DIMENSION5

La Doree havia d'agafar tres autobusos: un per anar a Kincar-

dine, 00 esperava el que la portava a London, i aIJa l'autobs
urbil que anava 60S a les instaJ.1acions. el viatge
dimnenge a les nou del mat. Pcr culpa del temps d'espera en-
tre autobusos, s'estava 6ns a les dues de la tarda per recrrer
uns cent cinquant.'l quilometres. Seure tantes hores, ara en
autobusos, ara en cstacions, no Ji feia gens de mandra. Quan
trebalJava, no seia mai.
Era cambrera del Blue Spruce Inn. Fregava banys, desfeia
i teia llits, aspirava carifes i netejava miralls. Li agradava la fei-
na; Ji ocupava el pensament 6ns a cert punt i la cansava prou
per poder dormir de nito No trobava mai un desordre exage-
rat, tot i que alg1mes de les dones amb qui treballava podien
explicar histories que posaven e1s peIs de punta. Eren dones
ms grans que ella, i tates li aconsellaven que busqus una fci-
na millar. Li deien que, ara que era jove i encara feia goig, es
forms per treballar en una oficina, pero ella estava satisfeta
amb el que feia. Li agradava no haver de parlar amb ning.
Cap de 1cs persones que trebalJaven amb ella no sabia que
havia passat. O, si ho sabien, dissimulaven. Havia sortit la seva
foto al diari: la totogra6a que e1s havia fet eH, la de la dona
amb els tres nens, el nad, Dimitri, a coll, i la Barbara Ann i
en Sasha un a cada handa, mirant-Ia. Llavors ella tenia els ca-
bells llargs, castanys i ondulats, com a ellli agradaven, i la cara
tmida i suau, un reflex de com volia veme-la ell ms que no
pas de com era ella.
9
Des de Ilavors, s'havia tallat els cabells arran i se'ls hav-ja
ac1arit, i havia perdut moJt de pes. 1 ara es feia dir pel segon
nom; Fleur. A ms a ms, li havien trobat una feina en un
poble que era lluny dellloc on vivia abans.
Era la tercera vegada que feia el viatge. Les dues prime-
res, ell no l'havia voJgut veure. Si s'hi tornava a negar, deixa-
na d'anar-hi. De fet, encara que la volgus veure, potser dei-
xaria d'anar-hi durant un temps. Tampoe no calia exagerar.
De fet, no sabia que calia.
En el primer autobs no anava gaire encaparrada. Es li-
mitava a viatjar i a mirar el paisatge. De perita vivia a la costa,
on hi havia al10 que en diuen primavera, pero aqu de l'hivern
es passava gaireb directament a l'estiu. Un mes abans encara
hi havia neu, i ara feia prou calor per anar amb maruga curta.
AIs camps es veien tolls d'aigua resplendents i el sol s'infiltra-
va entre les branques sense fulles.
En el segon autobs va a neguitejar-se i no es va
poder estar de conjecturar quines de les dones del seu voltant
anaven al mateix lloc. Eren dones soles, la majona vestides
amb certa cura, com per fer veure que anaven a l'esglsia. Les
ms grans tenien pinta d'anar a esglsies estrictes i antiquades
on s'havia d'entrar amb faldil1es i mitges i amb alguna cosa al
cap, mentre que les ms joves devien perdnyer a alguna con-
gregaci ms animada que aceeptava vestit jaqueta i pantal,
moeadors de colors brillants, arraeades i els cabells erespats.
La Doree no eneaixava en cap d'aquestes dues categories.
En l'any i mig que feia que treballava, no s'havia comprat ni
una sola perra de roba. A la feina es posava l'un-jforme i, si no,
anava sempre amb texans. Abans no es maquillava perque ell
no li ha permetia i, ara que podria, tampoe no ha feia. Amb la
cara que tenia, anf,'1l10sa i sense pintar, e1s cabells de punta de
color de panotxa no Ji esqueien, pero li era igual.
En el tercer autobs va seure al costat de la finestra i va
mirar de calmar-se llegint els retols del carrer, tant els pu-
blieitaris com els de les botigues. Havia trobat un true per
mantenir el cap ocupat. Intentava veure quantes paraules Ji
sortien amb les lletres de qualsevol paraula que llegia. Amb
"cafeteria", per exemple, podia fer "fe", "carta", "fira" i "aire",
i amb "botiga" sortia "bot", "gat", "biga" i -espera un mo-
ment- "got". Hi havia paraules a dojo pd cam de sor-
tida de la ciutat, a les tanques publicitil.nes, als monstruosos
magatzems, als apareaments i fins i tot als globus lligats als
terrats que anunciaven rebaixes.
La Doree no havia parlat amb la senyora Sands deis dos in-
tents antenors, i segurament tampoc no li expliearia res d'a-
quest. La senyora Sands, a qui anava a veure els dilluns al
vespre, li deia que ha havia de deixar enrere, tot i que sempre
insistia que havia de passar temps, que no calia que s'afanys.
Deia que anava per bon eam, que a poc a poe aniria desco-
brint les seves propies forces.
-Ja s que aquestes parauIes s'han repetit tantes vegades
que sn eom martes, pero no deixen de ser veritat. .
Es va tornar vennella quan es va adonar que haVla dit
martes, pero no va valer empitjorar-ho disculpant-se.
Quan tenia setze anys -s a dir, en feia set-, en sortir
de l'eseola, la Doree anava cada dia a l'hospital a veure la seva
mareo S'estava refent d'una operaci a l'esquena, que segons
deien era greu pero sense perillo En Lloyd treballava de por-
talliteres. Ell i la mare de la Doree tcnien en com que havien
estat tots dos hippies -tot i que cn Lloyd era uns quants anys
ms jove- i sempre que podia anava a l'habitaei i parlava una
estana amb ella deis concerts i les manifestacions de protesta
que havien viscut tots dos, de la gent extravagant que havien
eonegut, deIs trips que havien fet i d'aquesta mena de coses.
En Llovd era molt popular entre els pacients perque hi
feia broma i els traetava amh energa i seguretat. Era baix i ra-
bassut, ampIe d'espatlles i prou autoritari perque de vegades
el confonguessin amb un metge. (No s que li agrads gaire,
aixo: trobava que gran part de la medicina era un frau i molts
metges uns imbecls.) Tenia la pell vennellosa sensible, els ca-
hells c1ars i els ulls vius.
sortien amb les lletres de qualsevol paraula que llegia. Amb
"cafeteria", per exemple, padia fer"fe", "carhl", "fira" i "aire",
i amb "botiga" sortia "bot", "gat", "biga" i -espera un mo-
ment- "got". Hi havia paraules a dojo pel cam de sor-
tida de la ciutat, a les tanques pubJici!?lries, als monstruosos
magatzems, aIs aparcaments i 6ns i tot als globus lligats als
terrats que anunciaven rehaixes.
La Doree no havia parlat amb la senyora Sands dels dos in-
tents anteriors, i segurament tampoc no li explicaria res d'a-
quest. La senyora S:mds, a qui anava a veure els dilluns al
vespre, Ji deia que ha havia de deixar eorere, tot i que sempre
insistia que havia de passar temps, que no caJia que s'afanys.
Deia que anava per ban cam, que a poe a poc aniria desco-
brint les seves propies forces.
-Ja s que aquestes paraules s'han repetir tantes vegades
que sn com martes, pero no deixen de ser verirat.
Es va tornar vermella quan es va adonar que havia dit
'martes, pero no va valer empitjorar-ho disculpant-se.
Quan tenia setze anys --s a dir, en feia set-, en sortir
(Ic I'escola, la Doree anava cada dia a l'hospital a veure la seva
lllarc. S'estava refent d'una operaci a l'esquena, que segons
dcicn era greu pero sense perill. En Lloyd treballava de por-
Illlitcres. EH i la mare de la Daree tenien en com que havien
Wts dos hippies -tot i que en Lloyd era uns quants anys
Ills jove- i sempre que podia anava a l'habitaci i parlava una
amb ella deIs concerts i les manifestacions de protesta
(lllt" h:lvien viscut tOts dos, de la gent extravagant que havien
t!lI11Cg-ut, deIs trips que havien fet i e1'aquesta mena de coses.
Ell Lloyd era molt popular entre els pacicnts perque hi
reln hroma i els tractava amb energia i segurehlt. Era baix i ra-
ample d'espat11es i prou autoritari perque de vegades
,1 ('olllim!:,'uessin amh un metgc. (1\To s que Ji agrads gaire,
Ilh(l: It'Ob:lVa que gran part de la medicina era un Erau i molts
uns imbecils.) Tenia la pen verme110sa sensible, els ca-
dnl's i e1s ulls "ius.
