Unitat

Que he de saber de
l' entorn de la meya empresa
I estudiarem:
o Funcions basiques del'empresa .
o L' empresa com a sistema.
o Analisi de I' enlorn general d' una
pime.
o Analisi de I' enlorn especfi c d' una
pime.
o Relacions d' una pime amb I' entorn.
o Relacions d' una pime amb
el conjunt de la societat.
En aquesta unitat aprendrem a:
o Definir les funcions basiques que
es fan en una empresa i onol itzar
el concepte de sistemo oplicat o
I'empreso.
o Identificor ' els elemenls de I' entorn
d' uno pime .
o Descriure el s componenls principals
de l' entorn generol que envolta
I' empresa .
o Analitzor lo influencia en I' octi vitat
empresorial de les relaci ons amb els
clienls, amb els prove'dors i amb lo
compelencio com o inlegrants princi
pols de l' enlorn especfico
o Va lorar els conceples de cu ltura
empresori al i imatge corporativo i lo
relaci que tenen omb els objeclius
empresarials.
o Analilzar el fenomen de la respon
sabililal social de les empreses i la
seva importancia com a elemenl de
I' eslrategia empresarial .
Elaborar el balan, social d' una
empresa i descriure els costos socials
principols en que incorre, aix com els
benefi cis socials que produeix.
Idenlificar practiques que
incorporen valors etics
i socials.
2 Que he de sober de l' entorn de lo meya em presa
Macroentorn. Es campon de totes
aquelles variables que influeixen
a I' empresa i que aquesta no poi
controlor.
Microentorn. Esta formol pe r
aquelles variabl es en que,
d'alguna manera, poi interveni r
I'em presa.

Versi Educativa

Vers Educat iva V'
Al CD de I'alumne pols Irobar
les versions educatives deis pro
grames ConlaPlus i FacturaPlus
[Zona educaliva Sage), amb els
que pols practicar i aplicar el que
hagis aprs en aquest mOdul.
consultar, a ms a ms, les
simulacions desenvolupodes, que
eston relacionad es amb les empre
ses MiguelES Autos Morsan, i
utilitzar la versi educativo per
fer el maleix, per exemple, amb
I'empresa Vendemos, O amb la
delleu propi pla d'empresa.
En aquest punl, pols veure com
donar dialta la teva empresa en
el ConlaPlus i Factura?lus.
0


1
.5
r'Q. 2.1. Funcions de {'orea administrativo
l. l'empresa i I'entorn. Introducci
Les empreses es mouen en un context o enlorn en que intervenen una serie de factors
que influeixen en ma jar o menor mesura en el funcionament de les organitzacions em
presarials.
Dins d' aquest conjunt de factors hi ha aquells sobre els quals I'empresa no t control,
els que componen el macroentorn; per exemple, I'augmenl del preu del diner. D' altra
banda, hi ha el s elemenls que integren el microentorn, s a di r, aquells en que I'empresa
s que pot inter venir. Una empresa, per exemple, pot decidir qui seran els dients futurs
en funci de les caracterstiques deis productes o serve.is.
Les empreses han d' identificar, avaluar i reaccionar davant aquel les forces ali enes que
poden afeclar les seves operaci ons.
Per a poder comprendre el context o I'enlorn de les empreses, en aquesta unitat ens
centrarem en I'estudi de les funci ons de I'empresa, de I' estructura organitzativa, del
concepte d'empresa com a sistema, deis factors lant d'ambit general com espedfic que
actuen en aquesl entorn i de com I' empresa hi poi influir.
Tamb ens ocuparem d'identificar practiques que incarporen val ors etics i socials, s a
dir, de I' etica empresarial i de la responsabi lilat social de I'empresa.
2. Funcions basiques de Vempresa
. Les empreses fan una serie de funci ons basiq ues per o assol ir-ne els objecli us. Aquesles
funci ons tamb sn conegudes com orees d' activitat o orees funcionals i esta n relacio
nades d' una manera directa amb el s departaments o di visions.
L' efecti vitat d' una empresa no depen de l' exit d' una orea funci onal especfica, sin de la
coordinaci equilibrada entre les orees funcional s principals, que sn les segenls:
Area de producci, Inlegrada per loles aquel les funci ons relacionades amb la produc
ci de bns i serveis.
Area de vendes o marqueting. Compren les funci ons comer
cials relacionades amb la compra i lo venda.
rea de finances. Hi trabe m les funcions relacionades amb la
recerca i la gesti de capital s, aix com les funci ons compta
bies de I'empresa.esa .
Area de recursos humans. A ms de les funcions propies de
personal, engloba les relaci onades amb la prolecci de les
persones i dei s bns que integren I' empresa.
Aree administrativa. S'ocupa de I' administraci general de
I' empresa i compren altres quatre funcions: planificar, argo
nitzar, manar i con trolar. L' obj ediu de la funci de control s
identificar les debilitats i els errors per a rectificar-los i evitar
que es repeleixin , establint els meca ni smes de relroalimenta
ci oportuns, tornant a planifi car les acci ons necessaries.
Que he de saber de l' er.iorn de \o meya empresa 2
. 3. L'empresa com a sistema
Segons la Teoria General de Si5teme5 (TGS), podem definir un sistema com un con
jun! d'elements interrelacionats, dissenyat per a assalir un objectiu especfico
L'empreso com o sistema s' entn com un coniunt d'elements relacionats entre si i amb
el sistema economic global. El sistema empresa pertany a un tot unitori relacionat amb
I'entorn o medi en que octuo.
3.1 Caracterstiques de I'empresa com a sistema
1. s un sistema obert, ia que rep de I' entorn una serie d'entrodes i envio a I'exteri or
uno oltra serie de sortides de diversos tipus. En relacionar-se amb I'entorn, tot el que
posso foro de I'empresa I' afecta i influeix en les seves decisions.
2. Lo combinoci d'elements o de subsistemes diferents interocluen entre si sinergica
ment, i s' oconsegueix m illorar-ne els resultats.
3. s un sislema global en que quolsevol infl uencio que rep olgun deis seus subsistemes
o elements repercute ix sobre els oltres i sobre el coniunt de I'empreso.
4. S' aulocontrola i s'odopta a quolsevol convi coniuntural.
Tot sistema esto format per quatre parts essencials: entrades o input., processos, sorlides
o outputs i conlrol.
L'empresa agafa de I'exterior els recursos que necessita: personal , moquines, moterials,
capital, etc. , que entren a formar part del subsistema operatiu perque I'empresa pugui
complir els obiectius.
Aquests processos permeten que surtin a I' exterior els productes, els serveis, el capital ,
els impostos, etc. Com tol sistema, els seus elements estan interrelacionats i es pro
dueixen intercanvis i relacions entre les diferents funcions o departaments de I' empresa.
Finalmenl, s' eslableix un conlrol tendent a delerminar el grou de compli menl deis plans
o de les metes establerls. Si les sortides generades s'allunyen de cerls lmits,
un procs de feedback o relroalimentaci, pel qual es modifiquen les entrades fins
aconseguir que les sortides s' o iustin als lmits desiliats. El mateix sislema s'adapta o
autocontrola per a assolir-ne el s obiectius.
La Fi gura 2 .3 mostra un sistema empresarial simplifi cot amb aquestes quatre parts, les
seves interrelacions i I' entorn en qu funciona.
ENTORN GENERAL
Complobililot
Producci
fcor.omic
Finances
Po!ll e
Sociocultural
Tec.noJogir
ENnAOES
ENTORN ESPECiAC

Provoido,
(""..nrnpelendo
Dislribuiors
fi nonces
Marquet ing
Fig. 2.2. L'empresa es mou dins d'un
context o ento rno
RESPONSABIUTAT SOCIAL
Economic
Poltic
Sociocultural
Tecnologic
SORTIDES
Produetes
Beneficis
Impostas
CONTROl
Fig. 2.3. L'empresa cam a sistema.
2 Que he de saber de "entorn de la meya empresa
Es baso en el pri n
cipi de i erarquio i
unitat de comando
mento
les o rdres pro
venen del primer
nivell ierrqui c.
Dificul ta el trebal!
en equipo
Es basa en el
pri nci pi de repar
timenf del/reboll,
especi al itzaci i
funcionali tat.
Es trenca la uni/al
de comandament.
Afavoreix el treball
en equipo
Fig. 2.4. Models d'organitzaci
empresarial.
. 4. Estructura organitzativa de I'empresa.
