.2. W. A. Morart .......................................................................................................... 14 6.3. C. W. Glock ............................................................................................................ 19 Bibliografia ................................................................................................................... 21