Des de ll:wors, s'havia tallat e1s cabells arran i se'ls havia
aclarit, i havia perdut molt de pes. 1 ara es feia dir pd segon
nom: Fleur. A ms a ms, Ji havien trobat una feina en un
poble que era fon;a lluny dellloc on vivia abans.
Era la tercera vegada que feia el viatge. Les dues prime-
res, eH no l'havia volgut veure. Si s'hi tornava a negar, deixa-
ria d'anar-hi. De fet, encara que la volgus veure, potser dei-
xana d'anar-hi durant un temps. Tampoc no calia exagerar.
De fet, no sabia que calia.
En el primer autobs no anava gaire encaparrada. Es li-
mitava a viatjar i a mirar el paisatge. De petita vivia a la costa,
on hi havia aBo que en diuen primavera, pero aqu de l'hivern
es passava gaireb dircetament a l'estiu. Un mes abans encara
hi havia neu, i ara feia prou calor per anar amb maniga curta.
Als camps cs veien tolls d'aigua resplendents i el sol s'inflltra-
va entre les branques sense fulles.
En el segan autobs va eomenr;ar a neguitejar-se i no es va
poder estar de conjecturar guines de les dones del seu voltant
anaven al mateix lloc. Eren dones soles, la majoria vestides
amb certa cura, COID per fer veure que anavcn a ]' esglsia. Les
ms grans tenien pinta d'anar a esglsies estrictes i antiquades
00 s'havia d'entrar amb faldilles i mitges i amb alguna cosa al
cap, mentre que les ms joves devien perranyer a alguna con-
gregaci ms animada que acceptava vestit jaqueta i pantal,
mocadors de colors brillants, arracades i e1s cabells crespats.
La Doree no encaixava en cap d'aquestes dues categaries.
En I'any i mig que fcia que treballava, no s'havia comprat ni
una sola per;a de roba. A la feina es posava l'uniformc i, si no,
anava sempre anlb texans. Abans no es maquiHava perque eH
no li ho permetia i, ara que podria, tampoc no ha feia. Amb la
cara que tenia, angulosa i sense pintar, els cabells de punta de
color de panotxa no li esqueien, pero li era igual.
En el tercer autobs va seure al costat de la flnestra i va
mirar de calmar-se lIegint els retols del carrer, tant els pu-
blicitaris com els de les botigues. Havia trobat un truc per
mantenir el cap ocupat. Intentava veure quantes paraules li
Va besar la Doree a l'ascensor i li va dir que era una flor en
el deserto Desprs va riure's d'ell mateix i va afegir:
-Fins a quin punt es pot ser original?
-Tu ets poeta i no ho saps -va contestar eIJa, per ser
amable.
Una nit la sen mare va morir de sobte, d'una embOlia. La
mare de la Doree tenia moltes amigues que l'haurien acollit
a seva -i durant un temps va estar-se amb una d'elles-
clla preferia el nou amic Lloyd. Pel seu segent
estava pre?yada: i poc desprs es va casar. En Lloyd no
s haVla casat mar, tot l que tenia com a nnim dos fills deIs
qua!s no sabia practicament res. En tot cas, a hores d'afa, ja
deVIen scr adults. La seva filosofia de vida havia anat canvi-
ant a mesura que es teia gran: no creia en el matrimoni en
la ni en el control de la natalitat, i trobava la
Pemnsula Sechelt, que s on vivicn amb la Doree, s'havia om-
massa de gent: vells amics, antigues maneres de viure,
antlcs amants. Ben aviat ell i la Doree es van traslladar a l'altra
banda del p.as, a un poble que havien triat pclnom que sortia
al mapa: MJldmay. No vivien al nucli urba; van llagar una ca-
sa campo En Lloyd va trabar feina en una fabrica de gelats.
un hort. En Lloyd cn sabia molt, de jardineria, com
de fusteria domestica, de controlar una estufa de lIenva
I de mantenir un Cotxe vell en funcionament. .
Va nixer en Sasha.
natural-va dir la senyora Sands.
-Vol dlr? -va preguntar la Doree.
r a Do . .
ree sempre SCIa en una cadira recta davant d'una
no ,al sota, co?err amb una tela i uns coixins florejats. La
senyora .Sands corna la cadira fins al costat de ta taula perquc
poguesslll parlar sense cap mena de barrera entre elles.
--::-De ter, m'esperava que ho fessis -va dir-. Ern penso
que es el que hauria fet jo en el teul1oc.
Al la senyora Sands no hauria gosat ni dir
una cosa :t!XI. Un any abans hauria estat ms cauta, conscient
que la Doree s'hauria revoltat davant la idea que alg, qualse-
vol sser viu, pogus posar-se en el seu noc. Ara ;a sabia que
la Doree s'ho prendria com una manera, per humil que fos,
d'intentar-la entendre.
La senyora Sands no era com les altres dones. No era dina-
mica, ni prima, ni bonica. Tampac no era gran. Tenia si fa no fa
l'edat que hauria tingut la mare de la Doree, pero era evident
que no havia estar mai hippy. Duia els cabells grisos ben curts
i tenia una piga a la galta. Portava sabates planes, panralons
amples i bruses de flors. Fins i tot quan la brusa era de color de
gerd o turquesa, no semblava que s'hi hagus entretingut gai-
re; ms aviat era com si alg Ji hagus aconsellat que es muds
una mica i, obedientment, hagus sortit a comprar el primer
que trobava. La seva gran sobrietat, amable i impersonal, des-
posse'ia aquella roba de tota alegria agressiva, de tota ofensa.
-Les dues primeres vegades no el vaig ni veure -va dir
la Doree-. No va voler sortir.
-l aquest cop s? Va sortir?
-S, va sortir. Pero em va costar reconeixer-lo.
-S'ba fct vell?
-Suposo. Suposo que ha perdut pes. 1 aquella roba.
L'unifonne. Mai no I'havia vist vestit aix.
-Et va semblar una persona diferent?

La Doree es va mossegar elllavi superior pensant quina
era la diferencia. En s'bavia quedat molt quieto No l'havia vist
mai tan quieto Ni tan sols semblava conscient que padia seure
davant d'ella. Les primeres paraules que ti va dirigir ella van
ser: penses 1 la resposta va ser:
-Se'l veia distret. Vaig pensar que parser el tenien dro-
f,rat.
-Parser Ji havien donat alguna cosa per mantenir-lo es-
table. M'ho imagino, no ho s. Vau tenir cap conversa?
La Doree dubtava que pogus dir-se'n aix. Ella ti bavia fet
quatre preguntes estpides. Com se sentia? (B.) .la menjava
prou? (Li semblava que s.) Podia sortir a passejar per algun
'3
1M'" (SOl'll vigilancia, s. Suposava que podia
...... UIl lIot,. SUjlosava que podia dir-se'n passejar.)
-I;'lill Surtir a prendre l'aire -havia dit ella.
-Es ved!::.lt -havia contestat ello
V:l estar a pum de preguntar-u si havia fet algun amic. Tal
com es pregunta a un nen com Ji ha anat a l'escola. Tal com
ho preguntaries als teus fills si anessin a escola.
-Si, si
T
-va. dir la senyora acostant-!i la capsa de
Kleenex. ]\; o caha; la Daree tema els uJ1s secs. El problema
era el fons de l'estmac. Les nausees.
La. senyora Sands, prou savia per saber que no havia d'in-
tervemr, esperava.
com si hagus sabut el que ella estava a pumde pregun-
tar-h, en Lloyd li havia dit que tot sovim l'anava a veure un
psiquiatre.
Ji die que perd el temps -va dir en Lloyd_, perque
en se tant COln eU.
Va ser l'nica vegada que la Doree havia pensat que en
Lloyd era el mateix d'abaos.
Durant tota la visita havia sentit el batee exaltat del seu
coro Paria per si es desmaia,,'a o es moria. Li costa taor mirar-
lo, fer entrar en el seu camp de visi aguest home prim i gris,
poe segur d'ell mateix pero rred, de moviments mecanics pero
descoordinats.
No. va dir res de tot aixo a la senyora Sands, perque podia
haver-h preguntat -amb tacte- de qui tenia por.. D'el1a o
d'e1l? (
No era por, pero, el que tenia.