Organigrama
Una de les moltes defini cions d' empresa la descriu com una organitzaci que combina
recursos human s i material s a fi d' assolir un obj ectiu determina!. Perqu aquesta orga
nitzaci funcioni , al s membres o components d' aquesta se' ls ha d' assignar una seri e
d' atribucions o de jerarquies. En funci d'aixo podem dir que I' estructuro orgonitzativa
de I' empresa s I' esquema de jerarquitzcci i de divisi de les funcions que la compo
nen.
Hi ha diversos model s d'organitzaci empresarial. Una classifi caci pot ser en funci
del principi de jerarquia i divisi deltreball, segons la qual podem distingir:
Orgonitzaci vertical. Inspirada en el principi de jerarquia i unitat de comandament
de manera que les ordres provenen sempre del primer nivell jerorqui c. Cada treballa
dor rep ordres del seu superior i es comuni ca amb elL
Organitzaci horitzonlol. Es basa en el principi de repartimenl del treball, de
I' especialitzaci i la funci onalitat. Es trenca la unitat de comandament.
L'estructura organitzati va del treball que tingui una empresa influei x directament en la
percepci que pugui tenir un treballador de les condicions laborals i en el rendiment
professional. Una estructura organitzativa molt vertical, amb una cadena de camanda
ment lIarga i trams de cantrol curts, dificulta el treball en equip; al cantrari , les estructu
res horitzantal s afavareixen eltreball en equipo
Una practi ca cada vegada ms habilual a les empreses s l' externalitzaci de determi
nades funcions, s a dir, treure fara de I' empresa alguns serveis. Els serveis que amb
ms freqencia contraclen persones o companyies alienes a I' empresa sn la vigi loncia,
la neteja, els menjadars per a treballadars. la mi ssaigeri a, el s serveis legal s i campta
bies, en tre altres.
Jerarqua. Orgonitzaci per
categorio o grau d'impor ene o
entre dverses persone:: o coses.
Dins d'uno orgonitzoci etrtpte
sarial, cada un deis nive s e
graus en la cadena de CC1"'1Q.f"J
dament que comeno;o o!!'b ",,
gestors d/aho direcc" ~ 1 . E 3 ;
fins al s trebolladors no ges;or, .
Orgonitzaci empresoriof. Es.
tracto d'una perSCllO o S'up ae
persones que s'orgoo" zen 3ef o
prod Ui r un b o S-ervei
. ./
(os proctic 1
Xavier Marfi i Manel Sanxi s s' han assaciat i han
posat en marxa I'empresa de reparaci de vehicles
Autos Marsan SL.
A bans de res valen estructurar les funcion s i establir
la jerarquia dins de I'empresa.
Com s'organitzcrcn?
Saluci
Encara que per la grandari a de l' empresa no hi ha una separaci gaire definida
e delerminades funcions, cam ara la gerencia, que sero compartida per ambds
emprenedors, aix com I'organi tzaci del personal (nams cantracten un aprenent),
s que han separat certes competencies:
a} En Manel s'ocupara de I'arganitzaci del treball (producci) i de la relaci amb
els clients (vendes).
b} En Xavier es fa correc deis temes de facturaci (administraci) i de les relacians
amb prove'idars (campres).
e} A ms, han decidit cantractar els serveis d' una assessaria perque s'encarregui
de la complabilitat de I'empresa, aix cam dei s temes fi scals i labarals. Tamb
volen cantractar una empresa externa de neteja i de manteniment del taller.
/
Q ue he de saber de j'entorn de lo meya e mpresa 2
4. l. Els organigrames
la representaci grafica de I'estructura organitzativa
de I'empresa es fa per mitja deis argonigrames. S'hi
reflecteixen els diferents departaments, correes, jerar
quies i relaci ans de supart i de dependencia que hi
ha entre els membres.
Sn molts els ti pus d'organigrames que pode m trobar,
segons vulguem reflectir amb ms o menys detalls les
estructures de I' empresa. Aqu farem una classificaci
segon s la forma :
Horitzontals, S'ordenen d'esquerra a dreta de
manero que els superiors jerarquics aparei xen a
I'esquerra i els inferiors, a la dreta (Fig. 2. 5).
Circulars. Aquests organigrames es representen per
cercles concentri cs. Es Ilegeixen de dins cap a foro,
de manera que el corree de ms jerarquia apareix
al centre (Fig. 2 .6).
Verticals. la jerarquia s'ord ena de dah a baix. El
superior jerarqui c apareix a la part superior (Fig.
27).
En resum, podem dir que I' estructura organitzativa
d'una empresa s I'esquema de jerarquitzaci i de
divisi de les funci ons que la componen. Es repre
senta per mitja deis organigrames, que ens permeten
coneixer d'un cop d' ull els diversos ni vells de depen
dencia jerarquica i ubicar les unitats administratives o
producti ves en relaci amb les subordinades.
'
Cap de
vendes
Cap
d' estudis
del mercal
Cap de
complobil ita!
J I I
TALLER A TALLER B COMPTABllITAT
Fg. 2.7. Organigrama vertical.
l. Enumero les orees funcionals de l'empresa.
2. Quines sn les caracterstiques del sistema empresa'
riol?
3. Quins models d' organitzaci empresarial caneixes?

Solsdiredor leen le
Solsdrector
d'odmlnistraci
iRH
Sotsdirector comerdol
Fig. 2.5. Organigrama horitzontal.
Cap d.
processos
Cap
d' oprovisionament
DIRECTOR tCNIC DIRECTCII D' ADMlNISTRACI
I
I
I
PERSONAL
Cop de
projecles
Cap d.
relacions
pbliques
' c ~ ~ c o m ~
Ca p de producci
Cap de comptobilil al
Cap d. RH
Cap de marquellng
Cap de
Iresorera
Cap de
pre ssuposlos
Fig. 2.6. Organigrama circular.
Cap de vendes
Director
administraliu
PRESIDENT
Director
finoncer
DtRECTOR COMERCIAL
I
I I
COMPRES VENDES
Activitats
4. Fes un organigrama d'una empresa dedicada o
I'elabaraci de productes carnis. A ms de lo fabrico'
ci, en camercialitzen els praductes i tenen una xarxa
important d'agents comercials. Na t'ablidis de la seco
ci d'administraci i recursos homans.
2 ~ e de ~ b e r de I'entom d2 la meya empreso
5. L'entorn de I'empresa
factors Factors
econmics sOcloculturols
factors Factars
poltics i legols tecnolgics
factors factars
nternaconals mediambentals
Fig_2.8. Factars de {'entorn genera! (macraenfarn).
En definir,l'empresa com a sistema, dE'em que
s'entn com un conjunt d'elements relacionats
entre si i amb el sistema economic global. Aquest
sistema economic pertany a un tot unitari relccio
natamb Ventorn o el medi en que actua. Segons
aquesta definici, podem arribar a la conclusi
que hi ha una relaci fonamental entre I'empresa i
I'entorn. L'empresa depen de I'entorn per a assolir
les seves metes, per la qual cosa s fonamental
que conegui les oportunitats i les amenaces que hi
pot trobar, per a poder desenvolupar una estrate
gia empresarial adequada.
Podem definir I'entorn com tots aquells factors ex
terns a I'empresa que tenen una influencia signifi
cativa en I'estrategia empresarial.
En funci de la naturalesa o de la forma en que
I'entorn es manifesta a I'empresa, podem distingir
ne dos nivells: a) l' entorn general o macroentorn i
b) I'entorn especfic o microentorn.
A la pagina de l'lnsntut NocionQI
d'Estadstica podrs t,obar
dades referents al comportaFTI 90t
de qualseval deis factofS :!e
I'entorn.
5. 1. L' entorn general
Esto compost per totes aquel les variables que influeixen en I'empresa i que aquesta no
pot controlar. Es refereixen al medi extern que envolta I'empresa, derivat del sistema
socioeconomic en el qual desenvolupa I'activitat. Sn fadors economics, sociaculturals,
tecnologics, poltics, legals, mediambientals i internacionals.
Factors economics. Estan determinots per lo conjuntura i I'estructuro economica de
cada pas, regi o municipi en que actua I'empresa. Les dades economiques sn molt
importants per a I'empresa a I'hara de prendre decisians estrategiques, com pot ser la
ubicac.i d'una planta de producci o I'obertura de mercats naus; es tindr en compte
el cost de la me. d'obra, el preu del sol, etc.
Les variables macroeconomiques tenen una repercussi total en el mn empresarial.
En la Figura 2.9 podem veure'n el comportament d'alguna i la conseqencia que
www.ine.es
produeixen en les empreses.
