Els verbs transitius necessiten un objecte directe, els intransitius no.

Exemple de transitiu: Menjar (una poma, una pera, un Big Whopper, etc). Exemple d'intransitiu: Nedar. s possible fer servir un transitiu sense objecte directe. Exemple: Estic menjant. Moltes llenges romniques, entre elles el catal, tenen la forma reflexiva, amb lo qual s'estalvien que per cada verb transitiu hi hagi un verb intransitiu. Exemple: Mullar (trans) i Mullar-se (intrans). Podem dir: "He mullat la roba" o "M'he mullat", per no "M'he mullat la roba". Per cert, "Me he mullat la roba" s la forma transitiva. Hi ha verbs que poden sser les dues coses: Exemple: Entrar/Entrar Entrar a casa (intrans). Entrar el cotxe al garatge (transitiu). Lo que t dius de ser/sser/estar/semblar s una cosa completament diferent, sn els verbs copulatius. Els verbs copulatius no aporten cap significat a la frase i noms serveixen de nexe d'uni (cpula). Exemple: "El cotxe s gran". s el mateix que "El cotxe gran" (el verb no aporta significat). Exemple: "El cotxe s aqu". s el mateix que "Aquest cotxe" (el verb no aporta significat). Els verbs copulatius es classifiquen dins de la categoria dels intransitius, ja que no requereixen un CD i, per tant, tampoc no admeten la forma passiva. Els verbs copulatius (ser, estar i semblar, segons les gramtiques tradicionals) s'oposen als verbs predicatius, dotats de significat. Un verb copulatiu es caracteritza per estar mancat de significat i actuar aix de cpula o mera uni entre subjecte i atribut. Ser, estar i semblar, doncs, noms seran copulatius quan reuneixin aquestes caracterstiques (no estar dotats de significat i actuar com a mer vincle: en Pere s alt; la Maria est malalta). En d'altres contextos, podem trobar el seu vessant no copulatiu, s a dir, predicatiu. En aquests casos tenen una significaci especfica i apareixen complementats per complements circumstancials: en Pere s a Barcelona; la Maria est amb els amics. La gramtica ms actual tendeix a reduir la llista de verbs copulatius suprimint-ne semblar, que es prefereix considerar no copulatiu. Si t'hi has fixat, els verbs ser i estar, quan s'empren com a copulatius, no tenen cap significat rellevant, sin que simplement associen un subjecte a un atribut: si, en comptes de en Pere s alt, tenim en Pere, alt, el grau de comprensi s igualment ptim; ara b, si en l'oraci en Pere juga content (el verb jugar s predicatiu) ometem el

verb (en Pere, content), ja no s possible aquesta deducci. En el primer cas hi ha dos elements significatius, el subjecte (en Pere) i l'atribut (alt); en el segon cas n'hi ha tres, el subjecte (en Pere), el verb (juga) i el complement predicatiu (content).