Quan en Sasha tenia un aoy i mig va nixer la Barbara Ann i
q.uan la Barbara Ano tenia dos an;s, van tenir en Dimitri.
VIeo decidi.t dos el nom d'en Sasha, i desprs van pactar
que el! decldma el nOln dels nens i ella el de les nenes.
En Dimitri va ser el primer a tenir colics. La Doree va
pensar que potser no tenia prou llct, o que la seva IIet no era
prou substanciosa. ha era massa? En tOt cas, no era bona.
'4
En Llovd va cridar una dona de La Leche League perque
ans a seva. La dona li va dir: Sigui com sigui, no facis
el disbarat de donar-li un biber suplementari. Seria pitjor el
remei que la malalua, va afegir, perque no trigaria a rebutjar
el pit del tot.
Poe sabia la dona que la Doree ja havia comen;at a donar-
li el biber. 1 semblava evident que el preferia a la llet
tema: cada cop s'inquietava ms quan li donava mamar. Als
tres mesos ja noms prenia biber, i llavors ja era impossible
amagar-ha a en Lloyd. Ella li va dir que se li havia la
llet i que havia hagut de donar-li un suplement. En Lloyd hva
prmer un pit rere l'altre amb una determinaci desesperada
i va aconseguir treure un parell de gotes de llet d'un aspecte
miserable. Li va dir que era una menudera. Es van barallar.
Ell1:i va dir que era una puta com la seva mareo
'lotes aquelles hippies eren putes, va sentenciar. ...
De seguida van fer les pauso Pero cada cop que en
estava queixs, sempre que es refredava o tenia por del
domestic d'en Sasha, o quan encara s'agafava a les cadlres a
l'edat que el seu germa i la seva germana ja caminaven perfec-
tament, sortia a la llum el fracas de l'alletament.
La primera vegada que la Doree va anar al despatx de la se-
nyora Sands, una dona li va donar un pamflet amb una creu
d'or i unes paraules daurades i motades al davant..Quan la
perdua se't fac:i insuportable... A dins hi havia una lmatge de
colors suaus de Jess i una inscripci amb lletres ms fines
quc la Doree no va llegir.
Asseguda a la eadira davant de la taula, encara amb el
pamflet a la ma, la Doree es va posar a tremolar. La senyora
Sands l'hi va haver de prendre de les manso
-Qui t'ho ha donat, aixo? -va preguntar la senyora
Sands.
La Doree va contestar: Ella;.)-, i va assenyalar amb el cap
la porta tancada.
-No ha vals?
'5
-Quan estas deprimit s quan miren d'enxampar-te -va
dir la Doree, i de seguida es va adonar que s el que deia la
seva mare quan unes dones l'anaven a veure a I'hospital amb
un missatge similar-o Es pensen que et posaras de genolls i
tot s'arreglara.
La senyora Sands va sospirar.
-Sens dubte no s tan senzill.
-Ni hin soIs s possible -va afegir la Doree.
-Potser no.
No parlaven mai d'en Lloyd, aquells dies. La Doree no hi
pensava si podia evitar-ha i, si hi pensava, era norns corn si
I'horne fas un terrible acddent de la naturalesa.
-Encara que hi cregus -va dir, referint-se al que deia
el parnfiet-, noms seria per...
. Volia dir que no li sahria greu creure-hi, perque aix po_
dn: pensar.que en Lloyd es cremaria a J'infern o el que fas,
pcro va ser de continuar, perquc no serva de res par-
lar-neo I, per culpa d'aquel! impediment conegut, senta com
un martell que Ji colpejava la pama.
En Lloyd trobava que tOts els seus fills havien de ser educats a
casa. No CTII per raons re1igioses -eShiva contra els runosau-
res, els homes de les cavernes, els micos i tota la pesca-, sin
perque els volia a la vara dels pares i que s'anessin introduint
al mn de mica en mica, no de cap. Resulta
que penso quc sn fills meus -deia-. Vull dir que sn filIs
nostres, no del Ministeri d'Educaci.
La Doree no hi veia cap problema, pero el Ministeri
d'Educad tenia unes directrius i uns programes que s'ha-
vien d'anar a buscar a I'escola ms propera. En Sasha era un
nen briJlant que havia apres a llegir practicament tot sol, i
els altres dos encara eren massa petts per aprendre gaire res.
Al vespre i el cap de setrnana en Lloyd ensenyava a en Sasha
geografia, el sistema solar, la hivernaci deIs animals i com
funcionaven els cotxes, ampliam cada tema a partir de les
preguntes del nen. No va trigar a anar ms del que
,6
marcava el programa de l'escola, pero la Doree anava a buscar
cls exercicis de tates maneres i els hi feia fer 'luan tocaya per
complir la IIci.
Al districte hi havia una altra mare que no duia els nens
a escala. Es deia Maggie i tenia una furgoneta. Com que en
L10yd necessitava el cotxe per anar a la feina, i la Doree no
bavia apres a conduir, li va anar molt b que la Maggie s'ofers
a portar-la un cap per setrnana a J'escola per tornar els exerci-
cis acabats i recollir-ne de nous. Evidentrnent, s'enduien tOts
els nens. La Maggie tenia dos nois. El gran patia tantes al-
[ergies que havia d'anar molt amb compte amb que menjava i
per aixo no anava a escala, i Ji va semblar que era millor que-
dar-se tamb amb el petit, que volia estar-se amb el seu germa
i a ms a ms tenia problemcs d'asma.
Que agra"ida es va sentir llavors la Doree de la salut deIs
seos tres 611s. En Lloyd deia que era perque e1s havia tingut
quan encara era jove, mentre que la Maggie havia esperat de
tenir-Ios quan ja era a frec de la menopausa. Exagerava l'edat
de la Maggie, pero s que era verit::lt que e1s havia ringut molt
tardo Treballava d'optometrista amb el seu marit i no havien
tingut fills fins que ella va poder dcixar la fcina per anar a
viure al campo
La Maggie tenia e1s cabells canosos tallats molt curts. Era
alta, plana de pit, alegre i amb opinions fortes. En Lloyd li
dcia Lezzie. D'amagat, s ciar. Li fcia broma per tclcfon, pero
mentre parlava amb ella movia la boca per dir a la Doree:
s la Lezzie. No Ji feia res, a la Doree; deia Lezzie a
tes dones. Pcro tenia por que la Maggie trobs excessivament
amistoses les bromes, que les considers una intrusi o, si ms
no, una perdua de temps.
Vals parlar amb la meya doneta? S. Ara te la passo.
Esta al safarcig rentant-me e1s pantalons a ma. S, sc un ne-
grer de manual. No t'ho ha dit, ella?
La Doree i la Maggie cs van aeostumar a anar a comprar ple-
gades desprs de recollir e1s papers de l'escola. De vegades, un
'7
cop fet tot, demanaven un cafe a la botiga d'en Tim Horton
i se I'anaven a prendre a Riverside Park amb la canalla. Seien
en un banc mentre en Sasha i els nens de la Maggie corrien
amunt i avall o es penjaven dels aparells infantils, la Barbara
Ann es gronxava i en Dimitri jugava a la caixa de sorra. O si
no, si feia fred, s'estaven assegudes a la furgoneta. Parlaven
sobretot dels nens i deis plats que cuinaven, pero d'alguna
manera la Daree va descobrir que la Maggic havia "iatjat per
Europa abans d'estudiar per ser optametrista i la Maggie va
descobrir que la Daree s'havia casat molt jove. Tamb que la
primera vegada s'havia quedat prenyada sense cap problema i
que desprs li havia costat ms, cosa que va ter que en Lloyd
sospits i li regirs els calaixas de l'armari per vcure si hi tenia
pastilles anticonceptivcs i se les prenia d'amagat.
-I en prens? -va preguntar la Maggie.
La Doree va quedar parada. Va contestar que no hauria
gasat.
-Vull dir que hauria trobat horrible prendre pastilles
sense que ell ha sabs. Ha fa una mica en broma, quan es
posa a buscar-les.
-Oh -va ser la reacci de la Maggie.
luna vegada la Maggie va preguntar:
-Et passa res? Vull dir, va b el teu matrimoni? Ets
feli;?