Fadors socioculturals. Sn els que es refereixen a les caracterstiques de la societat en
que I'empresa es desenvolupa, com poden ser, entre altres, els factors demogrfics, el
nivell educatiu, els valars culturals, l' envelliment de la poblaci o la incorporaci de
la dona al treball. Aquests fadors poden tenir una gran repercussi en els hbits de
consum de la societat, unes vegodes per I'augment de les rendes de les famlies, unes
altres per necessitats noves sorgjdes com a conseqencia deis canvis praduits. Les
empreses han d'estar atentes a aquestes situacions, jo que poden su posar avantatges
o desavantatges competitius.
Fadors poltics i legals. Els fadors poltics i legals afeden tats els aspectes de I'adivitat
empresarial. Aspectes tan fonamentals en I'adivitat empresarial com la legislaci fis
cal, la legislaci mercantil, la regulaci del mercat financer, les normes de care.cter
laboral, la legislaci de patents i marques, entre molts altres, provenen deis poders
________________ I
pblics.
Q ue he de saber de j'entorn de la meya empresa 2
Factors tecnalagics. La incorporaci a I' empreso d' innovacions tecnologiques pot ofe
rir grans oportunitats. La tecnologia influei x en les empreses en diversos nivells, en la
producci (noves tecniques de producci), en les caracterstiq ues deis productes o ser
veis (i ntroducci de productes nous o millora deis existents), en la gesti (noves formes
de fer les coses, noves tecnologies) . L' empresa ha de valorar la viabilitat d'introduir
les innovocions tecnologiques, jo que, depenent de la grandaria i I' orientaci de
l' empresa, pot suposar un casI moll elevat.
Factors mediambientols. Estan relacionols amb I'entorn natural de I' empresa. En els
llims anys s'ha desenvolupat una gran conscienci a social quant als perjudi ci s me
diambienlals ocasionats per alguns processas o productes industrial s, i s'exigeix a les
empreses el control en aquesls aspectes a fi de disminuir les substancies contaminants
o, en I'aspecte positiu, fomenlar I' s de material s reciclables. La preocupaci per la
protecci del medi ambient pot suposar en un principi un encariment deis processos
de producci, pero a lIarg termini pot transformar-se en un avontatge competitiu jo
que proporciona ms sati sfacci, el benestar soci al.
Fadors in!ernacionals. Encara que les empreses no es dediquin a I'exportaci/ im
portaci, d' una manera o d' una altra poden veure's afectades per aquest factor. La
globalitzaci i les noves tecnologies afecten les empreses a escala mundial, jo que es
facil ita la venda deis praductes i disminueix lo dependencia de provedors locals.
Variable
macroeconmica
Que significa?
Com repercuteix
en I'empresa?
Deficil pblic, Comporta ms des peso en el sector Menys diners en ci rculac i, ms
pbl ic. impostos, menys ven des .
Infloci. Augment deis coslos. Menys rendibilitat.
Aug menl deis interessos. Aug ment de coslos fina ncers. Disminuci de la rendibilital.
In cremen l de lo desocupoci, Dificulta! de gene rar noves ocupa Disminueix la de manda i baixen les
cions. vendes.
L' entorn s el conjunt de factors
socials, culturals, politics, legals,
eco nomics i mediambientals que
infl ueixen en la vida d'un indi vi
du o d'una empresa.
La globaltzac es refereix a la
integraci creixent de les eco no
mies de tot el mn, espec ia!ment
mitianc;:ont el comer<; i els fluxos
finoncers.
El concepte de globalitzoci est
determinal perdues variables:
lo globalilzaci de caracter
financer, que s'ha produi't en
el mn fonamentalment pels
avan<;os tecnologics i per
l' obertura dei s mercats de
capi lals.
L'olt ra globalitzaci es referei x
a les tTansaccions de bns i de
serveis que es fan a escala
mundial.
Fig. 2.9. Repercussi d 'algu ne5 variable5 mocroeconomiques en les empreses.
'-
Cas practic 2
L'empresa Vendemas .com, creada per a travs del web (www.ine.es) . Desprs d'ai xo, conside
en Joan i la Mario, es desenvolupa dins ren que els factors que influeixen especialment en el sector
del sector de la informati co, un sector sn:
emergent i amb grans expectati ves de
Faclors socioculturals. L' augment espectacular de les como
futur. Abans de prendre altres deci sians,
pres per Internet fa que les empreses necesstin abrir els
s' adonen que necessiten coneixer el mo
aparadors en aquest espa necessitn tecni cs de disseny
croentorn dins d'aquest sector.
i de manteniment. Es Iracla d' una gran oportunitat de ne
gaci.
Quins factors poden ser determinants en el sector nfor
matic? Fadors tecnolagics. La tecnol oga avan<;a a passos moll
grans, la qual cosa els exigira estor al dio en productes
Soluci
i processas, amb lo invers consegent. Suposa, d' una
Han cansultat I' enquesta sobre I' s de TIC (tecnologies de bando, una amena<;a per les inversions contnues i, 01 hora,
la informaci i de lo comunicaci) i de comer<; electronic a una aportunitat per les necessitats d' actualitzaci de les
les empreses publicado per l'lnstitut Nocional d'Estadst ca, empreses per a les quols treballen.

-----------------------
2 Que he de sober de l' entorn de lo meva empresa
Competencia actual. Rivalitat que
hi ha enlre les empreses eslabler
tes en un sector.
Campetncia futura. Empreses
noves poden entrar a competir
en un sector, augmentant ai x la
competencia amb les empreses
jo establerles.
Quata de mercat. s el per
cenlalge que es l del lota I de
mercaL Es pot expressar com
un pe rcentotge de les vendes de
I' empresa dividit per les vendes
lolal s disponi bles en el mercal,
o com el total d' unitots venudes
per l' empresa dividides per les
unitols venudes en el mercal.
q Cas proc!ic 3
En Romon s 01 copdovont del
5.2 l'entorn especfic
Es refereix o I'entorn ms proxim o I'empreso o 01 sector en que I'empresa desenvolupo
I' acti vitat. Esto formot per uno serie de factors que afecten d ' uno manero espec fi co les
empreses que pertonyen o un moteix sector i sobre els quols pot teni r copacitat de con
trol. Les empreses han de controlar l' evoluci del sector en que octuen o fi de coneixer
les forces competiti ves que hi intervenen, jo que aquesto competencia estaro relaciono
do di rectoment omb els benefi cis i omb lo rendibilitat de I' empreso.
Aquestes forces competitives sn: o) lo competencia actual i futuro; b) els productes
substi tutius, i e) els prove'idors i els clients.
o A. Competencia
Com ms competidors hi hagi en un sector, ms gran sera lo rivalitot que hi hagi entre
les empreses establertes. Lo rivalitat entre els competidors actuals per o millorar lo seva
posici en el mercot portaro les empreses o recrrer o estrategies publicitaries, interve
ni r en els preus deis productes amill arar els serveis. Pero aquestes mesures sn focilment
observables per lo resto de les empreses, lo qual coso faria que es posessin en marxa,
per port de lo resla deis componenls del sector, mesures neutralitzadores. Els foclors que
fan que augmenti aquesto rivalitot sn:
Un nombre elevat de competidors. Com ms empreses hi hagi en un sector, ms com
petencia hi hauro entre aquestes.
El creixement del sector. Lo rivalitat entre els competidors d 'u n sector s inversament
proporcional 01 creixement d'aquest. Aix, en un sector que creix amb rapidesa, en
el qual la demando crei x ms que I'oferta , les empreses rivalitzaran menys que en un
sector en que lo demando estigui estroncada o decreixi.
l'eslruclura de costos. Uns costos fi xos elevats influiron en lo ri valitat de les empreses,
jo que aquestes no dubtoron O obtenir menys rendibilitat o fi de cobrir-ne els costos de
producci.
Lo diferenciaci del producte. Quon lo diferenciaci del producte s escosso, el s com
prodors conviaron omb ms facil itat de prove'idor, lo quol coso faro que ougmenti lo
ri volitot entre els competidors.
Lo capacitat productivo. Quan les empreses d' un sector tenen uno gran capaci tat
productivo, I'oferta supero lo demando i ai xo fa que es dispari lo ri valitat entre els
competidors .
Barreres fartes de sartida. Lo competencia s ms gran en aquells sectors en que lo di
ficultat de les empreses per abandonarlo s elevado. Alguns foctors que impedeixen
I'aband poden ser la utilitzaci per part de les empreses d'actius molt especialitzats,
lo vendo o lo reutilitzaci deis qual s sigui difcil ; o barreres emocionols, com lo Ileiol
tot als treballadors.
seu restaurant molts onys
sense que fins 01 moment lo competencia hagi suposat un
perill per O I'empresa. Recentment han obert un restaurant
de caracterstiques semblants, I'abertura del qual ha fet
que descendei xi el nombre de clients.
