C O N T R A P O R TA D A

Joan i Begur
Joan Vinyoli (1914-1984) va arribar a Begur lagost del 1954 i va repetir cada estiu ns al 1978, amb la seva famlia i amics. Les estades a Begur van marcar profundament la seva poesia, hi va escriure i corregir bona part de lobra editada posteriorment. Sempre portava una petita carpeta de gomes amb poemes, quartilles en blanc, postals, i apartat de la colla, en una de les taules del bar Frigola, a Can Garreta dAiguablava o en una taula dAiguafreda, escrivia tot impregnant-se del paisatge i les olors, ns que de mica en mica al voltant de laperitiu siniciava la tertlia, mentre les dones prenien el sol i les criatures jugaven.
Coordinaci: rea de Cultura de lAjuntament de Begur Ruta potica: Cristina Badosa
DISSENY: LUPAGRAFICS

Des del primer contacte, el poeta va quedar enlluernat per la bellesa de Begur i les seves cales. Limaginari begurenc, la mar fonda, el cel, les nits, les constellacions, el castell de Begur i el del Montgr, el bot de la roda, les escales, la tramuntana, els fars, el cap Norfeu, les barques i els cabrestants, el rom, les illes, els camps darrs, els peixos, les xarxes, els pescadors, larbre que deixa el bosc cridat pel mar... sn molt presents a tota la seva obra i tenen un contingut simblic que es va repetint en una mena despiral potica, sempre enriquit amb noves experincies. Begur, doncs, marca lpoca de la seva plenitud vital i potica, que culmina als darrers anys de la seva vida. Per aix Joan Vinyoli armar: el lloc important i denitiu com a centre de les meves experincies de tot ordre, potic i vital, va ser Begur.
Collabora:

Escales del carrer del Castell

Del poema

Les escales formen part dels smbols recurrents en la poesia de Joan Vinyoli, sn a poques passes de can Pall, i ja apareixen en el poemari El Callat i tamb a Realitats, per signicar lascensi cap a un estat superior en la recerca de la uni mstica i fsica, o en el capbussament en la interioritat ms profunda del jo.

Diumenge

Quan ja per entre els pins fresseja el mar de laire i les copes sn plenes de lhidromel solar; quan esclaten les roses i les ors de migdia cremen a les terrasses vora laigua. Diumenge, dret a les escales, en el repl dun alt silenci ric dels secrets de celles i de prtics, mira per sobre les teulades la llisa mar guspirejant i sap. Desprs de molta lluita, sols desprs de lincessant combat entre la roca i el foc, madura i pren la ama. Desprs de molta lluita, sols desprs, pot la mirada omplir-se i retenir calladament. I el gra madura als camps.

El Callat, 1956

Bar Frigola i plaa de la Vila

Del poema de 1964

Els Vinyoli i els seus amics hi anaven sovint, era lloc de trobada, cafs, aperitius, vetllades, sardanes i xerinola, que era una selecci de balls de moda.

Sunt lacrimae rerum

Ara sc una rata espantada que surt de la fosca i corre a amagar-se en qualsevol forat. Per quan em recordo dels amics que han mort irremissiblement, els insubstitubles, em torno un gira-sol que puja dun femer i fa com un que parla amb entelada veu, en una tarda clida destiu, davant el somriure dels morts que se li fan propers. Ara tot duna la tenora ressona a Pals i contemplem les illes i sempre dic, mirant la Torre de les Hores: Davant aquestes coses cal plorar. Passa la tarda sobre els camps darrs de lEmpord xops daigua. s tard, s hora de tornar a Begur en lautocar que ens deixar a la plaa. Anem al bar i prenguem laperitiu amb closses ben amanides amb llimona i pebre.

8 9

Tot s ara i res, 1970

Mirador del poeta Joan Vinyoli

Del poema de 1964

Sunt lacrimae rerum

Mirador inaugurat el 12 de setembre del 2009, amb motiu de lhomenatge en el 25 aniversari de la seva mort.

Cau la nit, la nit fantasmagrica del rei Begur que senyoreja el castell, la nit dels fars i de les barques a lencesa, del cel altssim estelat. Tot giravolta com en un parc datraccions, per tu i jo vivim al bot de la roda, on s imperceptible el moviment.

Tot s ara i res, 1970

1. Al carrer Francesc Forgas, 1 2. Al carrer Forgas i Elies, 6 3. Al carrer Campuig, 17 4. Al carrer Metge Pi, 8 5. A la plaa de Sant Ramon 6. Al Castell 7. Al carrer del Castell, 1 8. A la plaa de la Vila
P

Sa Riera

5 6

7 3 2 8
P P P P
Aiguafreda Sa Turna

Begur

9. Al passeig de Sa Miranda
Plaa de lEsglsia Parc de lArbreda

Regencs Pals La Bisbal dEmpord

9
Plaa Forgas

Aiguablava - Fornells - Platja Fonda - Palafrugell

RUTA

POTICA

Begur
P O R TA D A

Bar Tothora
Del poema

Joan Vinyoli i els seus amics freqentaven aquest emblemtic bar de la vila. A partir de laparici del recull Tot s ara i res lanomenaven familiarment el Tot s ara i res.