La Dorec va contestar que s sense dubtar i, des de lla-
vars, vigilava que explicava. Es va adonar que hi havia coses
que a ella Ji semblaven normals que potser per a una altra
persona eren difcils d'entendre. En Lloyd tenia una manera
determinada de veure les coses: no s'hi podia fcr res. Quan
el va coneixer, a l'hospital, ja era aOO. A la infermera en cap,
una dona molt encarcarada, en comptes de dirigir-s'hi pel seu
nom, que era senyoreta Mitchell, li deia senyoreta Mig-pet,
i ha deia tan de pressa que era difcil adonar-se'n. En Lloyd
era conseient que la dona tenia els seus preferits, i que ell no
es comptava entre ells. Ara, a la fabrica de gdats, hi havia
alg que no podia suportar, un home a qui dei a Xucla-pal
Louie. La Doree no en sabia el nom real. Com a mnim, aixo
demostrava que no eren noms les dones les quc el provoca-
ven.
La Doree estava se6'1lra que aquestes persones no eren tan
horribles com les trohava en Lloyd, pero no serna de res con-
tradir-lo. Potser ds homes necessitaven tenir enemics, de la
mateixa manera que necessitaven els seus acudies propis. I de
vegades en Lloyd cOllvertia els enemics en acudits, eom si es
rigus d'ell mateix. Fins i tot la deixava riure amb eH, sempre
que no fas ella la primera a riure, s ciar.
Tenia esperances que no es comports aix amb la Mag-
gie, pero de vegades ha veia a venir. Si li prohibia anar a l'es-
cola i a comprar amb la Maggie, seria una incomoditat, pero
el pitjor seria la vergonya que passaria. Hauria d'inventar-se
una mentida estpida per explicar-li-ho i la Maggie se n'ado-
naria, si ms no s'adonaria que la Doree deia una mentida, i
segurament interpretaria que la situaci de la Doree era pitjor
del que era. La Maggie tenia la seva propia manera sensata i
aguda de veure les coses.
Llavors la Doree es va preguntar per que es prcocupava
tant pel que pogus pensar la Maggie. La Maggie no fonna-
va part del seu eercle ntim, ni tan soIs s'hi sentia comoda,
amb ella. Aixo ha havia dit en Lloyd, i tenia ra. No era facil
d'entendre des de fura com eren les coses entre eIls, el vinc1e
que els unia, i ning no s'hi havia de ficar. Si la Doree era ca-
par.; de ser lleial amh qui havia de ser-ha, tot aniria b.
A poc a puc la relaci va anar empitjorant. No es tractava de
cap prohibici dirccta, sin una crtica rere l'altra. En Lloyd
va desenvolupar la tearia que les aJ.lergies i l'asma deIs fills
de la Maggie eren culpa d'ella. La ra rot sovint era la mare,
deia. Ho havia vist a l'hospital. Un excs de control, normal-
ment de mares amb massa cultura.
-Hi ha vegades que els nens neixen amb algun defecte
-va dir la Doree, imprudentment-. No pots dir que sempre
sigui culpa de la marco
'9
-Ah no? Per que no ha puc dir?
-No em referia a tu. Vull dir que no se sap mai. Vull dir
que potser neixen...
-Des de quan ets una autaritat medica?
-No he dit mai que ha fas.
-No. 1 no ha cts.
Cada vegada pitjar. Volia saher de que parlaven, la Mag-
gie i ella.
-No ha s. De res, en realitat.
-Que curis, dues dones dios d'un cotxe. La primera ve-
gada que ha senta. Dues dones parlant de res. El que ella vol
s separar-nos.
-Qui? La Maggie?
- Tinc experiencia amb aquesta mena de dones.
-Quina mena?
-La seva.
-No siguis ximple.
-Ja ha veuras. 1no cm diguis ximple.
-Quin motiu pot tenir?
-Com vals que ha sapiga, jo? Simplernent s el que vol.
Espera i veuras. T'hi anira portant fins que et queixis de mi i
Jiguis que sc un malparit.
1 de fet va anar tal com havia predit ello Si Ols no, segur que
s com ha va interpretar. Una nit, cap a les deu, es va trohar
a la cuina de casa de la Maggie, plarant i gemegant i prenent
unes herbes. Quan la Doree va trucar al timbre, va sentir a
travs de la porta que el marit de la Maggie deia: Qui di-
monis s?. EH no la coneixia. Em sap greu molestar-vos... ,
va disculpar-se mentre eH la mirava fixament amb les ceHes
alpdes i la boca tibada. 1 Ilavors va sortir la Maggie.
La Doree havia fet tot el recorregut a les fosques, primer
el carn de grava on vivien en Lloyd i ella, i desprs la C'J.r-
retera. Cada cap que veia venir un cotxe, s'apartava cap a la
cuneta, i per aixo va trigar bastant a arribar. Feia una ullada
als cotx:es que passaven per por que algun d'ells pogus ser
w
en Lloyd. No volia que eIlla trobs, no encara, valia que pa-
ts una mica per haver-se comportat tan malament. En altr.es
ocasions havia aconseguit que s'espants posant-se a plorar 1 a
cridar i fins i tat donant-sc eaps de cap aterra i eri&mt sense
, . .
parar: No s veritat, no s veritat, no s ventat. Fmalment
eH cedia i deia: D'acord, d'acard, et crec. Amor meu, cal-
ma't. Pensa en els nens. Et crec, de debo. Ara prou.
Pero aquella nit, just guan estava a punt de eomen;ar la
rebequeria habitual, va conservar la calma. Es va posar 'abrie
i va sortir de casa, i cllli va cridar des del darrere: No te'n
vagis, t'ho adverteixo!.
Elmarit de la Maggie se'n va anar a1llit, gens complagut
per tot plegat, mentre la Dorce no parava de repetir:
-Ha sento, ha sento, em sap greu venir a molestar a
aquesta hora de la nito
-Oh, calla -va dir la Maggie, amable i ef1cient-. Vals
una copa de vi?
-No beco
-Dones ms val que no comencis ara. Et far una mica
de te. Et tranquiI.litzara. Camamilla de gerds. No s pels
nens, coi?
-No.
La Maggie Ji va agafar l'abric i Ji va donar un paquet de
mocadors per als ulls i el nas.
-No em diguis res, encara. Primer calma't.
Ni tan soIs quan ja estava gaircb calmada va deixar anar
tata la veritat, i va insistir que en el fans el problema era ella
mateixa. Sobretot, el que no volia era haver d'explicar res e1'en
Lloyd. Per molt que s'hi hagus empipat, no deixava de s e ~
la persona que tenia Ols a prop del mn, i Ji semhlava.que SI
explieava a alg com era cH exaetament, si li era desllclal, tot
s'ensorraria.
Li va explicar que en Lloyd i ella s'havien posat a discutir
i que se sentia tan incomoda i tan tipa de tot que l'nica ca.sa
que se Ji havia aLudit era marxar. Pero segur que ha superana,
va dir. l()f.-<; dos ho superarien.
-Passa a totes les pareHes, de tam en tant -va dir la
Maggie.
Llavors va sonar el telefon i s'hi va posar la Maggie.
-S. Esrn b. Noms Ji calia caminar una mica per aire-
jar-se. Molt b. Perfecte. Al mat la portar a casa. Cap pro-
blema. Molt b. Bona nito
-Era ello Suposo que ho has sentit.
-Quina vcu feia? Era una veu normal?
La Maggie va riure.
-B, jo no s com sona la seva veu qllan esta nonnal .;oi
que no? No semblavahegut. ' -
-EH no heu, tampoco Ni tan soIs tenim care, a casa.
-VoIs una torrada?
Al mat, a primera hora, la Maggie la va acompanyar a casa.
El marit de la Maggie encara no havia sortit cap a la feina i es
va quedar amb els nois.
Com que la Maggie tenia pressa per tornar, va fer mitja
volta amb la furgoneta desprs de dir-li: ~ < A d u . Tmca'm si
necessites parlar.
Era un mat fred de primavera i encara hi havia neu a ter-
ra, pero en Lloyd s'estava assegut a les escales de casa sense
jaqueta.
-Bon dia -Ji va dir en veu alta, sarcasticamem educat.
I ella va contestar bon dia, amb una veu com de no haver-ho
notat.
EH no es va apartar per deixar-la entrar.
-No pots entrar-Ji va dir.
Ella va decidir prendre-s'ho com una broma.
-Encara que t'ho demani per favor? Si us plau.
ElIla va mirar, pero no va respondre. Va somriure amb
els llavis closos.
-Lloyd? -va dir ella-o Lloyd?
-Ms val que no entris.
-No li he explicat res, Lloyd. Em sap greu haver-me'n
anat. Noms necessitava respirar una mica, suposo.
-Ms val que no entris.