Que ha supasat I'entrada de nous competidors? Quines
mesures ha pres?
Saluci
Ha suposat uno bai xada d'ingressos o ca uso del deseen s
de lo clientela i, per consegent, un descens de lo rendi
bilitat.
Ha decidit fer-se publicitat o lo radio loca l. Si b d'entrada
aixo implica un augment en els costos, espero que lo com
panya publicitaria n' augmenti lo clientela, i torni o recupe
rar lo quota de mercat anterior.
Que he de sober de I'entorn de lo mevo empresa
2
d' enlrada de competidor, nou,. L' entroda d' empreses naves en un sector
produira una bai xada de la rendibilitat, jo que la competencia faro que abaixi n els
preus, i, d' altra banda, es pradui ra un augment dei s costos jo que les empreses es
veuran obligades a incrrer en despeses addicianals, com per exemple dissenyar
campanyes publicitaries a fi de mantenir la quota de mercat.
o 8. Productes substitutius
Aquesta for<;a competitiva esta molt relacionada amb la innovaci tecnolgica. El s pro
dudes subslilulius sn aquells que tenen el mateix s o que satisfan una matei xa neces
si tat. .
L'entrada de productes substitutius en el mercat far que abaixin els preus per afer front
a la competencia , amb la qual cosa baixara la rendibilitat.
o C. Prove'idors i clients
El poder negociador deis clients i deis prove'idars depen de factors semblants. A mesura
que augmenta el poder de negociaci, disminueix la rendibilitat del sectar.
Alguns factors que intervenen en el poder de negociaci sn:
o Grou de concenlraci. Sera major o menor en funci del nombre de prove"idors o de
clients que es concentrin en el secto r.
o Productes subStitutiu5. L'existilncia de productes subslilutius faro que la for<;a negocia
dora deis prove'ldors enfront de les empreses de sedor disminueixi, menlre que les
empreses, enfront deis clienls, en veuran disminu'ida la copacital de negociaci quan
hi hagi productes substitutius.
o Diferenciaci del producte. Sempre implica una fidelitzaci del client, la qual cosa
suposa una minva en el poder de negaciaci.
o Grondaria de I'empresa. Quan I' empreso, en funci del vo
lum de compres, deixa de ser important per 01 preve"idor,
augmenlara el pader de negaciaci. E n el cas dei s clients
succeeix el conlrari: el poder negociador disminueix quan el
volum de compres deixa de ser imporlant per a I'empresa.
El s proveidors poden ser una amena<;a per a I' empresa, sobre
tot quan es troben en uno posici de for<; o i I'empresa t poca
capacilat de negociaci. Aquestes situacions sorgeixen quan
el s preve'idors sn escassos, no hi ha praductes substitutius,
sn nics O poc diferenciats, o qua n I'empresa no s significa
tivament impartant per al proveidor.
Els clients, no obstanl aix, tindran ms capacitat negociadora
quan hi hagi producles substitutius, vari als i diferencials, quan
el volum de compres sigui elevat o quan les empreses que ope-
rin en el seclor sigui n nombroses.
Fig. 2.10. Els productes subslilutius sn 41
oquells que safisfon uno moleixo necessi/ot.
o .
,.
"'
Productes ,ubstitutius. Sn
aquells que lenen el mateix s o
que sati sfan una mateixa neces
si tat. Per exemple, la mantega
i la margarina; el sucre i lo
sacarino .
-----
1
2 Que he de saber de 1 entorn de la meya empresa

Estobilitot
Dinamic
Simple
Complexitat
Complex
Hosti l
Hostilitot
Favorable
Fig. 2.11. Divis de I'enforn en funci
de /es corocferstiques deIs convis.
fig. 2.12. De vegodes/o competencio mfua pof crear un
enfom favorable.

5.3. L' entorn i els canvis
A ms de la classificaci de I'entorn en funci deis elements que I'integren podem fer
una altra classificaci en funci de les caracterstiques deis canvis que s'originen en els
, diferents factors alllorg del Segons aquesta classificaci, hi ha els tipus d'entorns
segents: a) estables o dinamics, b) simples o complexos i c) favorables o
sevol d'aquests aspectes condicionora les decisions de
o A. Entorns estables o dinamics
Diem que un entarn s estable quan les coracterstiques no canvien o sn facils de
Per exemple, a un taller mecanic els canvis que es poden produir en els serveis que
ofereix sn practicament inexistents: Ilentorn s un entorn estable; mentre que una em
presa que es dedica al disseny de videojocs esta subjecta a canvis constants, cada
producte s diferent: I'entorn s Aquest entorn fa que el treball d'una empresa
sigui incert i
o B. Entorns simples o complexos
Podem definir un entorn simple com aquell en que els canvis que es
produeixen sn facils de comprendre i, al contrari, s un entorn
plex quan els canvis produ'lts representen una dificultat ms de
prens per la complexitat de les variables que hi Exemples
d1aquests tipus d'entorn serien un comere;:: d'alimentaci, com a entorn
simple, on els coneixements requerits sn elementals, i una refineria de
petroli, on els canvis sn difcils de preveure i els coneixements per a
la producci sn extremadament
o C. Entorns favorables o hostils
La diferencia entre entorn hostil i entorn favorable radica en la
partancia que tinguin per a les empreses els impactes de I'entorn,
la necessitat que aquestes tinguin de enfront deis canvis i
les conseqences que els canvs tngun sobre Per exemple,
una empresa constructora es maura en un entorn hostil, jo que s'houra
d'enfrontar a canvis desfavorables, cam la pujada del preu del diner i,
com a conseqenca, la baixada en la demanda d'habitatges, mentre
que uno farmacia es mou en un entorn favorable, jo que les vendes
sn segures.
El criteri d'hostilitat depen de conceptes com la competencia, les
cions amb grups de poder (el govern, mitjans de comunicaci,
cats, la disposici de recursos naturals, la conflictivitat laboral,
entre
Activitats
5. Que entens per entorn general? I per entorn especific?
. Enumera els factors que componen l' entorn general.
7. Fes una dassificaci de Ventorn en funci de les caracterstiques deis canvis que
s'originen en els diferents factors alllarg del temps.
Q ue he de sa ber de l' entorn de la meya empreso 2
6. Analisi de les relacions d'una pime
amb I'entorn. Analisi DAFO
Les empreses han de pasar una atenci especia'l a I' anali si de I'entarn
a causa del grau d' interrelaci que mantenen amb aquest. Hauran
d' analitzar-Ia atentament per a preveure les repercu ss ions que hi pugui
tenir i poder dur a terme les acci ons segents:
Detectar les oportunitats i les amenaces de I'entorn, la qual cosa els
permetra aprolitar les oporlunilats que els ofereix i actuar sobre les
amenaces.
Identificar els canvis interns que necessitaran posar en marxa per a
millarar la relaci amb I'entorn i facilitar-hi I'adaptaci,
D' aquesta manera, per a coneixer amb precisi les seves prapies debi
litats, les amenaces de l' entorn, les fortaleses i les oportunitats que els
ofereix el mercat, les empreses sol en utilitzar una eina coneguda com
analisi DAFO, que poden elaborar elles mateixes o, en alguns casas,
encarregar-ne I'elaboraci o assessors externs especiolitzots, L' anali si
d' aquests ospectes ajudara I' empresa a establir-ne I'eslralegia comer
cial.
Les sigles DAFO corresponen, per tant, a les inicial s de Debilitats, Ame
naces, Fartaleses i Opartunitats:
fig _ 2. 14. L'onlisi DAFO poi ser reollzodo per
asseS50 rs exlerns especlO/ilzo/S.
Interns
Debilitats
Punls febles de I'empresa que poden frenar lo canse
cvci deis objeclius .
fortoleses
Punts forts amb que complo I'empresa : li derolges,
persones, productcs, coneixements, estructura, ele.
Fig. 2_13. Anolisi DAFO.
Externs
Amenaces
T010110 previsible que, si ocorregus, afectara grev
ment els ob jectius morcol
Oportunitats
Aspectes positius de I' enlom que, si es produ"."ss in,
afovori ren lo consecuci deis objectius.
Cas practic 4
Q
L' empresa d' instal l acions electriques MiguelEs ha fet un estu
MiguelEs di de I' entorn per a determinar quins sn el s seus punts farts i
els seus punts febles, ai x com les amenaces i les opartunitats
que aquest ofereix.
Ha arribat a la conclusi segenl :
lr1E
Interns Externs
Debilitob Amenaces
Ser nou en el mercal El deseens de lo consh'ucci
Necessitols fin onceres Incremenl del preu deis di ner::.