Tot s ara i res

Pregunto si no s un gran consol dir la paraula pluges i fer que plogui tot un llarg mat dabril, on a recer duna ala de plom prenyada de tempesta puja en espira el cant dun rossinyol afemellat, des del fullam esps que esquina i omple de memries els racons emborlats de dlies. Quin jard? Quina era sola? Quins pallers? Quin rec? Larbre ja sec sembeu daquestes aiges ltrades dels orgens, el fullatge caduc rev ple de molts ulls dabril i la verdor puja compacta de lancestral subsl de pedra tosca. Crits que jo minvento, que ning no sent; els morts ueixen hiperblics. Tot s ara i res.

Tot s ara i res, 1970

Centre Artstic Begurenc

Del poema

Joan Vinyoli, la seva famlia i els seus amics hi passaven els vespres escoltant msica i assistien a les sessions de cinema. El setembre del 1956 shi celebraren alguns dels actes de la setmana dels savis, en els quals participaren Llus Pericot, Joan Guarro, Carles Riba, Joan Petit, Josep Pedreira i el mateix Vinyoli.

Postal a Salvador Clotas

Felios pocs als quals el cor mai no sels vol morir.

Tot s ara i res, 1970

Casa de Campuig
Del poema

Aquesta fou la segona casa que la famlia Vinyoli va llogar per passar els estius al matrimoni Guarro-Picart, que lhavia comprada i rehabilitada. La casa estava dividida en tres apartaments, dos dels quals llogaven als amics. Joan Vinyoli i la seva famlia van estiuejar a Begur des del 1954 ns al 1978.

El cremat

Bufen els clars i lliures pensaments de lalta mar cap a les netes platges. Grans peixos blaus voleien esverats per caure tot de cop. Jo els paro xarxes de mots, i quan el dia haur minvat els portar en paneres al mercat. A clar de nit, amb escates de moll, entotsolat, encisar les ones. Pere Patxei, preparans un cremat: beguem-lo i canviem el curs dels astres. Sorres damor. Mar uix. Palpo records. Sacosten de puntetes els meus morts.

A hores petites, 1981

Can Pall
Del poema

Primera casa que va llogar la famlia Vinyoli, i on sallotjaren ns al 1958. s un casalot indi de planta baixa i dos pisos, sostres molt alts, cambres espaioses, i cuina i serveis molt rudimentaris. A la galeria porticada de la planta baixa hi ha una cisterna. La imatge de la cisterna apareix en alguns poemes a El Callat i al Llibre damic, per signicar la potncia creadora que es recull amb els anys, o b que sha de tornar a omplir un cop la cisterna s seca i buida.

Epleg

Quedem-nos asseguts en algun banc de la plaa amb accies. Cauen campanades de vespre. Va pujant el temps. Escric a la pissarra transparent de laire signes. He cremat un ram de fulles grogues. He domplir de nou leixuta cisterna.

Tot s ara i res, 1970

Sant Ramon
Del poema

Vinyoli solia venir-hi els capvespres per contemplar el panorama que ressegueix tot el litoral empordans ns al cap Norfeu, les illes Medes, i bona part del seu interior: Pals, els arrossars, Sant Feliu de Boada, Peratallada, Torroella de Montgr, el Montgr i el seu castell. La nit de Sant Lloren pujaven a lermita per veure els estels fugaos o llgrimes del sant. Ahir vespre, un vespre vents (...) la vista des de Sant Ramon, amb nvols en els termes prxims i totes les coses netes, retallades, els colors brunyits, cada verd, cada blau, cada groc precisos i un darrer fons, pllid, on fulgia com un diamant lestel vespert, era daquelles coses que ja no sobliden.
(carta a Francesc Gom i Eullia Presas, estiu de 1954)

Alg mha cridat

Jo no sc ms que un arbre que salluny del bosc, cridat per una veu de mar fonda. Sol, prop la mar, he consagrat les meves fulles als vents de ms enll de la riba. Ja les meves arrels no saben enfondir en la terra i servar-me, i pel fullatge bec solitud. s per aix que vago sempre Sota el silenci de les constellacions daquestes altes nits de fabulosa riquesa.

El Callat, 1956

Castell de Begur
Del poema

Joan Vinyoli es llevava dhora per contemplar la sortida del sol: Ms aviat matinejo i faig senyals al primer raig de sol des del castell de Begur (Postal a J.V. Foix). El bot de la roda representa el centre on es troba lessncia de lhome. Josep Pla havia assenyalat el castell de Montgr com el bot de la roda de lEmpord i Vinyoli sapropi de la imatge referint-se als dos castells, el de Montgr i el de Begur. La circularitat oriental que el poema transmet s tan important com lexperincia directa que est a lorigen de la imatge, enriquida per les lectures de Friedrich Hlderlin, Martin Heidegger i T.S. Eliot. El carrer del Castell s esglaonat, imatge de lascensi espiritual.

Sacrici

Palpo la pell dun bou acoltellat sobre un penyal altssim contrariat pels vents, desemparat entre nvols. Tinc les mans tenyides de vermell i de prpura. Del pujar i del baixar en dic sempre una mateixa cosa, i sempre repeteixo la mateixa cosa: En el bot de la roda no hi ha moviment.

Cercles, 1979