-Que et passa? On sn els nens?
Va moure el cap, com feia guan ella deia alguna cosa que no
volia sentir. Una cosa una mica forta, com ara puta merda.
-Lloyd. On sn els nens?
Es va maure una mica, noms per deixar-li pas, ja que
insistia.
En Dimitri encara era al bressoI, ajagut de costat. La Bar-
hara Ann era aterra, com si s'hagus llevat o l'haguessin fet
llevar. En Sasha era al costat de la porta de la cuina: havia
intentat fugir. Era l'nic que tenia blaus al coll. El coix havia
servit per als altres.
-Saps guan vaig tIUcarahir a la nit? -va dir en Lloyd-.
Quan vaig trucar, ja havia passat. Ha estat tat culpa teya.
El veredicte va ser que s'havia tornat boig; no el padien jutjar.
Com que estava boig, no el podien processar: l'ingressarien
en una instituci segura.
La Doree havia sortit disparada de casa i corria d'umI ban-
da a l'altra del jard, amb els bral.;os plegats sobre l'estmac,
com si hi tingus lill tall immens i mirs de no dessagnar-se.
Aquesta era l'escena que va veure la Maggie quan va tornar.
Havia tingut un pressentiment i, en arribar a la carretera, va
fer mitja volta. La primera impressi va ser que la Doree ha-
via rebut un cop del marit a I'estmac. No podia entendre
res del que ti deia ella, pero en Lloyd, que continuava assegut
a les escales, es va apartar amb eortesia per deixar-la passar,
sense dir una sola parauIa, i ella va entrar a la casa i va trabar
el que a hores d'ara ja s'esperava. V;'l ttUcar a la poli cia.
Durant una bona estana la Dorce es va dedicar a ficar-se a
la boca tat el que trobava. Primer terra i herba, desprs llen-
I.;ols, tovalloles o la seva propia roba, coro si lnirs d'ofegar no
noms els xiscles que pugnaven per sortir sin I'escena que
tenia gravada al cap. Li van injectar alguna cosa i va funcionar.
De fet, estava molt calmada, pero no eatatOnica. Deien que
tenia les constants vitals estables. Quan va sortir de l'hospital i
'3
la va portar al nou l1oc, la senyora Sands
es va ella 1 11 va trobar feina i un 1I0c per viure, i va
de parlar amb ella un eop per setmana. La
Maggl.e I hauna anat 3 veure 3mb molr de gust, pero la Doree
no vo]a saber-ne res. La senyora Sands deia que era un senti-
ment que l'assaciava a la tragedia. Deia que segur que
la Maggte ha emendria.
Sands insistia que era la Doree qui hava de
deCIdIr SI volla tornar a veure en Lloyd o no.
, -Jo no sc aqu pcr aprovar ni desaprovar res, ja ha saps.
Et va anar b, veure'!? O malament?
-Nohos.
No era capar; d'explicar que no Ji havia semblat que la
persona que tenia al davant fas ben b ell. Tenia la sensaci
de veure un fan.tasma. pallid. Robes clares i amples, sa-
bates que no feIen gens de sorol1 -segurament sabatilles_
als ..Li havien caigut molts L"3bells, d'aquells seus cabells
gr.lUxuts I ondulats de color de me!. No semblava tenir la ma-
teIxa d'espatlles, ni tampac a'luell espai a la clavcula
OH ella solla posar el cap.
El eonfessat desprs a la policia, i que va sartir
cItat als dIans, era' Ho Valg fer per salvar-los del sofi-iment
sofriment"
El sofriment de saber que la seva mare els havia aban-

Aquestes cremaven al cerve11 de la Doree i pot-
ser, 'luan va deClcl1r anar-Io a veure, ho feia amb la idea d'obli-
a retirar-les. De fer-li veure, i que ha accepts, com
haven anar les coses en reabtat.
, --:-Tu em .v:s deixs de contradir-te o que me
n,anes. r per alXO n valg anar. Noms vaig anar a passar la
llIt a ea,sa la.l\1aggte. La meya intenci sernpre va ser tomar.
No me n valg anar per deixar ning.
. , perfectament com havia comenl;at la discus-
SIO. llauna d'espaguetis que estava d'oferta
perque terua un pcrIt bony. Trobava tanmstic estalviar-se uns
'4
diners i li semblava que havia fet malt b. Pero 'luan ellli va
preguntar per que la llauna tenia un hony, ella no Ji va dir que
cstava d'oferta. Per algun motiu, li havia sernhlat millar fer
veure que no se n'havia aclanat.
Qualsevol persona se n'hauria adonat de seguida, va dir
el!. No veus que ens pots enverinar? Que li passava? o s
que era aixo el que pretenia? Qui volia enverinar, els nens o
dI?
Ella Ji va dir que estava boig.
EH havia contestat que no era eH qoi esrava baig. No Ji
sernhlava que s'havia d'estar boig per comprar ver per a la
f:ulllia?
EIs nens se'ls miraven des de la porta de ]'habitac del
davant. Va ser l'ltima vegada que els va veure vius.
O sigui que, segurament, era aixo el que pensava: que li
mria veure, per 6., qui deis dos estava boig.
Quan es va adonar de que tenia al cap, hauria hagut de haixar
de ['autobs. O si no, en arribar a la porta hauria pogut fer
mitja valta i 3fegir-se a les altres dones, poques, que puja-
ven per l'avinguda. Podia haver creuat la carretera i esperar
l'autobs de tornada. Seguramem hi havia gent que ha feia.
Anaven a fer una visita i a ltima hora es feien enrere. Segur
que sempre hi havia gent que ho fcia.
Pero parser era millor h3ver-hi anat i haver-lo vist tan
estrany i afeblit. No semblava una persona culpahle de res;
no semblava una persona, de fet; era com un personatge d'un
somn!.
Ella no parava de somiar. En un somni havia fUglt de casa
desprs de trobar-Ios i en Lloyd s'havia posar a rure d'aquella
manera que reia abans, i desprs va sentir en Sasha plorant
darrere d'ella i es va adonar, alleujada, que tot plegat era un
broma.
-Em \'a preguntar si veure'l m'havia fet sentir b o mala-
mento L'ltima vegada m'ho va preguntar, coi?
-S -va contestar la senyora Sands.
-Hi havia de pensar.
-S.
-Vaig decidir que m'havia fet sentir malament. Per aixo
no hi he tornat.
Amb la senyora Sands era difcil de dir, pero el moviment
del cap semblava mostrar certa satisfacci o aprm....aci.
Aix, dones, quan la Doree v<1 decidir quc, malgrat tot, hj
tornaria a anar, va pensar que seria millar no esmentar-ho.
1, com que Ji costava no manifestar el que Ji passava --que
la majar part del temps era tan poca cosa-, va trucar i va
canceI.lar la cita. Va dir que se n'anava de vacances.]a era qua-
si l'estiu i fer vacances era normal. Va dir que se n'anava amb
tilla amiga.
-No portes la jaqueta que duies la setlllana passada.
-No era la setlllana passada.
-Ah no?
-Fa tres setmanes. Ara fa calor. Aquesta s ms fina, pero
de fet no la necessito. No cal portar jaqueta.
Ellli va preguntar pel viatge, quins autobusos havia d'aga-
far des de J\1..ildmay.
Ella li va dir que ja no hi vivia, a ,\1..ildmay. Li va explicar
on vivia, i que agafava tres autobusos.
-s una bona excursi. T'agrada viure en un lloc llls
gran?
-s ms facil trobar-hi feina.
-O sigui que treballes?
L'ltima vegada li havia explicat on vivia, e1s amobusos
que agafava, on treballava.
-Netejo habitacions en un motel. Ja 1'ho vaig dir.
-S, s. Me n'havia oblidat. Ha sento. No has pensat
mai tornar a estudi3f? A l'escala nocturna?
Li va dir que hi pensava, pero mai prou seriosament per
decidir-se, que no li desagradava la feina que feia.
Llavors va semblar que no se'ls acudia res ms a dir.
EH va saspirar.
-Ha sento. Suposo que no estic acostumat a conversar.
-I que fas tot el dia?
-Doncs llegeixo una mica. Medito, com si digussim.
[nfonllahllent.
-Oh.
-T'agraeixo que vinguis. s molt important per a mi,
pero no t'hi vegis oblig-Jda. Vull dir quc vinguis noms si vals.
Si passa alguna cosa, o si en tens ganes... El que vuH dir s
que el simple fet que hagis vingut, que hagis vingut una sola
IIcgada, s una alegria per a mi. M'entens?