Fortalcses Oportunitots
Preporoci lecnico Paques empreses en el sector
Preparoci de ge$ti 6 diempresa Demanda dewtesa
Capacita t de treba ll i d'orgonilzaci
2 Que he de sober de l' entorn de la meya empresa
D ebilitots
A menaces
F o rla lese s
O portun itats
www.guiadelacalidad.com/
analisis-dafo.php

z-":'=:.."";""-==-

.,-
En aquest enllo<; trabaras infar
maci detallada sobre que s,
per o que serve ix i quins ob jec
tius es velen ossolir amb l' analisi
DAFO. A ms, hi ha plantilles i
taules per a
._-
o A. Forlaleses i debililats
Sn aspecles interns de I'empresa. Fan referncia a avantalges a desavanlalges enfront
de la competencia en rel ac i amb les capacitats deis promotors, com per exemple la
capacitat financera, la capacitat de gesti, el coneixement o desconeixement del nego
ci, els avantatges O desavantatges en costos, etc.
L' analisi ens ajudara a conixer la posici competi tiva de I'empresa en el sector.
o B. Amenaces i oportunitats
Les empreses desenvolupen I'activitat en una societat amb una estructura polti ca, so
cial, economica, cultural, etc. Aquest entorn canviant establira el marc d'acluaci de
I'empresa, per la qual cosa s fono mental observar aquest entorn per a detectar ro pida
ment les amenaces i les oportunitats a qu ens enfrontem.
Si b aquest entorn no s controlable per l' empresa, aquesto s que pot prendre deci
sions respecte d' aixo, intentont oprofitar les oportunitat s i fugint o reduint els efectes
de les amenaces. Sn aspecles relolius a l' evoluci de l' entorn i estan en relaci amb
ospectes legols, poltics, sociocultural s, demografics, economics, tecnologics i media m
bienlols.
Alguns aspectes interessonts que conv tenir en comple en I'analisi d'amenaces i
d'oportunitals podem trobar-Ios en la Figura 2.15.
Factors externs a I'empreso
Restriccions de subminislromenls.
Asstgnoci de recursos.
Degradoci del medi ambien!.
Innovad ons: en maquina ria i
Potenls, R+D.
Grandorio de la poblaci i estructura de I'edo!.
Taxes de nolalila! i de morlal ita!.
Canvis en la poblaci.
Formoci de foml ies.
Moviments de la pobloci.
legi slaci sobre activitat professionaJ.
Sistema poltic.
Entorn poli/ic ilegal
Autonomies.
Convens a mb a llres pciisos.
Renda: renda per capita , renda fami liar, ele.
Creixemenl o recessi de I'economa.
Entorn economic
Desocupoci6.
Polltico monetaria, tipus de canvi i poltica fiscal.
Canvi s en els valors.
Incorporad 6 de la dona al treboll.
Canvis en els eslils de vida.
Tendencies de I' educaci.
Grups sociols.
f ig. 2. 15. Factars
Actituds i ca mpartamenls d' s deIs productes.
externs a I'empreso.
Que he de saber de l' entorn de lo meVQ empreso 2
7. Cultura empresarial i imatge corporativa
la cultura empresarial s 0116 que identifi ca la manera de ser d'una empresa i es ma
nifesta en lo manero cam oclua aquesta dovant els problemes i les aportunitats i en
I'adaptaci ols canvis. Podem dir que s un estil de pensar, de viure i d' actuor.
La culturo empresarial es projecta cap O I' exteri or mitjon<;ont la imatge corporotiva.
Lo imatge corporativa esta relacionado om b el que es percep d' uno empresa, omb
el que significo. Una imatge corporativa es dissenya per experts de marqueting i de
comuni coci, que utilitzen les relacions pbliques, camponyes publicitaries i oltres for
mes de promoci per a provocar un inleres entre el s consumidors, generar riquesa de
marca i facilitar ai x les vendes del producte o atreure clients. En la creoci de la imal
ge d'una empresa no interv solamenlla companyia, sin que hi ha oltres fadors que
contribueixen a crear-la, com poden ser els miljans de comunicaci, els sindicals, les
organitzaci ons mediambientals, ele.
Miljancanl la imatge corporaliva, els usuaris poden reconeixer qui faduro el producte
o servei i, per tant, identifi car-ne les coractersti ques i els valors: que s, qui el fa i com
el fa.
La imatge corporativo s la personalitat de I' empresa: el simbol. Aquesta imatge ha
d' estar impresa en lots els lIocs relacionals amb I'empresa per a donar-li cos, per a
repetir la im otge i posicionar-lo en el mercot.
Les imatges d'empreses tenen una gran i nfluenci a en I'exi t global d' una companyia.
Comprenen des d'un logotip, fins o I' esti l de la casa, el disseny o la decoraci interior,
els uniformes de I' empresa ..
Veiem-ne un exemple: els envasos, els uniformes, el mobiliari i la papereria d' una em
presa sn elements necessaris perq u funcioni . Si s'aprofita perqu en transmetin la
imalge, actuant com a agents de publicital, es rendibilitzen al maxim les inversions que
necessari ament haura de fer I'empresa.
En veure constontment ellogolip de I' empresa, aquesta s'anira fixant en la ment de les
persones; ai x s el que signi fi co posicionar-se. Aix, quan alg pensi en quelcom refe
rent 01 seu producte o servei, s' imaginara el logotip com a opci.
logotip ~ o m b conegut com
,dogo). Es un grup de Iletres,
smbols, abreviotures, xifres,
etc., reunides en un bloc que
identifica I'empresa o I'entitat
que representa. Es poi aplicar
a qualseval cl asse de materi al
impres o vi sual.
Mrqueting. Conjunt de tc
ni ques destinodes a conei xer
I' entorn de I'empresa i a identi
ficar les oportunitots que oquest
oferei x.
Fig. 2.16. Ellogotip s
refement central de Jo identitat
visual d'uno empreso.
2 Que he de saber de l' enlorn de la meva empresa
Des d'aquesta web podrs
accedir o documents de lo UE
sobre Responsobilitot Sociol
Corporati vo (RSe ,
Fig. 2.17. Conting ul de coda un del,
pilars principal, de la RSE.
- - - , -
8. Responsabilitat social de I'empresa. El b a l a n ~
social
les diferents organitzacions i institucions que conformen la societot tenen un repte com:
com contribuir a millorar les condicions de I'entorn on estan situades.
El mn empresariol esto en una interrelaci contnua amb 1/ entorn socioeconomic i natu
ral en que opera, per la qual cosa t una responsabilitat sobre la societat en que actua
quant a la repercussi que les seves accions tenen sobre aquesta. En assumir aquestes
responsabilitats soci al s noves, les empreses han hagut d'ampliar-ne les funcions i els
objectius i passar de lo maximitiaci del benefici a la incorporaci d'aspectes socials i
naturals en I'mbit de les seves decisi ons.
la sensibilitat social de les empreses consisteix a relacionar les operacions i les polti
ques que duen a terme omb I' entorn social , de manera que siguin benefici oses per a la
companyia i la societat.
Per a desenvolupar aquesta responsabilitat s'han de tenir en compte les necessitats i els
interessos deis grups socials que puguin veure's afectats per I' actuaci de I'empresa.
En els l tims anys s' ha encunyat el terme Responsabilitat Social de l' Empresa IRSE),
associat al de sostenibilitat, per a definir els tres pilars bsics de la responsabilitat so
cial: economic, social i mediambientoL
la preocupaci pel medi ambienl s' ha generalilzal en les societats desenvolupades, per
constituir un nou entorn competitiu que la direcci de l' empresa no pot oblidar. Assumir
responsabi litats en la mill ora de l' entorn natural es pot plantejar per a l' empresa com
una qesti erica, pero tamb s' ho de plantejar com un avantatge competiti u, jo que
pot ser utilitzat per I' empresa, per exemple, a I'hora de diferenciar-ne els productes, la
qual cosa la faria ms atractiva enfront d' una clientela cada vegada ms preocupada
pel medi ambient; o utililzant productes reciclats en els processos de producci. Aixo
permelria reduir costos, entre oltres aspectes.
l 'estrategia que s'ha de seguir enfront del medi ambient dependra tant de la forma en
que el factor mediambiental afecti l' entorn especfi c de la companyia com deis recursos
i les capacitats que l ingui . Per exemple, una empresa petroqumi ca haura d' aplicar a les
inslal lacions i al s processos de fabri caci mesures fortes de protecci mediambiental ,
mentre que en una empresa de serveis financers aquesles mesures es limitaran al reci
clatge de paper i al consum d'energia i d'aigua.