Ella va fer que s, que li scmblava que s.
EH va dir que no volia interferir en la seva vida.
-No hi interfereixes.
-Era aixo el que anaves a dir? M'ha semblat que anaves
a dir una altra cosa.
De fet, havia estat a punt de dir-ho: Quina vida?
-No, de fet no, res ms.
-B.
Tres setmanes desprs va rebre una trucada de teleon. Era la
senyara Sands en persona, no una de les dones del despatx.
-Oh, Daree. Elll pensava que p a t ~ e r encara no havies
tornat. De les vacances. Aix que ja has tornat?
-S -va contestar la Doree, pensant on poclia dir que
havia estat.
-Pero no has vingut a demanar una altra cita, oi?
-No, encara no.
-Molt b. Noms feia una comprovaci. Estas b?
-Estic b.
-D'acord. Perfeete.]a saps on sc si cm neccssites. Sem-
pre que vulguis parlar.
-S.
-Cuida't, dones.
No havia esmentat en Lloyd, no havia preguntat si 1'ha-
via tornat a veure. s clar que la Daree Ji havia dit que no hi
'7
Normalmenr, pero, la senvora Sands era molr habil
per descobrir que Mole per fer-se enrere, tam-
b, quan entellia que una pregunta no la portava enlloc. La
Doree no sabia que Li hauda dit si li ho hagus pregunt-.n : si
hauria Cec marxa enrcre i explicar una mcntid:l , o si Li hamia
cxplicat La veritat. De fct, hi htlVi a anal el diumengc scgent,
desprs que e11 Li b.agus dit que Ii era igual si l'anav3 a veure
ono.
Estava re&ed:lt. No sabia on J' havia agafat.
Parser ja ho estava !' ltima vegada que hi va anar, va dir
ell, i pcr aixo estaV"ol tan [;l:otum.
Tacirum. Darrernmem no tenia rcJa amb ning que
fes servir par.mIes d' aquel1a mena, i ti va sonar estrany,l. Pero
ell sempre salia fer servir paraules d'aquestes i ,
abans no li feien tam d'impaetc com ara.
- Et semhlo una persona difereot? - va preguntar.
-B, tens un aspeete diferent - va contestar dIa amb
cautela-o Jo tamb, no?
- Estas molt bonic.l - va dir dI amb
Alguna cosa dins d'eUa es va estovar, pero ho va combatre.
- Et sems diferent? - va preguntar d l-. El senls una
persona difereor?
Ella va di.r que no ha sabia.
- I tu?
- Totalment.
AqueUa mateixa sennana va rebre Ull gnm sohre a la
Anava dirigit a ella, a del motel. Contenia diversos
fulls de paper escrits per les dues Cdres. D'cnrrada no va pen-
sar que fas d'ell: no sabia per que tenia la ioca que la gent que
estava a la pres no podia escriure carees, s ciar que ell era
una mena de presoller diferent. No cra un ;riminal; noms un
delinqent psieotie.
No hi havia cap datl en el documellt, ni tan soIs un Ben-
voIguda Comenyava de tal manera que li va semblar
que era una mena d'invitaci religiosa:
'IOI!Jom busca pmot la soluti. 'lenen el cap adaront (dt' tant
/ltlfillr). Hi ha tantt'$ C()Jes que els t'mpenyrn i e/s fereiXf:11! Se'/s
IHJtfcn veurc ni t"Mm tots els Mms i les pmcs. Par.eixen. Con-m
tl'l/IIlI bandJJ o I'nitro. HI11l de comprar, anor o /o bu;aderio, tfl-
/J(fr-.fe eJs cabel/s i guarrJar-sc In vida o anar 11 rerolli,- e/s torons
11 les oJuines de benesrllT social. E' pobres han de ftr aix(; i e/s
ries han de bus(llr bi les mi/tan maneres de gastilr-se els dinus.
:-li.w tambi s ftw. Han de construir les mi/Ion cases, amb ni-
.retcs mlllradcs pN' a /'aigua calenta i lo frtdJJ. J hun de compror
AuJis i raspol de dmts magia i OIS e/s apare//s possiblrs, i des-
11m les alarmes wntra rohaturis per protegir-se contra arsassimltJ,
I tk vegades ni ries m' pobrrs Inlm pOli a /es mJeS animes. Aqtli
UJl SC, si mis no, la gt1ll ha superal la crmfusi. Sahro quines roni
Ilumaserl11l sempre lcs Jfi)CS p.D!Stssi07lS i ni tltn sois han de cfl1nprar
lIi ru.inar r/ que 1Jtt71gm. Ni tr7111.....ho. S'han eliminal les tries, aqu.
70r el q'u podematonsegtlir els que wm aqu el que atonS(-
trture'ns del cap.
A/ trm1tT1f1111lt71t, a/ cap, 1JO hi tmio res mis que pU111lrhll
(es diu a:f?). Hi tmia una ttmpesta i em dunava rops
de cap contra el mtllt Itmb /'espt1'an(tI d'n//iherar-me'n. D'alurar
!t, meva tlngoixu i la mrou vida. Aquests eren els cortigs que unio
IISsignots. Em":caven mnh In l1timegn, cm /lignvm i m'mjedlltJt1l
{tlT"'lJlaCS tll cornmt sanf;U;'li. 1mpoc no cm queLro, ptrfJUe vaig
lJ(wer d'apnndre 1ft" no em. procurtlVa cap benefici, airO. Tampot
/lO ts gens diJerent de 1'0110111f1Ul t mm real, en el qllal la gnlt beu
P" anar tiran! i t"Q'lJut deltes per eliminar t/s ptnSilments qlle sn
,/o/nroSOJ. 1 tot Jovinf .ffn detingulS j t:mprtJonats pero no m gllen
gairt fl Jorti,. pn' !'nim COStlll. l que fs ,Ji:tYJ? J o bf bogeria totol
(J bi pall.
Pall. ]0 he nsso/it la pau j el1eanl tinc seny. lvl'imagmo que
I/rgint aixO ,/tUS pensar que (Ira diri alguna mra sohre Du, ]esJ o
en lot cas BudJJ, com si rnribat a una alnversi rrli,e;iosa. No.
No tanco t'/s u/k i tm veig en/airat per Clip Podn- Superior esprdfic.
En realitat, no s que vol di? tot aixo. El que jo faig J conCixer'm
(1 mi mareix. C01ixc1"t tu mateix is una mena de manament
(l'algun l/oc, seguramr:lIt de la Bblia, o sigui que co?J! a minim en
' 9
aix he seguit el cristianisme. Tamb siguesfidel a tu mateix: ha he
intentat, tamb aixo s a la Biblia. Com que no diu a quina pm
.r'ha de serfide/-la bono o la dolmta- no pretn sn- una guia de
mora/itat. Concixn-'t tu moteix tnmpot no estiJ relacirmat amb la
mom/itat tal tom la coneixem en e/ Comportamrnt. De fet, per, el
Camportament no em preocupa, perquc he estat jutjat prou torrec-
tament com una persona de qui no es pot conflilr quejutgi com s'ha
de comportar, i aquesta s la raper la qual sc aqu.
Tornant a la part de coneixer de Coneixet"t tu mateix. Puc dir
amb perfecta sobrietat que em canee /1 mi matei:.: i que conec el pitjor
de que sc tapar; i s que ha he feto El mn emjutja com un monstre
i no hi tinc res a dir, tot i que podria Jir de passada que no se sol
considerm' monstres a aquells que llaneen bombes, cremen ciutats,
fan morir de gana i maten centennrs de milen de persones, sin que
e/s omp/en de medal/es i honors, nams e/s aetes contra un nombt'e
petit de persones es consideren horribles i do/entro No ho die amb la
intenci d'excusar-me, s una simple observaci.
El que canee de mi mateix 6 el meu propi mal. Aquest s el
secret del meu conftrt. S' que conec la pitjor pan de mi. Potser s
pitjor que la pitjor part d'altra gent, per de fet no he de pensar en
aixo ni preocupar-me'n. Cap excusa. Estic en pau. Sc un mons-
tre? E/ mn ho Jiu i, com que ho diuen, hi estic d'acord. Per tamb
dic que el mn no t mp signifUat real per a mi. .lo scjo mateix i no
tinc cap possibilitat de ser ning ms. Podra dir que vaig embogir,
per que significa, aix? Roig. Sao .lo sc jo. No podio canviar el
meujo I/avors i no puc mnviar-Io ara.
Doree, si has Ilegitfins hi ha una cosa e.\pecial de la qual et
vull parlar, peru no PU{ escrillre-la. Si mai penses a tornar a venir,
pot.l'er te'n parlar. No pensis que no tinc tor. No et creguis que no
voldria canviar les coses si poglls, pero no puco
TalVio aixo a la feina, perque me'n recordo del nom del l/oc i de
la ciutot, o sigui que el meu m-vel/ funciona b en alguns aspeetes.
Va pensar que la segent vegada que es vciessin hauricn de
parlar d'aquest escrit, i el va tornar a llegir divcrses vegades,
pero no se Ji aL'Udia res a dir. De fet, el que li interessava era el
]0
que ell deia que era impossible d'expliear per eserit. Quan el
v:'! tomar a veure, pera, es va comportar com si no Ji hagus
cscrit maL Ella va buscar un tema i ti va parlar d'un cantant de
folk fams en aItre temps que aquella setmana s'havia allot;at
nI motel. Sorpresa, va veure que coneixia ms b la carrera del
cantant que ella mateixa. Va resultar que tenia un televisor, o
almcnvs tenia accs a un televisor, i que mirava alguns progra-
mes, i les notcies, amb regularitat. Aixo li va do-
nar una mica ms de tema, flns que no va poder aguantar ms.
-Que era alla que noms podies dir-me en persona?
EH V3 contestar que preferiria que no Ji ha hagus pre-
guntat. No sabia si estaven preparats per parlar-neo
Llavors Ji va fer por que fos una cosa que realment no
pogus aguantar, una cosa insuportable, com que encara I'es-
timava. No podia suportar sentir la paraula
-Mult b -va dir ella-o Putser no.
1 desprs va afegir:
-Tot i aixo, estaria b que m'ho diguessis. Si sorts d'aqu
i m'atropells un eotxe, mai no ho sabria, i tu mai no tindries
I'oportunitat de dir-m'ho.
-Aixo s veritat.
-;Que s, dones?
-La propera vegada. La propera vegada. De vegades no
puc parlar ms. VuH parlar, pero em quedo en blanc.
He pensat en tu, Doree, des que te'l1 vas anar i em sap g,.eu haver-
te deabut. Qua11 ets asseguda davant meu, tendeix(J a sentir ms
emoons que !l:s que mostro. No tinc dret a manifestar emocions
{lavant teu, perque sens dubu tu hi tens ms dret quejo i et contro-
les sempre molt. Aix dones, invertir el que he dit abans perque he
arribat /1 la c011c!usi que, al cap i a la fi, em costa m('l1Ys escriure't
que parlar amb tu.
A Veln-e, per 011 comenr;o.
El parad existei...
Aquesta s una manera de comenr;U1; pero no s bona, perque
jo mai no he cregut en el paradis ni I'infenl ni res d'aixo. Des del
11Ieu pUlIt de vista tot aixoeren bestieses. Per tam, f'U .\emblar 1ll0/t
estrlJnY que tregui ara tI tema.
Hodiri d;"ertomnu, dtmes: he 'L'ist e/s lIms.
EJs he vjSUJs i he parlol omb ells.
All. Quepenses en aquest moment? Pemes: vaja, .r'ha tornat
boi/{. O b: s un sornni i no por distinf{ir el swftni de la militat, no
is capar de VNJrt In diferi:nciaentre dormir j estar Pero vull
dir-te qru s que ro si la diftrtncia i que si que txistrixtn. Dieque
existeixen, noquesn vius, perqut vius wl dir en la lUJSfTIl Di",en-
siparticular, i no dic quesigui aqu O1J sn. Deft t, pmsoque no sn
aqur P('ro existxen, i dru ser que bi ha una altra Di7llmsioporser
innombrablts Dimmsiolls, pf"riJ el s is qru m'be trasllOJaI fins
olliJ on sn ells. Possihkmt1Jt se m'ba acudir pertlue esre srmprt ton
sol i he de pt'1lsar i pNlSar, amb t(lr el que tinc perprnsnr. Aix, dones,
desprs de tantdesofri1/tent i solitud hi ha una Gracia que ha vist In
manero de doniJr-me oqucstIJ reromjJlmStl: j o, In /J"SUlllJ que mtnys
la ffl(t-eix st'[!!J1lS la m(ltlera de pensar Jell1ll1.
Bi, d()IUS, si hns COP1tilluot lIegillt fins aqu i 110 has cstripat
flquest pnper, has de saber una tosa, qut s (Qm mano
Ertan hi. Sll fe/iros i alegres. Nosembln que Je 'n 1"tcordin de
res de dolmt. fJo!ser sn uno mica mis grtms que ab01IS, perO esfa
difcil de dir. Srmblt'7l t'1ltrndre a diferems niveils. S. fu noliJ que
en Dimitri ha nnis n parlar, cosn que abnns no fi ia. S" ro rma
habitflcique reconee nI port. ffr com M.ra nostrn pero mis espniosa
i bmiea. E/s vaig preguntar si eh cuidBvrn bi i ViJ1l riure, i van dir
fina cosa aai com lJUe ja eren rapaflJs de cuidar-se soIs. Em penso
que va ser ro SiJSha qui hova dir. De vegadt:s pIlrlOl IOISalbora, o
si m: 1I0jo nopucstparar les srVtr: vew:, pr1-o les sroes identitats sn
proN c,res i he de dir que alegres.
Si us plau. no aTTibis 11 10 tondusique mie Aqutst temor
6' el que 111 'impediiJ dir-u aixO. Vaig estor lxJig un tmlp.f pr:riJ creu-
me que m'he IIl1iberat de In vel/a boge17a rom Ns que muda el pet,
Q potser haurin de dir c(lm la serp que muda la pell. S que r:i no
ho bagu6 fet no se m'hlluria dotlllt aquesta capacit41de aJ1lnertar
llQVlJ"mt1lt 1/11lb en Sasba, la Barbara AmI i en Drmitri. Aro dairjo
que I't pugun eollcedr a tu olJ1lesta ()jJ01Tunitot pn-qui, si ("$ troittl
ti!! mereixtr-ho, tu 1'111 pasStS al Jav"nt. PotoS" J' ms difcil per a
111 perque vius tIl e/111On molt ms 'fue no jo, pero nlmm]s el pue
don"r aquesta inftrmaci -la Verirat- j amfW que dient-u que
els bt! vistos se t 'nlleugt'reixi el cor:.
La Dorce es preguntava que diria o pensaria la scnyora S:mds
,, lIegs aquella carta. LJ senyora Sands aniria amb comp[e, s
ciar. Aniria amb compte de no l\Tao;'dr un veredicte evidem
de bogeria, pero amh molta cura i amahilitat dirigira la Do-
ree en aquesm direcci.
O pot'icr no la dirigiria: es limharia a eliminar I; confusi
pcrque la Doree s' enfroms al que semblaria que havia estat
la se\'a condusi des del primer momenr.. S' hauria de rreu-
re del cap to[es aqueUes besticses perilloses (aixo cren parau-
les de la sen)'ora Sands).
Era per aixo que la I)oree preferia no acosu.r-s'hi .
Ell a peUS3va que realmen! en IJoyd estava boig. 1, en tot
aquel! cscri[, sembJava haver-hi un raslIe de la \'clla
ci. No li va con[estar. Van anar passant e1s dies. Les seunanes.
No ('<lllviar d'opin-i, pero encara s'aferrava al que havia e.'i-
cric ell , com si fas un secrct. I de tan[ en tant., \llWl es rrobava
l mig octejar el miran d'un bany o estiraO[ un IIcn\X>l, l' tllv.la
un sentiment. Feia gaireb dos afi YS que ni cm soIs s' havia ado-
na[ de les coses ql..Le salell fer la gent, com el bon [emps,
les fl ors obenes o I' olor del pa al fom. Enor; no tenia aquella
sen<;aci espootimia de felicitat, pero s que en tenia un recor-
datori. No tenia res a \-eure amb el lcmps o les flors. El que se
ti apareixia de cap era la idea qm: els neos es [robessin en el que
di hada anomenat la seva Dimensi i , per primera vegada, el
que senlia era aUeujament, no dolor.