Desenvolupoment economic, actuaci en el mercal, impactes economics indirectes.
Economic
Drets humons. No-discriminoci, !liberto! d'associoci, explotaci infantil, segurelal.
Drets loborals. Ocupoci, relaci e mpresa/ trebollodors, solul i segurefol en el tre ball, for
meci, guaita! d' oportunitob
Societat. Comunitat, corrupci, poltica pblica, competencia deslleial, campliment de
normativo.
Impactes de/en materials, energia, a igua, biodiversitot, emissons, abocaments, residus,
pl'od uctes i serveis, transports.
8.1_ El b a l a n ~ social
les empreses tenen uns objectius molt ms amplis que els estriciament economics per a
assegurar-ne la supervivencia. Aquests objecti us es traduei xen en accions i progromes
de benefici com, els quals s'avoluen periodicament a fi de controlar-ne el comporta
ment i la continu','tal de les poltiques soci als que I'empresa ha adoptat d'una manera
voluntria .
Ambiental
Que he de saber de I' entorn de la mevo empresa 2
El b a l a n ~ social s un instrument de gesti que permet o les empreses planificar, or
gonitzar, dirigir, controlar i avaluar en termes quontitotius i quolitotius el compliment
de lo sevo resp?nsobilitot social, en un perode determinot i d' ocord omb unes metes
preestoblertes. Es uno eino fono mentol per o lo preso de decisions relocionodes omb lo
responsobil itot sociollliurement ossumido.
Els objectius del b o l o n ~ social sn:
Fer el diognostic de lo gesti empresarial en reloci omb el compliment de la respon
sobilitof social en un perode determinot, lo quol coso permet definir poltiques, esto
blir programes i onolitzor I' efectivitot de les inversions sociols de cara als trebollodors
i a lo sacie tal.
Avaluar les accions en termes de cost-benefici.
Disposar de la informaci necessaria per a poder informar odequodoment I'opini
publi co sobre les practiques socials com o empresa.
Com a instrument de gesti, permet a I' empresa actual itzor poltiques i programes
relaci onots omb la responsabi litat social , ja que crea instruments ms efectius per a
mesurar i controlar les conseqncies, els costos i els benefi cis que se'n desprenen de
les accions.
El b a l a n ~ social estudiot en els paragrafs anteriors implica:
Definir el pblc omb el qual es t reloci i que espero accions de I'empresa en com
pliment de la responsabilitat social .
Definir els comps d'octivitat relacionado amb aquest pblic que s'ha de con trolar i
d'avaluor duront el perode, la quol cosa conduei x a definir les variables i els indi ca
dors per o controlar-los.
El b o l a n ~ social s' ha d' estructurar en funci de dues grans orees: al orea inlerna i bl
orea externa.
Quantitatiu. Fa referencia al
nombre, a lo quontitat.
Qualitatiu. Es refereix a les
coracterstiques, a la quolitot
deis termes analilzals.
'
El 2001, la Un i Europea va
presentar el Llibre verd per a
fomentar un more europeu per
a la responsabilitat social de les
empreses.
I
Fig. 2. 18. El bolan, social s I'instrumenf ufilifzof per les empreses per avaluar la responsabilifal social.
2 Qu he de saber de I' entorn de lo meya mpreso
o A. rea interna
Es refereix a les respastes i les accions de I' empreso cap als
treballadors en tres aspectes:
Caraclersliques sociolaborals del personal. Composi ci i co
racterstiques del personal, regi m salarial i caracterstiq ues
laborals, prestacions socials, etc.
Serveis socials. Serveis i benefici s que ofereix l' empresa
als collaboradors, com per exemple controls peridi cs de
salut, programes de prevenci i salut laboral , ajudes per a
I'habitatge, transports, assessaria, etc.
Inlegraci i desenvolupament. Aquestes accions tenen relaci
amb serveis prestats per I'empresa en relaci amb el creixe
ment professi onal i personal deis treballadors. Per exemple,
formaci.
o B. rea externa
Govern Comunifot
Es refereix al compliment de la responsabilitat soc ial amb
I' entorn en que es relaciona establint una classificaci en tres
comps en fun ci del nivell de relaci de I' organitzaci amb els
Flg. :2.1 9. Valars de I'empresa socialmenf responsable.
diferents sectors:
Relacions primaries. Les que estableix I' empresa d'una manera directa amb el perso
nal que en fa possible el funci onament, com poden ser accioni stes, prove'l'dors, clients
competidors, jubi lats, etc.
Relacions amb la comunita!. Tant en I'ombit local com en el de la societat en general,
com a sector pblic. Alguna de les variables a tenir en compte dins d' aquest grup sn
I' ocupaci generada, les aportacions de I' empresa a les infraestructures locals, la pro
tecci del medi ambien t, la participaci en projectes d'interes pblic, les aportacions
fiscals com ara impostos, etc.
Relacions amb allTes institucions. Dins d'aquest grup s' avaluen les relacions amb els
mitjans de comunicaci , les associacions, els gremi s i les universitats.
9. L'etica empresarial
L'etica s la part de la Fil osofio que s'ocupa de I'estudi de les conductes de les persones
quant a la defi nici d'aquestes com o bones o dolentes, correctes o incorrectes. El s actes
de les empreses i deis indi vidus que en formen part repercuteixen d' una manera posi ti va
o negativa en altres empreses, altres individus o altres processos.
EIs valors basics de I'etica empresarial sn: igualtat, lI ibertat, dialeg, respecte i solida
ritat .
Un comportament Mic en el si de I' empresa pot ser una font d' avantatges competi tius,
jo que pot atreure clients i personal de primer ni vel!. La preocupaci creixent per un
comportament eti c en les organitzacions fa que cada vegada sigui ms freqent la m
plantaci de codi s d'etica en les empreses, s a dir, documents en que es plasmen els
Podrs veure un model de bolon,
valors essencials de I' empresa i les regles etiques que ha de seguir el personal. Un codo
soci al i la seVQ interpretaci.
de conducta o codi etic t com a objectiu complementar les narmes, les poltiques i les
Ilei s pertinents, sense pretendre serne un substituto
Med
a mbient
Que he de saber de ' entorn da 10 meya empreso 2
Perque un codi etic sigui efectiu ha de ser concret, consensuot per la direcci i els trebo
Ilodors i ha de referir-se a les mesures a prendre en cas d'incompliment.
Com a practiques que incorporen valors Mi cs i socials dins de les empreses, podem
identifi car-ne les segents:
o Complir omb rigar les lI eis, els regloments, les normes i els costums, respectont els
contractes legtims i els compromisos adqui rits.
o Crear riq ueso de la manera ms efica<; possibl e.
o Respectar els drets humons i aferir unes condicions de treboll dignes que ofovoreixin
la seguretot i la solut laboral i el desenvolupoment humo i professionol deis trebollo
dorso
o Respectar el medi ambient evilanl en la mesura que es pugui quolsevol tipus de conlo
minoci, minimitzont la generoci de residus i roci onolitzont I' s deis recursos notural s
i energetics.
o Servir la societot omb productes lils i en condicions jusles.
o Procurar la distribuci equiloti vo de la riqueso generada.
Una conducta li ca en el si de I' empreso sol millorar-ne el funcionomenl i reduir els
conflictes deis membres que la formen, millorant-ne la imotge exteri or, i a ms implica
un component essenciol del concepte de quolitot totol.
Cos proctic 5
Lo llar d'infonts Petitets ha decidit incorporar a I' empresa pracliques de respecle al
medi ombient.
Com ho ha fel?
En primer lIoc, ha fet una companyo de sensibili tzaci de tot el personal de la
guarderio.
En segon Il oc, ha posat conlenidors per a separar els residus en funci de les seves
caracterstiques: poper, Yidre, envasas, oli , etc.
En tercer lI oc, ha incorporat mesures reductores del consum d'oi gua: disminuir
I' ai guo deis sani tari s, incorporar mecanismes per atomitzar I' oigua a les aixetes,
entre oltres.
Finalment, han canviot les bombetes de consum normal per unes altres de cansum
baix.
Ai xo ha suposot una inversi petita per o I' empresa , pero consi dera que s la seva
manera de contribuir al monleniment del planeta .
www.iniciotivosocial.net/etica2 .
htm


= ......_._..


::.:==1 = ,.. ... ___._...____._ .

Entront en aquesta odre,o
padrs veure un model de cadi
eti c, en aquest cas el Codi eti c
de les organilzocions de volunfo
riat o Espanya.
\.---
8_ Assenyala les diferncies que hi ha entre els conceptes
de Iogotip i d'imatge corporativa.