Des que ha\-;a passat allo, s'havi a hagut treme del C3p
qualsevol pensamen[ sobre els llens, se l'arrcll(.<lV:l immedia-
[amCn[ com si es trans d'un ganive[ a la gola. No poJia pen-
sar els seos fioms i, si sentia un nom que sonava com un dds
seus, u.mb n' havi:l lle fugir. Fins i [OC havia de fer desapa-
reixer per una mena de porta que podia tanear darrere les
33
seves orelles les veus, els crits i el soroll de peus dels nens que
eorrien anant i tornant de la piscina del motel. La diferencia
era que ara tenia un refugi on podia recloure's tan boo punt la
rondaven aquests perills.
I qui li havia procurat aquell refugi? La seoyora Sands
no, aixo era evident. No ho havia aconseguit en tates les hores
que havien passat assegudes a la taula amb els Kleenex discre-
tament ama.
Era en L1oyd, qui l'hi havia procurat. En Lloyd, aquella
persona terrible, aquella persona amada i boja.
Boja, si se'n volia dir aoo. Pero no podia ser que el que
deia fas veritat; que hagus travessat a l'altre costat? l qui
podia assegurar que les visions d'una persona Que havia fet
una cosa aoo i havia recorregut un can com el seu no volien
dir alguna cosa?
Aquesta idea es va anar obrint pas fins al seu cap i s'hi va
quedar.
]lrntament amb la idea que parser era en Lloyd, precisa-
ment, la persona amb qui hauria de ser ella. De que podia
servir ella al mn -semblava dir-li a alg, segurament a la
senyora Sands-, per que era al run si no per escoltar-lo?
No havia dit perdonar-lo, va explicar mentalment a la
senyora Sands. No ho diria mai. No el perdonana mai.
Pero pensa; no m'adla tant com a eH, el que va passar?
Ning que sapiga que va passar cm vol tenir a la vara. Noms
serveixo per recordar a la gent alla que ning no pot sofrir
que li recordin.
No era possible la disfressa. Aquells cabells grocs com una
corona d'espines eren patetics.
Aix, dones, va tornar a trobar-se a I'autobs, carretera avan.
Va recordar aquelles nits de seguida desprs de la mort de
la mare, quan s'escapolia per anar-se a trobar amb en Lloyd
i mentia a l'amiga de la mare, la dona amb qui vivia, quan li
deia on anava. Recordava el nom de I'amiga, el nom de I'ami-
ga de la marco Laune.
J4
Qui sin en Lloyd recordana ara els noms deIs nens, o el
color deIs seus ulls. La senyora Sands, quan n'havia de parlar,
ni tan sois en deia neos, sin teya fanu1ia, ficant-Ios tots
matea: saco
En aquells temps, anar a veure en L1oyd, mentir a la Lau-
rie, no I'havia fet sentir culpable, noms li havia procurat una
sensaci de dest, de submissi. Llavors renia la impressi que
havia vingut al mn nicament per estar amb eH i mirar d'en-
tendre'!.
B, ara no era aix. No era el mateix.
Anava asseguda al seient del davant, a l'altra banda del
conductor. una visi dara a travs del parabnsa. 1 per
aixo va ser l'nica passatgera de I'autobs, ['nica persona a
pan del xofer, que havia vist sortir un cami d'una carretera
latera! sense ni tan soIs afluixar la marxa, que l'havia vist ba-
lancejar-se a travs de l'autopista buida un diumenge al mat
davant d'ells i estimbar-se a la cuneta. 1 havia vist una cosa
encara ms estranya; el conductor del caroi va volar pels ai-
res d'una manera alhora rapida i lenta, absurda i graciosa.
aterrar sobre la grava al marge del paviment, a l'altre cant de
('auropista.
Els altres passatgers no sabien per que el xofer havia fre-
nat i s'havia aturat de copo 1, d'entrada, i'nica cosa que va
pensar la Doree va ser: Com ha sortir, el jove o el noi? Deu
haver-se adonnit al volant. Com ha sortit volant del cami i
s'ha projectat pels aires amb tanta elegancia?
-Un noi just al davant nostre -va dir el xofer als passat-
gers. Mirava de padar en veu alta i calmada, pero se li notava
un tremolor de sorpresa, un deix de respecte a la veu-. Ha
travessat la carretera i s'ha estampat a la t.,meta. Reprendrem
el cam aix que puguem.11entrestant, e!s prcgo que no bai-
xin de I'autobs.
Com si no ho hagus sentit, o com si tingus algun dret
especial a ser til, la Doree va sortir al seu darrere. El xofer
no la va renvar.
-Malet imbecil-va dir el xofer mentre creuaven la car-
35
retera, i a la seva veu no hi havia res ms que rabia i exaspera-
ci-.Maleit imbecil, s incre'ible.
El noi jeia panxa enlaire, amb les carnes i els este-
sos, com alg que fes el mort a la neu. Noms que, en comp-
tes de neu, al seu voltant hi havia grava. No tenia els ulls del
tot aducat<;. Era tan jove! Un noi que havia fet 1'estirada
abans i tot d'havcr-se d'afaitar. Seguramcnt no tenia carnet
de conduir.
El xofer parlava per teleon.
-Uns dos quilometres al sud de Bay.field, a la 2 I, costat
est de la carretera.
Sota el cap del noi, a la vora de 1'oreUa, corria un til d'es-
cuma rosa. No semblava que tos sang, sin ms aviat aquell
suc que sura quan es fa me1melada de maduixes.
La Doree es va ajupir al scu costat. Li va posar una ma al
pito No es movia. Es va indinar per acostar-hi l'orella. Alg ti
havia planxat la camisa feia poc: teia olor de planxa.
No respira\'a.
Pero els seus dits van trobar el pols en el coll suau del noi.
La Doree va recordar una cosa que li ha\'ia dit alg, Ho
havia dit en Lloyd, per si un deIs nens tenia un accident i ell
no hi era: la lIengua. Si alg s'empassa la llengua, pot impe-
dir-Ji respirar. Va posar els dits d'una ma sobre el front del noi
idos dits de 1'a!tra ma sota la barbeta. Va prmer el Eront cap
avall i la barbeta cap amunt per abrir la via respiratoria, Una
inclinaci l1eugera pero ferma.
Si continuava sense respirar, Ji hauria de ter el haca a boca.
Li prem els narius, respira fondo, Ji cobreix la boca amb
els seus llavis, i respira. Dues inhalacions i comprovaci. Dues
inhalacions i comprovaci.
Una altra veu mascla, no la del xofer. Devia haver-se atu-
rat un motorista.
-Vol posar-li aquesta manta sota el cap?
Ella va fer que no, Havia recordat una altra cosa: que no
s'havia de maure la vctima per no afectar-Ji la medul,la espi-
naL Va cobrir la boca del noi. Va prmer la seva pen calida i
)6
ove. Va respirar i va esperar. Va respirar i va tornar a esperar.
1 li va semblar que senta una lleugera humitat a la cara.
El xofer va dir alguna cosa, pero ella no va poder al;ar el
cap, Desprs ha va notar amb elaredat. Sortia aire de la boca
del noi. Va estirar la ma sobre la pcll del seu pit i, d'entrada,
no va saber si pujava o haixava per culpa del seu tremolor,
S. S.
Respiraci de veritat. La via d'aire s'havia obert. Respira-
va per si sol. Respirava.
_ Tapi'l-va dir a I'home que tenia la manta-o Aix con-
servara l'cscalfor.
-ts viu? -va preguntar el xofcr inclinant-se cap a ella.
Ella va fer que s. Els seus dits van tomar a trabar el pols.
I:horrihle suc rosa havia deixat de fluir. Potser no era res
d'important. Res del cervell.
-No puc fer esperar l'autobs per voste -va dir el xo-
fer-.]a anem tardo
El motorista va dir:
-No hi fa res.]a cm quedo jo.
Silenci, silenci, volia dir-los ella. Li semblava que el silen-
ci era necessari, que tot el que hi havia al mn fora del cos del
noi s'havia de concentrar per ajudar-lo a no desviar-se del seu
deure de respirar.
Ara eren bafarades tmides pero constants, una dol;a obe-
diencia al pito Continua, continua.
-Ho ha sentt? Aquest noi diu que es quedara i I'atendra
-va dir el xofer-. L'ambulancia vindra aix que pugui.
-Marxi -va dir la Doree-. Anir al poble amb ells i
agafar 'autobs aquest vespre quan turnio
El xofer es va haver d'indinar per sentir-la. Parlava amb
displicencia, sense al;ar el cap, com si fos la seva propia
raci la que era tan valuosa.
-N'esm segura? -va preguntar el xofer.
S.
-No ha d'anar a Londres?
No.
37