9_ Que entens per social? Quins sn els objectius
'fonamentals que es persegueixen en uno empresa
amb el social?
Activitots
10_ Que s el codi etic d'una empresa a organitzaci? Pre
gunta al tutor o tutora si a I'institut s'ha fet un cadi
elic; en cas afirmatiu, anolil:zo'l amb els companys i
enumereu oquells punts que suposin una millora per
01 funcionament del centre.
2 Que he de saber de l' ntorn de la meya empresa
. S' .
'-;_ '"tesl
Les que fan (es empreses par o o5salr els seus obectius
Arees que campren: producci, vendes o marqueting, odmi nistrativo, recursos humans i Tinances.
L/empresa com a sistema s'entn com un conjunt d'elements relacionals enlre si i amb el sistema econorrdc global,
Agues! sistema economic pertanyo un tol unitari relacional amb I'entorn o el medi en que ectuc.
Es I'esquema de jerarquilzoci i de di"isi de les fundan.:; que la camponen.
l'orgonigromo s I'esquema que moslra I'estructura organitzativa d'una e mpresa.
Coniu nt de factors socials, culturols, poltics, legals, economicS j mediambierHals que influei?'(.eh en I'empresa.
l' cnlorn
Entorn general el medi extern que envolta I'empresa.
de l/cm presa
Sn factol"s econornics, soeiaculturals, tecnologics, poltics, legols, media mbienlols i internacionals.
Entorn especfic es e l ms praper a l'empresa. Esto integral per la competencia actual i futura , els produdes substi
tutius, els praveidors i eJs dients.
l'entorn SUpOSd una seri e d'amenaces j d' oportuniloh per o I' e mpresa, i aquesto mostrara les fortaleses les debili
tats. l'nalisi d'aquests aspedes ajudara I'empresa a eslablirne I' estrategia comercial.
Analisi DAFO, carrespan o les inicia ls, en ma jscula, de debilitots, a menaces, for toleses i oportunitats.
la cultura empresaria l s olio que identifico lo manera de ser d'una empresa: elsiOlbol. s un estilde pensar, de
viUfe i d' actuar.
La ima tge corporativa esla relacionada a mb el que es percep d'uno empresa.
Responsabi litat sobre lo sacietol en que octuc quont a lo repercussi que tenen les seves cccans .
El social s un instrumenl de gesti que permel a les empreses planifica r, organtzor, dirig ir, conlrdor ava
luar en termes quantitctius qualitatius el complimenl de lo sevo responsabilitot sociat er:! un perode determinat
d'ocard omb unes metes preeslablertes.
Els volors bosics de empresarial sn: gualtat, Uibertot, dio[eg, respecte i .'>o[do rilal.
Algunes practigues que incorporen valors. elics i socials sn: complir amb rigor les lIei.'>, respectar els drets human s,
respectar 01 med ambient, procurar la distribuci equitativa de la riqueso.
Que he de saber de l' enlorn de la meya empresa 2
1. les empreses fan una serie de /uncions basiques per a
assolir els seu s objectius. Aquestes funcions estan en
reloci directa amb:
o) EIs dients actuals i futurs.
b) Els departamenls o les divisians de I' empresa.
c) l' entorn general i especfico
2. Que significa sistema empresarial?
a) El made d'aduor sistematicament una empresa en
el seu entarn.
b) Conjunt de deportaments de l' empreso.
c) Conjunt d'elements interrelocionats entre si i amb el
sistema economic global, dissenyats per a assolir
un objectiu especfico
3. Atenenl el principi de jerarquia i de divisi del treball,
podem distingir els models d' organitzaci empresarial
segents:
a) O rgonitzoci verticol O horitzontal.
b) Organitzaci vertical , horitzontal i circulor.
c) Organitzaci general i especfico.
4. En funci de la naturalesa de I'entorn en que es des
envolupa l' empresa, distingim les elasses d'entorn se
gents:
o) Entorn estable/dinamic, simple/complex, hostil!
fovorable . .
b) Entarn general i especfico
c) Entorn dinamic i complex.
5. En funci de les caracterstiques deis canvis que
s'originen en els diferents factors al lIarg del temps,
distingim les classes d'entorn segenls:
a) Entorn estable/dinamic, simple/complex, hostil!
fovorable.
b) Entorn general i especfico
cl Entorn dinamic i complex.
6. L' enlarn especfic esta formal pels factors segenls:
o) Factors socioculturals, tecnologics i mediambien
tals.
b) Factors poltics i legals, demografics i economics.
c) Competencia actual i futura , productes substitutius,
prove'idors i dients.
7. La paraula DAFO correspon a les inicials de quatre pa
raules. A quines?
a) Decisions, amenaces, forloleses i apartunitats.
b) Debilitats, amenaces, forloleses i apartunilats.
c) Decisians, amenaces, fortaleses i objectius .
8. Que entens per cultura empresarial?
a) El que es percep d' una empresa, allo que signifi
ca.
b) El que identifica la manera de ser d'una empresa,
la manera de pensar, de viure i d'actuar.
c) la formaci cultural deis integrants de I'empresa .
9. La imalge corporativa s:
o) Ellogotip de I'empreso.
b) El que es percep de l' empresa, la seva personali
tal.
c) la persona que representa I'empresa.
10. la responsabilitat social de l' empresa esta ntimament
relacionada amb el terme de sostenibilitat i esta con
formada per tres pilars oosics. Sabries dir quins?
a) Economic, social, ambiental.
b) Els drets deis treballadors, els drets humans i els
drels de la societat.
c) El desenvolupament economic, l' entorn i les ven
des.
11. El b a l a n ~ social s:
o) Un instrument de gesti que permet a les empreses
planificar, organi tzor, dirigir, controlar i avaluar en
termes quantitatius i qualitatius el compliment de la
seva responsabilitat social, en un perode determi
nat i d' acord amb unes metes preestablertes.
b) s una eina fonamental per a la presa de decisions
relacionad es amb la responsabilitat socia l Iliure
ment assumida.
c) o i b sn certes.
12. Els valors oosics de I'elica empresarial sn:
a) Complir les lIei s i respectar els drets humans.
b) Aconseguir beneficis.
c) Igualtat, Ilibertal, dialeg, respecte i solidoritat.
------------------------
2 Que he de saber de l' entom de lo meya empresa
~ Comprova el teu aprenentatge
Defineix les funcions basiques que es duen o terme en
uno empresa i onolitzo el concepte de sistema oplicot o
I'empreso
1. De quina altra manera es denominen les funcions ba
siques de l' empresa?
2. Cita tres orees funcionals de I'empresa i digues quines
funcions exerceix cada una.
3. L'area administrativa s'ocupa de I'admini straci ge
neral de I' empresa i, al seu tarn, en compren altres
quatre. Podries dir quines?
4. Q uan parlem de I' empresa com o sistema, que et
suggerei x?
5. L'empresa cam a sistema t quatre caracter stiques fa
namentals. Enumera-les i expli ca cada una d' aquestes
cQ(octerstiques.
6. Quines s6n les quatre parts essencials del sistema em
presarial?
7. Qui ns madels d'organi tzaci empresari al caneixes?
En que es basa cada un?
8. Que s un organigrama? Que s'hi reflectei x?
9. En funci de la classificaci deis arganigrames que
hem fet en aquesta unitat, enumera els tipus que ca
neixes i les caracterstiques de cada un.
10. L' empresa Salze es dedica a la producci i venda de
plantes ornomentals. T un departament que es dedico
al di sseny, la creaci i el mantenimenl de jardins. Una
part de la producci la venen o floristeries petites i,
d'altra banda, compren plantes, que ell s no poden
pradui r, o majoristes.
Analitza els departaments en que pot dividir-se aquesto
empresa i fes I' organi grama que ens mastri I'estrucfura
organitzativa.
Per o lo realitzaci de I' organigra ma pots ajudar-te
de I'eina de MicrosoFt O(fce; entres a nserir i dins
d'aquest apartat fas cii c o Diagroma, que et mostrara
models d ' organigrames diferents. Tria el que ms et
canvingui.
Identifico els elemenls de I'entorn d' uno pime
11. Que entens per I'entarn de I' empresa?
12. En aquest temo hem di stingit dos ni vells d' entorn em
presaria l, en funci de lo naturalesa d'aquesf. A quins
ens referi m?
13. Quan ens referim a la classificaci de I'entorn en lun
ci de les caracterstiques deis canvi s que s'originen
en els diferents lactors al Ilarg del temps, quins tipus
d' entorn podem dir que hi ha? Delineix-Ios.
14. Una empresa dedi cada a I'exportaci de Iruites i de
verdures ha d'enfrontar-se a convis en el preu del di
ner, a flucfuacions en el preu deis combustibl es, esta
su bjecfa a gran s pressions per part del sector trans
porl. Analitza I'entorn d' aquesta empresa en funci de:
L' estabilitat.
La complexital.
. L'hostilitat.
Descriu els campanents principals de I'entarn general que
envolto l' empresa
15. Quins sn els faclors que integren I'entorn general
d' una empresa?
16. Per a la posada en funcionament de I' empresa que vals
crear has de demanar un prstec 01 banc per a poder
fer front a les inversions ini cials. Com creus que pot re
percutir en I' empresa una pujada deis tipus d' interes?
En quin grup de faclors que componen I'entorn gene
ral de I'empresa englabaries aquesta variable?
17. Pasa tres exemples de faclors sociaculturals.
18. Quan parlem de les II eis que afecten les empreses,
com ara legisla ci fiscal, legi slaci mercantil a legisla
ci labaral, a quin tipus de lacfors de I'entorn general
de I'empresa ens estem relerint?
Anolitzo lo influencio en I'octivitot empresarial de les relo
cions amb els dients, omb els prove"idors i omb lo compe
tencia com o integronts principals de I'entorn especfic
19. A que ens referim quan parlem de I'entorn especfic
de l' empresa?
20. Quins sn els faclors de I' entorn especfic de
I' empresa?
21 . Que s per a tu la competencia? Que entens per com
petencia actual? I per competenci a futura?
22. Quins lactors conei xes que poden fer que augmenti la
rivalitat entre les empreses?
23. Que sn els productes subslilutius? Posa un exem
pie d'un producte substitutiu que utilitzis en la vida
diaria.
24. El poder neg ociador de clien!s i de prove'idors estO
en relaci inversa amb la rendibilitat del sedar. Cita
algun factor que intervingui en el poder negociador
de clients i praveidors.
Que he de sa ber de I'entoro de lo meya empresa 2
---_._---- -------_..
25. De que s'ocupo I'analisi DAFO?
26. Dins deis factors externs a l' empresa, quins aspectes
identificaries amb I'entorn demogrfi c?
27. Tria, junt amb tres companys o companyes, una ini ci a
ti va empresarial que vu lgueu posar en marxa.
Feu una anlisi deis aspectes inlerns de I'empresa a
tenir en compte:
Descriviu els recursos i les destreses que t I' empresa,
en que es diferencia de la competencia, que sap fer
ms b, s a dir, les lortaleses.
Descriviu els factors en els quals t una posici des
favorable respecte de la competencia, s a dir, les
debi litats.
Ara analitza ' n els aspecles externs:
Descriu els possibles mercats o vetes de negoci, s a
dir, les opor tunitats.
Descriu els fadars que poden posar en perill lo su
pervivemcia de I/empresa s a dir les amenaces.
Una vegada descrites les amenaces, les oportunitats,
les forlaleses i les debi litals de I'empresa, podeu cons
Iruir la matriu DAFO, que us permeti visuali tzar i resu
mir-ne la si tuaci.
Valora el. eoneepte. de cultura empre.arial i imatge cor
porativa i lo relaei que lenen amb el. objectiu. empresa
rials
28. Que entens per cultura empresarial?
29. La imatge corporativa esta relacionada amb el que
es percep d'una empresa, pero qui s'encarrega del
disseny i la creaci de la imatge d' una empresa?
Roana la resposta.
30. Que s un logotip? Tria un lagatip d'una marca cone
guda i analitza' n les corocterstiques. Que representa
de l' empresa?
Comprova el teu aprenentatge
Analitza el fenomen de lo social de les em
preses i lo importancia que t com un element de I'estrategia
empresarial
31 . Que consideres que significa el terme responsabilitat
social de I'empresa ?
32. Quan s'assacia el terme responsabilitat social de
I'empresa al de sostenibilitab> sorgeixen els tres
pilars basics de la responsabilitat social. Sabries dir
quins sn?
33. L' augment de I'interes de la societat per la protecci del
medi ambient exigeix a les empreses que assumeixi n
responsabilitats pel que fa a la defensa de I' entorn
natural. Aixo supasa uns castas addicianals per a les
empreses, pero tamb poden aprafitar per a convertir
ha en avantatges campetitius. Pasa un exemple d'una
empresa que coneguis que hagi utilitzat aquesta ca
raderstica per a fer el producte ms atradiu.
Elaboro el social d'una empresa, i descriu els costos
sacials principal s en que incorre, aixi cam els beneficis sa
cials que produeix
34. Explica el que entens per balanc;: socia 1.
35. Quins sn els abjectius que persegueix el balanc;: so
cia l?
36. El balan<; social s' ho d' estructurar en funci de dues
grans arees. Enumerales i assenyala els aspectes que
com prn cada una.
Identifico practiques que incorporen valors "'ies i .ocial.
37. Q ue s per a tu I' Mica empresarial? Quins en sn els
valors basics?
38. Que s un codi etic? Quines caracterstiques ha de
tenir perqu sigui efectiu?
39. Cita tres practiques que incorporin ;,tiques social s dins
de les empreses.
40. Trocla de definir el concepte de qualitat total.
2 Que he de saber de I' entorn de la mevo empresa
~ ' \ -, ---,
~ ~ Pla d/empresa
-
En aquesta unitat hem estudiat aspectes importants a I'hora
de desenvol upor un pla d' empreso. Hem vist la necessitat
d'observar I'entarn en que I' empresa es mou, tant el ma
croentorn com el microentorn, jo que aquest tindra un pes
important a I'hora de determinar si I'empresa pot lenir o no
un espai el mercat, s a dir, possibilitats de desenvolupar-se.
Un oltre ospecle que hem vist, i que tamb s interessanl
tenir en compte en I'elaboraci del plo d' empresa, s la
responsabililat social de I' empresa, jo que aixo pot supo
sar un cost, pero tamb la podem utilitzar com a estrategia
empresarial i obtenir benefi cis de les practiques etiques i
socials incorporad es a l' empresa.
Per lant, en aquesta unitat, centrarem el pla d' empresa
en tot 0116 rererent a I' estudi de I'entorn i del mercat en
que prelenem competir i en quines sn les noslres armes.
Definirem com ens afecta l' enlorn, les amenaces i les opor
tunitats i quines sn les fortaleses i les debilitats, per o tenir
criteris a I'hora de decidir si la nostra empresa pot tenir un
buil en el merca l.
Per a ai xo, analitzeu com afectaria I' entorn al negoci que
havieu plantejat, seguin t les indicacions segents:
l. Respaneu aquestes preguntes i reflexioneu sobre les
respastes:
e) Macroentorn
- Com ens afecten les tendimcies poliliques, socials
i economiques?
- Quina normativa poi afeclar-nos?
- Quins sn els habits de consum de la poblaci res
pecle al producte o servei que volem inlroduir?
- Com influeix la tecnologia en el nostre seclor?
- Quines mesures mediambienlals afecten la nostra
activitat?
b} Microentorn
- A qui pot interessar el noslre producte o servei?
- Hi ha productes substi lulius?
-- ~ - - ~ . - -- . .;.o;
.
- Com els valoren els cI ienls futurs?
- s facil I' accs d'oltres empreses o oquest mer
cal?
- Qui influei x en lo decisi de compro?
- Qui ens subministro lo materia primero?
- Coneixem b els competidors?
- Com podem innovar? .
- Quant pagaran pel producle?
- Com ha forem per arribar o qui el compro?
- Qu podem fer perq ue el nostre producle o ser
vei sigui conegul?
c) Respansabilitat social
- Quines responsobi litals socials eslem disposats a
ossumir?
- Quin casi suposen per o la nostra empresa?
Com podem rendibilil zar oquesls aspecles? Pot
suposar uno diferencioci del producte, ser ms
atractiu per a lo clienlelo?
2. Tenin! en compte aquestes reflexions inicials, feu les ac
tivitats segents:
a} Feu un informe de I'entorn en qu es desenvolupara
I'empreso omb les conclusions que hag iu obtingut
de les reflexions de I' apartat anterior.
Tindreu en compte, d ' una bando, I' analisi externa,
que es referira 01 mocroentorn, i d' una altra, I'analisi
interna, que tindra relaci amb el microentorn .
b) Feu I' analisi DAFO: les amenaces i les oportunitals
que us ofereix I'enl orn, i les fortaleses i les debilitats
amb que comptaria I' empresa, segons olla que s'ha
estudial en I' apartat 6 d' aquesla unitat.
3. Desprs d' eixo podeu completer l'apartat del pie
d'emprese del CD referent als trcmits de constituci i
pasada en merxe del nostre negoci o